La ciutat de Madrid va acollir ahir la presentació de la nova edició del certamen nàutic València Boat Show, que se celebra anualment en la Marina de València, amb la col·laboració de València Turisme.

El responsable de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, va participar en l'esdeveniment, celebrat en la Fundació Carlos de Amberes, al costat del director de Visit València, Antoni Bernabé; el director del certamen, Eduardo Gil; el director general de la Marina de València, Vicent Llorens; i la presidenta de la Unió d'Empreses Nàutiques, Isabel Gil.

València Boat Show 2021 tindrà de nou format presencial i se celebrarà del 28 d'octubre a l'1 de novembre, recolzat per la marca turística de la Diputació de València “pel seu gran potencial i incidència com a certamen de referència internacional del turisme nàutic en el turisme de la província, ja que s'ha anat professionalitzant i consolidant entre els professionals del sector nàutic i agents del turisme esportiu”, segons el diputat Jordi Mayor.

Enguany porta per lema “Vine, descobreix, navega”  i tindrà tres zones: Descobreix la nàutica, Viu la nàutica i Passió per la nàutica. A més, mantindrà actiu el saló virtual després d'obrir aquesta via de projecció l'any passat a causa de la pandèmia, connectant així la nàutica a nivell global.

El Saló de Plens de la Diputació de València exhibirà durant el cap de setmana del 9 d’Octubre la Real Senyera de Blasco Ibáñez, la que va cobrir el fèretre del cèlebre escriptor, periodista i polític valencià en el seu últim viatge a la seua ciutat natal, propietat de la Generalitat després de ser heretada en 1944 pel novel·lista Ricardo Muñoz Puelles i donada a la Unió Valenciana de González Lizondo, que la va cedir al Consell en temps de José Manuel Miralles.

La coneguda popularment com Senyera de Blasco Ibáñez és una rèplica de les encarregades pel Marques de Sotelo, sent alcalde de València, a la fàbrica de teixits de seda d'Eduardo Sanchís Romero. L'industrial del carrer Quart va entregar una peça exactament igual que la que custodia l'ajuntament de la ciutat, primorosament teixida en seda amb quatre franges granades sobre fons de tissú daurat, amb franja blava en el costat de l'asta, que alberga una corona també de tissú daurat. La de Blasco és la tercera de les rèpliques fetes per Sanchis Romero, amic personal de l'escriptor valencià.

La Real Senyera que exhibirà a partir del divendres la Diputació té unes dimensions de 285x181 centímetres i des de fa uns anys es conserva en una vitrina, lleugerament inclinada, que acompanya a la peça en les escasses eixides del seu espai habitual a la Casa Museu Blasco Ibáñez, en el barri de la Malva-rosa.

La Diputació manté una relació històrica amb la Real Senyera. De fet, la bandera original del segle XVI que hui conserva el Museu Històric Municipal de València, va ser restaurada per les monges i les xiquetes d'acolliment de la Beneficència en un dels tallers del centre cultural de la corporació provincial que, a la fi del segle XIX, va ser construïda en l'antic convent de la Corona amb la finalitat de socórrer a la indigència. La restauració per part de la Diputació de la envellida Senyera de 1545 coincidix en el temps amb l'encàrrec de les rèpliques per part de l'ajuntament.

La de Blasco, inhumat en terres franceses on es trobava exiliat, és la tercera de les rèpliques de la Senyera elaborada pel taller de Sanchis Romero, i es va emprar en el trasllat de les restes de l'escriptor a València, amb l'arribada de la II República.

Portes obertes en la Diputació

L'exhibició de la Senyera de Blasco Ibáñez en el saló de plens provincial del Palau dels Scala és un dels reclams de les jornades de portes obertes de la Diputació durant el cap de setmana del 9 d’Octubre. Però no és l'únic, ja que la històrica Senyera, quasi centenària, compartirà espai amb una altra icona històrica com el Guerrer de Moixent, la xicoteta figura de bronze d'origen iber trobada en 1931 durant les excavacions en la Bastida de les Alcusses.

