26/6/2019

Aquesta estructura està inclosa en el projecte de "Passarel·la de vianants i camí d'accés a Venta del Moro a la carretera CV-455 d'El Pontón a riu Cabriel per Venda del Moro (R-135)" la qual, juntament amb els camins de accés permetrà l'accés de vianants a la zona d'oci d'una forma segura i independent del trànsit rodat.

La passarel·la es compon d'una estructura metàl·lica amb perfils HEB400 corbats, travats transversalment amb perfils metàl·lics IPE. Tant el paviment de la passarel·la com les baranes laterals de protecció es resolen mitjançant fusta de pi tractada en autoclau i pintada.

L'obra es completa amb l'adequació del camí d'accés amb una amplària lliure de 2 m, mitjançant formigó imprès i barana de fusta en un dels laterals, muret de contenció a base de peces autoportants prefabricades de formigó, lluminàries encastades en aquest mur, i jardineria a base de plantes aromàtiques.

20/6/2019

El tram ampliat té una secció que consta de dos carrils de 3 m i vorals. En el seu marge dret, hi ha un muret que suporta un carril ciclo-pedestre, que s'ha condicionat per millorar la separació del trànsit rodat. En el seu marge esquerre, on la carretera limita amb unes parcel·les a una cota més baixa, s'ha construït un mur per evitar els progressius descalçaments que s'anaven produint, i que conté l'ampliació de la plataforma necessària per a la nova calçada. Al costat d'aquell, s'ha construït un canal de desguàs per substituir l'antic escorredor, de terra, tot això dins el límit del domini de la via.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, celebra hui, 2 de juliol de 2019, la seua majoria d'edat. 18 anys que han convertit al MuVIM en autèntic motor transformador del seu entorn, amb activitats que transcendeixen més enllà de les parets de l'edifici dissenyat per l'arquitecte Guillermo Vázquez Consuegra.

El museu dirigit per Rafael Company ha anat construint una identitat que s'assenta en el propòsit de donar a conéixer les idees i valors que han fet possible el món modern i, això, amb una aposta museogràfica i comunicativa sorprenent en moltes ocasions. Un museu diferent que no vol deixar indiferent a ningú i que ha calat en la societat, ja que el museu és una referència ineludible en el panorama cultural de la ciutat, sent any rere any el més visitat de tots quants alberga la capital

«Aquesta singladura ha sigut possible per la confiança de centenars de milers de visitants, valencians i d'altres parts, però he de recordar hui que això no hauria sigut possible sense el treball continuat de les persones que formem part de la plantilla del MuVIM i de les quals al llarg d'aquests anys també ens han acompanyat» ha volgut destacar Rafael Company.

Més de tres milions de visitants s'han acostat en aquests anys a gaudir de propostes expositives tan diverses com “La modernitat Republicana”, "La Casa de Borbó: Ciència i Tècnica a l'Espanya Il·lustrada", l'obra de Toulouse-Lautrec i Ramón Casas, les il·lustracions de Paco Roca o el més recent cicle “Mare dels Desemparats”.

Però el MuVIM no són només exposicions temporals. La recuperació de la maqueta que recrea la València del plànol del Pare Tosca, així com l'exposició permanent “L'Aventura del pensament”, constitueixen dos dels majors reclams per a la ciutadania. Aquesta exposició, enterament dedicada a explicar aquelles idees que van canviar no solament el món, sinó també la nostra forma de viure i veure la vida, continua sent un dels pilars fonamentals del MuVIM.

Milers d'escolars, associacions i particulars reserven amb moltíssima antelació la possibilitat d'accedir a alguns de les seues visites. Són centres i col·lectius de totes les parts de València, Comunitat Valenciana, Espanya i altres païssos de la Unió Europea.

Un altre dels grans pilars del MuVIM és la seua gran oferta d'activitats. Tallers infantils, per a adults i per a grups amb necessitats específiques; conferències i taules redones; cicles de cinema; i els concerts de música clàssica, que s'han convertit en tot un referent fins al punt d'esgotar totes les entrades disponibles de cadascun dels esdeveniments en menys d'una hora.

