La Diputació de València ha acomiadat aquest dijous formalment la legislatura amb la celebració de l'últim ple ordinari abans que es constituïsca la nova corporació, previsiblement l'última setmana de juliol. Les diputades i diputats que durant aquests quatre anys han exercit les tasques de gestió i fiscalització en la institució provincial han acabat la sessió junts, en el centre de l'hemicicle, davant les càmeres que immortalitzaven el momento.

Una de les protagonistes d'aquest final de legislatura en la Diputació ha sigut la nova consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, que en els últims quatre anys ha sigut la responsable de les polítiques d'Inclusió Social, Teatres i Memòria Històrica en la corporació provincial. El seu cessament s'ha fet efectiu en una sessió extraordinària prèvia al ple, en la qual la ja consellera ha agraït el treball del personal de la institució.

Pérez Garijo ha fet balanç dels seus huit anys en la Diputació, especialment dels últims quatre, en els quals ha format part de l'equip de govern i en els quals “s'han pogut aplicar les polítiques que durant tant temps reivindiquem”. Entre els assoliments, “multiplicar per cinc les ajudes en Inclusió Social i haver sigut la primera institució i quasi l'única que ha treballat per a recuperar la dignitat d'aquest país”, en referència a la inversió realitzada en l'exhumació de les restes de víctimes del Franquisme i la seua posterior identificació.  

Els portaveus de l'equip de govern, Pablo Seguí, Xavier Rius i Roberto Jaramillo, han tingut paraules d'afecte en el comiat de la qual ha sigut la seua companya en les reunions de càrrec de portaveu, Rosa Pérez Garijo, qui ha dirigit al president, Toni Gaspar, una última reivindicació: “per favor, estaria bé que el Teatre Escalante tinga una seu estable al més prompte possible”.

Proposició Retirada

De l'ordre del dia del ple, i després del cessament de la diputada de Memòria Històrica, va ser finalment retirada la proposició per a declarar la Plaça de Bous de València lloc de la memòria democràtica de la Comunitat. El president i la pròpia Rosa Pérez Garijo, en la seua condició de consellera de Qualitat Democràtica, es van emplaçar per a abordar pròximament aquest assumpte.

Sí que es va exposar, per part del diputat del grup popular Evarist Aznar, la proposició que reclama una prova única d'accés a la universitat per als alumnes de qualsevol comunitat autònoma, amb la finalitat d'evitar la “distorsió” en el sistema actual “des de la perspectiva de l'equitat”. La proposició va ser rebutjada en el ple amb els vots de l'equip de govern.  

Declaració institucional

L'última sessió plenària de la legislatura va concloure amb la lectura, per part del president, d'una declaració institucional amb la qual la corporació se suma “a les veus que clamen per un futur en igualtat de totes les persones, amb independència de quin siga el seu gènere o orientació sexual”. El text condemna la violència física i/o verbal que puga exercir-se contra les persones per aquest motiu i insta a dotar als ajuntaments dels recursos necessaris per a garantir l'execució de polítiques d'Igualtat.

Aquesta declaració institucional, que posa fi a aquests quatre anys de política provincial, es basa en el text difós per la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, amb motiu del Dia Internacional de l'Orgull LGTBIQ, que se celebra el pròxim 28 de juny.

Pla de Verd Urbà Sostenible

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presentarà el dijous, 20 de juny, el llibre El infierno de los perpetradores. Imágenes, relatos y conceptos d'Anacleto Ferrer i Vicente Sánchez-Biosca (eds.). L'acte tindrà lloc a la llibreria Ramon Llull (c/ Corona, 5 València), a les 19.30 hores, i comptarà amb la participació, junt amb els autors, de Francesc J. Hernàndez (director de l'Institut Universitari de Creativitat i Innovacions Educatives de la UV) i Brigitte E. Jirku (catedràtica de Filologia Alemanya a la UV).

Víctimes i victimaris

En el curs del segle passat, l'envergadura de la víctima va créixer fins a ocupar el centre tant de discursos científics i polítics com de pràctiques terapèutiques, simbòliques i memorístiques. No obstant això, en les últimes dècades, i sense que la víctima haja abandonat el seu protagonisme, ha anat acreixent-se l'interés per l'anàlisi dels victimaris, molt especialment d'aquells que van perpetrar crims de guerra, crims contra la humanitat i genocidis. Aquest gir obeeix a diverses raons: una generalització del victimisme, la torbadora reivindicació d'aquesta condició per part de molts executors, la participació de perpetradors ordinaris en massacres o la, de vegades, làbil frontera que separa a la víctima del victimari (aquesta ‘zona grisa’ de la qual va parlar Primo Levi).

