Convocatòria de subvencions de L’ETNO, Museu Valencià d’Etnologia per a Museus y Col·leccions Etnogràfiques 2023: Activitats

Identificador BDNS: 678668

Termini de presentació de sol.licituds fins al 27 de març de 2023.

Identificador BDNS: 678668

Termini de presentació de sol.licituds fins al 27 de març de 2023.

 

BOP núm. 45, 6 de març de 2023 (vore anunci)

Convocatòria Programació Cultural (SARC als pobles 2023)

Identificador BDNS: 678940

Termini de presentació fins al 28 de març de 2023.

Identificador BDNS: 678940

Termini de presentació fins al 28 de març de 2023.

 

BOP núm.46, 7 de març de 2023 (vore anunci)

Més informació (ací)

Convocatòria SARC-Projectes Culturals Intermunicipals 2023

Identificador  BDNS:678939

Termini de presentació fins al 28 de març de 2023.

Identificador  BDNS:678939

Termini de presentació fins al 28 de març de 2023.

 

BOP núm. 46, 7 de març de 2023 (vore anunci)

L'Escalante obri la convocatòria per a realitzar la imatge gràfica de la temporada 23-24

L'Escalante Centre d’Arts Escèniques de la Diputació de València ha obert la convocatòria per a la realització de la imatge gràfica de la temporada 2023-2024, en la qual es podrà participar fins al dia 18 de març de 2023.

 

La diputada de Teatres, Glòria Tello, ha destacat que “un any més, des de l'Escalante fem esta anomenada a projecte oberta perquè qualsevol estudi de disseny, publicitat i il·lustració, creadors i creadores, ens mostren el seu talent a través d'una cosa tan important com és la identitat gràfica de la pròxima temporada”.

 

L'Escalante Centre d’Arts Escèniques de la Diputació de València ha obert la convocatòria per a la realització de la imatge gràfica de la temporada 2023-2024, en la qual es podrà participar fins al dia 18 de març de 2023.

 

La diputada de Teatres, Glòria Tello, ha destacat que “un any més, des de l'Escalante fem esta anomenada a projecte oberta perquè qualsevol estudi de disseny, publicitat i il·lustració, creadors i creadores, ens mostren el seu talent a través d'una cosa tan important com és la identitat gràfica de la pròxima temporada”.

 

“Poden participar professionals, empreses o unions d'empreses del sector del disseny, la il·lustració i la publicitat fins al pròxim 18 de març”, ha explicat la directora i coordinadora artística de l'Escalante, Marylène Albentosa.

 

La realització del disseny de la imatge de la temporada 2023-2024 implica també les adaptacions per a la web i xarxes socials de l'Escalante Centre d’Arts Escèniques, la maquetació dels programes de mà, díptics, lones, publicitat, imatges de taquilla i vitrines del Teatre Principal, així com reproduccions per a productes de marxandatge, entre altres suports físics i digitals.

 

El pressupost assignat és de 13.000 euros més IVA i les persones o estudis que desitgen presentar-se hauran d'incloure en la seua candidatura portafolios representatius dels seus treballs que, en la mesura que siga possible, incidisquen en el vincle de l'Escalante amb les arts escèniques per a la infància i la joventut, així com el currículum per a la seua valoració. Les bases de la convocatòria poden consultar-se en este enllaç.

 

El jurat estarà format per especialistes en el disseny, la publicitat i la il·lustració, entre ells, representants de l'Associació de Dissenyadors de la Comunitat Valenciana (ADCV), la Associació de Professionals de la Il·lustració Valenciana (APIV) i la Associació d’Empreses de Comunicació Publicitària de la Comunitat Valenciana (ComunitAD).

 

El disseny guanyador prendrà el relleu així a la imatge creada per Dos Punts Estudi per a esta temporada, del qual el jurat va valorar especialment la modernitat, frescor, originalitat, colorit i innovació de la proposta de les seues dissenyadores, Anna Brullas i Neus Seguí.

La Diputació impulsa el primer pla per a afavorir la igualtat de les dones en el sistema rural valencià

La Diputació ha presentat este dimarts el primer ‘Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià’, un document que proposa 71 accions concretes l'aplicació de les quals podrà subvencionar-se a través de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació, amb el repte de fer efectiva la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'àmbit rural de la província. El treball, encarregat a la cooperativa Espai Coneix, ha sigut realitzat sobre la base de l'estudi de la Universitat sobre la situació de les dones en pobles de menys de 3.000 habitants, molts d'ells en risc de despoblació.

