La Diputació de València presenta aquest dijous el XXII Circuit de Carreres Populars, que constarà de 12 proves i es durà a terme des del mes d'abril a novembre de 2019. L'acte comptarà amb la presència del president de la corporació provincial, Toni Gaspar, la diputada d'Esports, Isabel García, i de la directora d'Esports, María Ángeles Medrano.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 28 de març de 2019

Lloc: Saló de Plens, Diputació de València. Plaza Manises, 4

Hora: 12.00 hores

La Diputació de València dissenya una nova glorieta per a agilitar l'accés a la V-30 des de Manises, els veïns de la qual i veïnes pateixen diàriament llargues retencions per a incorporar-se a la rotonda a causa dels vehicles que circulen pel seu interior procedents de Paterna i a l'alta intensitat de trànsit de la CV-371 entre tots dos municipis.

A fi de solucionar aquest problema, i després de les peticions del propi ajuntament, els tècnics de l'Àrea de Carreteres de la corporació provincial han plantejat modificar el disseny de la glorieta per a convertir-la en una ‘turbo redona’ que permetrà l'accés i la circulació simultània dels vehicles procedents tant de Manises com de Paterna.

Segons ha explicat el Diputat de l'Àrea de Carreteres, Pablo Seguí, això s'aconseguiria “canalitzant els moviments que es poden realitzar en la calçada anul·lar de la glorieta, delimitant espais perquè puguen circular en paral·lel permetent l'accés dels vehicles de Manises, independentment que hagen altres automòbils en circulació a l'interior de la redona, de manera que es possibilite, al seu torn, que els uns i els altres isquen d'ella en paral·lel per a incorporar-se a la V-30”.

L'Ajuntament de Manises ha valorat molt positivament la proposta de la Diputació de València, ja que segons ha expressat el seu alcalde, Jesús Borràs, aquesta pot “resoldre d'una forma molt encertada un problema que afecta a molts ciutadans i ciutadanes de Manises en els seus desplaçaments diaris i que necessiten una solució urgent”.

El projecte, que compta ja amb el disseny en planta i està previst que s'execute al llarg d'enguany a través del Servei de Conservació, ha sigut estudiat de forma conjunta amb el Ministeri de Foment, ja que es tracta d'un enllaç que afecta a carreteres de totes dues administracions. A nivell d'execució, per a la posada en marxa de la ‘turbo redona’ serà necessari ampliar algun dels carrils i executar trams de nova plataforma, a més de pavimentar tota la rotonda, canviar la senyalització tant horitzontal com vertical, i executar algun tram de nou ferm. L'actuació, amb un cost aproximat de 100.000 euros, podria realitzar-se en un termini inferior a un mes.

La glorieta que es modificarà està situada en el quilòmetre 0,250 de la CV-371, a l'eixida del pont de Manises, el municipi més afectat per les retencions que es produeixen en les hores de major afluència de trànsit, ja que el moviment d'incorporació a la rotonda d'aquests vehicles es veu obstaculitzat pels quals arriben des de Paterna que, en haver-se incorporat prèviament, tenen preferència.

La mobilitat elèctrica, l’eficiència i l’autoconsum energètics han sigut els protagonistes de la jornada comarcal mediambiental que ha celebrat la Diputació de València a l’auditori municipal de Carcaixent. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i l’alcalde del municipi de La Ribera Alta, Paco Salom, han sigut els encarregats de presentar aquest encontre, en el que han subratllat que “el canvi climàtic és un problema del present, i la mobilitat elèctrica és una ferramenta important per a frenar i mitigar els seus efectes”.

El diputat Bort ha incidit en que “frenar el canvi climàtic i mitigar els seus efectes és una qüestió fonamental, i per això, des de la Diputació, ja estem impulsant mesures per afavorir el canvi de model energètic i de transport, com les ajudes a municipis per a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega”. Segons ha afirmat Josep Bort, “l’eficiència i l’autoconsum són també àmbits importants per a contenir el consum d’energia i transitar cap a un model energètic baix en carboni”.

L’alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha expressat per la seua banda la disposició del consistori carcaixentí en sumar-se a aquestes iniciatives de la Diputació, i ha posat el focus en “l’actualitat de les conseqüències del canvi climàtic, perquè malauradament és una realitat que ens confirmen cada vegada més estudis i informes científics, i en aquest sentit, la producció d’energia i el transport afecten al seu empitjorament”. 