Encara que el fenomen concita l'interés de disciplines molt variades (història, antropologia, sociologia, psicologia, dret i criminologia), l'àmbit de la cultura (art, literatura, cultura popular i mediàtica) és especialment revelador de símptomes, fantasies i reelaboracions entorn d'una figura que encarna el mal. Aquest llibre es proposa cartografiar algunes de les emocions com l'empatia, la fascinació, la por i l'odi a partir de la figura emergent (i amenaçadora) del perpetrador. L'objectiu del present volum, inscrit en un projecte de recerca multidisciplinària més ampli, busca respondre a tres qüestions: qui és considerat perpetrador, quines són les formes narratives en les quals interactua amb altres personatges (víctimes, testimonis) i com s'encarna en imatges que migren sense parar en l'univers mediàtic. Aquestes tres qüestions queden expressades en la tríada ‘conceptes, relats i imatges’.

Anacleto Ferrer i Vicente Sánchez-Biosca són professors de la Universitat de València i en l'actualitat dirigeixen el projecte de recerca (I+D) “Representacions contemporànies del perpetrador de violències de massa: conceptes, relats i imatges”.

‘Les Arts Volant’ és una producció d’òpera portàtil del Palau de Les Arts que compta amb la col·laboració de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. Fruit d’aquesta col·laboració s’han dut a terme tres gires d’estiu que han permés traslladar l’òpera de Mozart ‘Bastià i Bastiana’, gràcies a l’escenari sobre rodes, a 10 municipis valencians en 2017; 14 en 2018; i 12 en aquesta gira final de 2019.

Malgrat la senzillesa del concepte, el projecte de ‘Les Arts Volant’ comporta un gran desplegament tècnic i artístic, ja que trasllada l’òpera en un format comprimit dins d’un camió dissenyat a l’efecte. El camió de ‘Les Arts Volant’ s’ubica en places i llocs emblemàtics de cada població visitada i queda perfectament camuflat una vegada es desplega l’escenari que alberga.

Per altra banda, l’entusiasme i entrega dels artistes participants aporta un plus de qualitat. Es tracta d’alumnes avançats del Centre de Perfeccionament Plácido Domingo, ubicat al Palau de les Arts. Una oportunitat d’estrena i de contacte directe amb el públic que aporta molta experiència als actors i actrius, que han comptat a més amb una escenografia i un vestuari elaborats amb molta creativitat.

La posada en escena de l’òpera de Mozart resulta àgil i ben compassada, i per moments ens trasllada al bosc on Bastià i Bastiana tixen els seus jocs amorosos, lluitant amb les seues gelosies, tot en clau d’humor. Ens trobem davant d’una obra que ha tingut una magnífica acollida per part del públic, tant d’adults com de menors, ja que és una obra adaptada per a tots els públics i, a més, amb textos traduïts al valencià.

Per al diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, aquest projecte “ens ha aportat moltes satisfaccions, ja que, junt amb la gran qualitat de l’adaptació de l’obra, hem complit amb escreix els objectius de descentralitzar la cultura i dur a totes les comarques una manifestació artística tan especial com l’òpera”. També ha afegit, “estem convençuts que amb aquesta estratègia de promoció territorial estem posant una llavor que fructificarà i formarà la futura generació d’amants de l’òpera”.

La gira de ‘Les Arts Volant’ en 2019 començarà el dissabte 29 de juny en Albaida i passarà per Llosa de Ranes (4 de juliol); Llombai (5 de juliol); Chella (7 de juliol), Macastre (10 de juliol), Alzira (11 de juliol); Sollana (12 de juliol), Chulilla (13 de juliol); Pobla de Vallbona (18 de juliol); Senyera (19 de juliol); Silla (20 de juliol); i acabarà en el municipi saforenc de Xeresa el diumenge 21 de juliol.

‘Les Arts Volant’ té la voluntat d’apropar i popularitzar l’òpera i acostar-la a qualsevol racó del territori per menut que siga. Un projecte que ha establert un alt grau de complicitat entre la Diputació de València i el Palau de Les Arts.

