El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) ha publicat el sotmetiment a exposició pública de l'expedient per a l'ampliació de la superfície ocupada pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València en el jaciment iber de la Bastida de les Alcusses de Moixent. La Direcció Territorial de València de la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica tramita un document que, superat el termini d'al·legacions, permetrà a la Diputació disposar de més del doble d'hectàrees per a continuar un projecte arqueològic i divulgatiu quasi centenari.

L'expedient d'ocupació temporal (25 anys) de la muntanya d'utilitat pública L'Umbría de Moixent contempla una superfície de 18,4 hectàrees, enfront de les set en les quals treballa en l'actualitat la Diputació al costat de l'Ajuntament de Moixent, amb el qual té un conveni per a gestionar el jaciment de la Bastida de les Alcusses, emblema de la xarxa provincial de poblats ibers a través de la qual la corporació i els consistoris divulguen el llegat d'estos béns d'interés cultural del patrimoni valencià.

En paraules de Mª Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria, “esta ampliació en la qual es treballa des de fa dècades és de gran importància per al creixement futur d'un projecte que preveu donar continuïtat a les excavacions arqueològiques, consolidar les estructures i serveis per a la interpretació didàctica de les troballes per part dels visitants i la creació de nous itineraris amb els quals millorar l'experiència de la visita”.

La responsable del Museu de Prehistòria de la Diputació destaca l'estreta col·laboració amb l'Ajuntament de Moixent i la resta de consistoris que formen part de la xarxa provincial de jaciments ibers. “Fruit d'eixos convenis amb els ens locals, els jaciments són espais molt vius en els quals hi ha personal per a oferir visites guiades i infraestructures bàsiques com a banys i aparcaments, la qual cosa permet compatibilitzar la investigació arqueològica amb les visites i, per descomptat, amb la protecció i manteniment dels espais naturals”.

Quasi un segle d'excavacions

Els tècnics de la Diputació de València participen en les excavacions de la Bastida de les Alcusses des de 1928. Va ser a la fi de segle, en 1995, quan la corporació va decidir posar en marxa un projecte ambiciós per a convertir la icona de la xarxa ibera provincial en un lloc visitable, compatibilitzant les investigacions amb la posada en valor de l'espai i la promoció del seu ús públic com un dels enclavaments imprescindibles del patrimoni valencià.

El 3 de març de 1995 es va aprovar l'ocupació d'una mica més de 70.000 metres quadrats de l'Umbría per part del Servei d'Investigació Prehistòrica de la Diputació, la qual cosa suposaria el germen de la conversió d'este poblat iber en un espai visitable. Des de llavors, els tècnics de la corporació i de l'ajuntament han treballat conjuntament en la divulgació d'un espai que actualment és visitat per més de 15.000 persones a l'any, atretes pel valor històric de les troballes, però també per la recreació d'espais com una casa ibera a escala real que mostra com vivien els habitants de la Bastida allà pel segle IV abans de Crist.

L'expedient que ara ix a exposició pública pel termini d'un mes recull la sol·licitud de la Diputació de disposar de major espai, una mica més del doble, amb la finalitat de millorar la conservació i manteniment del jaciment de la Bastida de les Alcusses i oferir nous atractius als visitants d'este poblat alçat a més de 700 metres d'altura.

Els municipis de Sagunt, Canet d'En Berenguer, Cullera, Gandia i Oliva acudiran com coexpositors de València Turisme a la fira Expovacaciones que se celebrarà de l'1 al 3 d'octubre al Bilbao Exhibition Centre (BEC) de Barakaldo, en l'estand de la Comunitat Valenciana i en col·laboració amb Turisme CV.
 

Així, un total de sis expositors donaran a conèixer tota l'oferta turística de la província de València en el certamen, dirigit al públic general i en el qual estaran representats també destinacions nacionals, agències de viatges, majoristes i organismes oficials, a més de companyies relacionades amb l'allotjament, el transport i els serveis de turisme actiu, rural, cultural i gastronòmic, entre altres.
 

