El diputat de Cultura, Xavier Rius, assisteix a la inauguració, el divendres 23 de novembre, a les 19.30 hores, de l’exposició ‘La Col·lecció d’Otos (i obra recent) d’Antoni Miró’, a la sala d’exposicions del Palau d’Otos. L’exposició, organitzada per l’ajuntament de la localitat, és una mostra de la nova col·lecció i l’obra recent de l’artista alcoià Antoni Miró. Aquestes peces se sumen a la col·lecció permanent que s’exhibeix al Palau d’Otos.

La col·lecció d’Antoni Miró al Palau d’Otos alberga i mostra un itinerari amb caràcter monogràfic i estructurat cronològicament per les diferents etapes o sèries de l’artista, permetent als i les visitants seguir la seua trajectòria i configurar una visió global de l’obra de Miró. Amb la incorporació d’obra recent es completa, més encara, aquesta visió.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 23 de novembre de 2018

Lloc: Sala d’Exposicions, Palau d’Otos

Hora: 19.30 hores

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, va presentar la biografia de Constantí Llombart, escrita per Josep Enric Estrela, ahir al Centre del Carme de Cultura Contemporània. En la presentació van participar, a més de l’autor, Estrela; el diputat de Cultura, Xavier Rius; el professor de Filologia de la Universitat de València, Rafael Roca; i el catedràtic de Filologia i director de la tesi d’Estrela, germen inicial d’aquest llibre, Vicent Escartí. També assistiren personalitats com ara el secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona; el director de l’Institut Valencià de Cultura, Abel Guarinos; o el director del Magnànim, Vicent Flor.

El diputat, Xavier Rius, va destacar la importància de “traure a la llum, estudiar i honrar una figura com la de Constantí Llombart, clau per a la Renaixença Valenciana”. A més, va voler reconèixer el treball dels investigadors i assagistes, així com el dels treballadors i treballadores de la Institució Alfons el Magnànim.

Rafael Roca va afirmar que, amb la biografia de Constantí Llombart, “estem davant d’un dels esdeveniments bibliogràfics més importants de 2018”. Per la seua banda, Vicent Escartí, va parlar de la importància de “superar la visió simplista i simplificadora de la Renaixença Valenciana, així com de Teodor Llorente i Constantí Llombart”, i afirma que aquest llibre, per fi, ho aconsegueix.

En paraules d’Enric Estrela, autor del llibre, “Constantí Llombart entenia la Renaixença com un moviment cultural que incloïa una significació moral. Des d’aquesta perspectiva, també, la literatura tenia un caràcter instrumental. Aquestes dues idees són fonamentals per a entendre el seu valencianisme entusiasta, en un moment polític tan complex com la Restauració Borbònica”.

Amb el llibre, que ja es pot comprar a les llibreries, així com a la botiga online del Magnànim, Enric Estrela es proposa recuperar el referent d’un home de lletres, d’origen humil i autodidacta, que professà una gran estima per València i treballà de manera compromesa i incansable per un destí més digne, civilitzat i culte per al seu poble.

L'Escola de Teatre Escalante desenvoluparà durant aquest curs la seua activitat en l'edifici polivalent de la Regidoria de Joventut al Carrer Campoamor, segons han informat aquest dijous la diputada de Teatres, Inclusió Social i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, i el regidor de Joventut de l'Ajuntament de València, Roberto Jaramillo. L'objecte d'aquest acord és mantindre amb vida un projecte cultural que compleix un quart de segle i que en l'actualitat forma a més de 300 alumnes en matèria teatral.

En paraules de Rosa Pérez Garijo, titular provincial de Teatres, “la intenció és blindar el projecte Escalante”. Pérez Garijo anteposa “disposar com més prompte millor d'una seu estable per al teatre i la seua escola”, i encara que la seua àrea continua treballant a la recerca d'aqueix espai fix, especialment després de no tirar avant l'opció del Teatre Micalet com a destinació de l'Escola, “la prioritat és que aquest espai cultural i formatiu seguisca avant i que les administracions treballem de forma conjunta per a aconseguir-lo”.

