El BOP núm. 79, de 27 d'abril de 2022, publica la convocatòria del Premi Alfons Roig a la Trajectòria Artística 2022.

BDNS identificador 621982.

El termini de presentació de sol·licituds serà del 29 d'abril fins al 19 de maig de 2022.

La sol·licitud, dirigida al president de l'Excel·lentíssima Diputació de València, es formalitzarà a través de la seu electrònica -Carpeta Ajuntament-.

BOP dijous 28 d'abril de 2022 (vore anunci)

Més informació polse ací

BDNS Identificador 621972

El termini de presentació de sol·licituds serà del 29 d'abril fins al 24 d'agost.

BOP dijous 28 d'abril de 2022 (vore anunci)

BDNS Identificador 622081.

Podran participar els Instituts d'Educació Secundària i altres centres d'ensenyament secundari de la província de València.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 30 de maig de 2022.

BOP dijous 28 d'abril de 2022 (vore anunci)

BOP dijous 28 d'abril de 2022 (vore anunci)

L'àrea de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València ha destinat entre 2020 i 2021 un total de 465.550 euros per a la redacció i execució de projectes, dels quals 403.050 són per a l'execució de vies de ciclovianants i 62.499 a ajudes en la fase de redacció dels projectes.

Les ajudes, incloses en l’estratègia Reacciona de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació, “tracten d’augmentar els desplaçaments saludables i segurs entre les localitats creant una xarxa que reforce la modalitat amb altres mitjans de transport a través de les ajudes a la planificació i realització dels projectes”, ha explicat la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno.

Catarroja en 2020, Mislata, Burjassot, Puçol, Alboraia, Foios i Massalssafar en 2021, a més de l'agrupació de municipis de Silla, i l'agrupació d'Alfafar, Sedaví i Massanassa, han rebut des de 4.000 fins a 20.000 euros en la convocatòria per a la redacció de projectes de vies ciclopeatonals.

Respecte de la convocatòria de 2021 per a l'execució de vies ciclopeatonals, Alboraia ha rebut 43.091 euros per al projecte de millora de la mobilitat intermodal de l'estació de metro del Palmaret, des de l'avinguda de l'Orxata i les avingudes Germans Machado i Alfauir de València; i 59.959 euros per al projecte de millora de la seguretat viària i itinerari de ciclovianants en la CV-311, també al seu pas per Alboraia. Massalfassar, per a l'execució del projecte ‘Camí a la mar’, amb l'enllaç de la CV-300 amb la V-21 al seu pas pel terme municipal mitjançant la via de servei de la Gombalda (CV-32), amb una inversió de 300.000 euros.

Camí Reial

D’altra banda, este divendres es presenta a les alcaldies l'avantprojecte d'Urbanització i ordenació de trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d'Albal (CV-33) fins a València, ja que com explicà en el seu moment la diputada Dolors Gimeno, "la Diputació de València és, per les seues competències per a la promoció d'infraestructures viàries i pels seus objectius de suport als xicotets municipis, l'organisme públic idoni per a escometre este projecte", demandat pels municipis a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a finals del segle XVIII, de gran importància logística en connectar ciutats perifèriques amb l'interior peninsular, donant suport al seu traçat puntualment sobre la calçada romana ‘Via Augusta’. Posteriorment, al segle XX es va designar com a            N-340.

Concebuda de caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes va anar configurant la via en la malla urbana, convertint-la en un eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

El Saló de Respecte de la Diputació de València obri les seues portes a Josep Renau, un artista il·lustre que va entendre l'art com una eina visual més per a la revolució social i política. Una selecció de 70 cartells de diferent temàtica, des de la festa fins al cinema, passant per la Segona República i la Guerra Civil, forma el nucli d'una exposició que incorpora desenes d'imatges de portades de llibres i il·lustracions de revistes. Tot un reclam visual de la revolució de la imatge política i cultural a la qual va contribuir Renau en els anys 30.

La mostra Josep Renau i el temps de les imatges, comissariada pel doctor en Història de l'Art Enric Olivares, podrà visitar-se en la seu central de la Diputació fins al pròxim 10 de juliol, els dissabtes i diumenges de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, amb accés gratuït. La corporació provincial també oferix visites guiades els caps de setmana i una activitat especial per a grups que pot concertar-se a través de reservavisitas@didacultural.com.

En paraules del president de la Diputació, Toni Gaspar, esta exposició monogràfica “permet descobrir la producció cartellista d'un valencià profundament compromés amb la cultura del seu temps i amb la situació política i social d'uns anys que van marcar la història de tot un país”. Gaspar destaca “la capacitat renovadora i l'atractiu visual d'una obra que seduïx i provoca, ajudant-nos a entendre la realitat d'una època de grans canvis des de la mirada d'un dels artistes valencians més importants del segle XX”.

