La diputada de Cooperació Internacional de la Diputació de València, Mentxu Balaguer, ha presentat amb els representants de Creu Roja i Novaterra, dos projectes de sensibilització en el marc de l'ajuda internacional.

Creu Roja ha presentat el projecte "Sensibilització i diplomàcia humanitària sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible a la Ribera". Este projecte, iniciat en 2022 amb municipis de la comarca de la Costera, té com a fi sensibilitzar a la ciutadania sobre els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) amb accions dirigides a la ciutadania i al sector privat, i compta amb un finançament de 40.000 euros.

Els 12 municipis on es desenvoluparà el projecte són: Alcàntera de Xúquer, Alfarp, Benimodo, Manuel, La Pobla Llarga, Sellent i Sumacàrcer de la Ribera Alta, i Benicull de Xúquer, Corbera, Favara, Fortaleny i Polinyà de Xúquer, en la Ribera Baixa. Per assolir els objectius del projecte, es duran a terme activitats com exposicions, tallers, representacions amb titelles, jocs, i diverses accions a realitzar en els espais culturals, ajuntaments, centres educatius i espais urbans.

"Des de la Diputació de València, considerem que la realització de projectes de sensibilització sobre els ODS, en accions com esta, fetes en xicotets municipis de la província de València, és un compromís que forma part dels eixos fonamentals de la corporació provincial", ha explicat la diputada Mentxu Balaguer.

Novaterra

Per una altra banda, la Fundació Novaterra ha presentat el projecte "Pis Llançadora" que promou l'emancipació de les persones migrants a través d'un procés d'acompanyament integral que, d'una banda, oferix orientació laboral i administrativa i, d'altra banda, facilita l'accés a un habitatge a través de lloguers socials adaptats a les seues possibilitats.

El projecte consistix en una iniciativa innovadora de sostre i treball, en el qual oferir lloguers socials durant un determinat període de temps, alhora que s'oferixen eines laborals i personals perquè la persona aconseguisca l'emancipació completa per a una vegada isca del pis llançadora, siga autònoma econòmica i personalment com per a desenvolupar la seua vida per compte propi sense dependre d'agents externs (serveis socials i/o entitats).

La Fundació Novaterra està dedicada a la inserció soci laboral de persones mitjançant el desenvolupament de l'ocupabilitat, la intermediació i la creació d'ocupació i la sensibilització de la societat davant les situacions d'exclusió, a través de la denúncia i la proposta d'alternatives.

Joan Seguí, director de l’ETNO. Museu Valencià d’Etnologia entre els anys 2008 i 2014, ha sigut triat com a nou director d'este museu propietat de la Diputació de València, després de la jubilació de l'anterior director, Francesc Tamarit, que ha ocupat el càrrec des de l'any 2015.

La nova etapa del museu s'encara des d'una situació institucional consolidada, amb una nova i recent exposició permanent denominada ‘No és fàcil ser valencià o valenciana’, i amb la nominació de L’ETNO als premis EMYA a millor museu europeu de l'any. En paraules de Seguí, “el fet d'estar nominats demostra amb escreix el treball fet per Francesc Tamarit i el seu equip els últims anys. Voldria que aqueix treball fora el punt de partida d'esta nova etapa de L’ETNO”.

El projecte que planteja Joan Seguí partix d'una visió que té dos vessants. D'una banda, la que vincula a L’ETNO amb l'objectiu de conservar, investigar i difondre el patrimoni etnogràfic valencià, tant material com immaterial. Per un altre, l'objectiu de treballar amb aqueix patrimoni per a oferir reflexions que tinguen un òptica universal. La idea és continuar treballant perquè L’ETNO, des de la cultura popular valenciana, siga un museu capaç de proposar temàtiques que, més enllà de connectar amb “l'actualitat”, puguen ser reconegudes per un ventall ampli de públics, siguen locals o forans.

En la línia de renovació que estan desenvolupant altres institucions museístiques, la proposta de la nova direcció és insistir en el paper del museu com un agent d'acció social. Un agent que treballa des dels postulats teòrics de l'antropologia, la disciplina que li és pròpia al museu, per a construir discursos atractius i útils per a un públic el més ampli possible.

