El president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha participat este dimecres en la firma del conveni de col·laboració en matèria de Transparència entre la Generalitat, les tres diputacions provincials i la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), amb l'objectiu de continuar avançant en el reforç de la participació, la transparència i el bon govern de les administracions públiques de la Comunitat.

El president Gaspar, a qui ha acompanyat en l’acte la diputada de Transparència, Mentxu Balaguer, ha signat este conveni al costat dels seus homòlegs en les diputacions d'Alacant i Castelló, Carlos Mazón i José Martí; el president de la FVMP, Rubén Alfaro; i la consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, en un acte que ha tancat el president de la Generalitat, Ximo Puig.

En la seua intervenció, el màxim responsable de la Diputació de València ha considerat que este tipus de col·laboració entre organismes públics és “el millor exemple de bona pràctica per a assegurar una major transparència i participació en les institucions valencianes”. Gaspar ha mostrat la seua satisfacció per este nou episodi de col·laboració en matèria de transparència, però ha advertit sobre “l'amenaça constant del desprestigi sobre qualsevol referent institucional o professional”.

Toni Gaspar rebutja este desprestigi com a “arma de curt abast que busca simplement el rèdit particular i utilitza la recepta fàcil del populisme”, enfront de la qual cosa apel·la a la “responsabilitat dels mitjans de comunicació, la ciutadania i els representants públics per a dur a terme una honesta i efectiva vigilància de qui gestiona i protegix l'interés de la majoria”.

Considera el president Gaspar que la democràcia “no és només el govern del poble, sinó també la capacitat del poble de controlar als que governen els interessos de tots”. Este acord en matèria de Transparència i Participació és un pas més en l'aposta decidida de les institucions valencianes d'oferir a la societat les eines necessàries per a desenvolupar esta tasca comuna.

El Museu de Prehistòria de València presenta la nova exposició permanent de societats caçadores i recol•lectores, una mostra que comença en Àfrica fa 7 milions d'anys, però amb el gruix de l'exposició en les terres valencianes, des del 350.000 abans del present, fins a finals del Paleolític superior, entorn del 12.000, on es desenvolupen dos períodes: un del Paleolític mitjà amb els neandertals, i el Paleolític superior amb l'aparició de l'Homo sapiens.

“La recerca sobre la Prehistòria valenciana ha canviat de manera substancial en les últimes dècades, sent necessari actualitzar el discurs expositiu amb una posada al dia de les troballes arqueològiques, des dels nous corrents investigadors”, explica la directora del projecte, Helena Bonet. Com a exemples s’inclouen per primera vegada restes botàniques o microfauna.

"Es tracta d'un discurs transversal on es parla de l’evolució del clima i l’adaptació humana als canvis, de la forma de vida, de l'aparició de la simbologia i la desaparició dels neandertals, amb espais de reflexió sobre, per exemple, que ens queda en l'ADN dels neandertals", comenta Helena Bonet.

La museografia "adapta el contingut a un discurs didàctic amb quatre aspectes: una narració ordenada en seqüències i escenes en un recorregut per la cronologia i, paral·lelament, pels jaciments més importants del període de temps a les terres valencianes, a més la informació es presenta de forma didàctica, intentant intervenir amb el públic no especialitzat a través d'il·lustracions, produccions audiovisuals i punts d'experimentació", explica el cap d'exposicions Santiago Grau.

En este sentit, el diputat de Cultura, Xavier Rius, explica que es tracta “d’un pas endavant en el discurs i en el disseny per aconseguir una exposició didàctica i atractiva, per a un públic familiar, per a estudiants i gent entesa, perquè tot el món trobe alguna cosa que els ensenye i els forme", destacant “els anys de treball en els jaciments per oferir esta radiografia de la primera història valenciana”.

La nova sala de Societats caçadores recol·lectores comença amb un espai dedicat als inicis de l'Arqueologia valenciana en 1927, "quan l'impuls del SIP (Servei d’Investigació de Prehistòria) i el seu Museu va ser clau en la construcció del coneixement de la Prehistòria autòctona i també de la mediterrània peninsular", explica la directora del Museu, Maria Jesús de Pedro, qui recorda que "és vital recordar l'origen museístic i investigador del museu. Les investigacions sobre les col·leccions del museu han estat el punt de partida necessari per a instrumentalitzar les exposicions permanents del museu per complir amb la funció social de l'exhibició oberta al públic".