L'objectiu és presentar les opcions turístiques que la província ofereix actualment als seus visitants, de cara a la selecció de pròximes destinacions per a escapades de tardor, festius, vacances de Nadal o, fins i tot, per a viatges del pròxim any, ja que el mercat basc es caracteritza per la seua fidelitat a la destinació i a la província de València és important per a les zones costaneres.
 

L'última edició d'Expovacaciones es va celebrar al maig de 2019, amb la participació de més de 69.000 assistents, mentre que l'edició 2020 es va suspendre a causa de la pandèmia.

El Centre Cultural La Nau de la Universitat de València ha acollit este dijous la presentació de l'exposició ‘Dones i resistència. València, 1931-1939. Fotografies de Luis Vidal’, una mirada a la València republicana a través de l'arxiu d'imatges del fotoperiodista Luis Vidal Corella (1900-1959), que romandrà oberta fins al 9 de gener.

L'exposició, organitzada i produïda per la Diputació de València al costat de la Universitat de València, visibilitza la vida quotidiana d'esta època, posant el focus en la dona, a través de més de 80 fotografies, a les quals acompanyen cartells i documents d'eixe moment, així com objectes personals del mateix Vidal, com són les seues càmeres fotogràfiques originals.

L'exposició s'ha presentat en un acte en el qual han intervingut el diputat de Memòria Històrica, Ramiro Rivera; la vicerectora de Cultura i Esport de la UV, Ester Alba; i els comissaris de l'exposició, el periodista i professor de Comunicació Audiovisual de la Univeristat Carlos López Olano i Luis Vidal Ayala, fotoperiodista i nét de Luis Vidal.

Ramiro Rivera ha destacat que “en l'exposició trobem a les grans figures femenines de la Segona República, però també a les dones anònimes que treballaven als hospitals, a les fàbriques i magatzems per a fer possible l'esforç bèl·lic i tot això en bona part gràcies al llegat del fotògraf Luis Vidal Corella”.

En efecte la mostra, que també ha comptat amb la col·laboració del Ministeri de Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica, de l'Aula d'Història i Memòria Democràtica de la Universitat i del Ajuntament de València, suposa un recorregut per la València dels anys trenta. Una època en la qual Luis Vidal Corella va retratar amb el seu objectiu periodístic un lloc informativament privilegiat. Temps de canvis radicals, de tensió social, de lluites. En eixe ambient enrarit, les dones van accelerar la conquesta dels seus drets: laborals, de representació, fins i tot de poder lluitar contra el feixisme amb les armes o de moltes altres maneres.

Les imatges d'este fotoperiodista, segona generació d'una estirp de fotògrafs, col·laborador del Mercantil Valenciano, corresponsal d'ABC, El Ruedo o l'Agència EFE, mostren una València republicana en efervescència, en la qual les dones es posen al capdavant d'una Assistència Social vital en aquells temps de violència sense sentit. Davant l'objectiu del fotoperiodista desfilen encaixadores de taronja, cosidores d'uniformes, sanitàries, venedores i milicianes en el front.

El protagonisme quotidià l'assumixen de manera inusitada les dones, com quan Vidal fotografia a Dolores Ibárruri, la Pasionaria, a Teruel, o a l'actriu Margarita Xirgu al costat de Federico García Lorca en el Teatre Principal. També veiem els hospitals de rereguarda i del front, els menjadors socials, i les recollides de fons d'ajuda a Madrid organitzades per l'Agrupació de Dones Antifeixistes, que van dirigir Pilar Soler i Consuelo Barber.

L'arxiu de les fotografies de l'incansable Vidal també reflectix la vida quotidiana, les Festes del Xiquet, o les cues de dones per a anar a votar al febrer de 1936, en les quals destacaven les religioses. Tota una panoràmica visual d'un temps d'esperança en la igualtat i les reivindicacions de les dones, que l'ideari de la Secció Femenina de Pilar Primo de Rivera que durien a terme els vencedors no tardaria a arrasar.

“Dins de les desenes de fotografies i negatius vam tindre la idea de recol·lectar aquelles datades en l'època de la Segona República i amb presència de dones protagonistes treballant al carrer, a les fàbriques, etc. Una col·lecció d'instantànies que analitzen la relació d'un moment històric, la Segona República des de 1931 fins a 1939, i la situació que en aquells dies vivien les dones”, comenten els comissaris.