El programa de la jornada, que s’ha celebrat entre les 11 i les 14 hores, ha inclòs tres conferències sobre mobilitat elèctrica, gestió energètica i autoconsum dirigides tant als representants municipals com al personal tècnic dels consistoris de la comarca i altres associacions i col·lectius civils. A més, s’ha instal·lat una carpa informativa a l’entrada de l’espai junt amb alguns vehicles elèctrics de la Diputació.

L’encontre celebrat al municipi de La Ribera Alta forma part de les accions divulgatives i promocionals que, com a coordinador territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia de la Comissió Europea, desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació entre els municipis de la província. Les següents jornades comarcals es celebraran a Vallada (3/4), Potries (10/4) i València (17/4).

La Diputació subvenciona la compra de vehicles elèctrics

La institució provincial aposta per la mobilitat elèctrica i ofereix als municipis valencians un segon pla d’ajudes a la compra de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega dotat amb un pressupost d’1 milió d’euros. Aquestes inversions de 2019 es sumen al primer programa de subvencions que es va desenvolupar en 2018 amb uns fons de 750.000 euros, 1.750.000 euros totals entre els dos exercicis. 

L’àrea de Medi Ambient de la Diputació, a més, farà un altre pas en l’impuls de les polítiques de sostenibilitat i trànsit cap a un model econòmic baix en carboni, i llançarà enguany una línia de subvencions dotada amb 150.000 euros per a la realització de certificacions energètiques als edificis municipals.

Actualment el 90,4% de menors de 9 i 16 anys disposa de telèfon mòbil i el 92,2% té ordenador o tablet propis, dispositius que els permeten estar connectats entre 3 i 4 hores al dia. En aquest context d'ús generalitzat de noves tecnologies amb connexió a Internet, els experts insten a pares i docents a previndre l'ús de noves tecnologies des dels 7 anys, ja que entre el 65% i el 80% dels menors reconeixen que els seus progenitors no apliquen mesures freqüents de control parental. Aquestes són algunes de les dades que s'extrauen de l'informe sobre dependències a les noves tecnologies, finançat per la Diputació de València i elaborat per E-Value.

‘L‘Estudi de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en menors de la província de València’ s'ha presentat aquest dimecres a la Sala Mutant de les Naus en la jornada ‘Diptic’, en què han participat el president de la corporació provincial, Toni Gaspar, i la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer; així com els professionals que han elaborat l'estudi, com són l'assessor tècnic d’E-Value, Víctor J. Villanueva; la periodista i especialista en màrqueting online, Susana Lluna; o el catedràtic de Psicologia Bàsica de la Universitat de València, Mariano Chóliz, entre altres.

En paraules de la diputada de Benestar Social, aquest projecte emmarcat en el Programa Provincial de Drogodependències de la Diputació “s'ha impulsat perquè des d'aquesta àrea s'ha detectat una incidència de comportaments negatius quant a l'ús de les noves tecnologies en edat infantil i adolescent, ja que abans aquest treball se centrava en l'abús de substàncies i deixava fora aquestes noves realitats a les quals cal parar-los atenció”.

“S'ha fet aquest estudi en què han participat xiquetes i xiquets de 15 municipis de tot tipus, rurals, urbans, semiurbans… amb la condició de tindre varietat i el màxim rigor sobre com els estan afectant realment aquestes noves dependències”, ha explicat Mercedes Berenguer, qui ha assenyalat, a més, que “la tecnologia per si mateixa és positiva, per això cal conéixer-la per a evitar aquests riscos i impulsar intervencions educatiu-preventives que permeten donar resposta eficaç a les necessitats i reptes que aquesta planteja en la població més jove”.

Educació i prevenció

“Menys prohibició i més educació”, ha assenyalat la periodista Susana Lluna, qui ha destacat la part positiva de les noves tecnologies si s'educa als xiquets i xiquetes a utilitzar-les “amb uns valors”, ja que “les competències en TIC són fonamentals a l'hora d'incorporar-se al mercat laboral”. “Som els pares els qui tenim la responsabilitat de veure quin tipus de continguts consumeixen, quin tipus d'aplicacions usen, quins amics tenen, etc., no es tracta de control, sinó de supervisió”, ha afegit la periodista.

I és que l'edat mitjana d'inici de l'ús del mòbil és de 10,3 anys, nivell que baixa a 9,4 anys en el cas d'ordinador i tablet i a 8,7 anys, en consoles, segons es relata en aquest estudi, realitzat amb una mostra composta per 1.061 alumnes i alumnes de 5é i 6é d'Educació Primària i de 1r, 2n, 3r i 4t d'Educació Secundària Obligatòria (E.S.O.) de centres escolars de 15 municipis amb menys de 20.000 habitants de la província de València.

