Xarxa provincial d'Agències de Desenvolupament Local (ADL)

Més de 170 entitats locals i supramunicipals treballen en xarxa de la ma de la Diputació de València per al desenvolupament socioeconòmic del territori, oferint assessorament a empreses, persones emprenedores i persones desocupades. +info

REDTEVAL. Federació de Grups d'Acció Local de la Província de València

 Els 5 Grups d'Acció Local (GAL/GALP) de la província de València (Túria-Calderona, Rurable, Som Rurals, Caroig-Xúquer i el grup pesquer Gandia-Albufera) col·laboren en la posada en marxa d'accions conjuntes de millora de la qualitat de vida als 160 municipis amb major grau de ruralitat.(+info)

EMPRENDEAVENTURA RURAL 

Emprendeaventura Rural és una iniciativa de la Diputació de València a través de la seua Delegació de   Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació per a acompanyar les persones impulsores de projectes d'empreniment rural en la maduració de la seua idea de negoci.

 Un complet itinerari formatiu impartit online per l'equip tècnic de CEEI València apropa a les persones   emprenedores els conceptes bàsics de viabilitat econòmico-financera, màrqueting, comunicació, i   gestió de projectes i equips, amb sessions de tutoria grupal.

• 2021: 1a Edició maig-juny: 13 projectes emprenedors a municipis rurals participen en la inicitiva.
• 2021: 2a Edició setembre-octubre
• 2021: 3a edició novembre-desembre
• 2022: 1a edició febrer-març
• 2022: 2a edició maig-juny
• 2022: 3a edició: Inscripció fins el 3/10/22

MENTORING RURAL

Mentoring Rural és una iniciativa finançada per la Delegació de Desenvolupament Rural de la Diputació de València que permet als projectes emprenedors i empreses de recent creació a entorns rurals o en risc de despoblació disposar gratuïtament, de la ma dels experts assessor de l'equip de CEEI València, d'un servei d'assessorament en matèries com el seguiment dels projectes, la gestió de subvencions, o el coneixement i posada en pràctica de metodologies innovadores de gestió. 

+info 

UVemprèn Rural: PROGRAMA D'EMPRENIMENT RURAL PER A ALUMNAT DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA

La Delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València financia beques per a alumnat de la Universitat de València que té un projecte de negoci rural i vol madurar-lo amb estades en pràctiques de fins a 3 mesos a empreses i entitats públiques de municipis de menys de 3.000 habitants de la província de València.

• 2020: 1a edició: 11 alumnes. 1 empresa creada. 5 projectes a la incubadora d'UVemprèn. +info
• 2021: 2a edició: 13 estudiants realitzen pràctiques al territori per a testejar les seues idees de negoci +info
• 2022: 3a edició: Inscripció d'alumnat fins el 16 de setembre +info

I PREMIS DIPUTACIÓ DE VALÈNCIA-IIDL A L'EMPRENIMENT RURAL PER A ALUMNAT DE SECUNDÀRIA

Diputació de València i Universitat de València convoquen la I Edició dels Premis a la millor idea d'emprenedoria innovadora per a municipis rurals i/o en risc de despoblament de la província de València per part d'estudiants de ESO, batxillerat i/o cicles formatius.

L'alumnat d'ESO, batxillerat i cicles formatius dels instituts de tota la província pot presentar els seus projectes fins el 24 de setembre.

+info

La responsable de Normalització Lingüística de la Diputació de València, Dolors Gimeno, ha rebut este dimarts en la seu central de la corporació provincial al coordinador de Pilota de la Generalitat Valenciana, Sebastià Giner, així com al director del Museu de la Pilota i de l'Espai Cultural Pelai, David Sarasol. Al llarg de la trobada s'han abordat possibles col·laboracions entre els diferents organismes en qüestions de normalització lingüística.

La Diputació de València ha iniciat un treball conjunt entre el Consorci de Bombers i Divalterra per a actualitzar un servidor cartogràfic que permet conéixer en temps real l'estat i la ubicació dels hidrants de la província, amb l'objectiu de donar la millor resposta davant incendis. Estos hidrants són com “l'oasi de les autobombes” i resulten fonamentals per a l'extinció.

La fi d'esta acció és incrementar l'efectivitat dels treballs d'extinció d'incendis, en permetre que els bombers carreguen aigua en els punts més adequats en funció de les característiques del servici d'emergència.

La revisió dels hidrants es realitza de manera coordinada: el Consorci Provincial s'encarrega dels que se situen a menys de 10 minuts de distància d'algun parc de Bombers i les brigades forestals de Divalterra, de la resta.