Així les coses, el treball amb les memòries conflictives, la implicació en la recuperació i el coneixement dels sabers tradicionals i la seua relectura des de postulats de sostenibilitat contemporanis, l'acció del museu com a agent i espai on les persones poden trobar oci i fer diàleg, però també acolliment i fins i tot bé estar, són algunes dels vessants d'acció que es planteja incentivar.

Així mateix, dos pilars essencials de l’ETNO, com són la col·lecció i el territori, estan igualment presents en el projecte que vol impulsar la nova direcció. La col·lecció en tant que és la més important de la seua tipologia en terres valencianes. Un conjunt molt representatiu de les formes de vida i la visió del món de la societat valenciana, i que és necessari continuar investigant i difonent. Resulta clau en esta nova etapa la voluntat de treballar per a fer-la accessible, no sols als investigadors, sinó també a la ciutadania, atés que la seua tipologia -sovint molt fàcil de reconéixer- facilita el diàleg i l'intercanvi d'experiències i coneixements entre els professionals del museu i el públic.

El territori en tant que la vinculació institucional del museu amb la Diputació aferma el seu treball amb els pobles. En este sentit, l'èxit aconseguit per la Xarxa de Museus Etnològics (ETNOXARXA) els últims anys (amb quasi 30 museus de la província adscrits), representa una base sòlida sobre la qual construir noves dinàmiques de col·laboració que han d'incloure necessàriament l'enfortiment del treball tècnic en xarxa i la creació de noves eines compartides de gestió i difusió de les col·leccions.

Identificador BDNS: 683182.

Identificador BDNS: 683098.

Termini de presentació de sol·licituds fins al 2 de maig de 2023.

BOP Núm.61, dimarts 28 de març de 2023 (vore anunci)

El MuVIM, en col·laboració amb la Conselleria de Justícia, Interior i Administració Pública, presenta ‘Fals: L’art de l’engany o l’engany de l’art’, una exposició que exhibix 112 obres artístiques, ‘inautèntiques’ des de la perspectiva legal, seleccionades d’entre les obres requisades per la Unitat de Patrimoni Històric de la Policia de la Generalitat Valenciana des de la seua creació al 2014. La mostra, que es podrà visitar fins el 3 de setembre en la Sala Parpalló del museu propietat de la Diputació de València, compta amb obres falsificades o falsament atribuïdes a artistes de renom com ara els valencians Pinazo, Sorolla o Benlliure o artistes internacionals com Warhol, Banksy o Modigliani.

Sense art viuríem pitjor

Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, amb la falsificació d’obres d’art “parlem d’una activitat fraudulenta —d’un delicte— que repercutix greument sobre el món acadèmic i cultural; que suposa una quantitat enorme de moviment de capital d’origen delictiu i que contribuix a l’afirmació de la pitjor cara de la societat”, i ha posat com a exemple el Museu Nacional d’Eslovènia (NMS), que ha hagut de cancel·lar a correcuita una exposició que tenia prevista perquè hi havia fundades sospites que obres que s’hi anaven a exhibir de Picasso, Miró, Matisse, Kandinsky o Degas eren, en realitat, falsificacions. “Esta exposició interessarà fins i tot a aquelles persones que encara no saben que sense art, viuríem pitjor”.

Una exposició de 51,7 milions d’euros

Durant la roda de premsa de presentació de l’exposició, Marisol Conde, comissària en cap de la Policia de la Generalitat, ha fet un balanç de la quantitat d’obres falsificades que han sigut decomissades per la Unitat de Patrimoni durant els 10 anys que tot just han transcorregut des de la seua creació: un total de 6.105 obres, de les quals 650 eren pictòriques, que hagueren arribat a tenir un valor de mercat de 376 milions d’euros. “Parlem —ha dit la comissària en cap— del quart delicte en quant a volum de capital mobilitzat, només per darrere del tràfic d’armes, del de drogues i del de la prostitució”.

