La directora del Museu de Prehistòria de la Diputació de València, Helena Bonet, ha obert este matí les jornades Patrimoni arqueològic, museu i mitjans de comunicació que es desenvoluparan hui i demà al Centre Cultural La Beneficència.

 

La diputada de Benestar Social de la Diputació de València, Amparo Mora, va rebre la directora de Servicis Socials de l’ordre de Sant Joan de Déu a València, Isabel Tortajada i al director administratiu, el germà Benjamín Pamplona.

 

En la reunió, els representants de la comunitat van exposar a la diputada la campanya ‘Ajuda’ns a donar-li la volta’ amb la qual «obrim els recursos a les necessitats socials de l’entorn més immediat», va comentar Tortajada.
 

Tal com va exposar la directora d’Assumptes Socials, «l’orde de Sant Joan de Déu, que porta vint anys treballant a València amb el col·lectiu de persones sense llar, va atendre l’any passat prop de 500 persones en els tres recursos que disposem, alberg, habitatges i centre soci ocupacional».

 

El perfil de l’usuari atés per l’orde és el d’«home, entre 18 i 55 anys amb dificultats econòmiques, laborals, emocionals o amb addiccions que es queda al carrer». Segons Isabel Tortajada, «el nostre objectiu és proporcionar-los recursos d’allotjament a llarg termini i possibilitats d’inserció ocupacional».

La IIedició Premis Gaceta3 distingix a la marca turística València, Terra i Mar, de la Diputació de València, amb el premi al Foment de l’Ocupació Hotelera.

 

La revista de Turisme i Transport de la Comunitat Valenciana Gaceta3 celebrarà la Nit del Turisme, demà dijous, dia 14 de novembre, a les 20:30 hores, a l’hotel Las Arenas, amb l’objectiu de reconéixer a les empreses valencianes la seua labor en el desenvolupament de turisme a la Comunitat Valenciana. Els premis són el resultat d’una enquesta feta entre agents de viatges i organitzadors d’esdeveniments.

 

“La Diputació per l’Ocupació Hotelera” ha invertit sis milions d’euros per a crear llocs de treball nous en el sector turístic. Els beneficiaris d’este pla social de viatges són les persones majors amb una edat superior a 65 anys i els seus cònjuges. El preu de cada viatge ronda els 200 euros per individu, dels quals la meitat és subvencionada per la Diputació.

 

Els paquets disposats pels hotelers consten d’estades de cinc dies amb quatre nits d’hotel en règim de tot inclòs: excursions guiades, entrades a museus, autobusos, etc., en set circuits per la província: Vall d’Aiora-Cofrents, Utiel-Requena, la Costera, el Camp de Morvedre, Costa València-Cullera, la Safor i València-l’Horta. 

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, inaugura demà dijous, 14 de novembre, a les 17 hores, les obres per a l’eixample i la millora del tram de la carretera CV-560 entre la CV-555 i Sumacàrcer, que ha significat una inversió de més de quatre milions d’euros.

 

L’Àrea de Carreteres va emprendre al seu moment una sèrie d’actuacions a la xarxa provincial amb l’objectiu d’incrementar els fluxos de comunicació i desplaçaments entre els diferents àmbits geogràfics, socials i econòmics. En este cas concret, és l’entrada natural des de l’A-7 a Sumacárcer, que presenta una secció trasversal de carretera de sis metres (insuficient) i un paviment en mal estat a causa de la deterioració d’este amb el pas dels anys.

 

L’actuació duta a terme per l’Àrea de Carreteres, de la Diputació de València, ha consistit a realitzar les obres per a l’eixample i la millora del tram de la carretera CV-560 entre la CV-555 i Sumacàrcer, cosa que ha comportat una inversió de més de quatre milions d’euros.

 

Obra realitzada

 

Amb este objecte s’han definit dues secciones tipus diferents per als dos trams diferenciats de l’obra. En el primer tram, d’orografia més suau, s’hi va projectar una secció de 9 metres, composta per dos carrils de 3 metres i vorals d’1,50 m. Sempre que les condicions hidrològiques i la geometria disponible ho han permés s’han executat cunetes de seguretat en formigó. En el segon tram, la zona de roca, la secció es reduïx fins als 8 metres, amb carrils de 3 metres i vorals d’1,00 m. En este tram la cuneta del costat de la muntanya és en tot cas de seguretat i amb un ample mitjà d’1,00 m. En els metres finals, ja en l’entrada del municipi, desapareixen els vorals i s’executa una vorera amb un ample aproximat de 2,5 metres per a dotar este àmbit de les condicions d’accessibilitat modernes i suficients.