 

La Diputació ha presentat este dimarts el primer ‘Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià’, un document que proposa 71 accions concretes l'aplicació de les quals podrà subvencionar-se a través de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació, amb el repte de fer efectiva la igualtat d'oportunitats entre homes i dones en l'àmbit rural de la província. El treball, encarregat a la cooperativa Espai Coneix, ha sigut realitzat sobre la base de l'estudi de la Universitat sobre la situació de les dones en pobles de menys de 3.000 habitants, molts d'ells en risc de despoblació.

 

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha exposat la conclusió principal de l'estudi elaborat per la Universitat, que “detecta les discriminacions existents en l'entorn rural, tant per qüestió de gènere com per ubicació, amb desigualtats manifestes entre les dones que habiten les ciutats i les que romanen als pobles”. Una realitat que ha portat a la Diputació a “impulsar un pla per als pròxims quatre anys que marque el camí a les administracions locals i col·lectius socials en la presa de decisions i les mesures concretes que ajuden a millorar la situació”.

 

El pla d'acció impulsat per l'àrea provincial d'Igualtat dona resposta als cinc eixos d'anàlisis emprats per la Universitat, que van “des del principi d'Igualtat en les polítiques públiques fins a l'impacte de la violència sobre la dona en el medi rural, passant per la formació, l'ocupació i l'emprenedoria; la conciliació laboral i la corresponsabilitat familiar; i l'apoderament i lideratge de la dona rural”, segons explica Inés Martínez, de la cooperativa Espai Coneix.

 

I eixa resposta, sobre la base dels objectius de la igualtat d'oportunitats, la formació vinculada a la millora de l'ocupabilitat, el reconeixement sociocultural dels treballs essencials de les dones, el lideratge femení i la prevenció i persecució de la violència masclista, es plasma en una sèrie de propostes de millora que repassa Elisenda Vallés, companya d'Inés en la cooperativa: “serà important incidir en l'economia de les cures; millorar les polítiques de corresponsabilitat familiar i laboral; potenciar la visibilitat de les dones; promoure una formació adaptada i efectiva; i avançar en la digitalització del món rural”.

 

Bretxa laboral i digital

 

L'estudi previ desenvolupat pel departament del catedràtic Jorge Hermosilla se sustenta en més de 3.000 entrevistes i enquestes a dones, i compta amb la participació de 43 ajuntaments, principalment de comarques d'interior com el Rincón de Ademuz, la Serranía, el Valle de Ayora-Cofrentes, la Canal de Navarrés i la Plana Utiel-Requena, amb dades d'altres comarques valencianes que compten igualment amb municipis en risc de despoblació.

 

Les dades extretes evidencien l'existència d'una bretxa laboral i digital en una població analitzada de 180.000 persones, on el 49,2% són dones. Dones sense estudis, per exemple, que en el 62,7% dels casos no té accés a Internet, com tampoc ho té prop del 40% de les dones amb estudis que residixen en el medi rural. Dones que, quant a contractes temporals, tripliquen els dels homes, amb una taxa d'activitat femenina 10 punts per davall de la masculina en 2021, una bretxa que es va reduint però no prou.

 

Estes desigualtats se sumen als problemes de les dones de l'entorn rural a l'hora de desplaçar-se i a les xifres vinculades a la violència masclista: el 61% de les entrevistades ha sabut d'algun cas pròxim; només el 40% assegura conéixer els drets civils de les víctimes; i el 40% de les morts registrades en 2020 es localitzen en el món rural.

 

70 accions proposades

 

Enfront d'eixa realitat analitzada per la Universitat, el document redactat per Espai Coneix, que la Diputació s'encarregarà de difondre entre els ajuntaments en el marc del treball conjunt de la seua Xarxa de Municipis contra la Violència de Gènere, proposa accions concretes que podrán rebre subvncions en cadascun dels cinc eixos en què es dividix l'estudi previ.