Davant aquesta nova realitat, els especialistes que s'han encarregat de l'elaboració d'aquest informe, que analitza els impactes reals, positius i negatius, de l'ús i abús de les TIC per part de la població infantil i juvenil, adverteixen que la intervenció preventiva amb la població infantil i adolescent és "imprescindible", donades “les problemàtiques detectades", i urgeixen al fet que "s'anticipe a edats on no es produïsquen encara situacions de risc”.

Entre les mesures preventives que poden adoptar pares i docents, s'apunta l'establiment de límits i normes en relació al temps total i a la franja horària de connexió a Internet; aportar major informació sobre possibles usos abusius i problemàtics; aplicar mesures de seguretat online, així com donar informació i formació per a evitar o gestionar l'exposició a ciberassetjament, ús de dades personals, ‘sexting’ i ‘sextorsió’, entre altres pràctiques.

Com ha assenyalat l'assessor tècnic d’E-Value i coordinador de l'estudi, Víctor J. Villanueva, per part seua: “Les estratègies de prevenció es dissenyen tenint en compte que es requereix d'enfocaments educatius que no demonitzen el seu ús i doten als adolescents d'una formació tecnològica, que incloga com utilitzar-les per a extraure el seu màxim rendiment i com evitar un ús inadequat”.

Com usen els joves les TIC

La mitjana de temps de connexió al dia se situa entre 3 i 4 hores: el 43% de joves es connecta entre 1 i 3 hores al dia; el 19,4%, entre 3 i 5 hores; el 13,9%, durant més de 5 hores, i el 10,7% es connecta durant tot el dia. És important apuntar que, entre 9 i 11 anys, el 6% es connecta més de 5 hores al dia i el 3%, durant tot el dia. Quant a la franja horària preferent, és de 14 a 21 hores. No obstant això, hi ha un 9,2% dels menors participants en aquest estudi es connecta també a partir de les 24 hores quasi tots els dies.

Respecte als usos vinculats a relacions interpersonals, xics i xiques tenen un patró d'ús similar. Si bé les xiques ho empren amb major freqüència per a comunicar-se amb les seues amistats i els xics per a augmentar els seus seguidors en les xarxes socials. Així mateix, les xiques empren Internet amb major freqüència que els xics en treballs acadèmics, per a veure sèries o partits i per a pujar informació online. Els xics, per part seua, puntuen més alt en la realització de descàrregues online, jocs en xarxa o seguir a *youtubers, així com en participació en fòrums o blogs.

Abusos més freqüents

En relació a l'ús problemàtic d'Internet, els resultats mostren una mitjana d’11,1 punts. No obstant això, el 25,4% dels adolescents s'identifiquen a si mateixos com a "usuaris problemàtics", el 26% en el cas dels xics i el 22,6% en el de les xiques.

De la mateixa manera, entre l'exposició a riscos online els més esmentats són el ‘sexting’, això és, la petició d'enviament de continguts de tipus sexual; l'ús sense permís de dades personals publicades prèviament en xarxes socials; el ciberassetjament; el contacte a través de xarxes socials amb una persona que ha utilitzat una identitat fictícia; la suplantació d'identitat en una xarxa social o ser víctima de ‘sextorsió’ per part d'una persona amb qui ha compartit continguts íntims propis i li ha fet xantatge amb difondre'ls.

Entre el total de participants s'observa que el nivell de coneixement sobre seguretat online és mig-alt. Les xiques mostren un major nivell de coneixement sobre seguretat online que els xics, però, no obstant això, aquests compten amb un major nivell d'aplicació de mesures de seguretat online.

El Museu de Prehistòria de València ha presentat ‘Galaicos. Un pobo entre dous mundos’, la nova exposició temporal que es podrà visitar a les dependències del museu, al Centre Cultural La Beneficència, fins al pròxim 1 de setembre. La mostra, comissariada per Antoni Nicolau i Rafael M. Rodríguez per al Servicio de Turismo-Rías Baixas de la Diputación de Pontevedra, arriba a València després de passar pel Museo Arqueológico Nacional i pretén posar en valor la cultura galaica, des de l’Edat del Bronze Final fins al segle VI, mitjançant una selecció de més de 60 objectes arqueològics, fotografies, il·lustracions i audiovisuals. L’exposició, amb una clara voluntat divulgativa i didàctica, parteix de la tesi que el nord-oest peninsular era una regió que s’integrava en els circuits comercials de l’època, que s’obrien i s’expandien des del Mediterrani, convertint-la en un lloc de confluència de les tradicions culturals de dos mons, el Mediterrani i l’Atlàntic.

