El diputat de Cultura, Xavier Rius, i la directora del Museu de Prehistòria, María Jesús de Pedro, han rebut hui una delegació de l’ajuntament d’Aldaia, encapçalada per la diputada Empar Folgado i l’alcalde Guillermo Luján, amb l’acompanyament de tècnics d’ambdues institucions.

La reunió, de caràcter tècnic, ha servit per a poder aprofondir sobre les perspectives que poden haver sobre el jaciment romà de l’Ereta dels Moros d’Aldaia. Es tracta d’un singular espai on l’Ajuntament d’Aldaia ja ha pogut fer alguns primers sondejos arqueològics, i que, en funció dels resultats que avancen les properes publicacions, podrien recomanar un major camp d’actuació.

En eixe sentit, el Museu de Prehistòria, propietat de la Diputació, ha oferit un espai en la revista Archivos de Prehistoria Levantina, que publica anualment, per a poder presentar al seu proper número l’estudi dels materials dels primers sondejos arqueològics que l’ajuntament va promoure en diverses fases d’actuació. La revista està especialitzada en el camp de l’arqueologia, amb una visió acadèmica i científica sobre les investigacions arqueològiques, centrada majoritàriament sobre el nostre territori.

A més, en funció de les perspectives que es puguen revelar els estudis que ara es troben en procés, l’Ajuntament d’Aldaia ha sol·licitat al museu també l’assessorament del personal tècnic, amb l’objectiu d’establir un pla d’acció a més llarg termini, ajustat als procediments i les metodologies de treball més adients.

Tant el diputat de Cultura, com la directora del museu han agraït la visita i han oferit a la delegació d’Aldaia l’assessorament del museu en l’acompanyament i la col·laboració en futures línies d’actuació.

Dirigides a entitats sense ànim de lucre de caràcter associatiu o fundacional de caràcter bàsicament cultural.

Identificador BDNS: 676578

El termini de presentació de sol·licituds és del 24 de febrer al 16 de març de 2023.

BOP núm. 38, 23 de febrer de 2023 (vore anunci)

València Turisme promocionarà la província com a destí de turisme ornitològic i de naturalesa en la XVIII Fira Internacional de Turisme Ornitològic FIO2023 que se celebrarà en Villareal de San Carlos (Parc Nacional de Monfragüe, Cáceres), del 24 al 26 de febrer.

La marca de la Diputació de València acudix al certamen, el de major trajectòria i reconeixement d'España en este àmbit amb més de 100 expositors enguany, en col·laboració amb Turisme Comunitat Valenciana i l'Associació de Guies de Birding autonòmica, dins de l'estratègia conjunta que mantenen les tres entitats per a posicionar la Comunitat Valenciana com a referent nacional i internacional del turisme ornitològic.

Així, València Turisme promocionarà la província com a destí birding destacat d'España mitjançant la posada en valor de tots els recursos i experiències associades a esta activitat, desenvolupades en els diferents espais naturals de la Comunitat Valenciana en els últims anys.

Esta promoció, a més de donar a conéixer tota l'oferta ecoturística, està estretament relacionada amb la dinamització de zones rurals i d'interior, contribuint també a la desestacionalització de l'oferta turística de la província i a la seua alineació amb les noves tendències en el turisme sostenible.

La Comunitat Valenciana ha participat en el certamen en diverses edicions i torna a fer-lo en esta edició amb estand propi en l'àrea de destins, atés per tècnics especialitzats de l'Associació de Guies de Birding de la Comunitat i de professionals d'este producte turístic.

Els tècnics desplaçats a FIO2023 participaran, a més, en el workshop organitzat per la fira per a captar noves empreses i touroperadors potencials del sector, procedents dels principals països emissors (el Regne Unit, Irlanda, Finlàndia, Suècia, Dinamarca, Suïssa, Bèlgica i Països Baixos), que assistiran al certamen convidats per l'organització, amb l'objectiu d'assegurar el creixement d'este producte turístic sostenible.

El birdwatching o turisme ornitològic és un nínxol de mercat en auge en el mercat nacional i internacional, per la qual cosa este tipus de fires atrau a un gran nombre de persones (més de 15.000 visitants en les últimes edicions).