El passeig ens introduix en el Paleolític a les terres valencianes, que ací reunix testimonis des de fa uns 350.000 anys, fins al final del plistocé, entorn de dotze mil anys abans del present.

El discurs s'articula seguint dos eixos expositius. D'una banda, el discurs diacrònic dels paisatges canviants, amb la reconstrucció dels diferents ecosistemes que se succeïxen.

L'altre eix es desenvolupa de la mà dels importants jaciments paleolítics valencians, origen de les col•leccions i objecte preferent de la recerca científica: Cova del Bolomor de Tavernes de la Valldigna, Cova Negra de Xàtiva, Abric de la Quebrada de Xelva, Cova de les Malladetes de Barx, Cova del Parpalló de Gandia i Cova del Volcán del Faro de Cullera.

S'hi aborden aspectes transversals referits al comportament dels grups humans, com la socialització i la dimensió dels grups, les qüestions de gènere o la transmissió del coneixement, així com aquells aspectes de les seues formes de vida relacionats amb l'apropiació del territori, l'ús i control del foc, l'hàbitat, la tecnologia, la caça i la recol•lecció, les creences i les manifestacions artístiques.

La sala dedica un espai central com a nexe d'unió i lloc de reflexió entre el món neandertal i el món sapiens, en el qual es pretén interactuar amb el visitant i fer-lo partícip dels debats i interrogants que la recerca científica planteja en el moment actual. Per què van desaparéixer els neandertals? Som tan diferents?

L'exposició tanca amb el món simbòlic del Paleolític superior amb una vitrina sobre l'adornament i la imatge, però sobretot amb la presentació de l'art de la cova del Parpalló, una selecció de 98 plaquetes pintades i gravades de fa més de trenta mil anys, una de les millors representacions de l'art moble europeu.

La sala de Societats caçadores-recol•lectores és un espai on es propicia la reflexió, l'educació i l'oci cultural de qualitat. Un espai de trobada i diàleg entre el visitant i l'objecte, amb una museografia comunicativa que incorpora audiovisuals, mòduls manipulables i il•lustracions científiques.

L'àrea d'Infraestructures i Carreteres de la Diputació de València ha donat per finalitzades les obres de reforç del ferm i millora de la funcionalitat de la CV-584 d'accés a Casas de Benali, en terme del municipi valencià d'Enguera. L'enclavament destaca per ser una de les zones habituals de turisme d'interior a la comarca de La Canal de Navarrés.

L'actuació impulsada per l'àrea provincial de Carreteres que dirigix Rafa García s'ha executat en quatre mesos, amb una inversió d'una mica més de 550.000 euros. Les actuacions més importants s'han concentrat en el tram més freqüentat per turismes, molts d'ells amb destinació a l'alberg de Casas de Benali, i vehicles pesants.

En concret, s'ha realitzat un reforç de ferm de 5 centímetres d'aglomerat asfàltic i fresats en les zones més danyades de la carretera pel pas de camions. També s'han renovat les cunetes de seguretat i la senyalització vertical, i s'ha intervingut en estructures com els ponts sobre el riu Mínguez, la rambla del Riajuelo i el barranc de las Contiendas. En tots ells s'han col·locat juntes de dilatació elàstiques i s'han reparat desperfectes per a allargar la seua vida útil.

Estes obres en la CV-584, en la demarcació de L'Alcúdia, “tenen com a objectiu fonamental millorar la seguretat viària en esta carretera pertanyent a la xarxa provincial que presenta una important freqüència d'ús, tant en trajectes laborals com en visites de cap de setmana i desplaçaments veïnals”, explica el responsable de Carreteres, Rafa García, qui afig que “l'actuació sobre el ferm, el drenatge i la senyalització redunda directament en benefici dels usuaris de la via”.

El Patronat de Turisme de València centrarà les seues accions durant 2021 en la intel·ligència turística i la sostenibilitat, a més de reforçar el seu servei a les empreses i entitats del sector, els ajuntaments i les mancomunitats "per a cooperar al màxim amb tots els agents implicats en la reactivació del turisme a la província, malgrat la pandèmia actual", ha destacat el diputat de Turisme, Jordi Mayor.

El Consell Rector de l'organisme, dependent de la Diputació de València, ha aprovat hui el pressupost per a l'any vinent, que ascendeix a un total de 4.529.800 euros i és "continuista en les xifres globals, però nou quant a contingut, perquè s'adapta a les noves necessitats del sector sorgides a l'arrel de la crisi sanitària i econòmica que tant l'afecten", ha explicat Major.

