El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, han visitat Alzira acompanyats per l’alcalde de la localitat, Diego Gómez, on han presentat les inversions educatives d'aquesta legislatura tant a la capital com als diferents municipis de la comarca. En total, des de 2015 fins a l'actualitat, la conselleria d'Educació i la Diputació de València han adjudicat a la Ribera Alta 20,6 milions d'euros, (18,5 milions i 2,1 milions, respectivament), a través de diferents plans de millora per garantit unes aules dignes.

El conseller Vicent Marzà ha destacat que “aquesta és una mostra de com la col·laboració entre Generalitat, Diputació i Ajuntaments, dona com a resultat la millora dels serveis públics per a la gent. En aquest cas es tracta d’un eix tan important com és la dignificació dels espais educatius per a l’alumnat de la Ribera Alta”, i ha afegit: “Amb el que duguem de legislatura, només des d’Educació de la Generalitat hem adjudicat 18,5 milions d’euros per a actuacions de millores, ampliacions, retirada de fibrociment i construcció a 45 centres educatius de 19 poblacions de la comarca”.

La vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, ha explicat que “pel que fa a la Diputació de València hem invertit  2,1 milions d’euros a 8 escoles i a 27 escoletes de la comarca. Una quantitat que mai abans s'havia fet des de la Diputació de València perquè l'educació és una prioritat per als governs del Botànic”. Amigó ha subratllat a més que “aquestes inversions estan marcant un abans i un després en l’escola pública al País Valencià. Amb la direcció de la Conselleria d’Educació del conseller Vicent Marzà, estem trencant en les dinàmiques posades en marxa pels anteriors governs que retallaven l’escola pública en recusos econòmics i personal. El nostre objectiu és conseguir unes aules dignes per a una escola pública de qualitat per als nostres xiquets i xiquetes”.

Per la seua banda, l'alcalde d'Alzira, Diego Gómez, ha assenyalat que “hem establert tota una base estructural de funcionament d'inversions i infraestructures que a poc a poc aniran donant el seu fruit i veurem aquesta aposta per dignificar l'educació al nostre País”. Gómez ha destacat que “sense aquesta estreta col·laboració entre les 3 administracions, no seria possible dur endavant aquesta estratègia de dignificació de l'escola pública i de qualitat”.

La Diputació amb l'escola pública valenciana

Els plans d'inversions educatives de la Diputació de València a la Ribera Alta han destinat més de 2,1 milions d'euros als centres d'educació pública de la comarca. A través del Pla Municipal de Manteniment d'Escoles de 2017 i 2018, la corporació provincial, tal i com ha assenyalat la vicepresidenta Maria Josep Amigó, ha invertit 1.085.000 euros per a millorar l'eficiència energètica de 8 centres d'educació infantil i primària de la comarca. “Aquestes inversions han servit per millorar l’estalvi energètic, canviant portes i finestres, estalviant recursos al ajuntaments i poder oblidar-nos definitivament de penoses imatges com les dels xiquets i xiquetes tapats amb mantes a l’escola, que es van donar al nostre País en altres èpoques no tan llunyanes”, ha afirmat Maria Josep Amigó.

El Pla de Manteniment d'Escoletes de 2018 aportarà fons per valor de 1,026.000 d'euros per tal de condicionar i reformar 27 centres municipals de 22 municipis de la comarca. Segons ha indicat Amigó, “la Diputació de València ha invertit 38.000€ en cadascuna de les escoles infantils de titularitat municipal dels pobles de les comarques de València, de totes sense distinció, per a manteniment i inversions”. La vicepresidenta ha subratllat que “mai la diputació de València havia invertit tant en educació com en aquest darrers dos anys, i tornarem a fer-ho en el pressupost de l’any 2019”.