De cadascun d'ells s'analitzen dades com la pressió, número i tipus d'eixides, clau d'obertura, etc.; a més de fotografies de l'entorn i la seua geolocalització per a facilitar l'arribada dels vehicles d'emergència.

Servidor cartogràfic

Tota la informació associada als hidrants es gestiona des del Servici d'Informació Territorial de Divalterra, que s'encarrega de bolcar totes les dades en el Servidor Cartogràfic de Bombers i facilitar la seua consulta de manera àgil i intuïtiva per a l'ús en servicis d'emergència.

El gabinet tècnic de Divalterra s'ha encarregat també de tractar les dades ja existents anteriorment de manera disseminada, així com els que han aportat els propis municipis, després de ser-li requerida esta informació al gener de 2020 per part del Consorci Provincial.

En este sentit, l'oficial cap de Prevenció del Consorci, Jorge Sánchez, indica que “més de 180 ajuntaments han remés ja la informació requerida”, i fa una crida als 86 que encara no ho han fet, “ja que és un tema que incidix directament en la seguretat de les persones”. Indica també que “la nova Llei d'Àrees Industrials exigix la localització dels hidrants per a accedir a la categoria d'àrea consolidada, amb les implicacions que això comporta”.

En l'actualitat, l'inventari gestionat per Divalterra recull ja més de 13.500 hidrants, cadascun d'ells amb una fitxa en la qual s'hi mostra la senyalització, tipus, titularitat, a què dóna cobertura (col·legi, habitatge, falla…), estat de la trapa, número i tipus d'eixides i obertures, estat del ràcord, deficiències o fugides, pressió estàtica o el drenatge.

Així mateix, el Servici d'Informació Territorial trasllada estes dades als propis ajuntaments perquè els hidrants que no s'hi troben en bon estat puguen ser reparats per a millorar les seues prestacions.

Un total de desset pobles de la comarca de La Costera rebran enguany 198.065 euros de les subvencions anuals del SARC, el Servei d’Assistència i Recursos Culturals de l’àrea de Cultura de la Diputació de València.

El SARC, amb el seu programa conegut com “SARC als pobles”, ajuda d’esta manera a que se celebren fins a un total de 152 activitats culturals i festives als pobles de La Costera, en un intent per aportar estabilitat a les programacions culturals i al sosteniment de les indústries culturals valencianes.

Els municipis de L'Alcúdia de Crespins, Barxeta, Canals, Cerdà, La Font de la Figuera, Genovés, La Granja de La Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d'En Fenollet, La Llosa de Ranes, Moixent, Montesa, Novetlè, Rotglà i Corberà, Torrella, Vallada, Vallés i Xàtiva han participat en les convocatòries anuals del SARC, que els han permés complementar part de les programacions culturals amb activitats com a tallers didàctics, arts escèniques, arts plàstiques, projecció d'audiovisuals, concerts de música i també, en aquells municipis de menys de 2.000 habitants, cobrir part de les festes populars.

El diputat Xavier Rius, al capdavant de l’àrea de Cultura, ha volgut agrair l’esforç dels programadors i programadores culturals en un any especialment difícil per a la cultura, ja que “hem pogut sumar els esforços dels tècnics del SARC amb fórmules de major flexibilitat dels ajuntaments per tal que l’activitat cultural dels pobles no decaiguera”.

Foment de la diversitat cultural en la comarca

Al seu conjunt, les activitats que s’han dut a terme amb la col·laboració del SARC són d’una gran diversitat d’àmbits, totes a proposta dels ajuntaments que reben este tipus d’ajudes, sense condicionar les seues preferències culturals ni la seua autonomia a l’hora de fer les programacions.

Així, el SARC ha pogut col·laborar en un total de 66 activitats classificades com a arts escèniques (teatre, contacontes, etc); 26 activitats didàctiques (animació lectora, gastronomia, manualitats); 15 activitats musicals i concerts; 5 activitats vinculades a les tradicions valencianes (balls i música popular), 22 activitats festives; 10 activitats d’arts plàstiques, i 5 audiovisuals.

La cultura festiva també ha tingut cabuda en les ajudes del SARC, amb espectacles musicals, teatrals i de pirotècnia per a les festes de Cerdà, La Granja de la Costera, Llanera de Ranes, Llocnou d’En Fenollet, Moixent, Montesa, Novetlé, Rotglà I Corberà, Torrella i Vallés.