Els objectius generals del Patronat Provincial de Turisme de València i la seua marca València Turisme durant 2021 seran la integració del públic objectiu, mitjançant la cerca de la participació ciutadana i la complicitat del teixit empresarial del sector; la presentació de l'autenticitat de la destinació, vinculada a propostes comunicatives que connecten amb els potencials turistes; i l'exposició de la destinació València com una destinació segura, que aposta per la sostenibilitat i la qualitat tant de la pròpia destinació com dels seus productes turístics.

Noves línies de subvenció

Els comptes del patronat de 2021 inclouen un Pla Estratègic de Subvencions, per un valor global de més de dos milions d'euros, amb el qual es pretén arribar a tots els ajuntaments, mancomunitats, agrupacions, consorcis i altres entitats vinculades a l'activitat turística a la província, a través del desenvolupament de projectes que impulsen el sector turístic, en benefici dels municipis.

Es tracta d'un pla que contempla set línies d'ajudes econòmiques anuals de l'organisme i que estan dirigides a Ajuntaments no Turístics (la localitat dels quals no té la declaració de municipi turístic), dotada amb 200.000 euros; Mancomunitats, amb un pressupost de 100.000 euros; aportacions projectades en el marc dels Plans de Dinamització i Governança de les Destinacions Turístiques, amb 810.000 euros; ajudes a empreses que organitzen Festivals Musicals; associacions, fundacions i entitats sense ànim de lucre que desenvolupen iniciatives turístiques en benefici dels municipis de la província (200.000 euros), i també ajudes directes dirigides a entitats i associacions representatives del sector turístic a la província de València (200.000 euros); convenis singulars, línia pressupostada en 400.000 euros que renova els convenis establits en 2020 amb els ajuntaments de Cullera i Gandia, així com amb la Fundació Visit València; i ajudes a Ajuntaments per a la realització o millores d'Infraestructures Turístiques iniciades en plans i convenis anteriors del Patronat de Turisme (100.000 euros).

A més, el diputat ha anunciat que el Patronat de Turisme gestionarà l'any vinent l'aportació de la Diputació de València en la seua adhesió al Fons de Cooperació Municipal de la Generalitat Valenciana destinat per a municipis turístics.

"En suma, un pla estratègic dissenyat per a superar el moment turístic i econòmic que travessem actualment, que mira cap al futur del sector, en el qual el Patronat cerca liderar eficientment la seua reactivació i impuls a la província durant 2021, alineat amb l'estratègia turística de la Comunitat Valenciana", ha manifestat Jordi Mayor.

Noves accions de cooperació amb el territori

A més de les noves subvencions destinades a col·laborar en l'impuls de festivals musicals que tinguen impacte turístic i contribuïsquen a la creació d'un producte de turisme musical, el Patronat de Turisme de València posarà en marxa en 2021 un programa per a incentivar la demanda de serveis turístics interns, que contribuïsca a garantir i crear ocupació sòlida per al sector, definit de manera conjunta amb els representants empresarials en l'organisme provincial, de manera que repercutisca en tot el sector.

Aquest programa tindrà, al seu torn, un subprograma dirigit a incentivar el consum turístic en municipis amb el risc de despoblació, finançat per la Diputació de València en una acció conjunta amb l'Àrea de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació.

Producte i intel·ligència turística

D'altra banda, i donada la incertesa generada per la pandèmia actual, el Patronat de Turisme apostarà fortament en 2021 per generar accions de col·laboració, sessions de treball, formació i promoció en formats no presencials, a més de redissenyar el seu portal web i donar major impuls a les seues xarxes socials per a adquirir noves funcionalitats, arribar a un major públic objectiu i incrementar el desenvolupament de l'activitat turística a la província.

Aquesta premissa també s'utilitzarà per a continuar treballant la creació de producte turístic, per al que es potenciarà la labor d'intel·ligència turística com un dels elements essencials en el turisme actual, en convertir les dades en coneixements de màxima utilitat per a la planificació del sector.

