La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació, dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà el dijous, 27 de juny, el llibre Karl Polanyi.Unavida a l’esquerra’, de Gareth Dale. L'acte tindrà lloc al Col·legi Major Rector Peset (Pl. Forn de Sant Nicolau, 4 València), a les 19.00 h., i comptarà amb l’assistència de l’autor, a qui presentarà l’economista i assagista Gustau Muñoz. El llibre es podrà adquirir en la conferència i també es troba a la venda en llibreries i en el web del Magnànim: http://www.alfonselmagnanim.net/

Un pensador a reivindicar

La biografia de Karl Polanyi aporta una visió completa i documentada de la trajectòria intel·lectual –i també política i personal– d’un dels científics socials més destacats del segle XX. En efecte, Karl Polanyi (1886-1964), hongarés d’origen, educat en el marc de l’Imperi austro-hongarés, i mort a l’exili acadèmic, a Canadà, després de passar per Anglaterra i els Estats Units fugint del feixisme que s’havia instal·lat a Europa en l’època d’entreguerres, és l’autor d’un llibre capital: La gran transformació. Els orígens polítics i econòmics del nostre temps (1957).

Aquest llibre  –La gran transformació–, traduït a les principals llengües, ha exercit una influència extraordinària. És una síntesi històrica del desenvolupament de l’economia de mercat i una crítica de la idea dels mercats autoregulats i separats de la societat. És alhora una explicació del sorgiment del feixisme en el marc de la crisi de 1929 i la Gran Depressió dels anys trenta. Per tant és una crítica molt seriosa de l’ultraliberalisme. Polanyi fou un investigador i un crític dels desajustos del capitalisme salvatge, del mercat desacoblat del seu context social, que segons el seu diagnòstic genera tensions insalvables i un enorme malestar social.

Al mateix temps, l’obra de Polanyi s’endinsa en aspectes històrics i antropològics de la formació de les societats modernes, que posa en perspectiva. L’economia de mercat sense traves no ha estat l’única forma social al llarg de la història. L’intercanvi, el comerç a curta i llarga distància, la donació, la reciprocitat, la redistribució a càrrec d’instàncies estatals, tenen una llarga història abans del capitalisme, que només la perspectiva antropològica pot elucidar.

Polanyi indaga en el cor dels conflictes del segle XX i centra l’atenció en la inestabilitat del capitalisme entés com a economia de lliure mercat sense traves ni control públic, que considerava una recepta per al daltabaix social. Per això, la seua obra ha assolit un interés i un reconeixement creixents en el marc de la Gran Recessió iniciada el 2008, que sembla apuntar als límits d’un sistema que  ha traspassat molts llindars ecològics, econòmics, socials. De sostenibilitat, en definitiva.

La biografia aporta una informació vital sobre el context històric i personal de Karl Polanyi i sobre la seua obra. Alhora, reconstrueix –a manera de fresc històric– les tensions socials i polítiques que marcaren el segle XX, el segle de les dues guerres mundials, de la desaparició d’imperis, de la Gran Depressió dels anys 30, de l’Holocaust, de la descolonització, de l’economia mixta, de la reconstrucció de postguerra i de  l’expansió de l’estat del benestar. Fins que de nou les forces cegues d’uns mercats sense ancoratge social –els mercats financers– han desestabilitzat un món que s’havia considerat segur i immune als grans daltabaixos sociopolítics. En aquesta perspectiva, l’obra de Karl Polanyi cobra nova vigència i la biografia que es publica des de la Institució Alfons el Magànim permet un acostament competent i valuós. Una lectura de gran actualitat i interés.

Gareth Dale dóna classes en la Universitat de Brunel (Londres). Les seues publicacions inclouen uns quants llibres sobre Karl Polanyi i altres sobre creixement sostenible, migracions laborals i revolucions així com estudis sobre la República Democràtica Alemanya i l’Europa de l’Est. Els seus articles han aparegut en The Ecologist, Viewpoint i Jacobin.

El termini per a la presentació de sol·licituds serà des del 3 de juliol fins al 30 de juliol de 2019.

Accés a la publicació en la Base de Dades Nacional de Subvencions, ací

Accés a la documentació ací

BOP dimarts 02 de juliol de 2019 (vore anunci)

Aprovació de preus públics per a l'exhibició en el Teatre Principal de València

BOP de dimecres 26 de juny de 2019: anunci

BOP de dimecres 26 de juny de 2019: anunci

Els diferents jurats dels premis València i València Nova 2019 que convoca la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, es reuniran demà dijous 27 de juny al MuVIM per decidir el seu veredicte final entre les 345 obres presentades en les diferents modalitats de poesia (en castellà i valencià), narrativa (en castellà i valencià), assaig i novel·la gràfica, així com els València Nova (per a menors de 36 anys) en les categories de narrativa, poesia i assaig.

