La Delegació del Govern en la Comunitat Valenciana i la Diputació de València han acordat posar en marxa una taula bilateral per a impulsar projectes contra la despoblació a càrrec dels fons Next Generation, el pla de recuperació de la Unió Europea per a fer costat als Estats membres colpejats per la crisi del coronavirus.

La delegada del Govern en la Comunitat Valenciana, Gloria Calero, i el diputat provincial de Desenvolupament Rural, Ramiro Rivera, han mantingut una primera reunió en el Palau del Temple per a posar en marxa un conveni de col·laboració, constituir la taula de treball i enfortir les relacions entre les dos institucions per a facilitar la interlocució amb el Govern d'Espanya. El Pla de Mesures davant el Repte Demogràfic destinarà més de 10.000 milions -entorn del 10% del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència- a polítiques actives per a lluitar contra la despoblació i garantir la cohesió territorial i social.

La delegada ha recordat que l'objectiu d'este pla és garantir la igualtat de drets en qüestions com la prestació de serveis, la igualtat de gènere o l'eliminació de bretxes socials i generar oportunitats d'emprenedoria i impuls de l'activitat econòmica en els territoris amb majors dificultats per a competir en mercats globalitzats. “Volem fomentar una Espanya i Comunitat Valenciana diferents, que corregisquen desigualtats i creen més oportunitats", ha subratllat la delegada.

Per part seua, Ramiro Rivera ha agraït la disposició de la Delegació del Govern per a impulsar este conveni, perquè “la col·laboració institucional és fonamental per a afrontar el repte demogràfic”. Rivera ha coincidit amb Calero en la necessitat de crear oportunitats, i ha afegit que els fons del Repte Demogràfic “són una via important perquè projectes interessants puguen dur-se a terme i donar esperança al món rural”.

Igualtat i emprenedoria

La Delegació del Govern i la Diputació han coincidit a posar l'accent en aquells projectes que garantisquen la cobertura 5G a l'interior de la província, fomenten la igualtat d'oportunitats entre homes i dones o impulsen el teletreball per a enfortir ecosistemes emprenedors en l'àmbit rural.

La manifestació d'interés llançada per la Secretaria General per al Repte Demogràfic a la fi de 2020 ha permés disposar d'una imatge més definida de les necessitats i oportunitats que hi ha en els xicotets municipis, així com de les característiques dels projectes que partixen del teixit associatiu rural. De les més de 4.200 iniciatives rebudes, més del 60% procedien de xicotets ajuntaments, la qual cosa ha permés acostar el Pla de Mesures a l'administració local i orientar de manera eficaç les seues actuacions cap als xicotets municipis.

En esta línia, el pla dedica un dels seus eixos principals a la igualtat de drets i oportunitats i situa entre les seues prioritats l'eliminació de les bretxes de gènere derivades de la falta de cohesió social i territorial. A més, identifica la ‘masculinització’ del territori, la falta d'oportunitats per a les dones en el medi rural, la càrrega femenina en matèria d'economia de les cures i la violència de gènere com a elements d'intervenció prioritària.

El Jardí Botànic ha acollit la presentació de les làmines i marcapàgines de La flora aromática valenciana, un projecte que ens acosta a la natura per fomentar l'ús del valencià, dut a terme per la Unitat de Normalització Lingüística de la Diputació de València i que ha comptat, a més, amb l'assessorament de reconeguts etnobotànics com són Daniel Climent Giner i Aina S. Erice.

En l’acte de presentació, la diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha destacat “la importancia de projectes com este per donar a conèixer el patrimoni natural valencià a través de la nostra llengua amb la posada en valor de les plantes valencianes aromàtiques i medicinals més populars, i amb les sinergies científiques, les lingüístiques i les artístiques per desenvolupar el projecte”.

Les il·lustracions de Llopis recorden a les dels tractats de botànica dels segles XVII i XVIII, i ens mostren plantes com el romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga o pebrella, entre altres. Juntament a les imatges s’inclou la denominació científica (en llatí), la denominació estandard o més estesa, i el nom comú amb el qual es coneix popularment cada planta. A més a més, inclouen un xicotet text amb informació sobre l'empremta que ha deixat a l’onomàstica i les costums, dades etnobotàniques, referències als distints usos que s’han fet tradicionalment de la planta i informació etimològica.