D’altra banda, quinze municipis han obtés ajudes per a arts escèniques que inclouen títols com: En persona guanye, Historia de una maestra, El Mago de Oz, Tributo a la Zarzuela, La Bella y la Bestia, Martina i el bosc de paper, Oliver Twist, Femenino Singular. En contra de la violencia de genero, i molts altres fins arribar a 66 activitats.

El SARC també ajuda a programar concerts com: Canciones de mujer y tierra; Canta canalla; Arrels de nacre; El 5é Festival en clau de Sol; Insurrectos; i Sedajazz Latin Ensemble, i premis literaris com el de la Vila de Canals.

També els tallers didàctics, que enguany recorren 26 municipis, estan oferits per professionals com son els grupsCosmofísica; La Titella; Mundo Diferente; Kobena & Ko; i Artijocs, entre altres.

El president de Divalterra i diputat de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació, Ramiro Rivera, ha visitat junt amb l'alcalde d'Oliva, David González, la zona afectada per l'incendi registrat el passat 2 d'octubre a la muntanya de Santa Anna, per a coordinar amb l'ajuntament els treballs de manteniment de la zona danyada. En la trobada també van participar la vicealcaldessa, Ana Morell, i el regidor Miguel Monzonís.

Les brigades forestals de Divalterra van dur a terme una primera intervenció d'emergència durant els dies posteriors al foc. Així, després de l'avaluació dels danys patits, es va procedir a la retirada dels pins afectats que es trobaven a l'interior del col·legi La Carrasca per a evitar que pogueren caure en el centre escolar.

Els treballs van ser executats per les brigades forestals de la Font d'en Carròs, Barx i Xeresa en esta zona emblemàtica del municipi, que compta amb un bosc periurbà al voltant del qual s’hi troba el nucli poblacional.

Ara, tal com va explicar l'alcalde al diputat Rivera, que va estar acompanyat durant la visita pel coordinador de zona de les brigades, l'ajuntament treballa en un pla per a la recuperació i la regeneració de la zona, junt amb la Generalitat Valenciana i la Universitat Politècnica de València, en el qual també col·laboraran les brigades forestals de la Diputació.

La intervenció de Divalterra en l’entorn suposarà l'execució de tasques de manteniment en la interfície confrontant al col·legi i a una zona pròxima d'habitatges que van haver de ser desallotjats durant l'incendi.

Precisament la proximitat de nuclis habitats i del col·legi La Carrasca convertixen esta actuació en prioritària, amb la finalitat d'incrementar la seguretat de les persones que circulen per la zona.

La Diputació de València i el Centre Europeu d'Empreses Innovadores –CEEI- han obert ja el termini d'inscripció per al programa Emprendeaventura, que té com a objectiu promoure les iniciatives emprenedores en entorns rurals de la província de València.

Este programa de formació i assessorament online s'organitza a través de sessions de treball de 4 hores a partir del 14 de desembre i en format online, en les quals les persones emprenedores que s'inscriguen al programa disposaran d'una plataforma col·laborativa i eines per a compartir coneixements, inquietuds i enriquir el seu projecte.

Les set jornades de treball són principalment formatives i de capacitació, i s'establix també una huitena sessió en la qual es realitza una tutoria conjunta per a atendre les consultes i dubtes dels projectes participants.

L'objectiu de Emprendeaventura és capacitar a persones emprenedores en el procés de posada en marxa dels seus projectes de negoci i en la millora de les tècniques de gestió empresarial en el cas d'empreses de recent constitució, incidint en qüestions pròpies del llançament d'una empresa en l'àmbit rural.

En este programa col·labora el servei de Desenvolupament Local de Divalterra i els Grups d'Acció Local (GAL) de Túria-Calderona, Rurable, Som Rurals, Caroig-Xúquer i Gandia-Albufera, l'àmbit d'actuació de la qual inclou 160 municipis de caràcter rural i 4 pesquers.

Després de l'èxit de l'edició 2019 d'esta iniciativa, celebrada presencialment a Tuéjar, Utiel, Enguera i Beniflà, i que va permetre impulsar diversos projectes emprenedors dels sectors agroalimentari i serveis plantejats en zones rurals de la província, este 2020 la iniciativa se celebra online, amb la vocació d'acostar a tot el territori la possibilitat que les iniciatives emprenedores compten amb formació i assessorament per a la seua posada en marxa.

Emprenedoria en entorns rurals

Malgrat que el 90% de la població espanyola viu en el 30% del territori, i només un 10% habita en el 70% del territori restant, des de 2014 la taxa d'emprenedoria rural supera a la urbana, segons les últimes dades de l'informe GEM (Global Entrepreneurship Monitor).

