La Secció de Platges de la Diputació de València ha adaptat dues ferramentes, anomenades “canyers”, que s’enganxen al tractor i arrosseguen fàcilment i ràpidament les canyes, acumulant-les fins un punt concret on les brigades sols han de dipositar-les en un remolc.

El servei de neteja de platges que oferix l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València als municipis costaners inclou, a més del condicionament higiènic de l’arena i de la retirada dels residus "domèstics" que dixen o obliden els usuaris, la retirada de la brutícia, fonamentalment canyes, arrossegades per l’aigua al llarg dels rius i barrancs com a conseqüència de les pluges torrencials, localment molt fortes com la gota freda o la DANA, tan característiques a casa nostra.

Estes restes de canyes són finalment dipositades en l’arena de les platges alterant-les i ocasionant, quan l’acumulació és important, un gran problema als municipis.

Les màquines netejadores no estan preparades per a la seua retirada, de forma que és un treball que cal fer manualment amb brigades municipals que amb rasclets van amuntegant-les perquè un tractor les porte fins al punt de dipòsit fixat pel municipi. Esta feina representa una despesa econòmica i de temps elevada, a més de ser molt poc eficient i complicar-se a mesura que passen els dies, ja que les canyes cada vegada estan més soterrades i costa més traure-les.

Com explica la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó, “considerant que es tracta d’un problema recurrent que continuarà repetint-se en el temps, i amb la finalitat de millorar el servei, el “canyers” adaptats pels mecànics de la Secció de Platges facilitaran la tasca de neteja de les canyes arrossegades per les pluges”.

Estes ferramentes o “canyers” se sumen a la maquinària que disposa la Secció, és a dir, 17 tractors, 16 màquines netejadores i 3 camions de transport de residus.

En este sentit, cal assenyalar que l’últim temporal, tot i que no ha provocat una acumulació considerable de canyes de manera general en les nostres platges, sí que n’ha dixat un bon grapat a Tavernes de la Valldigna, tant en la Goleta com en la platja urbana i en els Marenys, on per primera vegada s’ha fet ús d’un canyer.

El Museu de Prehistòria de València celebra la Setmana de la Ciència, un dels esdeveniments científics més importants de l'any a Europa, amb la visita de grups d'escolars i adults al laboratori de Conservació i Restauració.

Es tracta d'una iniciativa de divulgació i participació ciutadana per a fomentar les vocacions científiques i involucrar activament a la societat en la ciència, la tecnologia i la innovació.

El Museu, que dependix de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, atendrà durant la setmana a diversos grups de Primària, ESO, Batxiller, de la UPV i de l'Escola de Ceràmica de Manises, repartits en setze sessions diferents a través d'una plataforma de connexió audiovisual.

La directora del museu, Mª Jesús de Pedro, ha manifestat que “el museu s'ha adaptat a les tecnologies interactives perquè els grups tinguen l'oportunitat de visitar el laboratori com en anys anteriors”.

“Actualment oferim la possibilitat de visualitzar les exposicions que es poden recórrer de manera presencial i, també, virtual. A més, en la nostra web i xarxes socials hi ha material didàctic per a diferents públics”, ha afegit la directora.

Esta pionera excursió virtual al laboratori de conservació i restauració del Museu de Prehistòria de València és una oportunitat per a veure on es desenvolupen els treballs d'intervenció sobre diversos materials de procedència arqueològica (ceràmica, metall, os, pedra, etc.).

La temàtica de les visites gira al voltant del procés restaurador i la influència que té per a promoure el coneixement i protecció del patrimoni cultural.

La restauradora Trinidad Pasíes ha explicat que “Tant els xiquets i xiquetes com les persones adultes observen amb molta atenció l'explicació que els faig sobre la transformació de les peces des de que es descobrixen fins que són exposades a les vitrines del museu”.

