La Diputació de València ha iniciat les obres d'adequació del pont sobre el riu Xúquer situat en el municipi d'Alberic, una estructura que pertany a la carretera CV-545 que unix les localitats d'Alberic i la Pobla Llarga, a la comarca de la Ribera.

Els treballs consistiran en la substitució de les baranes metàl·liques laterals per barreres de formigó que funcionaran com a sistema de contenció de vehicles, i es col·locarà una nova barana per darrere d'este sistema. La inversió prevista ascendix a 221.500 euros, amb un termini d'execució de mes i mig.

El projecte s'emmarca dins del ‘Pla d’Adequació de Sistemes de Contenció de diferents ponts existents en les Demarcacions de l'Alcúdia, Alzira i Serra’, posat en marxa des de l'àrea d'Infraestructures. “Esta actuació en el pont és un exemple més del compromís que té la Diputació amb la millora de la seguretat viària en les carreteres provincials, la qual cosa s'ha convertit en la principal prioritat de l'àrea”, ha declarat el diputat de Carreteres, Rafa García.

A més del reforç del sistema de protecció del pont, s'estan duent a terme obres de renovació de l'asfalt, ja que fins ara el ferm presentava un percentatge molt elevat de deteriorament, amb un gran nombre de pegats en la seua superfície. D'esta manera, es procedirà a la demolició de tot el paviment existent, llambordes i aglomerat, i la seua reposició mitjançant l'extensió d'una base de formigó alleugerit i dos capes d'asfalt.

Tall de carretera i itinerari alternatiu

Arran d'estos treballs, el tram de la carretera CV-545 romandrà tallat (excepte per a l'accés dels veïns) entre el nucli urbà d'Alberic i l'encreuament amb la CV-41 fins al pròxim 17 de desembre.

Com a itinerari alternatiu, els usuaris de la via poden agarrar la CV-5501 que ix d'Alberic, després prendre la CV-550 a Benimuslem fins a la CV-50 al seu pas per Alzira, i finalment anar per la CV-41 fins a la Pobla Llarga.

Els parcs de bombers voluntaris de la Diputació de València disposaran de set nous camions. Així ho ha avançat la presidenta del Consorci de Bombers de València i vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la seua visita als parcs de Titaguas, Chelva i Sinarcas, acompanyada pel gerent del Consorci, Josep Ballester, i l'inspector cap, José Miguel Basset.

Amigó ha detallat que els set vehicles seran camions amb bombes rurals pesades, amb un cost global de tres milions d'euros, uns 420.000 euros per vehicle. Els camions arribaran a tots els parcs de voluntaris i actualment ja està licitada la compra de cinc d'ells, mentre que els altres dos s’adjudicaran amb càrrec al pressupost de 2022.

La presidenta del Consorci Provincial de Bombers ha pogut comprovar amb els responsables i bombers de cada parc les seues necessitats, ja que “cal tindre en compte també les infraestructures que tenen, el material que necessiten i estar al seu costat, escoltar les seues reivindicacions i per això ens hem acostat ací a estos parcs per a conéixer de primera mà el treball que fan cada dia”.

Un treball molt important i que reforça la labor del Consorci en estes zones de l'interior provincial, enclavaments de baixa densitat de població on la presència dels bombers voluntaris resulta fonamental. Titaguas i Chelva se situen en la Serrania, zona molt abrupta i muntanyenca, mentre que Sinarcas, a Utiel-Requena, és un punt estratègic en ser limítrof amb Cuenca.

Mª Josep Amigó ha destacat que en estes visites “els hem traslladat des de la direcció del Consorci el nostre respecte i admiració pel treball que fan, tenint en compte que són persones que tenen la seua professió i que després dediquen el seu temps lliure a ser bombers voluntaris, ajudar a la ciutadania i cuidar del seu entorn”.

Cal recordar que el Consorci compta amb una xarxa de set parcs de bombers voluntaris, situats en els tres municipis citats i a Navarrés, Cofrentes, Vallada i Ayora. En l'actualitat, 123 persones són voluntàries d'estos set parcs, que es caracteritzen per estar estratègicament distribuïts en zones de l'interior de la província. Al llarg de 2020 van dur a terme un total de 720 actuacions entre emergències i prevencions.