Segons este estudi, la taxa mitjana d'activitat emprenedora rural és del 7,3%, davant el 5,5% de la taxa mitjana urbana. No obstant això, les economies dels territoris rurals s'han mostrat més sensibles als impactes negatius de la COVID19, per la qual cosa és necessari posar en marxa iniciatives per a promoure el desenvolupament empresarial en municipis poc poblats.

En este sentit, iniciatives com Emprendeaventura, impulsada per la delegació de Desenvolupament Rural i Polítiques contra la Despoblació de la Diputació de València, o la col·laboració del Servei de Desenvolupament Local de Divalterra amb la Xarxa d'Agències de Desenvolupament Local i REDTEVAL, entitat que agrupa els cinc Grups d'Acció Local de la província, treballen en la línia de facilitar suport a les persones que aposten per posar en marxa el seu negoci en les àrees rurals, posant a la seua disposició les mateixes possibilitats de formació i assessorament de què disposen els qui promouen emprenedoria en zones urbanes.

El Servei de Construcció i Control de Qualitat de l'Àrea d'Infraestructures de la Diputació de València està acabant d'executar l'actuació de millora del traçat de la CV-600 entre els PK 15+500 i 16+100 en el terme municipal de Simat de la Valldigna.

La CV-600, en el tram objecte de l'obra discorre per un entorn accidentat que comportava un traçat en planta sinuós, amb radis de gir reduïts, unit a una secció transversal insuficient, existint dos punts crítics, un en l'obra de fàbrica sobre el barranc del Xup, i un altre en el PK 15+900, en els quals es generaven amb certa freqüència accidentes sobretot de vehicles pesants.

L'actuació que s'està duent a terme es tracta del reforç de la carretera en el tram indicat, mantenint el traçat original en quasi tota la seua longitud, l'ampliació de ràdios insuficients, la millora d'alineacions, l'eixample de la plataforma i l'execució de cunetes de seguretat.

L'obra té una inversió aproximada de 605.684,55 € i ha durat aproximadament 6 mesos, i està prevista la seua finalització i obertura al trànsit per al dia 18 de desembre de 2020.

En definitiva, mitjançant aquestes obres, l'Àrea d'Infraestrctures de la Diputació de València, s'ha plantejat com a objectiu fonamental, augmentar la seguretat viària de les diferents formes de transport i realitzar actuacions que redunden directament en benefici dels usuaris de la via.      

La investigació d'Antonio Muñoz Sánchez, vinculat a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, ha tret a la llum el cas de quatre valencians que se sumen a la llista de 653 persones nascudes a la província enviades a camps de concentració pels nazis. Els germans Roselló, Luis i Juan, Francisco Navarro i Víctor Roselló havien passat inadvertits fins hui en ser catalogats com a presos polítics francesos.

La troballa de Muñoz Sánchez, que ha donat a conéixer no sols la història d'estos quatre valencians sinó la conservació de determinats efectes personals, ha portat a la delegació de Memòria Històrica de la Diputació, dirigida per Ramiro Rivera, a demanar la col·laboració de tot aquell que puga aportar informació sobre estes persones i els seus descendents. Per a això poden contactar telefònicament marcant el 96 388 30 31 o escrivint un correu electrònic a l'e-mail memoria.historica@dival.es

La intenció de la institució provincial no és una altra que facilitar l'herència dels efectes personals conservats en un arxiu alemany als descendents d'estos valencians, alguns dels quals van sobreviure a l'operació ‘Espuma de mar’ ordida pels nazis per a acabar amb la resistència a la ciutat francesa de Grenoble, i van acabar en un camp de concentració en el qual feien treballs forçosos per a la indústria armamentística alemanya.

Entre els objectes que es conserven en el Arolsen Archives alemany, destaca un rellotge de polsera que podria pertànyer a Francisco Navarro, qui apareix registrat amb el número 30.946 en Neuengamme i que li va ser confiscat a la seua arribada al camp. Este centre internacional de referència sobre la persecució nazi busca als familiars d'una trentena d'espanyols dels quals conserva objectes personals com el rellotge del valencià Francisco Navarro.