Amb motiu de l'exposició, s'ha editat un cuidat catàleg on es recuperen les imatges i reflexions sobre la qüestió d'algunes de les millors especialistes en Història i feminisme, com són les professores Ana Aguado, Vicenta Verdugo, Luz Sanfeliu, Violeta Ros i Lourdes Valls.

Visites guiades, debats, concerts, teatre i cinema

Les Aules del Servei de Cultura Universitària també han articulat una programació complementària sobre este període històric, que inclou 15 activitats entre setembre i desembre que es desenvoluparan en diferents espais (Centre Cultural La Nau i Col·legi Major Rector Peset). La primera activitat se celebrarà el dia 30, amb la presentació del llibre d'Alejandro Macharowski, ‘Rafael Pérez Contel. La passió per l'ensenyament de l'art’. Entre els participants en els debats destaquen Mary Nash, catedràtica d'Història Contemporània a la Universitat de Barcelona, o Ángela Cenarro, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Zaragoza, a més de diversos especialistes de diversos àmbits, entre els quals es trobes juristes, periodistes, arqueòlegs…

També hi haurà espai per a la música amb concerts, obres de teatre, xarrades sobre cinema, que analitzaran especialment el paper de les dones durant la Segona República. Tota la programació es pot consultar en el següent enllaç: https://www.uv.es/infoexpo2/DONES_RESISTENCIA/ACTIVITATS.pdf

A més, amb la mostra ‘Dons i resistència. València, 1931-1939. Fotografies de Luis Vidal’, es reprenen les visites guiades gratuïtes en les exposicions.

La Diputació de València ha aprovat este dijous, en el ple de setembre, el Compte General de 2020 després d'un intens debat entre el responsable d'Hisenda, Vicent Mascarell, i els portaveus de l'oposició, inclòs el diputat no adscrit, entorn de l'execució pressupostària de l'anterior exercici, que se situa en el 67,61%. A tots ells ha demanat reflexionar el president de la corporació, Toni Gaspar, qui ha instat diputades i diputats a “passar de pantalla” i no embrutar el debat sobre un assumpte que “a més dels responsables polítics depén de funcionaris i lleis, d'una burocràcia que alentix els processos administratius”.

La simplificació d'estos tràmits és un dels reptes del president Gaspar, que des de la seua investidura va establir com a prioritària la reducció de la burocràcia per a ser més eficaços en la gestió del dia a dia de la institució. Per este motiu, el màxim responsable provincial ha demanat directament a la resta de representants de la Diputació “rebutjar la hipocresia en este assumpte i baixar el nivell d'enfrontament perquè tots sabem que la implicació màxima d'alcaldes, alcaldesses i regidors, siga com siga el seu color polític, no és suficient per a aconseguir el cent per cent de l'execució pressupostària en les institucions”.

En este sentit, i en paral·lel al treball que exercix l'equip de govern al costat de les diferents àrees per a tractar de reduir la burocràcia en la Diputació de València, Gaspar insta els diferents grups a “evitar un debat ridícul propi del segle XIX, com ho són les visites de responsables polítics als pobles en pla Bienvenido Míster Marshall, i centrar-nos en coordinar les ajudes als municipis com s'està fent, per damunt de sigles i partits i prioritzant l'atenció en les localitats de menys de 20.000 habitants, les que més ens necessiten”. “Per damunt de focus mediàtics i cartells de la Diputació als pobles, m'interessa que arriben els diners on han d'arribar i de la forma més ràpida i efectiva per a resoldre els problemes dels ajuntaments, institucions pròximes que s'entenen amb la gent”, ha afegit el president.

Un 70% d'execució i reducció del deute

El Compte General de 2020 presenta una execució pressupostària del 67,61% sobre els prop de 488 milions d'euros d'obligacions contretes, de les quals s'ha efectuat el pagament de més de 437 milions d'euros, un 89,72% del total d'estes obligacions. Respecte al deute viu consolidat de la corporació, que inclou als organismes dependents d'esta, se situa en una mica més de 107 milions d'euros al tancament de 2020, la qual cosa suposa un 18,03% sobre el total de les despeses corrents reconegudes, enfront del 28,87% registrat en 2019 i cada vegada més allunyat del límit del 75% que fixa el Ministeri.