Per la seua part, el regidor de Joventut i diputat provincial, Roberto Jaramillo, ha insistit en la idea que “les administracions públiques no estan per a competir entre elles sinó per a col·laborar i contribuir a millorar la vida de les persones, i en aquest cas és evident que la continuïtat d'aquest projecte cultural que atrau cada vegada més públic i ajuda a formar-se a centenars d'alumnes és la prioritat”. Jaramillo espera que la cessió d'aquestes instal·lacions en un edifici polivalent amb molt d'espai lliure, sense cost algun, “siga temporal perquè l’Escalante trobe prompte una ubicació definitiva”.

El conveni

La cessió de l'espai es realitzarà mitjançant un conveni de col·laboració entre la Diputació de València i el consistori que, en principi, es prolongarà fins a la finalització d'aquest curs al juny de 2019, encara que no es tanca la porta a una possible pròrroga. L'Escola de Teatre Escalante compartirà edifici al carrer Campoamor de València amb l’Espai Joventut de l'Ajuntament, en unes dependències que en principi no necessitaran una adequació prèvia per a reprendre el treball que l’Escalante realitzava en instal·lacions de la Societat Coral El Micalet.

Segons ha explicat el responsable del Teatre Escalante, Josep Policarpo: “és imprescindible que aquest projecte teatral innovador, que té una labor pedagògica i social, dispose d'unes instal·lacions on puga dur a terme els nombrosos i diversos cursos que imparteix des de fa tant anys”. I és que l'Escola de Teatre de la Diputació de València va nàixer en 1993 amb la intenció d'apopar les arts escèniques al públic i convertir la formació en un instrument de diversió i desenvolupament personal i social.

L'Escola ofereix una àmplia varietat formativa des d'una perspectiva inclusiva: teatre per a persones amb necessitats especials; especialitats i seminaris impartits per professionals de reconegut prestigi; tallers de formació permanent per a actors i actrius que no tinguen temps de reciclar-se en altres aspectes del teatre interpretatiu; o teatre per a dones, entre altres activitats.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, tanca hui una setmana intensa de presentacions amb dos obres d'assaig. A les 19.00 hores, al Col·legi Major Rector Peset (pl. Forn de Sant Nicolau, 4), el sociòleg francés Vincent Dubois presentarà El burócrata y el pobre. Relación administrativa y tratamiento de la miseria, traducció al castellà d'una obra de 2010 que en França és tot un referent en l'anàlisi de la relació entre l'administració (i els seus treballadors) i els usuaris dels serveis públics de benestar social. Acompanyarà a Dubois en l'acte (que serà en anglés amb traducció simultània al valencià), Joaquim Rius, professor de Sociologia de la Universitat de València i director de la revista Debats.

Polítiques de benestar, treballadors socials i usuaris

Les oficines de benestar generalment atrauen descripcions negatives de la burocràcia amb les seues cues, les seues rutines i la seua impersonalitat. Són màquines anònimes o el lloc de les relacions de servici neutrals? Mostrant com la gent experimenta l'administració pública estatal, El burócrata y el pobre ofereix una visió realista de les polítiques, institucions i reformes del benestar francés i, en fer-ho, dissipa ambdós mites. Vincent Dubois analitza la complexa relació entre els agents de benestar –dividits entre la seua funció institucional i els seus sentiments personals– i els sol·licitants de benestar, requerits per a traduir la seua experiència personal en categories burocràtiques i situa les seues interaccions en un context més ample d'estructures socials i de relacions de classe, ètnico-racials i de gènere. Una obra d'interés per als enfocaments crítics, sociològics i antropològics en els camps del benestar, de l'administració i de les polítiques públiques.

Vincent Duboisés professor de Sociologia i Ciències Polítiques a la Universitat d'Estrasburg (Institut d'Estudis Polítics), membre del laboratori SAGE (UMR CNRS 7363). El seu treball en sociologia crítica de les polítiques públiques se centra en les polítiques culturals i el tractament públic de la pobresa.