El Guerrer capitaneja una mostra organitzada pel Museu de Prehistòria i l’OFITEC de la Diputació que recorre l'evolució i els usos contemporanis d'este emblema del patrimoni valencià. L'exposició podrà visitar-se els caps de setmana i festius fins a gener de 2022 en el Saló de Respecte de la corporació provincial, i serà un dels grans atractius de les jornades de portes obertes amb motiu del 9 d’Octubre.

En estes jornades, els visitants podran descobrir la història i el patrimoni d'una institució bicentenaria que representa als 266 municipis de la província. El divendres 8 d'octubre, de 16 a 20 hores; i el dissabte i diumenge 9 i 10 d'octubre, de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, la Diputació obri els palaus de la Batlia i els Scala amb la Senyera de Blasco Ibáñez i el Guerrer de Moixent, a més del ric patrimoni que guarden els patis dels dos palaus, la sala 9 d’Octubre, el despatx del president, l'escala imperial i el saló de plens, entre altres estades.

La Diputació de València ha programat entre el divendres i el diumenge jornades de portes obertes amb motiu de la celebració del 9 d’Octubre. La corporació provincial acosta a la ciutadania el ric patrimoni que guarden els palaus de la Batlia i els Scala, seu central de la Diputació en Plaça Manises.

El divendres, de 16 a 20 hores, i el dissabte i diumenge de 10 a 14 i de 16 a 20 hores, els visitants podran descobrir la història dels patis gòtics dels dos palaus i recórrer estades com la sala 9 d’Octubre, el despatx del president, l'escala imperial i el saló de plens, que durant el cap de setmana exhibirà la Senyera de Blasco Ibáñez, una rèplica de la bandera custodiada per l'Ajuntament de València elaborada en 1928 per encàrrec del llavors alcalde, el Marqués de Sotelo.

La bandera amb la qual es va cobrir el fèretre de Vicente Blasco Ibáñez en el trasllat de les seues restes a València presidirà un saló de plens d'estil modern, dissenyat en 2007 per Salvador Vila, i que compta amb altres joies patrimonials com el tríptic monoteista de Manuel Boix, Artur Heras i Rafael Armengol, companys en l'Escola de Belles Arts de Sant Carles. L'obra, que va marcar l'inici d'una nova generació d'artistes valencians d'avantguarda, utilitza l'art com a instrument de denúncia, solidaritat i crida a l'acció.

La visita arranca al pati de la Batlia, declarat Monument Històric Nacional i, després del pas per l'àrea presidencial, on es recullen els retrats dels presidents de la institució al llarg dels seus més de dos segles d'història, el saló de plens i el Saló de Respecte, convertit en sala d'exposicions, finalitza en la mansió senyorial del Marqués de la Scala, Bé d'Interés Cultural.

La Senyera i el Guerrer

La Real Senyera no serà l'únic emblema del patrimoni valencià que els visitants poden descobrir en les jornades de portes obertes de la Diputació. Ens detenim en el Saló de Respecte, una de les parades del recorregut per la seu provincial, per a endinsar-nos en la història i la repercussió social del Guerrer de Moixent, la xicoteta figura de bronze trobada en 1931 en La Bastida de les Alcusses.

L'exposició, organitzada pel Museu de Prehistòria i l’OFITEC de la Diputació, oferix imatges de les troballes en el poblat iber de Moixent i l'evolució arqueològica de la icona de la ruta dels ibers a la província, amb la peça original del Guerrer com a eix d'una mostra molt visual que podrà visitar-se fins a gener del pròxim any.

MuVIMent  es traduix en un enclavament en constant evolució i ara esta premissa arribarà a la seua màxima expressió. Com? Tot transformant l'interior d'este espai gastronòmic i cultural en una sala més d'exposicions del MuVIM, museu dependent de la Diputació de València.

