L'Ajuntament de Bellreguard vol recuperar i posar en valor la col·lecció de pilota ‘El Zurdo’, i per este motiu l'alcalde de la localitat, Àlex Ruiz, amb una representació municipal, s'ha reunit amb el diputat de Cultura, Xavier Rius, i el director del Museu Valencià  d'Etnologia, Francesc Tamarit, per exposar les diverses propostes que es troben actualment en estudi sobre la col·lecció, i per iniciar, des de l'Àrea de Cultura de la Diputació, l'assessorament per portar endavant el projecte. L’objectiu és fer accessible la col·lecció de la família ‘el zurdo’ a tota la ciutadania.

El trinquet ‘el zurdo’ s’ubicava a Gandia, però amb la seua demolició, la col·lecció ha passat a Bellreguard, custodiada per una família que ha gestionat diversos trinquets a la comarca de la Safor i que conserva una magnífica col·lecció de peces vinculades al joc del raspall, una especialitat de pilota majoritària a la comarca.

Jugadors i figures autòctones com Waldo, Emilio, Llopis, Eusebi, Miramar, o el mateix Zurdo són tot un referent per a l'afició de la comarca a la pilota i l'ajuntament estudia les possibilitats de mostrar este patrimoni singular.

«Me han pedido que escriba sobre el motivo que me trajo a prisión y he decidido hacerlo para que quien lea esto tome conciencia de lo fácil que puede ser», escriu Isidro en un quadern que ara s’exposa a la Sala Alta del MuVIM, museu dependent de la Diputació de València. «Soy un tipo normal», assegura, «con su trabajo, su familia, su hipoteca, sus aficiones y sus amigos. Nunca he tenido ningún problema con la ley; es más, siempre la he respetado, pero una noche mi vida entera cambió», afirma abans d’endinsar-se en els detalls d’una història que mescla conducció i alcohol.

Crear per a redimir-se

L’artista valenciana Cari Roig va començar a treballar, fa uns quants anys, amb interns del Centre Penitenciari de Picassent, «coordinant tasques creatives amb la finalitat d’expressar sentiments i viatjar cap a l’interior de cadascú, expressant, pintant les seues caigudes», afirma. Cari Roig, comissària de l’exposició, està molt satisfeta amb l’experiència, sobretot perquè gràcies als seu taller «els presos se senten valorats i pensen que crear és caminar cap a la seua redempció».

Ara, una significativa selecció de treballs gràfics i textos escrits pel grup d’interns que participaren en el taller de Cari Roig es por contemplar en l’exposició Contraexvots. Relats de vida en els marges, ubicada en la Sala Alta del MuVIM. Es tracta d’un conjunt heterogeni de dibuixos fets amb aquarel·les, llapis o retoladors —la majoria de les vegades acompanyats de text escrit— en els quals els presoners expressen els seus sentiments més íntims, però també les seues queixes. Hi ha molts que aprofiten per contar la seua atziaga experiència amb les drogues («adormidera, mi pasión y mi perdición», diu Punki), molts altres lamenten la pèrdua de la llibertat («cárcel de Picassent, cementerio de hombres vivos donde se pagan las deudas y se pierden los amigos», afirma un altre), però en tots ells hi ha la constant d’un dolor profund i molt vívid. Com assegura, amb paraules dibuixades, un altre intern de manera breu i expeditiva: «no desearía a nadie lo que estoy sufriendo yo».      

Contra la deshumanització

La capacitat d’expressar-nos artísticament és un dels factors de singularització de l’espècie humana, «una d’eixes coses que ens fa humans», afirma Rafael Company, director del MuVIM. «Però hi ha una altra característica també exclusivament humana: que som els únics éssers vius capaços de no reconéixer els nostres congèneres, és a dir els únics éssers capaços de deshumanitzar els altres». Per a Company esta és una pràctica continuada en el temps i, lamentablement, encara vigent. «No és exclusiva de la fàbrica d’idees nacionalsocialista, la que va arribar a considerar alguns membres de l’espècie com a untermenschen, com a infrahumans», continua dient el director del museu. Sense anar més lluny, el col·lectiu de persones privades de llibertat per causa judicial és «un dels més ferms candidats a patir eixa deshumanització», assegura, i per això esta mostra d’art a la presó és per a ell tot un al·legat contra la intolerància. Perquè l’art, conclou Rafael Company, «pot ser un instrument immillorable per a la redempció».

