El MuVIM, centre dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, fidel al seu compromís amb les polítiques de gènere i igualtat, se suma al Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones i ho fa un any més renovant la seua imatge des de la gran vidriera que presidix el vestíbul del museu i que té el seu reflex a Mur d'art urbà al mateix espai.

Una exposició necessària, en paraules de Glòria Tello, diputada del MuVIM, qui ha destacat com el museu “posa el focus sobre una problemàtica desgraciadament d'excessiva actualitat i ho fa des d'un espai central amb una denúncia que ací torna en art”.

Com ha recordat Rafael Company, director del museu, en l'acte de presentació que ha tingut lloc este diumenge “el vitrall del MuVIM canvia cada sis mesos i, hui, ho fa d'una forma bellíssima i duríssima al mateix temps, perquè l'art té eixa doble vessant”.

Fidel al seu compromís amb les polítiques de gènere i igualtat, el MuVIM vol unir-se al Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència contra les Dones que tindrà lloc este dijous 25 de novembre amb una obra que fa de nexe entre el públic i el context de la lluita feminista, amb les seues conquestes i els seus reptes pendents.

D’elles, a elles, per elles

Unes mans infantils sostenen un cor ferit, una fràgil i malparada escultura realitzada amb trossos de llençols subjecta amb agulles que només manté la seua forma per les acollidores mans que li servixen de bol i protecció. Les dones i les cures. Les dones i els afectes. Un crit a la sororitat femenina, a la solidaritat, llançat des del Vitrall per l'artista Teresa Cháfer amb ‘D’elles, a elles, per elles’.

“Som una suma de xicotetes ferides que ens fan com som”, afirma l'artista, qui ha destacat a més en l'acte de presentació que es tracta de “violència de tota mena, no sols cap a les dones”. Un present que “ens posiciona com a artistes i no ens permet estar calladles”.

Com afirma Isabel Tejeda, comissària de l'exposició “amb este treball, Teresa Cháfer se situa políticament entenent que la producció artística no ha de romandre inalterable davant la realitat, que té obligacions morals i de denúncia que poden servir-se dels seus llenguatges específics, en este cas la metáfora”.

L'obra ‘D’elles, a elles, per elles’ podrà visitar-se al vestíbul del MuVIM fins a març de 2022 quan, com cada any, el museu dedicarà el Vitrall a una altra fita a destacar, el Dia de la Dona.

#No Filter

La vidriera del vestíbul del MuVIM i l'obra de Cháfer es completa i complementa enguany amb la de la il·lustradora Victoria Ripalda, que ocupa l'espai —contraposat a la vidriera— del Mur del MuVIM, un lloc que el museu ha consagrat en els últims mesos a mostrar l'obra de destacats artistes urbans.

Una xiqueta esclava sexual, una dona amb un cos no normatiu, una xica amb discapacitat, una senyora major violada, una xica trans i una dona que mostra al seu cos els senyals de la violència. Sis dones, testimoniatge de sis formes diferents de violència, mostrades sense filtres en l'era instagram per Victoria Ripalda.

“No és que vulga la morbositat. És que vull la crua realitat, allò visceral capaç de fer a les persones reaccionar” –afirma l'artista–. “Vull que es vegen els colps que amaguen els filtres, la qual cosa no ensenyem per temor al futur, al què diran o a les dependències psicològiques que tenim de la parella. Vull que a la gent se li regire el cos i l'ànima i se li graven estes fotos al cap perquè la pròxima vegada que algú diga “no és per a tant”, les recorden i s'ennueguen a mitja frase”, conclou Ripalda.

La gestió dels recursos humans de la Diputació de València ha sigut un dels assumptes abordats en la sessió plenària de novembre de la institució provincial. El ple ha donat llum verda, sense cap vot en contra, als reglaments de Teletreball i Carrera Professional horitzontal i Avaluació de l'Acompliment, recolzats pels sindicats majoritaris UGT i CCOO, i a les modificacions de la Relació de Llocs de treball (RPT) en el sector no sanitari, que ha comptat amb el suport unànime dels sindicats amb representació i l'únic vot en contra del grup Ciutadans.