La campanya es complementa amb un seguit de publicacions a les xarxes socials de la Diputació com són Facebook, Twitter i Instagram, amb informació addicional sobre la terminologia de plantes aromàtiques i medicinals més populars de les comarques valencianes. A més, tindrem la sort de gaudir d’estes publicacions en paper i podrem adquirir-les, donat que la Impremta Provincial ha fet una edició de les làmines de gran qualitat a partir de la maquetació de Pablo Herranz.

Vint plantes aromàtiques

La cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà, ha explicat les anècdotes al voltant de l’elecció de les plantes des del punt de vista filològic. «On hi ha ruda, Déu ajuda!» o «Rabet de gat i s’ha curat» són expressions populars que mostren les aplicacions i els usos dels vegetals. Plantes curatives, com el rabet de gat o la sàlvia; culinàries, com la sajolida o l’orenga i aromàtiques com la malva-rosa o la marialluïsa són descrites en la campanya de la Diputació de València que ens permet, a través de les denominacions en llatí i les més populars, endevinar la història oculta darrere d’unes branquetes silvestres o d’una flor popular. Herba d’olives, herba botifarrera o herba de bruixes són denominacions més transparents per a mostrar l’ús principal de la sajolida, l’orenga o la ruda. Però també citrodora, pulegium o officinalis—les denominacions en llatí— ens permeten reconstruir-ne l’ús: aromàtic, per a espantar les puces o farmacològic del timó de llima, el poliol o el romer.

Romer, fenoll, melissa, marialluïsa, timó de llimó, herba-sana, poliol d’aigua, rabet de gat, espígol, orenga, pebrella, sajolida, sàlvia, alfàbega, ruda vera, murta, malva-rosa, timó, menta pebrera i camamil·la són les vint plantes aromàtiques que formen part de la campanya. Les làmines contenen una il•lustració de Joan Llopis Doménech, amb la denominació científica, el nom en llatí, la denominació estàndard i una segona denominació, com a forma secundària, a més d’un text d’informació etnobotànica amb referències als usos, l’etimologia, el rastre que han deixat en l’onomàstica i en el costumari valencià. Forma part d’una campanya que pretén conéixer una miqueta més el nostre territori a través de les paraules que fem servir per a descriure’l, i desplega el cartell de la flora aromàtica que la Diputació de València va publicar en 2018.

El BOP núm. 64, de 7 d'abril, publica l'anunci sobre aprovació i desestimació de justificacions de la convoccatòria de subvencions per a l'adquisició d'instruments musicals i mampares de protecció "Excel·lent Música de Banda 2020".

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, ha visitat l'illa de compostatge d'Otos acompanyada per l'alcalde de la localitat, Mario Mira, la regidora de Medi Ambient, Irma Alfonso, el regidor d’Urbanisme, Joan Olivares, i el diputat a les Corts, Jesús Pla. La instal·lació, pensada per a xicotets nuclis de població en municipis del COR, ha rebut una subvenció de 4.311 euros de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació.

En la visita, la vicepresidenta Maria Josep Amigó ha destacat que "l'objectiu de l'illa de compostatge és reduir el volum de residus que es transporten a les plantes de tractament, i reduir també els costos de gestió", mentre que la regidora de Medi Ambient Irma Alfonso ha incidit en la implicació de la ciutadania en el projecte.

Així mateix, Maria Josep Amigó també ha mostrat el seu interés pels projectes de l'estratègia Reacciona de l'àrea de Medi Ambient de la Diputació, entre els quals cal destacar la subvenció de 25.500 euros per a la instal·lació d'energies renovables en edificis municipals; 100.000 euros per a la millora del cicle integral de l'aigua; els 1.254 euros per a la certificacions energètiques en edificis públics, o l'ajuda per a la prevenció d'incendis forestals amb 45.390,13 euros, totes elles amb càrrec al pressupost de 2020, a més de la concessió directa de 2.506,79 euros per al finançament de la quota per serveis del Consorci Provincial de Bombers l'any 2020 per a entitats locals de menys de 20.000 habitants.

