El Centre Cultural la Beneficència, a través del Museu Valencià d'Etnologia, participa en la Sisena Mostra de Cine i Vídeo Indígena (MICVIN), organitzada per l'Associació Perifèries.

La mostra inclou documentals, obres de ficció, curts d'animació i experiments artístics, i compta amb la presència de representants indígenes d'Amèrica Llatina, que enriquixen les sessions cinematogràfiques amb tertúlies obertes al públic.

El Museu Valencià d'Etnologia acull hui, a partir de les 19:30 hores, la jornada sobre «La maledicció de les energies verdes»que inclou la projecció de dos migmetratges sobre Guatemala i sobre el projecte eòlic de Mareña Renovables a Mèxic.

Després de l'exhibició d’Aj RAl Ch'och', de Caracol Producciones, i Somos viento: Resistencia en el Istmo contra el proyecto eólico de Mareña Renovables, intervindrà Cata Ceto Raymundo, en representació del poble maia ixil de Guatemala.

La present edició de la Mostra Itinerant de Cine i Vídeo Indígena es fa a València, Alacant i Vila-real i està composta per un cicle de sessions diferenciades en cada una de les ciutats que l'acullen.

Respecte al format, seguix fidel a la proposta interactiva, de manera que el públic té l'oportunitat de dialogar directament amb les persones indígenes creadores i amb dirigents dels pobles que apareixen en els films.

Amb això es pretén que els protagonistes dels fets que es narren siguen els qui conten en primera persona les seues realitats i els seus somnis, i que es supere un acostament superficial o merament folklòric a una realitat tan rica i diversa.

El president de la Diputació de València, Alfonso Rus, ha rebut en el seu despatx de la corporació provincial l’alcalde de Rugat, Jordi Escribà, que ha sol·licitat l’ajuda de l’entitat provincial per a reformar l’accés al municipi, que correspon a un quilòmetre de la CV-6910.

«La carretera té molts anys i es troba en molt mal estat, ja que és molt estreta i no té vorals, i a més conté revoltes molt delicades», informà l’alcalde, el qual també apunta que esta actuació és molt «necessària per a millorar les comunicacions entre els municipis veïns i augmentar les visites a la població».

Per últim, l’alcalde ha agraït a la Diputació de València l’esforç que està fent per ajudar els pobles, «en especial els més menuts, que, com Rugat, aprofitem l’entitat provincial per a que ens porte les coses al dia».

Per la seua part, Alfonso Rus li comentà a Escribà que estudiarà la petició amb l’àrea de Carreteres de la corporació provincial.

La diputada de Benestar Social i vicepresidenta de la Diputació de València, Amparo Mora, ha rebut este matí la nova presidenta de l’Associació Valenciana de Persones Sordes, Vanessa Juan Jorques.

Durant la reunió, Vanessa Juan ha agraït la labor social de la Diputació, «una institució imprescindible per a associacions sense ànim de lucre, com la nostra, perquè gràcies a ella podem atendre moltes de les nostres necessitats més peremptòries».

Segons la presidenta de l’associació, «empreses i administracions públiques són les que ens donen viabilitat per a poder escometre l’eliminació de barreres comunicatives».

Mora i Juan han valorat els pròxims projectes de treball conjunts centrats en el foment de l’ocupació i la millora de l’educació per a les persones sordes. «Cal ajuntar forces per a garantir que les persones sordes accedisquen al món laboral i educatiu amb solvència i qualitat», ha comentat Vanessa Juan.

La Diputacióde València ha executat ja dotze edicions del Pla de Recuperació del Patrimoni Historicoartístic de la província (2000-2012) a través de les quals ha destinat un total de 30.770.385 euros a la realització de 975 projectes de restauració d’edificis emblemàtics valencians.

Es tracta d’immobles d’accés públic amb valor històric, artístic, tipològic o etnogràfic (com ara antics forns, molins, palaus, fonts, cellers i esglésies) i d’elements integrats, que posseïxen especial significació tant per als municipis valencians com per als ciutadans de la província, siguen de caràcter religiós siguen de caràcter civil.