Il·lustració i reinserció social

Per a Company, un museu dedicat al moviment il·lustrat és el millor espai per a acollir una exposició d’estes característiques. «Només cal recordar Cesare Beccaria», diu. Beccaria fou un il·lustrat italià que es va oposar a la pena de mort «i va defendre la idea que les condemnes havien de ser proporcionals al delicte i tindre una finalitat eminentment rehabilitadora». El 1764 publicà Dels delictes i de les penes, «una obra que va tindre una gran repercussió internacional a l’Europa il·lustrada i va contribuir a canviar la manera de concebre la finalitat de les condemnes i de les presons», assegura el director del museu.

«Els il·lustrats posaven l’èmfasi en l’educació», continua dient Company. «L’entenien com a l’única manera de millorar les condicions de vida dels éssers humans i evitar que les capes més pobres de la població es criminalitzaren». I, curiosament, una reflexió semblant fa Manuel, un dels reclusos que participaren en el taller de Cari Roig, l’obra del qual també es pot vore ara a l’exposició. «La libertad comporta responsabilidad» —diu en un full on combina paraules i dibuixos—, «por eso la mayor parte de los hombres la temen tanto. Pero digo yo que solo con la educación el hombre puede llegar a ser hombre». I conclou de manera categòrica que «el hombre no es más que aquello que la educación hace de él».

Per a Glòria Tello, diputada del MuVIM, «esta és una proposta expositiva ben innovadora per part del MuVIM. Fa molts anys que existixen línies d’investigació i técniques de l’anomenada ‘artteràpia’. Ara es porta a terme una magnífica intervenció, on les persones recloses a la presó de Picassent tenen l’oportunitat d’explorar i manifestar els seus somnis, desitjos i angoixes en un espai dedicat al pensament i la raó com és el MuVIM».

La Diputació de València està a punt de finalitzar els treballs de millora del traçat de la CV-600 que unix Barxeta amb Simat de la Valldigna, concretament en el tram que transcorre entre els quilòmetres 15 i 16, en el terme municipal de Simat. Després de sis mesos d'obres, la finalització i posterior obertura al trànsit de la carretera està prevista per al 18 de desembre.

Les actuacions en la CV-600 tenen un clar objectiu marcat per l'àrea de Carreteres que encapçala el diputat Rafael García, i que consistix a incrementar la seguretat viària de les diferents maneres de transport i realitzar actuacions que redunden directament en benefici dels usuaris de la via.

I és que el tram de la CV-600 que ha sigut renovat a través d'estos treballs, es caracteritzava per tindre un entorn accidentat, amb un traçat en sinuós i zones de gir reduïdes, existint dos punts crítics en els quals es produïen amb una certa freqüència accidentes, sobretot de vehicles pesants.

Tenint això en compte, les obres dutes a terme s'han centrat en reforçar la carretera en el tram indicat mantenint el traçat original en quasi tota la seua longitud, l'ampliació de ràdios insuficients, la millora d'alineacions, l'eixample de la plataforma i l'execució de cunetes de seguretat.

Per a això la Diputació de València ha destinat un total de 605.000 euros d'inversió a una actuació que es considera fonamental per al municipi situat a la comarca de La Safor.