La Diputació s'avança enguany a l'inici oficial de la festa amb un homenatge a les Falleres Majors de València de la història. I ho ha fet este dijous amb la celebració d'un acte inèdit en el seu Saló de Respecte, on el president de la institució, Toni Gaspar, ha rebut a 32 dones que, des de 1966 fins a l'actualitat, han regnat en les Falles convertint-se en ambaixadores de la festa, de la ciutat i dels seus pobles.

Des de María de los Llanos Borso di Carminati, Fallera Major de València 1966, fins a Laura Mengó, actual reina de les festes, un total de 32 dones que en el seu moment van despertar l'interés, l'examen, la passió i l'admiració d'un càrrec que simbolitza la valencianía tant com la Real Senyera o la Verge dels Desemparats, han compartit al Palau dels Scala, seu de la Diputació, l'afecte que els continua transmetent un poble que les venera.

La corporació provincial ha volgut posar el fermall a la legislatura en clau fallera amb este històric homenatge a les màximes representants de les Falles en el Cap i Casal i molts dels seus pobles. En l'acte han participat, a més de María de los Llanos i Laura, les Falleres Majors de València Mª Dolores Palmero (1967); Encarna Folgado (1973); Ángeles Vidal (1978); Carmen Dolz (1980); Amparo Marín (1981); Mª José Eslugues (1982); Begoña de la Concepción Martínez (1983); Esther Silleras (1985); Carmen Mollá (1987); Marta Querol (1988); Covadonga Balaguer (1989); Mª José Oliver (1990); Carla Muñoz (1991); Mónica Palmer (1992); Remedios Rodrigo (1993); Laura Segura (1994); Susana Remohí (1998); Lola Flor (2000); Vanessa Lerma (2003); Gueguel Massamanián (2005); Lucía Gil (2006); Gloria Martínez (2008); Sandra Muñoz (2012); Carmen Sancho (2014); Estefanía López (2015); Raquel Alario (2017); Rocío Gil (2018); Marina Civera (2019); Consuelo Llobell (2020-21) i Carmen Martín (2022).

Documental en À Punt

L'acte s'ha iniciat amb l'estrena del documental ‘Falleres Majors de València’, produït per la Diputació amb la col·laboració d'À Punt, que l'emetrà diumenge que ve a les 18.30 hores, en la prèvia de la Crida de les Falles de 2023. L'audiovisual, amb una duració aproximada de vint minuts, recull moments històrics de la festa i les seues protagonistes, des dels orígens de la figura de la Fallera Major, amb Mª Àngels Algarra com primera Reina Fallera, fins a les llàgrimes de Consuelo Llobell anunciant la suspensió de la festa a les portes del confinament forçat per la pandèmia.

El relat televisiu impulsat per la corporació provincial rescata imatges tan simbòliques com el puny alçat de Marina Civera un 8 de març mentre presidia la mascletá, en defensa de l'apoderament de la dona; la recepció del Papa Francisco a Carmen Martín i la reina infantil Nerea López; el xicotet discurs en xinés de Raquel Alario celebrant la declaració de les Falles com a Patrimoni de la Humanitat; l'aparició de Begoña de la Concepción Martínez en el mític ‘Un, dos, tres’ que dirigia Mayra Gómez Kemp, or molt en l'única televisió del moment; o la participació de Mari Carmen Mollá, la primera d'una fallera major, en la processó a la Verge de 1987.

El documental compta amb la participació dels ex presidents de Junta Central Fallera (JCF) Félix Crespo i Santiago Cerviño; els periodistes Julio Tormo (La 8) i Moisés Domínguez (Levante-emv); la cap de Cultura d'À Punt i ex vicepresidenta de JCF Montse Català; i l'experta en xarxes socials Amparo Arjona, així com el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui considera que les Falleres Majors “modelen la festa a través del seu càrrec, movent-se en un equilibri molt difícil perquè representen a tots i hi ha coses que no poden comentar, encara que sempre tenen coses a dir”.

En la mateixa línia, el selecte grup d'experts en Falles reflexiona sobre una figura que representa a 100.000 persones i els valors d'un poble. “La Fallera Major és mediàtica per definició, un element informatiu de primer ordre amb un potencial immens que encara està per explotar”, assenyala Moisés Domínguez. “No es passa un màster per a ser Fallera Major, i té molt mèrit parlar en una Crida davant 40.000 persones i despertar tanta admiració”, apunta Félix Crespo. “Són dones molt afortunades i molt preparades que encara tenen molt a dir en la societat valenciana”, remata Montse Catalá.