El Pati dels Scala de la Diputació de València ha acollit este dijous la presentació del Campionat d'España de Ciclocròs 2022, que es disputarà en el circuit de Xàtiva els dies 7, 8 i 9 de gener del pròxim any, i que reunirà les grans estreles de l'especialitat al nostre país amb l'objectiu d'aconseguir l'anhelat mallot 'rojigualda' que acredita al campió.

Després d'haver sigut seu de cinc Copes d'España de Ciclocròs, Xàtiva fa un pas més en la seua aposta per una disciplina que compta cada vegada amb més adeptes, i amb la celebració de la cita de major nivell del calendari nacional de ciclocròs, es convertix en una ciutat capdavantera de la modalitat. El campionat tindrà lloc en el nou circuit posat en marxa per l'ajuntament en el complex poliesportiu Les Pereres.

El diputat d'Esports, Andrés Campos, ha assegurat que “s'ajunten tots els ingredients perquè l'organització siga un èxit. Tenim una ciutat espectacular com és Xàtiva, els millors esportistes de tota España, uns organitzadors amb gran experiència i professionalitat, i el suport de les institucions”. El responsable de l'àrea d'Esports de la Diputació confia a més que este esdeveniment deixe un important llegat en la localitat.

“Per a nosaltres suposa un gran repte organitzar un esdeveniment d'estes característiques, que afrontem amb tota la il·lusió i que sens dubte suposarà un estímul econòmic per al municipi. Des del consistori hem apostat de manera decidida per esta pràctica esportiva”, ha assenyalat per la seua part l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà.

En un acte en el qual també han participat el representant del Club Ciclista Bicicletes Sanchis, Salvador Sanchis, encarregat de l'organització del campionat, i el president de la Federació de Ciclisme de la Comunitat Valenciana, Amadeo Olmos, este últim ha destacat que “es tracta d'una especialitat en la qual els ciclistes de la nostra terra sempre han jugat un gran paper en els campionats nacionals”.

Participants i categories

El gran atractiu del Campionat d'España 2022 serà comprovar si el vigent campió i guanyador de les tres últimes edicions, Felipe Orts, serà capaç de conquistar el seu quart títol consecutiu. El ciclista de la Vila Joiosa i màxim dominador de l'especialitat no tindrà fàcil aconseguir esta gesta, ja que a la cita acudirà tota una plèiade d'estreles que asseguren emoció i espectacle per a la carrera. Així mateix, en categoria femenina Lucía González intentarà revalidar el títol obtingut el mes de gener passat en Torrelavega.

S'espera una participació superior als 700 ciclistes repartits entre les diferents categories que disputaran els campionats d'España. Entre els tres dies de competició es coneixeran els vencedors de les modalitats de cadet, júnior, sub-23, elit i màsters.

Este dijous ha tingut lloc la roda de premsa de presentació de la XXV edició de València Cuina Oberta en el recentment inaugurat restaurant de l'hotel Only You. Emiliano García, regidor de Turisme i Internacionalització de l'Ajuntament de València i president de Visit València, ha presentat les novetats de l'edició d'enguany al costat de Jordi Mayor, diputat de Turisme, Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, i Yvonne Arcidiacono, responsable del programa de gastronomia de Visit València. Les reserves ja estan obertes a través de la web valenciacuinaoberta.com

El festival s'organitza des de l'Ajuntament de València a través de Visit València, en col·laboració amb Turisme Comunitat Valenciana i València Turisme. Durant la seua presentació, Emiliano García ha agraït “la participació als més de 60 restaurants en la XXV edició de Cuina Oberta” i ha afegit que “és gràcies a ells, al sector hostaler, que aquest esdeveniment gastronòmic es consolida cada any i podem celebrar la seua edició de plata”. García ha destacat “la qualitat de l'oferta gastronòmica de València, basada en la creativitat dels xefs i en el producte de proximitat, que ens està permetent demostrar per què València és una gran capital gastronòmica”.

Per part seua, Jordi Mayor, ha destacat que “el creixement d'establiments participants de fora de la ciutat reflecteix l'encert d'obrir el certamen gastronòmic a la resta de la província, així com el creixent interés que suscita Cuina Oberta en els ciutadans i el sector”.