 

Tot el traçat se situa sobre la carretera existent, el qual millora en la mesura del possible els paràmetres actuals en planta i en alçat. L’excepció és un tram d’aproximadament 400 m, just abans d’iniciar-se la zona de roca on la presència del Magatzem de Donis (BIC) provoca la necessitat d’executar un tram en variant de la mateixa longitud i executar una nova estructura d’igual capacitat de desguàs que el pontó existent.

 

Ha sigut necessari ampliar els taulers de les restants deu estructures per a donar cabuda a la nova secció transversal. La solució d’ampliació en volada permet conservar i posar en valor les estructures de principi del segle XX, de manera que es garantix la funcionalitat i es manté el valor patrimonial. El sistema constructiu ha sigut especialment sensible tant a la ràpida posada en servici de les estructures com a garantir que els valors patrimonials es conserven, amb les comprovacions estructurals necessàries. Els estreps s’han executat amb escullera aconseguint una integració i un acabat coherent amb l’actuació. L’única estructura que queda fora del traçat s’ha restaurat.
 

Sobre les noves estructures s’han instal·lat els sistemes de contenció prevists en el projecte, tipus PMH-16, considerant valors de seguretat i estètica. El tram final, en roca, s’ha tractat com semiurbà reconstruint els elements de contenció antics i instal·lant una moderna barrera de contenció tipus BPC® que assegura els paràmetres de seguretat necessaris amb un alt valor d’integració paisatgística i menor deformació. En el disseny i execució de tots els acabats i dels elements vists de les obres s’ha procurat que es conjuminaren els valors de qualitat funcional i estètica, de manera que la carretera s’use i es gaudisca.

 

L’ampliació de la plataforma en roca de l’últim tram

 

L’ampliació de la plataforma en la zona de roca s’ha aconseguit amb un important moviment de terres, que, a causa de l’altura màxima, ha requerit d’executar una berma intermèdia. Per a solucionar el problema de seguretat vial de l’accés per als vianants al cementeri s’hi ha habilitat una solució transitable en esta berma, amb una barana, per a permetre que este trajecte es duga a terme allunyant el corrent de circulació dels vianants del tràfic rodat. S’hi han sanejat les zones inestables i s’ha recrescut amb maçoneria, escullera i/o carreus de la pròpia carretera.

 

El projecte contempla la reposició dels servicis, els béns i els drets afectats que, fonamentalment, es refereixen a nombroses xarxes de reg i altres puntuals com ara el cas de la telefonia.

 

Totes les actuacions susceptibles d’afectar al patrimoni arqueològic han estat degudament avaluades per un equip tècnic competent, sense detectar troballes ni afeccions significatives. S’han recuperat i s’han posat una gran quantitat dels elements amb valor patrimonial trobats, reconstruint o creant noves estructures de contenció a partir d’ells.
 

La millora de la carretera es completa amb l’execució d’una capa de ferm de regularització sobre el ferm existent i la zona ampliada i una altra capa de rodadura sobre tot l’ample de manera que es garantisca la funcionalitat i seguretat dels vehicles.
 

Les actuacions programades s’han completat amb la plantació d’espècies vegetals, hidrosembra de talusos i fins i tot la instal·lació d’un sistema d’aforament de trànsit. Durant l’execució de les obres s’han seguit les prescripcions de la Direcció General d’Impacte Ambiental i de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer tot respectant els condicionants ambientals i ecològics de l’àmbit de l’obra i el seu entorn.

 

El resultat de totes estes actuacions és una infraestructura moderna que respecta i posa en valor les oportunitats i les fortaleses patrimonials, paisatgístiques i ambientals de l’entorn de la carretera. Es millora la funcionalitat cap als estàndards actuals, cada vegada més exigents respecte a seguretat i confort, sense oblidar tot allò que dóna valor al territori que connecta la infraestructura que es construïx: la terra, la gent, les seues obres i les relacions que els unixen.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha signat est matí al seu despatx set convenis de finançament amb els responsables municipals d’Ador, Algímia d’Alfara, Aras de ls Olmos, l’Alqueria de la Comtessa, la Font de la Figuera, Moixent i Vilallonga amb l’objectiu de millorar els carrers i camins rurals, les instal·lacions culturals i esportives, una xarxa de proveïment d’aigua, naus municipals i zones verdes.