Potència mundial en felicitat

Les Falleres Majors també són icona de l'alegria i el color que transmet esta festa universal. El sopar de gala organitzat per la Diputació ha posat una vegada més de manifest la contribució de les Falles a eixa València que, en paraules de Toni Gaspar, és “potència mundial en felicitat”. En opinió del president provincial, “no hi ha una figura que aglutine millor totes les coses positives que tenen la ciutat i la seua festa”.

En els últims anys, especialment arran de la crisi sanitària i econòmica provocada per la COVID-19, la Diputació de València ha posat en valor els superpoders fallers i ha estret els vincles amb els sectors tradicionals que donen vida a la festa, incloses les més de 800 comissions falleres amb les quals compta la ciutat i els seus pobles.

En este context, quina millor manera de tancar un cicle i obrir el següent que reunint les grans protagonistes del món faller i exaltant el seu potencial com a referent social que segur continuarà creixent?, ha reflexionat el president Gaspar, qui ha entregat a les Falleres Majors un obsequi únic i molt original, la reproducció a escala de la Cadira d’Or. El famós tron en el qual se senten les reines de les festes durant la seua exaltació, patrimoni de la Diputació, ha sigut modelat per l'artista faller Jordi Palanca.

El BOP núm. 38, de 23 de febrer de 2023, publica la convocatòria de concessió de subvencions de la Diputació de València a Entitats Culturals.

El termini de presentació de sol·licituds és del 24 de febrer al 16 de març de 2023.

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha presentat un projecte de digitalització del cicle integral de l'aigua a les ajudes estatals del fons PERTE (Projectes Estratègics per a la Recuperació i Transformació Econòmica). L’objectiu de la convocatòria del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic és col·laborar amb les diferents administracions locals competents per a la millora de la digitalització dels usos de l’aigua urbana.

El projecte de digitalització presentat recull l’adhesió de 72 municipis que fan una gestió directa del servei del cicle de l’aigua, és a dir, del subministrament d’aigua potable domiciliària i del clavegueram. Tots ells tenen una població inferior a 20.000 habitants (de fet, el 93% dels municipis no aconseguix els 5.000 habitants). “Açò suposa un reconeixement i un impuls a desenes de pobles valencians que fan una gestió directa d’un bé public”, indica Maria Josep Amigó, vicepresidenta de la Diputació de València i responsable de l’àrea de Medi Ambient.

El projecte compta amb un pressupost que supera els cinc milions d’euros i és fonamental per a dotar als municipis d’equips de mesurament i d’eines informàtiques que els permeta conéixer en temps real l’estat de les seues xarxes, optimitzar els rendiments hídrics i energètics, i la possibilitat d’anticipar accions i planificar inversions en la millora i el manteniment de les seues xarxes d’abastament d’aigua potable i de sanejament.

"L’objectiu de la sol·licitud presentada és reduir les fuites d’aigua potable i les filtracions d’aigües residuals. Les tuberies estan molt envellides per una mancança històrica d’inversió. Tanmateix, als municipis valencians ho estem intentant revertir a través de l’estratègia Reacciona, que creàrem en 2020. Des d’aleshores, hem invertit més de 21 milions d’euros i enguany traurem de nou la convocatòria d’ajudes per a la millora del cicle integral de l’aigua, dotada amb prop de 8 milions d’euros", ha afegit Amigó.