És un delicte, però, “que no crea alarma social”, segons ha remarcat el Cap de la Unitat de Patrimoni de la Policia de la Generalitat, Antonio López, “com sí que ho fan els altres delictes més cridaners socialment, com la droga o la prostitució”, encara que de vegades mouen més diners. Ha posat l’exemple del Modigliani fals que s’exposa a la mostra del MuVIM i que, de no haver estat confiscat per la Unitat que dirigix, hagués pogut arribar a atényer un valor de mercat de 50 milions d’euros. Amb ell, el valor conjunt de les obres exposades en la mostra, arribaria als 51,7 milions d’euros, cas d’haver-se consumat la seua venda.

López ha reflexionat també sobre la dificultat tècnica que suposa desemmascarar aquesta mena de fraus. “Parlem de falsificadors professionals i d’altres que no ho són tant. Hi ha casos de falsificacions grolleres i fàcils de detectar, però hi ha d’altres que requerixen una anàlisi de pigments i altres tècniques especialment sofisticades”.

El costat fosc de l’art

Per la seua banda, Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, ha enlletist una reflexió estètica sobre la relació entre veritat i mentida, entre autenticitat i falsedat, en la història de l’art. La diferència fonamental és que la intencionalitat. “Un fals —un fake o obra d’art falsa— és un artifici que s’ha creat expressament amb la voluntat d’enganyar altre, creant una il·lusió d’autenticitat que recrea el valor auràtic que sempre té l’objecte artístic”. Esta exposició, ha afirmat, proposa una passejada pel costat fosc o lado oscuro de la història de l’art, aprofitant la coneguda expressió —dark force— que s’usa a la saga de pel·lícules d’Star Wars.

Eixa il·lusió d’autenticitat és la que busca el comprador d’una obra d’art falsificada. “Volen posseir l’obra d’un geni”, ha afirmat Carme Gràcia, comissària de l’exposició, que fou també directora del Museu de Belles Arts de València i Catedràtica d’Història de l’Art de la Universitat de València. Per això les falsificacions aparixen en un moment concret de la història de la Humanitat, al segle XVIII, quan naix la figura de l’artista, del geni creador. “A l’edat Mitjana no hi havia falsificacions perquè l’artista era considerat un artesà, no un geni. Un obra d’art valia el que valien els materials hi emprats i el temps esmerçat, no el valor que li pogués afegir la creativitat de l’artista”.

Un plus de valencianitat

A banda d’eixe afany per posseir l’obra d’un geni, Carme Gràcia ha identificat alguns denonimadors comuns en el tipus d’art falsificat a la Comunitat: hi ha predilecció per les obres antigues, “perquè hi ha un interés correlatiu en posseir obres d’art antigues per part dels compradors”, però també ha detectat un interés especial —com es pot comprovar en l’exposició— per obres d’artistes valencians com Sorolla, Pinazo i Benlliure, “sens dubte perquè posseir una obra d’aquests autors aporta al comprador un plus de valencianitat”.

La mostra «Fals. L’art de l’engany o l’engany de l’art» es podrà visitar fins al 3 de setembre a la Sala Parpalló del MuVIM. L’entrada és gratuïta.

La Diputació de València ha reconegut la labor dels alcaldes i alcaldesses de la província que porten 20 anys o més en l'exercici del càrrec. El president de la institució, Toni Gaspar, ha posat a estos 17 alcaldes i tres alcaldesses com a “exemple de treball i dignitat en temps de soroll i trinxeres de distracció política; bones persones respectades per les seues veïnes i veïns”. A tots i totes ha agraït “el que heu fet i com ho heu fet” i els ha convertit en protagonistes del nou claim de la Diputació: “Per sempre alcaldes i alcaldesses com vosaltres”.

El reconeixement als responsables locals que acumulen almenys cinc legislatures en el càrrec ha sigut el primer punt de l'ordre del dia del ple de març, que ha iniciat el president Gaspar reclamant “lideratges cordials que no es basen a eliminar a l'adversari”, deixant clar en quin espill mirar-se: “un alcalde i alcaldessa és el càrrec públic al qual més ajuda se li demana; l'únic càrrec al qual se li toca a la porta de casa per una necessitat; el càrrec que hauria d'haver exercit qualsevol persona que aspire a cotes superiors en política, per a assegurar una dosi mínima d'humanitat i sentit comú”.