 

Ador

 

El màxim responsable de la corporació provincial ha subscrit un acord amb l’Ajuntament d’Ador, representat pel seu alcalde, Joan Faus, per a asfaltar el carrer Goya, a més de mantindr oberta la piscina coberta i adaptar dos jardins per a la tercera edat.

 

“Es rehabilitarà una via que està molt deteriorada i es milloraran les voreres amb el Pla d’Actuacions Programades” —ha explicat el primer edil— qui també ha assegurat que “la piscina té moltes despeses, per açò signem un acord amb els municipis veïns per a poder mantindre-la”. “Estes ajudes serviran per a col·locar una descalcificadora que evitarà futurs problemes en la resta de la maquinària”, ha apuntat.

 

D’altra banda, el primer edil ha afirmat que es condicionaran dues zones verdes: “Col·locarem accessos i aparells per a la tercera edat”, ha apuntat.

 

Algímia d’Alfara

 

D’altra banda, Algímia d’Alfara rehabilitarà l’Auditori Municipal —actual saló multiusos— que es va construir habilitant l’edifici de les antigues escoles.

 

En este sentit, l’alcalde, Francisco L. Salt, ha informat que no s’ha promogut cap reforma en este immoble des de fa bastants anys, “per la qual cosa cal rehabilitar-lo per a poder utilitzar-lo amb totes les garanties”, assenyala.

 

El titular d’Algímia d’Alfara ha agraït este conveni singular i ha comentat que gràcies a l’ajuda de la corporació provincial, “la població disposarà d’un auditori que alberga una sala d’audicions completa amb les característiques tècniques necessàries”.

 

Aras de los Olmos

 

Pes la seua banda, Aras de los Olmos substituirà un quilòmetre de canonada de la xarxa d’aigua potable de més de cinquanta anys mitjançant un conveni amb l’entitat provincial, la qual cosa servirà millorar el subministrament a la població.

 

En este sentit, el primer edil, Rafael Giménez, ha informat que l’actuació és “molt necessària perquè l’actual canonada és de fibrociment i té moltes fuites”.

 

“Amb la canonada actual”, ha apuntat, “l’aigua arriba amb molt poca pressió als habitatges i açò encarix la factura”.

 

L’Alqueria de la Comtessa

 

L’Alqueria de la Comtessa reformarà el Poliesportiu Municipal de vint anys d’antiguitat i construirà dues pistes de pádel, tal com ha informat el responsable municipal, Salvador Femenía.

 

En aquest sentit, Femenía ha apuntat que es canviarà el sòl de tot el poliesportiu i s’alicatarán les piscines, a més de millorar el pal de la llum del camp de futbol.

 

“El principal objectiu és reformar i consolidar totes les instal·lacions del poliesportiu per a donar servici a les 1.500 persones que utilitzen esta infraestructura”, ha finalitzat.

 

La Fontde la Figuera

 

La Fontde la Figuera repararà els camins rurals de la població que es van veure afectats per les pluges del mes d’agost passat, tal com s’ha establit en el conveni que ha signado Rus amb l’alcalde, Vicente Belda.

 

En este sentit, el primer edil ha comentat que estos vials “tenen molts desperfectes que han afectat a alguns camps”.

 

Les obres consistiran a col·locar saorra a la superfície, compactar-la i instal·lar desguassos per a drenar l’excés de pluja i aigua superficial.

 

Per això, agraïx a l’entitat provincial esta subvenció que “beneficiarà a tots els veïns, ja que molts d’ells es dediquen al sector agrícola i podran circular amb més tranquil·litat”.

 

Moixent

 

La Diputacióde València barrarà una nau industrial de Moixent que servirà de magatzem municipal, ha explicat l’alcalde, Vicent Dubal, qui també ha apuntat que es tracta d’una infraestructura “de 400 metres quadrats situada en el polígon industrial Jaume I”.

 

En l’actualitat, ha asseverat, “els carretons i les eines estan guardades en diversos magatzems diferents, per la qual cosa este nou espai comportarà un major rendiment a l’hora de treballar”, afirma.

 

Vilallonga

 

Finalment, Vilallonga pavimentará el camí de les Fontanelles, dels anys 60 i que està en molt mal estat, ha explicat l’alcalde d’esta localitat de la Safor, qui també ha assegurat que este vial “comunica el municipi amb una zona forestal molt rica en vegetació que va patir un incendi fa algun temps”, segons explica l’alcalde, Enric Llorca.