Edificant i el Servei d'infraestructures escolars d’Educació

El conseller Vicent Marzà ha detallat les actuacions que s’han realitzat per part de la Conselleria i les que s’estan duent a terme mitjançant el Pla Edificant: “Tenim dues línies de treball paral·leles per avançar el màxim possible amb la dignificació d’aules per al nostre alumnat. D’una banda actuem directament des del nostre Servei d'infraestructures Escolars mitjançant el qual tramitem des de zero tot el procés d’una actuació, des de la tramitació de la licitació fins a la realització de  l’obra” i ha continuat: “De l’altra la nostra gran aposta és el Pla Edificant, on treballem colze a colze amb els ajuntaments i en aquest cas, els consistoris són els qui realitzen els tràmits administratius i d’obra, i nosaltres hi destinem íntegrament els fons econòmics necessaris. Un bon exemple en tots dos casos és Alzira”.

Pel que fa a Alzira, el titular d’Educació ha comentat que «per ara hem  adjudicat des que hem iniciat la legislatura 582.200 euros per a millorar els centres educatius de la capital de la Ribera Alta.

S’ha destacat la retirada del fibrociment de 6 centres educatius de la ciutat: el CEIP Alborxí, el CEIP Tirant lo Blanch, el CEIP Ausias March, el CEIP Lluis Vives, l’Escola Infantil Tulell i el CEE Carmen Picó.

Així mateix, a Alzira s’han realitzat actuacions de millores a 3 centres educatius: el CIPFP Luís Súñer, el CEIP Gloria Fuertes i l’IES Rei en Jaume.

A més, a la capital de la Ribera s’han delegat competències a l’Ajuntament perquè tramite actuacions de millora del CEIP Lluis Vives i del CEIP Ausiàs March mitjançant el Pla Edificant, des del qual Educació de la Generalitat sufraga totes les despeses de les actuacions.

Pel que fa a tota la comarca de la Ribera Alta s’han invertit per ara 9,8 milions d’euros per a la construcció de centres educatius nous des del Servei d’Infraestructures de la Conselleria. Un d’ells, ha estat el CEIP Evaristo Calatayud de Montserrat, que ja és una realitat; i l’altre, el CEIP Severi Torres de Castelló, que s’ha adjudicat per a reprendre els treballs de construcció durant 2019.

Així mateix, s’ha retirat el fibrociment de 16 centres educatius de la comarca: els 6 d’Alzira, 1 a Rafelguaraf, 3 a l’Alcúdia, 2 a Algemesí, 1 a Carcaixent, 1 a Castelló, 1 a Benifaió i 1 a Benimuslem, per un valor de 476.489 euros.

Pel que fa a millores en centres educatius de la comarca s’han realitzat actuacions  a 19 centres educatius de la Ribera Alta per valor de 526.815 euros. A part dels d’Alzira, s’han millorat escoles i instituts d’Alberic, Algemesí, Alginet, Antella, Benifaió, Catadau, Cotes, Guadassuar, la Pobla Llarga, l’Alcúdia, Llombai, Sumacàrcer i Castelló.

Respecte a Edificant, el conseller Marzà ha aclarit que «és un pla viu, que varia de setmana a setmana, sempre incrementant-se, amb la incorporació continua de noves delegacions de competències a ajuntaments i finançament per part nostra. A dia de hui en la Ribera Alta ja hem fet delegacions de competències a 9 ajuntaments per a realitzar 10 actuacions per valor de 7,7 milions d’euros».

Entre les 10 actuacions d’Edificant es contempla la construcció de 3 centres educatius nous: l’IES Guadassuar de Guadassuar, el CEIP Vicente Blasco Ibáñez de Rafelguaraf i CEIP Pare Gumilla de Càrcer. 

Visita al CEIP Federico Garcia Lorca d’Alzira

Els representants institucionals han visitat aquesta escola de la capital de la Ribera Alta, on s’ha millorat l’eficiència energètica amb el canvi de portes i finestres mitjançant el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles, que financia la Diputació de València i que compta amb la col·laboració amb la Conselleria d’Educació, Investigació Cultura i Esport.