La història

Els germans Juan i Luis Roselló, nascuts a Favara en 1907 i 1913 respectivament, van ser arrestats el mateix dia a la ciutat francesa de Grenoble, on residien. Els Roselló treballaven com a calderer i moldeador i vivien al costat de les seues famílies en la coneguda com a ‘Capital dels maquis’ entre els aliats. Grenoble va resistir fins al final la invasió nazi, i l'ocupació per part de les tropes alemanyes en 1943 va donar pas a una dura repressió, que es va intensificar després de l'esclat del depòsit de municions alemany a les mans de la Resistència.

Els germans de La Ribera van escapar al costat d'altres valencians, cas de Víctor Roselló (València, 24-3-1910), al Sant Bartolomé de Grenoble, una sagnant porga de la qual es van lliurar 369 detinguts, dels quals escassament un centenar van arribar vius al final de la II Guerra Mundial. Els Roselló, inclòs Víctor, van ser víctimes de l'operació ‘Espuma de la mar’, amb la qual els nazis van fer desaparéixer als resistents sense deixar rastre, com l'espuma de les ones de la mar. A diferència de molts altres represaliats, estos tres valencians van sobreviure gràcies a la seua joventut i la capacitat per a fer treballs forçats.

Els Roselló van arribar al gener de 1944 al camp de Buchenwald, les fitxes dels quals es conserven en el Arolsen Archives. No obstant això, els germans Juan i Luis a penes van estar uns mesos allí, ja que van ser traslladats a l'octubre al camp de Dora-Mittelbau, creat per a construir, en una antiga mina, una fàbrica armamentística subterrània que no poguera ser destruïda pels bombardejos dels aliats.

Menys informació es té de Francisco Navarro, nascut el 17 de febrer de 1911 a València i registrat amb el número 30.946 en el camp de concentració de Neuengamme. Els Arolsen Archives, això sí, conserven un rellotge cronòmetre Dival, les agulles del qual es van detindre quan marcaven les tres menys quart, que podría pertànyer a este litògraf valencià resident a Pau, al sud-oest de França, i que també va estar de pas en el camp de Compiègne, com els Roselló.

L'arxiu alemany custòdia objectes personals d'una trentena d'espanyols deportats a camps de concentració i busca als seus familiars per a entregar-li'ls. La Diputació de València, a través de la delegació de Memòria Històrica, contribuïx a trobar els descendents d'estes persones, especialment dels quatre valencians als quals es va perdre el rastre en estar catalogats com a presos polítics francesos.

Nombroses peces dels museus ubicats a La Beneficència han sigut estudiades i analitzades, des d’una perspectiva de gènere, dins del programa “Relectures” que impulsa la Universitat de València.

Tant el Museu de Prehistòria de València com L’Etno començaren fa tres anys a traslladar altra manera d’interpretar les peces en clau de gènere, per donar-li als visitants de les exposicions altres punts de vista sobre tot allò que forma part del museu, contribuint a més a aconseguir una igualtat real i efectiva entre dones i homes.

“Relectures” és un projecte col·laboratiu on es sumen les propostes de diversos museus valencians.  En el cas dels museus de la Diputació, són espais sensibles que plantegen respostes a les inquietuds i pensaments de la societat actual.

Un treball que passa per una interpretació que tracta els fons de manera inclusiva, atenent al paper de la dona en el passat i el present de la nostra societat.

La transmissió d’informació i pensament entre els museus i la societat es convertix així en un cercle viu que el personal conservador dels museus tracta d’actualitzar de manera constant. Si els objectes demanen una relectura és, d'alguna manera, perquè la societat també està aplicant eixa relectura com a forma d'autoreconeixement.

Així, ja forma part dels dos museus situats al Centre Cultural de La Beneficència l’ideari amb presència de la diversitat de gèneres, igual que de col·lectius socials que lluiten per la inclusió dixant enrere la inèrcia d’etiquetar qualsevol persona o grup diferent dels estereotips socials.

Eixa manera d’entendre els fons museístics i les accions encaixa a la perfecció en el projecte de “Friendly Museums”, museus inclusius de la Diputació de València, que permet atendre les noves sensibilitats de la societat i realitzar a més activitats “a la carta” per a determinats col·lectius que reclamen suport a la seua integració.

Relectures i molt més

Una aixada de ganxo és un instrument del camp que tradicionalment s’associa a l’ús agrícola per part dels homes. Però amb les relectures es fa també un reconeixement al treball de la dona en el camp, de vegades no suficientment visibilitzada.

Altres peces del museu, fins a nou, com una cartilla del Servei Social o el Seat 600 present en l’exposició permanent d’Etnologia també merixen un anàlisi des d’un punt de vista diferent, on la dona no és un subjecte passiu.