 

“A causa del mal estat del camí, els bombers van tenir molts problemes per a accedir a la zona afectada pel foc”, ha assenyalat Llorca, alhora que ha assegurat que esta subvenció “beneficiarà els veïns, els dispositius d’emergències i els visitants”.

 

D’altra banda, el titular de l’Ajuntament de Vilallonga ha manifestat que el camí “té molts desperfectes que s’han anat reparant amb pegats, a més clots, trossos sense asfaltar i imperfeccions que, a causa de l’orografia del terreny, provoca fanguers”.

 

da � a�ǫ�� cenes distintos, por lo que este nuevo espacio supondrá un mayor rendimiento a la hora de trabajar”, afirma.

 

 

Villalonga

 

Por último, Villalonga pavimentará el camí de Fontanelles, de los años 60 y que está en muy mal estado, ha explicado el alcalde de esta localidad de la Safor, quien también ha asegurado que este vial “comunica el municipio con una zona forestal muy rica en vegetación que sufrió un incendio hace algún tiempo”, según explica el alcalde, Enric Llorca.

 

“Debido al mal estado del camino, los bomberos tuvieron muchos problemas para acceder a la zona afectada por el fuego”, ha señalado Llorca, al tiempo que ha asegurado que esta subvención “beneficiará a los vecinos, a los dispositivos de emergencias y a los visitantes”.

 

Por otro lado, el titular del Ayuntamiento de Villalonga ha manifestado que el camino “tiene muchos desperfectos que se han ido parcheando, además de socavones, trozos sin asfaltar e imperfecciones que, debido a la orografía del terreno, provoca barrizales”.

La Diputació de València subscriurà dos convenis de col·laboració amb la Federació Valenciana d' Associacions de Solidaritat amb el Poble Sahrauí per a finançar un projecte d'ajuda alimentària per als refugiats sahrauís i dinamitzar el treball solidari amb este col·lectiu.

El diputat responsable de Cooperació Internacional de la Diputació de València, Juan José Medina, s'ha reunit en la seu de la corporació provincial amb el Delegat Sahrauí a la Comunitat Valenciana, Saad el Mami, per a abordar les noves línies de cooperació entre la institució i el poble sahrauí.

El projecte d'ajuda alimentària per a la població sahrauí refugiada serà finançat per la Diputació amb 20.000 euros i contribuirà a complementar, diversificar i, en definitiva, millorar la dieta dels refugiats sahrauís dels campaments de Tindouff, mitjançant la compra de sucre, arròs i llegums.

També està previst en el programa el transport i la distribució dels esmentats productes, a través de la Mitja Lluna Roja Sahrauí, cosa que contribuirà a pal·liar la situació d'escassetat de recursos alimentaris en la zona.

Saad el Mami ha destacat que es tracta d'oferir «aliment bàsic» als refugiats, a més d'agrair l’«estreta col·laboració» amb el poble sahrauí que fins ara ha mantingut la Diputació de València.

Dinamització del treball solidari

El segon dels acords entre la institució provincial i l'entitat valenciana d'ajuda al poble sahrauí pretén contribuir a dinamitzar el treball en xarxa de la Federació, mitjançant el desenvolupament d’eines 2.0 i el seu suport en xarxa, per a difondre les accions solidàries, sensibilitzar a la societat i formar al voluntariat en este àmbit.

La institució provincial potenciarà este projecte amb 5.000 euros i es desplegarà mitjançant l'adquisició d'equips i material informàtic, a més de la posada en marxa de noves aplicacions, sessions de formació d'educació per al desenvolupament, la impressió de material divulgatiu i la difusió a través de les xarxes socials.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha inaugurat este matí les obres d’ampliació i condicionament de l’escola municipal d’Alfafar que milloren els servicis del centre i la seua accessibilitat.

 

A l’acte va acudir també l’alcalde de la localitat, Juan Ramón Adsuara, els diputats provincials Amparo Mora, Remedios Avia, Rafael Pérez i Oreto Segura, una representació del consistori d’esta localitat de l’Horta i alcaldes de la comarca.

 

Rus va recordar que la Diputació de València, «amb una subvenció de 200.000 euros, ha ajudat  l’Ajuntament a homologar l’antiga guarderia municipal i convertir-la en una moderna i actual escola infantil de 1r cicle». «Si no es realitzaven les obres d’adaptació en l’any 2012 en la guarderia, hauria hagut de tancar», va apuntar.

 

L’actuació de la Diputació ha comportat posar en funcionament tres aules homologades i adequades a la nova normativa amb capacitat per a 60 xiquets de dos a tres anys, i una zona de jocs en cadascuna d’elles.
 