Tradicionalment s’ha considerat el Cartoixà, de Joan Roís de Corella com una mera traducció de la Vita Christi, escrita en llatí pel monjo cartoixà d’origen alemà, Ludolf de Saxònia a la fi del segle XIV i un dels principals manuals de meditació tardomedievals. El Cartoixà seria per tant una anàlisi rigorosa i profunda que va servir per tal de facilitar la comprensió de la religió catòlica a la població. Aquest interessant llibre se presenta el proper dimarts 13 de novembre en l’Aula Capitular del Centre del Carme de Cultura Contemporània a les 19.00 hores i comptarà amb la presència de l’autor, Joan Maria Furió Vayà, del catedràtic de Filologia Catalana de la Universitat de València, Antoni Ferrando, i del subdirector del Magnànim i també filòleg, Enric Estrela. El llibre està a la venda en la pàgina web.

L’obra és una de les més extenses de la literatura valenciana, impresa en quatre llibres o volums a les acaballes del segle XV, la postrema de l’autor valencià. Aquest assaig, basat en la tesi doctoral de Furió, aporta com a garantia d’estudi la comparació en dues columnes paral·leles del text llatí del qual parteix el Cartoixà, la Vita Christi de Ludolf de Saxònia, amb el valencià, per poder identificar així la tasca que realitza Roís de Corella sobre l’obra llatina, a fi de descobrir eliminacions, incorporacions o discrepàncies, on trobar les preferències literàries, teològiques i socials de l’escriptor valencià. Aquest llibre es basa majoritàriament en exemples recollits en el tercer llibre del Cartoixà, sense que açò signifique que s’haja prescindit de fer una ullada, allà on ha calgut intensivament, a la resta de volums de l’obra.

Joan Maria Furió Vayà és doctor en Filologia Catalana per la Universitat de València i professor a la Universitat Catòlica de València Sant Vicent Màrtir, on exerceix la seua tasca docent des de fa més d’una dècada en les matèries de llengua i literatura valencianes. Al llarg de la seua carrera com a investigador ha publicat nombrosos articles en revistes especialitzades i de divulgació sobre la literatura de l’Edat Mitjana i Moderna. Aquest llibre, però, representa la seua primera monografia, i justament sobre el darrer del autors del Segle d’Or, Roís de Corella, el que va conformar l’obra més prolixa d’aquest període: el Cartoixà.

Més informació Institució Alfons el Magnànim.

El Circuit Ricardo Tormo de Cheste estrenarà el cap de setmana del 16 al 18 de novembre, durant la celebració del Gran Premi de Motociclisme, un sistema pioner de gestió d'emergències per a previndre i donar la resposta més àgil als incidents que puguen registrar-se tant en el recinte com a l'entorn del Circuit, incloses les carreteres d'accés i els nuclis de població propers.

Aquest projecte ha sigut desenvolupat per la Diputació de València, a través de l'àrea d'Informació Territorial de Divalterra i el Consorci Provincial de Bombers. Es tracta d'un servidor cartogràfic que utilitza tecnologia GIS i inclou les dades procedents del Pla d'Autoprotecció del Circuit, i es presenta de manera digital a través de qualsevol equip informàtic. D'aquesta manera, s'agilitzen les consultes i es disposa al moment de tota mena d'informació d'utilitat per a donar resposta a les emergències.

A més, des del Consorci Provincial de Bombers es donarà accés a aquesta eina informàtica a tots els organismes implicats a garantir la seguretat en la concentració esportiva, com a Delegació de Govern, Guàrdia Civil, Generalitat Valenciana i la seguretat del Circuit mateix, amb la finalitat d'assegurar una màxima coordinació entre totes les parts.

L'oficial cap de Prevenció del Consorci Provincial de Bombers de València, Jorge Sánchez, explica que “la quantitat d'informació que ens aporta, agilitza de manera molt important la presa de decisions en moments en els quals cada segon que es guanye pot ser vital”.

Sánchez indica que “a Espanya no hi ha cap organisme amb una eina GIS tan potent com aquesta per a la gestió d'emergències” i avança que “ja s'està treballant per a aplicar-la a altres infraestructures com els edificis de la Universitat, Metrovalencia, les Falles, etc”.    

