La Diputació de València, a través de l’ETNO-Museu Valencià de Etnologia, ha obert la convocatòria del XXIV Premi Bernat Capó d'investigació i difusió de la cultura popular, el termini de presentació de la qual de treballs finalitza el pròxim 9 de juliol de 2023. El guanyador del premi rep 6.000 euros i a més el seu text serà publicat per l'Editorial Bullent.

El premi Bernat Capó, posat en marxa en 1999 per la Mancomunitat Cultural de la Marina Alta, l'Ajuntament de Dènia, Edicions Bullent i la Diputació de València, l'organitza des de fa tres edicions l’ETNO-Museu Valencià de Etnologia.

Durant 20 anys s'han guardonat treballs que han aconseguit quasi tots els aspectes de la nostra cultura tradicional. Des del primer guardó atorgat a Joan Pellicer pel seu Costumari Botánic (1999), el premi ha considerat propostes relacionades amb l'imaginari valencià de llegendes i contes, jocs tradicionals, les manifestacions festives, la recopilació de romanços i cançons, o fenòmens socials concrets de les nostres terres, com per exemple l'emigració o el treball femení.

Amb el premi es vol retre homenatge a Bernat Capó. Nascut a Benissa, va ser un intel·lectual que va desenvolupar la seua tasca com a periodista en diferents mitjans de comunicació (Saò, El Temps, Mediterràneo, Levante) i que va posar en marxa projectes de comunicació amb clara vocació valenciana com a Diario de València o Noticias al Día. La seua tasca com a escriptor va tractar diferents temes, dels quals cal destacar el seu assaig Costumari valencià, 1992-94.

Requisits dels participants

Podran participar totes les persones que hagen complit els 18 anys el dia de finalització del termini de presentació de les obres. No podran participar aquelles persones que hagen guanyat el premi Bernat Capó d'investigació i difusió de la cultura popular valenciana en els últims cinc anys.

Podrà optar a este premi qualsevol treball de recerca inèdit de divulgació de la cultura popular valenciana. Els treballs que es presenten hauran de complir les següents condicions. En primer lloc, han de fer referència a qualsevol camp de la cultura popular, tant material com immaterial. Es valoraran especialment aquells treballs que facen referència a la cultura material.

Una altra característica que es demana als treballs és que s'haja emprat una metodologia etnogràfica en la seua elaboració. Quant al nombre de temes, es pot desenvolupar un tema únic o diversos temes relacionats, però no podran ser simples recopilacions d'articles. Referent a l'idioma, poden estar escrits en valencià o en castellà.

L'última condició és que hauran de ser originals, inèdits i no premiats en altres concursos o premis.

Més informació: https://letno.dival.es/ca/actividad/premsa/convocatoria-del-premi-bernat-capo-2023

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València estrenarà el dimarts 28 de febrer, l'episodi 5 de la sèrie Sona tan bé, una col·lecció de vídeos musicals per a promoure l'ús del valencià en escenaris urbans.

Una setmana després de l'exitosa estrena de l’episodi 4 per celebrar el Dia de la Llengua Materna, Maria Juan tancarà Sona tan bé, amb l'episodi ‘El mal del corrector’, un conjunt d'històries, totes elles amb banda sonora original, que tracten de reivindicar l'ús del valencià d'una manera original i divertida. Els vídeos aborden diferents situacions lingüístiques que qualsevol valencianoparlant ha viscut en el dia a dia, sempre amb un enfocament positiu i alegre, amb guió i sota la direcció d'Àlex Martínez Orts.

La diputada de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha assenyalat que la campanya “està assolint els objectius amb una bona acollida a les xarxes socials, i especialment entre el públic juvenil al qual van adreçades principalment estes reflexions sobre l'ús del valencià”. La diputada Gimeno ha explicat que amb este cinqué episodi “es tracta d'agrair a la gent el fet que decidisca aprendre valencià, i alhora recordar als valencianoparlants que hem d’anar amb compte de no corregir en excés a qui aprén una llengua per a no provocar rebuig”.