L'alcalde d'Otos, Mario Mira, ha destacat el projecte d'instal·lació de plaques solars en el sostre de les infraestructures educatives per dotar d'energia renovable a una gran part de la localitat i d'edificis municipals. "Les energies renovables, l'eficiència energètica i hídrica i la gestió sostenible dels boscos, també poden ser els motors que dinamitzen el teixit empresarial, i alhora transformen els nostres pobles i ciutats en espais més saludables, amables, inclusius i resilients al nou escenari climàtic", ha remarcat la vicepresidenta Maria Josep Amigó.

En total, Otos ha rebut 594.633,15 euros del pressupost de 2020 de la Diputació, amb ajudes del SARC, del Fons de Cooperació Municipal, de material informàtic, del Pla d'Inversions i de l'àrea de Medi Ambient.

Un any més, el Museu de Prehistòria de València oferix visites guiades a la Lloma de Betxí els dissabtes 10 i 24 d’abril,  8 i 22 de maig, i 5 i 19 de juny. Es tracta d’un jaciment arqueològic de l’Edat del Bronze, un xicotet poblat, ubicat vora el riu Túria i enmig del paratge de la Vallesa de Mandor, en Paterna. És conegut des de 1928, i ha estat excavat entre 1984 i 2013, quasi trenta campanyes de treball per part del Servei d’Investigació Prehistòrica (SIP) de la Diputació de València, sota la direcció de Maria Jesús de Pedro, actual directora del museu.

Estes visites, per a tots els públics, permeten conéixer de primera mà les restes de les construccions allí conservades i que han convertit la Lloma de Betxí en un lloc de referència com a oferta cultural i patrimonial.

La iniciativa està orientada a reforçar el coneixement de l’Edat del Bronze a estes terres entre un públic no especialitzat, preferentment familiar.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, “no hem de perdre l’oportunitat de visitar in situ espais emblemàtics del patrimoni arqueològic valencià. La Lloma de Betxí n'és un d'ells, i permet, en un paratge de gran bellesa, explorar la vida a les vores del Túria fa 4.000 anys".

Terres de cultiu prop de l’aigua

L’Edat del Bronze és l’etapa de la Prehistòria en què es consolida l’activitat metal·lúrgica, cap al començament del II mil·lenni abans de la nostra era. Aleshores, les terres que envolten el Túria estan ocupades per nombrosos assentaments situats als vessants i al cim de petites elevacions. Els grups humans que hi habiten són comunitats camperoles i ramaderes unides per llaços de caràcter familiar.

L’ocupació de la Lloma de Betxí comença als inicis de l’Edat del Bronze o Bronze Ple, cap al 1800-1700 aC, quan es construix una gran edificació amb tres habitacions i un corredor lateral que incorporen un interessant aixovar domèstic i àrees de treball, com ara un magatzem, la zona de mòlta o el teler. Després d’un gran incendi, la casa va quedar arrasada, però l’espai es continuà utilitzant fins a l’abandonament definitiu de l’assentament, cap al 1500 aC, tal i com mostren determinades construccions externes i alguns materials ceràmics decorats.

La seua ubicació sembla estar relacionada amb l’explotació de les terres circumdants, aptes per al cultiu dels cereals i pròximes a un curs d’aigua estable.

El Museu de Prehistòria de València, dins del seu programa d’excavacions arqueològiques i d’activitats complementàries, ha realitzat intervencions d’excavació, neteja i manteniment, així com de difusió, en el poblat de l’Edat del Bronze de la Lloma de Betxí des de 1984.

Els recents treballs de millora, les tasques de senyalització mitjançant la instal·lació de plafons divulgatius per a afavorir la interpretació de les restes i el condicionament d’una senda per fer un recorregut adequat del jaciment, afavorixen la continuïtat en la realització de les visites davant la constant demanda del públic.

Les visites anuals a este jaciment sempre han tingut un gran èxit d’assistència i participació ciutadana i desperten gran interés entre la població local. Com sempre serà necessària la reserva prèvia per a la visita a través de la informació que oferix el web del Museu de Prehistòria de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València.