Amb estos plans es tracta de tornar l’esplendor original a edificis significatius i estimats en els pobles de València que, per no estar catalogats oficialment com a Béns d’Interés Cultural (BIC), no han pogut rebre un altre tipus de subvencions que facilitaren la seua conservació i recuperació.

«Ha sigut una inversió equitativa en tota la província, d’acord amb els criteris establits en les bases del programa i amb els informes dels tècnics del Servici de Patrimoni de la Diputació, que han anat seleccionant els projectes de restauració en funció de la urgència de les actuacions, del valor arquitectònic i històric de cada edifici i de l’interés local que tinguera la construcció en cada municipi», ha explicat el vicepresident de la Diputació, Juan José Medina.      

Compromís de la institució provincial

Des de l’any 2000 i fins a l’actualitat, les subvencions del Pla de Recuperació del Patrimoni de la Diputació de València han arribat a totes i cada una de les comarques valencianes. L’última, la del 2012, l’adjudicació definitiva de la qual es va publicar ja en el Butlletí Oficial de la Província de València. El vicepresident Medina ha recordat que «va ser un compromís assumit per la Diputació amb tots i cada un dels ajuntaments de la província, que la corporació provincial ha volgut complir i tirar endavant, donada la bona acollida de la iniciativa per part dels consistoris locals, els quals, a més de preocupar-se pel seu patrimoni, veuen en estes actuacions la potenciació dels seus atractius com a reclam turístic».

Abans que res, segons el vicepresident de la institució provincial, «el que la Diputació de València es va plantejar des del primer moment va ser assumir el deure de treballar en la conservació d’importants obres testimoni de la nostra història i la nostra cultura i ajudar, al mateix temps, a tots els ajuntaments a realitzar la important inversió econòmica que això suposa, complint així també la funció bàsica d’esta Institució: estar al costat de tots i cada un dels municipis de la província».

1,6 milions per a projectes d’enguany

La Diputacióde València invertirà enguany 1,6 milions en 64 projectes de restauració i millora d’immobles corresponents al Pla de Recuperació del Patrimoni Historicoartístic Immobles del 2012, projectes que han sigut seleccionats per tècnics del Servici de Patrimoni de la corporació provincial, que es repartixen d’acord amb la taula següent:

El Centre Cultural la Beneficència exhibix l’exposició «Faixa roja, faixa blava. La pilota valenciana» produïda pel Museu Valencià d’Etnologia amb la col·laboració del Museu de la Pilota de Genovés «amb clara vocació itinerant i amb l’objectiu de reunir totes les particularitats esportives, culturals i etnogràfiques del nostre esport autòcton més emblemàtic», va destacar en la seua presentació la diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt.

L’exposició, comissariada pel director del Museu de la Pilota de Genovés, David Sarasol, estarà instal·lada al Centre Cultural la Beneficència fins al març del 2014. Després de la seua exhibició a València recorrerà aquells municipis que sol·liciten la mostra a través del Museu Valencià d’Etnolgia de la Diputació de València.

El material exposat consta de panells informatius, una reproducció d’una escultura de Manuel Boix, maquetes d’espais de joc, cartelleria, documents històrics, diversos tipus de pilotes i utillatge així com diversos audiovisuals.

Puntals

A l’exposició s’explica les característiques de cada un dels quatre tipus de pilota existents en l’actualitat —vaqueta, badana, galotxeta i tec— i s’indiquen les modalitats de joc en què s’utilitzen.

Entre els objectes més interessants de l’exhibició, destaca el material del taller del piloter (artesà constructor de pilotes) Baixauli de Catarroja, un dels més imporantes en l’elaboració de Puntals de vaqueta.

Protecció

Protegir les mans és imprescindible per als jugadors. Més d’una hora abans d’iniciar-se la partida els jugadors es tanquen en el vestuari i comencen a elaborar les proteccions, habitualment utilitzant planxes metàl·liques, cartes de baralla i esparadrap. Totes estes peces apareixen reflectides en la mostra.