El diputat d'Hisenda, Vicent Mascarell, ha agraït el treball dels tècnics de la Diputació i també la “oportuna reflexió” del president Gaspar, i ha finalitzat la seua intervenció assegurant que el seu departament utilitzarà tots els recursos al seu abast per a continuar millorant, convençut que l'execució pressupostària d'enguany millorarà la de l'anterior exercici.

Per part seua, Juan Ramón Adsuara, en representació del PP, Rocío Gil, com a portaveu de Ciutadans, i el diputat no adscrit, Carlos Gil, han lamentat l'elevat percentatge del pressupost sense executar, mentre el responsable de Cooperació, el vicepresident Carlos Fernández Bielsa, els ha recordat, amb dades sobre l'execució de les inversions provincials, que “els mateixos problemes que qüestionen a la Diputació els tenen als seus ajuntaments”.

Ajudes per a riuades i el cotonet

En un ple que ha estrenat la digitalització del temps per a les intervencions, també s'han tractat altres propostes dels representants provincials, cas de les ajudes per a riuades o les mesures per a combatre la plaga del cotonet. En el primer cas, el diputat del PP, Ximo Segarra, ha demanat més inversió per a combatre el problema de les inundacions en diferents municipis, a través de guies metodològiques que tinguen previst i s'avancen a les greus conseqüències d'episodis meteorològics adversos.

En resposta a Segarra, la vicepresidenta Mª Josep Amigó ha explicat de nou que la Diputació ja elabora plans contra inundacions en els municipis afectats, contempla obres per a evitar estos efectes de les fortes pluges en el marc del Pla Reacciona i oferix l'actuació d'emergència de bombers, brigadistes i operaris de carreteres. Per part seua, el president Gaspar ha remés al pacte entre administracions per a coordinar les ajudes i “evitar conflictes del tipus qui dóna més i abans els diners quan els recursos econòmics són de totes i tots”. La Generalitat és la que s'encarrega de peritar els danys i la Diputació entra a completar les ajudes, generalment en infraestructures danyades, quan el Consell i l'Estat han prestat ja la seua assistència.

En el cas del cotonet, tant Ciutadans com el PP han presentat sengles propostes perquè la Diputació participe de manera activa en la lluita contra la plaga del cotonet que afecta la campanya citrícola en els camps valencians. En este punt ha intervingut el secretari de la corporació per a assenyalar que la Diputació no té competència en matèria agrícola, malgrat la qual cosa els responsables de l'oposició insten a revisar el marc competencial per a poder adoptar mesures que contribuïsquen a combatre esta i altres plagues que afecten el sector agrícola.

En la sessió plenària de setembre s'han aprovat igualment els convenis de col·laboració entre la Diputació i els ajuntaments d'Albal, Benetússer, Canals, Cheste, L'Alcúdia, L'Olleria, Massanassa, Paiporta, Puçol, L'Alcúdia de Crespins i Riba-roja del Túria per al manteniment dels centres municipals de formació de persones adultes, i s'ha adonat de les inversions en vies de ciclovianants del present exercici, en el marc d'un Pla de Mobilitat Sostenible en coordinació amb la Generalitat que prioritza la vertebració del territori connectant municipis i el compliment dels Objectius de Desenvolupament Sostenible.

La Diputació de València recolza als municipis del Rincón d'Ademuz en la seua reivindicació a l'Executiu central per a millorar com més prompte millor les comunicacions amb Teruel, ciutat de referència per a serveis sanitaris i administratius per als més de 2.000 habitants censats a la comarca. Una moció inclosa en l'ordre del dia del ple de setembre, aprovada per unanimitat, insta el Govern d'España a agilitar el projecte de millora de la N-330 entre Torrebaja i Teruel, obra licitada pel Ministeri de Transports, així com a emprendre un altre tipus de millores en diferents trams d'una via deficient, com el de Torrebaja a l’aldea de Los Santos (Castielfabib) en la connexió amb la carretera de Cuenca.