 

En el primer eix destaca l'elaboració de plans d'igualtat i el seguiment dels mateixos; la promoció d'estudis i la recopilació de dades desagregades per sexe des de les administracions locals; guies sobre la incorporació de la igualtat d'oportunitats en els projectes dels ajuntaments; formació en igualtat per al personal dels ens locals; campanyes de difusió i sensibilització; i la importància de les habilitats digitals en l'entorn rural.

 

El segon eix contempla la cerca de possibles jaciments d'ocupació propers; el consum de proximitat; un pla de transport col·lectiu en les zones rurals; xarxes de connexió a les tecnologies de la informació; el foment de l'accés a la terra per a les dones i incentius perquè siguen part del relleu generacional; la promoció de la cultura de l'emprenedoria i l'autoocupació; potenciar les competències transversals per a accedir a qualsevol treball; detectar les necessitats formatives en cada territori; i dignificar l'ocupabilitat de la dona.

 

L'eix de la conciliació inclou mesures com visibilitzar la importància de les cures i la criança; generar recursos i serveis psicosocials per a les persones cuidadores en l'àmbit rural; promoure serveis que faciliten la conciliació; facilitar els recursos per a exercir professions teletreballant; i potenciar les escoles rurals.

 

L'eix quart se centra en l'aplicació del principi de composició equilibrada de dones i homes en els organismes locals; els programes de formació d'apoderament i lideratge de les dones en llocs de direcció; la difusió dels avantatges per a professionalitzar l'activitat agrària femenina; i la discriminació positiva en les subvencions i ajudes a les dones del medi rural.

 

Finalment, el bloc encaminat a previndre i erradicar la violència masclista inclou cursos de formació i atenció a les víctimes; guies informatives sobre els recursos existents; millora de l'assistència i l'ajuda prestada a les víctimes; atenció jurídica, psicològica i social a les dones maltractades i els seus fills i filles; protocols que milloren la coordinació dels àmbits judicial, policial, educatiu, sanitari i de serveis socials; trasllat a organismes que paren atenció integral a les víctimes; cursos sobre coeducació i col·laboració en l'educació afectiva-sexual; campanyes publicitàries sense estereotips; i avançar decididament en l'abolició de la prostitució.

 

La Diputació amb la dona rural

 

El pla estratègic presentat este dimarts és el fermall a una legislatura marcada per les accions de la Diputació en favor de la dona rural, en estreta col·laboració amb Fademur, la Federació d'Associacions de Dones Rurals. El punt de partida va ser l'audiovisual que mostrava els projectes d'èxit de dones emprenedores que desenvolupen la seua activitat en pobles de l'interior de la província. Un projecte dinamitzador que va tindre continuïtat amb el fòrum ‘Entorn rural, Dones indispensables’.

 

Una de les iniciatives més destacades d'estos quatre anys porta per títol ‘Fem que les dones compten’, un reconeixement a eixes líders en xicotetes comunitats en les quals destaquen pel seu carisma i saber fer; dones benvolgudes pels seus veïns i veïnes que mereixen ser recordades per la seua trajectòria vital, el seu caràcter emprenedor o la seua defensa dels drets i la igualtat.

 

El cicle de suport a la dona rural s'ha completat amb la participació en l'estudi que caracteritza social i econòmicament la despoblació a través d'eixa mirada femenina, i el pla d'acció encarregat a Espai Coneix per a donar resposta a les necessitats de les dones en l'àmbit rural en els pròxims anys, implicant per a això a l'administració local i subvencionant l'aplicació de les millores des de la xarxa provincial.

Inici de les obres de millora de les interseccions de l´Estany, el Piló i el Brosquil a la CV-603, en el terme municipal de Cullera


7.3.2023

La Diputació de València posa en marxa les obres de remodelació de tres de les interseccions més importants d'accés a la zona residencial situada al sud del riu Xúquer.

 


7.3.2023

La Diputació de València posa en marxa les obres de remodelació de tres de les interseccions més importants d'accés a la zona residencial situada al sud del riu Xúquer.

 

Es tracta de les interseccions d'accés a l´Estany i al Marenyet, l’Entrà del Piló que dona accés a la zona residencial de El Dorado, i la intersecció del Brosquil. Les dues primeres són interseccions en “T” mentre que l'última es tracta d'una intersecció en “X” que es reordena mitjançant un glorieta.