En la presentació ha participat el president de la Diputació de València, Toni Gaspar; la diputada de Cohesió Social de la Diputación Provincial de Pontevedra, Digna Rosa Rivas Gómez; la directora del Museu de Prehistòria, María Jesús de Pedro; i els comissaris de la mostra, Antoni Nicolau i Rafael M. Rodríguez, que ha sigut l’encarregat d’oferir als i les presents una visita guiada per l’exposició.

María Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria, ha destacat que “aquesta exposició és el fruit de la col·laboració de dues institucions que treballen constantment en la promoció del seu patrimoni cultural i arqueològic”. A més, ha remarcat que ‘Galaicos. Un pobo entre dous mundos’ manté “un discurs molt clar i didàctic amb la clara vocació de donar a conéixer el nord-oest peninsular i la cultura galaica”. De Pedro s’ha mostrat orgullosa de poder acollir aquesta exposició temporal i ha agraït al personal d’ambdues institucions el treball realitzat.

Per la seua banda, el president de la Diputació de València, Toni Gaspar, ha agraït la voluntat de la Diputación Provincial de Pontevedra de “compartir amb els valencians i les valencianes una part del seu llegat i la seua història, de manera que es puga comprovar que ambdós territoris comparteixen molt més del que els separa”. Digna Rosa Rivas, diputada de Cohesió Social de la Diputación de Pontevedra ha afirmat que “és un plaer estar en aquest museu que és una joia i en València i el Mediterrani, un referent quant a cultura i patrimoni”. Rivas ha destacat que l’objectiu d’aquesta mostra és “visibilitzar el nostre patrimoni cultural i donar a conéixer la nostra història i els nostres orígens”.

Antoni Nicolau, comissari de l’exposició, ha ressenyat que el Museu de Prehistòria de València “és un dels museus més importants d’Espanya i d’Europa, per les seues col·leccions, pel seu equip, per les seues investigacions i pels seus projectes”. En referència a la mostra, Nicolau ha afirmat que “pretén fer veure que el nord-oest peninsular no estava aïllat, que des de l’Edat del Bronze Final comencen a aparéixer elements de contacte entre la cultura mediterrània i el nord-oest peninsular i tot açò ho sabem gràcies al treball d’investigació, un compromís que agermana a aquestes dues institucions”.

Un espai de confluència entre el món atlàntic i el mediterrani

La historiografia arqueològica actual ha documentat que, ja des del Bronze Final, el nord-oest peninsular, especialment la zona de les Ries Baixes, va estar integrada en circuits d’intercanvi de llarg recorregut. La façana atlàntica funciona baix la mateixa tradició fins al trànsit entre el segon i primer mil·lenni abans de Crist, baix l’expansió fenícia per tot el Mediterrani. El comerç i contacte començaran a ser fluids al segle V aC, quan l’Atlàntic s’obri al Mediterrani, intensificant-se després del final de la Segona Guerra Púnica, quan es converteix en una terra coneguda per la seua riquesa de recursos, especialment miners, provocant l’interés de Roma. La conquesta de Roma conrearà una reestructuració social, econòmica i territorial que transformarà Gallaecia per a sempre. Aquesta regió allunyada anirà evolucionant, fins a convertir-se en un gran espai dinàmic d’on eixiran un bon nombre de personatges d’importància política, cultural o religiosa.

L’exposició es planteja com un viatge que manté el nord-oest peninsular entre dos mons, la cultura atlàntica i la cultura mediterrània. La mostra s’articula en cinc àmbits cronològics: ‘Camperols i guerrers? Edat del Bronze Final (1500-800 aC)’; ‘Poblats fortificats de la Primera Edat del Ferro (800-400  aC)’; ‘L’Atlàntic s’obri al Mediterrani (400-19 aC)’; ‘En l’esfera de Roma: Gallaecia (segles I-III)’; i ‘La província de Gallaecia (finals del segle IV-segle VI)’. Al llarg d’aquests diferents àmbits, els i les visitants obtindran una visió de l’evolució i la transformació social i cultural de les comunitats galaiques, amb la caracterització i l’evolució de les unitats domèstiques com a fil conductor.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació anuncia el nou cicle dels Debats del Magnànim, que començaran amb una xerrada de Mona Eltahawy que tractarà sobre el feminisme i la democràcia al món islàmic (L’himen i el hijab, 1 d’abril). En maig serà el torn de Mark Bray, historiador nord-americà que abordarà els reptes que suposa l’actual creixement del feixisme per a la democràcia (Fascismo, antifascismo y democràcia hoy, 9 de maig). Els dos debats restants tindran lloc al mes de juny. D’una banda, l’exdiputada danesa Özlem Cekic compartirà la seua experiència sobre els missatges d’odi rebuts durant el seu pas per la política danesa (Prendre un cafè amb algú que diu que m’odia, 6 de juny). Finalment, l’historiador i politòleg Gareth Dale tancarà aquest cercle de debats amb una exploració de la vida de Karl Polanyi i les tensions generades arran de mantenir una postura crítica mitjançant el pensament (Karl Polanyi, una vida a l’esquerra, 27 de juny). Tots els debats seran amb entrada lliure i gratuïta fins a completar l’aforament.