Els diferents grups que formen la corporació provincial secunden de manera conjunta el text proposat pel diputat no adscrit amb aportacions dels socialistes que, a més de la millora del tram de cinc quilòmetres ja licitat pel Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, recorden que és necessari actuar sobre altres trams de la carretera igualment importants, cas de la connexió entre Torrebaja i Los Santos, punt en el qual la carretera es desdobla fins a arribar al pont que connecta amb la de Cuenca.

En la Diputació tenen clar que la deficient comunicació per carretera amb Teruel, separat de Torrebaja per una distància de 32 quilòmetres, és un dels principals problemes d'una de les comarques valencianes amb major risc de despoblació. Els responsables provincials admeten que totes les administracions són conscients de la necessitat de mesures per a recuperar l'España buidada, però reclamen passar a l'acció de manera immediata per a evitar que la despoblació siga irreversible en municipis com els del Rincón d'Ademuz.

La N-330 és una via estreta i sense vorals que presenta diferents trams perillosos i on el trànsit s'alentix pel pas de vehicles pesants. Estes deficiències en les infraestructures es convertixen en un obstacle més per al desenvolupament econòmic de municipis que tenen mercat per als seus productes a les províncies veïnes i en una incomoditat per als més de 2.000 habitants del Rincón d'Ademuz que periòdicament es desplacen fins a Teruel per qüestions administratives o sanitàries.

En este context, la Diputació se suma a la plataforma ciutadana que integra als set municipis de la comarca en la seua reivindicació perquè l'Executiu central millore com més prompte millor el traçat complet entre Torrebaja i Teruel. Els habitants del Rincón volen que la N-330 es convertisca en una via del segle XXI amb pavimentació i vorals dignes i més seguretat viària, permetent una major interacció comercial i social entre els territoris que connecta.

La sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural de la Beneficència ha acollit la presentació del llibre 'Manuel Boix. La forja d'un pintor', amb l'assistència de la vicepresidenta de la Diputació i presidenta de la Institució Alfons el Magnànim, Maria Josep Amigó, l'escriptor de l'obra, Martí Domñinguez, i l'artista Manuel Boix.

L'assaig biogràfic enceta una nova col·lecció de "Vides d'Art" que, com explica la presidenta del Magnànim, Maria Josep Amigó, "és una finestra al vessant més íntim i personal dels artistes i les artistes valencianes, perquè una societat culta i avançada respecta i posa en valor les seues creadores i creadors".

Manuel Boix (l'Alcúdia, 1942) és un artista amb una singular, dilatada i coherent trajectòria artística, reconeguda internacionalment. La seua producció abraça el camp de la pintura, l'escultura, l'obra gràfica i la il·lustració. Vistes en conjunt, a més de testimoni d'un domini gairebé inabastable de tècniques i recursos compositius -on impera el detallisme i la precisió-, les seues creacions són un referent ineludible de la producció cultural contemporània valenciana.

En l'obra, el reconegut escriptor Martí Domínguez (Madrid, 1966) seguix l'estratègia discursiva de Marcel Proust. I hi evoca en els lectors unes "sensacions d'art", a través de les quals assolix magistralment –amb una prosa viva i franca- el repte de resseguir el coratjós periple existencial en què es forja un pintor.

La Diputació de València ha acollit este divendres la presentació de la segona edició de ‘Torna la Llum’, el projecte finançat per la corporació provincial i organitzat per l'Associació de Pirotècnics de la Comunitat Valenciana (Piroval) amb l'objectiu de contribuir a la reactivació d'un sector greument afectat per la cancel·lació d'esdeveniments i festes populars a causa de la pandèmia.

La iniciativa, que consistix en el tret de castells de focs artificials en una quinzena de municipis de la província, tindrà continuïtat en el futur amb este o un altre format, tal com ha avançat el president de la Diputació, Toni Gaspar, qui ha assegurat que entre la corporació i els pirotècnics “trobarem la fórmula per a continuar fent coses junts i aconseguir que la gent veja València i la seua província com la capital mundial de la pirotècnia i la felicitat”.