Evidentment enguany, donades les circumstàncies generades per la pandèmia, les visites son a distància física però no ha minvat la complicitat del museu per a posar-se en contacte amb els col•legis, i per a atendre en directe les intervencions dels assistents a cada videoconferència.

Destaquen les preguntes del públic infantil interessat en saber on es troben les peces prehistòriques; la propietat i robatoris d'estes; restauració d'esquelets humans i d'animals; com es reconstruixen objectes complets partint de les peces que troben els arqueòlegs; com es guarden els objectes perquè no es trenquen; la trobada i exposició d'animals prehistòrics i, finalment, on s'estudia esta professió.

El Museu de Prehistòria de València ha compartit la Setmana de la Ciència, per videoconferencia, amb el CEIP Villar Palasí (Sagunt) l'IES Francesc Ferrer i Guàrdia (València); l'IES Jordi de Sant Jordi (València); el Col•legi Mes Camarena (Paterna, Canet i Valterna); el CRA Baroni Baixa (Petrés); l'Escola de Ceràmica de Manises i la Universitat Politècnica de València.

El SARC, dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, haurà aportat, en acabar l’any 2020, un total de 322.500 euros al conjunt d’activitats culturals dels 31 pobles i ciutats de la Safor que han sol·licitat este tipus d’ajudes a la cultura municipal.

La línia de subvencions a les programacions culturals municipals (SARC als pobles), es gestionada pel Servei d’Assistència i Recursos Culturals que s’incardina dins de l’àrea de Cultura de la Diputació, que dirigix el diputat Xavier Rius.

El mateix diputat Rius ha manifestat que “malgrat que la pandèmia ens ha deixat un any extremadament difícil per a la cultura, hem pogut sumar els esforços dels tècnics del SARC al dels ajuntaments perquè l’activitat cultural dels pobles no decaiguera. En general, cal fer un especial agraïment al treball que les administracions locals estan fent per facilitar la supervivència del sector cultural i vèncer les resistències a programar activitats.”

Un any més, el conjunt dels pobles de la Safor troben en la Diputació de València un gran recolzament a la sostenibilitat dels seus projectes culturals. També municipis amb població inferior a 2.000 habitants, un total de 17 en la Safor, s’han pogut beneficiar de 28.405 euros del SARC per a la promoció de les festes populars.

Foment de la diversitat cultural en la comarca

Del conjunt d’activitats culturals que han programat els diferents pobles de la comarca, en són moltes les que han pogut rebre subvenció del SARC que abasten una gran diversitat de disciplines i àmbits culturals.

Les ajudes del SARC han permès, entre altres, poder tirar endavant un festival tan reconegut com el Polisònic de Gandia, amb 6 concerts subvencionats pel SARC; el Rebombori d’Oliva, Teatre infantil i familiar al Teatre Olimpia; el Balcó de la Cultura de Tavernes de la Valldigna, o el cicle de música de Cambra de Potries, entre moltes altres activitats fins a sumar un total de 385 activitats culturals exclusivament en la comarca de la Safor durant l’exercici 2020.

Així, en 2020 els pobles de la Safor s’han pogut beneficiar de les ajudes del SARC en una gran diversitat d’àmbits: 162 activitats classificades com a arts escèniques (teatre, contacontes, etc); 100 activitats didàctiques (animació lectora, gastronomia, manualitats); 58 activitats musicals i concerts; 21 activitats vinculades a les tradicions valencianes (balls i música popular), 24 activitats festives; 13 activitats d’arts plàstiques, i 9 audiovisuals.

Sis destacats restaurants de diferents comarques valencianes permetran conèixer o redescobrir els municipis de la província a partir de la degustació de la gastronomia de proximitat, mitjançant la seua participació en l'edició de tardor del certamen València Cuina Oberta, que se celebra des de hui i fins al pròxim 29 de novembre.