“El certamen és un fort estímul per a conéixer o redescobrir els municipis de la nostra província, moure'ns pel territori valencià i gaudir dels seus molts altres atractius i les variades experiències que ens ofereix, a partir del desplaçament a aquests restaurants on podrem degustar i gaudir la gastronomia local, en una mateixa jornada” ha afirmat Major.

Francesc Colomer, ha afirmat que “l'àmplia participació en Cuina Oberta evidencia un esforç col·lectiu que mou talent i esperança després d'un túnel en el qual l'hostaleria ha patit massa”.

Així mateix, Colomer ha fet referència a la intensa agenda gastronòmica de la Comunitat Valenciana. “La setmana que ve comença Gastrònoma, venim d'altres esdeveniments similars, i encara tenim en l'horitzó la celebració de la Gal·la Michelín a la ciutat de València. Hi ha un gran ecosistema d'esdeveniments, accions singulars i cites en les quals continuem reforçant aquest posicionament” ha afirmat el secretari autonòmic.

Productes de temporada i proximitat

L'edició XXV de València Cuina Oberta arriba amb restaurants que participen per primera vegada, com el Mirador de l'Only You, Ànima del Temple, La Sastrería, TrencaBeach i Verneta. En total 63 establiments, tant de la ciutat com de la província de València, que aposten pels productes de temporada i/o de proximitat en les seues propostes gastronòmiques.

És per això que, en aquesta edició de Cuina Oberta, es podrà degustar, entre molts altres, “rebotons, cansalada viada ibèrica, tòfona i espinacs”, “guacamole de bròcoli amb aladrocs”, “calamaret de llotja, ceba calfada i llonganissa de Requena”, “arròs de secret ibèric amb carabassa, allets tendres i coliflor”, “bacallà a baixa temperatura amb titaina valenciana i maionesa de piquillo”, “pastisset de gamba blanca, curri verd i cacau del collaret”

Les novetats

En esta edició, València Cuina Oberta compta amb la participació de Mahou que col·labora acompanyant els exclusius menús degustació amb la gamma de cerveses espanyola més premiada del món. Així, Mahou ha impulsat un sorteig de vals per valor de 50 euros, a través d'alguns dels restaurants participants i que es podran canviar a les botigues de VLC Shopping.

Cada rasca- que serà entregat si el menú de Cuina Oberta s'acompanya d'un terç de cervesa Mahou Cinc Estreles- inclou un codi que, consultant en la pàgina web de Mahou, notifica al moment si ha sigut premiat. El llistat de restaurants que participen en aquesta iniciativa, així com dels comerços on es pot canviar el val, poden consultar-se en estamosdetapas.com

Com en edicions anteriors, el preu dels menús de València Cuina Oberta és de 24€ el de migdia i 32€ el de sopar, amb un suplement de 15€ en restaurants gurmet (Estrella Michelin, Sol Repsol i els restaurants d'Hotels 5 estreles).

Requena ha acollit la presentació del Pla Director d'aprofitament de la biomassa agroforestal, un document que establix les bases d'un canvi de model energètic a la comarca. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha obert la jornada acompanyada pel director general de Prevenció d'Incendis Forestals, Diego Marín, i l'alcalde de Requena, Mario Sánchez.

També han participat en l'acte representants de tots els municipis de la comarca. cas del regidor de Medi Ambient i Desenvolupament Rural d'Utiel, Óscar Latorre, l'alcalde de Venta del Moro, Luis Francisco López, l'alcaldessa de Camporrobles, Inma Alemany, l'alcaldessa de Caudete de las Fuentes, Vanesa López, l'alcalde de Chera, Alejandro Portero, l'alcalde de Fuenterrobles, Adrián Álvarez, l'alcaldessa de Sinarcas, Mª José Clemente, i l'alcaldessa de Villargordo del Cabriel, Carmen Suárez.

El Pla Director és un document que planteja transformar el residu agrícola i forestal en un recurs per a la calefacció dels equipaments municipals, amb un estudi en profunditat que planifica tot el procés productiu, quantifica la bioenergia potencial disponible a la comarca i analitza la seua demanda potencial i els diferents sistemes logístics per a la producció de biomassa. El Pla inclou també un estudi de viabilitat i l'estratègia a seguir mitjançant la implantació d'accions.