En aquest sentit, el patronat continuarà el desenvolupament del Pla de Localització de Fluxos Turístics iniciat en col·laboració amb el Servei d'Informàtica i Modernització de la Diputació de València, que aporta informació valuosa per a desenvolupar projectes estratègics i així donar cobertura a productors i agents turístics de la província, a més d'impulsar accions formatives per als municipis i mancomunitats, tant en l'àmbit de la intel·ligència turística com en el de la sostenibilitat.
 

Pel que respecta a la promoció turística, el Patronat de Turisme participarà sota la marca turística València Turisme en les fires i accions de promoció tant nacionals com internacionals –ja siga en format online o offline–, en tots aquells mercats emissors importants per a la província de València i sempre en coordinació amb Turisme Comunitat Valenciana i amb Turespaña.

El Centre Cultural La Beneficència, que gestiona l’àrea de Cultura de la Diputació de València, ha programat “Desconfinant la Cultura”, una atractiva agenda cultural i lúdica destinada a tots els membres de les famílies, des dels més menuts fins als grans. Segons explica el diputat de Cultura, Xavier Rius, “volem celebrar un Nadal diferent amb tots vosaltres, sense complicacions, amb responsabilitat i seguretat, però oferint activitats culturals adaptades que ens poden fer passar moments agradables i divertits”.

Les activitats per al Nadal s’inicien este cap de setmana al Centre Cultural La Beneficència. El circ del Gran Fele oferirà al pati de La Beneficència l’espectacle de l'Orient express. Les entrades ja estan exhaurides per a totes les sessions, tant del dia 18 de desembre com per al dia 19 desembre.

Un xicotet homenatge al Circ del Gran Fele, l’emblemàtic personatge del circ valencià recentment traspassat. Ara la seua companyia ens oferix l’espectacle ideat per Gran Fele, “Orient Express”, un espectacle ple de màgia i misteri en un tren en el qual viatgen uns animals segrestats camí de Londres, mentre “Agatas Christie” i la seua ajudant passen mil aventures per trobar-los.

El Museu de Prehistòria ha programat per al dissabte 19 i diumenge 20 de desembre, a les 12:00, un taller d'escriptura visigoda en pissarres per a totes les edats. Una manera divertida per a conèixer els diversos temes que escrivien els visigots en les pissarres, des de relacions de pagaments, fins llistes amb noms de propietaris agrícoles, treballs escolars, etc.

El SARC ha organitzat per al dia 20 de desembre a la Beneficència "The Power of the 80's", un espectacle d'humor i circ per a totes les edats. El personatge Eddy Eighty fascinarà el públic amb acrobàcies, equilibris, malabars i molta música dels huitanta. Hi haurà dues sessions, a les 11:00 i 12:45.

També podran visitar "a la carta" el mateix dia 20 de desembre, a les 11:00, la sala del museu dedicada a la Cultura Ibèrica a través de les peces que vulguem que els explique el tècnic que conduix el recorregut pel mon en què visqueren els nostres avantpassats.

“Desconfinant la Cultura” ha sigut un programa especial i atípic que durant l’últim trimestre de l’any ha possibilitat adaptar moltes activitats culturals susceptibles de caure de les programacions municipals. La difícil situació de la pandèmia del Covid ha trastocat moltes programacions, i l’àrea de Cultura, amb la col•laboració del Servei de Cultura i del SARC, han pogut reorientar activitat a molts municipis i al Centre Cultural de la Beneficència.

Ara, en el curs final de l’any, es concentren algunes activitats més en els patis de La Beneficència, per ser un espai especial, ample, ben ventilat i amb una llarga tradició cultural.

La Diputació de València ha finalitzat les obres de condicionament de la carretera CV-363 en el tram comprés entre Mas del Olmo i Ademuz, el qual es tractava d'un camí de domini públic que va ser incorporat a la xarxa provincial després de l'aprovació del III Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana en  2019.

Aquestes actuacions culminen en el Pla per a la millora de les carreteres de la xarxa local en el Racó d'Ademús iniciat en 2014, l'objectiu del qual no és un altre que el de millorar les infraestructures a les comarques de l'interior en les quals existeix un important risc de despoblació.

La inversió és de 1,5 milions d'euros i permetrà circular en condicions de seguretat en el tram comprés des de Mas del Olmo fins a Ademuz, passant per Val de la Sabina.

Detalls de l'obra

La longitud total de l'actuació és de 11,5 km. Al llarg de tot el recorregut s'ha eixamplat la calçada fins a aconseguir una secció mínima de cinc metres, a la qual s'ha adossat una cuneta de seguretat en el costat del desmunt.