Les modalitats

Perquè el públic puga entendre millor les més de 18 modalitats de joc, la mostra incorpora un interactiu on s’expliquen, en recreació virtual, una síntesi dels diferents colps (bons i roïns) en tres espais de joc: el trinquet, el carrer i el frontó, visualitzant posteriorment imatges reals de partides.

La indumentària

La indumentària dels jugadors és un dels grans apartats de l’exposició, reflectida en quatre maniquins que mostren l’evolució de les peces de roba.

Les peces més destacades són els pantalons llargs o curts (segons la modalitat de joc) i una camiseta de cotó de color blanc, una faixa i espardenyes d’espart; en origen la faixa era negra i, més tard, va canviar per a incorporar el roig i el blau, indicatiu de la categoria del jugador i que, a més, ajudava els espectadors a distingir-los: el roig indica una major categoria que el blau, encara que hi ha algunes excepcions al respecte.

Els espais del joc

Tradicionalment han sigut els carrers de moltes de les poblacions valencianes, els espais on es jugava a la pilota, en concret a Llargues, al Raspall i la Galotxa, mentre que si s’optava per modalitats en les quals feia falta rebot, és a dir, les que necessiten una paret, se’n buscava qualsevol més o menys llisa i amb pocs elements que pogueren distorsionar el rebot de la pilota, com ara finestres, portes o decoracions sense relleu. Així, van ser els murs laterals o últims de moltes esglésies els més idonis per a la seua pràctica. De fet, encara podem veure en alguns pobles la famosa frase «Prohibit jugar a pilota» pintada en estes parets.

Els trinquets i els frontons són els espais de joc construïts específicament per a jugar a la pilota. L’exposició disposa de tres maquetes: trinquet, carrer i frontó, on el visitant podrà observar, a escala, com són els diferents espais de joc.

Els personatges de la partida

Un apartat important de l’exposició explica la funció dels personatges que intervenen en una partida de pilota. Excepte els jugadors, que òbviament són els protagonistes principals, hi ha una sèrie de persones que tenen un paper fonamental per al bon funcionament de la partida: el trinqueter, propietari o gestor del trinquet; el marxador, que porta el compte de la partida i canta el resultat, a més de ser depositari de les apostes; i l’home bo, persona que ha de decidir sobre les situacions dubtoses al llarg de la partida; i, finalment, el públic, que es caracteritza per tindre una participació molt activa.

Altres realitats de la pilota valenciana

S’aborda el tema de la dona com a jugadora. La dona ha tingut una presència quasi testimonial en el món de la pilota. Encara que hi havia dones que jugaven a la pilota en la societat tradicional i se sap de l’organització de partides femenines en alguns trinquets de València des del final del segle xix.

La incorporació de la dona ve afavorida per la introducció d’este esport en el sistema educatiu oficial i la creació de les escoles municipals en moltes localitats valencianes.

També s’ha volgut ressaltar la integració social a través de l’esport de la pilota, com és l’organització de campionats per a persones en cadira de rodes o per a persones amb malalties mentals.

La Diputació de València, amb l’objectiu d’incrementar els fluxos de comunicació i desplaçaments entre els diferents àmbits geogràfics, ha condicionat i reforçat el ferm en la carretera CV-685, tram Villalonga-Ador (Fase 2a), que ha significat un pressupost total de licitació de l’obra de 3.293.930 euros i un termini d’execució de huit mesos.

Les obres d’este tram, que suposen la connexió en condicions de seguretat de la CV-685 amb la CV-680, eixos convergents amb la població de Villalonga, s’inauguraran este dimarts, a les 17:00 hores. 

Este tram en particular presentava un índex de sinistralitat elevat que estava motivat, en gran manera, per les reduïdes característiques geomètriques de la carretera, la multitud d’accessos directes, la visibilitat escassa i l’elevat índex de vehicles pesants que genera el polígon industrial de Villalonga.