Els jurats, presidits per la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, tot i que ells, atenent a la seua condició de representants públics, no votaran, faran pública la seua decisió en roda de premsa a les 12’30 hores, a la sala Gregori Mayans del MuVIM, i obriran les pliques corresponents en directe davant dels mitjans de comunicació per conéixer el nom dels guanyadors. Actuarà com a secretari el cap del Servei de Cultura de la Diputació, Josep Joan Vidal. 

Important dotació econòmica

En una primera valoració a la vista del nombre de treballs presentats, semblant al de l'edició anterior, Xavier Rius s'ha mostrat convençut que "els canvis introduïts al llarg dels darrers quatre anys estan contribuint a prestigiar i recuperar aquest certamen, degà dels premis literaris valencians". Rius confia, especialment, "en la progressiva consolidació dels premis d’assaig i de novel·la gràfica, dues de les novetats d’aquesta convocatòria". Cal assenyalar que els premis València i València Nova compten amb una important dotació econòmica, en concret, els treballs premiats en narrativa i assaig rebran 12.000 euros, els de poesia, 7.500, i el de novel·la gràfica, 8.000 euros. Pel que fa a la categoria per a joves, València Nova, els premis són de 5.000 euros per als de narrativa i d'assaig i de 3.000 euros per als de poesia.

Gala de lliurament al Centre del Carme

Com ja es tradició, els guardons es lliuraran el mes d'octubre en una gala que està previst que se celebre el 18 d'octubre al Centre del Carme i de la qual el director del Magnànim, Vicent Flor, sense donar més detalls, ha avançat que seguint la línia dels últims anys, serà "una cita ineludible per al món cultural valencià, àgil, divertida, amb humor i música en directe". Un altre al·licient de la gala és que ja es presentaran els premis editats, en el cas de l'assaig directament pel Magnànim, i per Bromera en narrativa i poesia en valencià, Versátil en narrativa en castellà i Hiperión en poesia en castellà. Pel que fa al premi de novel·la gràfica (que enguany compleix la segona edició), el treball guanyador serà publicat per l'editorial Andana, tot i que per premiar-se un projecte i no un treball finalitzat, la seua publicació està prevista al llarg del 2020.

Prestigi, professionalitat i experiència als jurats

Els jurats de les diferents categories que es reuniran el 27 de juny conformen un conjunt de professionals de prestigi i experiència contrastada, com a element fonamental per garantir la independència i solvència dels guardons. Així, integren el jurat de narrativa en valencià la periodista, assagista i professora Lourdes Toledo; la filòloga Margarida Castellano, guanyadora del premi Octubre 2017 d'assaig; el professor i filòleg Enric Salom, i Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera i professor de filologia de la Universitat de València. De la categoria de narrativa en castellà s'ocuparan el gadità Félix José Palma, especialitzat en el gènere de narrativa curta; Susana Rodríguez Lezaun, experimentada periodista navarra que darrerament ha publicat dues novel·les; José Luis Ferris, poeta, novel·lista i assagista literari, i Eva Olaya, editora de Versátil. Al jurat del premi d'assaig trobem a Àurea Ortiz, de la Filmoteca Valenciana i professora del departament d'Història de l'Art de la Universitat de València; Maria Josep Picó, periodista especialitzada en divulgació científica i professora Universitat Jaume I; Xavier Andreu, professor del departament d'Història Moderna i Contemporània de la UV, i finalment el professor del departament de Sociologia i Antropologia Social, Juan Pecourt.

Pel que fa a la poesia, en la modalitat en castellà els premis seran responsabilitat de Jenaro Talens, poeta, assagista i traductor; Constantino Molina, poeta guanyador en 2016 del premi València i del Premio Nacional de Literatura en modalitat de poesia jove Miguel Hernández; Marta López Vilar, poeta, traductora, professora i divulgadora cultural; i per últim, Jesús Munárriz, poeta, traductor i director de Ediciones Hiperión. Per la seua part integren el jurat de la modalitat de poesia en valencià el poeta, assagista i crític literari Jaume Pérez-Montaner; Irene Mira, professora del departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant; Margarida Cabanilles, professora de literatura de la Universitat de València, i Josep Antoni Fluixà, mestre i autor de narrativa infantil i juvenil.

Per últim, la decisió sobre l'obra premiada en l'apartat de novel·la gràfica en la seua segona edició recau sobre Álvaro Pons, professor del Departament d'Òptica de la Universitat de València i divulgador i crític del còmic; Cristina Chumillas, gestora cultural, directora artística de la recentment desapareguda galeria Pepita Lumier; l'historietista, dissenyador i il·lustrador Vicent Josep Llobell, conegut com Sento; i Miguel Ángel Giner, guionista, il·lustrador i professor en la Escola de Belles Arts de la Universidad Politécnica de València.

Més informació Institució Alfons el Magnànim.