Amb este bagatge han sigut convidats al ple els alcaldes de Picanya, Josep Almenar; Torrent, Jesús Ros; Albal, Ramón Marí; El Palomar, Jordi Vila; Pinet, Juan Ramón Chismol; Aielo de Rugat, Jaime Soler; Tous, Cristóbal García; Alginet, José Vicente Alemany; l'Alqueria de la Comtessa, Voro Femenía; Palmera, Álvaro Catalá; Gestalgar, Raúl Pardos; La Llosa de Ranes, Evarist Aznar; Dos Aguas, José Ramón Grau; i Jarafuel, Fernando García; i les alcaldesses de Picassent, Conxa García; Marines, Lola Celda; i Quart de Poblet, Carmen Martínez.

La nòmina de responsables locals amb 20 anys en el càrrec la completen els tres representants de la institució provincial que porten almenys dos dècades al capdavant dels seus ajuntaments, cas de l'alcalde de Benaguasil i diputat provincial, Ximo Segarra; l'alcalde de Titaguas i diputat de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera; i l'alcalde de Faura i president de la Diputació, Toni Gaspar, qui ha finalitzat la seua intervenció instant a “cooperar més i competir menys”.

En representació dels homenatjats ha pres la paraula l'alcalde de Picanya, Josep Almenar, qui ha fet extensible el reconeixement “a totes les persones que fan un pas avant i treballen pels seus pobles al capdavant de les alcaldies o de qualsevol regidoria”. Almenar ha demanat “tindre respecte per les urnes i la democràcia, ja que ser alcalde suposa complir el mandat de la ciutadania, durant tantes legislatures com decidisca el teu poble”. També ha destacat el paper d'una institució “tan necessària com la Diputació i les seues col·laboracions amb la Generalitat i els ajuntaments” i ha reivindicat la històrica xifra del 25% de finançament per a l'administració local.

Els alcaldes i alcaldesses reconeguts per la Diputació han rebut de mans del president Gaspar una rèplica de l'escultura ‘Xiqueta llegint’ de l'artista Adrià García Civera, alumne i professor de l'IVAF i becat per la institució provincial. El reconeixement s'ha fet extensible al secretari de la Diputació de València, Vicente Boquera, per la seua trajectòria de quaranta anys en la corporació.

Pla Estratègic de Desenvolupament Rural

Entre els assumptes tractats en la sessió plenària de març destaca l'aprovació del Pla Estratègic de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, que finalment ha sigut consensuat pels grups en incloure un objectiu específic nou dirigit a “donar suport al manteniment del comerç i l'hostaleria en els municipis rurals i en risc de despoblació, estudiant la posada en marxa d'un programa d'ajudes amb l'objectiu de garantir la seua viabilitat econòmica”.

Este objectiu considera important l'existència d'establiments hostalers per a augmentar la cohesió i la integració veïnal en estos xicotets municipis, evitant l'aïllament social, i se suma a altres conceptes inclosos en el programa contra la despoblació com l'impuls de l'emprenedoria local, les ajudes per a transport i escoles rurals, els incentius empresarials i el suport als ajuntaments de les localitats menys poblades.

La Diputació de València ha multiplicat per cinc la seua inversió al Camp de Morvedre en relació a la legislatura 2011-2015, injectant 35 milions d'euros en els 16 municipis de la comarca en els últims quatre anys. En termes anuals, la corporació provincial va destinar 1,6 milions de mitjana en cada exercici del període 2011-15, pels cinc milions a l'any registrats en el període 2015-19 i els 8,6 milions de mitjana que s'han computat entre 2019 i 2023.

En la línia de simplificar els tràmits i eliminar burocràcia, la Diputació ha anat prescindint de xicotets plans amb escassa dotació i ha agilitzat la concessió de les ajudes a través de dos grans programes com són el Pla d'Inversions i el Fons de Cooperació Municipal, un pla conjunt amb la Generalitat en el qual la Diputació porta dos anys quadruplicant l'aportació del Consell als municipis de la província.

