La sèrie documental ‘El Camino del Cid: Diario de una Ciclista’, patrocinada per el Consorcio Camino de Cid, del qual forma part la Diputació de València, recorrerà diumenge que ve l'últim tram del Camino del Cid al seu pas per la província de València.

La primera parada de la periodista i presentadora Ainara Hernando serà Xàtiva. Allí, després de recórrer alguns dels recursos més destacats de la localitat, parlarà amb Miguel Soro, ex ciclista professional que, durant els últims anys, ha centrat part de la seua activitat a retratar ciclistes amb la tècnica del collage. Des del seu taller, Ainara Hernando posarà rumb al paratge de la Cova Negra que recorrerà amb Salvador Sanchís, també exciclista professional i pare d'Anna Sanchís, ciclista olímpica valenciana, de la trajectòria de la qual parlaran al llarg del recorregut.

La periodista abandonarà Xàtiva per a conéixer les festes de Moros i Cristians de la zona. Primer ho farà amb Mauri Segrelles, dissenyador de vestits de Montaverner i, després, amb Vicente Pla, president de la Societat de Festers d'Ontinyent.

Després de conéixer els orígens i història d'esta tradició, posarà rumb a Bocairent, última parada valenciana en el seu recorregut pel Camino del Cid. Rubén Molina, guia turístic de la zona, serà l'encarregat de rebre-la i d'acompanyar-la per l'interior de les Covetes dels Moros, un grup de coves-finestres situades en un penya-segat rocós que recorrerà abans de reprendre el seu viatge per la ruta cidiana. Després de deixar arrere Bocairent, Ainara Hernando entrarà a la província d'Alacant per Banyeres de Mariola i Biar.

‘El Camino del Cid: Diario de una Ciclista’ és una sèrie documental patrocinada pel Consorcio Camino del Cid, produïda per Surf Channel i dirigida per Salvador Ruiz, qui també ha estat al capdavant de ‘Caminando sobre las olas’ i ‘Ruta vía de la Plata’, igualment per a la 2 de TVE.

La sèrie, de tretze capítols de duració, s'emet tots els diumenges a partir de les 20.00 hores en La 2 de TVE i permet a l'espectador conéixer les localitats i llocs més destacats d'este itinerari al llarg de les huit províncies que l'integren: Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castellón, València y Alicante.

La Diputació de València inicia les obres de remodelació de la glorieta situada en el punt quilomètric 0,2 de la CV-371 entre Manises i Paterna. L'actuació projectada per l'àrea d'Infraestructures, amb un pressupost superior als 200.000 euros i un termini d'execució de dos mesos, permetrà agilitzar l'accés a la V-30 des dels dos municipis i evitar les retencions diàries que es produïxen a Manises, a causa de la prioritat de pas del trànsit procedent de Paterna.

El responsable provincial de Carreteres, Rafa García, explica que l'obra consistirà en la modificació de la glorieta per a crear “una turborrotonda que possibilite l'accés i la circulació simultània de vehicles procedents tant de Manises com de Paterna, que podran eixir en paral·lel de la nova infraestructura per a incorporar-se a la V-30”.

Els treballs previstos en la glorieta de la CV-371 s'han estudiat de manera conjunta amb el Ministeri de Foment, ja que l'enllaç amb la V-30 afecta a carreteres provincials i estatals. L'obra inclourà l'ampliació d'algun dels carrils existents i la construcció de trams de nova plataforma, així com la repavimentació i millora del ferm i el canvi de la senyalització horitzontal i vertical.

La glorieta se situa a l'eixida del pont de Manises, el municipi més afectat per les retencions de trànsit que es registren en hores punta i que ha reivindicat en diferents ocasions la cerca d'una solució per a alleujar l'accés a la V-30. “Amb esta obra, els usuaris de la carretera que connecta Manises i Paterna, que presenta una alta intensitat de trànsit, podran incorporar-se de manera simultània a l'autovia evitant les cues i els problemes de circulació que venen afectant principalment els que ixen de Manises”, conclou el diputat de Carreteres.

La intervenció garantix l'itinerari per als vianants i ciclistes mitjançant l'execució de sengles passos de vianants tant a l'entrada com a l'eixida de la turbo-glorieta.

La vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha assistit a la segona edició del Congrés Mediambiental de Carlet amb la presentació dels projectes ‘Biodiversitat al riu Magre’, ‘Plastificats’ i ‘Caixes niu: utilitat en la conservació d'espècies’ per part del centre Devesa Carlet, IES Eduardo Primo i IES 9 d'Octubre respectivament.

La vicepresidenta Amigó ha destacat "la creativitat artística i la implicació de l'alumnat en projectes i la investigació que afecten directament al municipi, amb reflexions i proposta de solucions". Amigó ha explicat també "la importància de l'educació ambiental per dur endavant iniciatives com el congrés".