L'episodi 5, amb el títol ‘El mal del corrector’, està protagonitzat per la influenciadora Maria Juan, i es podrà veure a través de les xarxes socials de la Unitat de Normalització Lingüística, en @ValenciaalaDipu, i en les de la Diputació de València; així com al web http://www.sonatanbe.dival.es/i en les plataformes de YouTube i Spotify.

Actualment, ja es poden veure els episodis de l'1 al 4, amb cançons originals per als vídeos que han sigut interpretades per Sara Vallés (‘Les paraules de la iaia’), Héctor Juezas i Saray Cerro (‘El tobogán’), les actrius Danai Delipetrou i Esther, i les ballarines Alba Vidal i Eugenia Morera (‘Quin trellat’), i Cabrafotuda i Edén Serrano (‘No canvies’).

En el primer episodi de Sona tan bé, titulat ‘Les paraules de la iaia’, l'actriu Sara Vallés interpreta una jove de ciutat que s'enamora en escoltar dues de les paraules que utilitzava la seua iaia quan ella era menuda. A través d'una cançó satírica, fresca i amb reminiscències de la música dels anys 60, l'actriu reivindica algunes paraules pròpies del valencià que cada vegada estan més en desús, en especial entre la gent jove que habita les grans poblacions.

En l'episodi 2, ‘El tobogan’, Héctor, un jove vergonyós del barri d'Orriols, per fi, després de molt de temps rumiant-s'ho, ha decidit fer-se un tatuatge amb el símbol de la seua cançó preferida. Armat de valor, entra en un estudi del centre de la ciutat de València on l'atén Saray, la tatuadora. El seu impuls immediat és el de comunicar-se en castellà, fins que la casualitat els farà adonar-se que comparteixen molt més que la passió per la tinta.

Pel que fa al tercer episodi de Sona tan bé, està protagonitzat per les actrius Danae Delipetrou i Esther, i les ballarines Alba Vidal i Eugenia. Amb el títol ‘Quin trellat’, mostra la història de Danae, una estudiant estrangera d'intercanvi que es va enamorar de la ciutat de València i la seua cultura. El curs ha acabat, però ella ha decidit quedar-se a viure ací. El que no s'esperava és que, malgrat l'esforç que fa per aprendre valencià, les seues amigues sempre es dirigixen a ella en anglés, pensant que així li faciliten la comunicació. Però ella té clar que no és això el que vol.

En l'episodi 4 ‘No canvies’, en el bar de l'avinguda del Cid on la colla d'amics sol reunir-se tots els divendres de vesprada, Cabrafotuda conta a la resta la idea que ha tingut per al proper vídeo que pujarà a xarxes: un gag sobre el llibre ‘Els parlars valencians’. Edén, un amic castellanoparlant, li confessa que no sap de què parla. El jove creador de contingut respon al seu company usant el castellà i és llavors quan Edén li demana, per favor, que no canvie de llengua: ell entén perfectament el valencià. La situació de renúncia lingüística viscuda inspira immediatament Cabrafotuda, que decideix a l'instant compondre una cançó sobre el que acaba de passar.

La Diputació de València ha celebrat este dilluns la IV Trobada de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, de la qual formen part ja un total de 163 ajuntaments de la província, després de la incorporació de 19 localitats el mes de desembre passat, la qual cosa suposa pràcticament dos terços dels municipis del nostre territori.

Durant l'acte, el qual ha tingut lloc a l'Auditori d'Alboraia, la diputada d'Igualtat, Eli García, ha entregat les plaques als representants dels nous membres de la plataforma de treball de conjunt. A la trobada han acudit, a més d'Eli García, el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, les diputades provincials Pilar Molina, Dolors Gimeno i Carolina Mengual, i l'alcalde d'Alboraia, Miguel Chavarría.

Eli García ha destacat que “gràcies a l'existència de la Xarxa els ajuntaments membres han millorat la qualitat de les actuacions en matèria d'igualtat optimitzant els recursos existents i implementant actuacions i objectius compartits entre tots”.

La responsable d'Igualtat ha volgut fer un esment especial als pobles més xicotets que s'han adherit a la Xarxa. “Recentment s'ha modificat el reglament per a facilitar la incorporació de municipis de més xicotets, i ja s'han notat els seus fruits perquè, dels 19 nous ajuntaments adherits, huit d'ells són de municipis de menys de 1.000 habitants”, i ha ressaltat el cas de Benissuera, que a penes compta amb 188 habitants.