19/6/2019

El Servici de Conservació i Explotació de l’Àrea de Carreteres i Infraestructures, ha dut a terme l’obra de condicionament de la travessa de Riola, a la carretera CV-505, d’Alzira a Sueca. L’objecte de l’obra era reforçar el paviment, i a causa del mal estat que mostrava l’existent, s’ha optat per fer un fresat previ.

Posteriorment, s’ha realitzat una intervenció a la travessa per calmar-hi el trànsit, amb un lleuger estretament dels carrils mitjançant la pintura horitzontal d’una mitjana central, i la construcció d’un reductor de velocitat de tipus llom d’ase a cada extrem del tram.

Per a finalitzar, i en una actuació conjunta amb l’Ajuntament, s’ha dotat d’enllumenat públic el carril pedestre que transcorre per la mota del riu Xúquer fins el Pont de Ferro.

La campanya estival de neteja de platges que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València recorrerà els arenals de 15 municipis de les comarques de València per a mantenir-los en bones condicions durant l’estació amb major afluència de visitants. Aquest programa estiuenc s’emmarca en el pla anual de neteja i gestió de les platges que realitza la institució provincial d’acord amb la normativa ISO 14001, que també inclou tasques de conservació i protecció dels cordons dunars i la seua biodiversitat.

La presentació de la nova campanya de neteja estival s’ha realitzat a la platja de Meliana amb la participació del diputat en funcions de Medi Ambient, Josep Bort, l’alcalde del municipi de l’Horta Nord, Josep Riera, i altres membres de la corporació local. Allí s’han mostrat els vehicles i equipaments que s’empraran a les 15 platges de la província incloses a la campanya, i a més s’ha presentat l’equip d’operaris i tècnics encarregat de les tasques de neteja.

El diputat Josep Bort ha assenyalat que “les tasques de neteja de platges que desenvolupem des de la Diputació es fan sense perdre de vista la protecció del cordó dunar i de la biodiversitat única d’aquests espais naturals, per això utilitzem maquinària diferent per a les zones humides i per a les més seques, i es varia la intensitat del treball en diverses etapes al llarg de tot l’any”.

L’alcalde de Meliana, Josep Riera, ha destacat per la seua banda que “a Meliana ja fa diversos anys que comptem amb el servei de neteja de la Diputació, i considerem que és un servei molt necessari. La nostra platja cada vegada té més ús i més presència de visitants, i la labor que realitza la Diputació conjuga molt bé les tasques de neteja amb el manteniment de les dunes i de l’entorn”.

La neteja estival de les platges, que va començar el passat dia 1 de juny i s’estendrà fins el 30 de setembre, la realitzarà un equip de 12 mecànics-conductors, 1 capatàs i 1 cap de secció. Els operaris disposen d’una flota de 17 tractors, 15 màquines neteja platges i 3 camions per al transport de residus, a més de 4 furgonetes i 1 vehicle tot terreny per al desplaçament del personal.

La campanya de neteja inclourà les platges dels municipis de Puçol, El Puig de Santa Maria, La Pobla de Farnals, Massamagrell, Massalfassar, Foios i Meliana, a la zona Nord, i les localitats de Mareny de Barraquetes, Tavernes de la Valldigna, Gandia, Daimús, Guardamar de la Safor, Bellreguard, Miramar i Piles a l’àrea sud de les comarques valencianes. En total, les tasques s’estendran a una superfície total de 500.000 m² de platja i 20.000 m de línia de costa.

En quant a la inversió de la Diputació, la campanya d’estiu de 2019 comptarà amb un pressupost de 354.000 euros, dels que 60.000 s’invertiran en el subministrament de la maquinària adequada per a realitzar la neteja. A través d’aquesta inversió, la corporació provincial finança el 87% del cost total de la campanya i els municipis aporten el restant 13%.

Defensava Carmen Alborch que el feminisme hauria de ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat. El compliment d'aquest desig de qui va ser ministra de Cultura no està en mans de la diputada provincial d'Igualtat, però Isabel García, amb la col·laboració de la resta de responsables de la corporació provincial, ha introduït la perspectiva de gènere en el dia a dia d'una institució que en els últims quatre anys s'ha convertit en referent en igualtat d'oportunitats entre homes i dones.

