El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l’àrea de Cultura de la Diputació de València, i l'Associació Valenciana d'Antropologia (AVA) han lliurat el VIII Premi d’Investigació Joan Francesc Mira. Un guardó que, en la present edició, ha distingit el treball “De la colla a la guenga. Memorias, redes y estrategias de la emigración valenciana a los Estados Unidos de América durante el primer tercio del siglo XX”, de María José García Hernandorena.

Aquest treball analitza les vivències dels valencians que emigraren als EUA durant el primer terç del segle XX. Des de la comarca alacantina de la Marina Alta, aquest fenomen es va estendre per altres comarques veïnes, com ara el Comtat, també a Alacant i per les de la Safor i la Ribera Alta, en la província de València. Per a aquests territoris, en algun moment, va arribar a representar un èxode. En el treball es contextualitza aquesta emigració dins dels grans corrents de mobilitat internacional que van afectar de manera global a gran part dels països entre el segle XIX i principis del XX, i que van tenir com a principal destinació el continent americà.

De manera més singular el text es centra els relats biogràfics d’alguns d’aquells emigrants i els seus descendents així com en els objectes i la documentació personal generada en aquell context: correspondència personal, fotografies, etc. que esdevenen materials molt valuosos per conéixer aspectes íntims, d’altra manera inabordables, entorn de l’emigració. Gràcies a aquests materials podem conéixer des de dins com es formaren i transformaren les colles de valencians que emigraren als EUA.

Així, es varen desplegar denses xarxes de relacions laborals i de parentiu intercomarcals que van propiciar l’intercanvi i la difusió d’informació i notícies, al mateix temps que van emparar i van acompanyar als emigrants al llarg de tot el procés. El desenvolupament d’aquestes xarxes informals i vincles locals de suport i solidaritat no van ser sinó una transformació, en un entorn migratori, de les colles o quadrilles de treball característiques del camp valencià. Aquestes quadrilles, conformades al principi per relacions laborals, van anar canviant, donant pas a llaços basats en l’amistat. Els jornalers valencians en els EUA van passar de pertànyer a una colla a formar part d’una guenga (derivat de la paraula anglesa gang).

María José García Hernandorena és llicenciada en Ciències Polítiques i Sociologia per la Universidad Complutense de Madrid, amb l’especialitat d’Antropologia Social. És màster en Sociologia i Antropologia de les Polítiques Públiques en la Universitat de València i doctora en Ciències Socials per la Universitat de València. És membre de l’Associació Valenciana d’Antropologia (AVA) i secretària tècnica de l’Asociación de Antropología del Estado Español (ASAEE).

L’acte de lliurament del premi s’ha celebrat al Museu Valencià d’Etnologia, i hi han assistit, entre altres,  Francesc Cabañes, com a representant del museu; Josepa Cucó, catedràtica d’Antropologia de la Universitat de València; Ana Pons, membre de l’àrea de Promoció i Responsabilitat Social de Caixa Popular; i Joan Francesc Mira, escriptor i antropòleg.

El Premi d’Investigació Joan Francesc Mira es convoca cada any amb l'objectiu de contribuir a la investigació, l'estudi i la difusió de l'antropologia sociocultural a la Comunitat Valenciana, a més de promocionar els joves investigadors i estudiants de l'àmbit antropològic. Els treballs presentats poden tractar qualsevol temàtica, sempre que es realitzen des d'una perspectiva antropològica. El premi està dotat amb 2.000 euros i la publicació de l'obra en la col·lecció Antropologia de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, participarà el diumenge, 24 de març, a l’acte institucional per commemorar el Dia de la Valldigna a l’Església del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, al municipi de la Safor, Simat, a les 11.30 hores.

Es celebra aquest dia perquè el 15 de març de 1298, tal com diu la llegenda, quan el Rei en Jaume II el Just passava per aquelles terres, li va dir al seu acompanyant l’Abat de Santes Creus: “Vall Digna per a un Monestir de la vostra religió” i, des d’aquest moment va començar a construir-se el Monestir de Santa Maria de la Valldigna i a passar a denominar-se aquesta terra de la Safor com a Valldigna.