Una guia per endinsar-se en l'obra de Gilles Deleuze

També a les 19.00 hores, però a la llibreria Fan Set (Sant Ferran, 12), Julien Canavera presentarà Pensar problemáticamente. Ensayo sobre Gilles Deleuze, una introducció al pensament del filòsof francés. A l'acte intervindran junt amb l'autor Manuel Jiménez (catedràtic emèrit de Filosofia de la Universitat de València) i Raimon Ribera (graduat en Filosofia). El llibre de Dubois està publicat dins de la col·lecció Novatores, dirigida per Anacleto Ferrer. Es tracta en realitat d'una introducció al pensament de Gilles Deleuze. Per a que el lector desitjós d'explorar l'obra de Deleuze no abandone en l'intent i aconseguisca eixir de l'obra amb visió de conjunt, l'autor proposa, conjuminant les valuosíssimes aportacions dels comentaristes del pensador francès, un línia interpretativa que, prenent el vitalisme deleuzià com a "punt de partida", tracta de fer aflorar l'arquitectònica de fons del "sistema-Deleuze".

Julien Canavera (Aubagnbe, França, 1982), llicenciat i doctor en Filosofia per la Universitat de València, és professor en el Liceo francés Molière de Saragossa. Ha dedicat diversos articles, així com una tesi doctoral, a l'obra de Gilles Deleuze. A hores d'ara la seua labor investigadora se centra en la «ciència social spinozista» de l'economista, filòsof i sociòleg francés Frédéric Lordon, de qui acaba de traduir al castellà el llibre Los afectos de la política.

El paratge natural La Solana, situat al terme municipal d’Alcublas, ha sigut rehabilitat i millorat a través d’un projecte de condicionament del Programa de Recuperació d’Espais Degradats que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient de la Diputació. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i l’alcaldessa del municipi, Blanca Rosa Pastor, han visitat aquest espai natural per a conèixer les millores que s’han realitzat a la zona.

El diputat Josep Bort ha manifestat que “des de l’àrea de Medi Ambient estem realitzant un gran esforç per regenerar espais degradats, els quals no s’hagueren pogut recuperar sense l’ajuda de la Diputació”. A més, Bort ha destacat d’Alcublas que “és un exemple clar de com s’ha de restaurar un espai natural amb un valor ben singular i de com cuidar un entorn on es troben espècies úniques”.

Per la seua banda, l’alcaldessa Blanca Rosa Pastor ha agraït la inversió de l’administració provincial per a la millora de les condicions turístiques del municipi, tenint en compte tant el medi ambient com el clima. “Aquest nou refugi-observatori servirà per protegir i preservar la nostra fauna autòctona i també, donar un servei a les persones senderistes en cas de que siga necessari”, ha assenyalat Pastor.

Les obres de millora d’aquest espai natural han consistit en la construcció del refugi-observatori de fauna pròxim a la zona de la Balsa Silvestre, i la rehabilitació del traçat i la senyalització de la senda PR-CV 105, que travessa el paratge i uneix els principals enclavaments com els Ventisquers i les Caleres. El projecte ha permés també l’adequació dels accessos i l’entorn de la Cova Sabuquera, on s’han instal·lat baranes per delimitar el perímetre i garantir la seguretat, i un mirador en un dels vèrtex de l’espai.

El nou refugi-observatori d’aus té també com objectiu servir de refugi per a les persones practicants de senderisme. L’edifici s’ha instal·lat fora de l’espai protegit de la Balsa Silvestre per a no pertorbar l’excepcional fauna de la zona, ja que aquesta àrea forma part del catàleg de Reserves de Fauna i és hàbitat de poblacions excepcionals d’espècies silvestres com la grandària o ofegabous (Pleurodeles waltl) i d’altres amfibis com el gripau d’esperons (Pelobates cultripes).

Aquest projecte ha estat cofinançat per la Diputació i el consistori d’Alcublas amb una inversió total de 24.200 euros, dels que la institució provincial ha finançat el 90% amb 21.780 euros, i l’ajuntament els 2.420 euros restants.

