La Diputació de València comença dilluns que ve 1 d'abril els treballs d'exhumació de la fossa 115 del cementeri municipal de Paterna, on s'esperen trobar les restes d'afusellats durant la repressió franquista de diversos municipis de la província. La diputada responsable de l'àrea de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, assistirà a l'inici dels treballs.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 1 d'abril de 2019

Lloc: Cementeri Municipal de Paterna. Urb. Nord, 24, Paterna

Hora: 12.00 hores

El consell d'administració de Egevasa, empresa mixta amb majoria de capital de la Diputació de València, ha donat el vistiplau a la formulació dels comptes de l'exercici 2018, en el qual el deute de l'ens que gestiona el cicle hidràulic a la província va quedar en 7.639.000 euros, enfront dels més de 17.214.000 euros reflectits en l'informe d'endeutament de 2016. Només en l'últim any, respecte a 2017, aquest endeutament es va reduir un 40%, prop de 5 milions d'euros.

A més de les dades de gestió, que ara hauran de ser aprovats per la junta general, el consell presidit pel diputat de Comarcalització, Voro Femenía, ha aprovat el nou codi ètic de Egevasa, un pas més en la política de transparència per la qual ha apostat la corporació en la present legislatura, i que busca donar continuïtat al treball que desenvolupa aquesta empresa, participada en un 51% per la Diputació i en un 49% per Global Omnium.

Aquest codi ètic s'aplicarà a tot el personal, comandaments intermedis, directius i administradors de Egevasa, que disposen així d'una eina essencial per a saber com actuar a cada moment i quina espera l'empresa del seu comportament. Aquest manual té com a base els valors i principis que respecten els drets del personal, la seguretat laboral, la igualtat d'oportunitats, el rebuig de l'assetjament en el treball, la protecció de clients i consumidors i la prevenció de la corrupció.

Eficiència en el servei

En la seua política d'eficiència i gestió responsable, Egevasa ha continuat en 2018 les auditories que es van iniciar en 2005 per a previndre riscos laborals en la gestió d'aigües residuals i ha optimitzat els recursos en el proveïment d'aigua potable i sanejament que realitza en desenes de municipis valencians.

Aquesta optimització del servei i el rendiment hidràulic, amb especial atenció al manteniment de les xarxes i el control de fugides, s'ha traduït en una reducció dels costos variables i una contenció de les tarifes del servei, la qual cosa permet escometre noves inversions en les infraestructures de proveïment.

Entre les accions que du a terme Egevasa per a incrementar l'eficiència del servei destaquen la sectorització de les xarxes de distribució, monitorant el cabal i la pressió i amb una regulació horària i per demanda; la detecció activa d'avaries amb mecanismes com el telecontrol; sistemes d'informació geogràfica; i telelectura de comptadors per radiofreqüència, amb una major freqüència de lectura i detecció de fugides en instal·lacions interiors.

Pla d'Igualtat

Així mateix, s'ha trasllat la proposta de la Comissió d'Igualtat de Egevasa sobre la recomanació de nomenament de dones de cara a les pròximes renovacions del Consell, amb l'objectiu d'aconseguir la paritat dels seus membres. En aquesta línia de treball, Egevasa està executant el seu III Pla d'Igualtat d'Oportunitats entre dones i homes 2018-2021, i està a l'espera de rebre la renovació de l'acreditació de Conselleria.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, ha realitzat una visita guiada al jaciment de València la Vella, al terme municipal de Riba-roja de Túria, on els equips d’arqueòlegs i arqueòlogues estan treballant, amb l’ajuda de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, per tractar de conéixer una part, de vegades molt desconeguda, de la història de Riba-roja i València. El jaciment, d’època visigoda, datat entre els segles V i VI és un dels pocs restes visigots a Espanya i un dels més importants jaciments d’aquesta època, junt amb el de Pla de Nadal, del segle VII, situat a poca distància, al mateix terme municipal.