Amb un pressupost d'1.053.008 € i un termini d'obra de 6 mesos, les obres tenen com a objecte fonamental millorar la seguretat dels moviments en cadascuna d'aquestes tres interseccions de manera que aporten un increment substancial de la seguretat viària de la carretera.

Per tal d'aconseguir-ho, l'actuació a les dues primeres interseccions consisteix a ampliar la plataforma existent per a ordenar els moviments en cadascuna d'elles mitjançant illetes canalitzadores, amb la qual cosa es milloren les transicions d'entrada i eixida a la carretera, i se les dota de major visibilitat. Al mateix temps, es millora la fluïdesa de les maniobres, així com les condicions de mobilitat a través de la integració del canvi de sentit en totes elles.

 

Intersección de El Estany Entrada de El Piló
Intersección de El Brosquil Acequia de riego junto a inicio de la obr

D'altra banda, s'adeqüen les canalitzacions de reg tradicionals per a adaptar-les a les noves geometries; s'ajusta el traçat de les línies elèctriques, en el cas concret de la intersecció del Brosquil; s'adeqüen els elements de drenatge de la carretera per a millorar el seu funcionament, i a més, es realitza una renovació completa de la senyalització viària de les interseccions, així com la reposició dels tancaments de parcel·la afectats.

El nou número de la revista ‘Quites’ es presenta amb una edició especial sobre Francisco Brines

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), propietat de la Diputació de València, ha acollit este dimarts la presentació d'un nou número de la cèlebre revista taurina ‘Quites’, editada per la corporació a través de la Unitat d'Assumptes Taurins, la qual al mateix temps ha llançat una edició especial dedicada al poeta i Premi Cervantes Francisco Brines, mort fa menys de dos anys.

 

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), propietat de la Diputació de València, ha acollit este dimarts la presentació d'un nou número de la cèlebre revista taurina ‘Quites’, editada per la corporació a través de la Unitat d'Assumptes Taurins, la qual al mateix temps ha llançat una edició especial dedicada al poeta i Premi Cervantes Francisco Brines, mort fa menys de dos anys.

 

La institució provincial continua així consolidant el renàixer d'un projecte cultural que va tindre la seua etapa daurada en els anys 80 i 90, i que en 2019 va tornar a eixir als rogles amb el número deu, després de 27 anys sense editar-se. La revista actual manté l'essència i continua apostant per l'alta literatura i la il·lustració per a oferir una visió cosmopolita del món dels bous, abordant la festa des d'un eix intel·lectual, D'esta manera, les seues pàgines es nodreixen de col·laboracions de figures referents del món de la cultura, humanistes, pensadors, científics, poetes i artistes.

 

En l'acte han participat el president de la Diputació, Toni Gaspar, el secretari autonòmic d'Emergències i Seguretat de la Generalitat, José María Ángel; el periodista i director de ‘Quites’, Salva Ferrer; la neboda del Premi Cervantes i presidenta de la Fundació Francisco Brines, Mariona Brines; el torero Luis Francisco Esplá i el poeta Carlos Marzal.

Toni Gaspar ha destacat “que ‘Quites’ no és només una revista de bous, sinó que acosta al lector el món de la festa a través d'un enfocament multicultural. I eixa riquesa intel·lectual és possible gràcies als variats punts de vista que aporten uns col·laboradors pertanyents a diferents disciplines artístiques, literàries i acadèmiques, i fins i tot procedents d'altres països, units tots ells pel seu amor cap a la tauromàquia”.

 

Número 13 de ‘Quites’

 

Després de l'aturada provocada per la pandèmia, es van publicar conjuntament les edicions 11 i 12, i ara arriba un número 13, la portada del qual ha sigut il·lustrada per l'artista castellonenc Juan Ripollés, plagat d'interessants articles, entre els quals sobreïxen els tres dedicats al torero Vicente Ruiz ‘El Soro’ per part del periodista Salva Ferrer, el torero i pintor Luis Francisco Esplá, i l'escriptor holandés Pieter Hildering.