També cal destacar la labor que el museu realitza en la defensa de la dona. El MuVIM dedica un espai en exclusiva i de forma permanent a les dones artistes: el Vitrall de l'Hall del museu dóna veu i exhibeix de forma continuada l'obra d'art d'una dona destacada, i aquesta instal·lació artística canvia dues vegades a l'any amb motiu del Dia de la Dona i el Dia Contra la Violència de Gènere.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i la prestigiosa editorial Media Vaca (Premi Nacional a la Millor Labor Editorial Cultural 2018), presentaran dijous 4 de juliol a les 19 hores, al MUVIM (c/ Quevedo, 10 València), la novetat editorial Ribera i jo. Un diari,de l'artista Artur Heras. El divendres 5 es presentarà en la Casa de la Cultura de Xàtiva (c/ Montcada, 7) a les 19.30 hores. El llibre eixirà en versió valenciana i castellana. Ambdós actes comptaran amb la participació, a més de l'autor, del cantautor xativí Raimon, de l'escriptor Manuel Vicent i del director de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni del Magnànim, Anacleto Ferrer.

El llibre és un dietari il·lustrat en el qual Artur Heras fa un itinerari imaginari. L'autor estableix un contacte visual i literari molt personal amb la vida i la producció artística del seu conterrani Josep de Ribera (1591-1652), referent pictòric del Barroc, el qual desenvolupà la seua carrera a Itàlia.

Artur Heras, al pròleg de Ribera i jo, com si d'un joc d'espills es tractara, remet a un altre text introductori d'una edició del Dietari del capellà d'Alfons el Magnànim per a justificar el seu treball: “El dietari és un llibre senes pla ni ordre de cap mena. L'autor ni és escriptor ni té condicions d'historiador: el seu estil és dur, pesat, sec i desalinyat”. I hi afegeix el següent matís: “Confie d'esmorteir aquesta alarma introduint dibuixos en el present escrit, convertit així en un dietari gràfic, però igual amb això s'amplia el risc”.

Ribera i joestableix una creació literària de perspectives entre dos excepcionals dibuixants (Ribera-Heras) els periples vitals dels quals, com dues línies paral·leles, han acabat confluint en un punt imaginari: el dietari, el qual recull pàgines de quadern de dibuix, notes de diari personal i dades d'obres de Josep de Ribera, al costat de referències de lectures vàries, originades per les emocions plàstiques.

Aquest dietari, metàfora dels camins de l'existència, conté 96 “notícies” profusament il·lustrades amb pintures i dibuixos d'Artur Heras de diverses èpoques. Ribera i jo és, d'alguna manera, un quadern de bitàcola d'un viatge insòlit i fascinant a través de dues biografies confrontades estèticament. És, també, com afirma Heras: “Alguna cosa fructífera amb què combatre l'obscuritat latent de les consciències”.

Artur Heras és un dels artistes contemporanis valencians més destacat. Nascut a Xàtiva en 1945, en la seua joventut formà part activa del moviment renovador de la figuració, imprimint des d'aleshores referències crítiques de caire social a les seues creacions. Paral·lelament a  la seua activitat artística, fou el director de la mítica Sala Parpalló entre 1980-1995, des de la qual donà a conéixer les obres de grans artistes de relleu internacional.

SUBVENCIONS PER A LA REALITZACIÓ DE CERTIFICACIONS ENERGÈTIQUES EN EDIFICIS MUNICIPALS DE LA PROVÍNCIA DE VALÈNCIA 2019

Convocatòria

(BOP núm. 125 del 2 de juliol de 2019)

Fase de sol·licitud

El termini de presentació de sol·licituds serà de 20 dies hàbils comptats a partir de l’endemà de la publicació de l'extracte de la convocatòria en el Butlletí Oficial de la Província de València (BOP), el termini finalitza el dia 30 de juliol de 2019.

Les sol·licituds es tramitaran exclusivament per mitjà de la plataforma telemàtica “carpeta ajuntament”, www.dival.es, vista Ajuntament, havent d'omplir el formulari i adjuntant la resta de la documentació exigida en la convocatòria.