“L'aprofitament de la biomassa pot contribuir, d'una banda, a la gestió i millora de les muntanyes i d'altra, a valorar restes procedents de l'agricultura i evitar la seua crema disminuint el risc d'incendis forestals. Així mateix, l'ús d'un recurs renovable i local reduïx les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i representa un estalvi econòmic per a les administracions locals si el comparem amb el consum dels combustibles fòssils”, va explicar la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

En paraules d'Amigó, “la biomassa és un recurs energètic amb un potencial enorme, tant per al proveïment de la comarca com per a fins i tot generar ocupació. Per tant, l'any que ve els ajuntaments podran comprar calderes policombustible per als seus equipaments a través de les subvencions de gestió forestal i prevenció d'incendis de l'estratègia Reacciona”.

D'altra banda, l’alcalde de Requena Mario Sánchez, va agrair “ser part de l'experiència pilot per a l'aprofitament de la biomassa forestal, un recurs abundant a la comarca que, a més de posar-se en valor de manera sostenible i rendible amb els quals pot previndre els incendis forestals”.

Medi XXI GSA, la consultora encarregada de la redacció del document, va exposar de manera sintètica el seu contingut incidint en què la seua implantació oferix un balanç ambiental i econòmic positiu, concloent que “tot el que no gestionem, serà gestionat pel foc”. A més, la tècnica ambiental de Requena, el regidor de Medi Ambient d'Utiel i l'alcalde de Venta del Moro van compartir les seues experiències, necessitats i reptes en matèria de gestió forestal i prevenció d'incendis forestals.

Fugint de la foscor dels anys de la dictadura, una nova generació acudix en els setanta a la capital a la recerca de noves experiències i aires de llibertat. En aquell nou ambient de desenfade i adolescència democràtica, un jove Antonio Campos Ramos (1948-) arriba des de Bétera, el poble que li va veure nàixer i créixer, a València. Una ciutat en plena efervescència cultural on la nit s'havia encés amb l'obertura de nous locals nocturns, sales de festa i íntims cabarets. Així naix un personatge que hui és el símbol de tota una generació valenciana, ‘La Margot’.

Encoratjat per tres grans amics de la infància, Antonio Campos es convertix en ‘La Margot’ en l'escenari de la Cetra. Este local, pioner a oferir espectacles transformistes totes les nits, es va convertir en referent de la cultura nocturna de finals dels setanta.

La voluntat de ser

En 1977, en plena transició cap a la democràcia, va pujar a un escenari i va enlluernar a tots imitant i transformant-se en Sara Montiel. Alguna cosa que prompte li va valdre l'apel·latiu de ‘La Sarona’. La seua fama va donar origen a un estil que va passar a ser personal i intransferible. De local en local, de l'escenari al cinema, Antonio Campos triomfa i es convertix en algú important per a les següents generacions, en un referent visible al qual admirar.

“Esta és la història d'una generació i d'una manera de vida que no s'ha vist reconeguda. D'una cultura obligada a ocultar-se i que ara el MuVIM recupera i homenatja, en plena consonància amb les actuals polítiques de reconeixement i ampliació de drets”, assenyala Glòria Tello, diputada del MuVIM, museu dependent de la Diputació de València.

D’altra banda Rafael Company, director del MuVIM, ha defensat la idoneïtat del museu que dirigix per a albergar una exposició d'estes característiques. “Al cap i a la fi —ha dit—, la història de la Il·lustració, de la nostra modernitat, és la història del gradual reconeixement i ampliació dels drets i les llibertats de l'individu enfront del poder, començant per la llibertat de consciència al segle XVII— és a dir, el dret de cadascú a creure o no en el Déu que vulga i de la manera que vulga— i continuant amb la llibertat d'expressió, de reunió, de circulació, etc. En eixe sentit, la voluntat de ser, l'exercici d'autoafirmació que va fer Antonio Campos, s'inscriu plenament en dit llinatge reivindicatiu”.