S'han estabilitzat diferents zones en les quals existien despreniment, sent la de major entitat la localitzada en els voltants de Val de la Sabina, on s'ha executat una berma intermèdia i l'estesa dels talussos fins a obtindre una inclinació que resulta estable.

Així mateix s'han instal·lat els sistemes de contenció necessaris per a garantir la seguretat de la via, mitjançant la col·locació de 8,7 km de barrera metàl·lica.

Finalment, s'ha renovat la pavimentació de la calçada, que es trobava molt  deteriorada.

El termini d'execució de les obres ha sigut de 8 mesos, i en aquest moment es troba en servei públic

Les característiques principals de l'actuació són:

La Diputació de València ha finalitzat les obres de condicionament de la carretera CV-363 en el tram comprés entre Mas del Olmo i Ademuz, el qual es tractava d'un camí de domini públic que va ser incorporat a la xarxa provincial després de l'aprovació del III Catàleg del Sistema Viari de la Comunitat Valenciana en  2019.

18.12.2020

Aquestes actuacions culminen en el Pla per a la millora de les carreteres de la xarxa local en el Racó d'Ademús iniciat en 2014, l'objectiu del qual no és un altre que el de millorar les infraestructures a les comarques de l'interior en les quals existeix un important risc de despoblació.

La inversió és de 1,5 milions d'euros i permetrà circular en condicions de seguretat en el tram comprés des de Mas del Olmo fins a Ademuz, passant per Val de la Sabina.

Detalls de l'obra

La longitud total de l'actuació és de 11,5 km. Al llarg de tot el recorregut s'ha eixamplat la calçada fins a aconseguir una secció mínima de cinc metres, a la qual s'ha adossat una cuneta de seguretat en el costat del desmunt.

S'han estabilitzat diferents zones en les quals existien despreniment, sent la de major entitat la localitzada en els voltants de Val de la Sabina, on s'ha executat una berma intermèdia i l'estesa dels talussos fins a obtindre una inclinació que resulta estable.

Així mateix s'han instal·lat els sistemes de contenció necessaris per a garantir la seguretat de la via, mitjançant la col·locació de 8,7 km de barrera metàl·lica.

Finalment, s'ha renovat la pavimentació de la calçada, que es trobava molt  deteriorada.

El termini d'execució de les obres ha sigut de 8 mesos, i en aquest moment es troba en servei públic

Les característiques principals de l'actuació són:

Que el Cap d'Any s'emporte tot el que ha sigut roí d'enguany

La Sala Gregori Mayans del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat) ha acollit este matí l’acte de lliurament dels Premis València i València Nova de 2020, organitzats per la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.

L’acte de la Diputació de València, conduït per la periodista Maria Fuster, ha sigut dinàmic i divertit, amb un públic entregat, encara que limitat a seixanta persones a causa de les mesures antiCOVID-19. Tot i això, ha comptat amb la presència de representants polítics i del món de la cultura com Maria Josep Amigó (presidenta del Magnànim i vicepresidenta de la Diputació de València), Vicent Marzà (conseller d’Educació, Cultura i Esport), Xavier Rius (diputat de l’àrea de Cultura de la Diputació), las diputadas Pilar Molina i Dolors Gimeno, Manuel Boix (artista i autor dels premis, onze quadros originals del pintor de La Ribera), Gonçal López-Pampló (director literari de l’Editorial Bromera i membre del jurat de narrativa en valencià), Miguel Ángel Garcia (membre del jurat de novel·la gràfica) i Enric Valor Hernàndez i Carles Valor i Micó (fill i nét d’Enric Valor respectivament).

En l’edició de 2020 cap de les onze modalitats ha quedat deserta i hui s’han presentat deu llibres, l’edició amb més volums nous des del seu origen en 1949 (l’onzé es presentarà en 2021, ja que el premi de novel·la gràfica premia un projecte i els autors, a hores d’ara, estan ultimant-lo). Els de narrativa i poesia en valencià els ha editat l’editorial valenciana Bromera, els de narrativa en castellà l’editorial catalana Versátil, els de poesia en castellà l’editorial madrilenya Hiperión i els d’assaig el Magnànim mateix en la seua col·lecció d’Estudis Universitaris. Andana Editorial s’encarregarà d’editar la novel·la gràfica premiada.