L’Etno amplia eixa vessant inclusiva amb altres projectes com “La caixa dels rècords. Memòries d’una vida” que, a través de l’estimulació emocional, pretén moure els records i les experiències viscudes dels visitants i que ara els fan reaccionar davant els objectes, àudios o fons, en general, que formen part del contingut expositiu.

Les peces, repartides per les sales dels dos museus, no es focalitzen exclusivament en la figura de la dona, sinó que exploren igualment les representacions de l’home i la masculinitat.

D’altra banda, el Museu de Prehistòria de València, té elaborades ja dins del projecte “Relectures”, un total de dotze peces que transmeten una visió significativa en relació a les representacions de gènere on també inclouen la presència d’identitats transgènere, tercers gèneres o gèneres alternatius al sistema dual occidental de sexe/gènere.

Entre les peces del Museu de Prehistòria de València analitzades des de esta perspectiva trobem l’agulla d’os de la cova Parpalló,  les peses de teler de La Lloma de Betxí i l’arracada d’or, ametista i dues perles de Valentia, entre altres.

Les relectures també se centren en aspectes com ara la ideologia i els sistemes de gènere, els estereotips i els rols, les relacions entre espais, història i gènere, etc. Les inquietuds socials es retroalimenten amb el tractament i exposició de les peces dels museus i viceversa.

El públic pot consultar i descarregar la informació i el material necessari per a fer els recorreguts proposats en la pestanya del Museu de Prehistòria de València i en la de L’Etno, dins del web www.relecturas.es.

L'àrea de Medi Ambient de la Diputació de València ha organitzat la cloenda de les "Jornades d'Energia i Canvi Climàtic', que ha comptat amb la participació activa d'Aselec, l'ITE i l'IVACE.

La vicepresidenta de la Diputació i responsable de l'àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, amb la diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, i el president d'Aselec, Rafa Castillo, han obert les intervencions, per donar pas a les exposicions dels casos d’èxit en estratègies mediambientals del regidor de Medi Ambient de l'Ajuntament d'Alzira, Pep Carreres; el regidor de Medi Ambient de Fontanars dels Alforins, Sergi Bordera; l'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín; i l'alcalde d'Albalat dels Sorells, Nicolau Claramunt.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha explicat que "des de l'àrea de Medi Ambient tenim la gran satisfacció d'haver posat en marxa l'estratègia REACCIONA: una convocatòria única per ajudar econòmicament als municipis en l'adaptació i la mitigació del canvi climàtic. A més de consolidar 3 línies que s'havien posat en marxa durant l'anterior mandat, hem creat 5 de noves. En total, una inversió de més de 14 milions d'euros, és a dir, quasi es triplica el pressupost de l'any passat", ha explicat Maria Josep Amigó.

La diputada de Mobilitat Sostenible, Dolors Gimeno, ha incidit en la convocatòria de les ajudes per a la redacció de projectes de vies ciclopeatonals, que tenen com a "finalitat és adequar camins d'interés natural per a fomentar una mobilitat més activa i eficient en el nostre dia a dia, és a dir, la mobilitat en bicicleta o a peu". Així mateix ha destacat també la convocatòria d'ajudes per a la redacció de Plans de Mobilitat Urbana Sostenible "essencials per a reorganitzar l'espai públic als nostres pobles i ciutats, millorar la qualitat de l'aire i reduir el soroll generat pel trànsit".

El president d'Aselec, Rafa Castillo, ha reivindicat la posada en marxa de l'economia de quilòmetre zero, amb empreses locals per activar l'economia circular.

En l'exposició d'estratègies d'èxit en matèria d'eficiència energètica, mobilitat i autoconsum, tant consolidades com iniciatives encara en marxa, s’han mostrat el programa de cooperativa d'energia local o el programa de mobilitat per baixar la petjada de carboni d'Alzira; la comunitat d'energia local de Fontanars dels Alforins; l'Oficina Verda i el programa contra la pobresa energètica de Paiporta, o el projecte ja consolidat d'Albalat.00.

La sessió de clausura de les jornades s'ha celebrat a la sala de plens de la Diputació amb intervencions telemàtiques i s'ha pogut seguir en línia. La primera sessió es va centrar en la mobilitat elèctrica. En la segona es van explicar els sistemes d'autoconsum i les comunitats energètiques locals. I la setmana passada es van presentar els programes d'ajudes relacionats amb la lluita contra el canvi climàtic.

Les jornades es van gravar i les dues primeres ja estan disponibles al web de Medi Ambient de la Diputació.