Les destinacions valencianes Cullera, Gandia i Sagunt participen durant tota la jornada de hui en el certamen Intur Negocios, l'espai professional de comercialització de productes turístics i avantsala de la Fira Internacional de Turisme de Valladolid (INTUR), que se celebra des de demà i fins diumenge que ve 21 de novembre.
 

València Turisme, marca turística de la Diputació de València, participarà en INTUR 2021 juntament amb aquests tres municipis coexpositors en representació de totes les comarques valencianes, dins de l'espai expositiu de més de cent metres quadrats de superfície que ocupa la Comunitat Valenciana.

El certamen, dirigit al públic general, reunirà expositors majoristes, turoperadores, receptius, agències de viatges, empreses de serveis, d'allotjament, de reunions i congressos, parcs temàtics, associacions professionals i organismes oficials, així com agents de tota mena de turisme d'interior i del turisme accessible, nacionals i internacionals.
 

Segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), 143.549 persones de Castella i Lleó van visitar la Comunitat Valenciana, on la seua estada mitjana va ser 8,6 dies, la qual cosa va generar una despesa econòmica total de 59,2 milions d'euros.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València subvenciona, a través de l'estratègia Reacciona, la redacció de Plans Locals de Gestió de Residus (PLGR) de 50 ajuntaments i cinc mancomunitats.

Segons explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, els PLGR “són una eina de diagnosi i participació ciutadana que permetrà als municipis aconseguir els objectius fixats pel Pla Integral de Residus (PIR). La normativa autonòmica establix l'obligatorietat de preparar per al reciclatge el 67% del residu domèstic generat en 2022 i afig la restricció de depositar en abocador un màxim del 30% d'estos residus. A més, l'any que ve ja ha de recollir-se selectivament el 50% de la fracció orgànica”.

Els municipis que rebran l'ajuda, entorn dels 5.000 euros, són Yátova, Cheste, Zarra, Benifaió, Chera, Jarafuel, el Genovés, Serra, la Llosa de Ranes, Massanassa, Sueca, Catarroja, Alaquàs, Sumacàrcer, Alcàntera de Xúquer, Alfarp, Massalavés, Càrcer, Manuel, l'Alcúdia de Crespins, Benigànim, Canet d'en Berenguer, Nàquera, Castelló, Sedaví, Godella, Vallada, Benaguasil, Canals, Paiporta, Algemesí, Mislata, Albaida, Vilamarxant, Carlet, la Barraca d’Aigües Vives, Castellonet de la Conquesta, Almiserà, Millares, Cotes, Sellent, Guardamar de la Safor, Llocnou de Sant Jeroni, Palmera, Macastre, Beniarjó, Rafelguaraf, el Real de Gandia, Miramar i Simat de la Valldigna. A més, les mancomunitats de la Baronia, el Carraixet, la Valldigna, l'Horta Nord i la Safor rebran entre 11.250 i 13.500 euros.

En total, s'invertixen 300.000 euros en la línia de PLGR, inclosa en la primera fase del Reacciona 2021 juntament amb altres cinc línies, entre elles, l'autoconsum i la certificació energètica d'edificis municipals, la redacció de projectes de vies de ciclovianants d'interés natural, la millora del cicle integral de l'aigua i el programa educatiu 50/50 en els col·legis públics.

Implantació de PLGR

En la segona fase del Reacciona 2021 s'invertix un milió d'euros per a la implantació de les accions proposades en els plans que hagen sigut aprovats pels plens de les corporacions locals. Esta subvenció és nova i ha tingut molt bona resposta ja que es comptabilitzen 71 sol·licituds, de les quals 63 corresponen a ajuntaments i huit a mancomunitats.