Entre 2019 i 2023, els municipis del Camp de Morvedre han rebut prop de 14 milions d'euros de la Diputació a través del Fons de Cooperació, al que cal sumar un altre punt en plans d'inversions i prop de set milions d'euros d'altres convocatòries. Les xifres totals de les últimes tres legislatures evidencien l’esforç de la corporació provincial per garantir la liquiditat dels ajuntaments, amb 34.660.499 euros transferits a la comarca en els últims quatre anys enfront dels 20.339.236 euros del cicle 2015-19 i els 6.452.284 euros comptabilitzats entre 2011 i 2015.

Estes xifres reflectixen clarament els principals eixos de gestió de l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar, amb prioritats com duplicar les ajudes als municipis de la província perquè puguen exercir la seua autonomia i destinar els diners a les infraestructures i serveis que necessiten crear o millorar. En paral·lel, l'increment del múscul inversor ha estat acompanyat d'una reducció progressiva de la burocràcia amb la finalitat d'agilitzar els tràmits i aconseguir una major eficàcia en l'execució dels projectes.

Més inversió en tots els municipis

Tots els municipis de la comarca han vist incrementada l'aportació que realitza la Diputació en els seus consistoris, amb casos significatius com el de la capital Sagunt, que multiplica per deu eixa inversió arribant als sis milions i mig d'euros en la present legislatura; el de Segart, el poble més xicotet de la comarca, amb una dotació huit vegades superior a la del cicle 2011-15 i més d'1.300.000 euros en els últims quatre anys; i Canet d'en Berenguer, que amb 3,6 milions entre 2019 i 2023 i una mitjana anual de 895.000 euros, multiplica per set el rebut en l'última sèrie de l'anterior executiu.

En termes generals, fins a nou ajuntaments seguixen la línia comarcal i quintupliquen el rebut per la Diputació entre l'any 2011 i el 2015. Es tracta d'Albalat dels Tarongers, Algar de Palància, Benavites, Benifairó de les Valls, Estivella, Gilet, Petrés, Quart de les Valls i Quartell. A més, Alfara de la Baronia sextuplica les transferències computades fa huit anys; Algímia d’Alfara les quadruplica; i Faura i Torres Torres les tripliquen.

El president Gaspar explica que el principal objectiu de la corporació que dirigix és “dotar als ajuntaments dels recursos necessaris perquè puguen exercir l'autonomia municipal de la qual tant s'ha parlat i que hui és real”. Amb l'increment generalitzat de la inversió en totes les comarques, “els alcaldes i alcaldesses poden posar en marxa les actuacions que necessiten els seus municipis, moltes d'elles demandades pels seus veïns i veïnes”, afig el màxim responsable provincial, que insistix que la gestió basada en l'atenció als pobles, especialment els més xicotets, “és la raó de ser de les diputacions”.

Les obres restauració ambiental i l'adequació per a l'ús públic d'una zona ocupada per l'antic abocador de Guadassuar s'executen a bon ritme i estaran acabades, previsiblement, al mes de juliol. Els treballs adjudicats a l'empresa de Transformació Agrària S.A., TRAGSA, compten amb un pressupost d'execució de 598.365 euros per part de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València

Per a la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, "la recuperació paisatgística i ambiental és un exemple de recuperació de zones degradades, com és l'antic abocador i que acabades les obres d'adequació, serà un espai que podrà gaudir la ciutadania".

La diputada Mentxu Balaguer ha remarcat "la importància per a la comarca de la recuperació ambiental de la zona" mentre que el president del Consorci Ribera – Valldigna, Voro Montañana ha destacat "són unes obres molt esperades i que gràcies a la Diputació podrem recuperar un espai degradat, un abocador clausurat en maig de 1998 i annex al complex de valorització de residus domèstics del municipi de la Ribera Alta".

Este antic abocador de residus no perillosos presentava, en els seus inicis, un forat a causa de l’activitat extractiva de matèries primeres per a la construcció, el qual es va anar omplint d’aigua procedent de la infiltració del reg dels camps dels voltants. Esta làmina d’aigua ocupa una superfície d’1,22 hectàrees i un volum aproximat de 100.000 m³.Ja que el seu buidatge no és possible, la solució proposada per al seu tractament és un filtre verd.

