Aquest espai web està dirigit tant a les entitats locals de la província de València per al desenvolupament d'iniciatives d'innovació a nivell local, com a qualsevol entitat o persona interessada en la innovació en el sector públic i especialment en l'administració local valenciana.

A més de l'accés destacat en matèria de Formació i Dinamització, Recursos i Assessorament que es facilita a continuació, a través del menú lateral podrà accedir a totes les seccions temàtiques existents.

La innovació pública local consisteix en la innovació en l'àmbit de l'administració local, especialment Ajuntaments, Diputacions provincials (precisament en la seua comesa d'assistir en aquesta matèria als ajuntaments o altres entitats locals en el seu àmbit provincial), i entitats locals en general (agrupacions de gestió de serveis de diversos municipis, entitats comarcals, etc.)

Les iniciatives d'innovació pública local es desenvolupen des de les pròpies administracions locals com a tal (Ajuntaments i Diputacions), o bé des d'altres entitats o agents instrumentals com a empreses públiques locals, consorcis, entitats locals comarcals, etc.

El Pati dels Scala de la Diputació de València ha acollit este dimarts la presentació del llibre ‘Nietas de la Memoria’, en el qual deu autores, totes elles periodistes, reivindiquen el decisiu paper que van jugar les dones durant els anys de la Guerra Civil i la postguerra, i ho fan recuperant de l'oblit la història particular de les seues iaies, a través de deu relats que narren les seues vivències durant aquell difícil període.

Després de diversos ajornaments motivats per la pandèmia, a la fi s'ha pogut celebrar un acte que ha comptat amb la participació del president de la Diputació, Toni Gaspar; la diputada d'Igualtat, Eli García; una de les autores del llibre, Isabel Donet; i la periodista Iolanda Ibarra. A més han sigut presents els diputats provincials Pilar Molina, Ramiro Rivera i Amparo Orts.

En el llibre, que ha comptat amb el suport de l'àrea d'Igualtat de la Diputació, les deu autores recullen altres tants relats en el qual narren l'experiència personal de les seues iaies. Es tracta de deu històries commovedores, plenes d'emotivitat i no exemptes de por, temor i crueltat, el denominador comú de la qual és haver caigut en l'oblit. “Han sigut silenciades tots estos anys pel fet de ser dones, malgrat haver sigut vitals per a la supervivència de les seues famílies”, ha sentenciat Eli García.

L'objectiu principal de les autores ha sigut representar a tota una generació de dones a través de les històries de les seues avantpassades. Així, les vivències particulars d'Isabel, Juana, Coronada, Juliana, María, Angelines, Llum, Lola, Benita, Vicenta o María Cristina, conformen un mosaic que unix experiències de llocs diversos del territori, de diferents orígens, ideologies i classes socials, en el qual molts lectors podran veure reflectides a les seues pròpies iaies.

“L'esperit del llibre és derrocar els murs del silenci, uns murs que han invisibilitzat durant dècades a tota una generació de dones que ho van ser tot per a les seues famílies, però que al seu torn no van significar res per al règim d'aquell moment”, afirma Isabel Donet, coautora del llibre.

El president Toni Gaspar ha destacat, per part seua, que “malgrat haver sigut sempre menystingudes en els relats oficials, estes dones van ser les que van sembrar els assoliments que hem anat aconseguint en la societat actual. Si tenim el que tenim és pel que elles van fer”.

Origen de la iniciativa

Per a conéixer el germen de la idea de traure un llibre per a reconéixer a aquelles heroïnes, cal remuntar-se al 8 de març de 2018. En aqueixa data es va crear el col·lectiu Les Periodistes Parem, un grup de periodistes feministes que, a més d'eixir al carrer per a exigir igualtat, van començar a donar-li tornades a la idea de portar al present des del passat les històries de les seues iaies. D'aqueixa reflexió va sorgir ‘Nétes de la Memòria’.

Isabel Donet, Carolina Pecharromán, Carmen Freixa, Concha San Francisco, Cristina Prieto, Isa Gaspar, María Grijelmo, Marian Álvarez, Noemí Sant Joan i Sara Plaza s'han encarregat de fer este exercici de memòria històrica i traure de l'anonimat les històries de les dones que els van precedir, plasmades en un llibre que ha sigut publicat per l'editorial Bala Perdida.

Les diputacions de València i Albacete compartiran eines d'administració electrònica, un nou pas en el full de ruta de la modernització de la gestió pública. L'acord ha sigut rubricat este dimarts pels presidents de les dos institucions, Toni Gaspar i Santiago Cabañero, en la seu de la corporació valenciana, que a través d'este conveni posarà a la disposició dels municipis de menys de 20.000 habitants, entitats locals menors i mancomunitats integrades en el projecte SEDIVAL, totes les aplicacions i serveis que oferix la plataforma SEDIPUALBA i les seues ampliacions i actualitzacions.

