Descarregar en PDF

 

València, 9 de novembre de 2018

 

Ja han passat més de 100 dies des que aplegares a la Presidència, per la qual cosa ja podem dir-nos coses més clarament. Comence:

 

Com diria algun bon còmic valencià, “A resulta...” que només resolem els problemes permetent que els membres (que tenen tot el seu dret, això si) de qualsevol ajuntament, vinguen a ocupar qualsevol lloc de treball, reservat o no, que puga ser o no. I, per altra banda, deixem els nostres ajuntaments sense habilitats. Genial!

 

Malament. Molt malament. Nosaltres preferim la fórmula de potenciar les genuïnes eines de gestió de personal que tenim. No és només una qüestió de tradició, sinó que és una normalitat en la gestió de personal.

 

Donem oportunitat al personal que fa molts anys està ací. Defensem el dret a la promoció interna. Als mecanismes de millora d’ocupació. Defenses les OPO com la manera de cobrir les vacants que es vagen produint, sense oblidar tenir en compte l’experiència i el valor afegit de les persones amb situació d’interinitat que fa anys (que ...) apostant per la Dipu. Sense oblidar, per descomptat, les fórmules que també donen oportunitats al personal de els nostres ajuntaments.

 

Per començar: fes-nos un favor a totes les empleades i empleats de la Diputació, fes te’l també a tu mateix, fes-lo a la Diputació, i valora molt seriosament estimar els recursos que el sindicat UGT té interposats a la Diputació, estranyament no contestats (per cert, les Administracions tenen el deure de contestar) i que possiblement facilitarien que alguns d’aquests instruments, retornen al nostre dia a dia.

 

Anem al tall. No voldria embolicar-me amb l’endarreriment que porten el temes de personal, perquè darrerament ja hem estat contant molt, i no massa bo la Llei del “Sense”: sense productivitat garantida, sense carrera, sense conveni, sense celeritat d’execució dels processos, sense promoció interna, sense Oferta Pública d’Ocupació (per cert, ja ens estem fartant de recordar que anem a contrarellotge i se'ns passarà l’arròs, no eixirà a temps, i la tirarem per terra...que això ens falta) Només lluny de recordar la vergonya de l’OPO de 2017, que va ser publicada en el darrer BOP de l’any i com a suplement, salvada en la pròrroga i de miracle. El millor és que enguany, seguint el mateix patró, es publicarà al BOP del dia 28, el dels Sants Innocents. Veurem a quin Sant encomanar-se. Pot ser de conya! Però és molt seriós.

 

Comentem ara el que ací ens porta. La nova eina que sembla que utilitzarem a la Diputació per cobrir les vacants, que supose, o no, que ja sabràs: per si no teniu nom, i per tirar una maneta, l’hem batejada com SERPOF. És una espècie de SERVEF, però “a lo provincial”, en concret el Servei Provincial d’Ocupació i Formació, però, això si, especialment “reservat”. Ens expliquem.

 

Es tracta de remetre a algun col·legi il·lustre, una oferta d’ocupació només per als seus afiliats, per a oferir-los llocs de treball de la Diputació que fins ara només podien ocupar economistes o tècnics d’Administració general, perquè només ells es puguen presentar a eixos llocs.

 

De qui ha segut la idea?... No sabria per on començar.

 

De qui haja sigut la idea (tampoc ens importa massa... per ara) no ha tingut en compte que, simplement, els habilitats NO poden ocupar eixos llocs, malgrat una modificació extraordinària i urgent de l’RLT, segurament sense massa suport sindical. Ni tampoc estan oberts a altres administracions.

 

Però no és tot això el més greu. El que ens (me) indigna, és que estem literalment destrossant la resta d’eines tant tradicionals com legals que té un Servici de Personal per a fer front a les necessitats de personal. Segur que les saps, però te'n recorde algunes:

Promoció interna: diuen que segrestada per alguns socis de Govern. En 2017 ni hi hagué. I 2018 s’està acabant. Una dada: abans de la crisi de 2010, SEMPRE hi hagué promoció interna. Amb vosaltres, d’ací a poc tindrem dos anys “sabaters”. Oferta Pública d’Ocupació: podríem fer capítols: la de 2016, amb un 0% d’execució; per cert, en agost, caducarà... La de 2017: “cero patatero”; com ja he dit, saldava in-extremis per problemes de gestió.

I la de 2018: com també he dit, perilla de caure per desídia (només són 120 places segons personal, més de 150 segons UGT); com comprendràs, resoldrien de lluny molts dels problemes de precarietat (172 interins, 63 laborals temporals, 70 contractats amb programes d’ocupació, ...).

Millores d’ocupació (“mejoras de empleo”): Però que hem fet senyor? (ho diu un apòstata) Ara resulta que no podem fer. Ara resulta que una situació temporal és fixa. Per què no? Per què hi ha informes “chabacanos” que diuen que no es pot fer? Per què neguen a la Diputació una eina que no per ser poc utilitzada, resol puntualment problemes de personal en els servicis? Comissions de servici: es diu la possibilitat de comptar amb economistes, tècnics d’administració general, etc. Dels ajuntaments (si és que ací no hi ha prou) per a resoldre problemes temporals, que es deuen solucionar amb les OPO. Borses de treball: en podem fer generals, per a la gent de fora. O d’internes, com a millora d’ocupació, per a revaloritzar el millor valor que tenim: les empleades i els empleats públics de la Diputació.

 

Supose que en són prou per a nodrir-nos de més efectius, i de reconéixer la tasca dels que ja hi estem.

 

Quan vulgues, en parlem.

 

 

 

 

Secretari General UGT-FeSP Secció Sindical Diputació de València