Els 72 municipis que formen part del projecte, redactat per l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, són Ademuz, Aielo de Rugat, Albalat de la Ribera, Alcublas, Alpuente, Antella, Aras de los Olmos, Atzeneta d’Albaida, Ayora, Barxeta, Bèlgida, Bellreguard, Bellús, Benagéber, Benavites, Beneixida, Benicolet, Benicull de Xúquer, Benifairó de la Valldigna, Benimodo, Benissoda, Bicorp, Càrcer, Carrícola, Casas Altas, Casas Bajas, Castellonet de la Conquesta, Castielfabib, Cerdà, Chera, Cofrentes, Corbera, Cortes de Pallás, Domeño, Dos Aguas, Estubeny, Fontanars dels Alforins, Fortaleny, Fuenterrobles, Gàtova, Gestalgar, Godelleta, la Granja de la Costera, Jalance, Jarafuel, Llanera de Ranes, Losa del Obispo, Massalavés, Massanassa, Millares, Montesa, Palmera, la Pobla del Duc, Polinyà de Xúquer, Potries, Quart de les Valls, Quesa, Rafelguaraf, Real, Rugat, Salem, San Antonio de Benagéber, Sinarcas, Sot de Chera, Sumacàrcer, Titaguas, Torrebaja, Tuéjar, Utiel, Vallanca, la Yesa i Zarra. Els municipis sumen una població total de més de 100.000 habitants.

La Diputació de València, a través de la seua marca València Turisme, participa un any més en la Fira Internacional de Turisme de Navarra NAVARTUR 2023, que se celebra des de hui i fins diumenge que ve en el Palau de Fires i Congressos de Pamplona.

En el certamen, València Turisme donarà a conéixer als professionals i el públic general assistent l'oferta turística actual de la província de València, amb múltiples experiències i varietat de destins, juntament amb els municipis de Cullera i Gandia, que acudixen al certamen com a coexpositors, dins de l'estand de Turisme Comunitat Valenciana.

En la fira es donen cita organismes oficials de promoció turística nacionals i internacionals, empreses d'allotjament, agències de viatge i turoperadors, companyies de transport, ecoturisme, turisme d'aventura, de platja i urbà, de congressos i d’enoturisme, entre altres.

Es tracta de la novena ocasió en què València Turisme participa en Navartur, un certamen que facilita l'accés a un mercat potencial d'alt poder adquisitiu, procedent de tota Navarra i el País Basc.

En esta edició, es realitzaran per primera vegada demostracions gastronòmiques en l'estand de la Comunitat Valenciana i, d'altra banda, es promocionaran i comercialitzaran productes agroalimentaris de les comunitats autònomes en l'espai Gastro Market Navartu.

L'Escalante Centre d'Arts Escèniques de la Diputació de València cerca noves històries per a la infància i obri el termini per a la presentació al seu Premi de Teatre Infantil de 2023, la convocatòria del qual ha sigut publicada este dimecres 22 de febrer en el Butlletí Oficial de la Província (BOP).

La diputada de Teatres de la Diputació de València, Glòria Tello, ha celebrat comptar de nou amb esta convocatòria i ha recordat que "este premi té com a objectiu impulsar l'escriptura de textos dramàtics en valencià dedicats a la infància i joventut, principal públic de l'Escalante".

Marylène Albentosa, directora i coordinadora artística del projecte teatral de la institució provincial, ha afegit que "l'obra guanyadora rebrà un premi de 5.000 euros i podrà ser publicada per una editorial, la qual cosa ens permetrà fer un pas més en l'acostament de les arts escèniques a xiquets, xiquetes i joves".

Així, el jurat, format per especialistes de les arts escèniques, triarà l'obra guanyadora tenint en compte la qualitat de l'escriptura dramàtica, la viabilitat de la seua possible posada en escena i el caràcter innovador del llenguatge i de l'estructura dramàtica del text.

Per a participar, tan sols cal ser major de 18 anys i no haver guanyat les últimes dos edicions de la convocatòria. Els qui complisquen amb este requisit, podran presentar el seu text fins al pròxim 23 de maig de 2023.

'Històries del nan Borumballa', obra guanyadora en 2022

'Històries del nan Borumballa', de Pasqual Alapont, va aconseguir el Premi de Teatre Infantil Escalante 2022 amb un cant a la superació i a la ficció com a motors per a la vida. "Esta obra conta la història de Víctor, un xiquet que es troba ingressat a l'hospital i haurà d'emprendre un viatge pels records i moments que han marcat la seua vida, ensenyant-nos que sempre hi ha molt pel que lluitar", conta Alapont.

'Històries del nan Borumballa' serà publicada també per Bromera, editorial que en els últims anys ha traslladat al paper els textos dramàtics de la convocatòria més important de l'Escalante Centre d'Arts Escèniques.