Vicent Flor, director del Magnànim, ha valorat que “aquests debats són, sobretot, de temes que interessen ara per ara perquè tracten assumptes tan candents com el futur de la democràcia, la igualtat de gènere o el sistema capitalista”. A més, ha incidit en què “l’objectiu d’aquestes activitats no és donar receptes, sinó generar un debat en la ciutadania oferint posicions diverses, així com donar veu a diferents autoritats. Les quatre persones que participaran han escrit llibres referencials als seus camps. La finalitat és convertir a València en un centre internacional de reflexió i debat.”

El primer debat serà l’1 d’abril amb Mona Eltahawy, qui abordarà la complexitat del feminisme al món islàmic i reflexionarà sobre les lectures que habitualment es fan des d’Occident. La periodista i feminista d’origen egipci ha tractat amb profunditat aquests assumptes al seu primer llibre El ‘Himen y el hiyab’, i ha recalcat la importància que siguen les dones musulmanes les que lideren aquesta lluita, ja que són elles les capacitades per entendre el context. Tot açò ho exposarà al públic el dilluns vinent a les 19 h a la sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència. Eltahawy durà a terme l’exposició en anglés, però hi comptarà amb un servei de traducció instantània al valencià. L’acte serà presentat per la periodista Maria Josep Serra.

Els Debats del Magnànim seguiran el 9 de maig amb l’historiador estatunidenc Mark Bray amb una reflexió sobre el creixement del feixisme i els perills que suposa per a les societats democràtiques. L’autor, especialitzat en drets humans, terrorisme i radicalisme polític, també tractarà el paper cabdal de l’antifeixisme com a mecanisme per intentar preservar els drets fonamentals dels ciutadans. Aquest debat es realitzarà al Col·legi Major Rector Peset a les 19 h i serà presentat pel periodista Miquel Ramos.

L’exdiputada danesa d’origen turc Özlem Cekic serà la protagonista del tercer debat el 6 de juny, en què explicarà com va gestionar els missatges d’odi que va rebre durant el seu període com a política a Dinamarca pel fet de ser dona i musulmana. Les agressions que va sofrir mitjançant correus li van servir per a intentar dialogar amb els autors i intentar esbrinar quines eren les arrels d’aquell odi. Així, Cekic analitzarà les dificultats de crear una conversa amb persones que t’odien i quines són les conclusions que en va extraure. Aquest acte es realitzarà a les 19h al Col·legi Major Rector Peset en anglés i traducció simultània al valencià. La presentació serà a càrrec de Javier de Lucas, catedràtic de Filosofia de la Universitat de València.

Aquest cercle finalitzarà amb l’historiador Gareth Dale, qui ens aproparà a la vida del pensador econòmic i antropòleg Karl Polanyi el 27 de juny. Polanyi va ser un dels intèrprets de l’economia de mercat més originals del segle XX. El politòleg anglés, autor del llibre ‘Karl Polanyi. Una vida a l’esquerra’, que editarà en la seua traducció en valencià el Magnànim en les setmanes vinents, s’encarregarà d’apropar als assistents la seua figura, així com destacar les ruptures històriques, les tensions i les convulsions que el pensador va tractar de reflectir i comprendre. D’aquesta manera, el públic tindrà la possibilitat d’entendre el posicionament polític i econòmic d’un dels referents del pensament dels últims temps. El debat es realitzarà a les 19 h al Col·legi Major Rector Peset, estarà presentat per l’escriptor Gustau Muñoz i comptarà amb traducció simultània al valencià.

Abel Soler i la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions presentarà el divendres, 29 de març de 2019, a les 19.30 hores, a la sala Valcaneda d'Albaida el llibre Enyego d'Àvalos i l'autoria del Curial, d'Abel Soler, publicat pel Magnànim dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris. En l'acte de presentació, a més de l'autor, intervindrà Vicent Flor, director del Magnànim.