Altres articles destacats són els del líder dels socialistes bascos Eneko Andueza, qui analitza la relació entre l'esquerra i els bous; l'estudi que realitza l'alcaldessa de Santander, Gema Igual, sobre la transcendència de la festa a la seua ciutat; o la defensa sobre el dret als bous a càrrec del catedràtic de Dret Constitucional i president d'honor del Consell Jurídic Consultiu, Vicente Garrido.

 

També s'homenatja toreros històrics com Manolo Granero, al qual Enrique Ponce recorda quan es compleixen 100 anys de la seua mort; i a l'immortal Juan Belmonte, amb un article en el qual el periodista Miguel Ángel Aguilar parla sobre els terrenys impossibles que trepitjava el geni de Triana. Carlos Marzal, Premi Nacional de Poesia i ex director de la revista, tampoc falta a la seua cita amb ‘Quites’, amb un poema dedicat a Luis Francisco Esplá.

 

Especial sobre Francisco Brines

 

El número extraordinari titulat ‘El poeta en el tendido. La mirada taurina de Francisco Brines’, recopila diversos articles que el Premi Cervantes va deixar escrits en ‘Quites’ en diferents números de la revista publicats en els anys 80, en els quals deixa clara la seua visió sobre la tauromàquia i com entenia el poeta d'Oliva que havia de ser el toreig de veritat, sempre des d'un punt de vista crític i amb una escriptura sublim. A més s'inclou l'entrevista que el propi Brines, junt amb Tomás March, va realitzar a l'escriptor de la Generació del 27 Gerardo Diego, la qual va eixir publicada en ‘Quites’ en 1984.

 

En esta edició especial escriuen també el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, qui reivindica la figura de Francisco Brines com a defensor de la veritat en el toreig; i Carlos Marzal, qui tantes vegades va compartir seient en la plaça amb el poeta olivense.

La Diputació clou les Jornades Comarcals Porta a Porta a Meliana

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha celebrat a Meliana la sisena i última de les Jornades Comarcals Porta a Porta, adreçades a equips tècnics i de govern, amb l’objectiu de donar visibilitat als projectes existents i intercanviar experiències.

 

“Hem passat d’amagar el fem baix de l’estora a voler-lo gestionar. I des de l’àrea de Medi Ambient de la corporació provincial també estem aportant el nostre granet d’arena. En matèria de residus la nostra fulla de ruta ha sigut la diagnosi, l’acció i l’educació ambiental”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

 

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha celebrat a Meliana la sisena i última de les Jornades Comarcals Porta a Porta, adreçades a equips tècnics i de govern, amb l’objectiu de donar visibilitat als projectes existents i intercanviar experiències.

 

“Hem passat d’amagar el fem baix de l’estora a voler-lo gestionar. I des de l’àrea de Medi Ambient de la corporació provincial també estem aportant el nostre granet d’arena. En matèria de residus la nostra fulla de ruta ha sigut la diagnosi, l’acció i l’educació ambiental”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

 

Amigó, acompanyada per l’alcalde de Meliana, Josep Riera, ha recordat en la presentació de la jornada que des de l’estratègia Reacciona s’han destinat 700.000 euros a la redacció de Plans Locals de Gestió de Residus de 127 municipis i de 9 mancomunitats, “a més, fins ara hem invertit prop de 2,5 milions d’euros per a impulsar les accions proposades en estos plans. És a dir, i açò és important, li donem una continuïtat als documents redactats i aprovats prèviament per les entitats locals”.

 

En la jornada han participat, a més de l’alcalde de Meliana, Josep Riera; Sergi Ferrús, alcalde de Pedreguer; José Arias, regidor d’Albal; Julio García, alcalde d’Alcàntera de Xúquer; Ester Revert i Josep Sempere, regidora i alcalde de Banyeres de Mariola respectivament; Sara Bort, gerent de l’EMTRE i David Salán, tècnic de l’Associació de Municipis per la Recollida Porta a Porta.

 

Amigó també ha ressaltat que els pobles disposen d’un servei d’educació ambiental des de les mancomunitats, que en el cas dels municipis de l’Horta Nord en són tres educadores, mentre que a la mancomunitat de l’Horta Sud en són cinc. Igualment, l’Observatori en Ruta oferix tallers i xarrades sobre prevenció de residus i alimentació de temporada i de proximitat, i que fa activitats per a associacions veïnals, col·lectius, comissions falleres, així com a trobades, mercats o fires.