Cal recordar que la finalitat de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere és vetlar per la prevenció, detecció i erradicació de la violència a través d'un espai de coordinació institucional liderat que permeta millorar la gestió de les polítiques públiques contra la violència de gènere de les entitats locals de la província de València.

En este sentit, el president Toni Gaspar ha subratllat “el paper dels ajuntaments, que són la primera institució també en la lluita contra la violència masclista, amb la seua policia local, amb els seus serveis socials, el seu departament d'igualtat i amb els seus sistemes de protecció i sensibilització local. Són els que més a prop estan de les dones amenaçades, i per això és importantíssim el treball en xarxa”.

Nous membres per comarques

La Ribera Alta és la que més municipis incorpora a la Xarxa contra la violència de gènere de la Diputació. Montroi, Manuel, La Pobla Llarga, Catadau i Senyera eleven a 19 les localitats de la comarca adherides a la Xarxa. Significativa és també l'adhesió de Serra, Gàtova i Loriguilla al Camp de Túria, que suma 13 ajuntaments a la xarxa; i de Benissuera, Bufali i Bellús a la Vall d'Albaida, que continua sent la comarca amb major representació en la plataforma provincial, amb 26 consistoris.

Els ajuntaments de Pedralba i Domeño, en la Serrania; Almàssera a l'Horta Nord; Beniparrell a l'Horta Sud; La Granja de la Costera en la Costera; Teresa de Cofrentes a la Vall d'Aiora; Beniflà a la Safor i Canet d'en Berenguer al Camp de Morvedre completen el llistat de poblacions que participaran per primera vegada en les trobades de la xarxa impulsada per l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial.

Convocatòria de 2023 i taula de bones practiques

La Xarxa compta amb una convocatòria anual de concessió de subvencions als ajuntaments de municipis i entitats locals menors adherits. Per a 2023, la convocatòria comptarà amb un total de 700.000 euros, la qual cosa suposa un increment de 100.000 euros respecte a la del passat any.

Així, des de 2018 es venen concedint ajudes econòmiques en règim de concurrència competitiva per als diferents projectes i campanyes relacionats amb la prevenció, detecció i lluita contra la violència de gènere, incloent-hi accions en matèria de coeducació, així com actuacions dirigides a l'erradicació de la prostitució. Enguany com a novetat s'inclouen les mesures del Pla Estratègic de la Dona en el Sistema Rural Valencià.

A més durant la trobada s'ha desenvolupat una taula de bones pràctiques locals en la qual els ajuntaments de La Pobla de Vallbona, Montcada i Bocairent han presentat diverses campanyes de prevenció i sensibilització de la violència de gènere dirigida tant a la ciutadania com a la plantilla de personal de la corporació, en les quals intervenen diferents agents socials municipals com els col·legis, comerços i les falles, a més d'explicar algun dels projectes que estan realitzant en els seus municipis relacionats amb la intervenció integral de violència de gènere i masclista en dones i les seues filles i fills.

La Diputació de València exhibirà de manera permanent la Real Senyera de Blasco Ibáñez, la que va cobrir el fèretre del cèlebre escriptor, periodista i polític valencià en l'últim viatge a la seua ciutat natal, amb l'arribada de la II República. La peça és propietat de la Generalitat, després de ser heretada en 1944 pel novel·lista Ricardo Muñoz Puelles i donada a la Unió Valenciana de González Lizondo, que la va cedir al Consell en temps de José Manuel Miralles.

La històrica ensenya podrà visitar-se a partir del mes d’abril coincidint amb l'horari expositiu de la Diputació, els caps de setmana i festius de 10 a 14 i de 16 a 20 hores. D'esta manera, la Senyera serà un atractiu més en les visites a la seu central de la institució, junt amb el patrimoni artístic, la història dels palaus de la Batlia i els Scala i les exposicions organitzades per l'ens provincial amb entrada lliure.