Un any més, la Diputació de València ha acollit la presentació del COTIF, referent del futbol base a nivell mundial amb noms com Jordi Alba, Isco Alarcón, Paco Alcácer, Dani Alves, Sergio Busquets, Iker Casillas o Andriy Shevchenko en la nòmina d'il·lustres que van trepitjar la gespa del camp de l'Alcúdia. Una trenta-sisena edició del “torneig de tornejos” que té confirmada la participació de les seleccions espanyoles Sub-20.

La presència de ‘La Roja’ tant en la competició masculina com en la femenina és un dels grans reclams d'un torneig que tindrà 8 contendents i, com a novetat, la possibilitat de descansar almenys un dia entre partits. Les seleccions nacionals d'Espanya, l'Argentina i Rússia, finalistes de la passada edició, Kuwait, Bahrain i Mauritània han confirmat la seua participació en el torneig masculí, mentre que en xiques, Espanya, l'Índia, Mauritània, Guinea Equatorial i Bolívia seran algunes de les participants que estaran en el COTIF entre el 28 de juliol i el 8 d'agost.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha agraït el treball de la titular d'Esports, Isabel García, en l'impuls de l'esport base que, en aquest cas, “és el futbol que ve i per això hem de donar-li suport”. Quant al futbol femení, “ha arribat per a quedar-se”, ha afirmat Gaspar, que veu en la col·laboració entre les institucions i l'empresa privada “la fórmula de l'èxit” en el foment de l'esport.

Les xiques en l'elit

Jenni Bell, Sandra Paños, Marta Corredera, Mari Paz Vilas i Leila Ouahabi són sol algunes de les jugadores que van passar per l’Alcúdia abans d'arribar a l'elit del futbol femení, pel qual el COTIF ve apostant des de fa quasi una dècada. “Llavors era el futur, el teníem clar. Hui les tricampiones del món no tenen res que ensenyar-nos perquè, com s'ha demostrat en el Mundial, les nostres xiques han jugat millor que elles”, ha afirmat Eliseu Gómez, president del COTIF.

L'organitzador, que ha agraït la implicació de l'Ajuntament de l'Alcúdia, la Diputació i la Generalitat en el torneig, ha avançat també que els equips alevins passaran de 12 a 24, “amb més de mil xiquetes i xiquets de diferents països jugant al futbol en els camps annexos al terreny de joc principal, alguns de nova creació”.

En paraules de l'alcalde de l'Alcúdia i futur diputat provincial, Andreu Salom, “per a aquests xiquets i xiquetes el COTIF és el seu país de mai més de la vida i somien amb trepitjar la gespa en què han jugat les grans estreles del futbol que hui són els seus ídols”. Salom ha considerat “fonamental el suport de la Diputació per a mantindre un torneig com aquest” abans de passar la paraula a la diputada d'Esports, que per damunt fins i tot de l'ajuda en l'organització ha destacat la millora de les infraestructures esportives de l'Alcúdia, inclòs el seu camp de futbol.

Isabel García ha assenyalat que el COTIF “acumula el que ha sigut important per a aquesta Diputació al llarg de la legislatura, com és el suport a l'esport base, participatiu i femení”. La diputada ha considerat a Eliseu Gómez i Andreu Salom “aliats en l'impuls del futbol femení”, al costat del president de la Federació de Futbol de la Comunitat Valenciana, Salva Gomar, present en l'acte al costat de Juan Cruz Sol i Paco Fenollosa, en representació de Valencia CF i Levante UD.

El misteri del cartell

Admet la diputada provincial d'Esports que “el COTIF sempre ens sorprén”. Es refereix bàsicament a l'esperit visionari dels organitzadors i la seua capacitat per a treballar conjuntament amb les institucions en matèria d'inclusió, cas de la participació enguany en el torneig de xiquets procedents de Guinea Equatorial.

Encara que aquesta sorpresa també es pot aplicar al misteri del cartell, que cada any es revela en la presentació que té lloc en la corporació provincial. Aquesta vegada, l'autor de la imatge del COTIF 2019 és Rafael Martínez, que s'ha basat en el trofeu per a donar vida a una creativitat que brolla del verd de l'herba del terreny de joc i es degrada fins a fondre's en un blau mediterrani. 

Així serà la nova imatge del COTIF, que en tot just 10 dies de competició espera rebre a 100.000 persones que gaudiran de la festa del futbol amb els millors àrbitres espanyols i uns abonaments populars. Entre el 28 de juliol i el 8 d'agost, l'Alcúdia tornarà a convertir-se en la capital mundial del futbol juvenil.

El documental ‘Tocant el cel. Les muixerangues valencianes’, patrocinat pel Museu Valencià d’Etnologia, centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, es presentarà el proper diumenge, 30 de juny en una jornada que el museu dedicarà a les muixerangues. En aquest encontre es celebrarà una taula rodona, tallers infantils i l’exhibició de muixerangues de València i Algemesí. 