‘La Margot’, ‘la Comtessa’, ‘Sareta-Sareta’... artistes d'una València en transformació en uns anys en què la ciutat es va transfigurar a ritme de cabaret i lluentons. Espais com La Cetra, Claca o Belle Époque van aplanar el camí a la convivència entre dos cultures, van contribuir a donar a conéixer eixa part de la societat que havia sigut victimitzada i perseguida per un règim autoritari i un concepte de la virilitat i la masculinitat passat de moda, que va convertir al transformista i al travestí (en el context del significat de la paraula durant la transició) en icona política i cultural del canvi social.

Una protesta amb lluentons

Vestits, cartells, fotografies, joies... conformen la mostra ‘La Margot. Trans(formar-se) en llibertat’, comissariada per Juan Barba i Rafael Solaz, homenatge a un artista d'indiscutible èxit, exemple de coratge i identitat en una València que transitava d'un passat gris a unes noves formes de relació social. Un indici que el món del transformisme també ha contribuït al fet que tinguem la societat que gaudim hui.

“Un homenatge a tots els transformistes que van establir les bases d'una protesta amb cançons, amb lluentons. Un cant a la llibertat”, afirma Rafael Solaz, comissari de l'exposició.

Un fet destacat també per Juan Barba, per a qui “hui el MuVIM ha fet un pas important apostant per ressaltar la figura d'Antonio Campos, ‘La Margot’, atorgant la rellevància que va tindre el seu exemple a construir una societat més igualitària, lliure i diversa. Hi ha molta història silenciada per traure a la llum, i els seus personatges i testimoniatges són tan necessaris i valents com l'exemple que hui volem mostrar a la ciutadania”.

L'escenificació de la diferència

Estos espais de resistència i socialització van donar veu i recer a una part de la societat que, per la seua identitat sexual, havia estat perseguida durant quasi 40 anys. Amb el rerefons del so de les copes i el fum del tabac, ressorgix una de les disciplines artístiques bandera de l'escenificació de la diferència que, ja des de temps de la República i després del parèntesi de la dictadura, torna a desempolsar perruques, rímel i plomes.

“’La Margot’ representava l'alegria i les ganes de voler canviar el món. Donava llum a un món fins llavors fosc com el de l'homosexualitat”, destacava Carmen Alborch en una entrevista que trobarem reproduïda en l'exposició.

La Diputació de València, a través de l'àrea d'Infraestructures, ha licitat actuacions de millora del ferm en carreteres de les sis demarcacions comarcals en què es dividix la xarxa viària provincial, que compta amb una extensió total de 1.800 quilòmetres. Amb una inversió que supera els cinc milions d'euros, l'actuació es dividix en tres lots o contractes per a executar diferents obres de reforç del ferm en les demarcacions de Bétera-Serra, Villar del Arzobispo, Buñol, Alzira, Utiel-Requena i l'Alcúdia de Crespins.

El diputat d'Infraestructures i Carreteres, Rafa García, explica que estes actuacions “s'emmarquen en el full de ruta de l'àrea, que prioritza el manteniment i la conservació de les vies que comuniquen els nostres pobles perquè els usuaris disposen de la major seguretat possible en els seus desplaçaments”. “Estos contractes completen els projectes executats en cada demarcació i generalment consistixen en la millora funcional de l'estat de la carretera en trajectes amplis de cadascuna de les demarcacions”, afig el responsable provincial de Carreteres.

El primer dels lots compta amb un pressupost d'una mica més de dos milions d'euros i un termini d'execució de cinc mesos en les demarcacions de Villar del Arzobispo i Bétera-Serra. Les principals actuacions que es duran a terme són el reforç del ferm en la CV-339 de Llíria a Alcublas, entre els punts quilomètrics 3,2 i 14,3; en la CV-310 de Godella a Torres-Torres, entre la ronda de Nàquera i el final de la travessia de Serra; i en la CV-413 en els 4,5 quilòmetres d'extensió de la Carretera del Pla de Quart a Aldaia i la seua connexió amb la CV-36.

El segon lot inclou les obres en les demarcacions de Buñol i Alzira, amb un pressupost de 2,2 milions d'euros i un termini d'execució de sis mesos. Les principals actuacions seran la pavimentació de la carretera CV-381 entre Chiva i Pedralba; la pavimentació de la carretera CV-425 en el tram entre Macastre i la Muela de Dos Aguas; la nova intersecció en l'accés a la urbanització Font del Mico, en la carretera CV-425 a Alborache; i el reasfaltat de la CV-451 en el Port de Tous, amb la corresponent senyalització com a punt d'interés ciclista.