La coneguda popularment com a Senyera de Blasco Ibáñez és una rèplica de les encarregades pel Marques de Sotelo, sent alcalde de València, a la fàbrica de teixits de seda d'Eduardo Sanchís Romero. L'industrial del carrer Quart va entregar una peça exactament igual que la que custodia l'ajuntament de la ciutat, primorosament teixida en seda amb quatre franges granades sobre fons de tissú daurat, amb franja blava en el costat de l'asta, que alberga una corona també de tissú daurat. La de Blasco és la tercera de les rèpliques fetes per Sanchis Romero, amic personal de l'escriptor valencià.

La Real Senyera que es queda al Palau dels Scala, seu de la Diputació en plaça Manises, té unes dimensions de 285x181 centímetres i des de fa uns anys es conserva en una vitrina, lleugerament inclinada, que ha acompanyat a la peça en les escasses eixides del seu espai habitual a la Casa Museu Blasco Ibáñez, en el barri de la Malva-rosa, com les setmanes que va romandre en el Saló de Plens de la pròpia Diputació a la fi de 2021.

La Diputació manté una relació històrica amb la Real Senyera. De fet, la bandera original del segle XVI que hui conserva el Museu Històric Municipal de València, va ser restaurada per les monges i les xiquetes d'acolliment de la Beneficència en un dels tallers del centre cultural de la corporació provincial que, a la fi del segle XIX, va ser construïda en l'antic convent de la Corona amb la finalitat de socórrer a la indigència. La restauració per part de la Diputació de la malparada Senyera de 1545 coincidix en el temps amb l'encàrrec de les rèpliques per part de l'ajuntament.

La de Blasco, inhumat en terres franceses on es trobava exiliat, és la tercera de les rèpliques de la Senyera elaborada pel taller de Sanchis Romero, i es va emprar en el trasllat de les restes de l'escriptor a València, amb l'arribada de la II República.

La delegació de Transparència de la Diputació de València ha celebrat les segones jornades de Bones pràctiques en matèria de Transparència i Participació, adreçades a exposar i analitzar els projectes dels ajuntaments en estes matèries com "una mostra de les accions sostenibles que han dut a terme els ajuntaments durant els últims dos anys, amb l'objectiu que siguen exemple de projectes que es poden replicar per altres entitats locals", ha explicat la diputada de Govern Obert i Participació, Mentxu Balaguer.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, i la diputada Mentxu Balaguer han participat en l’obertura de les jornades i han destacat que des de la Diputació s'impulsen projectes en benefici de la ciutadania i que mostren de quina manera, amb xicotetes bones accions, es poden aconseguir a poc a poc grans canvis a favor del desenvolupament sostenible des de la participació i la transparència.

En la primera part de la jornada han exposat els seus projectes Benifairó de les Valls, amb el títol ‘Estratègia per a la millora de la Transparència’; Ademuz, amb  la iniciativa ‘Espai Dones Ademuz’; Senyera, amb el seu ‘Procés local de transparència pública i acció ciutadana’; Ayora, amb el ‘Procés participatiu juvenil per a l'aportació d'idees d'aplicació municipal’; Ràfol de Salem, amb ‘Desenvolupament del web Multidioma accessible i inclusiva’; i Mislata, amb el projecte ‘Mislata opina i alcalde de barri 3.0’.

Posterioment, s'ha celebrat l'acte de reconeixement als ajuntaments participants en la Primera Fira de Responsabilitat Social, celebrada a novembre de 2022 a la plaça de la Reina de València amb la participació de Carrícola, Carcaixent, Mislata, Benaguasil, Alberic, Cofrentes, Énguera, Guadassuar, Montserrat, Quatretonda, Moixent, Ràfol de Salem, Fortaleny, Montaverner, Chera, Meliana, Benicull del Xùquer, Yátova, Alfarp i la Mancomunitat de la Ribera Alta, que exposaren els seus projectes relacionats amb la promoció de la responsabilitat social, el foment del consum de proximitat, ecologia, reciclatge i estratègia responsable en l'acció municipal. Estes iniciatives ja han sigut subvencionades i són referència per a altres municipis.

