BDNS identificador 593209.

El termini de presentació de sol·licituds serà del 12/11/2021 fins al 25/11/2021

Les sol·licituds es presentaran en la Seu Electrònica de la Diputació de València (www.sede.dival.es), en la carpeta ciutadana. Les sol·licituds han d'ajustar-se al model normalitzat que s'adjunta a les presents bases, i aniran acompanyades de la documentació i informació requerides.
BOP dijous 11 de novembre de 2021 (vore anunci)

L’àrea de Cultura de la Diputació continua amb la promoció d’activitats descentralitzades amb la idea de promoure una cultura de proximitat. En eixe sentit, el proper cap de setmana el poble de Potries, a la Safor, serà l’escollit, a proposta del Museu Valencià d’Etnologia, L’ETNO, com a municipi mereixedor dels Reconeixements de la Cultura 2021.

Els Reconeixements de la Cultura atorgats per la Diputació tenen caràcter bianual, i són concedits a proposta dels tècnics i serveis propis per tal de fer una menció explícita a aquells ajuntaments, organismes, persones o entitats que han destacat en el camp de la cultura en el darrer temps.

A les 18:00h, en la Plaça de l’Ajuntament de Potries, i fins a completar aforament, tindrà lloc una gala lúdico-festiva, amb la companyia del Grup de Danses de Turís. L’acte comptarà amb la presència del diputat de Cultura, Xavier Rius, i de l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, i el Director de l’ETNO, Francesc Tamarit.

L’ETNO farà una especial menció al treball mantingut en el temps per un ajuntament que ha vist en la cultura i el patrimoni etnològic local un excel·lent camp per a la promoció local. La festa del Porrat, els itineraris de l’aigua o la tasca divulgativa del Museu de la Cassoleria Àngel Domínguez de Potries, són elements a destacar en la concesió d’este premi al dit municipi.

D’Arrel a la Costera

D’altra banda, les trobades D’Arrel, que any rere any organitza el Servei de Cultura de la Diputació, arriben al final de la seua IV edició, amb una vistosa cloenda a la Font de la Figuera, després del seu pas per Museros, Villar del Arzobispo i Sollana.

En paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “després de mesos molt complicats per a la cultura, volem dur l’alegria dels nostres balls i cançons als carrers de cada poble. La música i els balls poden ajudar a catalitzar un nou estat d’ànim i facilitar la tornada a les activitats de carrer”.

Les trobades d’Arrel són un conjunt d’activitats que es realitzen en diferents municipis valencians i que tracten de reivindicar el fet comarcal, amb la participació de diversos grups, i la recuperació de les nostres músiques, balls i cançons. La cultura popular valenciana té amb D’Arrel un excel·lent aparador per a mantenir viu l’esperit de germanor en cada poble, moltes vegades en perfecta harmonia amb els nous estils musicals.

El Palau de les Arts de València ha acollit este dijous la trobada nacional del Pacte de les Alcaldies organitzada per la Diputació de València, una cimera en la qual 300 responsables locals d'ajuntaments, diputacions i ens públics mediambientals de tota España han fet front comú contra el canvi climàtic i s'han adherit als compromisos de neutralitat climàtica fixats per la Unió Europea per a l'horitzó 2050.

Les autoritats han coincidit en l'acte d'obertura en la necessitat de “agilitar les mesures” per a donar resposta a l'emergència climàtica, cadascú posant l'èmfasi en el seu enfocament del problema. El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha assegurat que “la defensa de la terra no pot ser dogmàtica sinó integradora; no ha de ser una tendència basada en creences vitals sinó un principi recolzat en la ciència”.

Gaspar va instar a “posar fi a la guerra que la humanitat manté amb el planeta, perquè si no perdrem la guerra i el planeta”. I eixa contesa apareix en un context de “transformació profunda i canvi d'era” en el qual “tota acció ha de començar en l'àmbit local, on es concentra el 70% de les emissions de CO₂”. Dos reivindicacions va exposar el president provincial perquè “per primera vegada puguem dur a terme un canvi profund que no deixe a ningú arrere”. La primera, “la imprescindible coordinació entre ajuntaments i diputacions per a rebre i gestionar oportunament els fons europeus, en permanent contacte amb Brussel·les”. La segona, que la transició ecològica “siga justa amb els més vulnerables, que són els que patixen les conseqüències dels abusos de les elits”.