La vicepresidenta acompanyarà durant l’acte al president de la Mancomunitat de la Valldigna, Vicent Ribera; l’alcalde de Simat, Víctor Mansanet; l’alcalde de Benifairó de la Valldigna, Josep Antoni Alberola; l’alcalde de Barx, Miguel Donet; i altres membres de les diferents corporacions municipals.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Diumenge, 24 de març de 2019

Lloc: Monestir de Santa Maria de la Valldigna. Simat de la Valldigna

Hora:11.30 hores

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació presenta, el pròxim dilluns 25 de març, a les 11.00 hores, en roda de premsa “Vincenzo Ferrer, Sermoni Scelti”, una antologia de sermons del sant valencià traduïda per primera vegada a l’italià. En la roda de premsa participaran Maria Josep Amigo, vicepresidenta de la Diputació; Vicent Flor, director del Magnànim; Vicent J. Escartí, catedràtic de la Universitat de València; i Vicent Martines, membre del grup d’investigació IVITRA, de la Universitat d’Alacant. La presentació tindrà lloc al pati del Palau Scala, seu de la Diputació de València (pl. Manises, 4).

L’edició del llibre ha estat acurada per la prestigiosa editorial romana Aracne i la traducció i les notes han estat a càrrec del Dr. Aniello Fratta, de la Università degli Studi Federico II di Napoli, mentre que Vicent J. Escartí s’ha encarregat de la introducció.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 25 de març de 2019

Lloc: Pati del Palau de Scala, Diputació de València (pl. Manises, 4)

Hora: 11.00 hores

El Museu de Prehistòria de València, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, presenta, el pròxim dimecres 27 de març, l’exposició temporal “Galaicos. Un pobo entre dous mundos”, organitzada pel Servicio de Turismo-Rias Baixas de la Diputación Provincial de Pontevedra. La mostra, comissariada per Antoni Nicolau i Rafael M. Rodríguez, uneix paisatge i patrimoni, posant en valor la cultura galaica mitjançant una selecció de més de 60 objectes arqueològics, fotografies i il·lustracions i està concebuda com una mostra itinerant que viatja des de Madrid fins a València per a tornar a l’Atlàntic, com a símil de la confluència de tradicions culturals entre dos mons, el Mediterrani i l’Atlàntic.

Es tracta d’una exposició de divulgació, didàctica i explicativa, que combina objectes originals, rèpliques, imatges, il·lustracions, textos i recursos audiovisuals i que parteix de la tesi que el Nord-est peninsular era una regió que s’integrava en els circuits comercials que s’obrien i s’expandien des del Mediterrani. La seua posició central, feia d’aquest territori un lloc de confluència de tradicions culturals i gran activitat comercial.

Un espai de confluència entre el món atlàntic i el mediterrani

La historiografia arqueològica actual ha documentat que, ja des del Bronze Final, el Nord-est peninsular, especialment la zona de les Ries Baixes, va estar integrada en circuits d’intercanvi de llarg recorregut. La façana atlàntica funciona baix la mateixa tradició fins al trànsit entre el segon i primer mil·lenni abans de Crist, baix l’expansió Fenícia per tot el Mediterrani. El comerç i contacte començaran a ser fluids al segle V a. C., quan l’Atlàntic s’obri al Mediterrani, intensificant-se després del final de la Segona Guerra Púnica, on es converteix una terra coneguda per la seua riquesa de recursos, especialment miners, que provoca l’interés de Roma. La conquesta de Roma conrearà una reestructuració social, econòmica i territorial que transformarà Gallaecia per a sempre. Aquesta regió allunyada anirà evolucionant, fins a convertir-se en un gran espai dinàmic d’on eixiran un bon nombre de personatges d’importància política, cultural o religiosa.

L’exposició es planteja com un viatge que manté el Nord-est peninsular entre dos mons, la cultura atlàntica i la cultura mediterrània. La mostra s’articula en cinc àmbits cronològics: ‘Camperols i guerrers? Edat del Bronze Final (1500-800 aC)’; ‘Poblats fortificats de la Primera Edat del Ferro (800-400  aC)’; ‘L’Atlàntic s’obri al Mediterrani (400-19 aC)’; ‘En l’esfera de Roma: Gallaecia (segles I-III)’; i‘La província de Gallaecia (finals del segle IV-segle VI)’. Al llarg d’aquests diferents àmbits, els i les visitants obtindran una visió de l’evolució i la transformació social i cultural de les comunitats galaiques, amb la caracterització i l’evolució de les unitats domèstiques com a fil conductor.