La producció de Josep Renau, repleta d'elements i tècniques innovadores com l'aerògraf o el fotomuntatge, “està marcada per la concepció d'un art públic i profundament social”, segons explica Enric Olivares. I així es reflectix en el catàleg que acompanya a la mostra, en el qual la imatge és vertebradora de qualsevol mena de discurs, bé siga festiu, polític o cinematogràfic.

Tres nuclis de l'exposició

Els discursos dels quals parlem i que aborden les diferents etapes de Renau, servixen per a establir els nuclis d'una mostra que es dividix en les imatges festives i de promoció turística de la València dels anys 20 i 30; els cartells polítics i bèl·lics realitzats durant la Segona República; i els encàrrecs de productores cinematogràfiques amb els quals l'artista va poder guanyar-se la vida durant la Guerra i especialment en l'exili mexicà.

El cartell de la Gran Fira de València de 1931 encapçala el vessant festiu de l'exposició, que coincidix amb l'etapa art déco de Josep Renau. Un llaurador valencià a lloms d'un imponent i acolorit cavall toca la trompeta que anuncia la festa sobre un fons de focs artificials que embolica la silueta del Micalet. És un dels treballs d'una etapa en la qual, després de descobrir el disseny gràfic i la imatge publicitària, Renau transforma la temàtica costumista en una modernitat cosmopolita, on elegants dandies i sofisticades joves pentinades al garçonne desafien les rígides normes de conducta del moment.

La retòrica visual dels cartells polítics i bèl·lics és una de les grans aportacions d'esta icona del cartellisme republicà i un dels principals animadors del panorama cultural valencià i espanyol. Renau es va acostar primer a les idees anarquistes i es va emparar després en el marxisme, forjant el seu compromís republicà i difonent-lo “a través d'una imatge impactant, atractiva, concisa i llegible, apel·lant més a l'emotivitat que a la racionalitat”, apunta el comissari de la mostra.

En 1936, Renau va convertir en icona la imatge d'un llaurador que subjecta a la seua mà destra un fusell amb baioneta, en el qual s'enrosca una amenaçadora serp, mentre porta una falç en la sinistra. El cartell, realitzat per al Ministeri d'Agricultura, incloïa un missatge explícit i directe: ‘Defensa amb les armes al Govern que et va donar la terra’. L'obra servix d'exemple d'una etapa en la qual Renau utilitzava una imatge realista per a apel·lar a la mobilització patriòtica, la defensa del govern triat pel poble i la lluita contra l'element facciós i el quintacolumnisme.

El recorregut per l'obra de Renau proposat per la Diputació conclou en el seu exili mexicà després de la derrota dels republicans en la Guerra. Durant el conflicte bèl·lic, l'artista es va centrar en la promoció de pel·lícules comunistes, amb un disseny influït pel constructivisme rus. La marxa a Mèxic, un país que no coneixia i en el qual va viure durant quasi dos dècades, el va obligar a cedir al caràcter comercial d'estos encàrrecs cinematogràfics, malgrat conservar la capacitat per a transmetre missatges clars i efectius. D'esta època, concretament de l'any 45, és el cartell per a l'adaptació al cinema de ‘La Barraca’ de Vicente Blasco Ibáñez, una producció d'Inter América Films.

El Consorcio Camino del Cid celebra enguany els seus 20 anys d'existència, després de constituir-se al juny de 2002 i quedar integrat des dels seus inicis per les diputacions provincials de Burgos, Soria, Guadalajara, Zaragoza, Teruel, Castelló, València i Alacant.

Representants d'estes diputacions van assistir dimecres a la reunió del Consell Rector del Camino del Cid, l'òrgan de presa de decisions de l'entitat, trobada en el qual van emfatitzar el seu compromís amb esta ruta de referència internacional i van revalidar el seu suport al consorci que la gestiona com a “exemple de col·laboració interterritorial únic a España”.

A més dels compromisos adquirits fins hui quant a senyalització, dinamització i promoció de la ruta, al llarg de 2022 i 2023 es posaran en marxa altres activitats com la celebració del Día del Camino del Cid el 7 de maig en la localitat soriana de San Esteban de Gormaz, que estarà precedida per un ampli programa d'activitats.