 

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha remarcat que “apostem pel porta a porta perquè és el que oferix més garanties, en la majoria dels municipis valencians, per assolir eficaçment els rendiments de recollida selectiva exigits per les normatives i la seua qualitat, sempre que hi haja seguiment i acompanyament. A més, a diferència d’altres sistemes, el porta a porta és un sistema viu que es pot anar adaptant i reajustant a les necessitats de la ciutadania”.

La Diputació commemora el 8 de març amb el lema ‘Nosaltres, les dones, volem decidir’

La Diputació de València ha commemorat el Dia Internacional de la Dona amb la lectura d'un manifest conjunt que ha visibilitzat les aportacions del feminisme a través de les seues associacions i ha reivindicat inversions creixents en polítiques d'igualtat, el foment de l'ocupabilitat de les dones i modificar immediatament la Llei del ‘Solo sí es sí’ per a evitar més rebaixes de condemna a agressors sexuals.

 

La Diputació de València ha commemorat el Dia Internacional de la Dona amb la lectura d'un manifest conjunt que ha visibilitzat les aportacions del feminisme a través de les seues associacions i ha reivindicat inversions creixents en polítiques d'igualtat, el foment de l'ocupabilitat de les dones i modificar immediatament la Llei del ‘Solo sí es sí’ per a evitar més rebaixes de condemna a agressors sexuals.

 

Amb el lema ‘Nosaltres, les dones, volem decidir’, l'àrea d'Igualtat que dirigix Eli García ha posat en marxa la campanya provincial del 8M amb un clar protagonisme dels diferents col·lectius que integren el moviment feminista. Fins a 15 dones han participat en l'audiovisual produït per la Diputació en el qual oferixen les seues aportacions per a construir “una societat més justa en la qual xiquets i xiquetes cresquen en igualtat d'oportunitats”.

 

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha començat la lectura del manifest convidant a “afermar tots els avanços aconseguits i deixar de costat el soroll d'alguns sectors que senten amenaçats els privilegis adquirits en la societat masclista”. Gaspar ha celebrat eixos avanços del feminisme però no ha abandonat la reivindicació de tots els reptes pendents en matèria d'igualtat, en una societat en la qual ”persistixen les desigualtats, la discriminació i la violència contra les dones pel fet de ser-ho”, una xacra enfront de la qual “no caben tebieses i no és comprensible ser neutrals”.

 

La vicepresidenta Mª Josep Amigó ha agafat el testimoni per a aprofundir en la mirada feminista des de la qual “hem d'aconseguir pobles i ciutats de progrés on l'equitat siga un eix transversal de les polítiques públiques”. Per a això, el manifest defensa una economia sostenible i de proximitat que permeta “avançar en la transició ecològica i canviar de paradigma respecte a les cures de les persones”.

 

Treball en Xarxa i reivindicació

 

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha insistit en la importància del treball conjunt en el repte que suposa aconseguir una igualtat efectiva entre homes i dones. En eixa línia treballa la Diputació amb projectes com la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, una plataforma provincial a la qual s'han sumat ja 163 ajuntaments; o el Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural, amb desenes d'accions concretes que podran subvencionar-se a través de la Xarxa i que dotaran a les entitats locals de nous instruments per a minimitzar les desigualtats i rols de gènere.

 

“Fins fa uns anys el pensament generalitzat era que la violència contra les dones era conseqüència d'actituds individuals i de l'àmbit privat”, ha recordat la diputada, qui a continuació ha llegit la part del manifest que reconeix els avanços conquistats pel feminisme, que han elevat esta violència masclista a la “categoria de problema social, amb l'obligació de donar resposta immediata des dels poders públics”.

 

Una resposta que ha d'arribar des de la reivindicació i el consens, per a signar acords com els que recull el manifest del 8M de la Diputació de València, expressats de viva veu per les diputades Pilar Sarrión, Carolina Mengual, Dolors Gimeno i Rocío Gil, i les representants sindicals Pilar Giménez, d'UGT, i Julia Arnal, del CSIF.