El primer Pla d'Igualtat en una institució bicentenària, l'aportació de 50 mesures al Pacte Valencià contra la Violència de Gènere, el Feminari com a fòrum de debat sobre els reptes actuals de la dona i els Premis Celia Amorós són part del llegat que deixa Isabel García en una Diputació que en 2015 va convertir la Igualtat en un dels pilars de la seua gestió. 

En paraules d'Isabel García, “la tolerància zero contra la violència de gènere és una responsabilitat de les institucions públiques, que han de treballar al costat de la ciutadania, des de la prevenció, per a canviar els comportaments i avançar en l'erradicació d'aquesta xacra social”. Aquesta ha sigut la base que, junt amb el desenvolupament dels plans d'Igualtat en cada municipi, ha servit per a “recuperar el temps perdut” en un àmbit que fa quatre anys no tenia entitat pròpia en moltes institucions.

El primer Pla d'Igualtat

En aquest sentit, la Diputació ha creat el primer Pla d'Igualtat en els seus més de 200 anys d'història, i més de 60 ajuntaments valencians s'han pujat ja al tren de la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere, un pas més en el repte de donar la millor resposta possible davant aquesta xacra social.

“En aquests últims dos anys ens hem posat a la carrera per a oferir als ajuntaments els recursos i el suport necessari per a portar avant les seues polítiques d'Igualtat, ja que cada municipi treballava pel seu compte”, explica la diputada, que defensa la creació de “una xarxa de treball per a ajudar sobretot els municipis més xicotets i coordinar l'acció dels grans, posant en comú programes i mesures que han donat bons resultats”.

Isabel García recorda que “el 90% dels municipis valencians no tenia pla d'igualtat, trobant-nos personal polític i tècnic i policies sense la formació oportuna tant en Igualtat com en resposta a la violència de gènere, que és la major de les desigualtats”. “En aquest temps ens hem dedicat a formar a aquests professionals en matèria d'Igualtat i violència de gènere, i en paral·lel hem ajudat econòmicament al moviment associatiu feminista perquè poguera arribar on no arribem, a àmbits com l'educació, el cinema i l'art”, apunta García.

En aquest context sorgeix el programa Associa’t, amb trobades que han donat a les associacions la possibilitat de treballar conjuntament aspectes nous en matèria d'organització, motivació i dinamització d'aquests col·lectius. A més, s'han abordat temes d'actualitat com la igualtat salarial, i d'aquestes trobades han eixit propostes que s'han traduït en noves mesures, com els cursos de formació de la policia local en matèria de violència de gènere, en col·laboració amb l’IVASPE.  

Un congrés i uns premis

La gestió del departament d'Igualtat de la Diputació, en el seu repte d'implicar a tota la societat en aquest “treball des de la infància que busca ensenyar a un xiquet i una xiqueta que són iguals”, ha anat més enllà de la col·laboració amb els municipis en la implantació de plans i programes, la formació i les subvencions per a dinamitzar la tasca dels col·lectius socials. Han nascut així el Feminari, un fòrum de debat sobre els reptes actuals de la dona, i els premis Celia Amorós, que reconeixen el treball de col·lectius, institucions i persones en la lluita contra la violència de gènere.

El Feminari és, amb quatre edicions celebrades, un congrés ja consolidat pel qual han passat veus autoritzades com Amelia Valcárcel, Rosa Regás, Betty Lachgar, Carmen Calvo, Sandra Barneda, Silvia Buabent, Octavio Salazar, Laura Freixas, Stasa Zajovic i Carmen Alborch mateix, entre altres, amb més d'un miler d'inscripcions en l'última d'aquestes edicions, la que va posar en escena la “mirada transversal feminista” de la Diputació de València en el Centre del Carmen.

També en aquest àmbit de la divulgació, “fonamental en un procés de consciència col·lectiva que puga esquivar el descontrol que existeix en les xarxes socials”, s'emmarca la convocatòria dels premis Celia Amorós, que reconeixen el treball d'associacions, grups humans i persones en la lluita contra la violència masclista.