El Servei de Cultura, igual que la resta de departaments de la Diputació de València, envia els seus requeriments a través del gestor de notificacions de la Generalitat Valenciana. Si tinguera algun problema a l'hora d'obrir una notificació enviada per aquest servei, preguem accedisquen a la plataforma de la Generalitat on podran rebre més informació de com esmenar aquests problemes. De no fer-ho, cada vegada que reben una notificació des d'aquest servei, de qualsevol altre servei de la Diputació o de qualsevol servei de la Generalitat tornaran a tenir problemes. Per a accedir a informació sobre els problemes més freqüents, punxe ACÍ.

Per a informació addicional sobre l'accés a notificacions de la Generalitat, punxe ACÍ.

La Diputació de València no emet certificats de la Generalitat.

El Museu de Prehistòria de València s'uneix, un any més, a la celebració de la Setmana de la Ciència, cita d’àmbit europeu que a Espanya es canalitza a través de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT). L'objectiu de les activitats, que s’han realitzat durant tota una setmana, és conscienciar als ciutadans sobre la necessitat d'investigar, innovar i divulgar la ciència, sobretot als més joves, potser, els futurs investigadors.

Però encara no han finalitzat totes les activitats, ja que queda la més popular: el diumenge 25 de novembre el museu rebrà les visites lliures de totes aquelles persones que vulguen acostar-se a conéixer els treballs de restauració en directe. Aquells que així ho desitgen podran fer-ho de 12.00 a 14.00 hores, al Museu de Prehistòria de València, al Centre Cultural La Beneficència (C/ Corona, 36).

El laboratori de les obres d’art

El Laboratori de Restauració del Museu de Prehistòria, encapçalat per Trinidad Pasíes, ha realitzat una activitat divulgativa mostrant la labor que realitza en el laboratori, lloc que excepcionalment ha obert les seues portes al públic aquesta setmana. Ells han tingut el privilegi de conéixer on es desenvolupen els treballs dels “metges de les obres d'art”, que es realitzen una completa labor de diagnòstic i estudis preliminars; intervenció; i treballs de conservació preventiva.

Els i les alumnes de FP1 de l’IES Puçol; del Màster Universitari en Arqueologia de la Universitat de València; els i les estudiants d’ESO de l’IES Balears; i de segon de Primària del Col·legi Sagrada Família, Col·legi Rei En Jaume o EPA de Quart de Poblet, entre altres, han sigut els observadors privilegiats d’enguany.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assisteix aquest dissabte 24 de novembre, a les 20.15 hores en la Societat Coral el Micalet, a la 31 edició dels Premis literaris Miquelet.  Un acte que conduirà el poeta i rapsode David Vid i que clou la Setmana Cultural de la Societat Coral El Micalet, durant la qual, com es habitual, es realitzen diverses activitats: presentació de llibres, conferències, atorgament de beques i premis literaris i lliurament dels Miquelets d’Honor.

NOTA A MITJANS

Dia: Dissabte, 24 de novembre de 2018

Lloc: Societat Coral el Micalet (Carrer Guillem de castro, 73. València)

Hora: 20.15 hores

El Patronat de Turisme de València tanca el calendari anual de fires d'àmbit estatal amb la seua participació, des d'ahir i fins al diumenge, en la Fira Internacional del Turisme d'Interior, INTUR 2018, a Valladolid.

El Patronat de Turisme, a través de la seua marca València Turisme, ofereix des de l'expositor de Turisme Comunitat Valenciana els nous productes turístics valencians especialitzats en turisme actiu, gastronomia i cultura.

A més, al costat de València Turisme acudeixen com coexpositores els municipis valencians de Cullera i Gandia.

Intur és una fira en la qual tenen cabuda totes les formes del turisme d'interior: des de destinacions urbanes fins a espais naturals, museus, rutes històriques, esdeveniments literaris i musicals, allotjaments, transport, enoturismo, gastronomia, oci familiar, turisme de negocis… una amalgama de propostes per a descobrir.