BOP núm. 236, de 9 de desembre de 2020 

Els beneficiaris disposen d'un termini de deu dies comptats des de l'endemà de la publicació en el BOP per a comunicar l'acceptació expressa de la subvenció presentant l'Annex III omplit i firmat a través de la Carpeta d'Ajuntaments de www.dival.es. Si transcorre el termini de deu dies i no ho han comunicat, s'entendrà implícitament que renuncien a la subvenció.

La Sala Parpalló del MuVIM, museu dependent de la Diputació de València, exhibirà, a partir del 10 de desembre, el cartell Intersecciones, l'obra guanyadora del Premi Internacional de Cartells MAKMA dotat amb 5.000 euros, realitzat per Ana Raquel Leiva amb el madrileny Iván Araújo (Colectivo Cuatro Hilos). Amb l'obra premiada, el museu exposarà una selecció dels 628 cartells que van concórrer a la convocatòria de la revista d'arts visuals i cultura contemporània. 

L’obra mostra un corró amb lletres sense sentit, impreses, que aparix detingut davant un pla dibuixat al llapis i traçat parcialment amb xicotets claus. La tensió entre l'avanç del corró i aqueixa superfície clavetejada és la forma que han tingut els autors de transmetre la comunicació i incomunicació que figurava com a lema del premi.

Entre els noms a retindre particularment d'esta convocatòria es troben, a més dels dels guanyadors, els de Dariana Guevara i Jorge Rodríguez Chacón (Madrid), d’Estilo Compadre; i els de Concha Ros i Ana Pastor (València), que són els i les creadores que han obtingut els dos accèssits de 1.000 euros cadascun. En total s'exhibiran les dues obres amb accèssits, amb l’obra premiada i altres huitanta-set finalistes, que les que s'incorporaran a l'exposició del MuVIM, i que comptarà així amb la presència d'artistes d'Espanya, Itàlia, França, Letònia, Romania, Cuba, Colòmbia, Veneçuela, Mèxic, Xile, Costa Rica, l'Equador, l'Argentina, l'Uruguai, el Brasil i els Estats Units.

El jurat del Premi Internacional de Cartells MAKMA, que descrivia el cartell com a mapa i territori il·lustrat de les contradiccions humanes, ha estat compost per Óscar Mariné, Premi Nacional de Disseny 2010; el vicerector de Cultura de la Universitat Politècnica de València, José Luis Cueto; la vicepresidenta de Associació Valenciana de Crítics d’Art (AVCA), Irene Gras; la dissenyadora gràfica i artista visual, Marta Negre; la il·lustradora Carla Fuentes; el director del MuVIM, Rafael Company, i el director de MAKMA, Salva Torres. Mariné, en qualitat de president del jurat, ha destacat l'alt nivell de les obres presentades, així com l'heterogeneïtat d'estils i propostes temàtiques, algunes d'elles fent-se lògicament eco de la pandèmia que encara patim per la COVID-19.

També adduix Óscar Mariné que l'èxit de la convocatòria no cal mesurar-lo tant per la gran quantitat de cartells enviats, “que també”, sinó per “la imaginació, el talentós maneig de les eines gràfiques pròpies del cartell i la reflexió a la qual ens convoquen la majoria dels treballs, il·lustrant sens dubte les contradiccions humanes, referides en la convocatòria, i l'igualment complex teixit social en el qual ens trobem els ciutadans del món globalitzat”.

“Tractant-se d'una convocatòria de naturalesa oberta i estant enfocada tant a nivell nacional com internacional, les respostes al tema plantejat han sigut moltes i molt diverses, a l'una que enriquidores”, destaca Irene Gras. Entre els centenars d'obres presentades, “hi ha des de propostes d'un tall més gràfic, a il·lustracions elaborades a mà i digitals, passant per altres pictòriques, de collage, fotografia o composicions tipogràfiques”, ressalta Marta Negre.