Els dos presidents han coincidit, durant la signatura del conveni, en la importància de la col·laboració institucional per a avançar en una gestió moderna i eficaç de les institucions públiques. Toni Gaspar ha assenyalat que “per damunt de virregnats i regnes de taifes d'uns altres temps és important optimitzar els serveis que presten els òrgans públics, sense cenyir-nos a un àmbit territorial concret”. “Teniu el millor servei en administració electrònica i el lògic és sumar-se, de la mateixa manera que altres institucions es fixen en les iniciatives d'esta Diputació”, ha afegit Gaspar dirigint-se al seu homòleg albaceteny.

Per part seua, Santiago Cabañero ha posat l'èmfasi en “l'obligació que tenim les institucions de gestionar bé els diners públics i de posar les eines que generem a la disposició d'altres administracions, com en este cas la Diputació de València, de la qual al seu torn tenim l'oportunitat d'aprendre”. El president de la corporació manxega espera que este conveni siga “el primer acord d'un llarg camí de col·laboració amb esta terra d'acolliment per a la gent d'Albacete”, i ha destacat la necessitat de “mancomunar serveis per a ser més eficients”.

Els màxims dirigents provincials, acompanyats pel vicepresident valencià Carlos Fernández Bielsa, la vicepresidenta de la Diputació d'Albacete, Amparo Torres, i la diputada de Modernització, Mentxu Balaguer, han destacat el potencial i l'experiència que atresora el treball de la plantilla de professionals de les dos institucions per a avançar en l'objectiu comú d'acostar cada vegada més, i d'una manera més eficaç, les administracions a la ciutadania que demanda els seus serveis. Balaguer ha assenyalat que el conveni permetrà que més de 120 ajuntaments valencians puguen beneficiar-se de les eines de la plataforma albacetenya a través de SEDIVAL.

Gestió 100% digital

El conveni tindrà una vigència de quatre anys prorrogables i un cost de 1,2 milions d'euros per a la corporació valenciana, el pagament del qual es distribuirà entre 2021 i 2025 fent-se càrrec de la implantació de les eines digitals en els municipis de la província. Per part seua, la Diputació d'Albacete s'encarregarà de les activitats formatives per a l'ús de les eines i serveis i de garantir la integritat, autenticitat, confidencialitat, qualitat, protecció i conservació dels documents emmagatzemats, que en cas d'extinció del conveni serien retornats als seus ens d'origen.

Les dos institucions es comprometen a més a impulsar iniciatives d'interés comú en matèria d'administració electrònica, sempre encaminades a oferir el millor servei i les millors eines de gestió als ens locals, així com l'eficiència i la comoditat en la interacció d'estes administracions amb la ciutadania.

Esta plataforma pública d'Administració Electrònica, íntegrament desenvolupada per personal propi de la Diputació d'Albacete, permet realitzar una gestió completament digital de tota l'activitat administrativa d'una entitat d'àmbit públic, sent present ja en centenars d'elles (ajuntaments, diputacions, mancomunitats, parlaments i universitats) de nou comunitats autònomes.

El Museu Valencià d'Etnologia, ETNO, depenent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, dissenyarà els nous espais etnològics que està previst obrir al Palau de La Vila d'Ontinyent. Estos espais reuniran diferents zones expositives dedicades a la tradició campanera, de Gegants i Cabets o de balls tradicionals.

Així ho acordaren l’alcalde d’Ontinyent, Jorge Rodríguez, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, en la visita que lliuraren dimarts al Palau de la Vila, acompanyats pel director del Museu Etnogràfic, Francesc Tamarit, i el regidor de Cultura, Àlex Borrell. Tots quatre recorregueren els possibles espais expositius amb què compta el Palau de La Vila, una construcció del segle XIII, declarat Monument Històric Artístic en 1974, amb el nom de Palau de la Duquessa d'Almodòvar, passant posteriorment a ser Bé d'Interés Cultural.

El Palau va ser sotmés a una rehabilitació integral entre 2008 i 2011, gràcies a una ajuda del Ministeri de Foment, sobre la base de l'1% cultural. Des de l'any 2012 acull les sessions plenàries de l'Ajuntament d'Ontinyent, el Museu dels Gegants i Cabets i l'Oficina de Turisme. Darrerament va quedar lliure l’espai que ocupava l’embrió del museu del tèxtil, les peces del qual han passat al nou emplacement de l’antiga fàbrica de Revert.

En la visita, a la qual també participaven membres de la Colla de Campaners d'Ontinyent, Rius i Tamarit replegaven de primera mà impressions sobre el potencial expositiu de zones com el criptopòrtic del Palau, on recentment van ser ubicades dos grans campanes retirades del seu funcionament, la campana Petra, datada en 1881; i la campana Santa Àgueda, datada en 1941. També van recórrer l'espai on actualment s'exposen les figures dels Gegants i Cabets d'Ontinyent, i l'espai expositiu anteriorment utilitzat per mostrar peces històriques vinculades a la indústria del tèxtil, que han estat traslladades per al seu ús al Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, ubicat a l'antiga fàbrica de Revert, també d'Ontinyent.