La votació d'estos punts, portats al ple per l'àrea d'Administració General que dirigix la diputada Pilar Molina, ha confirmat el suport majoritari a les polítiques de recursos humans posades en marxa per l'executiu de Toni Gaspar en la present legislatura. L'impuls a estes polítiques culminarà amb la pròxima aprovació del primer Pla Estratègic de Recursos Humans de la Diputació, en l'elaboració del qual s'ha donat veu a tots els grups i sindicats representats en la corporació i a les diferents àrees de gestió.

Precisament la Covid-19 i el confinament entre els mesos de març i maig del passat any van accelerar la creació d'un reglament de Teletreball que ha comptat amb el beneplàcit d'UGT i CCOO, sindicats majoritaris en la Diputació de València. El document contempla el teletreball com una necessitat organitzativa més enllà de les situacions d'emergència. El reglament articula esta modalitat a través de l'elaboració de programes per serveis i l'establiment de plans individuals en els quals es definiran els objectius, funcions i tasques a aconseguir pels qui accedisquen a la fórmula del teletreball.

Supòsits per al teletreball

Així mateix, és possible accedir al teletreball en supòsits de dones víctimes de violència de gènere, període de gestació, víctimes d'assetjament sexual o laboral, per motius de protecció a la pròpia salut de la persona treballadora o per malaltia greu de fills o filles. L'experiència acumulada durant la crisi sanitària derivada de la Covid-19 ha sigut de gran ajuda. En este sentit, Pilar Molina defensa que la corporació “va saber reaccionar en els moments més complicats i va mantindre la seua activitat durant la pandèmia, quan més necessitaven a la Diputació els ajuntaments i la ciutadania”.

El reglament de Carrera Professional horitzontal i Avaluació de l'Acompliment és el segon dels documents aprovats, i en este cas el que regula és la progressió dels empleats públics de la corporació a través d'un sistema de graus que facilita l'evolució professional dels treballadors, sense descurar la seua contínua formació i analitzar la seua productivitat. En este sentit, Pilar Molina explica que “implementar el sistema de carrera professional contribuirà a millorar la motivació i la satisfacció de les empleades i empleats, la qual cosa redundarà en un increment de l'eficàcia en la prestació dels serveis”.

Igualment, la diputada assenyala que “la carrera professional, l'aprovació de la qual complix amb el que es disposa en l'actual conveni de condicions de treball, és una mesura més que ens permet avançar en la direcció de la gestió per objectius i resultats, i ha de concebre's com una mesura de racionalitat i modernització de la gestió dels serveis públics que ens permetrà una millora sobre el control i revisió dels processos de treball i l'adopció de criteris d'avaluació”.

Pla Estratègic de Recursos Humans

Els dos reglaments aprovats en la sessió plenària i els canvis en la RPT queden plenament alineats amb el projecte de Pla Estratègic de Recursos Humans, que pretén marcar els eixos d'actuació en la gestió dels recursos humans de la Corporació entre 2021 i 2024, amb el major consens possible i la intenció de perdurar en el temps per damunt de vaivens polítics.

Així ho va avançar el president Gaspar a mitjan febrer del present any, quan va obrir el termini d'aportacions al nou pla de RH a sindicats, caps de servei, habilitats nacionals i grups polítics. L'objectiu no és un altre que la “professionalització dels recursos humans com a base de la corporació que volem per al futur”, en la línia de modernitzar una institució que compta amb 1.200 treballadors i treballadores i el funcionament de les quals “ha de ser digne del segle XXI”.

El pla estratègic en el qual es treballa i que considera al personal que presta el seu servei en la Diputació com un element central i el seu major actiu, es troba en la seua recta final abans de la seua presentació en societat. De l'esborrany s'extrauen línies fonamentals com l'optimització de les estructures organitzatives dels serveis provincials, l'elaboració d'un manual de funcions i competències dels llocs de treball, l'actualització del reglament de gestió de la relació de llocs de treball i la revisió del sistema retributiu, així com l'elaboració d'un pla de transmissió del coneixement, entre altres mesures.

El document, “la columna vertebral de la Diputació per als pròxims anys governe qui governe”, contempla a més obrir una línia d'actuació de suport als ajuntaments en la seua gestió de recursos humans en matèria de processos selectius i contractació temporal.

La diputada d'Administració General, Pilar Molina, destaca que el nou full de ruta en la gestió dels recursos humans ordena i regula tots els àmbits de l'ocupabilitat i la productivitat de la plantilla de la Diputació, però sobretot garantix “els principis d'igualtat, mèrit, capacitat i publicitat” en cadascun dels processos.