El cicle començarà este octubre de 2021 i es prolongarà en el temps fins al juliol de 2022. Cada dos mesos, un nou il·lustrador valencià instal·larà les seues obres en MuVIMent  i, a més a més, cada artista disposarà d'un mur de tres per cinc metres on podrà plasmar un nou treball creatiu en un mural efímer que ens acompanyarà tot el període.

El paper de comissari d'esta iniciativa corre a càrrec de Miguel Hache, reconegut artista valencià —però també artista plàstic i il·lustrador— “que ha escollit minuciosament la selecció de noms per a esta primera etapa del MuVIMent  com a galeria d'art en una acció coordinada i impulsada amb la col·laboració del MuVIM”, assenyala Amador Griñó, cap d’exposicions del museu, mentre que la diputada del MuVIM, Glòra Tello, destaca que “este nou espai expositiu ajudarà a donar més visibilitat als nostres artistes”.

5 artistes per a este primer cicle de ‘La Temporada Il·lustrada’

L'encarregada de donar el tret d'eixida d'esta nova etapa cultural en MuVIMent  és l'artista Marta Torres, que el proper divendres 8 d'octubre a les 20:00 h presentarà les seues obres i s'instal·laran a l'espai fins a finals de novembre.

Marta ha publicat dos àlbums il·lustrats, No Turista i Hermanos en Siria, pels quals ha rebut premis de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport com a Millor Llibre Il·lustrat de 2019 per No Turista, i el premi Cómic y Desarrollo Social, de la Fundació Divina Pastora, pel llibre Hermanos en Siria. La seua inquietud vers els temes socials fa que hi trobe la inspiració per a gran part dels seus treballs.

Els mesos de desembre i gener tindrem amb nosaltres l'artista gràfic Elías Taño, conegut per les seues il·lustracions en llibres per a editorials com ara Bromera, Virus o Tigre de Paper, articles en revistes o cartelleria d'esdeveniments de música, sindicats, festivals, obres de teatre, etc.

De febrer a març comptarem amb l'artista valenciana Aitana Carrasco (graduada en Belles Arts), amb una àmplia trajectòria com a escriptora i il·lustradora de literatura infantil i guanyadora del IX Concurso de Álbum Ilustrado: A la Orilla del Viento (Mèxic).

Els mesos d'abril i maig el protagonisme està destinat a l'il·lustrador valencià Luis Demano—fill i net de pintors—, els treballes del qual hem pogut veure en agències com ara Sra. Rushmore, o en diaris com ABC i El Mundo. La seua primera incursió laboral dins de l'àmbit gràfic va ser a la revista de còmic i il·lustració Nosotros somos los muertos. Els treballs de Luis es caracteritzen també per un clar component de càrrega reivindicativa i crítica social.

Acomiadaran el cicle als mesos de juny i juliol els components de Memosesmás. Este estudi multidisciplinar se centra en la resolució de problemes de comunicació gràfica a partir d'il·lustracions conceptuals amb una mica d'humor.

Presentació als mitjans

El divendres 8 d'octubre a les 10.00 hores tindrà lloc la presentació del projecte en un desdejuni amb els mitjans en la cafeteria MuViMent. Es prega confirmar assistència al correu comunicacio.muvim@dival.es

Sobre MuVIMent

MuVIMent  és una extensió més del MuViM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat). Amb una agenda repleta d'esdeveniments de dimarts a diumenge, el millor oci i proposta cultural de la ciutat es donen cita cada dia de la setmana (llevat dels dilluns que roman tancat) per a oferir xerrades sobre la diversitat, concursos musicals, col·loquis cinèfils, actuacions teatrals i actuacions en directe.

La Diputació de València ha iniciat les obres de condicionament del traçat de la carretera CV-435, que unix les localitats de Real i Dos Aguas, a la comarca de la Ribera. Concretament, el tram sobre el qual recauran els treballs és el comprés entre el nucli urbà de Real i la CV-422, en el terme municipal de Montroi.

La inversió total de la intervenció ascendix als 3,2 milions d'euros, sent el termini estimat de duració de les obres de 8 mesos aproximadament, per la qual cosa la seua finalització i obertura al trànsit està prevista per al mes de juny de 2022.