Durant la visita, el diputat de Cultura i el director de l'ETNO mostraven a l'alcalde una impressió favorable sobre el potencial expositiu del Palau de La Vila i l'interés d'aprofitar-lo per a mostrar elements vinculats a les tradicions valencianes. Així, l'espai etnològic que es vol dissenyar amb ajuda de la Diputació de València inclouria diferents zones expositives dedicades a la tradició campanera, etnogràfica, de gegants i cabets i de balls tradicionals.

En este sentit, el diputat de Cultura, Xavier Rius, explicà que “des de la Diputació hem vist amb il·lusió els diversos projectes encetats a la ciutat amb una forta inversió per part de l’Ajuntament. Col·laborarem en el suport per al seu reconeixement i integració en la Xarxa de Museus de la Diputació perquè poder coordinar-se i rebre ajudes”.

El primer pas per al disseny i distribució d'estos espais depèn de replegar informació al voltant de la col•lecció de campanes que es poden exposar, i que estan sent objecte d'un treball d'actualització de catàleg per part de la Colla de Campaners. Posteriorment, tècnics de l'ETNO es desplaçaran a Ontinyent per continuar avançant en el projecte.

El diputat de Cultura i el director de l'ETNO també parlaven amb l'alcalde Jorge Rodríguez al voltant de la possible participació de la Diputació de València en l'edició d'un llibre sobre el mateix Palau de La Vila, i sobre la catalogació de les peces que es van a mostrar al Museu del Tèxtil de la Comunitat Valenciana, una volta finalitzada la primera fase de les obres que l'Ajuntament d'Ontinyent ha realitzat en este edifici amb ajuda de diverses institucions.

El diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, acompanyat del director del Museu Valencià d'Etnologia, ETNO, Francesc Tamarit, ha presentat este dimecres a l'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, i la regidora de Cultura i diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, el projecte de rehabilitació de les dos barraques ubicades en l'Escola de Capataços del port de Catarroja, que es convertirá en el futur museu etnològic de l'Albufera.

El projecte, que ja està licitat, té un pressupost d'execució de 126.000 euros, i totes les previsions apunten que a principis de 2023, el museu podrà obrir les portes en una museografia basada en la sostenibilitat, economia circular i autoconsum, ressaltant els vessants agrícoles, pesqueres, de l'habitatge i dels costums i tradicions arrelades al llac.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha posat l'accent en "l'atractiu de les barraques com a símbol identitari i fil conductor d'un projecte cultural que podrà ampliar-se amb la participació de les localitats riberenques", mentre que l'alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, ha emfatitzat "la vehiculació dels moviments socials i entitats locals amb vinculació amb el port, per potenciar l'entorn i la cultura pròpia de Catarroja, amb un poder turístic indubtable".

Les obres de remodelació i adaptació de les barraques amb una reformulació i recreació de l'hàbitat tradicional inclourà també la restauració de la cebera, el forn morú i una barca albuferenca, a més d'una línia museogràfica que abastarà "el criteri de sostenibilitat com una forma de vida tradicional i que la societat de consum ha fet que abandonem", ha explicat el director de l'ETNO, Francesc Tamarit.

El projecte del museu de les Barraques, gestionat per l’àrea de Cultura i l’ETNO, portarà també paral·lelament una proposta de col·laboració amb les localitats riberenques i la construcció d'itineraris turístics, culturals, mediambientals i educatius.

L'exposició permanent de les Barraques del futur museu, amb museografia per blocs temàtics, mostrarà a més les problemàtiques del llac, així com la vinculació agrícola i pesquera de l'entorn.

Les brigades forestals de la Diputació de València estan a punt de finalitzar els treballs d'obertura i manteniment d’una àrea tallafocs que envolta les urbanitzacions Sant Blai i Tir de Colom a Carcaixent.

Mitjançant estes infraestructures de prevenció se separa la zona d'habitatges del terreny forestal, incrementant així la seguretat per a les persones que hi habiten.

Així, la intervenció dels brigadistes en esta zona, considerada interfície urbanoforestal doncs voreja el terreny forestal amb el terreny urbanitzat, consistix en l'adequació i obertura d'una superfície de 131.342 metres quadrats mitjançant treballs de desbrossament, poda i trituració de restes. Gran part del treball és de repàs, exceptuant la zona nord-est, on és d'obertura.

Estos treballs preventius reduixen la càrrega de combustible de la vegetació existent, la qual cosa facilitaria els treballs d'extinció en cas que es produïsca un incendi forestal en la zona.

L'actuació, sol·licitada per l'Ajuntament de Carcaixent, va començar el mes de març passat per a avançar de cara als mesos estivals, els de major perill d'incendi.

En els pròxims dies els treballs es donaran per finalitzats, després de la intervenció de les brigades forestals de Tous, Montserrat, Sellent i Sumacàrcer.