 Els edificis que es desitgen certificar energèticament hauran de ser de propietat municipal o estar en lloguer o cessió, tindre una superfície superior als 250 m² construïts, no tindre cap tipus de protecció urbanística i ser freqüentats habitualment pel públic. En el cas que no siguen de propietat municipal, la cessió o el contracte de lloguer deuran d'estar vigents almenys  10 anys més des de la data de certificació energètica de l'edifici, coincidint amb el període de validesa d'esta.

La subvenció es concedix amb les limitacions següents:

a)   La despesa subvencionable inclou la qualificació energètica de l'edifici així com la redacció dels documents per a la seua certificació i inscripció en el registre oficial.

b)   Es consideraran despeses subvencionables l'IVA i el cost d'inscripció en el registre oficial, que haurà de ser assumit pels ajuntaments.

c)    L'import màxim que es concedirà a cada ajuntament serà d'acord amb la següent taula (on la superfície fa referència als metres quadrats construïts de l'edifici o part de l'edifici que es vulga certificar):

d)   L'import màxim que es concedirà a cada ajuntament, en el cas que es pretenga certificar més d'un edifici, serà de 3.000,00 € per ajuntament.

Documentació necessària para realitzar la sol·licitud:

• Sol·licitud
• Declaracióde l'autobaremació, seguint els criteris de puntuació de la convocatòria Annex 1
• Fitxa cadastralde l'immoble, obtinguda a través de la seu electrònica del Cadastre www.sedecatastro.gob.es.
• Certificatemés per Secretaria, en la qual es farà constar l'adopció de l'acord per l'òrgan competent, la certificació o certificacions que es pretenen realitzar i l'import sol·licitat per a cada una d'elles, així com les taxes de registre de l'IVACE (Annex 2).
• Declaració responsable de no estar incurs en les prohibicionsper a obtindre la condició de beneficiari establides en l'article 13.2 i 3 de la Llei General de Subvencions, model de l'Annex 3
• Tal com s'establix en l'articule 6 apartat 5 de l'Ordenança General de Subvencions de la Diputació Provincial de València, la presentació de la sol·licitud de subvenció comportarà l'autorització del sol·licitant perquè l'òrgan que va concedir la subvenció obtinga directament l'acreditació de les circumstàncies previstes en els arts.18 i 19 del Reglament de la Llei General de Subvencions per mitjà de certificats telemàtics. No obstant això, el sol·licitant podrà denegar expressament el consentiment, i si així ho fa, deurà aportar els certificats d'estar al corrent dels seus deutes tributaris i amb la Seguretat Social en els termes i les excepcions previstes en la mencionada Ordenança.
• Certificat de compliment de requisits i ajudes concurrentsen què conste la petició i/o concessió d'altres ajudes. El total d'aportacions en cap cas podrà ser superior al total de la despesa (Annex 4).
• Si l'edifici és propietat del municipi, certificatde titularitat d’aquest.

Si l'edifici no és de titularitat municipal, serà necessari aportar algun dels documents següents:

-  contracte de lloguer

-  acord de cessió de l'immoble a nom del sol·licitant.

En estos dos últims casos deurà  constar que la  vigència és de com a mínim deu anys posteriors a la data de l'obtenció del certificat d'eficiència energètica.

La condició d'adherit a la Xarxa de Municipis Valencians cap a la Sostenibilitat i la d'estar adherit al Pacte dels Alcaldes es comprovarà per la Diputació de València, per la qual cosa no és necessària la seua acreditació per part del sol·licitant.

CERTIFICACIONS ENERGÈTIQUES

AVÍS SOBRE LA REPRESA DELS TERMINIS SUSPESOS DURANT L'ESTAT D'ALARMA

Amb efectes des de l’1 de juny de 2020, es derogarà la disposició addicional tercera del Reial Decret 463/2020, de 14 de març, relativa a la suspensió de terminis administratius. Des d'eixa mateixa data, el còmput dels terminis que hagueren sigut suspesos es reprendrà, o es reiniciarà, si així s'haguera previst en una norma amb rang de llei aprovada durant la vigència de l'estat d'alarma i les seues pròrrogues.