La Casa de la Cultura d'Utiel ha acollit este divendres la celebració del segon Congrés de Solucions Intel·ligents per al Medi Rural, una jornada de treball organitzada per la Diputació i Next Educación amb l'objectiu de posar en comú diferents accions que s'estan duent a terme per a promoure el desenvolupament dels municipis despoblats, i generar noves línies d'actuació basades en els casos d'èxit.

En este sentit, el director del congrés, el comunicador Manuel Campo Vidal, ha explicat que “este congrés se centra en solucions intel·ligents i línies d'actuació: el diagnòstic ja està fet, i anàlisi hi ha més que suficient. És el moment de passar a l'acció”.

L'obertura de la jornada ha estat a càrrec del diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València, Ramiro Rivera; junt amb la delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Pilar Bernabé; i l'alcalde d'Utiel, Fernando Benlliure.

Durant la seua intervenció, Ramiro Rivera ha destacat “la importància d'establir fòrums de treball com este congrés per a parlar de solucions reals per a un repte que queda retratat en el fet que el 80% de la població de la província viu en zones urbanes, ocupant el 20% del territori; cosa que significa, al revés, el que un 20% de la població, que a més és la més envellida, viu en el 80% de la nostra geografia. D'ací la importància de posar el focus en el territori rural, que té un gran potencial per a acollir i fixar població”.

El diputat Rivera ha fet un repàs de les principals línies d'acció que estan en marxa des de la corporació provincial, a través de la delegació de Desenvolupament Rural, les quals ha explicat que es basen en grans eixos com “millorar els serveis educatius en els municipis, ajudar al transport rural, fomentar l'emprenedoria i finançar projectes de dinamització socioeconòmica rural”. Així mateix, ha destacat la importància del fons de cooperació municipal contra la despoblació, al 50% entre Diputació i Generalitat, que ha injectat fins hui quasi 12 milions d'euros en els pressupostos dels 65 municipis amb major risc de despoblació.

Per part seua, la delegada del Govern, Pîlar Bernabé, ha assenyalat que “la gran oportunitat per a coordinar polítiques per a fer front al repte demogràfic és la transversalitat”, i ha destacat que “el Govern d'España i les diferents administracions regionals i locals han posat en l'agenda com una prioritat el desenvolupament rural en els municipis despoblats, i és eixa transversalitat la que permet abordar les solucions des de diferents enfocaments i punt de vista”.

La delegada de Govern ha incidit en “l'oportunitat que oferix el nostre territori perquè els municipis siguen productors d'aliments per a tota la Unió Europea” i ha incidit en “la importancia de la connectivitat i la digitalització de processos per a incrementar la productivitat i d'eixa manera generar negocis de qualitat, promovent el desenvolupament social i econòmic en territoris despoblats”.

Harmonia inèdita entre administracions

Durant la conferència inaugural del congrés, Francesc Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Govern d'España, ha llançat un missatge d'optimisme “perquè la lluita contra la despoblació genera una harmonia quasi inèdita entre totes les administracions públiques, independentment del color dels seus governs”, i ha posat com a exemple que “la Conferència Sectorial de Repte Demogràfic posada en marxa des del Ministeri adopta tots els seus acords per unanimitat”.

Boya ha incidit en la importància de “generar xarxes de treball, en les quals es pose en comú el coneixement i les diferents línies d'acció que obtenen bons resultats”, i per a això “era necessari fer un treball previ per a dotar de connectivitat als territoris, de connexió a internet de qualitat, i d'eixa manera possibilitar que el talent arribe a tots els municipis”. “Només d'eixa manera -continua-, es poden desenvolupar solucions intel·ligents de manera innovadora, generant inèrcies tan necessàries com la digitalització de l'agricultura, la ramaderia i, en general, dels processos en els quals el territori rural té un element diferencial respecte a l'urbà”.

Solucions intel·ligents

En la jornada de treball, s'han articulat diverses taules de debat en les quals s'ha abordat la cerca de solucions intel·ligents al repte demogràfic des de diferents perspectives. Així, s'ha tractat el rol de les administracions públiques en una trobada que ha comptat amb la participació de Jeannette Segarra, directora general de l'Agenda Valenciana Antidespoblament (AVANT); Tania Solans, alcaldessa d’Esplús, per part de la Diputación de Huesca; i Ricardo González, alcalde de Toen, com a representant de la Diputación de Ourense.