Els objectius perseguits per l’obra han sigut, per un costat, millorar les condicions de seguretat viària de la carretera per mitjà de l’ampliació de l’amplària de la calçada, l’eliminació dels canvis de rasant, l’eliminació total dels accessos directes, la construcció d’un pont nou sobre el riu Serpis i l’adequació dels sistemes de contenció i senyalització.

En segon lloc, s’ha perseguit augmentar la connectivitat i el confort de la conducció per mitjà de la construcció de dues noves glorietes i l’eliminació del tram d’un traçat sinuós, on era impossible l’encreuament de dos vehicles pesants.

El llit del riu Serpis s’ha salvat per mitjà d’una nova estructura isostàtica, de tres vans, les longituds de la qual són 33, 40 i 36 m, respectivament. L’amplària de l’estructura és variable en el primer va per l’illa deflectora d’accés a la glorieta, entre 17,80 i 12 m i constant de 12  m per als dos vans següents. Esta amplària es distribuïx en dos carrils de 3,50 m, separats per una mitjana de 0,50 m, voreres d’emergència de 0,50 i vorera d’1,75 m, a un costat i a l’altre.

Eixamplament de la carretera de Sumacàrcer

Alfonso Rus inaugurarà també este dijous l’actuació duta a terme per l’Àrea de Carreteres de la Diputació de València per a l’eixamplament i la millora del tram de 5,4 quilòmetres de la carretera CV-560, entre la CV-555 i Sumacàrcer, la qual cosa ha significat una inversió de més de quatre milions d’euros.

El resultat de totes estes actuacions és una infraestructura moderna, que respecta i posa en valor les oportunitats i les fortaleses patrimonials, paisatgístiques i ambientals de l’entorn de la carretera. A més, es millora la funcionalitat cap als estàndards actuals, cada vegada més exigents respecte a seguretat i confort, sense oblidar tot allò que dóna valor al territori, que connecta la infraestructura que es construïx: la terra, la gent, les seues obres i les relacions que els unixen.

Per a això s’han definit dues seccions tipus diferents per als dos trams diferenciats de l’obra. En el primer tram, d’orografia més suau, es projectarà una secció de 9 metres, composta per dos carrils de 3 metres i voreres d’emergència d’1,50 m. Sempre que les condicions hidrològiques i la geometria disponible ho han permés s’han executat cunetes de seguretat en formigó. En el segon tram, la zona de roca, la secció es reduïx fins als 8 metres, amb carrils de 3 metres i voreres d’emergència d’1,00 m. En este tram la cuneta del costat de la muntanya és, en tot cas, de seguretat i amb un amplària mitjana d’1 m. En els metres finals, ja en l’entrada del municipi, desapareixen les voreres d’emergència i s’executa una vorera amb un amplària aproximada de 2,5 metres, per a dotar este àmbit de les condicions d’accessibilitat modernes i suficients.

Xàtiva era l’encarregada, un any més, de completar el calendari de carreres populars de la present edició del Circuit de Diputació i ho va fer batent el rècord de participació. Uns 1.500 corredors van arribar a la capital de la Costera durant el matí del diumenge per a participar en una de les proves més atractiva del certamen.

A les 10 del matí es donava l’eixida a la vint-i-huitena edició de la Pujada al Castell i els participants començaven el recorregut pel nucli antic de la localitat. Ja en estos primers metres, els més ràpids es van avançar de la resta de perseguidors. Els jóvens marroquins Ouais Zitane, del Massamagrell, i Jaouad Oumellal, del Cárnicas Serrano, van emprendre un mà a mà per a aconseguir la primera posició.

Zitane necessitava tan sols acabar la carrera per a proclamar-se vencedor del circuit, mentre que Oumellal ja tenia assegurat el seu segon lloc. Així i tot, els dos corredors van donar el millor d’ells i van lluitar per la victòria fins al final, oferint un autèntic espectacle esportiu.

En categoria femenina també va haver-hi molta lluita

En la categoria femenina l’emoció també es va viure fins al final. Amb el lloc de campiona del circuit decidit des de Paterna i en mans de Fátima Ayachi, del Cárnicas Serrano, Davínia Albinyana i Raquel Landin farien l’últim pols a Xàtiva per a decidir el segon lloc en la general de dones.