Una mostra que obrirà al públic el 27 de març

El dimecres 27, el Museu de Prehistòria de València oferirà una roda de premsa per a presentar l’exposició davant els mitjans de comunicació valencians, on participaran Antoni Gaspar, president de la Diputació de València; Carmela Silva, presidenta de la Diputación de Pontevedra; Mª Jesús de Pedro, directora del Museu de Prehistòria; i els comissaris Antoni Nicolau i Rafael M. Rodríguez. La roda de premsa tindrà lloc a la Sala d’Exposicions Temporals del museu, a les 12.30 hores. Per altra banda, la mostra s’obrirà al públic a les 20.00 hores, després de la conferència de Nicolau i Rodríguez, que tindrà lloc a les 19.00 hores.

Pep Laguarda és un referent de la música valenciana dels darrers anys. La seua recent desaparició ha fet que un bon grapat de músics decidisquen trobar-se per retre-li homenatge i reviscolar el seu llegat, de la mà de l’àrea de Cultura de la Diputació de València. El concert servirà de prèvia al festival Etnomusic, que en la seua edició 2019 començarà al mes de maig.

L’artista de Rafelbunyol que va faltar el passat agost, ens deixa un fons musical molt apreciat i reconegut per artistes de diferents estils i procedències. El seu disc Brossa d’ahir (1977) és considerat un referent ineludible del pop-rock mediterrani i una peça fonamental de la música en valencià. Fou enregistrat a l'estudi de Daevid Allen a Deià, amb la seua banda Tapineria i la col·laboració de Pau Riba, entre altres músics. Ha sigut reivindicat més tard per grups com Animal Collective o músics com David Byrne. Brossa d'ahir esdevingué amb els anys un disc de culte molt apreciat al Japó o als EUA. El seu segon disc Plexison impermeable (2012), que havia enregistrat immediatament després, va haver d’esperar tres dècades per veure la llum per diversos problemes amb les discogràfiques. Va rebre el Premi Ovidi Montllor al Millor Disc de Pop l’any 2013.

El concert, en clau festiva, organitzat amb la col·laboració del Col·lectiu Ovidi Montllor, comptarà amb les actuacions de Pau Alabajos, Jesús Barranco, Òscar Briz, Garri Campanillo, Àlvar Carpi, Las víctimas Civiles, Juanjo Clausell, Maribel Crespo, Toni de l’Hostal, Tomàs de los Santos, Cisco Fan, Josep Vicent Frechina, Maria Amparo Hurtado, Martí Llopis, Manolo Miralles, Owix, Carles Pastor, Túbal Perales, Dany Romaguera, Sigarrito, Pau Miquel Soler, Tàpera, Toix i Rafa Xambo.

El Consorci Provincial de Bombers de València (CPBV) ha homenatjat aquest matí a 46 bombers que s'han jubilat al llarg de l'últim any. L’acte, que s’ha celebrat al MuVIM, ha comptat amb la participació del president del Consorci, Josep Bort, i del president de la Diputació, Toni Gaspar.

El president del Consorci, Josep Bort, ha agraït a tots ells la seua tasca. Segons ha afirmat Bort en la seua intervenció, “teniu un alt grau de reconeixement en la societat i hui des del Consorci volem agrair-vos la vostra dedicació durant tots aquests anys”. “Els vostres coneixements no es poden perdre. Sou clau ara en la prevenció i podeu continuar en l’Associació de Bombers Veterans del Consorci”, ha subratllat.

El president de la Diputació, Toni Gaspar, ha aprofitat l’ocasió per donar les gràcies, en nom de tota la societat, “als bombers, servidors públics que han posat en primer lloc a les persones”.

Per la seua banda, l'inspector cap del CPBV, José Miguel Basset, ha admés que es sent orgullós de mostrar en aquest acte “l’esforç i dedicació” dels companys i ha recordat com “vam començar amb mitjans precaris i hui la situación ha canviat molt i entre tots hem construir aquest Consorci”.

L’acte també ha comptat amb la presència de José Luis Micó, president de l’Associació de bombers veterans del Consorci, qui ha afirmat que “conclou una etapa per als 46 bombers, però comença altra”.