Com a conclusió, la diputada Pilar Molina és categòrica a l'hora d'assenyalar que l'actual equip de govern “ha fet més en dos anys en matèria de Personal que en els últims vint-i-cinc, malgrat les dificultats que implica continuar convivint amb una pandèmia”.

Els homes contra la violència masclista

En la setmana en què es commemora el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona, el president Gaspar ha iniciat el ple amb l'habitual crit de ràbia contra els assassins que han arrancat la vida de 37 dones en el que portem d'any. També ha llançat un missatge “als negacionistes de la misèria masclista” per a recordar-los que “esta no és una batalla entre el bé i el mal, sinó entre allò preferible i allò detestable per a aconseguir un món millor lliure de violència masclista”.

El màxim responsable provincial ha instat a portar l'esperit i l'actitud del 25 de novembre a cada dia de l'any i ha recordat que les polítiques impulsades per les institucions per a erradicar masculinitats tòxiques “necessiten la implicació dels homes perquè la igualtat siga viable i justa”. En paraules de Gaspar, “les dones vénen d'un acte de revisió identitària i del seu paper en el món, un procés de revisionisme que no hem fet els homes i que resulta imprescindible per a posar fi a la discriminació”.

En una sessió en la qual la majoria dels grups va secundar la moció conjunta amb motiu del 25 N, Toni Gaspar va anar més enllà a l'hora de reclamar “polítiques d'igualtat dirigides als homes, començant per reconéixer que tenim alguns privilegis només per haver nascut homes, i que perdre eixos privilegis no serà en detriment de res sinó per a aconseguir un canvi necessari que ens proporcione una societat lliure, que ens allibere al seu torn dels sentiments d'odi i el cabreig que impregnen un debat que busca la confrontació i no el consens”.

La Diputació de València distribuirà prop de dos milions d'euros entre els 101 municipis turístics de la província, en el marc del Fons de Cooperació Municipal en el qual participa la Generalitat al costat de les diputacions de València i Castelló, que compta amb un apèndix per a pobles en risc de despoblació i un altre per a dinamitzar l'economia d'estes localitats considerades turístiques.

Esta línia específica d'inversió queda recollida en l'article 3 del Decret 142/2020 i va ser aprovada en el ple celebrat per la Diputació el passat 7 de juliol. La institució repartirà 1.880.172,40 euros entre els municipis turístics de la província, la mateixa quantitat que aporta la Generalitat a les localitats valencianes de manera incondicionada. És a dir, les transferències arribaran als ajuntaments per a finançar globalment activitats i serveis que decidiran els propis consistoris en funció de les competències assumides.

El diputat de Turisme, Jordi Mayor, explica que les ajudes “arribaran de manera àgil i eficaç als ajuntaments i funcionen com les del Fons de Cooperació, podent-se destinar a inversió i despesa corrent, amb una quantia major que les anteriors subvencions turístiques i amb menys burocràcia”. A més, “l'essència d'esta línia d'inversió respecta l’autonomia municipal que és l'eix sobre el qual es mou i gestiona la Diputació, sent els alcaldes i alcaldesses els que finalment decidiran les actuacions que es financen amb estos diners en resposta a les necessitats dels seus pobles”, afig el responsable provincial de Turisme.

L’aportació de 1,9 milions d'euros se suma als 1,6 milions assignats per la Diputació als municipis en risc de despoblació i als 60 milions que la corporació valenciana ha repartit enguany entre les 266 localitats valencianes en el marc del Fons de Cooperació Municipal, el triple de la quantitat destinada pel Consell a la província en este programa conjunt de finançament local.

Totes les comarques

Sota els principis d'objectivitat i equitat i tenint en compte indicadors de població i activitat turística, la distribució de l'aportació provincial entre els 101 ajuntaments valencians va des dels 9.300 euros de pobles com Potries, Alfauir, Estubeny i Sollana fins als 108.000 euros de Gandia, passant pels 53.000 euros de Sagunt, els 98.000 de Cullera i els 101.000 d'Oliva, entre altres.

Totes les comarques valencianes compten amb algun municipi o municipis catalogats com a turístics i, per tant, estan incloses en este fons de naturalesa incondicionada i no finalista. Entre les més representades en el programa destaquen la Safor amb 15, la Serranía amb 11 i la Vall d'Albaida i el Camp de Túria amb una desena de localitats turístiques. A més, la Canal de Navarrés compta amb set municipis i Requena-Utiel i el Camp de Morvedre amb sis.