Donar visibilitat a les dones artistes valencianes, reivindicar el seu treball i la seua vàlua, així com reflectir el suport que les pensions de la Diputació de València van suposar per a l'impuls de les seues carreres. Aquest és el principal objectiu de la secció ‘Dones artistes en la Diputació. Noves narratives entorn de l'art contemporani’, emmarcada dins de l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment pot visitar-se a la Casa de Cultura d'Ontinyent.

La dona com a artista o com a font d'inspiració per a l'art. Ambdues opcions són vàlides per a confirmar el protagonisme que l'exposició amb els tresors artístics de la Diputació concedeix a les dones. Segons explica Mireia Ferrer, professora de la Universitat i una de les comissàries de ‘Memòria de la Modernitat’, “és necessari traçar una genealogia de les artistes valencianes, mostrar i emfatitzar la seua presència en aquests certàmens, ja que elles no han comptat amb el degut protagonisme en els grans relats que la historiografia ha realitzat sobre l'art valencià del segle XX”.

Aquesta és una de les potencialitats de l'exposició amb un centenar d'obres del patrimoni artístic de la Diputació, que en paraules dels experts, “ajuda a reescriure la història de l'art valencià”. I en aqueixa història no poden faltar aquestes pensions de la corporació, que van constituir una plataforma per a la promoció i projecció de les artistes valencianes recentment titulades.

Pensions artístiques

Cal destacar que les pensions de la Diputació també van ajudar a desmuntar falsos mites sobre la vàlua i el talent de les dones artistes, les obres de les quals havien sigut invisibilizadas i menysvalorades. I és que, com explica la comissària de ‘Dones artistes en la Diputació’, “el sistema del tribunal i jurat, per a garantir la imparcialitat, va determinar utilitzar un sistema anònim de plica”. D'aquesta manera, “la decisió del jurat no estava determinada pel favoritisme o, en aquest cas, per la tradició que excloïa a les dones sense distinció com a precepte consuetudinari”.

En la dècada dels anys trenta i quaranta ja va haver-hi presència femenina en aquests concursos, però es va haver d'esperar fins als seixanta per a l'aparició de la primera dona pensionada per la Diputació, Aurora Valero. Va ser entre 1966 i 1968 quan es va produir l'autèntica irrupció de les dones, que van acaparar els premis de beques de la Diputació en les seues diferents seccions, on van destacar artistes expressionistes com a Fina Inglés, Carmen Mateu o Ángeles Marco.

També mereixen especial atenció les guanyadores de l'important Premi Alfons Roig: Carmen Calvo, Soledad Sevilla i Ángeles Marco, que van obtindre aquest reconeixement entre els huitanta i els noranta, època en la qual, per primera vegada en la història de l'art valencià, algunes d'aquestes grans artistes que havien sigut pensionades per la Diputació van començar a exercir la docència en la Facultat de Belles Arts.

Escala a Ontinyent

Des del passat 29 d'octubre, es pot gaudir a Ontinyent d'aquesta exposició itinerant que ha tingut un excel·lent acolliment en el seu pas per Requena, Alzira i Gandia, on porta acumulades més de 40.000 visites. La Casa de Cultura de la capital de la Vall d'Albaida albergarà aquesta mostra fins a febrer de 2019. En les tres primeres setmanes a Ontinyent, més de 2.000 persones han descobert ja el ric patrimoni artístic de la Diputació.

Una de les obres destacades de la selecció que s'exhibeix a Ontinyent és ‘Jove’ (1961), de la primera becada de la Diputació, Aurora Valero, en la qual es pot observar la preocupació per allò humà de l'artista amb certs tocs expressionistes. Així mateix, ‘Memòria de la Modernitat’ inclou altres importants obres creades per dones, com a ‘Obrers’ (1970), de Carmen Mateu, que aplica la tècnica mixta del collage; o ‘Rear window’ (2005), de Tania Blanco, en la qual l'artista juga amb la falsa il·lusió d'arquitectures omnipresents que envolten l'espai.

Quant a les obres inspirades per dones, cal destacar ‘Pescadores valencianes’, un dels treballs que millor defineix la trajectòria de Joaquín Sorolla i que s'ha convertit en la imatge de l'exposició de la Diputació al seu pas per Ontinyent.