Rellevància de la publicació

A diferència del Tirant lo Blanc (València, 1460-1464), obra –molt més divulgada– del cavaller valencià Joanot Martorell, l’altre gran clàssic de les lletres medievals catalano-valencianes, el Curial es publicava com un llibre d’autor desconegut des que se’n descobrí l’única còpia coneguda: un manuscrit de la Biblioteca Nacional de Madrid. L’anonimat suposava un gran obstacle a l’hora de entendre una part substancial de la novel·la, que té gran relació amb la biografia de l’escriptor.

Gràcies als estudis de Júlia Butinyà (UNED) i d’Antoni Ferrando (catedràtic de la Universitat de València i director de la tesi doctoral de Soler), sabíem que la novel·la s’havia escrit a la Itàlia d’Alfons el Magnànim (el rei que s’emportà la capital de la Corona d’Aragó de València a Nàpols). El Curial s’havia redactat en un ambient influït per l’humanisme i, segons els filòlegs (els lexicògrafs) era l’obra d’un valencià (o d’algú amb un llenguatge aprés a València: alqueria, marjal, rabosa, etc.), però amb contactes amb Castella.

El que ha fet Soler és precisar que el Curial (Nàpols-Milà 1445-1448) fou escrit per Enyego d’Àvalos (1414-1484), un cavaller nascut a Castella, però criat des dels 7 o 8 anys a València, traslladat a Itàlia en l’edat adulta i italianitzat culturalment gràcies a haver viscut entre preceptors humanistes. Vista la trajectòria i els interessos lectors d’Àvalos, es comprén millor el Curial com una obra de “cavalleria humanística”, on el cavaller protagonista estudia els clàssics antics i és tan bibliòfil com l’autor.

Els moments més significatius de la recerca de Soler

El llibre sintetitza també l’aventura cultural d’un investigador intrèpid i perseverant, que ha invertit cinc anys (2012-2016) en la recerca: la de buscar l’autor del Curial per biblioteques i arxius de Madrid, València, Barcelona, Milà, Nàpols i altres llocs d’Itàlia. La història de la troballa és també, com no? entre detectivesca i novel·lable.

Alguns descobriments crucials poden ser:

Adonar-se que, al principi de l’obra, repetit en tres ocasions, l’escut que llueix Curial en honor de la seua promesa és el mateix de la promesa d’Àvalos.

Descobrir que la desfilada de les Arts Liberals estava “plagiada”, incloent-hi faltes d’ortografia, d’un manual de la cort milanesa dels Visconti, on d’Àvalos fou cortesà de primera fila (a més, el paper del còdex de Madrid era l’usat pel 1447 a la mateixa cort de Milà).

Trobar fragments del Curial extrets de llibres que posseïa d’Àvalos. O constatar, a la Biblioteca degli Intronati de Siena (Itàlia), que un llibre titulat Llibre de noblesa i cavalleria, manat a copiar per d’Àvalos, contenia un relat de Boccaccio que condiciona bona part de l’argument del Curial.

El cúmul d’indicis que fan atribuïble l’obra a d’Àvalos, sense alternativa possible (no hi havia cap altre catalanòfon a la cort capaç d’escriure una obra tal), fa innecessari disposar d’un document on s’expresse explícitament que n’és l’autor.

Ara seria l’hora de dedicar-li alguna escola, algun carrer o algun institut d’educació secundària, bromeja l’autor, a aquest personatge –més conegut pels historiadors italians que pels catalans o valencians– del “segle d’or” valencià en un “daurat exili napolità”. Era la “baula perduda” de la nostra literatura clàssica. I ara, per fi, l’hem trobat.

El Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València celebra la seua XXlI edició amb una nova web més interactiva i una gestió de les xarxes socials en què els corredors seran participants directes a través de les seues fotografies. A més, com a novetat, les dotze proves s'inclouran en la programació de la televisió pública valenciana. Les inscripcions per a enguany estaran obertes fins al 31 de maig.

Durant la presentació, la diputada d'Esports, Isabel García, ha destacat la importància “d’incorporar les experiències dels propis clubs i els ajuntaments de cara a continuar millorant en cada edició”. Per la seua part, el president de la corporació, Toni Gaspar, ha ressaltat com aquest tipus d'iniciatives “fan de València un lloc amable en el qual cada vegada més gent se sent còmode”.

Un any més, la Mitja Marató de la Vall de Segó serà l'encarregada de donar el tret d'eixida en la 31a celebració de la seua popular prova el pròxim 14 d'abril. En el calendari de 2019 s'ha seguit amb la línia de prioritzar les proves 10K, amb l'objectiu de fomentar la presència de corredores en les carreres. Un total de set proves 10k, tres grans fons i 2 mitges maratons configuren el calendari d'aquesta última edició en què entren com a novetat la Mitja Marató del Port de Sagunt i la 10K Ciutat de Torrent.

