31.3.2023

Durant els dies 27 i 28 de març, organitzat per la Diputació de Barcelona, ha tingut lloc a aquesta ciutat el congrés De camins a carreteres i carrers: l’evolució de la xarxa viària local. 

El congrés tenia com a objecte analitzar els nous condicionants de l’espai públic en les ciutats i en les carreteres locals, partint de les dues visions que actualment estan orientant el disseny de l'espai públic a les ciutats: la humanització, que situa la persona com a usuària preferent d’aquest espai, i la naturalització, que introdueix i afavoreix l'espai públic a la naturalesa com un element clau en la seua ambientació, aportant valors relacionats també amb la salut i el benestar de la ciutadania. A mesura que les poblacions creixen linealment aprofitant els traçats de les carreteres locals, i aquestes passen a formar part de la pròpia ciutat, llur disseny i concepció hauria d’estar inspirat en les dues línies esmentades, que van nàixer al caliu del debat urbà.

Un altre repte que s’ha plantejat al congrés és la incorporació de noves eines d'anàlisi i gestió en el marc de la progressiva digitalització de tota l'activitat tècnica, dins la qual la qüestió més rellevant és com aprofitar aquestes noves formes de treballar en favor dels objectius plantejats.

Dins aquest apartat s’ha presentat l’eina gvSIG Roads desenvolupada a l’Àrea d’infraestructures, que va començar com a aplicació per gestionar la conservació i explotació de la xarxa viària, i a hores d’ara abasta un nombre de funcionalitats que afecten tots els servicis de la nostra Àrea.

Al congrés va assistir el director de l’Àrea i la cap de modernització, per dur a terme la presentació de l’aplicació informàtica referida. Amb ells va assistir un grup de personal tècnic de l’Àrea, que va participar activament en totes les activitats del congrés.

“Fins ara hem invertit 51 milions d’euros per a posar en marxa projectes i iniciatives relacionades amb l’estalvi i l’autoconsum energètic, els residus, la mobilitat activa, la natura, l’aigua i l’educació climàtica”, indica Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, qui ha subratllat que “Reacciona és molt més que una marca, és un full de ruta perquè els nostres pobles i ciutats prioritzen el medi ambient en les seues polítiques locals”.

L’edició d’enguany compta amb un pressupost de més de 23 milions d’euros repartits en nou línies de subvenció: autoconsum energètic en edificis municipals; implantació dels Plans Locals de Gestió de Residus Domèstics i Assimilables; redacció i execució de projectes de vies de ciclovianants d’interés natural; entorns escolars lliures de trànsit; gestió i conservació d’espais naturals; gestió forestal i prevenció d’incendis; millora del cicle integral de l’aigua i implantació del programa 50/50 en les escoles públiques.

En l’àmbit energètic s’hauran invertit 6 milions d’euros per l’autoconsum en equipaments públics de 159 municipis, dels quals una part important ja ha aprovat una ordenança per agilitzar les instal·lacions solars fotovoltaiques en les vivendes i també bonifica l’IBI a les persones que es posa plaques al terrat o al sostre de les seues cases.

Quant a la gestió de residus, enguany es destinaran prop de 2 milions d’euros en inversions per al compostatge domèstic i comunitari, la recollida de residus porta a porta, l’adquisició de maquinària per al tractament o processament de la palla de l’arròs i evitar la seua crema en el camp, l’aprofitament energètic dels bioresidus, i la implantació de sistemes d’identificació d’usuaris que permeta aplicar polítiques econòmiques i fiscals a la ciutadania, entre d’altres.

Respecte a la gestió d’espais naturals, es subvencionen actuacions en Paratges Naturals Municipals com per exemple la conservació d’espècies amenaçades, protegides o singulars, o la recuperació de la ramaderia extensiva; com també el control i l’eliminació de canyes, la plantació de vegetació de ribera o la restauració d’abocadors incontrolats en rius i barrancs.