A més, el centre educatiu disposa d’una classe destinada a la línia en valencià i s’ha inclòs el servici de menjador que no disposava l’antiga guarderia, com també una ludoteca municipal per a la qual s’han destinat dues aules amb totes les comoditats i necessitats.

 

El president provincial va avançar, finalment, que la Diputació de València està estudiant un pla bianual d’entre 25 i 30 milions d’euros per a procedir a la instal·lació de calderes a col·legis i edificis municipals amb la finalitat d’estalviar en el combustible i en el cost de la calefacció. «Volem que este projecte arribe a les 265 ajuntaments de la província», va apuntar Rus.

 

Institució pròxima i necessària

 

Per la seua banda, l’alcalde de la localitat, Juan Ramón Adsuara, ha agraït la col·laboració de la Diputació, una institució que, segons el primer edil, «està molt pròxima al ciutadà i és necessària per als municipis».

 

L’entitat provincial «ha subvencionat les obres de restauració d’una construcció de 1950, que no estava homologada», va afirmar el primer edil, al mateix temps que va informar que l’actuació «ha eliminat les barreres arquitectòniques, han ampliat aules, s’ha creat una zona de jocs per als més xicotets, eixides d’emergències i un aula d’estudis».

 

«Este projecte beneficia unes 60 famílies que utilitzen les instal·lacions», ha conclòs l’alcalde. 

El Patronat Provincial de Turisme i la Universitat de València celebren hui, 15 de novembre, la II «Jornada de Turisme d'Interior Valencià: el Producte Turístic d'Interior, Solucions Pràctiques», al Balneari de Cofrents.

Esta trobada té com a objectiu dur a terme una anàlisi global del turisme d'interior i alhora plantejar qüestions per a aconseguir la consolidació de les destinacions d'interior de la província de València.

El diputat de Turisme, Ernesto Sanjuán, el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, i l'alcalde de Cofrentes, Raul Ángel, han inaugurat este matí les jornades turístiques.

Sanjuán ha destacat que «esta iniciativa es va iniciar l'any passat amb l'interés per fomentar el diàleg, la reflexió, continuar potenciant i gestionant el que concernix els nostres municipis en matèria de Turisme d'Interior.

En el temps que corre, és de vital importància continuar potenciant i donant suport al turisme, ja que és un pilar fonamental per a les economies locals. Per això, l'objectiu d'esta jornada és analitzar en profunditat el turisme d'interior de cara al futur, plantejar-nos com podem promoure els nostres municipis, assessorar els ajuntaments en tot allò que necessiten i actuar conjuntament».

«Després d'estes jornades, amb l'ajuda i la visió experta dels nostres ponents, especialitzats en la matèria, trobarem solucions pràctiques i aplicables. Solucions que ens ajudaran a fer una bona gestió, a saber projectar els nostres punts forts cap a l'exterior, a arribar a la gent i a despertar l'interès de visitar-nos», ha afegit Ernesto Sanjuán.

D'altra banda, el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla, ha comentat que «hui visualitzem la importància que té la col·laboració entre institucions i amb l'empresa privada, una col·laboració necessària perquè cadascú aporte el millor que sap fer amb l'objectiu de reflexionar i buscar solucions pràctiques i realistes».

«L'objectiu final d'esta jornada és crear una comissió de treball entre alcaldes, Diputació de València i Universitat de València per a analitzar les idees que es tractaran hui», ha destacat Jorge Hermosilla.

L'alcalde de Cofrentes, Raul Ángel, ha comentat que «la celebració d'esta segona jornada significa que hi ha curiositat, entusiasme i ganes de millorar i apostar pel turisme d'interior com una de les principals fonts d'ingressos dels nostres municipis. Hem d'aconseguir que el turisme d'interior siga un pes rellevant dins del sector turístic de la Comunitat Valenciana».

40 municipis participen en la jornada

Més de 80 persones de 40 municipis de l'interior de la província de València participen en la jornada que va dirigida a alcaldes i regidors.
El seminari compta amb professors de diferents disciplines de la Universitat de València. Concretament, hi participen el professor del Departament de Geografia, Emilio Iranzo; el director del Màster en Direcció i Planificació del Turisme, Gregorio García; el director del Balneari de Cofrentes, Miguel Ángel Fernández Torán; i el vicerector de Participació i Projecció Territorial de la Universitat de València, Jorge Hermosilla.