En esta ocasió, els espectacles pirotècnics programats per al 9 d’Octubre, amb una duració aproximada d'11 minuts, tindran lloc a Alfafar, Almàssera, Burjassot, Mislata, Montcada, Paterna i Torrent a la comarca de L'Horta; Vilamarxant i La Pobla de Vallbona al Camp de Túria; Ontinyent i L'Olleria a La Vall d'Albaida; Cheste en L’Hoya de Buñol; Enguera en La Canal; Sueca a la Ribera Baixa; i Xàtiva a La Costera.

La presidenta de Piroval, Mª José Lora, ha agraït la implicació de la Diputació i ha destacat l'esforç de totes les poblacions participants per a organitzar l'esdeveniment “en un temps rècord”. “Tractarem de retornar tot eixe esforç i implicació de la millor manera que sabem, que és donant el millor de nosaltres mateixos en els espectacles pirotècnics del 9 d’Octubre”, ha afegit la responsable de Piroval, que s'ha encarregat de la selecció dels municipis amb una única indicació per part de Diputació: no repetir localitzacions de la primera edició del ‘Torna la Llum’.

Acompanyats per la vicepresidenta Mª Josep Amigó, la diputada Rocío Gil i el diputat Joan Sanchis, pirotècnics i responsables locals dels municipis que participen en la segona edició de l'esdeveniment, el president de la Diputació, Toni Gaspar, i la presidenta de Piroval, Mª José Lora, han presentat els detalls del retorn de ‘Torna la Llum’, amb els municipis seleccionats per l'organització i el cartell de l'esdeveniment, obra de l'artista de Llombai Martín Forés, qui combina la creació de cartells amb les arts plàstiques i decoratives. La proposta de Forés és un gran drac de vius colors, símbol del renaixement, de la boca del qual brollen els focs artificials que il·luminaran la vetlada del 9 d’Octubre en diferents comarques valencianes.

Col·laborar, cooperar, consensuar

El president Gaspar ha recordat que la idea de la qual va sorgir este conveni amb Piroval és que la Diputació “no tenia oberta cap via de col·laboració amb un sector fonamental per a l'economia, la tradició i la festa”. La primera edició de ‘Torna la Llum’ “es va celebrar en un moment de tristesa i sense perspectives, en el qual tractàvem de donar oxigen als pirotècnics i altres sectors tradicionals després del confinament i en un context de cancel·lació de festes populars”, explica Gaspar, qui insistix en la necessitat de “col·laborar, cooperar i consensuar” en un món que canvia ràpid i en el qual les institucions “han de caminar de la mà de la societat civil”.

‘Torna la Llum’ és el nom amb el qual la Diputació i Piroval van batejar la iniciativa conjunta per a ajudar el sector pirotècnic a recuperar activitat després dels mesos de fortes restriccions a causa de la Covid-19. La corporació que presidix Toni Gaspar va invertir l'any passat 300.000 euros en els 15 castells disparats simultàniament en altres tants municipis de la província el mes de juliol, amb més de 7.000 quilos de material pirotècnic. En 2021 s'ha donat continuïtat a esta línia d'ajuda amb altres 300.000 euros per a finançar la segona edició d'un esdeveniment múltiple que, en esta ocasió, s'ha traslladat al 9 d’Octubre, Dia de la Comunitat Valenciana.

El pirotècnic és un dels sectors tradicionals amb els quals col·labora la Diputació, a través de l'àrea de Presidència, per a dinamitzar l'activitat del teixit productiu de la província. En total, més d'un milió d'euros anuals que la corporació distribuïx entre el Gremi d'Artistes Fallers, Piroval, l'Associació Nacional de Floristes, el Gremi Artesà de Sastres i Modistes, el Gremi Artesà d'Indumentària Valenciana, el Gremi de Mestres Palmiters, que s'ha incorporat enguany a les ajudes, i les comissions falleres.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha organitzat una jornada de treball amb l'objectiu d'elaborar una guia per a la creació de comunitats energètiques, una iniciativa capdavantera i pionera en l'articulació i definició dels processos administratius, així com en la identificació de riscos i barreres aportant solucions creatives.