La iniciativa de MAKMA ve a incidir en el fet que la funció social del cartell no ha prescrit. En el mateix sentit s'ha pronunciat Glòria Tello, la diputada del MuVIM de la Diputació de València. "Bé siga en format digital, ben sobreposat a les parets o altres elements de l'espai urbà, el cartell continua formant part de les nostres vides, continua ‘parlant-nos’, convocant-nos i interrogant-nos, i l'èxit de convocatòries com esta no fan més que recordar-nos la vigència d'un mitjà de comunicació social que, d'altra banda, forma part amb tot dret de la història de l'expressió artística", assegura.

A més, convé recordar que el MuVIM esgrimix una dilatada trajectòria en l'exhibició de cartells, fins al punt que esta àrea d'actuació és considerada prioritària pel centre des de fa anys. Així ho destaca el director del museu, Rafael Company, en rememorar com, per exemple, en ocasió de la gran exposició ‘La modernitat republicana a València’, programada l'any 2016, "bona part dels continguts el constituïen obres de cartellistes tan destacats com Artur Ballester, Josep Renau, Lluís Dubón o Manuel Monleón". I Amador Griñó, el cap d'exposicions del museu, incidix també sobre la qüestió afirmant que “gràcies a l'exhibició de noranta cartells de la convocatòria del Premi MAKMA, els visitants del MuVIM tindran una oportunitat més d'acostar-se a un format que coneixen bé i valoren enormement”.  

Salva Torres, director de MAKMA, assenyala, finalment, l'oportunitat, “que no oportunisme”, que un premi de cartells com este oferix a la societat, representada pels seus artistes, en un moment històric com el que estem vivint. “Si bé esta és una convocatòria sobre la qual portàvem temps treballant, la crua realitat s'antulla ara un motiu de major importància per a reflexionar entorn de la comunicació i incomunicació en el paradoxal panorama del temps globalitzat”.

Els V Premis Celia Amoros de la Diputació, el lliurament dels quals tindrà lloc el divendres 18 de desembre a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència, han recaigut en la Unitat de Violència de la Delegació del Govern i el Grupo Gama de l'Ajuntament de València. D'esta manera, el departament d'Igualtat de la corporació provincial reconeix el treball que realitzen les unitats de coordinació contra la violència sobre la dona de la Subdelegació de Govern de València i la Comunitat Valenciana i la unitat especial de la Policia Local en la seua lluita contra la barbàrie masclista.

En esta ocasió, la delegació d'Igualtat dirigida per Eli García ha optat per concedir un premi extraordinari a una persona o col·lectiu que haja destacat per combatre la violència de gènere en un context especialment complex com és el de la COVID-19. El resultat ha sigut un empat entre la Unitat de Violència del Govern central a València i el grup especialitzat del consistori de la capital, amb un esment especial al treball de Mª Ángeles Merino i Carla Mercé com a caps d'unitat en la Delegació del Govern i d'Estefanía Navarrete com a coordinadora del Grupo Gama.

El reconeixement d'estes tres dones en la lluita contra la violència masclista se suma a l'elenc de les anteriors edicions dels Celia Amorós, que van premiar a personalitats destacades en este camp com la jurista Pilar Gil Cabedo, el magistrat José Luis Mendoza, la fiscal Rosa Guiralt i Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya.

Els dos premis extraordinaris concedits en esta cinquena edició, amb canvis substancials en el format a causa de la pandèmia i la impossibilitat de celebrar l'habitual cerimònia de lliurament en el Saló de Respecte de la institució provincial, són fruit de la difícil decisió del Comité d'Expertes de la Diputació, que va haver de pronunciar-se sobre una vintena de propostes entre les quals figuraven col·lectius, programes i ajuntaments que aporten cada dia el seu granet d'arena en la lluita contra la barbàrie masclista.

En paraules de la diputada d'Igualtat, Eli García, “la dedicació d'estes persones, institucions i col·lectius ha de ser reconeguda i incentivada, al mateix temps que se'ls dota dels recursos oportuns perquè continuen fent una tasca fonamental de sensibilització i ajuda als qui lamentablement patixen cada dia la xacra de la violència masclista”.