Es tracta dels restaurants Casa Manolo (en Daimús), El Rincón del Faro (Cullera), Al Grano (La Cañada, Paterna), La Taula de Llíria (Llíria), La Vaca Gastrotapas (Riba-roja de Túria), Le Fou (Sagunt) y Levante (Benisanó), que protagonitzen enguany l'obertura del certamen gastronòmic de la ciutat de València, per primera vegada, a la resta de la província, gràcies a la col·laboració entre la Fundació Visit València i el Patronat Provincial de Turisme de València.
 

"És una bona ocasió per a aprofitar els desplaçaments a aquests establiments i, a més de conèixer una excel·lent gastronomia local a preus raonables, gaudir en una mateixa jornada d'altres experiències turístiques que ofereixen els municipis de les nostres comarques", ha destacat el diputat de Turisme de la Diputació de València, Jordi Mayor.

"En suma, una oportunitat per a gaudir de moments únics de felicitat, a partir de la nostra gastronomia, tal com reivindica el programa Del Tros al Plat impulsat per València Turisme", ha agregat.

València Cuina Oberta 2020 reivindica la pràctica d'una gastronomia sostenible i basada en el producte autòcton, de quilòmetre zero i de temporada. Un certamen en el qual un total de 55 restaurants de València i la seua província s'uneixen per a oferir les seues millors creacions basades en el producte local i rebre als comensals amb les màximes garanties actuals de seguretat.

Els menús de Cuina Oberta han sigut creats pels xefs especialment per a l'ocasió i el seu preu serà de 24 euros en el menjar i 32 euros en el sopar, amb un suplement de 15 euros en els restaurants gurmet (amb estrela o qualificació BibGourmand de Michelin o sols Repsol). Les reserves es poden realitzar a través de la pàgina web www.valenciacuinaoberta.com

El certamen és una iniciativa de la Fundació Visit València de l'Ajuntament de València, en col·laboració amb Turisme Comunitat Valenciana i el Patronat Provincial de Turisme de València.

La Diputació de València està en disposició d’entregar a Gandia el nou bulevard que millora la seguretat viària i la imatge de la platja de la capital de La Safor. Després de 12 mesos de treball en el tram de la CV-605 d'aproximadament dos quilòmetres entre les glorietes dels carrers Ribera Baixa i Illes Canaries, l'àrea provincial de Carreteres finalitza una obra en la qual ha invertit 2.350.000 euros per a reconvertir l'antiga carretera d'un sol carril per sentit en una avinguda tipus bulevard amb dos carrils per sentit, via de ciclovianants i millores urbanes i paisatgístiques.

El responsable provincial de Carreteres, Rafa García, explica esta actuació, el projecte de la qual va ser redactat per l'Ajuntament de Gandia i executat per la Diputació, que entregarà el tram reconvertit a via urbana al consistori que dirigix Diana Morant. Explica García que l'objectiu fonamental de la intervenció era “millorar la transitabilitat de qualsevol mitjà de transport i incrementar la seguretat de conductors, vianants i ciclistes, però al mateix temps es va acordar amb Gandia aprofitar les obres per a integrar el que era un tram més de carretera en l'entramat urbà del municipi, amb la corresponent integració paisatgística”.

La Diputació ha reconvertit un tram de dos quilòmetres de la carretera CV-605 que connecta Cullera i Gandia, entre les glorietes dels carrers Ribera Baixa i Illes Canaríes en terme municipal de la capital de La Safor, en una via de caràcter urbà més adequada a l'àmbit pel qual discorre, al costat de la platja. L'actuació que ara finalitza ha inclòs l'ampliació de la calçada d'un a dos carrils per sentit, amb un ample de sis metres en cadascun d'ells i una mitjana central d'ample variable mitjà entre 2 i 2,40 metres segons els trams.