El documental ‘Tocant el Cel. Les muixerangues valencianes', es presenta com una eina per a la difusió i promoció d'aquesta part de la cultura popular valenciana que en gran part és desconeguda, i que sovint es confon amb els castells de Catalunya. El documental mostra que és un fenomen autòcton i amb una gran difusió territorial, tant en el passat com actualment, així com d'una gran varietat. 

La producció reflexiona sobre el fet muixeranguer des d’una visió antropològica. A més d’una aproximació històrica, es mostra els valors que aquesta manifestació té per les persones que hi participen. Es presenten les formes de muixerangues que es donen en els municipis del territori valencià analitzant les similituds i les diferències. També s’explica l’evolució de les formes, l’aparició de nous col·lectius, i la modernització del fenomen amb nous elements i amb la significativa incorporació de la dona a les colles i muixerangues.

La cinta té guió de Valentí Figueres i Oreto Trescolí, ha estat produïda per Max Madera Films i dirigida per Valentí Figueres. El documental compta amb la participació de colles de muixerangues de diverses parts de la Comunitat Valenciana com Els Negrets de l’Alcúdia, Dansa Guerrera de Todolella, Dansants de Forcall, Danses de Peníscola, Muixeranga de Castelló, Mojiganga de Titaguas, Jove Muixeranga de València, La Muixeranga d’Algemesí i La Nova Muixeranga d’Algemesí.

La jornada es completarà amb una taula rodona en la qual els membres de diferents colles, així com representants de la Federació de Muixerangues, analitzaran el moment actual de les muixerangues.

Paral·lelament es realitzaran tallers de muixerangues per a xiquets i xiquetes a càrrec de  la Jove Muixeranga de València i La Muixeranga d’Algemesí. Per finalitzar la jornada aquestes dues colles realitzaran una exhibició.

Per a més informació consultar en el web del Museu Valencià d’Etnologia.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València, el Museu de Prehistòria de València i els ajuntaments d’Olocau, Moixent, Tavernes de la Valldigna, Llíria, Caudete de las Fuentes, Montcada, Camporrobles, Gàtova, Ademuz, Aras de los Olmos, Sagunt i Villar del Arzobispo ofereixen aquest estiu nombroses activitats per a difondre el patrimoni arqueològic iber valencià. El programa d’activitats inclou tant visites guiades com tallers didàctics, rutes de senderisme i tasts vinícoles i gastronòmics que permetran, tant a veïnes i veïns com a persones visitants, apropar-se a una part fonamental del patrimoni històric i cultural de les comarques de València.

Visita el jaciment de Puntal dels Llops, a Olocau

El jaciment de Puntal dels Llops, ubicat al municipi d’Olocau, en la comarca del Camp de Túria, es podrà visitar gratuïtament amb guia durant els mesos de juliol i agost des de les 9.30 hores fins a les 13.30 hores. El Puntal dels Llops va ser una fortalesa clau per a la defensa i la vigilància del territori edetà, ocupat durant els segles V i II a.C i de la qual destaca la seua muralla, la torre de guaita i un conjunt d’habitacions obertes a un carrer central que recorre longitudinalment l’assentament.

Informació i reserves al 672 794 404 o puntal.llops@olocau.es.

Descobreix la llar del guerrer de Moixent

El jaciment de la Bastida de les Alcusses, situat a Moixent, a la comarca de la Costera, ofereix visites guiades gratuïtes de dimecres a diumenge, de 10:30 a 14:00 hores, des del 15 de juny fins al 15 de setembre. En els mateixos mesos, també es podrà visitar el jaciment de manera lliure, de dimarts a diumenge, de 10:00 a 14:00 hores i de 18:00 a 19:30 hores. Aquest assentament iber destaca pel seu sistema defensiu conformat per una muralla, diverses torres adossades i quatre portes d’accés.

Informació i reserves al 687 836 717 o 687 836 545 o al correu electrònic labastida@moixent.es.

Visites nocturnes a la Cova del Bolomor

La Cova del Bolomor, jaciment situat a Tavernes de la Valldigna, a la comarca de la Safor, es podrà visitar també amb guia els dies 6 i 13 de juliol i el dia 3 d’agost a les 19 hores. A més, els visitants que així ho desitgen podran gaudir d’una visita guiada nocturna el dia 20 de juliol i el dia 10 d’agost. Bolomor és un jaciment paleolític únic al món, en el qual s’han recuperat al llarg d’anys de treball més de cinquanta mil peces lítiques treballades i prop de mig milió d’ossos, que constitueixen una de les màximes col·leccions fòssils del Plistocè mitjà a Espanya.

Informació i reserves al 645 977 022 o al 962 885 264 o al correu electrònic visitas@bolomor.com.

Descobreix el Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé

El Tossal de Sant Miquel i el Castellet de Bernabé, ambdós situats a la localitat de Llíria, a la comarca de Camp de Túria, podran visitar-se aquest estiu tant de manera lliure com guiada. Les persones visitants que s’apropen fins a Llíria descobriran que el Tossal de Sant Miquel era una gran ciutat habitada entre els segles V i II abans de l’era actual, identificada amb l’antiga Edeta. El Castellet de Bernabé, per la seua banda, es un caseriu murallat destinat a l’explotació agrària i ramadera, ocupat entre els segles V i III a.C.