Les actuacions subvencionables són el compostatge domèstic i comunitari; la recollida o gestió separada de la fracció orgànica, incloent l'adquisició de maquinària per al tractament o processament de la palla de l'arròs per a evitar la seua crema en el camp; l'aprofitament energètic dels bioresidus per a reduir, en origen, la fracció destinada a eliminació; la reducció de residus, la reutilització dels productes o l'allargament de la seua vida útil; la recollida porta a porta i la implantació de sistemes d'identificació de l'usuari que permeta aplicar polítiques econòmiques i fiscals a la ciutadania; la sensibilització i l'educació ambiental.

“S'ha demostrat que l'ampliació de les plantes de tractament i els contenidors d'accés obert als carrers no són la solució. Els abocadors comencen a col·lapsar-se. Per este motiu, cal treballar molt més la reducció, la reutilització i evitar el desaprofitament d'aliments a través de l'educació ambiental. També cal intentar gestionar els residus el més a prop possible del seu lloc d'origen i apostar per sistemes de recollida com el porta a porta. No podem continuar consumint com si els recursos del nostre planeta foren infinits”, ha explicat Maria Josep Amigó.

L'alumnat forestal de la Diputació de València podrà completar la seua formació pràctica amb un simulador d’autocarregadora i processadora forestal ubicat a l'Escola de Viticultura i Enologia de Requena (EVER). Este curs de Mecanització Forestal s'integra en la formació pràctica corresponent tant al cicle de ‘Tècnic Mitjà en Aprofitament i Conservació del Medi natural’ com al de ‘Tècnic Superior en Gestió Forestal i del Medi natural’, que s'impartixen en el centre educatiu de la Diputació de València.

La diputada responsable de la EVER, Eli García, ha assistit este matí a una demostració pràctica de les possibilitats que oferix esta innovadora maquinària, junt amb l'alcalde de Requena, Mario Sánchez. La responsable provincial ha incidit en “el doble benefici que suposa la formació amb este simulador: d'una banda oferix la possibilitat de recrear tècniques de treball en camp obert sense necessitat d'eixir de l'Escola, i d’altra, la destresa en el seu maneig possibilita a l'alumnat un plus a l'hora de buscar treball”.

També han estat presents el director de l’escola, Pedro Navarro, l'equip docent i alumnat del centre formatiu, així com el director de l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, Vital García-España.

Treballs en terreny forestal

El simulador de l'Escola de Requena recrea de manera fidedigna els treballs de tall, eliminació de rames, trossejament, descorfament i extracció d'arbres als boscos.

A més, amb xicotetes modificacions, permet traure totes les rames i copes dels arbres tallats de manera ràpida, segura i reduint el risc d'incendis.

Per a això, es reproduixen estos treballs en una cabina, que gràcies a un complex sistema hidràulic, simula la conducció i totes les irregularitats dels terrenys forestals per a fer més realista la simulació.

Millor eixida laboral

Les pràctiques amb el simulador d’autocarregadora i procesadora forestal permeten l'aprenentatge d'este tipus de maquinària, cada vegada més estesa al món professional de la gestió de la vegetació.

Per això, la destresa en el seu maneig suposa un avantatge a l'hora d'accedir a un mercat laboral que cada vegada demanda una major especialització en els treballs.

El simulador pertany a l'empresa Forest Pioner, el personal tècnic de la qual ha format prèviament a l'equip docent de l'escola perquè el propi professorat puga impartir el mòdul de Mecanització Forestal.

La Diputació de València lliurarà este divendres 19 de novembre, al Gran Teatre de Xàtiva, els reconeixements de la Cultura 2021 a proposta del servei de Cultura d’esta institució. Els guardons de caràcter biennal celebren enguany la segona edició i estan adreçats a reconéixer públicament el paper d’ajuntaments, associacions i entitats de tot tipus o persones que s’hagen destacat pel seu compromís i dedicació al foment i difusió de la cultura.

Com ha destacat el diputat de Cultura, Xavier Rius, “els reconeixements de la cultura van nàixer per a quedar-se, perquè la cultura és molt important en la vida de les persones com s’ha demostrat especialment durant la pandèmia”. Segons ha manifestat Rius, “es vol reconèixer la tasca d’aquells que fan l’esforç de fomentar la cultura des de diferents vessants. Els reconeixements reflectixen l’agraïment de l’Administració a la tasca compromesa per difondre la nostra cultura”.