La relació de guanyadors i d’obres és la següent: Laia Fontana (Alzira) s’ha fet amb el Premi València Nova de poesia en valencià amb Rondalles i altres veritats i Ismael Carretero (Rafelbunyol), l’únic guanyador que no ha pogut assistir a l’acte per motius de la pandèmia, amb el Premi València de poesia en valencià amb Adonisíada i després. Alberto Javier Guirao (Madrid) s’ha fet amb el Premi València Nova de poesia en castellà amb Ulises X i Francisco José Chamorro (Frenegal de la Sierra, Badajoz) amb el Premi València de poesia en castellà amb Teoría de la justicia.

Pel que fa al Premi València de Novel·la Gràfica els guanyadors han estat Ángel Abellán i Alba María Flores (Múrcia), de pròxima edició. Mariló Álvarez (València) ha guanyat el Premi València Nova de narrativa en valencià amb La taxidermista d’emocions i el Premi València de la mateixa modalitat ha sigut per a Jaume Benavente (Barcelona) amb Somnis de Valparaíso. Per la seua banda, Victoria Bernardo (Palencia) ha sigut premiada amb el València Nova de narrativa en castellà amb Seattle, eligiendo mi final, i Antonio Tocornal (San Fernando, Cádiz) amb el Premi València de narrativa en castellà amb Pájaros en un cielo de estaño.  Per últim, en assaig, Míriam Ruiz (Vic), amb Vós i jo entre els antics, s’ha fet amb el València Nova, i Joan Borja (Altea), amb Enric Valor, memòries, amb el Premi València.

Maria Josep Amigó ha destacat que “l’aposta pels Premis València Nova als joves, i per les noves modalitats dels premis d’assaig i de novel·la gràfica, ha donat els seus fruits”, i ha remarcat els Premis València com a una referència important a la nostra ciutat i país. Per la seua banda, Vicent Marzà ha remarcat “la important tasca que duu a terme el Magnànim per a la cultura valenciana” i ha volgut mostrar el seu suport als creadors i, en concret, al reconeixement de la figura fonamental d’Enric Valor. Amb el llibre Enric Valor, memòries, ha afegit, “contribuïm a difondre el valor d’un escriptor valencià decisiu del segle XX”. 

L'àrea de Projectes Europeus de la Diputació de València, encapçalada pel vicepresident Carlos Fernández Bielsa, ha celebrat este divendres de manera semipresencial, des del Saló de Plens de la corporació, la tercera jornada del Projecte Life Libernitrate, iniciativa la finalitat principal de la qual és la reducció dels nitrats en el cicle integral de l'aigua mitjançant processos naturals i sostenibles.

Este esdeveniment forma part del cicle de jornades per a implementar un pla d'acció política en els municipis valencians. Per a això és necessari, en primer lloc, traslladar a les autoritats locals la gravetat del problema que suposa l'alta concentració de nitrats en l'aigua, tant per als usos agrícoles com per al consum domèstic.

Comptar amb un sistema d'aigua de qualitat és sens dubte un servei bàsic per al benestar d'un municipi, i la contaminació de les aigües a causa dels nitrats suposa una vertadera amenaça tant per a la salut de les persones com per al medi ambient.

En este sentit s'ha pronunciat el vicepresident Carlos Fernández Bielsa, afirmant “el compromís de la Diputació per no deixar al marge de la solució al problema a cap poble o aldea. Per això acostem el Projecte Life a totes les nostres comarques, perquè considerem que l'accés als serveis bàsics com l'aigua de qualitat és la principal garantia d'igualtat”.

Després de l'exposició per part dels tècnics de les accions i sistemes a realitzar al llarg dels pròxims mesos i fer un balanç de l'aconseguit fins ara amb el projecte, la sensibilització i presa de consciència sobre este assumpte per part dels dirigents polítics ha sigut centrat part de l'acte.

En esta ocasió, la jornada s'ha dirigit als municipis de les comarques de la Plana de Utiel-Requena, la Hoya de Buñol i el Valle de Ayora-Cofrentes, que han estat representats en el debat per Fernando Benlliure, alcalde d'Utiel, Teresa Hernández, alcaldessa de Siete Aguas, i Ángel Pérez, alcalde de Zarra. Tots ells han intercanviat experiències i han analitzat les diferents alternatives i propostes per a abordar el problema de la nitrificació. Finalment, s'han estudiat les possibles eines d'obtenció de línies de finançament per a dur a terme les accions pertinents.