Es tracta d'una actuació fonamental per a millorar la seguretat d'esta via, considerada com a Tram de Concentració d'Accidents (TCA), ja que compta amb una plataforma molt estreta i un traçat inadequat, sense vorals i amb el paviment en mal estat, sens dubte insuficient per al trànsit que suporta.

A més, el tram objecte de les obres presenta una quantitat considerable d'accessos directes a la carretera en condicions de visibilitat i trànsit diverses, alternant accessos a indústries amb accessos agrícoles i interseccions amb camins a nuclis residencials.

Per tot això, els treballs consistiran en l'ampliació de la plataforma, dotant a la mateixa de vorals de seguretat, a més de millorar el traçat i les interseccions existents.

L'actuació preveu també l'execució de voreres en tots dos marges de la carretera en el tram urbà, donant-se continuïtat a la vorera del marge esquerre, fora ja del tram urbà, per a dotar d'accés per als vianants i ciclista al poliesportiu municipal.

D'esta manera, l'àrea de Carreteres i Infraestructures que dirigix el diputat Rafa García continua donant respostes a la seua prioritat d'augmentar la seguretat viària de les diferents maneres de transport, i realitzar actuacions que redunden directament en benefici dels usuaris de la xarxa provincial de carreteres.

El diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor, ha visitat hui el certamen profesional IFTM Top Resa, que se celebra en el recinte firal París Port de Versailles i en el qual participa la corporació provincial, per primera vegada, mitjançant la seua marca València Turisme.

Jordi Mayor ha mantingut diferents trobades oficials i reunions de treball amb els responsables de l'Oficina Espanyola de Turisme (OET) de París i agents del sector, durant tota la jornada.
 

Des de dimarts passat i fins demà 8 d'octubre, la fira acull la presentació de novetats d'expositors francesos i també d'uns altres d'àmbit internacional relacionats amb sectors com el dels viatges, esdeveniments, el del turisme i l'oci, entre altres.

 

València Turisme disposa d'un espai expositiu en el qual participen les destinacions de Cullera i Gandia, com dues de les principals destinacions del turisme vacacional francès a la província de València. En aquest espai també es troben la resta de marques turístiques de la Comunitat Valenciana sota la marca Turisme Comunitat Valenciana, dins de l'estand de Turespaña.
 

La participació en aquesta fira complementa les presentacions gastronòmiques realitzades conjuntament amb Visit València el mes de setembre passat i reforça l'aposta de la Diputació de València pel mercat francès, que ja se situa com el tercer en importància tant per a la ciutat de València com per a la província.

El Guerrer de Moixent torna a la Diputació de València, la que va ser la seua casa durant més de 30 anys abans d'instal·lar-se en la Beneficència, actual seu del Museu de Prehistòria de la corporació provincial. La xicoteta peça de bronze, de poc més de set centímetres d'altura, capitaneja l'exposició que commemora els 90 anys de la seua troballa en la Bastida de les Alcusses, quan Vicente Espí va desenterrar la bellíssima escultura del segle IV abans de Crist durant les excavacions del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació.

El president, Toni Gaspar, ha donat la benvinguda al Guerrer durant la presentació de la mostra ‘Arqueologia d'una icona. El Guerrer de Moixent en el temps’, organitzada pel Museu de Prehistòria i l'Oficina Tècnica de Restauració del Patrimoni (OFITEC) de la institució provincial. Podrà visitar-se en el Saló de Respecte del Palau dels Scala, en plaça Manises, els caps de setmana i festius, de 10 a 14 i de 16 a 19 hores, fins al 9 de gener i amb entrada lliure. Coincidint amb l'obertura en el cap de setmana del 9 d’Octubre, els horaris seran de 16 a 20 hores el divendres i de 10 a 14 i de 16 a 20 hores el dissabte i diumenge.

