La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d'Estudis i d'Investigacions presentarà el dijous, 14 de març, a les 19.30 hores, a la Casa de Cultura de Gandia (passeig de les Germanies, 11), la Poesia completa, 1971-2018, de Josep Piera. L'acte comptarà amb la participació, junt amb l'autor, de Diana Morant (alcaldessa de Gandia), Maria Josep Escrivà (autora del pròleg) i Vicent Berenguer (director de la col·lecció). Sens dubte, la presentació es convertirà en un veritable homenatge al poeta de Beniopa, ja que està prevista la lectura de poemes a càrrec de Rosa Mascarell, Maria Josep Escrivà, José Manuel Prieto, Isabel Canet, Teresa Pascual, Ferran Garcia-Oliver, Puri Naya, Josep Alandete, Ximo Vidal, Josep Lluís Roig, Joan Deusa, Maria Rosa Sabater, Pasqual Molina i Jordi Solà Coll.
El llibre inclou un pròleg de Maria J. Escrivà i un epíleg de Jaume Pons i està publicat en l'acurada col·lecció Poesia completa, dirigida per Berenguer, dins de la qual ha vist la llum recentment la poesia completa de Marc Granell i de Jaume Pérez-Montaner. El llibre es pot adquirir ja a les llibreries habituals i també a la botiga online del Magnànim, http://www.alfonselmagnanim.net/
Un dels poetes valencians més representatius
Amb el present volum, el Magnànim ofereix la poesia completa escrita fins ara per un dels poetes valencians més representatius de la literatura actual. L’ampli període de creació que arreplega aquest volum és un privilegi per a entrar en una escriptura plena de vida, de percepcions i d’interrogacions. És també una dèria que passa per l’admiració pel país familiar en què viu i, alhora, per la fascinació de mons més o menys llunyans, físicament o des de la memòria, en els quals el poeta transmet la visió d’un Mediterrani vital que sintetitza i diversifica unes formes de vida que celebra i eternitza en els seus versos.
El poeta sensorial
«Quan ens acostem a la poesia de Josep Piera, descobrim ben aviat que ens trobem davant d’un cosmos on tots els elements que el configuren guarden una forta cohesió entre ells. Que hi ha uns temes, unes constants, a la manera de bigues mestres, sobre les quals descansa el conjunt d’una obra amb postulats, vasos comunicants, maons que s’interfereixen. Josep Piera és el poeta sensorial, el del temps present eternitzat en un instant, el de l’ací i l’ara, és conscient que tot s’acaba perquè tot ha sigut abans. [...] Plany i celebra l’últim tram de la vida, des de la nostàlgia d’algú que l’ha sabuda viure i l’ha sabuda gaudir com el regal que és, com una nit de festa que ja s’il·lumina amb l’arribada de l’alba.» (Del pròleg, de Maria Josep Escrivà).
Josep Piera (Beniopa, 1947) escriu les seues primeres en castellà, però de seguida connecta amb els escriptors catalans del corrent conegut com la Generació dels 70 i en serà un dels representants destacats al País Valencià. A partir de l’antologia Carn fresca (1974) es dóna a conéixer com a poeta en català. Va formar part del consell de redacció de la revista Cairell (1979-1982), notable exponent de l’obertura de la producció literària de llavors, i junt amb els companys de generació, la seua activitat representa un pas decisiu per a superar la marginació de l’últim franquisme que, malgrat els obstacles, ha fet visibles els escriptors i la literatura valenciana de manera qualitativa i quantitativa.
La trajectòria literària de Josep Piera ha assolit un gran abast, atés que el conjunt de l’obra, a més de la poesia, comprén narrativa de ficció, llibres de viatges, biografia, memòries, traduccions, crítica literària i articles d’opinió. El 1979 va guanyar el Premi Carles Riba i, el 1981, el Premi Josep Pla. Amb tot, la poesia ha estat i és el gènere bàsic de Josep Piera, aquesta sempre ha cohabitat i ha crescut amb la resta de gèneres que ha practicat i n’és la referència indefugible.