Alguns dels bombers homenatjats en aquest acte també han pres la paraula. José Miguel Llavata, qui va entrar al Consorci en 1987 i ha treballat als parcs de Torrent i L’Eliana, ha recordat que un dels seus últims serveis va ser el de l’incendi industrial d’Indukern. “Em quede amb tot, els moments bons i els que no han sigut tan bons”, ha assenyalat.

Pere Barber ha sigut bomber als parcs de Gandia i Oliva. En el seu record, l’explosió del cotxe bomba que va posar ETA a la platja de Gandia el 18 de març del 2001. “Aixó no s’oblida mai”, ha afirmat aquest bomber ja jubilat, qui assegura, a més, que el seu és un treball “molt gratificant”.

La Diputació de València celebra aquest dimarts a les 12.00 hores el ple corresponent al mes de març.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 26 de març de 2019

Lloc: Saló de Plens de la Diputació de València. Pl. Manises, 4

Hora: 12.00 hores

L’àrea de Cultura de la Diputació de València organitza una sèrie de classes magistrals impartides per Mercedes Padilla, la primera dona directora d’orquestra a Espanya, en el marc del 43é Certamen de Bandes. Aquestes jornades formatives, que se celebraran del 13 al 15 de maig, tenen un aforament de 50 alumnes, amb l’objectiu d’aconseguir unes condicions òptimes d’aprenentatge, i seran de caràcter gratuït prèvia inscripció, fins al 30 d’abril, a través d’un correu electrònic al servei de Cultura de la Diputació (cultura@dival.es). En finalitzar el curs, els i les alumnes rebran un certificat d’assistència.

L’àrea de Cultura atén així les nombroses peticions dels i les professionals del món de les bandes de música dirigides a reforçar el Certamen de Bandes de la Diputació de València. En primer lloc, aquesta activitat formativa reforça el Certamen com a punt d’encontre professional, d’intercanvi i d’aprenentatge. En segon lloc, com a espai professional des d’on atendre millor la diversitat, equilibrar la presència entre dones i homes i visibilitzar el paper de les dones en el món de la música, generant i donant a conéixer importants referents femenins, com ara Mercedes Padilla.

Un doble objectiu que encarna a la perfecció Mercedes Padilla i les classes magistrals que impartirà en València sobre Tècnica de Direcció i Composició Musical. Aquestes jornades tindran lloc al Centre Cultural La Beneficència i estaran centrades a aprofundir en la tècnica de direcció i composició mitjançant solucions necessàries per a un repertori constituït per obres de Mozart, Beethoven, Brahms, Checa i David Penadés-Fasanar. Una oportunitat única d’estar en contacte amb una excel·lent professional de destacada preparació tècnica, soltesa estètica, musicalitat exigent, precisió i expressivitat gestual.

Mercedes Padilla ha estat professora, des de 1976, del Real Conservatorio Superior de Música de Madrid i ha exercit la docència en la càtedra ‘Contrapunt i Fugida’ i, des de 2006, en la càtedra de ‘Direcció d’ Orquesta’. En 1984 va fundar l’Orquesta de Cámara Villa de Madrid i, des de la seua presentació al Teatre Real, ha desenvolupat una intensa activitat de concerts al capdavant d’aquesta orquestra i d’algunes de les més importants orquestres del país. També és diplomada en Estudis Avançats per la Universitat SEK i doctora per la IE University, i ha guanyat nombrosos premis, com ara els d’Harmonia i Composició del Real Conservatorio de Música de Madrid, el Premi Nacional Comúsica i el del Consejo de la Mujer de Majadahonda.

Amb l'objectiu de previndre incendis forestals, la Diputació de València col·labora amb els ajuntaments i l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències duent a terme cremes controlades en zones amb especial perill. Aquestes zones es determinen per la càrrega de combustible acumulada, per la proximitat de nuclis urbans o altres factors de risc.

L'operatiu per a aquesta pràctica, que es duu a terme a petició dels propis consistoris, està liderat pel Consorci Provincial de Bombers, i participen també Bombers Forestals de la Generalitat Valenciana amb el suport de les brigades forestals de Divalterra.

Aquestes cremes consisteixen a aplicar foc tècnic de forma controlada, vigilant les variables que influeixen en la seua propagació, com la humitat, el vent, la temperatura o les característiques del terreny on es duen a terme.

D'aquesta manera, es gestiona la vegetació existent per a reduir la seua acumulació i evitar que en èpoques d'alt risc d'incendis forestals o rurals supose un major perill, tant per a zones habitades com de continuïtat cap a masses forestals.