D’altra banda, la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Mª Josep Amigó, ha assenyalat que les administracions públiques “han d'estar a l'altura i passar de les paraules als fets amb mesures transformadores i valentes”. En este sentit, Amigó ha destacat la implicació de la corporació valenciana en la lluita contra el canvi climàtic a través de l'estratègia Reacciona, amb “una inversió de més de 30 milions d'euros en dos anys en iniciatives d'estalvi energètic, mobilitat sostenible, gestió responsable de l'aigua i els residus, conservació d'espais naturals i prevenció d'incendis forestals”.

Educació ambiental

La titular de Medi Ambient en la Diputació ha posat el focus en l'educació ambiental com a factor clau en la consciència col·lectiva enfront de la crisi del clima. “Una de les mesures que hem posat en marxa és la formació de 40 educadors ambientals que recorren les comarques del nostre territori per a sensibilitzar la ciutadania i convertir a persones de totes les edats en protagonistes de la lluita per salvar el planeta”, ha explicat Mª Josep Amigó.

L'intercanvi d'esta i altres experiències inspiradores proposades pels participants conformen la matèria primera d'una cimera nacional que convida a reflexionar sobre realitats alarmants com la pobresa energètica; dels beneficis d'un pacte verd europeu denominat New Green Deal que pretén transformar la Unió en una economia moderna, eficient en l'ús dels recursos i competitiva; i dels objectius fixats per la Comissió Europea en l'horitzó 2050 en la seua lluita contra la crisi climàtica.

Per a la consellera d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Mireia Mollà, “la inacció i el negativisme no són opcions davant la gravetat d'una situació provocada per l'acció humana”. Mollà va alertar de les conclusions del recent panell d'experts, que situa el Mediterrani com a epicentre de les emissions d'efecte d'hivernacle, va instar a “multiplicar per deu o per setze la producció d'energies renovables”, i va posar en valor l'adhesió de 393 ajuntaments valencians al Pacte de les Alcaldies.

La participació en la cimera de desenes de municipis valencians ha sigut una de les notes destacades de la jornada organitzada per l'àrea de Medi Ambient, a la qual han assistit diputades i diputats provincials junt amb un centenar d'alcaldes i alcaldesses de tota España i una llarga nòmina de regidors, regidores i tècnics mediambientals dels diferents organismes públics inscrits.

Més de 300 participants

La trobada nacional del Pacte de les Alcaldies celebrada a València ha reunit els ajuntaments de capitals com Pamplona, Zaragoza, Murcia, Málaga, Alacant i València, entre altres; diputacions com les de Tarragona, Málaga, Jaén, Alacant, Castelló i el Capítol de Santa Cruz de Tenerife; i ens públics com la Federació de Municipis de Madrid, la Societat de Gestió Ambiental del Govern Basc i l'Institut d'Investigació en Energia de Catalunya (IREC), entre molts altres.

Entre els participants en les taules redones programades en la jornada trobem a experts com l'analista política de la Comissió Europea Katerina Fortun; Miguel Morcillo, de l'Oficina del Pacte de les Alcaldies de Brussel·les; i el cap de secció de Canvi Climàtic en la Diputació, Joan Aguado. Amb ells, regidors i tècnics d'ajuntaments com Barcelona, Zaragoza, Murcia, València i Pamplona, així com l'alcaldessa del municipi barceloní de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret.

En total, 300 responsables locals que han mostrat la seua implicació en el repte europeu de convertir-se en el primer continent climàticament neutre en 2050. Per a això, el municipalisme accepta objectius com produir un 40% d'energia renovable en 2030; accelerar la mobilitat sostenible amb un 55% menys d'emissions eixe mateix any i un 100% en 2035; i incentivar nous models de producció en municipis i ciutats amb la vista posada en la relocalització i la reducció de la petjada de carboni. De tot això s'ha parlat en una cimera amb una conclusió clara: l'acció real contra el canvi climàtic no pot esperar més.

La Diputació de València i la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana (FFCV) han presentat este divendres al pati dels Scala de la corporació provincial l'acord pel qual, un any més, les dos entitats col·laboren per a promoure el futbol, especialment el de base i femení, en tota la província. El president de la Diputació, Toni Gaspar, i el de la FFCV, Salva Gomar, han explicat els detalls d'un acord pel qual l'àrea d'Esports que dirigix Andrés Campos aporta 220.000 euros a la Federació.