En el punt quilomètric 0+400 s'ha introduït una intersecció en T amb semàfor i en el punt quilomètric 0+760 una nova glorieta per a regular el trànsit, permetent els moviments entre el nou bulevard i els carrers confrontants i augmentant la fluïdesa en els accessos a les urbanitzacions tant de la platja com de la marjal. La via compta també amb un voral ciclista de 300 metres en la calçada confrontant amb la zona no urbanitzable i reductors de velocitat mitjançant passos lleugerament elevats per als vianants, a més de la nova senyalització horitzontal i vertical.

Nova il·luminació

L'obra ha servit igualment per a renovar la il·luminació en l'antiga carretera convertida en bulevard, tant en el primer dels trams en què es van dividir els treballs, finalitzat al juliol des del carrer Ribera Baixa fins a la plaça del Castell, com en el segon fins al carrer Illes Canaries que està a punt de finalitzar. La nova instal·lació d'enllumenat urbà ha traslladat els punts de llum a la mitjana central de l'avinguda, amb columnes d'un disseny més concorde a l'entorn.

Dins dels serveis urbans s'ha substituït la canonada de la xarxa de proveïment d'aigua potable existent, de fibrociment, per una de polietilé d'alta densitat de 315 mil·límetres de diàmetre, i s'ha plantat arbratge de diferents espècies concordes a la climatologia de la zona, tant en la mitjana central com en les tercianes.

Les obres de millora urbana i integració paisatgística en el nou bulevard de Gandia al costat de la platja han coincidit amb el PAI d'equipaments privats que el consistori local està executant entre la glorieta amb el Camí Assagador de Morant i el límit del carrer Illes Canaries. Per esta raó, la secció de la calçada del costat oest de l'avinguda es completarà en el curs de les obres del PAI.

Solar fotovoltaica

Jornades Comarcals

El BOP nº 192, de 5 d'octubre, publica la resolució de concessió de subvencions a entitats culturals 2020. El termini de justificació és fins el 15 de desembre.

Bates transparents de color blau verdós rebran al visitant que s'acoste al MuVIM a partir de hui. Lleugeres creacions amb les quals l'artista paraguaiana Claudia Casarino reflexiona sobre el paper de l'art com a motor de canvi.

La diputada del MuVIM, Glòria Tello, destaca la trajectòria de l'artista amb enfocaments sobre qüestions de gènere i identitat, amb una reflexió sobre la situació actual i amb la utilització de materials vinculats a la història del seu país, amb els quals crea escultures i instal·lacions.

Davant la realitat d'un món colpejat per la pandèmia, l'art no pot desentendre's, però tampoc pot exposar-lo directa i literalment buscant la commoció i l'impacte. Claudia opta per baixar la veu, reduir la càrrega visual de les seues imatges, ocupant l'espai amb gestos mínims com els que poden observar-se en la seua obra exposada en el Cub del MuVIM. Però el silenci de l'art no és mudesa, sinó pausa activa, impuls de renovats significats.

Formes lacòniques, matisos delicats i composicions escarides  en forma de bates transparents de color blau verdós disposades per l'artista de manera que les llargues mànegues de les peces s'enllacen entre si com si d'un ritual indígena es tractara. Cerimònies propiciatòries de millors temps, danses que mouen el cos social i convoquen la seua unitat.

Blaus i verds no per casualitat, estes són les tonalitats de l'uniforme emprat per metges que busquen conjurar la pandèmia amb la força de les seues mans enllaçades tractant de restablir l'equilibri amenaçat i que donen forma a «El que ens manté vius és la distància».

Claudia Casarino (Asunción, 1974) viu i treballa en la capital paraguaiana. Enfoca el seu treball entorn de qüestions de gènere i identitat, recorrent al llenguatge del vestit de manera constant. La fotografia va ser el primer mitjà d'expressió de Casarino, si bé esta és menys freqüent en la seua producció recent. En l'actualitat, l'artista empra peces de vestir de teixits, com el cotó o el tul, materials vinculats a la història del seu país, amb els quals crea escultures i instal·lacions. El cotó va ser la principal matèria primera d'exportació a Paraguai durant tot el període colonial i postcolonial.