Durant tot el dia s'ofereixen ponències que tracten diferents temes com ara els recursos territorials turístics de l'interior valencià; claus per a convertir un recurs en un producte turístic; la fidelització del client mitjançant la tematització del producte turístic; i els problemes del turisme d'interior i les seues alternatives.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha presentat hui el Pla de Camins Rurals per als anys 2014-2015 en la XVII Jornada de la Dona Rural, organitzada per l'Associació Valenciana de Dones i Famílies d'Àmbit Rural (AVAMFAR), en un acte que ha tingut lloc en la sala Rex Natura d'Alzira.

 

Alfonso Rus ha destacat, davant de més de huit-centes dones que s'han donat cita en esta trobada, que els plans provincials d'Inversió i ocupació de la corporació provincial són biennals i perseguixen «davant de la precarietat i les dificultats que travessen els ajuntaments, agilitzar els tràmits administratius i avançar-se a les demandes dels alcaldes a fi de donar solució ràpida a les necessitats que tinguen».

 

En este sentit, Rus ha mencionat que l'entitat provincial «destinarà 12 milions d'euros per al 2014 i 2015 amb l'objectiu de millorar i mantindre els camins rurals o les vies pecuàries de comunicació entre els pobles». 

 

D'altra banda, el president de la Diputació va anunciar que la institució provincial posarà en marxa un pla especial per a previndre els robatoris en el camp amb la col·laboració de la Delegació del Govern i la Guàrdia Civil.

 

Rus va insistir en la necessitat d'abaixar els impostos i va comentar que els ajuntaments de menys de 15.000 habitants no podrien subsistir sense l'ajuda de la Diputació.

 

«En la Diputació seguim el lema de “Tant tinc, tant gaste”», ha subratllat Rus, alhora que ha afirmat que gràcies a eixa consigna, «podem continuar fent inversions i ajudant els veïns dels pobles, sobretot els més menuts, així com aldees i nuclis rurals».

 

Rus, a més, es va comprometre a continuar ajudant els pobles de l'àmbit rural a través dels programes d'ajuda a la formació de la dona, les inversions per a recuperar espais degradats, per a comunicar millor els pobles amb millors carreteres, per a agilitzar i fer més fàcil el paperam amb l'administració electrònica o instal·lant wifi en tota la província.

 

També ha recordat que l'esforç principal de la Diputació és «per a crear ocupació i perquè tots els veïns siguen iguals i tinguen les mateixes oportunitats visquen on visquen, en el camp, en la ciutat o en un poble».

 

A l'acte dedicat a la dona rural va acudir també el president d'AVA-ASAJA, Cristóbal Aguado; els diputats provincials, Amparo Mora, Remedios Avia i Oreto Segura, l'alcaldessa d'Alzira i presidenta de la Federació Valenciana de Municipis i províncies (FVMP); Elena Bastides, la presidenta de l'Associació de Dones AMFAR; Lola Merino, la responsable de la sectorial de Dones d'AVA-ASAJA, i l'Associació AVAMFAR, Marian Corbí; el coordinador del Servici d'Oncologia de l'Hospital de la Ribera, José Miguel Cuevas, i representants de municipis de la comarca.

Quan falta tan sols una jornada, el vigent campió manté les bones sensacions que el van portar a alçar-se amb la copa en la passada edició del Campionat Autonòmic de Raspall Parelles, trofeu Diputació de València.

 

Amb els tres punts aconseguits enfront del Castelló de Rugat, la parella de Bicorb se situa al capdavant de la taula, amb un estret marge d'avantatge. Esta setmana descansaran, a causa de les baixes de la competició, per la qual cosa es disputarà  solament la partida entre Xeraco i Genovés en el trinquet dels primers.

 

Lluïset i Juan tenen una magnífica oportunitat d'aconseguir el lideratge perquè estan situats a tan sols dos punts de Bicorb i a un dels seus rivals del diumenge. Si vencen en la partida matinal i els jugadors de la Costera no sumen quatre jocs, canviarien els emparellaments de semifinals. En eixe cas, l'equip de Xeraco creuaria amb Castelló de Rugat, mentres que Bicorb i Genovés, finalistes del passat autonòmic de trios, es veurien les cares en l'altra semifinal. Tot en l'aire, a costa d'esta important partida.

 

Màxima igualtat en la categoria de plata

 

Situació semblant es viu en la categoria de plata, en què Castelló de Rugat B, Ondara i Bicorb B figuren amb solament un punt de diferència, a falta d'una jornada per disputar-se. La quarta plaça que permet accedir a semifinals també està pendent d'amo entre Otos i Alzira.