Cartografia i bases de dades en format digital

L'eina GIS ha sigut desenvolupada per l'àrea d'Informació Territorial de Divalterra, al costat de personal tècnic del Consorci Provincial de Bombers. El director del Projecte, Antonio Mas, explica que “el procés s'ha desenvolupat en completa coordinació amb el Consorci de Bombers, per a assegurar que les funcionalitats que s'anaven desenvolupant des de Divalterra eren les que realment resultaven d'utilitat per a ells”.

Per a això, es va recopilar tota la documentació existent, que estava en format paper, i després de la definició dels termes i cartografia a implementar, es va procedir a elaborar tots els mapes en format digital. Una vegada implementada la part gràfica, es va procedir al bolcat de tota la documentació recopilada.

Així, recull imatges i dades detallades sobre els accessos i eixides del recinte, elements de protecció, recorregut fins als accessos, rutes d'evacuació, graderies, locals, recintes i edificis, i també totes les activitats de risc d'empreses pròximes, així com el possible transport de mercaderies perilloses.

D'aquesta manera, aquest servidor cartogràfic permet, davant una emergència, saber en quin punt exacte s'ha produït l'incident i a quina distància es troben els accessos i eixides més properes, quin és el recorregut, els hidrants més pròxims, les característiques de la infraestructura on s'ha produït, si existeixen elements confrontants o les zones industrials pròximes i els seus plans d'evacuació, entre una altra informació d'utilitat.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, participaran demà dimarts 13 de novembre a la jornada ‘Bancs de terres de gestió municipal a les comarques valencianes’ que organitza l’àrea de Medi Ambient de la institució provincial.

La jornada estarà centrada en el paper dels bancs de terra com ferramentes de promoció i revitalització del medi rural, es celebrarà al Centre Cultural La Beneficència a partir de les 9 hores.

El diputat Josep Bort serà l’encarregat d’obrir la sessió a les 9.30 hores junt amb Consol Castillo, regidora d’Agricultura, Horta i Pobles de València de l’Ajuntament de València. La vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, intervindrà a les 13.30 hores per clausurar la sessió.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimarts, 13 de novembre de 2018

Lloc: Centre Cultural La Beneficència, c/ Corona, 36, València

Hora:9 hores

Amb la col·laboració del Patronat Provincial de Turisme de València (València Turisme) i la seua aposta turística i gastronòmica ‘Del Tros al Plat’, centrada en el consum de productes autòctons, l'Associació d'Empresaris Hostalers i Balnearis de la Platja de les Arenes ha organitzat, el pròxim 19 de novembre, una jornada formativa professional en la qual es visitarà la Llotja de València.

De la mà de la Confraria de Pescadors, el recorregut s'iniciarà amb una visita guiada a la Llotja de València per a conèixer la seua història, funcionament, tipus d'embarcacions, les seues curiositats i tradicions, així com les diferents arts i tècniques de pesca. Posteriorment, els assistents podran presenciar, en directe, la subhasta del dia. També es podrà contemplar l'arribada i atraque de la flota a port, repleta de marisc i peix d'alta qualitat.

Després de la visita, a l'Hotel Balneari les Arenes el Patró Major de la Confraria de Pescadors, José Manuel Pastor Moliner, realitzarà una xarrada formativa, seguida d'una degustació de 3 varietats d'arrossos valencians, DACSA, amb peix, i/o marisc de temporada a càrrec dels cuiners de la Marítima (Grupo la Sucursal), Restaurant Sorolla (Hotel Balneario Las Arenas) i Restaurant Tridente (Hotel Neptuno). Tot això maridat amb vins del celler NODUS. La jornada es tancarà amb una degustació de còctels elaborats per establiments d'Associació d'Hostalers Platja de les Arenes.

Amb aquesta activitat, el Patronat Provincial de Turisme de València i l'Associació d'Hostalers de Platja de les Arenes, clausuraran les V Jornades Gastronòmiques d'Arrossos Mariners que se celebren a la Platja de les Arenes des del passat 3 de novembre, amb un balanç molt positiu fins avui que reforça la consolidació definitiva d'aquest gran esdeveniment dedicat a l'arròs mariner.