 

Entre les peticions, destaca la d'intensificar les polítiques encaminades a l'ocupació, l'apoderament i l'educació per a la igualtat d'oportunitats; plantejar sistemes de recopilació de dades desagregades per sexe per a comprendre i abordar les desigualtats; reforçar la coeducació i el foment de les vocacions tecnològiques des de la infància; instar el Govern d'España a impulsar iniciatives legislatives en l'àmbit laboral amb la finalitat de no discriminar la dona en la seua trajectòria professional; modificar la Llei del ‘Sólo sí es sí’ de manera immediata; situar les cures en el centre del debat públic; i fer dels nostres pobles llocs més amables i resilients al canvi climàtic, protegint especialment agricultores i ramaderes.

 

Les dones, protagonistes

 

En esta ocasió, l'acte del 8 de març organitzat per la Diputació ha convertit en protagonistes a les dones que se sumen a la lluita feminista des d'associacions i organismes, així com a les usuàries d'estos col·lectius. Dones com Andrea Climén, d’Alanna, qui considera que “ha d'haver-hi una bona organització social i política per a entendre el que passa als carrers i les famílies”; o com Emilia Bolinches, d’Acicom, que definix el feminisme com “un moviment amb una energia creativa i enriquidora per a entendre millor el món”.

 

Representants de diferents col·lectius i àmbits, cas de Rosa Mª Rodríguez, de Clásicas y Modernas, qui defensa que “la cultura és per a totes i per a tots i per això hem de rastrejar aquells espais en els quals la representació de les dones no és significativa”; o de Vicenta Alcácer, de l'Associació d’ames de casa i consumidors Tyrius, a qui no li agrada “que ens etiqueten o ens marquen rols per a dir-nos com hem de viure les nostres vides”.

 

Cadascuna de les responsables d'estos col·lectius, des de Hilando Vidas fins a Plena Inclusión, Por Ti Mujer o Dafemco, aporta la seua particular visió del moviment feminista i els seus reptes presents i futurs, com fan les representants sindicals d'UGT, CCOO i CSIF i usuàries de CAVAS i APIP-ACAM. I com a conclusió a les seues aportacions, la reivindicació d'una dona referent com és l'acadèmica i jurista Julia Sevilla: “volem ser ciutadanes de ple dret i poder arribar on els nostres desitjos, les nostres il·lusions i les nostres capacitats ens permeten”.

 

Bosc de Sororitat a l'Hospital General

 

De manera complementària a l'acte central de la Diputació amb motiu del Dia de la Dona, el jardí de l'Hospital General acull la instal·lació artística ‘Bosc de Sororitat’, amb 17 escultures teixides amb llana per més d'un centenar de dones de 14 municipis de la Serranía.

 

El diputat Ramiro Rivera ha participat, al costat de representants del personal mèdic del centre sanitari, en la presentació d'esta iniciativa de l'Associació Hilando Vidas, el col·lectiu liderat per Inmaculada Balaguer que, des d'un punt de partida artístic i comunal, visibilitza a les dones rurals i la important labor que exercixen als seus pobles.

 

El muntatge romandrà a l'esplanada central de l'Hospital General fins al pròxim 31 de març, i se suma a altres projectes duts a terme per Hilando Vidas en espais emblemàtics de la ciutat i els seus pobles, tots ells amb el component creatiu i l'essència reivindicativa de les dones serranes.

 

La Diputació presenta el full de ruta per a convertir la comarca de Requena-Utiel en Territori Rural Intel·ligent

La delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València, que dirigix el diputat Ramiro Rivera, va presentar a l'ajuntament de Chera el Pla Integral Estratègic de Territori Rural Intel·ligent (TRI) a la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, en un acte que va comptar amb l'assistència d'alcaldes, alcaldesses i regidors de la comarca, així com de representants de les mancomunitats Tierra del Vino i El Tejo.

 

La delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València, que dirigix el diputat Ramiro Rivera, va presentar a l'ajuntament de Chera el Pla Integral Estratègic de Territori Rural Intel·ligent (TRI) a la comarca de La Plana d'Utiel-Requena, en un acte que va comptar amb l'assistència d'alcaldes, alcaldesses i regidors de la comarca, així com de representants de les mancomunitats Tierra del Vino i El Tejo.