Els filtres verds es poden definir com a sistemes passius de depuració, constituïts per llacunes o canals poc profunds, amb plantes pròpies de zones humides, anomenades macròfites, en els processos de les quals la descontaminació s’executa simultàniament per components físics, químics i biològics. Les plantes aquàtiques contribuïxen a l’acció depuradora assimilant els nutrients i aportant oxigen.

Es tracta d’un sistema de depuració senzill que, en general, no requerix energia externa per a funcionar, ja que l’aigua es mou per gravetat, i els processos com el de ventilació es produïxen mitjançant l’intercanvi gasós de les macròfites. En estos sistemes l’aigua entra per un extrem de la cel·la, circula a través del llit de graves que suporten a les plantes i ix depurada per l’altre extrem. En els buits existents entre les graves es desenvolupen poblacions bacterianes que realitzen l’acció transformadora de la matèria orgànica.

La Diputació ha convertit l'assessorament i l'ajuda directa als pobles xicotets en un dels pilars de la gestió provincial, la qual cosa s'ha traduït, a escassos dos mesos de finalitzar la legislatura, en la prestació d'assistència a 54 dels 78 ajuntaments valencians amb menys de mil habitants que han delegat les funcions de tècnic municipal que comporten exercici d'autoritat.

El treball de l'àrea d'Assessorament Municipal que dirigix la diputada Amparo Orts respon al repte plantejat pel president Gaspar en 2019 d'estar més prop dels pobles xicotets, posant a la seua disposició els recursos de la Diputació per a acompanyar-los en processos tècnics i tramitacions que poden prolongar-se en excés o excedir els terminis, generalment per falta de recursos i personal especialitzat en estos xicotets consistoris.

El pla traçat per la institució provincial va arrancar amb l'atenció als municipis de menys de 500 habitants i ha continuat de manera progressiva fins a començar a atendre els de menys de mil. Per a això, s'han creat 18 nous llocs de treball de diferents tipologies tècniques en les àrees de coneixement d'arquitectura i enginyeria, els perfils més adequats per a gestionar els tràmits més habituals i costosos als pobles més xicotets i amb menys recursos.

Municipis, expedients i serveis prestats

El balanç de gestió de l'àrea d'Assessorament Municipal recull la prestació del servei d'assistència en les funcions de tècnic municipal en 54 dels 78 ajuntaments de menys de mil habitants de la província, amb la tramitació de més de 3.000 expedients i una mitjana de prop de tres informes per expedient en les gestions realitzades en estos consistoris.

Els 54 ajuntaments que han delegat en la Diputació les seues funcions amb exercici d'autoritat es distribuïxen en 38 de menys de 500 habitants; 11 d'entre 500 i 650; quatre d'entre 650 i 800; i un, Fontanars dels Alforins, d'entre 800 i 1.000 habitants. Tots ells són guiats pel departament provincial d'Assistència Tècnica en funcions de planejament i gestió urbanística, ús del sòl i edificació, patrimoni municipal i contractació, entre altres.

A més, entre els serveis prestats s'han anat incorporant les consultes urbanístiques en municipis amb gran importància de les segones residències, com Gestalgar, Guardamar o Higueruelas; les gestions relacionades amb població disseminada i llogarets; o el patrimoni cultural de poblacions com Alpuente que molts municipis de més de 20.000 habitants no tenen.

En matèria urbanística, destaca la informació conforme al planejament vigent, l'assessorament sobre llicències i ordres d'execució, informes sobre alineacions i rasants, autoritzacions per a ocupació d'edificis, parcel·lació o segregació i informes de declaració de ruïna i en expedients sancionadors, entre altres qüestions tècniques.