La visita guiada ha estat a carrer d’Albert Ribera, cap d’excavacions del jaciment. Rius ha estat acompanyat en aquesta visita per l’alcalde de Riba-roja de Túria, Robert Raga, per la directora del Museu de Prehistòria de València, María Jesús de Pedro, i pels tècnics i tècniques municipals que s’estan encarregant de traure a la llum aquesta part de la nostra història. Des de 2016, s’han desenvolupat tres campanyes al jaciment de València la Vella, centrades, principalment, en traure l’antiga muralla de la ciutat per tal de poder conéixer la seua grandària i que han comptat amb el suport de la Diputació. Un jaciment situat dins del Parc Natural del Túria i que es pot visitar prèvia inscripció.

Recinte emmurallat d'època visigoda

El jaciment ocupa una extensió de 4 hectàrees i es caracteritza per l'existència d'una muralla d'1,80 a 2,00 metres d'amplitud, reforçada per torres de planta quadrada (de 3x3 metres), totes dues de mamposteria travada amb formigó de calç. L'alçat màxim conservat queda, en alguns punts prop dels 4 m. Els murs s'assenten sobre el nivell geològic, roca de la terrassa natural del Túria.

El tram que es pretén consolidar en aquest projecte és el denominat Tram 2 (Sector 2000). Aquest sector se situa en un tram de muralla a l'est del camí d'accés al recinte, continuació de la muralla del sector 3 (a l'oest del camí, que es va netejar i va esbrossar en la campanya de l'any 2016. El mur en aquesta zona està en bastant mal estat, i presenta un despreniment als peus de la muralla, al sud, on s'ha format una xicoteta elevació que arriba en pendent descendent nord-sud fins a un xicotet bancal d'oliveres.

UGT, PRIMERA FORÇA SINDICAL

MOLTES GRÀCIES!

Notícia completa en PDF

UGT, és el sindicat majoritari en la Diputació de València. Hem guanyat les eleccions sindicals, en vots i delegats, entre el personal laboral i el funcionari. La nostra representació s’incrementa un 50%, de 8 a 12 delegats. Pugem 1 delegat en la Junta de Personal i 3 en el Comité d’Empresa. D’aquesta forma, trenquem el sostre de 7 delegats que cap central sindical havia obtingut en els últims quatre processos electorals en la Junta de Personal.

Així que, en primer lloc, vos agraïm la valoració positiva pel treball realitzat al llarg d’aquests anys, assumint-lo amb responsabilitat per al futur.

Notícia completa en PDF

Resultats

La càtedra de Tecnologia Cívica i Apoderament, de la delegació de Transparència i la UPV, presenta dimecres 3 d'abril MEDIADATA «Transformem els mass media en dades».

MediaData és un espai de desenvolupament i innovació en tecnologia cívica per a l'anàlisi de contingut de mitjans de comunicació de masses.

Vos esperem en l'aula 16 de la EPSG de la  Universitat Politècnica de València a les 16 hores.

La Diputació de València, a través de la delegació de Memòria Històrica, ha començat les excavacions en la fossa 115 del cementeri de Paterna, on s'esperen trobar les restes de 157 víctimes de la repressió franquista. Els treballs pretenen exhumar els cossos de persones assassinades entre desembre de 1939 i març de 1940.

Aquesta excavació subvencionada per la corporació provincial ha sigut impulsada a través de 12 famílies integrades en l'associació de familiars de víctimes. Entre les restes s'esperen trobar 153 homes i 4 dones de més de mig centenar de municipis, així com de la localitat de Lorca, a Múrcia, Molluela, a Saragossa, i Madrid.

A l'inici dels treballs ha acudit la diputada encarregada de l'àrea, Rosa Pérez Garijo, qui ha destacat la labor de la Diputació en la lluita per la justícia, la memòria i la reparació a les víctimes. En el cementeri també s'han donat cita el diputat en el Congrés Pablo Iglesias, qui podria comptar amb un familiar enterrat en la fossa, i la diputada provincial Mercedes Berenguer. Durant la trobada, la presidenta de l'associació de la Fossa 115, Aurora Máñez, ha llegit un manifest en record de les víctimes.

Amb aquestes excavacions ja són una desena els nínxols i fosses que han sigut oberts mitjançant subvencions de la corporació provincial. Entre els anys 2016 i 2018, la Diputació ha destinat 1.138.000 euros a exhumacions, principalment en el cementeri de Paterna, i 225.000 euros s'han utilitzat per a la retirada de plaques, construcció de monòlits i identificació de llocs i edificis simbòlics. Amb el pressupost de 2019 s'aconsegueix una xifra rècord que sobrepassarà el milió i mig d'euros i facilitarà l'exhumació de 750 cossos de represaliats per la dictadura franquista.

El MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat) manté la seua aposta per mostrar el treball de dones creadores i feministes. En aquesta ocasió ho farà a través del vitrall, un espai expositiu sobre la façana del museu que, com a part del programa Friendly museums, mostrarà l'obra de l'artista María José Planells, ‘Davantals vivencials’, una reflexió sobre la dona treballadora.

La roda de premsa de presentació d'aquesta fotografia de gran format tindrà lloc en el vestíbul del museu aquest dimecres 3 d'abril i comptarà amb les intervencions de la vicepresidenta de la Diputació de València, M. Josep Amigó; el director del MuVIM, Rafael Company; el cap d'exposicions del museu, Amador Griñó; i l'autora de la imatge, M. José Planells. El mateix dia, a les 20.00 h, tindrà lloc un acte públic obert a tota la societat per a descobrir i observar de prop l'obra.

NOTA ALS MITJANS

Roda de premsa

Dia: Dimecres, 3 d’abril de 2019

Lloc: Vestíbul del MuVIM. C/ Quevedo, 10 (València)

Hora: 11.30 h

Acte públic

Dia: Dimecres, 3 d’abril de 2019
Lloc: Vestíbul del MuVIM. C/ Quevedo, 10 (València)
Hora: 20.00 h

A instàncies de la Reial Societat d’amics del País, l’àrea de Cultura de la Diputació, encapçalada pel seu diputat, Xavier Rius, juntament amb una comitiva del MuVIM, formada per Rafael Company i Anna Reig, han tingut l’ocasió de visitar les dependències de la Societat, radicades al carrer Sant Vicent de València.

El principal motiu d’aquesta visita ha estat el de conéixer l’equip gestor de l’actual Reial Societat, una entitat sense ànim de lucre fundada ja en el 1776 i que ha destacat per conformar, des de la societat civil un impuls sostingut a iniciatives culturals i econòmiques emparades amb l’esperit i els valors de la il·lustració, el progrés i democràcia.

La Societat Econòmica ha estat un centre impulsor de moltes iniciatives econòmiques que han tingut un gran ressò en la societat valenciana, entre aquestes la creació de la primitiva Caixa d’Estalvis de València, en 1878, posteriorment Bancaixa. També ha estat la promotora del Jardí Botànic de València o de les Exposicions Regionals de 1867 i 1873, també del conservatori de música de la ciutat de València, i moltes altres entitats que perviuen actualment.

Entre els personatges il·lustres de la història valenciana que han estat membres de la societat, i han deixat part del seu llegat que ara es conserva en la seua biblioteca trobem a Antoni Josep Cavanilles, Navarro Reverter, Pérez Bayer, o al Marqués de Campo, un dels principals impulsors del ferrocarril valencià.

Actualment la societat compta amb més de 500 socis, conformats per personalitats de diversos àmbits socials, des de l’economia, la medicina, l’agricultura, la indústria, el comerç a les arts.

Són habituals per part de la Societat la realització de diversos actes, conferències, concerts, presentacions de llibres… en consonància amb els temps actuals.

Arran d’aquesta visita el MuVIM ha manifestat el seu interés en aprufundir en els lligams amb aquesta societat, i establir vies de col·laboració, com realitzar futures activitats en coordinació amb l’entitat, com exposicions o línies per a facilitar l’accés a la bibliografia que atresora la Societat Econòmica d’Amics del País.

El MuVIM ha oferit una visita guiada a una delegació de la Societat, que es produirà el pròxim dia 17 d’abril. 

Han finalitzat, recentement, les obres de construcció de dos glorietes, a Simat de la Valldigna i Vilallonga, per part del Servici de Construcció i Control de la Qualitat, dins de les actuacions de millora en la Demarcació d'Alcúdia.

La construcció d'estes glorietes forma part de l'acondicionament de les carreteres CV-600 i CV-680 per a calmar el trànsit que passa per les citades poblacions.

L'ordenació de la circulació i dels itineraris peatonals, així como l'establiment de zones d'estacionament i les mesures d'accesibilitat i mobilitat, formen part de la inversió realitzada, d'aproximadament uns 231.509,74 €, i les obres han durat uns 3 mesos.