Després de la represa dels terminis administratius suspesos durant l'estat d'alarma a partir de l’1 de juny de 2020, queda modificada la data de justificació d'estes ajudes, ampliant-se el termini en la mateixa quantitat de dies que es va mantindre en suspens.

Nova data de justificació: fins al 09/07/2020

La Diputació de València en el seu paper com a coordinadora del “Pacte de les Alcaldies pel Clima i l‘Energia” i dins del conjunt d‘actuacions encaminades a la lluita contra el canvi climàtic, es planteja com a objectiu la millora en l‘eficiència energètica dels edificis municipals.

Per a això resulta necessari conéixer l‘eficiència energètica d‘aquests edificis i plantejar millores i mesures efectives que augmenten aquesta eficiència.

Convocatòria de subvencions per a la realització de certificacions energètiques en edificis municipals de la província de València durant l‘exercici 2019.

·        Text complet de la convocatòria

·        Fase de sol·licitud (fins al 30/07/2019)

·        Fase de justificació (fins al 09/07/2020)

AVÍS: ALTRES DOCUMENTS

Una vegada tancat el termini de sol·licitud i fins que s‘inicie el període de justificació, en el cas que el beneficiari vulga realitzar alguna comunicació en relació amb la subvenció, s‘obri un termini en què es poden aportar “Altres documents”.

L‘obertura d‘aquest termini es comunica mitjançant un avís automàtic.

No és obligatori presentar cap document en aquesta fase.

Quan s‘hagen revisat les sol·licituds i en cas de ser necessari, s‘enviarà un requeriment de manera individual, especificant els documents que deuen ser esmenats i el termini per a fer-ho.

La Fundació d'Investigació de l'Hospital General Universitari de València (FIHGUV), una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure, impulsar i desenvolupar l'activitat científica, sanitària i biomèdica, ha incrementat la seua activitat tant en projectes d'investigació com en programes docents, cursos i publicacions científiques.

Així es desprén de l'informe que cada any encarrega la Diputació de València, un dels patrons i responsable de la presidència de la Fundació, per a auditar els comptes i l'activitat d'aquest ens de caràcter científic. En total, s'han signat convenis per valor de 750.000 euros que han impulsat projectes d'investigació privats, prestacions de servei, programes docents i cursos.   

L'activitat investigadora del departament València Hospital General en 2018 deixa també altres xifres a tindre en compte, com la desena de tesis defensades, 234 publicacions científiques, mig centenar de capítols de llibres, 13 llibres publicats en l'àmbit nacional i internacional, 22 premis rebuts i dues patents.  

D'altra banda, el programa propi de promoció de la investigació ha destinat prop de 89.000 euros en ajudes a investigadors del departament; s'han signat un total de 80 assajos clínics nous entre contractes i addendes; i el compromís total de pacients per assajos clínics ascendeix a 1.424.

En l'apartat econòmic, l'informe d'auditoria determina que els comptes anuals expressen, en tots els aspectes significatius, la imatge fidel del patrimoni i la situació financera de l'entitat a 31 de desembre de 2018. Els ingressos de l'entitat per la seua activitat pròpia en l'últim exercici ascendeixen a una mica més de 3.200.000 euros, aproximadament un milió més que l'any anterior. El resultat de l'exercici és un benefici de 130.390 euros, que s'aplicaran a finalitats pròpies.

El total de recursos econòmics emprats durant 2018 en les 6 activitats principals de la fundació, més l'estructura de gestió necessària per a portar-les a terme, sumen 3.210.000 euros. A més, l'import aconseguit en subvencions públiques ascendeix a 592.000 euros, amb 16 ajudes concedides en aquest exercici i 8 prorrogades.

El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 23 de juliol de 2019.

Accés a la documentació ací

BOP dimecres 03 de juliol de 2019 (veure anunci)

Des del 2016 el Museu Valencià d’Etnologia dedica la festa de Tots Sants a difondre l'imaginari valencià de la por, amb el programa didàctic ‘Espanta la por’. En 2017 va convertir ‘Espanta la por’ en un projecte global i va convidar a unir-se als museus etnològics locals i  les biblioteques públiques de tot el territori valencià. Així, l’any passat, 85 municipis, des de Vilafranca fins a Guardamar del Segura, van participar en la campanya, superant les xifres de l’any anterior.