 

El projecte de territori rural intel·ligent s'erigix en un full de ruta per a implementar amb majors garanties d'èxit polítiques públiques dirigides a revitalitzar el teixit productiu, modernitzar els serveis que s'oferixen a la ciutadania i, en definitiva, fer més competitiu el món rural; condició necessària perquè viure en el medi rural siga atractiu per al desenvolupament dels projectes personals dels seus actuals habitants i de potencials nous veïns.

 

L'estudi, presentat per la consultora especialitzada ZWIT Project, aborda les possibilitats per al foment del desenvolupament econòmic de la comarca per part dels seus ajuntaments que suposen la connectivitat digital, la formació a distància, el foment del comerç i distribució de proximitat, la participació ciutadana, així com la innovació, emprenedoria i transferència de coneixement.

 

En les accions proposades s'han tingut presents els eixos transversals essencials de l'actuació pública, com la igualtat de gènere i inclusió social, la descarbonització de l'economia, la cohesió territorial i la coordinació amb altres iniciatives com el projecte Smart City provincial Connecta València així com les respectives estratègies de desenvolupament local de cada territori.

 

El projecte redactat ha comptat amb la participació de les agències de desenvolupament local d'ajuntaments i mancomunitats, així com del Grup d'Acció Local (GAL) Rurable. En ell es determinen i valoren econòmicament diverses actuacions específiques necessàries per a assegurar la transició digital i ecològica i afrontar el risc de despoblació, identificant les principals convocatòries d'ajudes dels fons Next Generation més adaptades a les necessitats i prioritats locals.

 

El diputat Ramiro Rivera ha destacat que “amb este projecte pilot, la delegació de desenvolupament rural està decidida a impulsar models com els territoris rurals intel·ligents en l'àmbit de les seues zones preferents d'actuació, sent la comarca d'Utiel-Requena un entorn especialment interessant pel fet de comptar ja amb sistemes de governança participativa entre els municipis que el componen”.

 

Davant l'oportunitat que suposa per a la comarca comptar amb el document estratègic encarregat per la Diputació de València, els equips tècnics del departament de Desenvolupament Rural de la Diputació de València i la Mancomunitat Terra del Vi s'han emplaçat a mantindre reunions en les pròximes setmanes per a explorar possibles iniciatives conjuntes.

Suport al desenvolupament rural

 

La presentació d’este pla se suma a altres accions de suport al desenvolupament rural de la província impulsades pel departament de desenvolupament rural de la Diputació, les quals han injectat en 2022 més de 300.000 euros a la comarca.

 

Entre estes iniciatives cal destacar el Fons de Cooperació contra la Despoblació de la Generalitat i la Diputació, pel qual les dues administracions han destinat entre 2019 i 2022 més de 1,5 milions d'euros a la comarca millorant el finançament dels ajuntaments de Sinarcas, Camporrobles, Caudete de las Fuentes, Chera, Venta del Moro i Villargordo del Cabriel, totalitzant 12 milions d'euros a la província.

 

A més, l'àrea de Desenvolupament Rural de la corporació provincial ha impulsat ajudes al funcionament de les escoles rurals de la comarca, de les quals en el present curs 2022-23 s'han beneficiat els ajuntaments de Caudete de las Fuentes i Venta del Moro per al manteniment dels seus serveis de menjador escolar i activitats extraescolars.

 

D'altra banda, en el marc de la convocatòria de subvencions a projectes de dinamització socioeconòmica rural impulsats per entitats sense ànim de lucre, amb 10 projectes en marxa a la província, s'han secundat amb 37.000 euros projectes de la comarca d'Utiel-Requena com els impulsats per l'Associació de Mares i Pares (AMPA) de l'IES Miguel Viana d'Utiel, o la Asociación Comarcal de Atención Temprana Utiel Requena (ACATUR).

A estes accions cal sumar les iniciatives de suport a l'emprenedoria rural que impulsa la delegació de desenvolupament rural i polítiques contra la despoblació, com els programes Emprendeaventura Rural i el servei de Mentoring Rural, impartits per CEEI València i oberts a persones emprenedores i empreses de recent creació de municipis rurals de la província, així com la col·laboració amb els Grups d'Acció Local (a la Plana d'Utiel-Requena, el GAL Rurable) en la seua labor diària de dinamització del món rural a través de projectes de modernització i promoció econòmica com l'Observatori de la Dona en la Nova Ruralitat.