Les actuacions fonamentals portades a terme han sigut:

• Reordenació dels nusos d'accés a ambdues poblacions, mitjançant la construcció de miniglorietes que consisteixen en un anell circular central, amb diàmetres de 4 i 6 metres respectivament, dimensionat de forma que permeta realitzar totes les maniobres de forma fluïda i segura, i les corresponents illetes deflectores.
• L'execució de les deflectores i les mitjanes de pas corresponents, que permeten l'apaivagament del trànsit i el creuament de vianants en condicions de seguretat.
• La ubicació de passos de vianants i ordenació de les travessies amb senyalització vertical de reglamentació, ordenación i informació y guiatge de caràcter urbà, cumplimentat mitjançant marques vials per a l'ordenació d'usos; estacionamient, parades, cebrejats, passos de vianants etc…
• Reordenació d'itineraris de servicis públics, per a garantir la seguretat, fluidesa i predictibilitat del trànsit en la zona urbana, restitució de serveis afectats i ubicació d'escocells.
• Reordenació de voreres, guiatge d'invidents i accesibilitat en la pavimentació de la zona afectada.

Mitjançant aquestes obres, l'Àrea de Carreteres i Infraestructures de la Diputació de València s'ha marcat com a objectiu fonamental augmentar la seguretat viària dels diferentes modes de transpot i realitzar actuacions que redunden directament en benefici de la població.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i representants d’altres institucions locals, autonòmiques i del govern espanyol han participat en l’Encontre de Pobles i Ciutats per la Sostenibilitat (Conama Local Toledo 2019, organitzat per Conama) que està celebrant-se a Toledo i que finalitza demà 4 d’abril, on s’està abordant la problemàtica del desenvolupament rural i els reptes de la despoblació i la gestió del territori de cara al desenvolupament sostenible.

En aquesta línia, el diputat Bort, ha assenyalat que des de la Diputació “estem treballant per posar a l'agenda dels ajuntaments el desenvolupament de polítiques cap a la sostenibilitat i, en aquest sentit l'Agenda 2030 és un clar full de ruta que totes les administracions haurien de fer seus i promocionar per tal d'assolir els Objectius globals de Desenvolupament Sostenible”.

En aquest Congrés, Bort ha participat en l’encontre ‘Agenda 2030. Un nou marc per al desenvolupament’, on aquests àmbits s'han abordat tenint com a marc de referència desafiaments d'interés global com el canvi climàtic, l'economia circular i l'Agenda Global 2030 de l'ONU. Dintre d’aquest marc s’han presentat les principals línies de treball que desenvolupa la Diputació a les comarques de València en aquest àmbit.

Durant la seua intervenció, Bort a més, ha ressaltat  que “els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) han de guiar les nostres decisions i els nostres pressupostos perquè no hi ha altre camí”. I ha continuat “si volem tindre alguna oportunitat com a espècie en el planeta Terra hem d'aconseguir un veritable desenvolupament sostenible que necessàriament haurà de ser global i en aquest sentit la suma de totes i cadascuna de les administracions amb la col·laboració de la societat civil i l'acadèmia és clau”.

Un encontre de referència estatal

La Diputació també va participar el passat novembre, amb la representació del diputat Josep Bort, i d’altres representants del Servei de Medi Ambient, al Congrés Nacional de Medi Ambient (Conama), el qual celebrava en 2018 la seua catorzena edició amb el lema “Rumb 20.30”. Una edició que ja posava la vista en els objectius amb els quals s’ha compromés Espanya en el marc de l’Agenda 2030 de l’ONU i de la Unió Europea per 2020, 2030 i 2050.

Es tracta d’un encontre organitzat per la Fundació Conama, independent i sense ànim de lucre, que s’alinea amb l’objectiu número 16 dels Objectius de Desenvolupament Sostenible de Nacions Unides. Aquesta cita anual s’ha convertit en un esdeveniment de referència estatal per la qualitat i amplitud dels continguts que aborda i l’elevada participació que suscita. Durant l’última edició, Conama va comptar amb més de 7.000 participants i una xarxa de més de 450 institucions col·laboradores com administracions, institucions, empreses, centres tecnològics i entitats del tercer sector.