D’altra banda, Josep Vidal, cap del Servei de Cultura i president de la Comissió de Valoració, ha destacat que “la comissió, enguany, ha volgut centrar les seues distincions en persones o col·lectius que s’hagen destacat especialment per la recuperació del nostre patrimoni cultural, dels nostres balls, cançons i tradició oral”.

En eixe sentit, la comissió va proposar reconéixer el paper de les muixerangues com a clar exemple de recuperació del patrimoni cultural valencià, un treball que segons reconeix Vidal “ha suposat anys de feina, no només de les muixerangues existents, sinó també de recuperació d’altres amb la consegüent recerca i documentació fins arribar a l’actualitat, on estes són una realitat incontestable”. D’altra banda, l’altre Reconeixement el rebrà Pep Gimeno ‘Botifarra’, “una figura imprescindible en la recuperació de les nostres cançons i músiques, i també, de la nostra tradició oral”.

A més, dins d’esta edició de lliuraments de Reconeixements de la Cultura, la Diputació de València també va lliurar el dia 29 d’octubre a Bocairent el reconeixement a la Mancomunitat de Municipis de la Vall d'Albaida, a proposta del SARC, per la dinamització cultural de la comarca. A més, el passat 13 de novembre ho va fer a l’Ajuntament de Potries i a proposta de l’ETNO, per la conservació, protecció i divulgació del patrimoni etnològic.

Finalment, l’edició d’enguany es tancarà dissabte 20 de novembre en un acte que tindrà lloc al Teatre Joan de Joanes de la Font de la Figuera, amb el lliurament del Reconeixement a l’Ajuntament d’eixa localitat i al de

Moixent per la conservació i difusió del patrimoni arqueològic i el compromís en la protecció del paisatge cultural, ambdós a proposta del Museu de Prehistòria.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha manifestat que estos reconeixements, “tot i la seua curta existència, estan demostrant tindre una bona salut donada la gran acollida que han tingut en el sector de la cultura, en tant que guardonen treballs de foment cultural darrere dels quals hi ha un sacrifici personal i col·lectiu que, en alguns casos, pot passar desapercebut. Des de la Diputació de València volem fer visible, no només allò que es veu, sinó també tota la feina que hi ha al darrere”.

La fallera major de València, Carmen Martín, i la fallera major infantil, Nerea López, han visitat este dijous la seu central de la Diputació en plaça Manises. El president de la corporació provincial, Toni Gaspar, ha acompanyat a Carmen i Nerea en el seu recorregut pels palaus de la Batlia i els Scala, en els quals han pogut conéixer diferents dependències de la institució i algunes de les joies del seu patrimoni.

El president Gaspar ha rebut a les falleres majors de València al pati de la Batlia, des d'on s'accedix a la zona de Presidència i la sala 9 d’Octubre, en l'entorn del qual es poden veure els retrats dels presidents que ha tingut la institució en els seus més de 200 anys d'història. El president ha obsequiat a Carmen i Nerea amb sengles ventalls artesans i personalitzats elaborats a Aldaia.

El recorregut ha continuat pel Saló de Plens, on s'exhibix la Senyera de Blasco Ibáñez, i també han conegut les falleres la història de la Cadira d’or que va ocupar el rei Alfons XIII en l'Exposició Regional de 1909, abans de visitar l'exposició sobre el Guerrer de Moixent, un altre de les icones del patrimoni valencià. La visita ha finalitzat en l'Escala Imperial del Palau dels Scala.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha finalitzat una obra de minimització de riscos geològics per un despreniment en la localitat de Calles, a la comarca de la Serranía. Segons ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, “este tipus d'actuacions se centren en garantir la seguretat de la ciutadania enfront dels riscos que els moviments geològics puguen provocar a les persones, els habitatges i les infraestructures confrontants, com era el cas de Calles”.