Informació i reserves en Tourist-Info Llíria, al telèfon 962 791 522 o al correu electrònic lliria@touristinfo.net.

Arqueoastronomi i vetlades al vespre a Kelin

Les visites guiades gratuïtes organitzades al jaciment de Kelin, a Caudete de las Fuentes, a la comarca de Requena-Utiel, es realitzaran, durant els mesos de juliol i agost, de dijous a diumenge de 9:30 hores fins a les 14:00 hores i de 18:00 hores a 21:00 hores. A més, el 19 de juliol es podrà gaudir d’una jornada d’arqueoastronomia i l’1 i el 16 d’agost d’una vetlada al vespre al jaciment. L’antiga ciutat ibèrica de Kelin va viure el seu màxim esplendor entorn els segles IV-III a.C. i arribà a convertir-se en la capital d’un ampli territori iber.

Informació i reserves al 962 319 002 o a conocekelin@gmail.com.

Coneix el Tòs Pelat, a Montcada

El jaciment ibèric de Tòs Pelat de Montcada, a la comarca de l’Horta Nord, ofereix visites guiades gratuïtes els dies 29 de juny i 27 de juliol, que eixiran des de l’Ermita de Santa Bàrbara a les 10:00 hores. Aquest jaciment compta amb una gran muralla excavada i un sector de grans habitatges, i conserva també part d’un carrer. La seua posició entre les grans ciutats d’Edeta i Arse la va convertir en un important punt comercial entre ambdues.

Informació i reserves al 961 301 752 o a museu@moncada.es.

Gastronomia, senderisme i arqueologia al Molón de Camporrobles

El Molón de Camporrobles, a la comarca de Requena-Utiel,ofererirà visites guiades gratuïtes els dissabtes i festius, de 9:00 a 13:00 hores i de 16:00 a 20:00 hores, i els diumenges de 9:00 a 13:00 hores, al llarg dels mesos de juliol i agost. A banda, durant la Setmana Cultural, del 22 al 26 de juliol, i la festa de Ntra. Sra. De la Asunción, del 12 al 18 d’agost, s’oferirà als visitants l’activitat ‘Paisaje con gusto’, que consisteix en una visita al jaciment i un tast de vins DO Utiel-Requena, per 5 euros, o un tast de vins DO Utiel-Requena i una degustació de la gastronomia local, per 11 euros. Des del Centre d’Interpretació del Molón també s’ofereix l’activitat de senderisme interpretatiu ‘Ibers al Natural’, que tindrà lloc els dissabtes a les 9:00 hores. Del Molón de Camporrobles es pot destacar el complex sistema defensiu i algunes estances obertes a un espai central on hi ha una gran cisterna.

Informació i reserves al 637 593 568 o al 962 181 006, així com al correu Camporrobles.ayuntamiento@cv.gva.es.

Una oportunitat per a conèixer el Torrejón de Gàtova

L’assentament ibèric del Torrejón de Gàtova, a la comarca de Camp de Túria, ofereix visites guiades gratuïtes de dilluns a divendres i, prèvia reserva, també durant el cap de setmana. El jaciment consta d’una gran torre rectangular utilitzada entre els segles IV i II a.C.

Informació i reserves al 964 126 001 o al correu electrònic ayuntamientogatova@gmail.com.

La Celadilla, del Túria als ibers

El jaciment de La Celadilla de Ademuz, a la comarca del Rincón de Ademuz, organitza visites senderistes guiades, baix el títol ‘La Celadilla, del Turia a los íberos”, que es realitzen els dilluns, divendres i dissabtes, encara que també es poden sol·licitar visites en altres horaris. La Celadilla és un assentament iber que va ser una xicoteta aldea destruïda en un incendi al voltant de l’any 350 a.C.

Informació i reserves al 978 782 267 o al 673 505 131 o al correu electrònic touristinfo_ademuz@gva.es.

Més activitats a Aras de los Olmos, Sagunt i Villar del Arzobispo

Els municipi d’Aras de los Olmos i de Sagunt, a les comarques de Los Serranos i Camp de Morvedre, respectivament,ofereixen itineraris senderistes senyalitzats que permeten a les persones visitants conèixer el seu patrimoni iber al mateix temps que gaudeixen d’una agradable ruta natural. Per la seua banda, La Seña de Villar del Arzobispo es pot visitar de manera lliure, sense necessitat de reserva prèvia.