El gran atractiu de la prova de Xàtiva és la pujada al castell, un tram amb un pendent amb un gran desnivell, una prova no apta per a aquells corredors sense preparació. Després de recórrer els primers 5.500 metres pels carrers de la ciutat, els populars s’enfronten a un quilòmetre i mig de forta pujada, que no tots poden resistir. Va ser just en este tram quan Raquel Landin, que s’havia mantingut la primera des del començament, es quedava arrere, i Davínia Albinyana aconseguia el primer lloc en categoria femenina.

Rècord de temps d’arribada

Després de batre el rècord de temps d’arribada en l’edició passada, Ouais Zitane va tornar a superar-se i va fixar la nova marca en 30:57, baixant així el temps en més d’un minut respecte la seu marca de l’any passat. D’esta manera tan brillant Ouais Zitane es proclamava així campió del Circuit de Diputació d’enguany.

A pocs segons d’ell, el jove Oumellal arribava el segon amb una excel·lent marca de 31:04. I a un minut d’ell, Hicham Ettaichmi, del Massamagrell, arribava en tercera posició. Així, doncs, el pòdium de Xàtiva quedava configurat de la mateixa manera que en la seua edició passada. Per la seua banda, Octavio Sanchis del Cárnicas Serrano, aconseguia arribar el en sisena posició i consolidava el seu tercer lloc en la general de la competició, tota una sorpresa enguany.

Amb un temps de 38:25, la primera dona en creuar la línia de meta era esta vegada Davínia Albinyana, que amb la seua victòria a Xàtiva aconseguia un segon lloc en la general femenina del circuit. A mig minut d’ella, Raquel Landin entrava en segona posició i quedava enguany tercera del circuit. Mentre que Amelia Martín completava el pòdium de les xiques a Xátiva amb un marca de 40:52.

El Xàtiva Voleibol masculí de la lliga nacional va véncer dissabte passat el CV Manacor de Mallorca per 3-2 (25-21; 25-17; 24-26; 18-25; 15-13) en un partit molt travat i amb notables alternatives.

Un encontre complicat en el qual els de el Xàtiva van dominar clarament en els dos primers sets, mostrant un atac efectiu i un nivell alt en bloqueig (25-21 i 25-17), que no va donar opcions al rival. En la tercera mànega, els errors en el servici dels de José Sanchis van acabar passant-los factura, encara que també calia comptar amb el Manacor, que van trobar el seu nivell d’atac i van deixar bones sensacions en defensa (20-22). Els de Xàtiva van aconseguir empatar (23-23), però van deixar escapar l’oportunitat de sentenciar (24-26). El joc mallorquí es va reafirmar en el quart set de manera impecable (18-25).

El cinquè set va estar molt disputat, els de Manacor van prendre avantatge, però els de Xàtiva, recolzats pel públic, van aconseguir l’empat (10-10). Els punts finals van ser emocionants i es van tancar amb una important victòria local (15-13).

Una lliga nacional liderada pel Cieza de Múrcia, que explica els seus partits per victòries, seguits pel CV Elx Club de Futbol, i seran precisament els il·licitans els qui rebran a l’equip de Xàtiva dissabte que ve.

Van jugar pel Xàtiva: Sauco S., Borreguero, Mateu, Grau, De León, Tatay, Martínez R., Martinez V., Salvador, Banacloche, Acedo i Pelegero (libero).

El sènior femení, de primera autonòmica, no va poder

Les xiques del Sènior no van poder aconseguir la victòria i van perdre en la pista del CV València per 3-1, amb parcials molt ajustats (18-25, 25-18, 25-17, 25-22) però van deixar bones sensacions. Encara que van dominar amb claredat en el primer set, van cedir els dos següents. En el quart set les de Claudio Fantin van portar el partit igualat i amb el 20-20 van tindre a la seua mà opcions de forçar el cinquè, però es va imposar la major experiència de les locals en la categoria.