Com ha explicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, la finalitat és lluitar contra el canvi climàtic. “Des de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació hem creat l'estratègia Reacciona per ajudar als pobles a mitigar i adaptar-se al canvi climàtic amb una convocatòria d'ajudes de 30 milions d'euros, i en matèria energètica apostem per l'eficiència, l'estalvi i l'autoconsum als equipaments municipals". A continuación, Amigó ha afegit: "volem donar un altre passet i anar més enllà amb projectes descentralitzats que tenen una forta component social: l'empoderament de la ciutadania sobre un recurs vital bàsic, és a dir, les comunitats energètiques".

L'elaboració de la guia, amb la corresponsabilitat de les administracions públiques, pretén encaixar l'autoconsum compartit amb els conceptes de la normativa del sector públic, és a dir, articular els passos a seguir per a la constitució de les comunitats energètiques locals, oferint informació clara als tècnics municipals i facilitant la seua tramitació.

Per a la implementació de les comunitats energètiques s'han proposat dos models depenent de qui és l’impulsor: el model Coberta, amb iniciativa privada amb cessió de coberta per part de l'ajuntament, com és per exemple el cas d'Alzira; i el model Energia amb dos plantejaments, un tipus A, on l'ajuntament és el promotor de la mà d’associació veïnal, com és el cas de Canet d’en Berenguer; i un tipus B on l’ajuntament establix una relació directa amb la ciutadania com a servei públic.

En la jornada, sorgida de diferents consultes dels ajuntaments, han participat representants dels ajuntaments d'Alzira, Canet d'en Berenguer, Fontanars dels Alforins, Llíria, Marines i la Vall d'Uixó; el Consorci de la Ribera; la Fundació València Clima i Energia; la Universitat de València; IVACE; i la cooperativa Sapiens, per aportar experiències i treballar en intel·ligència col·lectiva en la generació de la guia amb els dos models esmentats.

Tot aquell que vulga acostar-se al municipi de Museros al llarg del mes d'octubre tindrà l'oportunitat de conéixer de primera mà gran part de l'obra del prestigiós artista Adrià García Civera. La Casa de la Cultura de la localitat de L'Horta Nord acull fins al 31 d'octubre l'exposició ‘Creant des del silenci’, organitzada per la Diputació de València al costat de l'Ajuntament de Museros, en la qual es mostren les escultures i dibuixos de l'artista local, la carrera professional del qual ha estat estretament lligada a la corporació provincial.

El visitant a l'exposició es trobarà sobretot amb les obres que pertanyen al període de formació de l'escultor, durant el qual Adriá va entregar a la corporació provincial escultures i dibuixos en els quals ja s'aprecia la vàlua del seu treball. La mostra es completa amb quatre escultures propietat de l'Ajuntament pertanyents a la plenitud de la seua obra.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, va acompanyar a l'artista durant l'obertura de l'exposició, destacant “el vincle que ha tingut amb la corporació des que era xiquet, sent alumne de l'IVAF, posteriorment sent pensionat per la institució, i finalment sent professor de l'IVAF”.

Adrià García Civera, nascut a Museros en 1948, va ser un dels nombrosos artistes becats per la Diputació amb la finalitat de fomentar els seus estudis d'art en les principals escoles europees. Esta ajuda va ser clau en la seua formació, ja que li va permetre viatjar durant els anys 70 a ciutats com Valladolid, Madrid, Barcelona, París, Roma i Carrara, on va acabar de consolidar-se com a escultor, exposant les seues obres en diversos museus.

A la seua tornada a València, la seua carrera torna a vincular-se a la Diputació ja que comença a fer classe en el Institut Valencià d’Audiofonologia (IVAF), en el qual ja havia sigut alumne, com a professor de Dibuix i modelatge. Més tard arribarà a ser subdirector d'este centre referent en l'educació de persones amb dificultats auditives.

Tal és la unió d'Adrià García amb la institució provincial, que hui dia les personalitats que visiten la Diputació són obsequiades amb una reproducció de ‘La xiqueta lectora’, obra de l'artista muserenc.

L'exposició podrà visitar-se de dimarts a diumenge en horari de 18.30 a 20.30 hores (excepte els dies 8, 9 i 12 d'octubre).