Així mateix, els dies 9 i 10 de juny es desenvoluparan les I Jornadas de Alcaldes y Alcaldesas del Camino del Cid, una iniciativa impulsada des de la Diputació de Burgos amb la qual es pretén donar un major protagonisme a les localitats del camí, conéixer de primera mà les diferents sensibilitats dels seus representants i celebrar un Consell Rector extraordinari en el monestir burgalés de San Pedro de Cardeña, l'enclavament que fa vint anys va acollir el consell constituent de la institució.

D'altra banda, l'11 de juny, en un any en què es compleix la desena edició del Premio Álvar Fáñez, tindrá lloc a El Poyo del Cid (Teruel) el                  I Encuentro de Asociaciones en el Camino del Cid, que comptarà amb la participació dels representants de les associacions guanyadores del certamen en passades edicions.

Imatge commemorativa i balanç 2021

En la reunió del Consell Rector també es va presentar el logo commemoratiu del Consorcio Camino del Cid, dissenyat per Julián de Velasco. Es tracta d'una renovació de l'actual, que incorpora la llegenda ‘20 Años’. Les actuacions realitzades en 2021, igual que l'any anterior, van estar condicionades per la pandèmia. Pel que fa a infraestructures, van destacar les 2.271 intervencions realitzades en matèria de senyalització al llarg de 1.400 quilòmetres de recorregut i els treballs de condicionament en 11 trams de l'itinerari.

Una altra de les grans apostes de l'any va ser el llançament d'una ruta de 1.500 km per a bicicletes gravel, molt valorada pels aficionats a esta modalitat, i la posada en marxa d'una eina pràctica disponible en iOS i Android amb més de 4.500 punts d'interés geo-referenciats.

A més, entre els treballs realitzats va destacar l'acord de col·laboració signat entre el Consorcio Camino del Cid, el Instituto Geográfico Nacional i el Centro Nacional de Información Geográfica (IGN-CNIG) per a la promoció de l'itinerari, i van ser clau els treballs de promoció desenvolupats al costat d'altres quatre grans itineraris turístic culturals sota la marca “Rutas Culturales de España”.

També es van activar versions web de la pàgina oficial en francés, anglés i alemany, a més d'un blog, la realització de diverses trobades amb agents estrangers i l'impuls d'altres estratègies per al llançament del Club de Producto Turístico "Rutas Culturales de España”.

L'any passat es van aconseguir 200 poblacions adherides a la Red de Sellado del Camino del Cid i es van reprendre actuacions habituals de dinamització, entre les quals destaquen les 20 exposicions que van itinerar per altres tantes localitats de la ruta, el concurs de vídeos Camino del Cid, la celebració del Rally Mototurístico i el llançament d'una nova edició del Premio Álvar Fáñez.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha visitat Llaurí per assistir a la presentació del llibre Llaurí, un poble de la Ribera durant l'època morisca, obra de l'historiador local Llorenç Rubio.

La presentació del llibre ha comptat amb la participació de l'alcaldessa de Llaurí, Ana González, la moderació de la regidora de Cultura, Maite Mateos i la presència del diputat de Cultura i promotor de la col·lecció, Xavier Rius i l’assistència de la diputada de Participació, Mentxu Balaguer. Han intervingut també l'historiador i arxiver Salvador Vercher i l'autor, Llorenç Rubio.

El llibre pertany a la col·lecció Bocins que edita l'àrea de Cultura de la Diputació de València. Esta col·lecció, en paraules del diputat Xavier Rius, qui va llegir unes poesies florals del període almoràvit, "pretén acostar-nos d'una manera didàctica a les realitats socioculturals de les comarques valencianes. Amb el llibre que hui presentem ajudem a estimular la investigació i a difondre amb l'atenció que mereix, la història local, base fonamental per la construcció d'una història de major amplària territorial".

El llibre Llaurí, un poble de la Ribera durant l'època morisca és, en realitat, la primera part d'un llarg treball de recerca històrica realitzat a dues mans per Julio Grau i Llorenç Rubio, i editat en llibres independents.

La primera part de la investigació realitzada es correspon amb l'etapa denominada pels autors "morisca", encara que també podria ser catalogada com a islàmica. Esta etapa va des del moment que Llaurí i altres dues alqueries habitades pels mudèjars foren venudes per Alfons el Magnànim i separades de la vila i honor de Corbera fins al moment de l'expulsió dels moriscos.

La presència dels moriscos en terres de la Ribera resulta cabdal per entendre les economies productives locals i l'empremta deixada en els sistemes de conreu. Una influència que segons els autors, paga la pena resseguir.

En paraules de Llorenç Rubio, "ens complau veure publicat este llibre amb l'ajuda de la Diputació. Un treball que ha sigut bastant costós de compondre per la gran dispersió de documentació, i que fa referència a Llaurí i a les seues alqueries en eixe moment històric".