Aquestes jornades compten amb el suport del Patronat Provincial de Turisme de València (València Turisme), Del Tros al Plat i amb la Fundación Turismo València, així com amb el patrocini de Hotel Las Arenas, Heinekenn, Arroz Dacsa y Bodegas Nodus. Y con las colaboraciones de Makro, Frutas Alabau, Japofish, Muñoz Bosch, Carmencita, Stracto, Cafento, FASCV, cubellspubliregals, Unipro, S.G.I. Drinks i Pàrquing Passeig de Neptú, que oferirà descomptes en l'aparcament als qui consumisquen el menú de les jornades.

La Diputació de València constitueix aquest dimecres, 14 de novembre, la Xarxa de Municipis Protegits contra la Violència de Gènere. Després de la constitució d'aquesta Xarxa, impulsada per l'àrea d'Igualtat i en la qual ha treballat personal de diferents àrees de la corporació provincial, la diputada Isabel García farà lliurament de les plaques que reconeixen el treball dels primers ajuntaments adherits a aquesta iniciativa, oberta a la resta de municipis de la província. 

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimecres, 14 de novembre de 2018

Lloc:Saló de Reines de la Diputació, Plaça Manises, 4

Hora:10.15 hores

Els veïns i veïnes de Guadassuar, a la Ribera Alta, ja circulen per la nova travessia de la Gran Via, principal via del municipi que compta amb 900 metres i que creua d’est a oest tota la localitat. La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha visitat junt amb l’alcalde de la localitat, Voro Montañana,  la millora realitzada a la travessia que s’ha realitzat amb una inversió de 81.709,88 euros per part de la institució provincial. 

Maria Josep Amigó ha manifestat durant la seua visita que “aquests tipus de treballs per part de la Diputació són indispensables per a millorar la vida al carrer dels veïns i veïnes de la localitat i reforçar la seguretat vial dels conductors i conductores, així com dels vianants”.

La realització de les obres de millora han estat dividides en dos fases, en una primera instància amb el fresat d’uns 8 cm, per tal d’anivellar tota la travessa i llevar els clots i bonys que havien sorgit per la crescuda de les arrels dels jardins limítrofs, i la segona fase ha estat l’asfaltat. Les obres comeses s’han realitzat d’una manera molt ràpida i amb una gran professionalitat, tal i com ho ha expressat l’alcalde de Guadassuar, Voro Montañana.

“Esta millora ha estat durant molts anys una demanda per part dels veïns i les veïnes de Guadassuar atès que es tracta d’una via que travessa i vertebra tot el municipi”, ha assenyalat Montañana, i ha continuat “es d’agrair la rapidesa en que s’han realitzat els treballs de fresat i asfaltat i la dedicació realitzada per part de la Diputació de València”.

Per altra banda, els trams centrals de la Gran Via i els pins, serà ciutadania del municipi qui decidirà, entre cinc models diferents, de com serà la nova Gran Via. Les propostes ja estan estudiades i dissenyades per una empresa especialitzada i pròximament s’informarà als veïns i veïnes de com es durà a terme aquesta votació, així ho ha fet saber l’Ajuntament de Guadassuar.

El Butlletí Oficial de la Província (BOP) ha fet oficial la resolució definitiva de les subvencions a diferents ajuntaments per a les actuacions de ciutats intel·ligents, Smart Cities. En total 16 municipis han estat seleccionats per a fer de les seues localitats, Smart Cities: La Pobla de Vallbona, Torrent, Carcaixent, Vilamarxant, Faura, Loriguilla, Picanya, Bétera, Meliana, Alcàsser, Cullera, Benagéber, Requena, Paterna, Sagunt i Marines.

La convocatòria tenia un pressupost de 250.000 euros per aquest any, i l’objectiu era concedir fins a 20.000 euros per iniciativa, amb una subvenció del 80% per part de la Diputació de València. Aquests diners estan destinats a la compra, instal·lació i configuració de dispositius intel·ligents que s’integren en la plataforma de la institució provincial, per tal de recollir dades per a poder analitzar-les i millorar, així, l’eficiència de multitud de serveis municipals, com ara eficiència energètica en edificis i piscines; enllumenat públic; rutes escolars segures; afluència de persones; gestió de la mobilitat; gestió de l’aigua i del so; passos de vianants intel·ligents; aparcament; i risc intel·ligent.