En l'àmbit patrimonial, la Diputació emet informes sobre desperfectes i deficiències del patrimoni municipal i sobre expedients de responsabilitat patrimonial. També es gestiona la recuperació de béns patrimonials i la valoració d'alienacions i permutes. I entre les funcions relacionades amb la contractació, s'oferix assessorament sobre la redacció de plecs o memòries destinades a la contractació d'obres i els informes tècnics necessaris per a tramitar i sol·licitar subvencions, així com la recepció d'obres de plans provincials i plecs de gestió del cicle hidràulic.

Objectius de futur

Després d'una legislatura en la qual “s'ha fet un gran esforç per a ampliar la cobertura als pobles més xicotets en funcions tècniques fonamentals per al seu desenvolupament”, explica la responsable d'Assessorament Municipal Amparo Orts, “el repte de cara als pròxims anys és completar eixa cobertura en els 24 municipis de menys de mil habitants que encara no han delegat eixes funcions en la Diputació i subvencionar a les mancomunitats perquè presten el servei als ajuntaments que superen el miler d'habitants”.

D'altra banda, és intenció del departament continuar avançant en l'ajuda que es presta als municipis per a l'aprovació de plans generals, fins a deu en la present legislatura enfront dels tres que van tirar avant entre 2015 i 2019. Els suggeriments aportats per l'equip de seguiment de la Diputació per a millorar el marc legislatiu urbanístic i facilitar les tramitacions han contribuït a l'aprovació, entre 2020 i 2023, dels plans generals municipals de Palmera, Casas Bajas, Aielo de Malferit, Almiserà, Montesa, Gestalgar, Beniatjar, Llocnou de Sant Jeroni, Tuéjar i Higueruelas.

També s'oferix la contractació de treballs externs que ajuden als municipis en assumptes concrets com les modificacions de planejament, la redacció de Catàlegs de Béns Culturals o les actualitzacions d'Inventaris de Béns, i la col·laboració directa en la formació del personal tècnic dels ens locals. Per primera vegada en la història de la Diputació, s'ha organitzat el curs de preparació per a arquitectes municipals, al costat del Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat, un curs homologat per l'IVAP i obert a qualsevol professional de les corporacions locals relacionat amb l'urbanisme.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, valora positivament el treball realitzat pel servei d'Assistència Tècnica a Municipis: “no sols es facilita el creixement d'aquells pobles que no compten amb el personal qualificat per a fer front a la burocràcia; també es reorienta l'atenció per a evitar les denúncies d'Inspecció de Treball”.

La nova edició de la Fira de les Comarques que organitza anualment la Diputació de València reunirà destins, empreses, entitats, productes i experiències relacionades amb l'activitat turística de la província des d'este divendres 31 de març i fins diumenge que ve 2 d'abril en la Plaça de Bous de València.

El certamen, organitzat per l'àrea de Turisme de la corporació provincial sota la marca València Turisme, mostrarà al públic visitant la gran oferta turística que oferix actualment la província a través dels 53 expositors de la fira, que sumen els 42 municipis, 14 mancomunitats i associacions de municipis, a més de les 14 entitats, empreses i associacions dedicades al desenvolupament del turisme valencià, que participen de manera directa.

La Fira de les Comarques, destinada al públic general i d'accés gratuït, oferirà demostracions i degustacions gastronòmiques, exhibicions folklòriques i mostres artesanals, tallers de manualitats per al públic infantil i música en directe, mitjançant una completa i variada programació per a totes les edats. A més, tots els visitants podran emportar-se un record de la seua visita al certamen tant en el fotoràpid com el photocall instal·lats en el recinte.

Horaris de la fira

L'objectiu de la fira és promocionar entre els ciutadans i posar al seu abast la variada oferta d'experiències i destinacions turístiques, així com les empreses dedicades al turisme, que reunix la província de València en el centre de la capital, en un punt ben comunicat i a l'abast de tots.

El públic interessat podrà acudir a la Fira de les Comarques el divendres 31 de març, de 18 a 21 hores; el dissabte dia 1 d'abril, de 10 a 14 hores i de 17 a 21 hores; i el diumenge 2 d'abril, de 10 a 14 hores i de 17 a 20 hores.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i el diputat de Turisme, Jordi Mayor, visitaran la fira este divendres 31 de març, a les 18 hores, amb motiu de l'obertura del certamen.