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha presentat l'avantprojecte d'Urbanització i ordenació del trànsit no motoritzat en el Camí Reial des d'Albal a la CV-33 fins a la connexió amb les rondes de circumval·lació de València, com a primer pas per estudiar solucions de traçat i una estimació del pressupost de les obres i del projecte necessari.

El pla té per objectiu contribuir a la vertebració de l'Horta Sud amb una xarxa segura per a ciclistes i vianants que aprofite la renovació d'un camí històric per a connectar-lo amb el futur eix entre la Creu Coberta i la plaça d'Espanya, sent la Diputació l'organisme públic idoni per a escometre el projecte sol·licitat pels municipis afectats a través de la Mancomunitat de l'Horta Sud.

Segons ha explicat la diputada Dolors Gimeno, l'estudi proposa dues opcions amb diferents variacions. La primera, amb tres possibilitats, presenta el carril bici segregat, a nivell de calçada, separat del trànsit rodat i els itineraris per als vianants i diferents punts d'origen a la ciutat de València, mentre que la segona, contempla l'ús compartit de la calçada pel trànsit i el ciclista amb mesures de pacificació del trànsit i abalisament.

A la jornada de presentació, celebrada al saló de Plens de la Diputació de València, han assistit l’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó i el regidor d’Urbanisme i Mobilitat, Martí Raga; l’alcaldessa de Benetússer, Eva Sanz; l’alcalde de Massanassa, Paco Comes Monmeneu; el regidor d’Obres d’Albal, Ramón Tarazona; la regidora d’Urbanisme d’Alfafar, Encarna Muñoz; el regidor de Mobilitat Sostenible de l’ajuntament de València, Guiseppe Grezzi; i el president de la Mancomunitat de l’Horta Sud, Jose Francisco Cabanes.

Una vegada presentat l'avantprojecte amb les diferents opcions i pressuposts estimats, que ronden entre els 2,2 i els 8,3 milions d'euros, s’iniciarà el procés d’estudi per part dels ajuntaments i el procés de participació ciutadana per a decidir-lo.

L'exposició de motius de la llei de Mobilitat de la Comunitat Valenciana 6/2011 d'1 d'abril, contempla el canvi de model cap a una mobilitat associada a gaudir de la ciutat i de l'entorn, amb una disminució real dels nivells d'emissions i consums energètics com a un dels objectius a perseguir amb l'aprovació de l'Agenda 2030. "En particular l'objectiu 9.1 de l’Agenda, mitjançant el desenvolupament d'infraestructures fiables, sostenibles i de qualitat com a estímul per a la recuperació econòmica, la qualitat de vida i la creació d'ocupació", ha recordat la diputada Gimeno.

El Camí Reial

El Camí Reial de Madrid és una via construïda a finals del segle XVIII de gran importància logística, ja que connectava ciutats perifèriques amb l'interior peninsular i donava suport puntual a la Via Augusta, una de les principals calçades romanes en territori valencià. Ja al segle XX, va passar a denominar-se la N-340.

Concebuda amb caràcter interurbà, el desenvolupament progressiu de les urbs limítrofes la van anar convertint en una malla urbana, que va fer d’eix dinamitzador de les economies locals de part de València i les poblacions d'Alfafar, Benetússer, Massanassa, Catarroja, Albal, Beniparrell i Silla.

A mesura que es van imposar al segle XX els trànsits motoritzats i els transports de mercaderies per carretera, la via va ser incapaç de suportar l'elevada intensitat de trànsit. Primer es va desdoblegar per l'actual V-31, de titularitat estatal, per a fer-ho després amb la CV-400 de titularitat autonòmica.

En l'actualitat la Generalitat Valenciana està executant les obres de passarel·la per als vianants i ciclistes que separen estos trànsits de la CV-400, donant continuïtat a la CR-400 amb la ciutat de València que deixa el Camí Reial com una via de caràcter urbà que manté el seu potencial d'eix dinamitzador pel seu traçat i per la seua història.

A hores d’ara la via és de baixa qualitat ambiental, encara que hi ha prou disparitat en cadascun dels municipis que travessa. Es mantenen els dos sentits de circulació per a vehicles motoritzats, permetent girs a esquerra, amb zones d'aparcament a banda i banda i voreres variables en ample i tractament.

El transport públic de connexió intermunicipal i les seues parades es desenvolupen també i no hi ha carril separat per a ciclistes, la qual cosa, sumada a l'alta intensitat de trànsit la fa una via insegura. A més, hi ha la circulació dels trànsits transversals que comuniquen els nuclis urbans amb els polígons industrials, desenvolupats especialment a l'est i fins a la V-31.