Brigades de Divalterra

El paper de les Brigades Forestals de Divalterra, pertanyents a la Diputació, consisteix principalment en la preparació de les zones de crema, el suport en la distribució de les esteses de mànega i la rematada de la crema.

Així mateix, els brigadistes de la Diputació, al costat del coordinador de la zona en la qual es duu a terme la pràctica, s'encarreguen del control del perímetre de la superfície cremada, de manera similar al treball que duen a terme en les intervencions en incendis forestals.

En aquest sentit, les cremes controlades serveixen també per a millorar la coordinació entre els diferents organismes competents en extinció d'incendis, ja que l'organització és similar a la desenvolupada durant les operacions d'extinció d'incendis forestals o de vegetació.

Així mateix, quan les característiques de les cremes ho requereixen, les brigades forestals de la Diputació de València romanen en la zona en les hores posteriors a la pràctica, amb l'objectiu d'evitar reproduccions.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha presentat hui, al Palau dels Scala, seu de la Diputació, el llibre ‘Vicenzo Ferrer, Sermoni Scelti’, la primera traducció a l’italià dels sermons del sant valencià, publicada per l’editorial romana Aracne amb la col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació i l’ISIC-IVITRA, de la Universitat d’Alacant. Junt amb la vicepresidenta han participat en la roda de premsa de presentació Vicent Josep Escartí, catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, i Vicent Martines, director de l’ISIC-IVITRA i professor de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.

El llibre ha estat traduït a l’italià pel Dr. Aniello Fratta, de la Università degli Studi Federico II di Napoli, qui també s’ha encarregat de les notes. El Dr. Fratta és un prestigiós filòleg romanista especialista en la traducció a l’italià de clàssics valencians, que ja ha publicat, també amb Aracne i amb la col·laboració de l’ISIC-IVITRA i el Magnànim, el ‘Libro dei Fatti del re Giacomo I’ i està a punt de publicar la traducció a l’italià d’altres tres grans autors del Segle d’Or valencià: Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Jaume Roig.

Per la seua banda, Vicent J. Escartí s’ha encarregat de la introducció, per tal de posar en context al públic italià. Escartí és un prestigiós especialista en la història cultural valenciana i s’ha fet càrrec de l’edició de ‘Sermons’, de Sant Vicent Ferrer, publicada el darrer any pel Magnànim. La tasca de recerca que ha donat lloc al llibre i a l’edició ha estat feta al si del Programa d’Investigació ‘Clàssics Valencians Multilingües’, de l’ISIC-IVITRA. Així, aquest llibre, fruit de la col·laboració entre institucions, realitza un eficaç servei a la difusió de la cultura i el patrimoni dels valencians i les valencianes, així com de la seua aportació al món.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha volgut destacar la importància de la “primera traducció a l’italià dels Sermons de Sant Vicent Ferrer, que posa en valor la intensa labor predicadora del sant valencià a Itàlia, on es manté un veritable culte a Sant Vicent Ferrer”. Amigó també ha remarcat “la destacable tasca del Dr. Aniello Fratta amb la traducció dels Sermons i d’altres clàssics valencians, com ara Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Jaume Roig, així com la de la Institució Alfons el Magnànim per tot el que està fent en els últims anys”.

El professor Vicent J. Escartí ha destacat que Sant Vicent Ferrer “és un sant molt conegut i venerat a Itàlia i, per tant, aquest llibre simbolitza un avanç importantíssim per part del Magnànim i l’ISIC-IVITRA en la difusió de la cultura valenciana”. Per la seua banda, Vicent Martines, professor de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant, ha ressenyat que “la importància de la figura de Sant Vicent Ferrer a Itàlia forma part de la influència valenciana a Itàlia en una època històrica dominada per una important nissaga de poder valencià, amb personatges tan importants com Alfons el Magnànim, Calixt III, Ausiàs March o Enyego d’Ávalos”.

L’obra serà presentada a Nàpols el pròxim 16 d’abril en la prestigiosa Accademia Pontaniana, al si del ‘Convegno Inernacionale La Napoli del Re Alfonso il Magnanimo’, organitzat per les universitats napolitanes Federico II i Suor Orsola Benincasa, amb la col·laboració de l’ISIC-IVITRA i la Institució Alfons el Magnànim.