La resta de categories van complir

Els xics de Xàtiva sènior masculí autonòmica van véncer el Samarucs de València per 3-1, dominant en els dos primers sets. Els visitants van reaccionar en la tercera mànega, però els d’Emilio Prats van recuperar el ritme en la quarta mànega. Quatre victòries i una sola derrota els manté entre la segona i la tercera posició en la taula.

El Xàtiva juvenil femení de segona autonómica venceren a Sedaví per 2-3 en un partit intens i molt igualat. Les xativines dirigides per Jose Antonio Giménez i Claudio Fantin van aconseguir endur-se un encontre complicat amb un cinquè set emocionant.

En els Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana, els onze equips de voleibol de la categoria Iniciació al Rendiment

Cal destacar la victòria de l’equip cadet masculí a Castelló per 0-3 davant el Lledo School British. Els d’Arturo Bellver van disputar un bon encontre. Derrota ajustada 2-3 a Castelló de l’Infantil masculí de segon any, i victòria de l’Infantil masculí de primer any davant el Gandia per 3-1.

En infantil femení prossegueix la ratxa de victòries del Col·legi Dominiques de segon any que dirigix Pilar Larriba, que lidera la classificació del grup. Victòria del Col·legi Claret contra Xàtiva EM primer any, mentre que les de segon any van caure a Gandia per 3-0.

En cadet femení victòria del Xàtiva de segon any contra Canals per 3-0 i derrota de les de primer any a Gandia.

RESULTATS JORNADA

LLIGUES FEDERACÓ ESPANYOLA I FEDERACIÓ COMUNITAT VALENCIANA

RESULTATS JOCS ESPORTIUS GENERALITAT VALENCIANA

INICIACIÓ AL RENDIMENT

PRÒXIMA JORNADA

PRÒXIMA JORNADA

JOCS ESPORTIUS GENERALITAT VALENCIANA

INICIACIÓ AL RENDIMENT

La diputada de Cultura de la Diputació de València, María Jesús Puchalt, entregarà demàdimarts 12 de novembre els Premis València 2013 de la Institució Alfons el Magnànim en un acte literari que se celebrarà a les 19.30 hores al Saló Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència.

Les obres guanyadores en les modalitats convocades enguany són: L'estupor, de Ferran García-Oliver (narrativa en valencià), Lo que hay en el fondo, de Lluís Olivan (narrativa en castellà), El temps trobat, de Josep Piera (poesia en valencià) i Desde un granero rojo, de Víctor Rodríguez Núñez (poesia en castellà).

Per primera vegada, la IAM ha convocat les quatre modalitats en una única convocatòria amb la novetat que, també enguany, hi haurà premi per a una quinta dedicada a la novel·la negra.

Elevada participació

Un total de 410 obres han optat als Premis València de Narrativa i Poesia de la Diputació de València en les cinc categories convocades.

La modalitat que més originals va rebre va ser la de poesia en castellà, amb 185obres, seguida per la de novel·la en castellà, amb 115 i novel·la negra amb 71. Les convocatòries de poesia i narrativa en valencià van rebre 19 i 20 obres respectivament.

Jurats de prestigi

En la modalitat de poesia en castellà s'ha valorat les obres presentades Jesús Munárriz, Teresa Espasa, Xelo Candel, Gonzalo Santonja i Antonio Porpetta.

La tria del premide poesia en valencià va anar a càrrec d'Àngels Gregori, Maria Soledat Gonzàlez Felip, Carles Duarte, Jesús Huguet i Aurora Valero.

Van integrar el jurat de narrativa en castellà Mar Busquets, Fernando Valera, Elena Escribano, Francisco Morales Lomas i José Vicente Peiró.

Les novel·les en valencià van ser dirimides per Artur Ahuir, Àngel Calpe, Josep Gregori, Anna Moner i Teresa Broseta.

AVÍS A EDITORS

El Gabinet de Comunicació de la Diputació avançarà i subministrarà, al llarg del matí del dimarts, entrevistes i imatges dels quatre autors guardonats.