Col·lectius com Alanna, amb 16 anys treballant per una societat inclusiva al servei de col·lectius vulnerables com a dones i menors; grups humans com el de les treballadores i treballadors de la Fe que van crear una comissió per a detectar possibles casos de violència de gènere entre les pacients; institucions com l'Ajuntament de Picassent, que aplica polítiques d'igualtat des de 1989; i persones com Julia Sevilla, primera dona professora titular en Dret Constitucional a Espanya, primera lletrada en Les Corts i adjunta al Síndic de Greuges.

Aquests van ser els premiats en la tercera edició dels Celia Amorós, un reconeixement que porta el nom de la filòsofa, escriptora i assagista, una de les grans referents del feminisme i una de les madrines, junt amb la catedràtica de Filosofia Moral i Política de la UNED, Amelia Valcárcel, i l'ex ministra de Cultura, Carmen Alborch, d'aquesta “manera feminista de fer política”.

València Turisme portarà el cinema a 20 platges d'un total de 18 municipis costaners valencians, del 4 de juliol al 29 d'agost, mitjançant una nova edició del programa “Cine a les platges”.
 

El Patronat de Turisme de València, a través de la seua marca turística, realitzarà 36 projeccions (dues per municipi) de 13 pel·lícules per a tots els públics i de forma gratuïta, en una pantalla inflable de 90 metres quadrats sobre l'arena de la platja.
 

Els espectadors podran portar-se la seua pròpia cadira o tovallola per a asseure's en l'arena i veure la pel·lícula, que començarà sempre a les 22 hores, després de la projecció d'un vídeo promocional del territori valencià i uns missatges de sensibilització social per a promoure la cura de les platges, el seu entorn i, en definitiva, del medi ambient.
 

“Cine a les platges” persegueix reforçar l'oferta d'oci en la costa i promocionar el nostre territori a nous públics, en 18 destinacions turístiques del litoral: La Pobla de Farnals, Gandia, Canet d'en Berenguer, Alboraia, Sueca, El Perelló, Puçol, Daimús, Piles, Tavernes de la Valldigna, València, Mareny de Barraquetes, Cullera, Bellreguard, Xeraco, Oliva, El Puig de Santa Maria i Sagunt.
 

La programació prevista inclou la projecció de “Tadeo Jones 2”, “Wonder Woman”, “Campions”, “Ferdinand”, “Jurassic World”, “El Gran Showman”, “Hotel Transsilvània 3”, “Peter Rabbit”, “Spiderman: Homecoming”, “Paddington 2”, “Early Man Cavernícola” i “Super Agent Caní”.

 

Activitats complementàries
 

La nova edició de “Cine a les platges” també comptarà en cada jornada, igual que en anys anteriors, amb activitats complementàries com una zona de jocs tradicionals infantils pròxima al lloc de projecció de la pel·lícula, de 18 a 21 hores, i una tourist truck informativa sobre les múltiples possibilitats i experiències turístiques per a gaudir de l'estiu en tot el territori valencià.

Més de 40.000 mil persones van gaudir en 2018 d'aquesta iniciativa turística. El 97 per cent de les persones enquestades va acudir en família, el dos per cent ho va fer en parella i un u per cent tot sol. Tots ells van assegurar que repetirien l'experiència.
 

Respecte a la procedència del públic, el 68 per cent eren residents i el 32 per cent turistes o visitants, procedents tant de València com de la resta de la Comunitat Valenciana i Espanya.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presentarà dimecres 26 de juny a les 19.00 hores la novetat editorial La creació de la Generalitat Valenciana. L’etapa socialista, de l’investigador Benito Sanz. En aquest llibre s’analitza el període de govern del PSPV-PSOE al capdavant de la Generalitat Valenciana (1983-1995). La presentació comptarà amb la intervenció de Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana; Joan Lerma, expresident de la Generalitat d’aquest període; Rosa Peris, diputada a les Corts Valencianes;  Benito Sanz, autor del llibre, i Vicent Flor, director del Magnànim. L’acte tindrà lloc al Centre del Carme CC (c/ Museu, 2 València).