El congrés, organitzat per la regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Carlet dirigida per Pere Chovares, ha comptat també amb l’assistència de l’alcaldessa, Lola Navarro, i la diputada Graciel·la Ferrer, que després de les presentacions i les performances artístiques han visitat els tallers d’activitats dels centres educatius.

L'Auditori Germanies de Manises va acollir ahir l'estrena del documental ‘Llum Mudèjar: l'art que il·lumina el món’ de David Segarra i Víctor Serna amb música original del maniser Efrén López. Esta producció, finançada per l'àrea de Cultura de la Diputació de València, fa un repàs de l'art mudèjar i especialment de la seua ceràmica al llarg del territori valencià.

A l'estrena van assistir el diputat de Cultura, Xavier Rius, l'alcalde de Manises, Jesús Borràs i el regidor de Cultura i Promoció de la Ceràmica, Xavier Morant, entre altres. El diputat de Cultura Xavier Rius va apuntar que "calia fer un reconeixement explícit a la gran influència de la cultura mudèjar sobre nosaltres. Molts dels elements culturals, patrimonials i del nostre paisatge són herència directa de l'intercanvi i la hibridació cultural que ací es produïa. Els autors han sabut arreplegar eixe esperit de manera deliciosa."

Segons paraules del regidor de Cultura Xavier Morant, "l'estrena d'este documental no podia fer-se en altre lloc que no fora Manises, Ciutat Creativa de la UNESCO des de fa un any i bressol de la ceràmica del reflex metàl·lic". En este sentit, Morant va afegir que "es tracta d'una producció de molta qualitat que recull la influència mudèjar a través de l'arquitectura i la ceràmica al País Valencià".

Una volta finalitzada la projecció, va ser el torn d'un col·loqui en el qual van intervenir el director David Segarra; Arturo Mora, ceramista de Manises; Bàrbara Bejarano, arabista de la Universitat d'Alacant, i Daniel Benito Goerlich, historiador de l'art de la Universitat d'Alacant.

Un cant a l'encreuament de cultures

‘Llum Mudèjar’ és un viatge de la mà d'artistes i historiadors per un territori valencià desconegut i extraordinari. En una època com la nostra, la llum de l'art i del coneixement és més necessària que mai. Es tracta d'un documental per a descobrir el llegat mudèjar valencià.

La ceràmica valenciana ocupa espais en museus i llibres d'història de l'art de tot el món. Només en el Metropolitan Museum de Nova York hi ha centenars de referències de ceràmica. Fenomen que es reprodueix en llibres sobre art islàmic.

La majoria són peces de ceràmica de reflex metàl·lic. Una tècnica d'origen àrab-andalusí, però realitzades en època de l'art gòtic en el Regne de València. Ja en el seu moment van ser admirades, i exportades, a tota Europa i el Mediterrani. Este estil va nàixer entre Pèrsia i l'Iraq, i des d'allà va arribar a Màlaga, on l'esqueix es plantaria i floriria en les terres de València. Però si la ceràmica mudèjar és reconeguda a tot el món, com és que sabem tan poc? Qui sap que va ser des de Xàtiva que es va introduir el paper vingut de la Xina a tota Europa? I encara més meravellós, com és possible que cinc-cents anys després encara es produïsquen ceràmiques mudèjars? I en l'arquitectura, quina influència ens ha deixat? Som hereus de pobles i cultures que han habitat estes terres: ibers, fenicis, grecs, romans, visigots, àrabs, amazics, jueus, musulmans i cristians. L'art mudèjar va fondre estes influències per a crear una de les més sublims, i universals, expressions culturals de la humanitat.

La diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha visitat la seu del col·lectiu Soterranya, una associació de caràcter social, ambiental i cultural que desenvolupa el projecte ‘Bicis per a totes’, que rep una subvenció de la Diputació per 25.000 euros en l'exercici 2023.

La diputada Dolors Gimeno ha conegut de primera mà el projecte, que consistix principalment en la recuperació de bicicletes per a destinar-les a entitats solidàries i persones en situació de vulnerabilitat "amb els valors de la solidaritat, la sostenibilitat, l'economia circular i la promoció de la mobilitat sostenible", ha explicat la diputada Gimeno.

‘Bicis per a totes’ ha donat ja 1.032 bicicletes a través del projecte, a més de col·laborar amb altres iniciatives com el Grup de suport Aurora d'Open Arms o el projecte internacional ‘En bici sense edat’, amb la promoció d'una mobilitat adaptada per a persones amb diferents necessitats.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha destacat també "el model de bones pràctiques que traspassa la mobilitat per convertir-se en iniciatives d'educació ambiental i solidàries".