Enguany el lliurament dels Celia Amorós tindrà lloc el divendres 18 a la Sala Alfons el Magnànim de la Beneficència sense l'habitual cerimonial a causa de la pandèmia. Malgrat els canvis en el format de l'acte per motius sanitaris, la diputada ha destacat “l'àmplia nòmina de candidatures i propostes que hem tingut sobre la taula”.

Tant a les premiades com a les que finalment no ho han sigut en esta cinquena edició dels premis de la Diputació, Eli García llança un missatge d'ànim perquè continuen exercint “un treball que resulta imprescindible en una lluita que és de totes i tots, en la qual no cap el silenci i que s'ha manifestat més transcendent encara en este temps de restriccions i confinament”.

Des de 2016 han sigut reconeguts amb el Celia Amorós de la Diputació per la seua labor contra la violència de gènere els ajuntaments de Quart de Poblet, Xirivella, Xàtiva i Picassent; les associacions de Dones Separades i Divorciades de València, CAVES, Alanna i Per la Coeducació; els programes Ser Mujer.es i Sororidad Serranía del col·lectiu Hilando Vidas, i la comissió per a la sensibilització contra la violència de gènere de l'Hospital La Fe.

El Trinquet de Pelai ha acollit la presentació del projecte "Parlem de Pilota", una carpeta amb quatre il·lustracions temàtiques: el trinquet, el carrer, tipus de jugadors i tipus de colps, que mostren la riquesa lèxica de l'esport dels valencians i valencianes. El projecte es complementa amb un web (parlemdepilota.dival.es) on les persones usuàries podran descobrir més informació dels termes.

La diputada de Normalització Lingüística, Dolors Gimeno, ha explicat que "a la Diputació ens agrada treballar de forma col·laborativa amb altres administracions i entitats cíviques per tal de promoure l'ús del valencià allà on altres no poden arribar, i encetant projectes més complexos que tenim la sort de poder portar endavant per la qualitat humana i professional, i la implicació social, també, de les persones que conformen el servei de Normalització Lingüística de la Diputació de València".

A la presentació també han estat presents el coordinador de Pilota de la Generalitat, Sebastià Giner, el president de la Fundació de la Pilota, Pepe Cataluña, el director del Museu de la Pilota de Genovés, David Sarasol, i la cap del servei de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Immaculada Cerdà.

Amb els materials presentats "encertem una línia d'elaboració de recursos i col·laboracions amb entitats que esperem que servisquen a ajuntaments, escoles i particulars, en la promoció del joc de la pilota i de la nostra llengua, perquè no podem concebre la identitat sense la parla, ni la parla sense el joc", ha incidit la diputada Dolors Gimeno.

El projecte ha sigut coordinat per Àlex Blat, mentre que l'alcoià Pau Valls ha creat les il·lustracions i l'agència Sud+Sud s'ha encarregat del disseny i el web. Les definicions dels mots han sigut extretes del Vocabulari del joc de pilota de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que també es pot descarregar des del web del projecte.

Llista de Guies

El responsable de l'àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la corporació provincial, Ramiro Rivera, ha visitat el municipi de L'Ènova amb l'objectiu principal de conéixer de primera mà el nou projecte d'activació econòmica i emprenedoria que l'ajuntament vol posar en marxa pròximament. La finalitat d'este pla és la creació d'ocupació a partir de la potenciació del producte local (bàsicament agrícola), donant suport a les diferents iniciatives empresarials mitjançant la formació i el finançament, així com ajudant en tasques de màrqueting, distribució i internacionalització.

La Diputació de València estudiarà diverses fórmules per a col·laborar en un projecte fonamental per a diversificar l'activitat del municipi, posar en valor els productes locals (cas de la taronja salustiana) i atraure població. És una manera, a més, de rellançar les Pimes orientant-les en la seua adaptació a nous mercats i escenaris.