També hi ha hagut lloc per a mostrar projectes liderats per la iniciativa privada a tots els nivells, des dels quals s'han abordat temes com les comunitats energètiques locals, i s'han conegut experiències emprenedores en territoris rurals com una ramaderia extensiva de caprí a Bicorp o una cooperativa dedicada a la cria d'insectes posada en marxa per tres dones a Ayora.

D'altra banda, atés que els territoris rurals compten amb un percentatge elevat de població envellida, el congrés ha fixat la seua mirada en el benestar social i la cura de persones majors, amb l'exemple de Pescueza a Extremadura, on l'associació ‘Amigos de Pescueza’ té un centre de dia com a pedra angular de tota una plataforma de serveis orientats a este sector de la població.

La trobada ha finalitzat amb un debat entre periodistes i comunicadors que han analitzat el paper dels mitjans de comunicació en el món rural, i la qual ha comptat amb la participació del director general d’À Punt, Alfred Costa, el cap d'informatius de La 8 Mediterrani TV, Vicente Climent; el redactor del diari Las Provincias, Manuel García; i el director del Periódico de Aquí: Pere Valenciano.

Consens, coordinació i passar a l’acció

El II Congrés de Solucions Intel·ligents per al Medi Rural ha comptat amb la presència també de la diputada d'Igualtat en la Diputació de València, Eli García, qui ha afirmat que “és absolutament crític inserir la mirada de la dona en les polítiques de lluita contra la despoblació; perquè en tota la societat, i particularment en el món rural, les dones tenen un paper fonamental a nivell social i econòmic”.

La clausura del congrés ha estat a càrrec d'Elena Cebrián, secretària autonòmica de Cohesió Territorial i Polítiques contra el Despoblament de la Generalitat Valenciana. Cebrián ha centrat la seua intervenció en explicar les claus del projecte de Llei Integral de mesures contra la Despoblació en la Comunitat Valenciana, “en la qual des de la Generalitat s'està treballant perquè siga una llei que genere el màxim consens, abordant la provisió dels serveis públics, la dinamització dels sectors productius, la millora del suport als municipis i la coordinació amb altres administracions”.

La secretària autonòmica ha conclòs la seua intervenció donant suport a la petició de passar a l'acció que ha presidit el congrés: “després de molt de temps d'informes de situació, diagnòstic de problemàtiques i desenvolupament de plans d'acció, és el moment d'executar tota una bateria de programes que permeten abordar amb les màximes garanties el repte demogràfic”.

La Diputació de València ha presentat el projecte de condicionament i millora de la seguretat viària en la travessia de l'Eliana, concretament en dos trams de la CV-336, entre els punts quilomètrics 4,6 i 5,5 i el 6,6 i el 7,1. L'actuació compta amb un pressupost de licitació de dos milions d'euros i un termini d'execució de 10 mesos, segons ha informat este divendres a l'Eliana el diputat d'Infraestructures, Rafa García.

El responsable provincial de Carreteres ha explicat els detalls d'una obra que s'executarà sobre una superfície total de 1,4 quilòmetres i que inclou una glorieta en la intersecció del carrer Ramón Navarrete amb la CV-336, la carretera que travessa el municipi del Camp de Túria. A més de la rotonda per a eliminar la perillositat de l'encreuament, el projecte contempla diferents millores per a donar continuïtat a l'actuació ja executada en el tram intermedi, entre altres el pintat de la mitjana, l'eliminació de vorals, l'estrenyiment dels carrils i l'eixample de les voreres, així com la senyalització i el condicionament de la parada de l'autobús.

En paraules de Rafa García, “el projecte de remodelació de la travessia de l'Eliana és per fi una realitat que dona resposta a una reivindicació històrica de les veïnes i veïns del poble, i que podem presentar hui ací gràcies a la col·laboració de l'Ajuntament”. El diputat d'Infraestructures va avançar el full de ruta del projecte, que passa per “anunciar este mateix any la licitació de l'obra”.

Per part seua, l'alcalde de l'Eliana, Salva Torrent, ha agraït el treball de la Diputació i ha valorat molt positivament la segona fase d'intervenció en “una carretera que discorre per una zona residencial i altament transitada, la qual cosa permetrà continuar millorant la qualitat de vida i la seguretat dels veïns i veïnes de la zona”.