L’ETNO. Museu Valencià d'Etnologia, propietat de la Diputació de València, i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) han lliurat el XIIé Premi d’investigació Joan Francesc Mira. Un guardó que, en la present edició, ha premiat el treball Màquines de fil, cossos de ferro. Les dones treballadores a la indústria tèxtil d’Alcoi d’Edurne Vaello Fernández

A l'acte de lliurament van assistir el director de L’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia, Joan Seguí; la presidenta d'AVA, Pepa García; el degà del a Facultat de Ciències Socials de la Universitat de València, Albert Muncusí; i la directora d’Oficina de Caixa Popular, Anna Pons.

La presidenta d'AVA, Pepa García, destacà al seu parlament "la consolidació d'un premi d'investigació antropològica únic a España, que arriba a la dotzena edició i que continua tenint interès entre els investigadors i investigadores”. Per la seua banda Joan Seguí, director de L’ETNO emfatitzà "el suport del museu a la tasca investigadora en l'àmbit de l'antropologia manifestat en este prestigiós reconeixement".

Edurne Vaello Fernández es llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de València (2008-2013), màster en Conservació i Restauració de Béns Culturals per la Universitat Politècnica de Valencia i màster en Gestió Cultural per la Universitat de Valencia (2016-2018). Ha desenvolupat las seua trajectòria acadèmica en el camp del patrimoni cultural, especialment el patrimoni immaterial valencià i en perspectiva de gènere. Forma part del projecte d’I+D ‘Antropología de la Conservación. Una aproximación comparativa a las genealogías y el desarrollo de los Parques Naturales en España’, finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación i el programa FEDER. Ha gaudit d’ajudes a la investigació per part de diverses administracions, com ara l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert, i ha col·laborat en projectes expositius relacionats amb la perspectiva de gènere en els processos d’industrialització.

El treball premiat, Màquines de fil, cossos de ferro. Les dones treballadores a la indústria tèxtil d’Alcoi, és un projecte d’investigació antropològica realitzat des d'una mirada feminista i naix a fi de recuperar la memòria de dones treballadores que formaren part de la societat industrial alcoiana. Concretament al sector tèxtil, una indústria fortament desenvolupada a poblacions de les comarques centrals com Alcoi, Ontinyent, Cocentaina o Muro, i que sens dubte ha marcat les societats i el tarannà d’este territori.

El treball se centra en la població d'Alcoi entre els anys 60 i 90, i és un relat coral amb les veus i l’experiència de vida de les dones treballadores que han viscut estos anys entre fàbriques, tallers i als salons de les seues cases amb màquines de cosir treballant a destall. Les dones han sigut gran part de la força de treball al tèxtil, però malauradament no apareixen a la literatura. Per tant, el que s’ha volgut fer des d'este treball ha sigut una revisió de la història construïda on incloure a eixa part de la població oblidada, per tal de reduir l'esbiaix de gènere que hi ha als treballs històrics sobre el tema

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira es convoca cada any amb l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana, a més de promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. Els treballs presentats poden tractar qualsevol temàtica, sempre que es realitzen des d'una perspectiva antropològica. El premi està dotat amb 2.000 euros i la publicació de l'obra en la col·lecció de L’ETNO. Museu Valencjà d’Etnologia.

València Turisme promociona l'oferta turística de la província des d'este divendres i fins diumenge que ve a Barcelona, en una nova edició de la Fira B-Travel, juntament amb els municipis d'Alboraia, Cullera, El Puig de Santa María, Gandia, Requena, Sagunt, Sueca i Xàtiva com coexpositores, dins de l'estand de la Comunitat Valenciana.

B-Travel se celebra anualment en el recinte de Montjuïc i està dirigida tant a professionals del sector com al públic general. Congrega a organismes oficials, empreses d'allotjament, agències de viatge i majoristes; companyies de transport; ofertes de turisme cultural, gastronòmic, enoturismo, turisme actiu, esportiu, industrial i turisme sostenible; formació i serveis turístics; nàutica; càmping i caravaning; turisme LGTB; companyies de creuers; i la tecnologia actual al servei del turisme, entre altres sectors.

Perfil del turista català a València

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, ha destacat la importància del mercat català per a la província de València, ja que segons dades de Turisme Comunitat Valenciana, és el quart mercat turístic nacional per a la Comunitat Valenciana. A més, els seus turistes solen visitar-la majoritàriament amb cotxe, sense paquet turístic, allotjant-se principalment en hotels i realitzant una estada mitjana de 6,4 dies, en els quals gasten una mitjana de 48,9 euros al dia.

La delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València, que presidix el diputat Ramiro Rivera, va fer entraga dimecres passat dels Premis La Memòria en la Educació, una iniciativa de la institució provincial que reconeix els millors treballs sobre memòria històrica presentats per centres educatius de la província de València.