Durant la seua visita a L'Ènova, localitat pertanyent a la comarca de la Ribera Alta, Ramiro Rivera s'ha reunit amb Tomás Giner, alcalde d'este municipi de menys de 1.000 habitants, i ha signat en el llibre de visites del consistori.

La Variant Nord de Bétera, que evitarà el col·lapse d'este municipi del Camp de Túria en desviar els 12.000 vehicles diaris que el travessen, avança segons el calendari fixat per l'àrea provincial de Carreteres, que preveu la conclusió de la infraestructura a la fi de 2021. Després de complir-se un any de l'inici de les obres, està pràcticament acabat el moviment de terres i han arrancat els treballs de les estructures per a salvar la línia fèrria de metre i els barrancs, així com l'asfaltat.

Amb una inversió de més de 15 milions d'euros i un termini d'execució de dos anys, la primera fase de la Variant Nord de Bétera “és una de les actuacions més importants realitzades per l'àrea provincial de Carreteres i la gran infraestructura de la present legislatura, donant resposta a una demanda justa i històrica de les veïnes i veïns de Bétera i els usuaris d'esta carretera amb trànsit dens que travessa tot el municipi, amb les consegüents molèsties”, explica el vicepresident i diputat de Carreteres, Rafa García, que este divendres ha visitat les obres acompanyat per l’alcaldessa, Elia Verdevío.

Per a l'alcaldessa de Bétera, “estes obres suposen descongestionar de trànsit el nostre municipi, evitant així les molèsties i la contaminació que produïx en el nucli urbà el pas continu de vehicles”. “Una reivindicació de tots els governs que hem passat per l'Ajuntament de Bétera i una lluita conjunta amb els nostres veïns i veïnes per aconseguir estes obres tan importants i beneficioses per al municipi”, afig Verdevío.    

El tram sobre el qual actua l'empresa Bertolín, adjudicatària de l'obra, té una longitud de 4,7 quilòmetres que discorren del sud-est al nord del nucli urbà de Bétera, connectant la carretera que ve de València amb la CV-310 cap a Nàquera i Serra, evitant el pas per la travessia actual dins del municipi i facilitant els accessos al mateix i els polígons industrials de L'Horta Vella i El Pla.

El projecte inclou la construcció de quatre glorietes que, al costat de les vies de servei laterals, proporcionaran el control total dels accessos a la carretera. La calçada tindrà un ample de 12 metres, amb dos carrils per sentit de tres metres cadascun i vorals-bici de dos metres a banda i banda. A més, està previst habilitar una via de ciclovianants segregada i protegida de 2,30 metres d'amplitud en el marge esquerre i serà necessari alçar quatre estructures per a salvar la línia de metro i els barrancs del Carraixet i Portaceli.

Estructures en marxa

Una de les parts més complexes de la Variant Nord de Bétera és la construcció de fins a quatre estructures per a salvar la línia fèrria de metre i els barrancs que travessen el traçat, destacant el pont sobre el Carraixet, que tindrà una longitud de 155 metres. Els operaris han executat ja la profunda fonamentació d'un pont que tindrà cinc obertures, amb pilotes d'un metre de diàmetre i fins a 17 de longitud.

La setmana passada es va iniciar també l'estructura sobre el barranc de Portaceli, amb la col·locació de les quatre bigues del pont, que tenen un cant de 1,5 metres, 27 metres de longitud i un pes de 33 tones que va fer necessari l'ús de dos grues de grans dimensions per a la seua elevació.

La finalització d'esta primera fase de la variant, prevista per a desembre del pròxim any, evitarà l'elevat volum de vehicles que travessen Bétera pel nucli urbà, “millorant tant la fluïdesa del trànsit de la CV-310 i reduint els temps de recorregut, com el dia a dia de les veïnes i veïns que veuran incrementades la seua seguretat i qualitat de vida, alhora que es reduïx la contaminació acústica i ambiental”, destaca el diputat de Carreteres, Rafa García.