En aquesta XXII edició tornen al circuit la 15k Vila de Massamagrell i la carrera popular de la Tomatina de Buñol i repeteixen, respecte a l'edició anterior, la nocturna de Gandia, la Volta Popular a Utiel, la Volta a Peu de L'Eliana, el Gran Fons de Siete Aguas, la Pujada a la Montieleta, el Gran Fons Vila de Paterna i tancarà un any més la Pujada al Castell de Xàtiva a l'octubre.

Durant la presentació la directora d'Esports, María Ángeles Medrano, ha assenyalat que en la gala de lliurament de premis s'anunciarà el calendari de la posterior edició i, en aqueix mateix moment, s'obriran les inscripcions “per a evitar possibles retards burocràtics”.

La Federació Valenciana de Municipis i Províncies ha entregat els II Premis de Bon Govern a 9 municipis de Castelló, València i Alavant en una cerimònia en la que la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha lliurat el guardó a la ‘Gestió de projectes i fons europeus’ a l’Ajuntament de Les Coves de Vinromà.

La vicepresidenta Maria Josep Amigó ha expressat la seua satisfacció per uns reconeixements que valoren el treball que es realitza des dels municipis, i ha destacat també que “el premi a Les Coves de Vinromà té encara més mèrit perquè parteixen amb el desavantatge de ser un municipi menut, amb recursos limitats que fan que s’haja d’intensificar l’enginy i la intel·ligència”. “Això és, de ben segur, el que ha fet tot l’equip de govern de Les Coves, i la prova d’aquesta bona feina és que han aconseguit, a més d’aquest premi, els 92.500€ d’ajuda dels Fons Feder d’Europa”.   

Amigó ha aprofitat també per destacar “l’estima que la majoria dels representants municipals públics tenen pels edificis emblemàtics i històrics dels seus municipis, una estima que demostren i transmeten en  les visites que realitzem des de la Diputació”. La vicepresidenta ha afirmat també que “la recuperació dels béns immobles del patrimoni cultural és una de les assignatures que encara tenim pendent al País Valencià, tot i que hem avançat molt”.

En aquestasegona edició dels premis de la FVMP s’ha reconegut el bon govern de 9 municipis valencians en distints àmbits. L’Ajuntament d’Otos ha sigut reconegut en l’apartat de desenvolupament rural i agricultura pel projecte ‘Mantenint les nostres arrels’; el consistori de Muro, pel seu treball en cultura, normalització lingüística i joventut amb la iniciativa ‘Zig Zag’; la Mancomunitat de La Vall de Pop en la categoria de desenvolupament local d’ocupació, comerç i turisme pel projecte ‘Vall de Pop, Vall de Sentit.

El guardó per divulgació i protecció de drets i llibertats ha recaigut en l’Ajuntament de Llíria pel projecte de Recuperació de la Memòria Històrica. Ribarroja del Túria ha sigut premiada en transparència i foment de la participació; Mislata en la categoria de foment de la salut pública; i Bellreguard i Cocentaina en l’apartat de polítiques d’igualtat i integració.

La Unió de Periodistes Valencians, amb la col·laboració de la Generalitat Valenciana; la Diputació de València; el  MuVIM; el director i comissari del projecte, Pablo Brezo; i el patrocini d'Aigües de València i Consum; presenta l'exposició "–Voldria que sempre fóra així– va dir ell. –Sempre és només un moment– va respondre ella." de la fotògrafa valenciana Laura Silleras, guanyadora de la II Beca Fragments.

Amb aquesta mostra dona començament la programació del projecte cultural Fragments, que compta amb un ampli programa d'activitats que, com a novetat, buscarà implicar les famílies i als aficionats a la fotografia. L'exposició de Silleras, visitable en el vestíbul del museu des del dijous 28 de març fins al 21 de juny de 2019, retrata els carrers del Cabanyal i construeix una proposta que transcendeix l'aspecte visual.

El projecte ofereix una forma nova d'aproximar-nos a la realitat d'un barri que està enmig del debat públic i és fruit de tensions urbanístiques, polítiques i socials. Inspirant-se en una cita de La història interminable, de Michael Ende, la sèrie es proposa com un recorregut pel Cabanyal en el qual la idea del temps juga un paper fonamental.

El responsable de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius, ha exercit de mestre de cerimònies durant la roda de premsa de presentació d'aquesta nova edició del projecte. “La meua tasca en aquesta ocasió consisteix a posar en valor l'estreta col·laboració institucional que ha existit i agrair la confiança depositada en el MuVIM i en la Diputació per a continuar sent la casa del talent valencià”. “Un projecte, Fragments, molt lligat a aquest museu i que en aquesta nova etapa és una eina essencial per a descobrir i donar a conéixer a joves creadors, fotògrafs i fotògrafes que aposten per posar el seu focus a València i aportar una nova perspectiva sobre la nostra ciutat”, ha conclòs.