Els treballs s'han dut a terme al carrer Los Huertos, on un bloc de grans dimensions havia caigut en part sobre un habitatge situat al número 16 de la citada via. A més, a escassos metres hi ha dos massissos rocosos amb gran risc de despreniment que podien afectar les cases situades immediatament davall.

Al carrer Las Eras, situat a poca distància de la primera zona d'actuació, hi havia un altre bloc rocós de grans dimensions que s'havia després i que estava subjectat, en estat precari, per una antiga malla de triple torsió, amb perill imminent que perdera la seua capacitat de suport.

Els treballs realitzats han perfilat les roques que podien afectar les cases; a més, s'ha instal·lat una malla per a evitar nous despreniments al carrer Los Huertos. Al carrer Las Eras, en canvi, s'ha procedit a la demolició del bloc rocós subjectat per l'antiga xarxa de triple torsió, s'ha reparat la malla i s'ha reforçat amb piquetes.

Les obres han tingut un cost total de 71.964,75 euros. La Diputació ha aportat el 97,5%, 70.165,63 euros, i l'Ajuntament de Calles el 2,5% restant, és a dir, 1.799,12 euros.

La Diputació de València ha impulsat un protocol enfront de l'assetjament sexual i discriminatori en l'àmbit laboral que té per objecte regular instruments que garantisquen la prevenció de conductes de discriminació, intimidació o situacions vexatòries i l'adopció de mesures actives per a fer efectiu el principi d'Igualtat.

La funcionalitat d'este protocol, desenvolupat a través de l'àrea d'Igualtat, és ser una eina mitjançant la qual s'informarà i sensibilitzarà al personal de la Diputació del significat d'assetjament sexual, a més d'atorgar pautes per a identificar conductes regulades com a tal i facilitar mecanismes per a evitar que es produïsquen. Així mateix, inclou instruments d'investigació i resolució per a aconseguir erradicar qualsevol tipus de conducta d'este gènere.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la diputada d'Igualtat, Eli García, han presentat este divendres en la Beneficència el Protocol enfront de l'assetjament sexual, per raó de sexe i assetjament discriminatori, en un acte al qual han assistit diputades, diputats i personal de la institució.

El president ha agraït l'esforç per a impulsar esta mesura, i ha destacat que la d'Igualtat és una delegació “transversal que treballa amb totes les àrees”. En este sentit, ha apuntat que el principi d'Igualtat en la corporació “no és una cosa que dóna color, creiem en això i hem d'aprofundir i també donar exemple”.

Gaspar ha insistit que “cal regular comportaments que s'han establit en el dia a dia de les dones”. D'ací, ha insistit que “eixa injustícia no pot continuar, el que donem per natural és antinatural, i ens ha d'avergonyir com a societat”.

D'altra banda, la diputada responsable de l'àrea d'Igualtat, Eli García, ha explicat que el protocol suposa “una eina per a tota la plantilla de la Diputació, formada per més de 600 dones i més de 300 homes, per a evitar qualsevol tipus de discriminació, intimidació o situacions vexatòries que es puguen produir en les relacions laborals, i que fonamentalment té com a víctimes a les dones”.

La diputada responsable de l'àrea d'Administració General de la Diputació, Pilar Molina, ha destacat la transversalitat de la mesura així com el consens amb els sindicats en un tema tan sensible que s'aprova per primera vegada en la institució.

Protocol

El protocol, que va ser aprovat pel ple de la Diputació de València al juliol de 2021, contempla mesures de formació, sensibilització i de protecció a les víctimes d'assetjament, garantint confidencialitat, diligència i celeritat.

Així, amb la finalitat de desenvolupar els mecanismes per a eliminar qualsevol comportament relacionat amb situacions d'assetjament sexual laboral que es poguera donar en l'àmbit de la corporació, la mesura establix la posada a la disposició de recursos humans i materials per a atendre, tramitar i resoldre queixes. El protocol es troba en la intranet del web de la Diputació, juntament amb un díptic informatiu i una sol·licitud de queixa, a la disposició de tots els empleats.