En paraules de Gaspar, “la transcendència de la troballa d'este guerrer a cavall, xicotet en grandària però enorme en valor històric i simbolisme, es demostra amb l'ús que de la imatge han fet i continuen fent institucions públiques i privades de qualsevol àmbit”. “Estem encantats que el Guerrer es torne a allotjar de manera temporal al Palau dels Scala i d'acostar al cor de la ciutat el seu llegat i el de la Bastida de les Alcusses en este viatge apassionant per la ruta dels ibers, tan present a les nostres comarques”, ha afegit l'amfitrió durant l'obertura de l'exposició.

Per part seua, la directora del Museu de Prehistòria, Mª Jesús de Pedro, ha assenyalat que és “la primera vegada que es tracta de manera monogràfica la important troballa del Guerrer de Moixent i la seua influència en la societat valenciana incloent diferents punts de vista, des del context arqueològic fins als usos contemporanis que ens permeten explorar les relacions entre l'arqueologia i la societat”. Els aspectes tècnics, socials i simbòlics de la peça es presenten a través d’un “discurs senzill i divulgatiu dirigit a escolars i públic familiar, amb un disseny museogràfic modern que utilitza la interacció i l'audiovisual per a reforçar l'estreta relació entre passat i present”.

El president Gaspar i la directora del Museu de Prehistòria, qui ha agraït al president la iniciativa de commemorar els 90 anys de la troballa, han avançat a l'alcalde de Moixent, Guillermo Jorques, que el bressol del Guerrer serà el primer municipi que acollirà l'exposició després de la seua posada en escena en la Diputació. L'alcalde, present en un acte al qual han assistit els responsables de Patrimoni i Cultura, Andreu Salom i Xavier Rius, al costat de diputades i diputats de la corporació, ha agraït la implicació de les administracions en la protecció i divulgació del patrimoni de Moixent i ha destacat la figura del Guerrer com “la nostra màxima representació, que ens identifica i representa amb orgull allà on anem”.

Quatre mòduls interactius

El comissari de la mostra i director del projecte arqueològic de la Bastida, Jaime Vives-Ferrándiz, ha explicat que el viatge en el temps al costat del Guerrer de Moixent conté quatre mòduls interactius pensats per a alumnes de Primària, ESO i Batxillerat i públic familiar, que ajuden a entendre la rellevància del personatge en les elits d'una cultura contemporània de grecs, etruscos, púnics i romans, però amb una organització social, ritus, creences i manifestacions artístiques pròpies que s'evidencien en les troballes de la Bastida de les Alcusses.

El primer dels mòduls presenta la Bastida de les Alcusses de Moixent com la nova Pompeia. Una maqueta de l'antiga ciutat ibèrica situa als visitants sobre la superfície del poblat, on hauran de situar el punt exacte en el qual es van trobar diferents objectes arqueològics seguint les pistes que ajuden a descobrir la informació sobre els habitants i la seua forma de vida. El Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació porta quasi cent anys treballant en les excavacions del jaciment, que des de finals de segle va convertir-se en un espai visitable que es troba en procés d'ampliació per a millorar l'experiència històrica i divulgativa.

El segon mòdul explica els elements emprats per a convertir el guerrer a cavall en una representació icònica, i ho fa a través d'un puzle imantat que han de muntar els assistents. El protagonisme del Guerrer es manté en el següent mòdul interactiu, que proposa calcar en un banc retroil·luminat les diferents armes utilitzades pels guerrers ibèrics en cada període. El recorregut finalitza amb una última interacció que planteja al públic reflexionar sobre el que ha vist i depositar en una bústia la seua percepció sobre el Guerrer.

La mostra està composta per 44 peces, incloent materials arqueològics, documents i objectes contemporanis particulars, i compta amb un reforç audiovisual per a un format interactiu. Entre el contingut, destaca la rèplica de Pinazo de la Dama d’Elx, en escaiola pintada, i el diari d'excavació de la Bastida amb la carta remesa pel responsable dels treballs en el moment de la troballa del Guerrer de Moixent que, armat amb falcata a la mà destra, escut redó en l'extremitat esquerra i protegit amb un casc coronat per un gran plomatge, és el principal reclam de l'exposició.