El cap d'exposicions del MuVIM, Amador Griñó, ha destacat per la seua part “el valor de la fotografia com a document de la realitat, malgrat que ja no es considere com a acta notarial de la realitat per la facilitat de la seua manipulació digital”. “La fotografia continua sent un referent visual i escòpic únic i, com ens recorda la famosa frase de John Berger, ‘la càmera no menteix ni tan sols quan és utilitzada per a citar una mentida’, per la qual cosa el treball de Laura Silleras és el document visual de la seua aproximació sentimental al Cabanyal”, ha completat.

Activitats paral·leles

Noa de la Torre també ha volgut agrair a tota la gent que ha fet possible aquesta segona edició, especialment a Biel Aliño i Pablo Brezo. “Es tracta d'un projecte cultural renovat, el de Fragments, que va poder tornar al MuVIM, i que enguany compta també amb la col·laboració de la Conselleria de Cultura i el suport dels nostres patrocinadors”. “Per a nosaltres és molt important eixe suport per a un projecte que jo crec que defineix molt bé l'essència de la Unió de Periodistes”, ha assenyalat.

“Com a periodistes, hem defensat sempre la dignitat i el treball dels fotoperiodistes. Desgraciadament, hi ha qui pensa que els fotoperiodistes no fan periodisme. Precisament, a més, quan són els fotògrafs els qui més han patit la crisi en el sector del periodisme”, ha denunciat.

Amb la segona beca de Fragments, el que presenta hui la fotògrafa valenciana Laura Silleras és un projecte documental sobre el barri del Cabanyal. “Un barri que, com tots saben, ha estat durant anys en el centre de la informació periodística de València”. En definitiva, “la mirada de Laura Silleras és una altra manera de fer periodisme o de comptar la realitat d'un barri”, ha conclòs en la seua intervenció.

Durant el seu torn, el director i comissari del projecte Fragments, Pablo Brezo, ha remarcat les característiques que defineixen a aquest projecte cultural l'objectiu del qual és construir una memòria visual contemporània fóra dels mitjans de comunicació. Brezo ha aprofitat la seua intervenció per a desgranar la programació cultural que s'ha ampliat per a arribar al públic general, que continuarà comptant amb tallers i conferències dirigits a professionals i que enguany incorpora a més la col·laboració de la EASD (Escola d’Art i Superior de Disseny de València), que ha inclòs en el seu currículum formatiu una assignatura sobre l'assaig fotogràfic que pretén formar als futurs fotoperiodistes i que conclourà amb una exposició col·lectiva dels treballs desenvolupats pels alumnes durant el curs que podrà veure's en el MuVIM.

Laura Silleras, fotògrafa valenciana

Laura Silleras, autora de les imatges de l'exposició "–Voldria que sempre fóra així– va dir ell. –Sempre és només un moment– va respondre ella.", ha donat les gràcies en la seua intervenció “a tots els organismes i persones implicades” en aquesta aposta pel seu projecte, així com “l'ajuda rebuda durant enguany d'intens treball”.

Silleras va nàixer en el Cabanyal i va viure allí tota la seua infància. Va estar uns anys viatjant i en tornar al seu barri va trobar una realitat diferent a la que guardava en la seua memòria. Eixe fet li va portar a començar amb aquest treball: “Veia el barri devastat, sentia que me l'havien robat, i llavors em vaig preguntar: ‘què queda de debò en aquest Cabanyal?’. Amb les meues fotos el que intent és generar ponts per a donar unes pautes al púbic sobre la meua manera de veure el barri”, apuntava Silleras.

“La meua intenció és que us emocioneu amb la meua fotografia, que les meues imatges us generen una emoció. La interpretació final de la fotografia variarà sempre en funció de les vostres pròpies experiències”, ha conclòs la guanyadora de la II Beca Fragments.

Acte públic amb photobookjockey

Durant l'obertura de la mostra, que tindrà lloc a les 20.00 h d'aquest dijous, es realitzarà una sessió de photobookjockey a càrrec de l'equip de Tapas Duras, una creació que portarà per títol 'Arroz Bomba' i que s'ha creat específicament per a acompanyar l'exposició de Silleras.

Es pot consultar el programa complet d'activitats paral·leles en el web del projecte Fragments (www.projectefragments.com) i en el web del MuVIM (www.muvim.es).