Full de ruta

La mesura presentada este divendres és un pas més en el full de ruta marcat per l'actual equip de govern provincial, que es va iniciar en la passada legislatura amb la creació de la primera àrea d'Igualtat en els més de 200 anys d'història de la corporació.

La delegació d'Igualtat, en el seu repte d'implicar a tota la societat, ha posat en marxa iniciatives com la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, el Feminari, un fòrum de debat sobre els reptes actuals de la dona que recentment ha celebrat la seua cinquena edició, i els premis Celia Amorós, que reconeixen el treball de col·lectius, institucions i persones en la lluita contra la violència de gènere i que el mes vinent tindran una nova edició.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha presentat este dilluns al pati del palau dels Scala de la corporació provincial la campanya de foment del valencià destinada al comerç local ‘Som de barri, de ciutat, de botiga i de mercat’, amb l'assistència del director general de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport, Rubén Trenzano; el diputat de Cultura, Xavier Rius, i la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno.

La campanya lliga els valors de proximitat, qualitat i confiança que caracteritzen tant el comerç de barri i de mercat com la llengua pròpia del nostre poble, el valencià. La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha explicat que la campanya "actua en el comerç local perquè és un sector clau en el desenvolupament de la societat valenciana i naix amb vocació de continuitat”, a més de ser “fruit de la coordinació institucional amb la conselleria”. La campanya arribarà a les botigues i mercats, i tots els pobles que pertanyen a la Xarxa de Serveis Lingüístics la podran utilitzar i adaptar.

Amb el lema ‘Som de barri, de ciutat, de botiga i de mercat’, la Unitat de Normalització Lingüística ha completat una campanya que es concreta en carros de la compra i bobines de paper d'embolicar destinats a ser distribuïts entre les botigues del comerç de proximitat. El lema compta amb frases adjacents com ara: ‘bon dia’, ‘guarda-me'n per a demà’, ‘qui va ara’ i ‘m'ho recomanes?’, que duen implícits la complicitat i el bon veïnat. Valors que vol transmetre també la campanya.

Els carros de la compra, fabricats per l'empresa Rolser, ubicada a Pedreguer; juntament amb les bobines de paper d'embolicar, fets per Manipulats del Paper Martínez, de l'Orxa, es distribuiran entre els ajuntaments que han establit els premis a l'ús del valencià en el comerç local: Alzira, Algemesí, Montserrat, Silla, Massamagrell, Burjassot, Quart de Poblet, Corbera, Catadau, Canet d’en Berenguer, Alboraia i Xàtiva.

El disseny de la campanya, dels creatius de La Casa Cantonera, s'amplia amb un vídeo promocional de Nat Estudi, un rap creat per a l'ocasió per Herbanegra i el monòleg de Riure's en valencià, interpretat per Maria Juan i Maria Zamora, les quals han participat en l’acte de presentación de la campanya.

La Diputació de València ha multiplicat per cinc les inversions en El Rincón d'Ademuz en els últims sis anys, en passar dels 730.000 euros anuals que va aportar a la comarca en la legislatura 2011-2015 als 3,5 milions d'euros que ha destinat als set municipis i la mancomunitat del Rincón en cadascun dels dos exercicis de la present legislatura.

L'evolució de la inversió provincial en els últims anys presenta dades tan significatives com els prop de 20 milions d'euros destinats per la Diputació a la comarca entre 2015 i 2021, mentre que l'assignació del període 2011-15 a penes va aconseguir els tres milions d'euros. En la legislatura 2015-2019, l'aportació provincial als ajuntaments del Rincón va passar de 2,9 a 8,1 milions, de 731.000 a més de dos milions d'euros a l'any. En l'equador de la legislatura 2019-2023, la Diputació porta ja invertits 7,1 milions a la comarca, amb una mitjana anual de 3.544.000 euros.