La Diputació de València ve impulsant el Pacte de les Alcaldies perquè esdevinga la resposta del municipalisme al repte del canvi climàtic. Una vegada encetat el primer pas, que era la redacció dels documents i principalment del Pla d’Acció pel Clima i l’Energia Sostenible (PACES), el següent objectiu era traduir la planificació en accions concretes. I en este camí la Diputació havia d'estar al costat dels ajuntaments donant suport tècnic i financer perquè puguen implementar-les.

Entre altres línies d’actuació, l’àrea de Medi Ambient va apostar per projectes estratègics com l’electrificació del parc mòbil dels ajuntaments i la millora de l’eficiència energètica dels edificis municipals. A més, enguany s’impulsa, entre d’altres, l’autoconsum energètic mitjançant l’estratègia Reacciona.

La certificació és el primer pas per a optimitzar el confort dels edificis. Igualment, és una eina que afavorix la recuperació de professions lligades a l’àmbit de la construcció, com també la capacitació de professionals relacionats amb l’assessorament energètic. Així mateix, les administracions públiques han de ser exemplars i complir el Reial Decret 235/2013, de 5 d’abril.

“La finalitat de la certificació és, en primer lloc, analitzar l’estat dels edificis per a determinar la seua aptitud energètica i en segon, proposar accions per a reduir el seu consum perquè ja es sap que només allò que es mesura es pot controlar i millorar”, ha explicat la vicepresidenta de la Diputació i responsable de l’àrea de Medi Ambient, Maria Josep Amigó.

El balanç d’esta convocatòria, publicada a principis d’any, és molt positiu ja que es van concedir els certificats energètics de 112 edificis i finalment, s’han realitzat 109 en 51 municipis. Si no fóra perquè dos van ser objecte d’una reforma integral i un tercer perquè la superfície real era inferior als 250 m², la convocatòria hauria assolit el 100% de les sol·licituds.

La superfície mitjana certificada és de 732,60 m². Quant als usos, destaca clarament la certificació de les cases consistorials, amb un total de 40 immobles. Com també la certificació de 14 biblioteques/cases de la cultura, 13 llars dels jubilats/centres socials, 12 escoles i escoletes, entre d’altres, així com 5 cases de la música, 5 gimnasos/poliesportius, 3 centres de salut, 2 albergs municipals i fins i tot 1 piscina coberta. Quant a l’etiqueta energètica, 10 edificis han obtingut la A, 23 la B, 55 la C, 11 la D, 9 la E i 1 edifici la F.

La titulació del personal tècnic certificador ha sigut molt diversa. De fet, 31 edificis han sigut certificats per arquitectes, 28 per enginyers industrials, 27 per enginyers tècnics industrials, 19 per arquitectes tècnics i 4 per enginyers agrònoms, principalment personal tècnic municipal, que són les persones que millor coneixen els punts febles dels edificis i saben quines mesures són les més adients per a incrementar l’aïllament o renovar l’enllumenat, la climatització...

De la mateixa forma, també han sigut molt variades les millores suggerides, destacant, pel curt període de retorn de la inversió, d’1 a 3 anys, la substitució de l’enllumenat a LED. També s’han proposat moltes instal·lacions solars fotovoltaiques, d’aerotèrmia o de biomassa amb taxes de retorn d’entre 4 i 8 anys. Cal apuntar que en general el nivell dels treballs presentats ha sigut alt, però per a garantir encara més la seua utilitat s’han introduït criteris de qualitat en les bases de la justificació de les ajudes.

Finalment, conscients que tota actuació pública ha d’adreçar-se a incrementar la sostenibilitat de la nostra societat i, en el cas de la corporació provincial, dels ajuntaments valencians, la certificació energètica d’edificis, així com les altres accions i ajudes impulsades des de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València, contemplen no sols el vessant ambiental sinó també el social i l’econòmic.