El llegat iber i la Diputació

Més enllà de la bellesa i el valor artístic de l'escultura, el Guerrer de Moixent ens acosta a la història dels assentaments ibers a la província, que actualment podem visitar en municipis com Moixent, Olocau, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Gátova, Aras de los Olmos, Sagunt, Camporrobles i Villar del Arzobispo. La ruta dels ibers és fruit del treball de recuperació i conservació que realitza la Diputació, a través de l'àrea de Cultura i el Museu de Prehistòria, en col·laboració amb els ajuntaments d'estos municipis en l'organització de rutes senderistes, visites guiades i tallers didàctics, entre altres activitats que inclouen la gastronomia.

L'exposició aborda tots els detalls que envolten la figura del Guerrer, que va poder formar part de la coronació d'un símbol personal o familiar o potser va ser esculpit per a transmetre els valors de l'ús de les armes en la intimitat de la casa, en este cas de la Bastida de les Alcusses, un dels jaciments de la xarxa ibera que custòdia i conserva la Diputació de València.

La Bastida de les Alcusses va ser un important assentament fortificat del segle IV a. C. que controlava les comunicacions i els recursos econòmics en l'actual comarca de La Costera. Les excavacions dels tècnics del Servei d'Investigació Prehistòrica han proporcionat dades per a entendre com era la societat que habitava esta zona, amb la jerarquia dels seus habitants, el cultiu de la terra i el comerç amb recursos agraris, metalls i teixits, innovacions tecnològiques com la plantació d'arbres fruiters i el desenvolupament del treball del ferro, l'elevada consideració de les dones com a transmisores del poder familiar i l'ús de les armes, reservat a una minoria qualificada de la qual forma part el Guerrer.

La Diputació organitza el primer Passacarrer de les Comarques a través de la seua marca València Turisme. Este divendres, 8 d'octubre, una representació de col·lectius musicals i grups de balls tradicionals de la província amenitzarà la vespra del dia gran de la Comunitat amb un recorregut entre el carrer Navellos i la Plaça Manises, seu central de la corporació provincial.

La iniciativa part de la voluntat del president de la Diputació, Toni Gaspar, “d’acostar al centre de la ciutat, en una data tan especial en la qual els carrers s'omplin de valencianes i valencians que celebren la seua festa, les diferents manifestacions culturals i tradicions que tenim a les nostres comarques i que són patrimoni de la societat valenciana”.

Amb eixa intenció de fer partícips als municipis de quant esdevé en la capital, la Diputació inicia un projecte que, segons apunta el diputat de Turisme, Jordi Mayor, “està pensat per a fer-ho créixer en els pròxims anys i que siguen cada vegada més les societats musicals, grups de danses i balls tradicionals i altres col·lectius festius dels pobles valencians que participen en este passacarrer”.

El primer Passacarrer de les Comarques arrancarà a les 18.30 hores d'este divendres i comptarà amb la Banda Juvenil de la Societat Musical Instructiva Santa Cecilia de Cullera; l'associació històric-cultural Héroes del Tollo d'Utiel; l'associació Cantares Viejos de Requena; la trobada de banderes Tierra Bobal; el Tío de la Porra de Gandia i dolçainers i tabaleters d’ESMUTRAD València.

La vicepresidenta de la Diputació i presidenta del Consorci Provincial de Bombers de València, Maria Josep Amigó, ha visitat acompanyada pel gerent, Josep Ballester, i l'inspector en cap, José Miguel Basset, el parc de Bombers de Sagunt. En la visita, la presidenta ha comprovat amb els responsables del parc les necessitats actuals dels bombers i ha avançat la remodelació de les instal·lacions.

Amigó s'ha reunit amb els bombers per anunciar que el projecte de remodelació ja està realitzat i que la licitació es farà en 2022. Les obres tindran un termini màxim d'execució de nou mesos i suposaran una inversió de més d’un milió d’euros per al Consorci Provincial de Bombers. En la reunió, a més, s'han abordat possibles solucions per mantindre el confort i l'operativitat mentre duren les obres.