La resta té també representació en este Fons turístic, que inclou a Paterna, Alboraia, Puçol, la Pobla de Farnals i el Puig a L'Horta Nord; Catarroja, Manises, Quart, Silla i Torrent a L'Horta Sud; Algemesí, Alzira, Antella, Carcaixent i Sumacárcer a la Ribera Alta; Corbera, Cullera, Sueca i Sollana a la Ribera Baixa; Estubeny, Moixent, Montesa, Vallada i Xàtiva a la Costera; Buñol, Cheste, Chiva, Yátova i Siete Aguas en l’Hoya; Ayora, Cofrentes, Jalance, Jarafuel i Cortes de Pallás al Valle de Ayora-Cofrentes; i Ademuz i Castielfabib en el Rincón de Ademuz.

El Ministeri d'Igualtat ha reconegut el treball que duu a terme la Diputació de València en la lluita per a erradicar la violència de gènere. I ho ha fet concedint a la corporació provincial un esment especial per la creació i funcionament de la seua Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, una iniciativa pionera que en poc més de tres anys ha incorporat a 111 ajuntaments que treballen en equip i compartixen experiències per a fer front cada dia a la barbàrie masclista.

La responsable de l'àrea provincial d'Igualtat, Eli García, serà l'encarregada de recollir el guardó en l'acte organitzat per a este dimecres per la Delegació del Govern contra la Violència de Gènere que dirigix Mª Victoria Rosell, i que tindrà lloc a l'Auditori del Caixaforum, en el madrileny passeig del Prado, amb retransmissió en directe a través del canal Youtube del Ministeri.

Les polítiques transversals de la Diputació a la recerca de la igualtat real entre homes i dones, amb la Xarxa de Municipis Protegits contra la VG com a icona d'una corporació autoproclamada feminista, reben este esment especial en reconeixement a la resposta institucional, una de les categories d'estos premis concedits pel Ministeri d'Igualtat en el marc del Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona.

La diputada d'Igualtat, Eli García, ha destacat “la importància que l'obstinació de la Diputació per aconseguir la igualtat real i erradicar la violència masclista de la nostra societat siga reconeguda a nivell estatal i servisca d'exemple, com ve succeint, perquè altres institucions i organismes se sumen a este treball en xarxa; perquè no sobra ningú en el front comú per a donar la millor resposta davant una xacra social que hem de frenar per a no continuar lamentant més morts”.

L'origen de la Xarxa

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere es va posar en marxa de manera oficial el 12 d'abril de 2018, després que el ple provincial aprovara el seu reglament per unanimitat. La impulsora del projecte va ser la llavors diputada d'Igualtat, Isabel García, antecessora d'Eli García i responsable de la primera delegació específica d'Igualtat amb la qual ha comptat la Diputació en els seus més de 200 anys d'història.

Mig centenar de municipis es va sumar a la Xarxa naixent com a membres fundadors, en complir els requisits mínims per a l'adhesió contemplats en l'article 19 del reglament, com ara disposar d'una regidoria o delegació de la dona i d'un pla d'Igualtat o contra la violència de gènere; formar part del Sistema de Protecció de Víctimes VIOGEN; disposar d'un protocol local de protecció; formar al personal tècnic, polític i policial en la matèria; i posar en marxa campanyes de prevenció.

D'altra banda, l'àrea provincial d'Igualtat compta amb un pressupost anual d'al voltant de mig milió d'euros per a ajudar els ajuntaments adherits a complir estos requisits i aportar les eines formatives de les quals disposa la corporació en matèria d'igualtat i violència de gènere, inclòs material publicitari i audiovisual per a difondre el missatge de la coeducació a través dels consistoris i els centres escolars.

Precisament la coeducació ha sigut el vehicle utilitzat per Eli García per a donar continuïtat a un projecte en creixement en el qual “ens agradaria comptar amb tots els municipis de la província, perquè precisament eixa és l'essència d'esta Xarxa contra la violència de gènere, que siguem molts els que compartim el treball i les experiències que són útils per a fer front al problema amb la major determinació i les millors eines”.