La principal resposta participativa va vindre dels i les professionals al capdavant de les biblioteques públiques. Des de la primera invitació, l’any 2017, van considerar que era una bona oportunitat per a realitzar un treball col·laboratiu entre els centres, fomentar la lectura i promoure l'ús de les biblioteques. Per la seua banda, el Museu Valencià d’Etnologia ha trobat en les biblioteques unes grans aliades per a difondre la cultura tradicional i arribar a tot el territori valencià.    

La convocatòria de participació per a l'any 2019 està oberta des de l’1 de juliol fins al 15 de setembre. La coordinació d'aquesta col·laboració li correspon a la Biblioteca del Museu d’Etnologia, el personal de la qual rep la sol·licitud d'inscripció de cada centre i comença a compartir tots els materials gràfics i informatius perquè cadascun desenvolupe el seu propi ‘Espanta la por’.

La campanya és col·laborativa i, per això, cada participant té l'obligació de compartir els seus resultats. Totes les experiències dutes a terme en cada centre són posades en comú amb la resta de companys i companyes a través de la memòria d'activitats, amb l’objectiu de poder aprendre uns dels altres.

Per a dur endavant aquesta iniciativa, el Museu Valencià d’Etnologia compta amb l'ajuda de la Subdirecció General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana i el Col·legi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV). Mostra d'això és el curs de formació per als professionals bibliotecaris que ambdues entitats van realitzar per segona vegada: ‘Espanta la por: l'imaginari valencià i el foment de la lectura’.

La ciutadania, grans i menuts, han d'estar atents. Al voltant de la data de Tots Sants els monstres valencians eixiran a passejar-se, no sols pel Museu Valencià d’Etnologia, sinó també per les biblioteques i museus etnològics de les ciutats i pobles valencians.

Els 266 ajuntaments de la província de Valencia, així com les mancomunitats, disposaran de més temps per a executar les obres del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) 2018-2019, a través del qual la Diputació ha invertit 72 milions d'euros a les comarques valencianes. L'últim ple de la legislatura, celebrat aquest dijous per a resoldre qüestions pendents abans de la constitució de la nova corporació, va aprovar l'ampliació del termini d'execució d'aquestes obres fins al 30 d'abril de 2020.

D'aquesta manera, els ajuntaments tindran més marge per a acabar les obres d'un pla bianual en el qual s'han pogut escometre projectes d'envergadura relacionats amb millores urbanístiques, infraestructures, patrimoni, equipament públic i altres necessitats dels municipis. El SOM és el programa més important de la corporació provincial i arriba tant als xicotets municipis com als de grandària mitjana i les grans ciutats. Al principi, aquestes actuacions havien d'estar acabades abans del 31 d'agost d'enguany, amb possibilitat de pròrroga fins al 29 de novembre.

En l'assignació d'aquestes ajudes s'atenen indicadors socials, demogràfics, econòmics i mediambientals, evitant així qualsevol tipus de discrecionalitat. En el repartiment s'ha tingut en consideració el cens, la superfície del terme municipal, la taxa de desocupació registrada, els costos efectius, els nuclis històrics o l'adhesió al Pacte de les Alcaldies pel Clima i l'Energia, entre altres aspectes.

A més de les quantitats que han rebut els municipis de fins a 50.000 habitants per a millorar les seues instal·lacions i serveis, les quatre grans urbs de la província, Gandia, Torrent, Sagunto i Paterna, s'han repartit altres 4 milions d'euros, mentre que València ha destinat la partida rebuda per la Diputació per a millorar la qualitat de vida en les seues pedanies. Les mancomunitats s'han beneficiat d'altres dos milions d'euros d'inversió provincial.

Amb aquesta ampliació del termini d'execució, els municipis es garanteixen poder acabar les obres i no haver de renunciar a l'ajuda que reben de la Diputació, que amb aquesta mesura tracta de facilitar la gestió dels consistoris a l'hora de dur a terme aquestes millores als seus pobles, com ja va fer avançant part d'aqueixes ajudes per a facilitar la planificació i posada en marxa de les actuacions.