Més de 400 persones van seguir aquest dimecres en directe el ple constituent de la Diputació 2019-2023, que hui afronta el dia 1 de l'onzena legislatura. S'inicia així un camí en el qual hi haurà obstacles i diferències, però que les diputades i diputats de la nova corporació esperen recórrer junts acostant-se a un horitzó que els uneix: millorar la vida de les veïnes i veïns dels 266 municipis de la província.  

Com va dir Goethe, “no es tracta d'estar totalment d'acord, sinó d'anar pel mateix camí”. Aquesta va ser una de les frases utilitzades en una sessió constitutiva a la qual no van faltar les principals autoritats provincials i autonòmiques, amb afluència massiva d'alcaldes i alcaldesses, familiars dels nous representants provincials, mitjans de comunicació i les treballadores i treballadors d'una institució que necessita la complicitat del seu personal per a mirar al futur.

Diàleg, austeritat, honestedat, serietat, objectivitat, confiança, justícia i transparència enfront de mediocritat, soroll, asfíxia, classisme, balafiament i arbitrarietat. Paraules que en boca del president, Toni Gaspar, i els portaveus dels sis grups amb representació en la Batlia, defineixen els reptes d'una legislatura en la qual la Diputació tornarà a omplir-se de polítiques per als municipis. Aquestes són algunes de les frases que marquen el camí a seguir:

Toni Gaspar, president de la Diputació: “Mentre jo siga president, aquesta Diputació s'omplirà de polítiques al servei dels ajuntaments; s'omplirà de justícia social, feminisme i cooperació institucional”.

Pilar Sarrión, portaveu del PSPV en la Diputació: “Amb transparència i diàleg sempre es troba la solució a les demandes dels ajuntaments i les persones. Volem per a la Diputació transparència, igualtat, austeritat, honradesa, treball, compromís, diàleg i, sobretot, serietat”.

Juan Ramón Adsuara, portaveu del PP en la Diputació: “Creiem fermament que ha d'haver-hi enteniment; creiem en la cultura del pacte, en el treball conjunt entre Generalitat, Diputació i ajuntaments. Però, sobretot, volem posar en valor aquesta institució i l'equitat que trasllada als municipis”.

Mª Josep Amigó, portaveu de Compromís en la Diputació: “Cada municipi sap el que li correspon i per què; sap que els recursos que rebrà no responen a l'amistat o l’homenatge. En aquests 4 anys hem tingut clar que els recursos són de totes i tots i que no es tracta de concedir res graciosament, sinó de reconéixer drets”.   

Rocío Gil, portaveu de Ciutadans en la Diputació: “Estem ací per a impregnar aquesta institució de la nostra voluntat de canvi, frescor política i pragmatisme de gestió. Desitgem convertir aquesta corporació en un consell d'alcaldes de la província, des d'on poder brindar millors fórmules de serveis mancomunats, sense caure en duplicitats i despeses innecessàries”.   

Joan Sanchis, portaveu de La Vall ens Uneix en la Diputació: “Aquesta ha de ser la legislatura de la comarcalització de la Diputació de València. Volem una Diputació comarcal per a fer-la útil i accessible per als veïns i veïnes de totes les comarques valencianes”.

Joaquín Alés, portaveu de Vox en la Diputació: “Aquesta és una institució vertebradora, afavoridora de la cohesió territorial, assegurant la recepció de serveis de qualitat als veïns dels municipis valencians. La Diputació fa més Espanya, sense entrar mai en competència amb Espanya”.

L'obra de la doctora María Gómez tanca la temporada expositiva del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat) amb la mostra «Involució». Una proposta per a la reflexió i on les emocions brollen de la matèria “inerta” amb un resultat colpidor. L'exposició es podrà visitar fins al pròxim 29 de setembre i s'inaugura, hui 11 de juliol, a les 20h en el vestíbul del MuVIM.

El seu expressionisme esguita tot tipus d'emocions qualificades de “commovedores” i és que María Gómez és un referent en la renovació escultòrica, capaç de dotar a cada ésser humà esculpit de múltiples formes i aspectes psicològics, sens dubte, fruit de profundes reflexions. Podem sentir-nos identificades en una o en moltes escultures alhora. En aquest sentit, Amador Griñó, cap d'exposicions del museu, ha destacat com «les seues obres busquen tornar al sentiment, la base de la humanitat, transmetent emocions i sensacions».

Per a María Gómez, «la idea és l'ésser humà, sense gènere i sense gestos específics que deixa a l'espectador que mire, senta… en un mirall de sentiment on cadascun pot veure reflectides diferents sensacions». Uns personatges andrògins, perquè «allò important són aquests cors que sofreixen al marge del gènere».

La importància del procés creatiu: Un modelat «en l’aire»

El treball de María Gómez se sustenta en un gran domini tècnic. En aquesta exposició no usa motles ni mitjans tecnològics actuals, sinó que es val d'un profund coneixement anatòmic i de la seua imaginació per a modelar a poc a poc les escultures, emprant una mescla totalment personal de diferents materials i tècniques artístiques (esquelet de fusta i cartó, paper reciclat, silicona calenta, argila d'assecat ràpid, cola, làtex, guix, pigments, etc.). Una tècnica que confereix a les obres qualitats que faciliten el seu transport i manipulació, però sobretot, permet dotar de gran expressivitat a les seues figures. Es tracta de «sentiments en tres dimensions», ha destacat Amador Griñó.

María Gómez

Professora titular del Departament d'Història de l'Art i en el “Màster de Patrimoni” de la Universitat de València, María Gómez ha combinat durant la seua trajectòria professional tres vies de desenvolupament de forma magistral: la investigació i restauració d'obres del passat, la docència i la creació artística. 

A més, és especialista en la representació de l'estudi de l'ésser humà (la psique), i gestiona amb una rotunditat excepcional el dibuix anatòmic-gestual. És experta en el color i coneix les seues bases alquímiques tant en les obres de pintures medievals com en les obres de la pintura actual. També és la màxima autoritat en restauració de pintures cremades de la península i probablement d'Europa. Va ser pionera en investigacions sobre geometria projectiva anamòrfica o pintura en 3D, tal com ho va mostrar en el seu llibre “Anamorfosis. El ángulo mágico”.