L'últim dels contractes afecta a les demarcacions d'Utiel-Requena i l'Alcúdia de Crespins, amb una inversió d'1.560.000 euros i un termini d'execució de les obres de sis mesos. Entre les actuacions de reforç del ferm s'inclouen l'accés a Casas del Río en la CV-442; el condicionament de la travessia de Benigànim en la CV-611; i el tram entre la Pobla del Duc i la CV-60 de la mateixa carretera CV-611.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, i la presidenta del Consorci Provincial de Bombers i vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, han presidit l'acte de presa de possessió de 83 nous bombers i bomberes que passen a formar part del planter de funcionaris de carrera del Consorci.

L'acte s'ha celebrat a l'Auditori de Torrent, i han acudit també el gerent del Consorci, Josep Ballester, i l'inspector en cap, José Miguel Basset.

La presidenta del Consorci, Maria Josep Amigó, ha destacat que “amb la incorporació de més de 80 bombers i bomberes contribuïm a reforçar la nostra plantilla de professionals i a treballar dia a dia per a donar un millor servei a tota la ciutadania”. Així mateix, “suposa una mostra de la nostra ferma determinació per reduir el percentatge d'interinitat del nostre planter, i per això en 2022 obrirem nous processos d'oposició”.

Cal assenyalar que este procés d'oposició ha sigut més llarg de l'esperat, ja que, si bé es va obrir en 2019, la declaració de l'estat d'alarma el va paralitzar quan estava a punt de culminar, i no es van poder reprendre les proves fins al mes de juny de 2020. Per això, per als aspirants ha sigut també un llarg procés on han hagut de posar a prova el seu esforç i perseverança.

Del total de 83 opositors que han obtingut plaça, quatre són dones. En este sentit, Amigó ha assenyalat que “és motiu de satisfacció continuar avançant en estes xifres, ja que si fins ara només comptàvem amb dos dones funcionàries de carrera en el cos de bombers, amb estes noves places passaran a ser sis”. Un nou pas per a continuar incorporant a les dones en un cos de bombers que de manera global compta amb un total de 469 places.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha assistit aquest matí a la celebració del XXIV Concurs Nacional de Mels de la Fira Valenciana de la Mel (Fivamel) de Montroi, celebrat enguany en l'edifici Veles e Vents de la Marina de València.

Jordi Mayor ha destacat que el certamen “és un esdeveniment gastronòmic de gran importància per a la promoció i el reconeixement de les millors mels típiques valencianes, identificades sota les denominacions de flor del taronger, romer i milflors, així com de l'ofici ancestral de l'apicultura i la seua indústria, típics de Montroi i voltants”.

“Hem de posar en valor els nostres productes, els nostres productors i les nostres singularitats culturals, fonamentals en el que anomenem gastronomia valenciana, ja que a més de beneficiar el creixement del teixit productiu que genera economia en el nostre territori, afegim valor a la nostra marca València i despertem l'interès per conèixer-la i visitar-la”, ha agregat.
 

A l'acte han assistit també el cap de l'àrea de Formació de Turisme Comunitat Valenciana, Javier Solsona, i l'alcalde de Montroi, Antonio Carrascosa, així com membres de la corporació local i apicultors de la comarca.

Els premis del XXIV Concurs Nacional de Mels de la Fira Valenciana de la Mel (Fivamel) de Montroi han recaigut en J.Regal (València), en la categoria de mel de Romer; Manuel Rodríguez (Marina Baixa), en la de Mil Flors; i José García Polo (Montroi), en la categoria de mel de Flor de Taronger.

La Fira Valenciana de la Mel (Fivamel) celebra enguany el seu XXV aniversari a Montroi del 12 al 14 de novembre, encara que en aquesta edició ha traslladat el concurs a la ciutat de València i a un punt neuràlgic d'aquesta, com és l'edifici Veles e Vents.

El certamen, que es presenta com la “Fira més dolça de la Comunitat Valenciana”, reuneix cada any a Montroi les considerades millors mels d'España i acull activitats gastronòmiques i culturals, com exhibicions apícoles o mostres d'instruments i utillatge per als apicultors, així com xarrades i exposicions.