Mitjançant l’estratègia ‘Reacciona’ s’han invertit vora 30 milions d’euros per a millorar les xarxes d’abastament d’aigua potable i de sanejament. “Sovint actuem exclusivament en la mitigació del canvi climàtic, és a dir, en reduir les emissions, però les sequeres, cada vegada més freqüents i llargues, afectaran a la disponibilitat i la qualitat de l’aigua. Per això és igual d’important adaptar-nos”, indica la vicepresidenta Maria Josep Amigó.

Mobilitat sostenible i educació ambiental

La delegació de Mobilitat Sostenible augmenta el pressupost per a l’execució de vies de ciclovianants d’interés natural fins als prop de dos milions d’euros. “Estos itineraris vertebren el territori, fomenten la mobilitat activa i s’integren amb l’entorn, actuant també com a elements de protecció i conservació del patrimoni històric i cultural associat”, comenta la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

Els projectes subvencionables han de maximitzar l’aprofitament d’infraestructures ja existents per a evitar l’obertura de nous camins i l’alteració d’hàbitats fins ara no transitats. Es poden recuperar antics traçats de ferrocarril, vies pecuàries o sendes en entorns riberencs i de titularitat pública. Una actuació també pot estar formada per nous trams discontinus que connecten amb trams ja existents.

Així mateix, es consolida l’aposta pels entorns escolars lliures de trànsit. Les actuacions proposades hauran d’atendre al benestar dels xiquets i de les xiquetes, amb l’objectiu de calmar el trànsit per a evitar el col·lapse que es produïx sobretot en les hores punta d’entrada i d’eixida, reduint els carrils de trànsit rodat, les zones d’aparcament enfront de l’escola i la velocitat de circulació, i afavorint els espais de trobada i convivència.

Una altra iniciativa que repetix és el programa ‘50/50’, en el que actualment participen 41 centres. “Impulsem la seua implantació en les escoles públiques amb l’objectiu de reduir el consum, la factura energètica i les emissions gràcies a la participació de l’alumnat, el claustre i l’AMPA. Al finalitzar el projecte, tot l’estalvi aconseguit es revertix al centre en dos meitats, una d’elles en inversió per a més mesures d’estalvi, i l’altra meitat, en forma de regal que tria l’alumnat”, explica Maria Josep Amigó.

Gestió forestal i prevenció d’incendis

Tenint en compte que el terreny forestal ocupa actualment el 56% del territori de la Comunitat Valenciana, l’abandó de cultius agrícoles i la seua colonització per espècies forestals, i que el nombre de dies a l’any amb condicions de risc extrem d’incendis ha augmentat com s’ha pogut constatar en els últims anys, s’han anat incrementat les ajudes anuals per la gestió forestal i la prevenció d’incendis fins als 8 milions d’euros.

D’una banda, a les ajudes de gestió forestal poden optar els municipis de menys de 20.000 habitants i amb més de 25 hectàrees de Muntanya d’Utilitat Pública (MUP) de titularitat municipal. Algunes de les actuacions que les entitats poden sol·licitar són la reforestació amb espècies arbustives i arbòries mediterrànies, la retirada i l’eliminació d’espècies exòtiques invasores, el manteniment de repoblacions forestals, la plantació per a l’aprofitament de productes forestals o agroforestals i la redacció de plans tècnics d’ús del medi natural o de Plans Locals de Prevenció d’Incendis Forestals (PLPIF).

A les ajudes de prevenció d’incendis poden optar els municipis que tinguen el PLPIF aprovat per la Conselleria d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica abans de la data de publicació de la convocatòria. Maria Josep Amigó remarca que “el treball en equip junt amb la Direcció General de Prevenció d’Incendis Forestals dona els seus fruits: en 2020 només hi havien 32 municipis amb el Pla aprovat, en 2021 passàrem a 118 i enguany superarem els 200”.