Així, el primer premi li ha correspost a l'IES número 1 de Requena, pel seu treball titulat Proyecto de Memoria Histórica y Democrática; mentre que el segon lloc l'ocupa l'IES Quint de Riba-roja de Túria, amb el seu treball La Memòria Democràtica i Postveritat; i el tercer lloc li ha correspost al Col·legi Sagrado Corazón de Quart de Poblet, per Coeducar en la Memoria.

L'acte d’entrega va tindre lloc en el Paraninfo de la Universitat de València, i va estar presidit pel diputat Ramiro Rivera i la Vicerectora de Formació Permanent, Transformación Docent i Ocupació de la Universitat de València Ángeles Solanes.

La Memòria en l'Educació

Des de l'any 2020 la delegació de Memòria Històrica de la Diputació de València concedix, dins del seu programa ‘La memòria a l'escola’, els premis a programes i activitats educatives en l'àmbit de la Memòria Democràtica desenvolupats per Centres Educatius de Secundària de la província. 

Es pretén així incentivar l'estudi i el treball de la comunitat educativa i els seus professionals, a més de potenciar i donar suport a la posada en pràctica d'iniciatives que milloren i aprofundisquen els coneixements de l'alumnat en estes matèries, així com donar a conéixer experiències que puguen ser reutilitzades en altres centres.

Els treballs guanyadors d'enguany es poden consultar en este enllaç.

La ‘botiga’ de Minerva, el forn, el bar, els tallers… Els carrers de Faura s'han convertit en escenari de la campanya de presentació de la nova imatge corporativa de la Diputació de València. I els seus veïns i veïnes en els protagonistes d'un repartiment intergeneracional, des de la infància que garantix el futur del poble fins als majors de la localitat del Camp de Morvedre.

En total, més d'una vintena de persones que han sigut actors i actrius per un dia donant vida a l'espot coordinat per Elena Meléndez, de Ruzafa Studio, que presenta la nova imatge corporativa d'una Diputació “tan pròxima, actual i necessària com tu”. Esta és l'essència d'una campanya que servix per a difondre el nou claim de la institució, ‘Per sempre pobles’, i que ha fet escala a Faura, el poble del qual és alcalde des de 2003 el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui ja ha anunciat que no es presenta a la reelecció.

La Diputació de València va presentar a mitjan febrer en el CaixaForum una nova identitat concorde al canvi en la gestió impulsat en els últims anys, amb la intenció de projectar en el temps els millors valors del municipalisme. En paraules del president Gaspar, “no és un canvi de símbol sinó un símbol de canvi”. Així va definir el procés l'encara alcalde de Faura, qui destaca un projecte que “per primera vegada ha donat veu i tot el pes de la decisió final als professionals del sector, amb l'objectiu d'assegurar-nos la implicació dels millors dissenyadors i el millor resultat possible”.

El treball realitzat demostra que “la col·laboració entre els sectors professionals i l'administració pública és la fórmula que pot ajudar-nos a tindre institucions compatibles amb el temps i la societat en què vivim”. El resultat d'este procés “exemplar”, en opinió de l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana, és el que ara difon la corporació provincial després de presentar la nova marca als alcaldes i alcaldesses de la província, i en paral·lel a la implantació del manual d'identitat corporativa en el si de la institució.

La diputada de Diversitat de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha visitat la nova seu de Lambda per explicitar la continuïtat de la col·laboració entre el col·lectiu LGTB+ per la diversitat sexual, de gènere i familiar i la Diputació de València. La col·laboració es realitza amb la subvenció al Pla Divèrsia, un programa dirigit a tots els agents socials que d'alguna manera interactuen amb la joventut (família, docents, orientadors/es i joves), tant en l'educació formal com en la no formal.

Les activitats inclouen el taller Diàlegs de l'Arc de Sant Martí; Contacontes sobre la diversitat; tallers dirigits a alumnat de centres educatius d'ensenyaments mitjans, el principal objectiu dels quals és prevenir l'assetjament LGTB-fòbic i fomentar el respecte a la diversitat sexual, de gènere i familiar; o resoldre dubtes sobre el vocabulari referent a la diversitat sexual, de gènere i familiar, dotant l'alumnat d'eines positives per a detectar i erradicar la LGTB-fòbia.

Entre els propòsits destaquen fer costat a la infància i joventut LGTB+ en el seu procés de desenvolupament personal, i informar i assessorar els qui estiguen patint algun tipus de discriminació o rebuig per motius de diversitat sexual o de gènere en qualsevol àmbit de la seua vida, amb especial atenció al familiar als centres educatius; proporcionar informació i formació sobre la diversitat sexual, de gènere i familiar, així com els seus aspectes psicològics, tant a la joventut i adolescència LGTB+ com a la resta de l'alumnat, així com a professionals que treballen amb gent jove com, per exemple, docents o personal d'ajuntaments, i donar visibilitat a la realitat de les persones LGTB+ en la societat en general.