Un missatge que reforça el president de la Diputació, Toni Gaspar, instant els que estan en la Xarxa i als quals poden sumar-se a “no perdre l'ànim ni el sentit crític per a aconseguir d'una vegada per sempre una societat amb dones lliures de violència”. Per a donar una resposta ràpida i homogènia al degoteig incessant de víctimes es va crear esta xarxa provincial que pretén “acabar amb la miserable violència contra les dones, que té com a únics responsables a homes masclistes i covards”.

Premiats en 2020

La Diputació de València rep un esment especial per part del Ministeri que l'any passat va recaure, entre altres institucions i col·lectius compromesos en la lluita contra la violència de gènere, en l'Institut Canari d'Igualtat, per incorporar la perspectiva de gènere en totes les polítiques de l'executiu insular; la xarxa Ödos d'atenció i acompanyament a dones subsaharianes en situació de vulnerabilitat; o Women’s Link Worlwide, entitat que usa el poder del dret per a promoure el canvi social de dones i xiquetes.

Estos esments especials, que s'entreguen des de 2004, van reconéixer igualment l'aportació multidisciplinària de persones com la periodista i investigadora Ana Bernal, la teòrica feminista Rosa Cobo o les operadores del servei 016 per la seua atenció a les víctimes de violència de gènere durant l'estat d'alarma, amb un increment exponencial de les telefonades.

La Diputació de València i l’Ajuntament de Gandia abordaran la restauració del campanar de la Col·legiata. Així ho ha confirmat el president provincial, Toni Gaspar, durant la seua visita d’este dimecres a la capital de la Safor, acompanyat per l’alcalde de Gandia, José Manuel Prieto, i el diputat d’Hisenda i regidor local Vicent Mascarell. Gaspar ha conegut de primera mà les necessitats de l’històric edifici al costat de tècnics municipals i l’abat, Ángel Saneugenio.

El president Gaspar ha manifestat la intenció de la Diputació de participar-hi juntament amb l'Ajuntament de Gandia i la Fundació en els treballs de restauració del campanar de la seu, una actuació en la qual es proposarà participar a la Generalitat. El màxim responsable de l’ens provincial ha recordat que la Diputació també ha declarat l'Any jubilar de sant Francesc de Borja pel que, a més de les activitats previstes, "tenim la intenció que hi haja alguna cosa física perquè l’Any jubilar deixe empremta al patrimoni de Gandia”.

El president ha informat que l'estimació dels tècnics situa el cost de la intervenció en un milió dʻeuros i que ara les institucions treballaran dins del sí del Patronat per a fer realitat lʻactuació.

D'altra banda, José Manuel Prieto ha agraït la vista de Toni Gaspar i ha valorat l'anunci com “una mostra més del compromís de la Diputació amb la ciutat i la celebració de l'Any Jubilar". Prieto ha incidit que "continuem cridant a totes les portes per aconseguir les ajudes i inversions possibles. La Seu és patrimoni de Gandia i es mereix l'esforç institucional".

"Hem decidit que la ciutat no pare i la intenció és que els treballs puguen iniciar-se el 2022. Gandia s'està preparant per eixir d'esta crisi més forta i continuar sent una de les ciutats més importants de la Comunitat”, ha conclòs l’alcalde.

Inversions a Gandia

El compromís al qual fa referència l'alcalde es traduïx en 4,5 milions d'euros invertits per la Diputació a Gandia en el que portem de legislatura, la qual cosa deixa una mitjana anual de prop de 2,3 milions que quadruplica l'aportació anual de la corporació a la capital de la Safor en el període 2011-2015.

Este esforç inversor que posa a la disposició dels ajuntaments els recursos necessaris per a exercir l'autonomia local per la qual aposta la Diputació ha permés actuacions com la millora de la seguretat i la imatge a l'entorn de la platja de Gandia, amb la conversió de dos quilòmetres de la CV-605 en un bulevard que inclou cinc accessos a la platja i que ha substituït l'antiga carretera per una avinguda amb dos carrils per sentit, via de ciclovianants i millores urbanes i paisatgístiques.

La diputada de Cooperació Internacional, Mentxu Balaguer, s'ha desplaçat a l’Encontre Internacional de Dones en Acció Política que se celebra a Sucre (Bolívia), amb una delegació del Fons Valencià per la Solidaritat, en la qual també participen edils de municipis valencians com l'Alcúdia, Ràfol de Salem, Picassent i Polinyà de Xúquer.

En esta trobada es treballa juntament amb municipis de països del Sud per a enfortir la participació política i social de les dones, aconseguir la igualtat i erradicar la violència de gènere des del municipalisme.

L'acció s'emmarca dins del projecte de cooperació tècnica “Creant cercles d'aprenentatge amb dones líders des de l'apoderament de representants polítiques” del Fons Valencià, cofinançat per la Conselleria de Participació, Transparència Cooperació i Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana i executat amb la col·laboració de l’ONGD boliviana Centro Juana Azurduy.

Benefici per a 145 dones i el seu entorn social

Les línies d'actuació d'este projecte, que beneficia de manera directa 145 dones líders d'organitzacions polítiques i socials, i de manera indirecta tot el seu entorn social i territorial, estan centrades en l'enfortiment de capacitats de les dones, l'establiment d'aliances i estratègies per a posar en el debat públic la realitat de l'exercici del dret a la participació política de les dones, i un intercanvi d'experiències i coneixements mitjançant una trobada internacional de dones de Bolívia, l'Equador, El Salvador i la Comunitat Valenciana, així com l'anàlisi de la realitat de la participació política de les dones en cada context geopolític.

El resultat d'estes línies d'actuació serà la creació d'una agenda política comuna com a estratègia que permeta la realització d'una xarxa internacional permanent entre les participants

Per a arribar als diferents objectius s’estan realitzant des de l’inici del projecte diferents activitats com, entre altres, processos de formació política mitjançant tallers i capacitacions; assistència tècnica i acompanyament al funcionament orgànic i de gestió d’organitzacions socials de dones; esdeveniments per a l’elaboració de propostes per a l’agenda política de dones amb la participació de dones líders d’organitzacions socials i representants polítiques; i l’actual Encontre Internacional de Dones en Acció Política, amb representats polítiques de Bolívia, L’Equador, El Salvador i la Comunitat Valenciana.

També, este projecte -a causa del context pandèmic- ha comptat amb sensibilització i informació cap a les dones davant la prevenció i mitigació de la COVID-19, així com s’editarà i es publicarà l’agenda política consensuada a l’Encontre Internacional.

D'altra banda, dones líders polítiques de Bolívia i autoritats de la ONGD Centre Juana Azurduy realitzaran una passantia a la Comunitat Valenciana per enfortir la xarxa internacional de dones i compartir experiències en clau local de consecució de la igualtat entre dones i homes i de lluita contra la violència de gènere.La diputada de Cooperació Internacional, Mentxu Balaguer, s'ha desplaçat a L’Encontre Internacional de Dones en Acció Política se celebra a Sucre (Bolívia), en una delegació del Fons Valencià per la Solidaritat, en la qual també participen edils de municipis valencians com L'Alcúdia, Ràfol de Salem, Picassent i Polinyà de Xúquer.

En aquesta trobada es treballa juntament amb municipis de països del Sud per a enfortir la participació política i social de les dones, aconseguir la igualtat i erradicar la violència de gènere des del municipalisme.

L'acció s'emmarca dins del projecte de cooperació tècnica “Creant cercles d'aprenentatge amb dones líders des de l'apoderament de representants polítiques” del Fons Valencià, cofinançat per la Conselleria de Participació, Transparència Cooperació i Qualitat de Democràtica de la Generalitat Valenciana i executat amb la col·laboració de l’ONGD boliviana Centro Juana Azurduy.

Benefici per a 145 dones i el seu entorn social

Les línies d'actuació d'aquest projecte, que beneficia de manera directa 145 dones líders d'organitzacions polítiques i socials, i de manera indirecta tot el seu entorn social i territorial, estan centrades en l'enfortiment de capacitats de les dones, l'establiment d'aliances i estratègies per a posar en el debat públic la realitat de l'exercici del dret a la seua participació política de les dones, i un intercanvi d'experiències i coneixements mitjançant una trobada internacional de dones de Bolívia, l'Equador, El Salvador i la Comunitat Valenciana, així com l'anàlisi de la realitat de la participació política de les dones en cada context geopolític.

El resultat d'estes línies d'actuació serà la creació d'una agenda política comuna com a estratègia que permeta la realització d'una xarxa internacional permanent entre les participants.

Per a arribar als diferents objectius s’estan realitzant des de l’inici del projecte diferents activitats com, entre altres, processos de formació política mitjançant tallers i capacitacions; assistència tècnica i acompanyament al funcionament orgànic i de gestió d’organitzacions socials de dones; esdeveniments per a l’elaboració de propostes per a l’agenda política amb la participació de dones líders d’organitzacions socials i representants polítiques; i l’actual Encontre Internacional de Dones en Acció Política, amb representats polítiques de Bolívia, L’Equador, El Salvador i la Comunitat Valenciana.

El projecte, degut al context de la pandèmia, ha comptat amb sensibilització i informació cap a les dones davant la prevenció i mitigació de la COVID-19, i també s’editarà en l’agenda política consensuada a l’Encontre Internacional.

D'altra banda, dones líders polítiques de Bolívia i autoritats de la ONGD Centre Juana Azurduy realitzaran una passantia a la Comunitat Valenciana per enfortir la xarxa internacional de dones i compartir experiències en clau local de consecució de la igualtat entre dones i homes i lluitar contra la violència de gènere.

El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha visitat este dimecres Beniflà on, acompanyat per l'alcalde, Borja Gironés, i el diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha recorregut algunes de les actuacions executades en el municipi de la Safor a través dels plans provincials, amb una inversió que arriba als 775.000 euros en els poc més de dos anys de la present legislatura.

Entre les obres escomeses per l'ajuntament amb les ajudes del Pla d'Inversions de la Diputació, un programa bianual que tornarà a aprovar-se de cara a 2022-23, destaca la reurbanització de l'avinguda Regne de València, amb un pressupost de 107.000 euros, i la del Jardí Ronda, en el qual a més s'ha millorat l'equipament i s'ha ampliat la xarxa de pluvials, una intervenció amb un cost global de 140.000 euros.

L'alcalde de Beniflà, Borja Gironés, ha valorat l'esforç inversor de la Diputació i el respecte per l'autonomia dels ajuntaments, que són els que decidixen el destí final de les ajudes provincials. Entre les actuacions dutes a terme en els últims mesos destaca també l'aposta per les energies renovables, incentivada per la corporació provincial amb la vista posada en els objectius de l'Agenda 2030, que es traduïx en projectes com la instal·lació de plaques solars fotovoltaiques que permeten l'estalvi energètic en l'enllumenat públic i en instal·lacions municipals com el poliesportiu.

En la present legislatura, la Diputació ha destinat a Beniflà 775.000 euros, amb una mitjana anual inversora de 387.000 euros que quasi duplica els 212.000 euros de la passada legislatura i sextuplica els 61.000 euros anuals invertits per la corporació en el municipi en el període 2011-2015.

La Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València ha presentat a l’Ajuntament d’Alzira la campanya de foment del valencià ‘Som de barri, de ciutat, de botiga i de mercat’ destinada al comerç local, amb l'assistència de l’alcalde Diego Gómez i el regidor de Cultura, Alfred Aranda, i la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno.

Alzira és una de les localitats que han establit els premis a l'ús del valencià en el comerç local, i per tant rebran els materials que la Diputació ha preparat per a la campanya: els carros de la compra, fabricats per l'empresa Rolser, ubicada a Pedreguer; juntament amb les bobines de paper d'embolicar, fets per Manipulats del Paper Martínez, de l'Orxa.

“Més de mig centenar de comerços d’Alzira s’han inscrit fins ara a la campanya de promoció del valencià impulsada pel Servei de Promoció del Valencià d’Alzira i per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València”, ha anunciat el regidor de Cultura, Alfred Aranda.

La campanya lliga els valors de proximitat, qualitat i confiança que caracteritzen tant el comerç de barri i de mercat com la llengua pròpia del nostre poble, el valencià.

La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha explicat que "el comerç local és proximitat, perquè parlar valencià en les tendes és un valor afegit”, i ha incidit en “la coordinació institucional amb la conselleria perquè la campanya arribe a les botigues i mercats, i que tots els pobles que pertanyen a la Xarxa de Serveis Lingüístics la puguen utilitzar i adaptar”.

Per la seua banda, l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez, ha recordat que ahir es complien 38 anys de l’aprovació de la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià, i ha reclamat una actualització de la norma per a incorporar la situació actual a les comarques i municipis.

Amb el lema «Som de barri, de ciutat, de botiga i de mercat», la Unitat de Normalització Lingüística ha completat una campanya que es concreta en carros de la compra i bobines de paper d'embolicar destinats a ser distribuïts entre les botigues del comerç de proximitat. El lema compta amb frases adjacents com ara: ‘bon dia’, ‘guarda-me'n per a demà’, ‘qui va ara’ i ‘m'ho recomanes?’, que duen implícits la complicitat i el bon veïnat. Valors que vol transmetre també la campanya.