La Diputació de València ha donat inici este dimarts a la quarta i última fase de les obres del projecte denominat Via parc del Túria. Manises – Riba-roja, que consistix en el desdoblament del tram de la carretera CV-370 que transcorre entre els municipis de Manises i Riba- Roja de Túria. L'àrea de Carreteres que dirigix Rafa García ha publicat la licitació de les obres, el termini de presentació de les quals d'ofertes s'estén fins al pròxim 5 d'abril.

El tram de la CV-370 comprés entre les poblacions de Manises i Riba-roja de Túria, s'ha caracteritzat per la seua elevada intensitat de trànsit, superior als 21.000 vehicles diaris, i per la seua alta accidentalitat. Per això, des de la Diputació de València es va decidir posar en marxa el projecte Via parc del Túria. Manises – Riba-roja, dividit en quatre fases, l'objectiu de les quals ha sigut millorar la capacitat de la via i la seua seguretat, procedint a la duplicació de calçada i el control total d'accessos mitjançant vies de servei.

Després de posar en servei les tres primeres fases del projecte, la corporació provincial inicia la Fase 4, la qual permetrà culminar el condicionament total de la Via parc del Túria entre l'A-7 i Riba-roja de Túria. El pressupost de l'última fase, que té un termini d'execució de 18 mesos, ascendix als 12,5 milions d'euros.

El responsable de l'àrea d'Infraestructures i Carreteres, Rafa García, ha declarat que “es tracta d'una inversió fonamental per a les veïnes i veïns de Riba-roja, ja que amb esta obra finalitzem el desdoblament de la via, la qual cosa suposa una millora de la seguretat viària, una major mobilitat sostenible i l'accessibilitat de les veïnes i veïns de les urbanitzacions. Complim així amb el nostre objectiu de millorar la nostra xarxa de carreteres i donar solució als problemes de mobilitat en coordinació amb els municipis i les seues reivindicacions”.

Els treballs de la quarta fase consistiran, concretament, en la duplicació de la calçada amb control total d'accessos, segregant el trànsit veïnal i el de pas mitjançant vies de servei. Així, per a l'accés a les urbanitzacions Montemayor, el Collado i la Presa, es preveu l'execució de dues glorietes unides mitjançant una nova estructura sota la qual discorrerà el tronc principal de la via.

Al llarg de 2022 l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha oferit el servei de neteja a les platges de Puçol, el Puig, la Pobla de Farnals, Massalfassar, Foios, Meliana, Sueca, el Mareny de Barraquetes, Tavernes, Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles. És a dir, l’equivalent a una superfície de 439.175 m² i prop de 22 km de línia de costa, on s’han replegat 514 m³ de residus, principalment restes vegetals i plàstics.

Actualment, la secció de Platges compta amb quinze mecànics-conductors i en quant als mitjans disponibles trobem dèsset tractors, tres camions i vint màquines netejadores, entre d’altres. En 2022 s’han adquirit quatre màquines netejadores, dos pales i dos caixes hidràuliques. Enguany, a més, es licitaran tres tractors amb pala i una màquina netejadora.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha anunciat en la reunió anual celebrada a Foios que “enguany també es netejaran les platges un dia a la setmana durant el mes d’octubre, tot i que fins ara la campanya d’estiu finalitzava el 30 de setembre”.

La neteja es fa sempre amb l’autorització corresponent de Demarcació de Costes, la qual té en compte les indicacions del Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral (PATIVEL) i l’informe adient de Medi Natural, respectant-se en tot cas, l’època de cria de determinades espècies i el resguard sobre la duna per a la protecció de la flora i de l’hàbitat.

Protecció del corriol camanegre

La secció de Platges no es dedica exclusivament a la neteja mecanitzada. En 2021 va posar en marxa, junt amb Seo/BirdLife, un projecte de renaturalització de platges i millora de l’hàbitat del corriol camanegre en 8 municipis. Ara ja ne són 10 pobles arran de la incorporació de Xeraco i de Guardamar de la Safor.

Amigó ha indicat que “hem realitzat campanyes de sensibilització i jornades de voluntariat ambiental, hem eliminat molta vegetació exòtica invasora, hem plantat flora dunar autòctona i hem retirat de l’interior de les dunes molts residus, sobretot plàstics i enderrocs. Enguany, a més, volem implicar als centres educatius i a les associacions a través d’un programa de custòdia d’un tram de platja dels seus municipis”.

En un parell de setmanes començarà el període de protecció a la posta del corriol, ocell en perill d’extinció. Per tant, la secció de Platges ja ha acabat de recol·locar i reforçar els tancaments en les dunes per a delimitar les àrees de cria.“El corriol és una espècie paraigües, és a dir, si treballem per la seua protecció, al mateix temps estarem ajudant a cuidar les platges i les dunes”, conclou Amigó.

L’ETNO, al costat de Wikimedia España, Amical Wikimedia i amb la col·laboració de la regidoria de Cultura Festiva de l'Ajuntament de València i l'Associació d'Estudis Fallers, torna a organitzar, dins de la convocatòria internacional Wiki Loves Folklore, el concurs Wiki Loves Falles, amb l'objectiu d'ampliar les imatges existents en Wikimedia Commons sobre la festa de les Falles.

Este concurs es convoca des de 2017 i al llarg dels anys ja s'han alliberat més de 3.100 imatges que mostren com els valencians i les valencianes vivim la festa fallera. Un treball encara necessari per a poder documentar el treball dels artistes fallers i la festa al carrer cada any.

Des de 2016, l’ETNO-Museu Valencià de Etnologia, propietat de la Diputació, ha estat contribuint, a través del seu projecte GLAMWiki, a expandir el coneixement sobre la cultura popular valenciana difonent continguts en l'enciclopèdia en línia més consultada del món.

Wikimedia Commons és la gran base de dades d'imatges, vídeos i àudios que alimenta d'elements gràfics als articles de l'enciclopèdia més consultada del món. Totes les imatges que s'alliberen este repositori són lliures de ser reutilitzades per qualsevol: un xiquet per a fer un treball escolar, un investigador per a documentar la seua tesi sobre cultura festiva o un periodista que necessita il·lustrar un article. És indiferent si es troben a València, Berlín o Tòquio, ja que sempre podran trobar i fer ús d'estes imatges alliberades pels valencians i valencianes.

L’ETNO proposa eixir al carrer, gaudir de la festa, fer fotos i compartir-les en Wikimedia Commons. El període per a pujar les fotografies va des del 15 de març fins al 15 d'abril de 2023 i el sistema de pujada és molt fàcil i intuïtiu, però en cas de tindre dubtes, la Biblioteca de L’ETNO oferix la seua ajuda per a poder fer-ho amb èxit. Este concurs està obert a qualsevol població valenciana que celebre les Falles, sempre que les fotografies siguen de 2023.

Un jurat format per sis persones vinculades a les entitats convocants triarà els guanyadors en les dos categories establides: millor foto d'una falla i millor foto d'una activitat fallera. Els premis són dos lots de publicacions i regals per cortesia de L’ETNO i de la regidoria de Cultura Festiva, entre els quals es troben llibres com la Guia inacabada de la fantasia valenciana, una carta extraordinària de la Fallera Calavera Espanta la por, una carpeta amb dos làmines originals de Marina Puche, dissenyadora de la falla municipal 2023, i un mocador dissenyat per Marina Puche i inspirat en els motius de la falla.

Així mateix, les fotografies participaran en el concurs Wiki Loves Folklore que se celebra a tot el món.

La convocatòria del Wiki Loves Folk especial Falles 2023 i l'accés per a alliberar les fotografies es pot consultar en la Viquipèdia, en la pàgina: https://ca.wikipedia.org/wiki/Viquiprojecte:Falles_2023

El CEIP-CAS Nuestra Señora del Amparo conegut com El Preventori del Real de Gandia ha acollit el taller de dinamització lectora del conte ‘Un sentiment etern’ de l'autora Loles Ruiz, una obra didàctica que explica la història del València CF.

A l'acte han assistit la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno; el responsable del projecte Antonio Salvador; l’editor de Reclam, Arturo Blasco; la directora del Centre Nuria Miret i els coordinadors del projecte Jacob Peris i Maria José Castelló.

Els  xiquets i xiquetes integrants del projecte Escoles COR Blanquinegre han explicat la seua visió del conte, editat per la Fundació VCF amb la col·laboració de l'àrea de Normalització Lingüística de la Diputació de València, i han explicat la seua experiència en el projecte, així com les seues il·lusions i inquietuds.