Més informació a les pàgines web de l’Ajuntament d’Aras de los Olmos, l’Ajuntament de Villar del Arzobispo i el blog de Sagunto Turismo.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació ha donat a conéixer hui els guanyadors i les guanyadores dels Premis València i València Nova de 2019. Un total de deu guardons atorgats per sis prestigiosos jurats que s’han reunit al llarg del matí a la Sala Gregori Mayans del MuVIM. L’anunci de les obres guanyadores dels Premis València ha estat a càrrec de la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; el director del Magnànim, Vicent Flor; i el cap del servei de Cultura de la Diputació, Josep Vidal, que ha actuat com a secretari.

Marta Quintín i Emili Bayo s’han fet amb els premis de narrativa en castellà, mentre que Jovi Seser ha guanyat el Premi València de narrativa en valencià. Per la seua banda, Mario Vega i José Ángel García Caballero han guanyat en les modalitats de poesia en castellà; i Aina Garcia Carbó i Ramon Guillem Alapont en les de poesia en valencià. En les categories d’assaig, Marcos Yáñez s’ha fet amb el València Nova i Jorge Fernández Gonzalo amb el València. Per últim, el guanyador en la categoria de novel·la gràfica ha estat Jordi Peidro. La gala de lliurament dels Premis València serà el pròxim 18 d’octubre de 2019 al Centre del Carme de Cultura Contemporània. La Institució Alfons el Magnànim editarà les obres guanyadores en la modalitat d’assaig, que es publicaran en la seua col·lecció ‘Estudis Universitaris’. Bromera s’encarregarà de l’edició de les categories de narrativa i poesia en valencià; mentre que Hiperión ho farà de les de poesia en castellà i Versátil amb els de narrativa en castellà. Per últim, Andana s’encarregarà de l’obra guanyadora del Premi València de novel·la gràfica.

El director del Magnànim, Vicent Flor ha volgut destacar que “els Premis València són els premis literaris i científics degans de la societat valenciana; amb més categories, onze en total; i més transparents”. Per la seua banda, la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó ha volgut “donar l’enhorabona als guanyadors i guanyadores, així com agrair als membres dels diferents jurats el seu treball i a l’equip professional del Magnànim pel seu esforç perquè la Diputació i la institució atorguen aquests premis que aquest any editaran deu llibres”.

Consolidació del Premi de Novel·la Gràfica

Aquesta és la segona edició que es convoquen els premis de novel·la gràfica i el resultat ha estat impecable pel que fa als membres del jurat i al guanyador, Jordi Peidro Torres, amb l’obra La era de Acuario. El jurat –format per Álvaro Pons, Cristina Chumillas, Vicent Llobell Sento i Miguel Ángel Giner Bou­– ha destacat “el desplegament narratiu i de recursos gràfics i compositius, assimilats des d’una òptica pròpia per al desenvolupament d’una història d’argument trepidant que sap barrejar l’exotisme amb l’aventura personal”. En aquest cas l’editorial encarregada de la publicació és la valenciana Andana.

Nascut a Alcoi en 1965, ciutat en la qual resideix en l’actualitat, desenvolupa un bon nombre de projectes lligats al disseny i l’escriptura. En els darrers 35 anys ha escrit teatre, curtmetratges i ha il·lustrat novel·les, contes i llibres de text, entre d’altres. En el camp del còmic, durant la dècada de 1980 i 1990, va publicar els àlbums El ojo africano i La bahía del ahogado. Anys després, ja en 2014, va fer col·laboracions amb la revista Xiulit! i els àlbums San Francisco de Borja, duque y santo, El misterio del mundo solidario i Esperaré siempre tu regreso. Actualment està treballant en un nou còmic sobre la Guerra Civil.

Una seriosa reflexió sobre l'humor

Jorge Fernández Gonzalo obté el premi d'assaig amb El resto risible, una obra de la qual el jurat, format per Àurea Ortiz, Maria Josep Picó, Xavier Andreu i Juan Pecourt, ha valorat l'atreviment i la dimensió transgressora a l'hora de plantejar molt seriosament l'humor. "Es tracta d'una reflexió filosòfica molt profunda, però pròxima i alhora divertida, que combina les referències filosòfiques més complexes del món clàssic amb elements propis de l'humor i de la cultura de masses, com ara Monty Python o Jim Carrey", explica el jurat, tot destacant que "l'autor reivindica l'humor i la filosofia com a forma de coneixement". Fernández Gonzalo, professor de Filosofia en la Complutense, ha publicat llibres de poesia i assaig, entre els quals destaca Filosofía zombi (2011, finalista del premi Anagrama d'assaig) i Iconomaquia. Imágenes de guerra (2017, premi Málaga d'assaig).

Pel que fa al premi d'assaig per a joves, l'obra guanyadora és El bosque. Espejo literario del hombre, de Marcos Yáñez Velasco. En ella el jurat ha valorat l'originalitat del tema i la capacitat de l'autor per abordar-ho des d'una perspectiva transversal, que incorpora referents procedents del conservacionisme, la filosofia, el cinema i la literatura. "Mostra el bosc com un espai simbòlic, una construcció cultural des de la qual reflexionar sobre la societat, la política, les subjectivitats i la modernitat". Yáñez Velasco, natural de Segovia, és professor de filosofia, història i teoria de l'art en Barcelona i escriptor i divulgador de continguts culturals audiovisuals.