El parc de Bombers de Sagunt va ser inaugurat l'any 1993 i encara que ha estat en bones condicions durant tot este temps, “la nostra societat ha evolucionat i amb ella la demanda quant a la prestació dels serveis d'emergència, que fa necessària una inversió en les instal·lacions que s'estendrà a la resta de parcs, per a adaptar-los també a la incorporació de les dones al cos, que esperem siga cada vegada major", ha manifestat la presidenta del Consorci, Maria Josep Amigó.

L'àrea d'Educació de la Diputació de València, dirigida per la diputada Empar Folgado, llança un nou lliurament del projecte didàctic ‘Descobrint (Polsa ‘play’!)’, el qual porta fins als centres educatius de la província els grans noms propis de la història universal dins d'un format audiovisual lúdic i didàctic.

Després dels títols ‘Descobrint Beethoven’, ‘Descobrint: Dons que han fet història (Marie Curie, Emilia Pardo Bazán i Concha Piquer)’ i ‘Descobrint: Tchaikovsky i el món de la dansa’, que ja van arribar a les escoles en mesos passats, ara ‘Descobrint’ ens porta al fantàstic món de la literatura valenciana, i ho fa d'una forma molt especial.

“Hem triat a tres dels autors més destacats del Segle d'Or valencià, Ausiàs March, Sor Isabel de Villena i Joanot Martorell, els quals assistiran al nostre programa per a ser entrevistats dins d'un marc excepcional: la Biblioteca Valenciana Nicolau Primitiu”, explica la diputada Empar Folgado, que ha volgut agrair la col·laboració dels tècnics i responsables de la Biblioteca Valenciana, que han facilitat l'enregistrament de part de l'audiovisual en les seues instal·lacions.

‘Descobrint: la literatura valenciana’ fa un viatge imaginari en el temps cap a dos punts diferents i molt concrets. D'una banda el segle XV, parlant amb Ausiàs, Sor Isabel i Joanot, i per l'altra el segle XVI, a San Miguel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana, bressol del saber i custòdia de incunable, peces úniques i tresors, en definitiva, del patrimoni cultural dels valencians i les valencianes. Així el alumnat coneixerà el monestir i podrà escoltar algunes peces del conegut Cancioner del Duc de Calàbria.

El projecte construix el seu diàleg mitjançant un programa late night en el qual s'inclouen entrevistes i reportatges fets als protagonistes, dins d'una teatralització que mescla música i dades biogràfiques d'interés sota l'embolcall d'un entretingut audiovisual, en un to distés i divertit, propi del teatre per a xiquets i xiquetes.

Dins del ‘Descobrint’ també hi ha una unitat didàctica que proposa a l'alumnat diferents qüestions al voltant dels protagonistes i el marc en el qual es desenvolupa, així com dades complementàries i curiositats.

En l'apartat artístic, ‘Descobrint: la literatura valenciana’ compta amb Hugo Chinesta, compositor i director musical, i Manuel Andrés Zarapico, escriptor. Chinesta és l'encarregat de l'assessoria musical així com dels arranjaments de temes, i Zarapico és responsable de l'argument i guió.

L'actriu María Zamora exercix novament com a presentadora, i per a donar vida als tres personatges entrevistats s'ha comptat amb la companyia valenciana Fil Per Randa Teatre i els seus intèrprets, Juanma García Castellano (Ausiàs March), Amparo Arenas Canós (Sor Isabel de Villena) i Santiago Nácher Alpuente (Joanot Martorell).

El quartet vocal que interpreta temes del Cancioner del Duc de Calàbria està format per Nerea Benavent Peiró, Pau Ferrer Ramon, Jesús Navarro Rodrigo i Eduardo Escartí Castañeda.

L'enviament del material de ‘Descobrint (polsa ‘play’!)’ a tots els centres educatius es realitza amb un correu electrònic on s'inclou un codi QR pel qual es pot accedir a l'enllaç de descàrrega del contingut.