La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha destacat que "el conte ‘Un sentiment Etern’ és bona ferramenta per motivar l’alumnat a fer ús de la nostra llengua a través de l’esport, aprofitant la trajectòria d’un club com el València CF. A més el conte es converteix en una eina didàctica que reforça els valors comunitaris i de superació personal, i ho fa en valencià com no podia ser d’una altra manera".

El CEIP-CAS Nuestra Señora del Amparo conegut com El Preventori de Real de Gandia és una de les 26 escoles que participen en el projecte Escoles COR Blanquinegre de la Fundació VCF, una iniciativa de responsabilitat social corporativa dirigida al professorat i alumnat de centres escolars amb un objectiu esportiu, d'integració i promoció de valors, amb entrenaments setmanals amb un marcat perfil educatiu.

GIRSA, l'empresa de gestió de residus sòlids dependent de la Diputació de València, ha celebrat el seu 30 aniversari amb socis, clients i amics en una jornada desenvolupada en el MuVIM i presentada per la periodista Carolina Ferre, en la qual ha demostrat el seu camí fins la sostenibilitat, tant financera com d'objecte de negoci. En l'acte, s'han posat sobre la taula els diferents projectes que convertixen a GIRSA en una empresa que va més enllà de la gestió de residus en municipis, origen de la seua fundació en 1993.

“Som un referent a les nostres comarques i volem continuar sent-ho, complint amb uns estàndards de qualitat adaptats a les noves realitats, amb tots els certificats legals que el demostren, amb un compromís ferm amb el més estricte compliment de totes les normatives, actualitzant-nos a totes les novetats del sector”, ha explicat Mentxu Balaguer, diputada provincial i presidenta de GIRSA.

Per part seua, el gerent de GIRSA, Luis Tejedor, ha exposat que en els últims anys “hem completat un procés de modernització de l'empresa que ens ha portat a ampliar la nostra oferta i al mateix temps caminar cap a la sostenibilitat empresarial i financera”.

La jornada ha comptat amb dos parts. En primer lloc, s'han presentat les quatre grans àrees que componen GIRSA: Medi Ambient, Instal·lacions i Operacions, Serveis, i Obres i Manteniments. Cadascun dels responsables ha incidit en els grans projectes posats en marxa per l'empresa valenciana en els últims anys, des de xicotetes instal·lacions, l'arribada del cinqué contenidor, gestió tècnica d'un pla de residus, treballs de recerca amb la Universitat o projectes més concrets com la realització d'un tanc de tempestes.

A continuació, ha tingut lloc una taula redona en la qual s'han posat en valor dos dels grans projectes en els quals participa GIRSA en matèria d'economia circular i sostenibilitat. D'una banda, Smartmulch, el projecte amb el qual s'han buscat alternatives per al reciclatge de la palla de l'arròs, aprofitant la baixa taxa de descomposició d'esta mena de palla, utilitzant-la com a coberta del sòl dels camps de fruiters de la nostra zona. La fi principal és reduir la quantitat d'aigua utilitzada per al reg d'estos fruiters i reduir els costos d'eliminació de les males herbes, evitant l'ús d'herbicides de síntesi química. Per a ampliar informació, s'ha comptat amb la presència de Vicente Castell, responsable del projecte en la Universitat Politècnica de València.

La segona taula redona ha presentat el projecte Oracle, mitjançant el qual s'impulsa el reciclatge de matalassos com a aïllant acústic en el sector de la construcció, a més de per al fabricat de nous matalassos d'alta qualitat. Per a això, Tomás Zamora, responsable de l'empresa Grup Relax, que participa activament en el projecte, ha pogut explicar cap a on camina el mateix i les seues aplicacions pràctiques.

Les jornades han finalitzat amb el missatge de comiat de la presidenta de GIRSA, Mentxu Balaguer, qui ha felicitat a tot l'equip per “estos 30 anys de treball dur per a posar en marxa accions que s'encaminen en la millora de la vida de la ciutadania”. També han assistit a l'acte, com a membres del Consell de l’empresa, els diputats provincials Xavier Rius, Carlos Gil i Rocío Gil.