Amor a la terra i senzillesa

El premi València de poesia en valencià ha estat atorgat a Ramon Guillem Alapont (Catarroja 1959) per l’obra Fugaç. Els quatre membres d’un jurat encapçalat per Jaume Pérez-Montaner, acompanyat per Irene Mira, Antònia Cabanilles i Josep Antoni Fluixà, han destacat “la senzillesa aparent o buscada d’una poesia que es basa en els detalls íntims, quasi intangibles. Ja des dels primers poemes va establint el contingut de tot el llibre, “La lluna minvant”, de John Dos Passos, el “bell instant”, de Valéry. Amb un estil no massa usual en la nostra poesia, l’autor aconsegueix crear petites espurnes d’emoció i interés ben profunds”. L’autor és tècnic de biblioteques i dirigeix la col·lecció de poesia d’edicions Perifèric. Com a escriptor ha conreat tant la narrativa com la poesia, destacant del primer dels dos gèneres La cambra insomne (1992) i Com l’angèlica (2007). Ha obtingut per la seua obra nombrosos guardons com el Premi de Literatura Eròtica La Vall d’Albaida (A foc lent, 2004). Entre la poesia, cal assenyalar els poemaris D’on gran desig s’engendra (1984), Premi Vila d’Alaquàs i La febre dels dies, Premi Maria Beneyto de l’Ajuntament de València, 2004.

Pel que fa al premi València Nova de poesia en valencià, ha recaigut enguany sobre l’obra El cor heretge, d’Aina Garcia Carbó (Castelló de la Plana 1993) de la qual el mateix jurat ha valorat que “mostra ja des dels primers versos un bon domini del ritme i l’expressió. Combina poemes magnífics i definidors d’una poètica personal. Amor filial i amor al país, a la terra”. Mestra d’Educació Infantil, està especialitzada en literatura infantil i juvenil i llibres. La seua primera publicació és de 2015, el poemari Rere la paraula, al que van seguir altres dins del gènere d’assaig i narrativa, de les que destaquen Nosaltres les fusterianes (2017) i Les detectives i el banquet de carxofa (2018). Les dues obres seran publicades per l’editorial Bromera.

Un volum de contes de gran intensitat narrativa

Com a novetat d'enguany, un recull de relats obra de Jovi Seser titulat Pedres que han de ser remogudes obté el premi de narrativa en valencià. El jurat, integrat per Margarida Castellano, Enric Salom, Lourdes Toledo i Gonçal López-Pampló destaca la "qualitat literària que l'autor ha demostrat en un gènere gens fàcil com és la narrativa breu". Així, "fragmentarietat es converteix en un valor afegit gràcies a la diversitat temàtica i d'estil". De l'obra també han destacat la capacitat de creació d'ambients i atmosferes, així com el ritme i la intensitat narrativa. Seser és periodista, escriptor i comunicador. Debutà amb dos volums de contes Sis contes i una novel·la incerta i Efectes secundaris (2011), i també ha publicat les novel·les Una història de ficció (2014), Últimes existències (2012) i El traductor (2015). A més ha fet incursions com a autor i adaptador en el món del teatre i el cinema.

Respecte al premi de narrativa en valencià per a joves, el jurat, tot i valorar positivament l'existència d'aquesta modalitat per fomentar la creació literària entre els joves, ha considerat que cap de les obres presentades assolia les expectatives pròpies d'aquest premi.

Unanimitat en els dos premis de narrativa en castellà

El premi València de narrativa en castellà se li ha concedit a Emili Bayo Juan (Lleida 1961), que ha participat amb l’obra Lo que deja la vida. D’aquest manuscrit els membres del jurat ­­–Félix Palma, Susana Rodríguez Lezaun, José Luis Vicent i Eva Olaya– han destacat que “és una novel·la que sedueix al lector des de la primera pàgina per la seua força visual i l’originalitat de la trama, la intel·ligència de la seua estructura i, sobretot, per la construcció de tots els seus personatges, especialment, la del seu carismàtic protagonista, que acaba allotjant-se en les nostres vides”. De l’autor han lloat la seua “veu tan personal que, escriga el que escriga, trobarà molts lectors que l’escolten (i lligen)”. Aquest professor de llengua castellana d’un institut d’ensenyament secundari de Lleida té altres novel·les publicades tant en castellà com en català, de les que destaquen Tan tuyo como la muerte (2017) o Més que ràbia (2018).

El mateix jurat ha conclòs que La tortuga que huía del jaguar, de Marta Quintín Maza (Saragossa 1989) mereixia guanyar el premi València Nova de narrativa en castellà, per a menors de 36 anys. Destaquen “la bellesa del seu llenguatge amb ressons evolucionats del realisme màgic, la sàvia combinació de lirisme i acció i perquè, en definitiva, és una gran metàfora de la llibertat en clau de rondalla. I és a més un cant a la natura i una defensa de la seua supervivència”. Les dues novel·les premiades seran publicades per l’editorial Versátil. Marta Quintín té altres dues publicacions: Dime una palabra (2012) i El color de la luz (2018).