El BOP núm. 64, de 7 d’abril, publica l'anunci sobre aprovació i desestimació de justificacions de la convocatòria de subvencions per a l’adquisició d’instruments musicals i mampares de protección “Excel·lent Música de Banda 2020”.

El termini de presentació de sol·licituds serà del 9 fins al 30 d'abril de 2021.

Podran acollir-se a estes ajudes les entitats sense ànim de lucre amb agrupació musical, amb domicili social a la província de València, que estiguen federades en les federacions corresponents previstes en cadascun dels apartats abans del 31 de març de 2020, i que romanguen en aquesta situació.

I. Corals

II. Orquestres de pols i plectre

III. Grups de tabal i dolçaina

IV. Grups de dansa i rondalles

BOP dijous 8 d'abril de 2021 (vore anunci)

El termini de presentació de sol·licituds serà del 9 fins al 30 d'abril de 2021.

Podran acollir-se a aquestes ajudes les entitats sense ànim de lucre amb domicili social a la província de València, l'objecte social de les quals incloga la realització d'activitats musicals. 

BOP dijous 8 d'abril de 2021 (vore anunci)

Són ja 111 les localitats de la província que formen part de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, creada per la Diputació de València al novembre de 2018, amb l'objectiu de donar una resposta efectiva i integral contra esta xacra social des de les institucions més pròximes a la ciutadania. Durant l'assemblea general celebrada este dijous de manera telemàtica, s'ha aprovat l'adhesió de deu nous membres pertanyents a cinc comarques valencianes.

En concret, l'Horta suma a la Xarxa els municipis de Tavernes Blanques, Moncada i Vinalesa; la Safor incorpora a Almoines i Xeresa; la Ribera a Polinyà de Xúquer i Massalavés; Camp de Túria a Benaguasil i Marines; i la Costera a Font de la Figuera.

La responsable de l'àrea Igualtat, Eli García, ha volgut “agrair i valorar l'esforç dels nous ajuntaments per a poder formar part de la xarxa, un organisme que permet la col·laboració entre les diferents entitats locals, la qual cosa és fonamental per a lluitar contra la violència exercida contra les dones”.

La diputada provincial ha anunciat, a més, l'obertura, a la fi del mes d'abril, de la convocatòria de les subvencions dirigida als ajuntaments que componen la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. La dotació de les ajudes per a 2021 ascendix a 565.000 euros.

La subvenció que reba cada localitat haurà de destinar-se bé a projectes relacionats amb la prevenció i detecció de la violència de gènere, la coeducació i la formació del personal dels ajuntaments en esta matèria; o bé a campanyes de sensibilització, prevenció i lluita contra la violència de gènere a través de tríptics, cartells, falques de ràdio, etc.

Naixement i evolució

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va constituir el 14 de novembre de 2018 amb 49 ajuntaments fundadors, entre els quals destacaven grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot, als quals l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial va oferir la possibilitat de compartir recursos i esforços en la lluita contra esta xacra social que ens afecta a totes i tots. L'objectiu de la iniciativa és dotar de recursos als municipis per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans d'igualtat i contra la violència de gènere.

Des d'aqueix moment, s'han celebrat quatre assemblees generals en les quals s'han anat sumant municipis de totes les comarques valencianes, fins a aconseguir els 111 actuals. La comarca de l'Horta és la que compta amb un major nombre de localitats adherides, amb un total de 35, seguida de la Vall d'Albaida amb 22, la Safor amb 15 i la Ribera amb 14.

El Comité Avaluador es reunix sempre en la prèvia de cada assemblea per a revisar que els municipis sol·licitants complixen els requisits mínims exigibles per a adherir-se a la xarxa provincial, entre ells tindre una regidoria i un pla d'Igualtat, disposar de recursos econòmics i professionals propis en la lluita contra la violència masclista i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar connectats al sistema d'atenció telefònica ATENPRO.

El BOP núm. 65, de 8 d'abril, publica la convocatòria de subvencions destinada a activitats i adquisició d'instruments musicals per a agrupacions musicals.

El termini de presentació de sol·licituds és de 15 dies hàbils a partir de l'endemà de la publicació de l'estracte al BOP: del 9 al 30 d'abril.