Estes xifres reflectixen clarament els principals eixos de gestió de l'equip de govern que dirigix Toni Gaspar, amb prioritats com duplicar les ajudes als municipis de la província perquè puguen exercir la seua autonomia i destinar els diners a les infraestructures i serveis que necessiten crear o millorar. En paral·lel, l'increment del múscul inversor ha estat acompanyat d'una reducció progressiva de la burocràcia amb la finalitat d'agilitar els tràmits i aconseguir una major eficàcia en l'execució dels projectes.

L'extensa nòmina de plans i programes de subvencions provincials han anat agrupant-se per a facilitar la gestió als consistoris, i en l'actualitat s'engloben en un pla bianual d'inversions que ha transferit entre 2020 i 2021 més de 140 milions d'euros als ajuntaments. A este gran programa inversor de la Diputació cal afegir l'aportació que la institució fa al Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat, un total de 60 milions d'euros anuals que tripliquen la dotació del Consell per a la província.

Desenes de projectes

El president Gaspar explica que el principal objectiu de la corporació que dirigix és “dotar als ajuntaments dels recursos necessaris perquè puguen exercir l'autonomia municipal de la qual tant s'ha parlat i que hui és real”. Amb l'increment generalitzat de les inversions en totes les comarques, “els alcaldes i alcaldesses poden posar en marxa les actuacions que necessiten els seus municipis, moltes d'elles demandades pels seus veïns i veïnes”, afig el màxim responsable provincial, que insistix que la gestió basada en l'atenció als pobles, especialment els més xicotets, “és la raó de ser de les diputacions”.

Precisament de pobles xicotets està formada la comarca del Rincón d'Ademuz, que només en el Pla d'Inversions 2020-21 ha executat 76 projectes en els seus set municipis. Entre les actuacions impulsades pels consistoris amb les ajudes provincials destaquen la pavimentació, en dos fases, de l'avinguda Diputació a Casas Altas, amb un pressupost de 275.000 euros; les obres en la plaça Rey don Jaime de Casas Bajas per a repavimentar i substituir els serveis d'aigua potable (181.000 euros); i la construcció d'un edifici multiserveis al carrer Virgen de Gracia de Castielfabib (110.000).

A estos projectes se sumen, entre altres, la pavimentació del camí Rambla de la Virgen d'Ademuz (60.000 euros); les obres en l'arxiu municipal de la Puebla de San Miguel (50.000); el projecte per a reformar i millorar l'accessibilitat i la instal·lació elèctrica dels vestuaris de la piscina municipal de Torrebaja (50.000); i la recuperació de l'entorn de la cova natural situada sota la plaça del castell de Vallanca (5.000).

Carreteres i fons contra la despoblació

A les inversions de la Diputació a la comarca cal sumar els 4,5 milions d'euros destinats per l'àrea provincial d'Infraestructures a la millora de les carreteres que connecten els diferents municipis del Rincón d'Ademuz. Entre elles, les obres de reforç i millora del ferm en la carretera CV-363, entre La Puebla de San Miguel i la pedania de Losilla de Aras, en la Serranía. A més d'esta actuació que va permetre renovar quasi 20 quilòmetres de carretera, s'han executat altres obres en la zona per a garantir la comunicació del Rincón amb València a través dels Serrans, cas del condicionament i reasfaltat de la CV-478 de Vallanca a Negrón, i la CV-479 i la CV-682 a Castielfabib.

La inversió en infraestructures, serveis i comunicacions resulta clau per a combatre la despoblació a les comarques d'interior, entre elles el Rincón d'Ademuz, que compta amb quatre municipis que no superen els 300 habitants. Casas Altas, Casas Bajas, Vallanca i La Puebla de San Miguel rebran enguany una aportació addicional de 5.500 euros per part de la Diputació, en el marc del Fons contra la Despoblació conjunt amb el Consell, del qual formen part al costat de la resta de municipis de la comarca.