De la cultura clàssica grega a Machado

El jurat format per Jenaro Talens, Constantino Molina, Jesús Munárriz i Marta López ha atorgat el premi de poesia en castellà al poemari El jardín roto, del valencià José Ángel García Caballero. Del llibre s'ha valorat "l'encertada mescla de la cultura clàssica grega amb la realitat contemporània, ja siga grega (Seferis) com hispana (Machado), amb un llenguatge extret d'allò quotidià i amb una utilització molt hàbil del vers de la família de l’hendecasíl·lab". Caballero (València, 1977) és professor de secundària i ha publicat els poemaris Llaves olvidadas (2010)i Buhardilla (2014).

A més, Mario Vega Nogal (Oviedo, 1992) s'ha fet amb el guardó de poesia jove en castellà amb l'obra La mala conciencia, un llibre, en paraules del jurat, "madur per a un poeta jove, compromés amb el llenguatge poètic acurat i una sòlida estructura que revela un món real els conflictes que desperten en l'autor una mala consciència a la manera de Gil de Biedma en el seu celebrat llibre Moralidades. Mario Vega combina el seu treball com a editor amb la poesia i ha publicat Al umbral de las horas (2016).

El diputat de Modernització, Iván Martí, i el cap del departament de Protecció de Dades i Seguretat de la Informació, Eusebio Moya, han viatjat fins a Madrid per rebre el guardó que ha atorgat l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, en la seua 11a sessió, ‘Bones pràctiques en privacitat i protecció de dades personals sobre iniciatives per adaptar-se al Reglament europeu de Protecció de Dades’. L’Agència ha reconegut l’àrea de Modernització de la Diputació de València pel seu projecte d’assistència a les entitats locals per al compliment de la normativa de protecció de dades, #DivalData.

Es tracta de l’esdeveniment més important en l’àmbit estatal en matèria de protecció de dades, una matèria que la Diputació de València ha treballat profusament a través del projecte #DivalData que s’emmarca dins del programa ‘Connecta València’.

El responsable de l’àrea de Modernització, Iván Martí, ha assenyalat que aquest premi és “un impuls per continuar treballant per la transcendental protecció de dades de la ciutadania, a més de reconéixer el gran treball que s’ha realitzat per part de totes i tots els qui conformen el departament de Modernització de la Diputació”.

També Martí ha volgut remarcar que des d’aquesta àrea “treballem perquè tant pobles grans com menuts puguen comptar amb el que requereix la Llei de la Unió Europea en matèria de protecció de dades”, ha conclòs.

Aquest reconeixement que atorga l’Agència Espanyola de Protecció de Dades a la Diputació de València ha estat seleccionat entre 30 projectes presentats per diferents administracions públiques de tot l’Estat espanyol. Eusebio Moya, cap de departament de Protecció de Dades i Seguretat de la Informació i un dels propulsors d’aquest projecte, ha animat a altres diputacions i administracions autonòmiques a abordar projectes similars a #DivalData, que “són imprescindibles perquè les administracions locals puguen dur a terme el compliment de les seues obligacions en matèria de protecció de dades, considerant la falta de recursos que els municipis de menor grandària pateixen”.

A l’acte d’entrega de guardons va estar present també la ministra de Justícia en funcions, Dolores Delgado, la directora de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades, Mar España, i diferents personalitats especialitzades en aquest àmbit.

A més, en aquesta sessió també va haver-hi conferències i taules rodones, on un dels ponents fou Eusebio Moya. El cap del departament de Protecció de Dades i Seguretat de la Informació va desenvolupar en aquesta jornada una ponència dirigida als aspectes que cal destacar a l'hora de determinar l'atribució de rols dels qui intervenen en els tractaments de dades personals en l'àmbit de les entitats locals (responsables, encarregat i corresponsables del tractament).

El projecte #DivalData s’emmarca dintre del Pla Connecta València

El projecte #DivalData, emmarcat dintre del Pla Connecta València, comprén un conjunt d’actuacions d’assistència tècnica, jurídica i organitzativa de la Diputació dirigida a les Entitats Locals de la província amb els objectius de facilitar a les entitats el compliment de la normativa legal de protecció de dades personals; establir unes directrius d’actuació en la matèria el més uniforme possible en el conjunt de les Administracions Locals del territori; així com fomentar una cultura administrativa sensibilitzada amb el respecte al dret fonamental a la protecció de dades de caràcter personal dels ciutadans.

A més, el projecte guanyador està conformat per quatre tipus de sots projectes, DivalData-Formació; DivalDalta-Assistència en DPD; DivalData-Recolzament al DPD; i DivalData-Polítiques i normatives.