El destí d'estes ajudes de promoció de l'esport no és un altre que els 347 clubs de la província, entre els quals la FFCV distribuirà l'assignació de la Diputació en conceptes com desplaçaments, foment de les pedreres, adquisició de material esportiu o la bonificació de les llicències per a famílies sense recursos.

El president Gaspar ha fet referència al “canvi de concepte” en la institució per a optimitzar les ajudes a l'esport, que passa per “reduir al màxim la burocràcia i canalitzar estes aportacions a través de federacions que, com la de Futbol, demostren la seua capacitat de gestió i garantixen l'eficàcia perquè els diners arriben als clubs que els necessiten”. Gaspar té clar que els recursos públics “són de tots i no pertanyen a les institucions, que han de gestionar-los tan bé com siga possible”. En este cas, “els protagonistes són les xiquetes i xiquets que són felices jugant al futbol, i la nostra responsabilitat és que continuen fent-ho en les millors condicions”.

Les infraestructures esportives són part fonamental de les condicions per a la pràctica del futbol, i també en eixe àmbit s'ha produït un canvi de concepte en la corporació provincial, que ha englobat totes les partides i programes en un Pla d'Inversions que duplica l'aportació als ajuntaments, que són els que decidixen el destí de les ajudes. En este sentit, els alcaldes i alcaldesses han apostat per la millora i creació de noves instal·lacions esportives i pocs són els municipis que no compten encara amb camps de futbol de gespa artificial.

El màxim responsable de la Federació Valenciana de Futbol, Salva Gomar, ha agraït l'esforç inversor de la Diputació, tant en les ajudes directes als ajuntaments amb les quals estos han renovat els seus poliesportius i camps de futbol, com en la línia de suport als clubs que concedix a través de la FFCV. Gomar ha celebrat que una vegada més “coincidim amb la Diputació en la promoció de l'esport provincial i els nostres camins es creuen per a fomentar, facilitar, promoure i fer arribar el futbol, futbol sala i futbol platja a tots els racons de València i els seus pobles”.

Nou web

En un acte al qual han assistit diferents responsables i coordinadors de la Federació de Futbol, així com el diputat provincial Modesto Martínez, Salva Gomar ha aprofitat per a donar a conéixer el nou portal de la FFCV amb informació de totes les seleccions valencianes. ‘Som Valenciana’, com es coneix el nou web, “és una plataforma pionera entre les diferents federacions de futbol que trobem a España, ja que és l'única que recull en un mateix suport la informació detallada de totes les nostres seleccions, tant masculines com femenines”.

La diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha visitat este divendres el futur aparcament de ‘La Cultural’ en Llíria, acompanyada per l'alcalde, Joanma Miguel, i el regidor de Mobilitat Sostenible, Paco García.

L'aparcament, que s'obri al públic dilluns, és una infraestructura condicionada amb una inversió de 40.000 euros. L'objectiu de l'obra és fer de Llíria "una ciutat molt més sostenible, adaptada a la mobilitat per a totes les persones, de manera inclusiva i habitable per a la nostra ciutadania”, explica l’alcalde, qui afegix que “amb l'ajuda de la Diputació implementarem el pla Smarts Cities per tal d'oferir informació actualitzada de les places i els llocs per poder aparcar fàcilment, tant als nostres veïns i veïnes com a les persones que ens visiten".

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha valorat molt positivament el projecte de l’aparcament, que complementa el pla de vies ciclopeatonals que Llíria ja ha encetat "amb la redacció de les rutes per promocionar la mobilitat sostenible dins de la ciutat i amb connexió amb els seus paratges naturals", projectes que han estat subvencionats per les Ajudes Reacciona de la Diputació amb més de 20.000 euros de la convocàtoria d’enguany.

Així mateix, la diputada Dolors Gimeno ha acollit la proposta de l'Ajuntament per a redactar una nova via de circumval·lació intermunicipal entre les localitats de Benaguasil i Vilamarxant, amb l’objectiu de connectar de manera sostenible estes localitats amb Llíria, una iniciativa que podria materialitzar-se en un nou projecte de cara a 2022.

Finalment, l'alcalde ha ensenyat a la diputada les obres de millora del Centre de Majors, que ja té instal·lades les plaques solars d'autoconsum, subvencionades per l'estratègia Reacciona de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació.