La Conselleria d'Educació, Cultura i Esport distribuirà en els instituts la novel·la gràfica ‘El capellà de les ratlletes’, un còmic amb un recorregut per la figura de l'erudit Tomás Vicente Tosca, la història de la ciutat en els inicis del segle XVIII, i els costums de l'època.

‘El capellà de les ratlletes’, obra de Manel Gimeno, està editat pel Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat, MuVIM, institució de la Diputació de València lligada a la figura de Tomás Vicente Tosca (València, 1651-1723), conegut com el pare Tosca, per la maqueta de grans dimensions que s'alberga en el vestíbul del museu.

El plànol de València, que va dibuixar l'erudit impulsor del moviment Novatores en els inicis del segle XVIII, va inspirar la realització d'una maqueta recreació de la capital valenciana, obra de Tallers Herraiz, que s'ha convertit en un dels grans atractius del museu. I, ara, l'Àrea de Cultura de la Diputació de València publica el còmic que rememora la creació d'aquell pla tan conegut.

Per a la diputada del MuVIM, Glòria Tello, la iniciativa també ajuda a la difusió d'un període de la història valenciana que inclou fites com la Guerra de Successió, la Batalla d'Almansa i l'abolició dels Furs, i, a més, “posa encara més en valor una aportació cartogràfica tan de referència que, en la seua versió gravada, va ser la utilitzada per Manuel Sanchis Guarner a l'hora d'incorporar plans en el seu llibre ‘La ciutat de València’, en 1972”.

Són precisament les avantdites característiques de l’obra ‘El capellà de les ratlletes’ les que expliquen, en bona part, la seua difusió per la Conselleria en els instituts de les comarques de València. La directora general d'Innovació Educativa de la Conselleria, Reis Gallego, aporta una altra de les claus del repartiment als centres educatius: “La versió en valencià d'esta publicació és un bon instrument al servei de la docència de i en llengua pròpia, i el professorat té a la seua disposició un material nou, on s'inclou un annex de Rafa Higón que pot ser molt útil en classe”.

El director del MuVIM, Rafael Company, posa en relleu que este còmic, alhora que recorda la figura d'un dels membres de la generació pre-il·lustrada, els novatores, “publicita l'existència de la nostra maqueta, que és una de les exposicions permanents del museu, i convida que la ciutadania de totes les edats ens continue visitant”. En eixe sentit, exemplars en valencià i en castellà del còmic ‘El capellà de les ratlletes’ seran distribuïts als qui assistisquen a les visites guiades de la maqueta.

Rosa Albiach, coordinadora tècnica de l'edició i responsable de les exposicions permanents del MuVIM, incidix en el fet que el còmic de Gimeno constituïx una aproximació molt acurada a l'arquitectura de la València del segle XVIII: “una obra d'estes característiques exigix un esforç previ de documentació i, per què no dir-ho, una gran sensibilitat cap al patrimoni artístic i històric”. I en ‘El capellà de les ratlletes’ això està molt present.

La Diputació de València ha celebrat este cap de setmana dos trobades molt especials a Burjassot i Picanya, amb la presència del pedagog i dibuixant Francesco Tonucci, en unes jornades sobre el paper de la infància en la configuració del sistema educatiu i de la societat actual, organitzades per l'àrea d'Educació i Inclusió Social que dirigix Empar Folgado.

El projecte ‘Repensem amb Tonucci’ ha congregat a diferents professionals de l'educació, així com a famílies, estudiants (preferentment de magisteri i educació infantil), representants polítics (diputats i diputades autonòmiques i provincials), i d'ajuntaments (alcaldies, regidories i personal tècnic), entre altres.

Durant la jornada del divendres a Burjassot, Francesco Tonucci va presentar el seu últim llibre titulat ‘Pot un virus canviar l'escola?’. A través d'este llibre, Tonucci posa en valor les actuacions que, durant la pandèmia i el confinament al voltant del món, han fet possible donar a conéixer la veu de les xiquetes i els xiquets.

Posteriorment, es va obrir un debat entre els assistents respecte a la pandèmia i els canvis que esta ha provocat en els centres educatius, com han sigut la nova manera de relacionar-se, la impossibilitat tant del treball en equip, com de les activitats i experiències internivel, o la prohibició del contacte físic i la nul·la cooperació entre les famílies.

Malgrat això, també s'han observat alguns aspectes positius, com utilitzar els espais exteriors d'una altra manera, l'augment exponencial de la utilització de les TICS, més recursos humans i menys ràtio per aula, etc. Com a conclusió, “les emocions són i seran la part més important del nostre currículum”, assegurava Tonucci.

Per part seua, la diputada d'Educació, Empar Folgado, ha assegurat que “confiem que les reflexions compartides en esta trobada aporten llum i ajuden a establir millores en la manera d'entendre l'educació i també, molt especialment, a l'hora de continuar fent passos en la consideració de les xiquetes i els xiquets com a ciutadania activa de ple dret”.

En la jornada del dissabte, celebrada a Picanya, van participar nombrosos representants polítics i tècnics d'aquelles localitats que formen part de la xarxa ‘La ciutat de les xiquetes i dels xiquets’.

En la mateixa es va debatre com impulsar, a través de les administracions, la participació de la infància en el govern de la ciutat, i com restituir l'autonomia de moviments dins de l'espai públic.

El Teatre Principal de València acollirà el pròxim cap de setmana el cinqué Feminari organitzat per l'àrea d'Igualtat de la Diputació de València, que torna a la presencialitat després de mesos de restriccions a causa de la Covid-19 per a analitzar els reptes feministes després de la pandèmia. El president Gaspar i la diputada d'Igualtat, Eli García, intervindran en l'acte inaugural del divendres per a donar pas a la ponència ‘La civilització feminista’, a càrrec de la catedràtica emèrita de Filosofia Moral i padrina del congrés, Amelia Valcárcel.

El congrés feminista de la Diputació, que compta ja amb 800 inscripcions a només cinc dies per a la seua obertura, abordarà enguany temes com la coeducació, l'emprenedoria, la prostitució i les polítiques d'igualtat, amb ponents com la presidenta de CEV València, Eva Blasco; la secretària de Formació, Ocupació i Igualtat d'UGT-PV, Pilar Mora; la directora cumlaude en Filosofia Rosa María Rodríguez Magda; l'escriptora María Murnau; l'actriu Rosana Pastor; i l'ex vicepresidenta del Govern Carmen Calvo, que tancarà el Feminari amb la conferència ‘Com eixim d'esta?’

Durant dia i mig, el Feminari de la Diputació tornarà a convertir-se en espai de debat i reflexió sobre els reptes de la dona, en esta ocasió en ple trànsit cap a una nova normalitat en la qual no es contempla fer passos arrere en el camí cap a la igualtat real entre homes i dones. Per a això, l'àrea que dirigix Eli García proposa un programa amb cinc taules de debat i tres conferències, la de la catedràtica en Dret Processal Elena Martínez sobre ‘Igualtat i Violència de Gènere en temps de distòpia pandèmica’; la de la directora de la Fundació Dones, Marisa Soleto, sobre ‘Polítiques d'Igualtat per a la recuperació econòmica’; i la de Carmen Calvo que posarà fi a esta cinquena edició del Feminari.

Economia, audiovisual i explotació sexual

Respecte a les taules de debat, la primera d'elles tindrà lloc al migdia del divendres amb el títol ‘La coeducació importa’. La professora Elena Simón, llicenciada en Filologia Moderna, la sociòloga Marina Subirats i la directora de la Fundació ANAR, Teresa Martínez Peral, aportaran el seu punt de vista sobre les claus per a coeducar i les cures com a valor essencial per a la vida.

Per a la vesprada del divendres hi ha programades altres dos taules de debat. La primera versarà sobre dones referents en el món rural, amb la projecció del vídeo amb el mateix títol i un diàleg amb les seues protagonistes. La segona aprofundirà en l'altra mirada sobre l'economia proposada per l'àrea provincial d'Igualtat, amb la participació de la professora i directora de la Unitat d'Investigació d'Economia Feminista, Isabel Pla, la presidenta de CEV València, Eva Blasco, i la secretària de Formació i Ocupació d'UGT-PV, Pilar Mora. Les ponents aportaran el seu punt de vista sobre el teletreball i la conciliació corresponsable, la realitat de la dona en l'àmbit empresarial i els reptes feministes per al sindicalisme de classe.

La matinal del dissabte comptarà amb altres dos taules de debat. La primera d'elles sobre la cultura audiovisual, en la qual intervindran Yolanda Domínguez, artista visual experta en comunicació en gènere; l'actriu valenciana Rosana Pastor, guanyadora del Goya per ‘Tierra y libertad’; i l'escriptora, il·lustradora i divulgadora María Murnau. La segona, sota el títol ‘L'explotació sexual’, abordarà la prostitució abans i durant la pandèmia, l'atenció i protecció a les víctimes d'explotació sexual i la falsa llibertat del cos venut. La presidenta de l'associació solidària ASFA, Maura von Fürth; la directora territorial de la Fundació Apip-Acam, Yolanda Tornero, i la filòsofa i escriptora Rosa Mª Rodríguez Magda seran les ponents.

La doctora en Dret Constitucional i ex presidenta del Govern, Carmen Calvo, pronunciarà la conferència ‘Com eixim d'esta?’ el dissabte a les 13.00 hores, abans de la clausura a càrrec de la diputada d'Igualtat, Eli García, i el tancament musical de Jazz Woman, autores de la banda sonora d'esta nova edició del Feminari.

Un total de tres localitzadors de la indústria audiovisual dels Estats Units i quatre de Regne Unit visiten durant hui i demà diversos municipis de la província de València per a projectar futurs rodatges, en una acció organitzada per València Turisme a través de Film València.
 

Així, durant la jornada de hui els agents internacionals visitaran els municipis de Requena, Sagunt i Cullera, on coneixeran el patrimoni arquitectònic i cultural d'aquestes localitats, a més de degustar part de la seua gastronomia.

Demà dimarts, després de concloure la seua estada a Cullera, es desplaçaran fins a Gandia per a recórrer les seues platges, el port i visitar alguns dels seus llocs més emblemàtics de la zona, com el Monestir de Sant Jeroni de Cotalba i el Palau Ducal, a més de conèixer també la gastronomia local.



La visita dels set localitzadors per a conèixer els possibles platons valencians va començar ahir diumenge a la ciutat de València, amb la col·laboració de València Film Office de l'ajuntament, on van visitar espais com a Fira València, la Ciutat de les Arts i les Ciències, Bombes Gens, el centre de la ciutat, el Jardí del Túria o l'Albufera, entre altres.
 

Accions prèvies a Valladolid
 

L'arribada de localitzadors internacionals a la província de València es produeix després de les trobades mantingudes per Film València (per part de Diputació de València) i València Film Office (per part de l'Ajuntament de València), Benidorm Film Office i Costa Blanca en el Summit and Expo Shooting Locations Marketplace celebrat els dies 21 i 22 d'octubre a Valladolid, on es va donar a conèixer el territori valencià i les seues peculiaritats culturals, paisatgístiques i gastronòmiques, claus a l'hora de seleccionar territoris on realitzar rodatges audiovisuals.

Des de fa unes setmanes el Museu de Prehistòria de la Diputació de València compta amb nou material paleoantropològic als seus fons. En concret, es tracta d’un esquelet neandertal que va ser trobat l’any 2010 a la Cova Foradada d’Oliva (La Safor) en una excavació dirigida per J. Aparicio Pérez.

Amb motiu de l’arribada de les restes als magatzems del museu, el diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, i la directora del museu, Maria Jesús de Pedro, han volgut inspeccionar les restes, en companyia del conservador del museu, Alfred Sanchis.

La valoració de l’arribada d’esta peça singular és motiu de satisfacció per als responsables del museu, ja que ressitua el Museu de Prehistòria de València entre els capdavanters en materials propis d’esta espècie extinta del gènere Homo. En paraules del diputat de Cultura, Xavier Rius, “els nostres conservadors comencen a preparar des de hui mateix els elements de la narrativa i la museografia que acompanyarà esta peça a l’exposició permanent del museu”.

Al mateix temps, la directora del museu, Maria Jesús de Pedro, es congratula per haver finalitzat un periple dels materials que els ha dut a una fase de restauració i a altres d’estudi, la qual cosa ha permés fixar valuoses informacions que seran publicades en breu.

L’esquelet, conservat parcialment, formava part d’un bloc bretxificat, raó per la qual va ser traslladat a l’IPHES (Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social) de Tarragona per a la seua restauració i investigació científica, a càrrec de Gala Gómez Merino, restauradora d’esta institució. El procés ha sigut llarg i minuciós i ha permés l’extracció de diversos elements anatòmics i el seu posterior estudi per part d’un equip de paleoantropòlegs encapçalat per Carlos Lorenzo Merino, investigador de l’IPHES i professor de la Universitat Rovira i Virgili, i M. Eulàlia Subirà de Galdàcano, professora de la Universitat Autònoma de Barcelona.

De l’esquelet es conserva el crani, la mandíbula, el tòrax i el braç esquerre i es va trobar en connexió anatòmica i podria correspondre a un enterrament practicat a l’interior de la cova. Presumiblement, el cos del finat es va col·locar en posició decúbit lateral esquerre. Les primeres dades facilitades per l’equip investigador el relacionen amb un home d’uns 30 a 40 anys d’edat en el moment de la seua mort. Les seues característiques morfològiques el vinculen a Homo neanderthalensis, el grup humà present al nostre territori abans de l’arribada de l’espècie actual Homo sapiens.

Estes restes tornen ara a València per al seu dipòsit definitiu. Es tracta d’una troballa amb un interés paleoantropològic i arqueològic extraordinari, per la qual cosa el Museu de Prehistòria de la Diputació ja prepara la seua pròxima exposició a les sales permanents de societats caçadores-recol·lectores.