En este sentit, cal posar en valor que la majoria dels treballs objecte de subvenció, tant l’elaboració de les certificacions com els projectes i les futures obres d’instal·lació de plaques solars, i fins i tot l’adquisició de vehicles elèctrics i punts de recàrrega, són realitzats o subministrats per agents econòmics locals, és a dir, professionals, autònoms i xicotetes empreses valencianes, fet que contribuix a consolidar l’economia local i a enfortir el teixit social.

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València supera el centenar de membres després de sumar 17 nous membres, els quals van formalitzar la seua adhesió durant l'assemblea general que es va celebrar, de manera telemàtica, el divendres dia 20 de novembre. Amb la incorporació d'estos ajuntaments de huit comarques valencianes, la xarxa provincial contra la violència masclista creada al novembre de 2018 suma ja 101 localitats.

Per comarques, la Safor suma a la Xarxa els municipis de L'Alqueria de la Comtessa, Alfauir, Xeraco, Vilallonga i Guardamar de la Safor; la Vall d'Albaida incorpora a L'Olleria, Agullent, Pobla del Duc i Ràfol de Salem; la Ribera a Riola i Alberic; i Hoya de Buñol a Chiva i Alborache. A més, passen a formar part d'esta iniciativa provincial contra la violència masclista els ajuntaments de Silla, a L'Horta Sud; Moixent, a La Costera; Anna, a La Canal de Navarrés; i Ademuz, en Rincón de Ademuz.

La responsable de l'àrea d'Igualtat de la Diputació, Eli García ha declarat que valora “molt positivament l'interés dels ajuntaments per a formar part de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, perquè la col·laboració entre les administracions és fonamental per a l'eliminació d'un problema tan greu i tràgic de la nostra societat com és la violència exercida contra les dones”.

Eli García va anunciar a més la celebració de la segona trobada de la xarxa, que tindrà lloc a principis de l'any que ve, després de l'èxit de la primera trobada, que va tindre lloc l'any passat coincidint amb els actes del 25N.

Naixement i evolució

La Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere de la Diputació de València es va constituir el 14 de novembre de 2018 amb 49 ajuntaments fundadors, entre els quals destacaven grans poblacions com Gandia, Xàtiva, Ontinyent, Mislata, Alzira i Burjassot, als quals l'àrea d'Igualtat de la corporació provincial va oferir la possibilitat de compartir recursos i esforços en la lluita contra esta xacra social que ens afecta a totes i tots. L'objectiu de la iniciativa és dotar de recursos als municipis per a ajudar-los a desenvolupar els seus propis plans d'igualtat i contra la violència de gènere.

Des d'aqueix moment, s'han celebrat tres assemblees generals en les quals s'han anat sumant municipis de totes les comarques valencianes. Al maig de 2019 ho van fer Puçol, Bocairent, Sagunt, Benissoda, Villar del Arzobispo, L'Alcúdia, Massamagrell, Paterna, Llutxent, Vallada, Bonrepòs i Mirambell, Llíria i Piles. Al desembre del mateix any es van adherir Sedaví, Olocau, Vilamarxant, Massanassa i Aielo de Malferit.

L'última gran ampliació va tindre lloc en l'assemblea celebrada al juny d'enguany, quan es van sumar les localitats de Salem, Bèlgida, Atzeneta d'Albaida, Guadassèquies, Otos, Quatretonda, Beniatjar, el Real de Gandia, Ador, Rafelcofer, Sueca, Favara, Corbera, Torrent, L'Eliana, Carcaixent i Navarrés.

El Comité Avaluador es reunix sempre en la prèvia de cada assemblea per a revisar que els municipis sol·licitants complixen els requisits mínims exigibles per a adherir-se a la xarxa provincial, entre ells tindre una regidoria i un pla d'Igualtat, disposar de recursos econòmics i professionals propis en la lluita contra la violència masclista i, en el cas de municipis de menys de 20.000 habitants, estar connectats al sistema d'atenció telefònica ATENPRO.