Amb Alzira, els ajuntaments que han establit els premis a l'ús del valencià en el comerç local són: Algemesí, Montserrat, Silla, Massamagrell, Burjassot, Quart de Poblet, Corbera, Catadau, Canet d’en Berenguer, Alboraia i Xàtiva.

Vídeo promocional

El disseny de la campanya, dels creatius de La Casa Cantonera, s'amplia amb un vídeo promocional de Nat Estudi, un rap creat per a l'ocasió per Herbanegra i el monòleg de Riure's en valencià, interpretat per Maria Juan i Maria Zamora.

Campanya a Alzira

L’Ajuntament d’Alzira posa en marxa a partir de demà esta campanya, en la qual se sortejaran 90 carros de compra entre els clients de les botigues participants. La regidoria de Cultura, a través del servei de Promoció d’Ús del Valencià d’Alzira, el Serval, impulsa esta campanya, que es realitzarà al municipi gràcies als materials facilitats per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València.

El regidor Alfred Aranda ha informat que “demà començarà el repartiment a les botigues adherides del material de la campanya, carros de la compra amb lemes relacionats amb l’ús del valencià a les botigues, paper d’ús alimentari amb missatges promocionals i les urnes i paperetes per a la participació en el  sorteig de 90 carros amb eslògans de la campanya”. El termini per a la inscripció en la campanya es mante obert fins al divendres.

Aranda destaca també que l’objectiu de la campanya “és doble: fomentar la compra en el comerç de barri i fomentar l’ús del valencià en el dia a dia i a les botigues”.

El regidor de Cultura anima a participar en esta campanya. Els clients podran participar en el sorteig cada vegada que compren fins al 19 de desembre. El 20 de desembre es farà el sorteig i es comunicarà quins són els guanyadors a cada un dels establiments participants.

La diputada de Mobilitat Sostenible de la Diputació de València, Dolors Gimeno, es reunix amb el regidor de Medi Ambient, Agricultura i Transició ecològica de l'Ajuntament d'Alzira, Pep Carreres, i l'equip tècnic per analitzar conjuntament els projectes de mobilitat en el nucli urbà, i el segon pla de mobilitat urbana amb vies de connexió intermunicipal, a més del projecte d’anell verd del municipi.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha participat en la taula inaugural de la jornada ‘Experiències supramunicipals de gestió de residus sòlids urbans’, organitzada a Alzira per la Mancomunitat de la Ribera Alta.

En l'acte també han participat l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez; el director general d'Administració Local, Antoni Such; el president de la Mancomunitat de la Ribera Alta, Txema Peláez; i la vicepresidenta de la Diputació, qui ha destacat que "en matèria de residus, l'estratègia de la Diputació és la diagnosi, l'acció i l'educació ambiental a través de la convocatòria Reacciona".

La vicepresidenta Amigó ha explicat que "dins de la convocatòria Reacciona, que creàrem l'any passat, hem invertit prop de 600.000 euros per a la redacció de Plans Locals de Gestió de Residus. El primer pas és saber quins i quants residus estem produint i què hem de fer, de la mà de la ciutadania, per assolir els objectius fixats pel Pla Integral de Residus".

"Actualment, 53 municipis i 3 mancomunitats ja tenen el seu Pla de Gestió de Residus i altres 50 municipis i 5 mancomunitats van a començar a redactar-lo ara. A més, hem destinat un milió d'euros per a la implantació de les accions proposades en estos Plans, com per exemple, el compostatge domèstic o comunitari; l'aprofitament energètic dels bioresidus; la recollida porta a porta o fins i tot, la compra de maquinària per al tractament de la palla de l'arròs per a evitar la seua crema. És a dir, li donem una continuïtat als Plans redactats i aprovats prèviament per les entitats locals" ha subratllat la responsable de Medi Ambient de la Diputació, Maria Josep Amigó.

Respecte de l’educació ambiental “l’any que ve, 38 educadors i educadores ambientals, 26 a jornada completa i 12 a mitja jornada, recorreran les comarques valencianes per a sensibilitzar i formar a la ciutadania” ha anunciat la vicepresidenta.