En este sentit, els treballs i les inversions en matèria de prevenció d’incendis forestals que poden sol·licitar les entitats locals són la reparació de camins i pistes forestals, el manteniment de línies de defensa contra incendis forestals (tallafocs, faixes auxiliars, interfície urbana-forestal...), l’impuls de la ramaderia extensiva i la compra de ferramentes, maquinària o de fins i tot de calderes per a la calefacció d’edificis públics que empren com a combustible sòlid el material procedent de la gestió forestal i/o la prevenció d’incendis forestals.

La Diputació de València iniciarà després d'estiu les obres per a millorar la seguretat viària en la CV-580 en el terme municipal d'Anna, en concret es procedirà a l'ampliació de la recta que unix la carretera amb la CV-585 i la CV-590, vies que comuniquen la localitat de la Canal amb L'Alcúdia de Crespins i Énguera.

L'actuació, que compta amb un pressupost d'una mica més d'un milió d'euros, s'executarà en un tram de quilòmetre i mig entre la intersecció amb la CV-585, en la qual no s'intervindrà, fins a la glorieta que connecta amb la CV-590. A més de l'ampliació de la plataforma, es procedirà a reforçar un ferm bastant deteriorat i a corregir les deficiències dels cinc passos inferiors que permeten el drenatge transversal de la carretera.

El responsable d'Infraestructures, Rafa García, ha repassat este dilluns els detalls de l'actuació sobre el terreny, acompanyat pel president de la Diputació, Toni Gaspar, l'alcaldessa d'Anna i diputada provincial Pilar Sarrión, i els tècnics de l'àrea. A més d'esta obra amb la qual “es busca acabar amb la perillositat d'un tram que travessen 1.500 vehicles diaris, amb velocitats bastant elevades”, els responsables de la Diputació han avançat la posada en marxa del procés per a renovar el pont d'accés a Anna.

Més seguretat i connexió per a ciclovianants

L'àrea de Carreteres que dirigix Rafa García ha obert ja el procés d'adjudicació de la redacció del projecte de millora del pont d'accés a Anna, una actuació sobre una mica més d'un quilòmetre en la CV-580 que es preveu puga executar-se al llarg del pròxim any.

Els tècnics d'Infraestructures proposen realitzar un estudi de solucions per a dissenyar un traçat homogeni i consistent, que podria materialitzar-se amb l'ampliació de la plataforma i del radi de les corbes perilloses. També es tindrà en compte la intersecció amb el Camí del Carrascal i s'analitzarà la visibilitat d'alguns trams, especialment la part posterior de la glorieta d'entrada a Anna.

El projecte inclou la possibilitat d'integrar un itinerari per a ciclovianants que permeta connectar els camins del Carrascal i el Gorgo de la Escalera amb el tram ja existent, així com la revisió dels sistemes de contenció i els nombrosos accessos a propietats privades.

La Diputació de València ha quadruplicat la seua inversió a la Safor en relació a la legislatura 2011-2015, injectant 74 milions d'euros en els 31 municipis de la comarca en els últims quatre anys, enfront dels 16 milions de la sèrie 2011-15 i els 45 milions de la 2015-19. En termes anuals, la corporació provincial va destinar quatre milions de mitjana en cada exercici del període 2011-15, pels 11,2 milions a l'any registrats en el període 2015-19 i els 18,5 milions de mitjana que s'han computat entre 2019 i 2023, la qual cosa suposa multiplicar per 4,6 l'aportació a la comarca en els últims huit anys.

En la línia de simplificar els tràmits i eliminar burocràcia, la Diputació ha anat prescindint de xicotets plans amb escassa dotació i ha agilitzat la concessió de les ajudes a través de dos grans programes com són el Pla d'Inversions i el Fons de Cooperació Municipal, un pla conjunt amb la Generalitat en el qual la Diputació porta dos anys quadruplicant l'aportació del Consell als municipis de la província.

Entre 2019 i 2023, els municipis de la Safor han rebut 28,7 milions d'euros de la Diputació a través del Fons de Cooperació, al que cal sumar 27,7 milions en plans d'inversions i 17,4 milions d'euros d'altres convocatòries. Les xifres reflectixen clarament els principals eixos de gestió de l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar, amb prioritats com duplicar les ajudes als municipis de la província perquè puguen exercir la seua autonomia i destinar els diners a les infraestructures i serveis que necessiten crear o millorar. En paral·lel, l'increment del múscul inversor ha estat acompanyat d'una reducció progressiva de la burocràcia amb la finalitat d'agilitzar els tràmits i aconseguir una major eficàcia en l'execució dels projectes.

El president Gaspar explica que el principal objectiu de la corporació és “dotar als ajuntaments dels recursos necessaris perquè puguen exercir l'autonomia municipal de la qual tant s'ha parlat i que hui és real”. Amb l'increment generalitzat de la inversió en totes les comarques, “els alcaldes i alcaldesses poden posar en marxa les actuacions que necessiten els seus municipis, moltes d'elles demandades pels seus veïns i veïnes”, afig el màxim responsable provincial, que insistix que la gestió basada en l'atenció als pobles, especialment els més xicotets, “és la raó de ser de les diputacions”.

Per municipis

Tots els municipis de la comarca han vist incrementades considerablement les transferències de la Diputació en els últims quatre anys, sobretot en relació a l'aportació provincial del període 2011-15. Especialment significatius són els casos de Tavernes de la Valldigna i Guardamar de la Safor, que multipliquen per deu l'aportació provincial; Daimús, que la multiplica per huit; Castellonet de la Conquesta i Beniflà per set; i Miramar i Palmera per sis. Entre la resta, la major part de les localitats triplica o quadruplica els recursos rebuts per part de la corporació provincial.

La capital de la comarca, Gandia, arriba als set milions d'euros injectats per la Diputació en la present legislatura, mentre que Oliva i Tavernes de la Valldigna li seguixen amb prop de cinc milions cadascuna. La resta d'ajuntaments oscil·la entre els prop de tres milions rebuts per Xeraco, Vilallonga i Bellreguard en els últims quatre anys i l'1.152.000 euros de Castellonet de la Conquesta.

Els diputats Ramiro Rivera i Vicent Mascarell, responsables de Memòria Històrica i d'Hisenda respectivament en la Diputació de València, han visitat la fossa del cementeri de Gandia on la setmana passada es van trobar els primers sis restes de víctimes del franquisme, després de les exhumacions a càrrec de l'ajuntament de la localitat i la Conselleria de Participació i Memòria Democràtica.

Durant la visita, en la qual s'han reunit amb el regidor de Memòria Històrica, Nahuel González i el regidor responsable del cementeri municipal, Miguel Ángel Picornell, s'ha acordat que la Diputació col·laborarà amb el consistori per a continuar en la cerca de restes d'altres víctimes de la repressió franquista.

Així mateix, s'ha establit el compromís de retre homenatge a estes víctimes del franquisme que van morir, molts d'ells, afusellats i emmanillats, una vegada puguen ser enterrats amb dignitat.

El diputat Ramiro Rivera ha mostrat la seua “satisfacció perquè s'haja localitzat la fossa que en el seu moment es va estudiar, i per presentar el projecte de la Diputació de geolocalització de persones represaliades i afusellades pel franquisme. És una bona notícia i els familiars poden estar segurs que continuarem buscant i treballant perquè es trobe a totes les víctimes”.

“La Diputació de València donarà continuïtat al conveni que va facilitar esta exhumació i a més es dignificarà l'espai, perquè tinguen un reconeixement i una dignificació que definirà quan siga el moment el departament de Serveis Bàsics i el de Memòria Històrica», ha afegit Vicent Mascarell.

Finalment, González, en la mateixa línia, ha conclòs “agraint a la Diputació el seu compromís per col·laborar des del primer moment” i ha afegit: “podem dir que totes les administracions valencianes volen que es faça justícia tancant unes ferides que mai s'haurien d'haver obert”.

‘Paraules d’amor’, l’exposició que recull part del treball creatiu de l’artista jordana Wijdan Al-Hashemi, ja pot visitar-se en la Sala Alta del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), propietat de la Diputació de València. La mostra, que romandrà oberta fins al 14 de maig, està composta per més d’una trentena d’obres que fan servir les diverses formes cal·ligràfiques per a expressar ‘amor’ en àrab en diferents suports, com paper fet a mà japonés, xinés o indi, vidre de Murano o marbre de Carrara.

Wijdan Al-Hashemi ha desenvolupat la seua obra a partir de les idees sufís d’amor, creant mons de fantasia que connecten les innombrables facetes de l’amor amb les seues característiques, components i manifestacions,  siguen clàssiques, contemporànies o futuristes, però sempre vinculades a la inscripció àrab. Com destaca Wijdan, “com artista àrab, la major part del temps, la meua obra ha orbitat al voltant de la meua llengua, l’àrab”. Per a l’artista jordana “no és només un mitjà d’autoexpressió verbal, sinó una part intrínseca del meu ésser interior que inclou la meua relació amb Déu, amb l’Univers i amb els meus semblants”.

L’amor és la força motriu de l’univers

Amador Griñó, cap d’exposicions del MuVIM, destaca el fet que “per a Wijdan Al-Hashemi, l’amor és la força motriu de l’univers que estimula a l’home cap a tot allò que és bell, bo i compassiu”. I això, tal com afirma Griñó, es pot observar en “la força i la bellesa que posseexen les obres en vidre de Wijdan, demostrat que l’amor és fràgil, delicat i ple de matisos, que apareix, brilla i creix o, de vegades, s’apaga”.

Un gran orgull per la seua herència, identitat i cultura

Khalid Khreis, comissari de l’exposició, afirma que “Wijdan sempre ha sentit la importància de l’art i la cultura i el seu impacte fonamental en la societat. Les seues reflexions no es limiten al seu propi entorn, sinó que van molt més enllà, amb una clarividència que demostra la seua validesa amb el pas del temps”. Les seues obres, en paraules de Khreis, mostren “el gran orgull que sent per la seua herència i el seu profund sentit de pertinència, així com la cerca constant d’una identitat artística arrelada en la seua cultura i oberta a altres mitjançant la seua creença en la universalitat humana”.

Wijdan Al-Hashemi(Bagdad, 1939), és artista, historiadora de l’art, acadèmica, diplomàtica, pionera i mecenes de diferents projectes culturals, educatius i artístics. Es va llicenciar en Història en el Beirut College for Women, on va aprofitar per a prendre classes d’art que va continuar en regressar a Amman. Posteriorment, Wijdan va obtenir un màster (1991) i un doctorat (1993) en art islàmic en l’Escola d’Estudis Orientals i Africans de la Universitat de Londres. El 1979 va crear la Real Societat de Belles Arts; el 1980 va fundar l’Institut Superior d’Arquitectura i Arts Islàmiques de la Universitat Al-Bayt de Jordània; i el 2002 va fundar la Facultat d’Art i Disseny de la Universitat de Jordània.

La Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, ha presentat este dimarts en La Beneficència el seu Pla d'Accions de Cohesió en Destí (ACD) 2023-2025, que amb un pressupost de 5.769.185 euros té com a objectiu equilibrar els fluxos turístics de costa i interior a la província, mitjançant la conversió dels recursos vinculats a l'aigua en producte turístic vertebrador de la província.

A més, “el pla tracta de mesurar quin impacte té el turisme en totes les destinacions turístiques de la província”, segons ha manifestat el diputat de Turisme, Jordi Mayor, qui també ha volgut destacar “l'encert de Turisme CV de pensar en la Diputació i la seua àrea de Turisme per a ser copartícips de la gestió dels fons europeus destinats a dissenyar una estratègia turística idònia per a una província amb característiques tan variades com la de València”.

Els fons econòmics europeus Next Generation obtinguts per la Diputació, a través de Turisme CV, per a executar este projecte permetran dur a terme un pla de 26 actuacions o intervencions de caràcter horitzontal i supra municipal, centrat en quatre eixos: transició verda i sostenible, eficiència energètica, transició digital i competitivitat.

Amb elles es pretén equilibrar la dualitat turística existent a la província (litoral i interior), impulsant la redistribució territorial de fluxos turístics procedents de la zona litoral amb major concentració de visitants cap a espais de l'interior amb menor presència turística, utilitzant els recursos locals vinculats a l'aigua (platges, rius, marjals, aiguamolls i patrimoni hidràulic) com a producte turístic, la qual cosa permetrà aconseguir un major equilibri, així com una major connexió i complementarietat turística entre costa i interior de la província.

El secretari autonòmic de Turisme, Francesc Colomer, ha destacat que les ACD són “una reacció positiva, avançada i compartida amb les diputacions de la Comunitat Valenciana per a gestionar amb diligència i caminar junts”, destacant la “aliança i compenetració de tot el municipalisme de València” i entre el públic i el privat.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha manifestat en este sentit el seu “agraïment a totes les institucions, ajuntaments i tècnics per tots estos anys de treball, complicitat i esforç pel bé comú, per fer feliç a la gent i per activar l'economia” a través del turisme.

Objectius complementaris

A més, amb les actuacions del pla també s'aconseguiran altres objectius complementaris com: controlar de l'afluència turística en espais naturals hídrics (platges i rius) amb alts valors ambientals i territorials; crear productes turístics vinculats al medi rural i als serveis ecosistèmics dels recursos i espais vinculats a l'aigua; lluitar contra el canvi climàtic en els destins litorals i d'interior mitjançant el monitoratge de paràmetres ambientals; i avançar en l'optimització de l'eficiència energètica dels destins del territori i equipaments turístics.

També, impulsar la transformació digital mitjançant l'ús d'eines que permeten gestionar de manera sostenible els recursos vinculats amb l'aigua i conéixer de manera precisa el comportament de visitants; crear un espai que recopile, analitze i examine les dades territorials, mediambientals i turístics procedents dels sensors i altres eines repartides en el territori, amb el propòsit de gestionar a través de la dada, adaptar els serveis i productes turístics a les necessitats de la demanda i dotar equipaments d'ús turístic que impulsen el turisme universal i inclusiu, connecten municipis i contribuïsquen a la generació de sinergies en el territori; i millorar la rendibilitat dels destins d'interior de la província de València per a crear ocupació i frenar la despoblació.

En definitiva, l’ACD 2023-25 de la província de València contribuirà, en general, a la planificació i ordenació de l'oferta turística valenciana, millorant la seua competitivitat mitjançant un desenvolupament turístic sostenible que garantisca la màxima aportació d'esta activitat al benestar de la societat valenciana.

Consultes sobre el pla

Els municipis poden consultar qualsevol dubte sobre el Pla ACD de la Diputació de València mitjançant el correu electrònic acd.valenciaturisme@dival.es, encara que també es pot accedir a tota la informació sobre el mateix en el web de la seua àrea de Turisme (València Turisme) https://turisme.dival.es/area-profesional-y-tramites

A l'acte de presentació també han assistit el diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació, Ramiro Rivera; el director general de Turisme, Herick Campos; i el director de Visit València, Toni Bernabé, a més d'alcaldes i tècnics de municipis de la província.

El 4 d'abril de 2023 es va celebrar el sorteig que determina l'ordre de participació de les bandes inscrites en el I Certamen de Bandes de Secció Especial de la Diputació de València amb el següent resultat:

- Unió Musical de Torrent. Primera participant

- Societat Musical Instructiva Santa Cecília de Cullera. Segona participant

Les audicions es realitzaran el dissabte 8 de juliol en la Plaça de Bous de València a les 22h.

Identificador BDNS: 684712

Termini de presentació des del 5 d'abril fins al 9 de maig de 2023.

BOP núm. 66, 4 de abril de 2023 (vore anunci)

Identificador BDNS: 684521.

Termini de presentació des del 5 d'abril fins al 9 de maig de 2023.

BOP núm.66, 4 d'abril de 2023 (veure anunci)