El llibre és un recorregut històric, ple de fotografies de protagonistes, de publicacions i de premsa d’un gran valor documental i alhora de taules de dades electorals i d’altres, per les tres legislatures en què el PSPV-PSOE va governar en solitari la Generalitat, període que coincidí amb el govern d’Espanya, les tres diputacions provincials valencianes i la majoria de municipis. En aquests dotze anys establiren les bases de la creació d’una institució autonòmica que començava a caminar, així com desenvolupar les seues estructures. Així, el llibre contempla tres etapes: la primera legislatura, en què es van desenvolupar les lleis bàsiques emanades de l’Estatut, es va negociar amb el Govern espanyol la transferència de competències i es va crear una estructura administrativa; i la segona i tercera legislature, que van servir per a desenvolupar el corpus legislatiu valencià i per anar consolidant l’Estat de benestar valencià.

Una reconstrucció ambiciosa

L’obra, de més de 450 pàgines i molt completa, tracta de reflectir a les seues pàgines els reptes, complicacions i entrebancs que van haver de superar els partits polítics, parlamentaris i extraparlamentaris, i la societat civil d’aquesta etapa per a dur a terme la consolidació de l’autonomia. Així, a les seues pàgines s’ha realitzat un ambiciós exercici de recuperació de la memòria política i social de les dècades dels vuitanta i dels noranta del segle passat. Sanz ha fet una compilació de documents de tota mena representatius de la realitat del moment: notícies, reportatges, articles d’opinió, cartells electorals, fotografies, vinyetes, infografies, etc. L’obra, per tant, construeix un reflex representatiu del què va suposar l’etapa socialista per a la Generalitat, tot contemplant les implicacions polítiques, socials i institucionals d’aquest període.

El llibre ja es pot adquirir a les llibreries i al web del Magnànim (www.alfonselmagnanim.net) i com indica l’autor en la introducció, “aquesta és la segona part d’una trilogia que va començar amb La construcción política de la Comunitat Valenciana 1962-1982 i que en tindria com a colofó La consolidació de la Generalitat. L’etapa popular 1995-2015”.

Benito Sanz Díaz (1949) és llicenciat en Ciències Polítiques, Econòmiques i Comercials (1975) i doctor en Ciències Econòmiques per la Universitat de València (1980). Ha sigut professor associat de Ciència Política i de l’Administració en el Departament de Dret Constitucional de la Universitat de València. Ha publicat, entre altres, Los socialistas en el País Valenciano 1939-1978 (Magnànim, 1988), Sociología y política del socialismo valenciano 1939-1989, (Magnànim, 1990), L’oposició universitària al franquisme. València 1939-1975 (PUV, 2013), Tradició i modernitat del valencianisme 1939-1983 (coautor, 3i4, 1996), La construcción política de la Comunitat Valenciana 1962-1982 (coautor, Magnànim, 2006) i Elecciones primarias en España 1993-2015 (2015).

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació donarà a conéixer el dijous 27 de juny els noms dels guanyadors i guanyadores dels Premis València i València Nova de 2019 en les categories de novel·la gràfica, assaig, poesia i narrativa, tant en valencià com en castellà.

L’anunci es farà en una roda de premsa que tindrà lloc a les 12.30 hores a la Sala Gregori Mayans del MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), on la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó; el diputat de Cultura, Xavier Rius; el director de la Institució, Vicent Flor, i el cap del Servei de Cultura, Josep Joan Vidal, qui actuarà com a secretari, obriran en directe les pliques amb els noms dels guanyadors decidits pels diferents jurats. Un portaveu de cadascun dels jurats farà una breu valoració de l’obra guanyadora.

Els jurats, formats per professionals de la trajectòria de Gonçal López-Pampló, Lourdes Toledo, Margarida Castellano, Félix José Palma, Susana Rodríguez Lezaun, José Luis Ferris, Eva Olaya, Enric Salom, Jesús Munárriz, Jenaro Talens, Constantino Molina, Marta López Vilar, Jaume Pérez Montaner, Antònia Cabanilles, Irene Mira, Josep Antoni Fluixà, Áurea Ortiz, Maria Josep Picó, Xavier Andreu, Juan Pecourt, Álvaro Pons, Cristina Chumillas, Vicent Josep Llobell o Miguel Ángel Giner, es reuniran a partir de les 10.00 hores en la mateixa Sala Gregori Mayans del MuVIM.

Després de la roda de premsa, tant el diputat de Cultura com el director del Magnànim, així com qualsevol membre dels diferents jurats estaran a disposició dels periodistes per a contestar qualsevol dubte o qüestió.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 27 de juny de 2019

Lloc: Sala Gregori Mayans del MuVIM

Hora: 12.30 hores