Les beques de la Diputació

Les beques de la Diputació es creen en 1863 amb l'objectiu de fer costat a joves artistes valencians perquè ampliaren la seua formació en els centres més prestigiosos del moment, que es trobaven en ciutats com París o Roma. Estes ajudes van jugar un paper fonamental en la carrera d'importants artistes com va ser el cas d'Ignacio Pinazo, Joaquín Sorolla, José Benlliure, Francisco Domingo, Juan Genovés o Bernardo Ferrándiz.

La Diputació de València exigix a la Conselleria d'Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica màxima claredat per a poder continuar amb el procés d'execució de la Variant Sud de Pedralba, projecte de l'àrea provincial de Carreteres per a desviar els 3.000 vehicles diaris que travessen el municipi i donar resposta a una reivindicació històrica de les veïnes i veïns de Pedralba.

Esta petició es recull en el text remés este mateix dilluns pel president de la Diputació, Toni Gaspar, a la consellera Mireia Mollà, en el qual el màxim responsable provincial reclama a la titular d'Agricultura que deixe clar a la Diputació “si el nou Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals del Túria (PORN del Túria) és aplicable i en quina mesura a les obres de la Variant Sud de Pedralba, que compten amb una Declaració d'Impacte Ambiental favorable prorrogada per la Conselleria fins a octubre de 2022”.

En paraules de Gaspar, “els diferents escrits dirigits a la Conselleria pretenen, d'una banda, aclarir definitivament la viabilitat d'un projecte que esta institució sempre ha tingut voluntat de materialitzar per a resoldre un problema de seguretat a Pedralba; i, per una altra, protegir la Diputació de les possibles conseqüències que pogueren derivar-se de la paralització d'un projecte en el qual esta corporació ve anys treballant des de la responsabilitat, la legalitat i la prudència”.

El president Gaspar, qui ha lamentat en reiterades ocasions la inacció de la Conselleria, recorda que el departament que dirigix Mireia Mollà “no ha informat desfavorablement sobre el projecte de Variant Sud després de tres requeriments” per part de la Diputació sol·licitant l'informe favorable per a seguir avant amb el procés i iniciar les obres. L'últim d'estos escrits va ser remés el 22 de setembre d'enguany, sis dies abans que el Consell fera públic el nou PORN del Túria, aprovat en la sessió plenària del passat 6 d'agost.

Instàncies judicials

El màxim responsable provincial insistix que la Conselleria ha de respondre amb claredat a la Diputació “si l'aprovació del PORN implica la pèrdua de vigència de la Declaració d'Impacte Ambiental i, en conseqüència, la impossibilitat d'executar el projecte aprovat”. En cas contrari, Gaspar advertix que no concretar els efectes del PORN del Túria sobre la carretera de Pedralba podria portar el tema a instàncies judicials, per a resoldre com ha d'actuar la institució en relació a un projecte que porta anys volent executar amb la finalitat de solucionar un problema de seguretat en el municipi de Pedralba.

Fins hui, la Conselleria d'Agricultura no ha qüestionat la legalitat del projecte de variant per a Pedralba, encara que en paral·lel ha remés a la futura aprovació d'un PORN que no aclarix jurídicament la viabilitat de l'obra. La Diputació, per part seua, ha demostrat en tot moment la seua voluntat d'executar la nova carretera, si bé s'ha mostrat prudent davant l'absència de l'informe favorable reclamat insistentment a la Conselleria, i va arribar a consultar al Jurídic, que va confirmar la legalitat de l'obra i va instar a esperar a l'aprovació del nou PORN per a aclarir uns termes que no deixa clars el document de Conselleria.

El projecte de la nova carretera de Pedralba, aprovat en el ple provincial al novembre de 2014, va estar suspés cautelarment durant tres anys en espera del nou PORN que va veure la llum la setmana passada. Una vegada alçada la suspensió, la Diputació va reprendre el procés després d'informar la Conselleria i ara, després de l'aprovació definitiva del PORN que condiciona la seua continuïtat, exigix el pronunciament clar de la Conselleria amb els fonaments jurídics oportuns.