El diputat de Modernització, Iván Martí, ha assenyalat que “amb estes ajudes farem possible que els ajuntaments enceten noves línies de treball, que ens situaran a la avantguarda tecnològica”. I ha afirmat que “per a fomentar l’ estratègia d’Smart Cities de les entitats locals de la província, la Diputació ha posat en marxa aquesta línia de subvencions per a l’adquisició de dispositius intel·ligents, que enviaran les dades recollides a la plataforma de la Diputació”.

A més, mitjançant aquesta convocatòria, la institució provincial vol ajudar als ajuntaments, mancomunitats de municipis i entitats locals menors perquè puguen dotar-se de tecnologia adequada per optimitzar els serveis que ofereix la plataforma Smart. Així com “poder comparar l’eficiència d’un mateix serveix entre tots els municipis d’una mateixa província és un repte que, fins ara, no s’aconseguit, i que permetrà realitzar bones pràctiques i aconseguir millores de serveis, cost, sostenibilitat i orientació a la ciutadania”, ha remarcat Martí.

Gran participació dels ajuntaments

A la convocatòria es presentaren un total de 50 sol·licituds de 38 municipis diferents. La valoració, que ha estat realitzada per a seleccionar les abans esmentades localitats, ha tingut en compte exclusivament criteris tècnics que estaven prèviament anunciants a la convocatòria.

El programa de bancs de terres que impulsa la Diputació a les comarques de València des de 2015 ja proporciona el seu suport tècnic a 43 municipis per tal de desenvolupar aquests registres de terrenys abandonats, i compta amb 89 parcel·les disponibles a la plataforma provincial. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, han participat a la jornada ‘Bancs de terres de gestió municipal a les comarques valencianes’, unes ferramentes que, en paraules de la vicepresidenta, “són clau per buscar una solució a totes les terres fèrtils que han caigut en desús”.

Durant la cloenda d’aquesta jornada, Maria Josep Amigó ha destacat que “les terres conreables que s’han abandonat són un problema per als nostres pobles i veïns, perquè a banda de no generar economia, acumulen brutícia, fan proliferar plagues i destrossen el paisatge”. Amigó ha subratllat que “hem de ser capaços de canviar les dinàmiques negatives actuals i posar en marxa altres de positives que facen avançar la nostra agricultura cap a un nou horitzó més esperançador”, i ha afegit que “posar aquestes terres a disposició de persones interessades en crear xicotetes empreses i dedicar-se a l’ofici de llaurador és el principal objectiu, i és en benefici de tots”.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha incidit per la seua banda que “els camps abandonats són un greu problema i posar-los a disposició de gent que vol incorporar-se a l’agricultura, dinamitzar àrees d’interior, revitalitzar un poc l’economia i  combatre el despoblament, són elements essencials que ens preocupen no sols a la Diputació de València sinó a molts ajuntaments de la província, i és per això que hem creat esta ferramenta dels bancs de terres per posar en contacte a demandants de terra i gent que no la pot treballar”.  

Segons ha afirmat Josep Bort, “els bancs de terres són un element molt important per a dinamitzar l’agricultura i posar en valor uns recursos que estan dilapidats actualment”. “A més, posar les terres a treballar ajuden a disminuir el risc d’incendis, un factor molt important en els actuals escenaris de canvi climàtic, i també per al control de plagues i la seua propagació”, ha afegit el diputat.

La jornada s’ha celebrat al Centre Cultural La Beneficència i ha estat centrada en el paper que tenen els bancs de terra com a ferramentes de promoció i revitalització del medi rural. El programa de la sessió ha estat dirigit a personal municipal d’ajuntaments de les comarques de València i ha abordat aspectes com el programa d’impuls d’aquests bancs per part de la Diputació als últims tres anys, així com també la figura d’aquests registres municipals de terres abandonades dintre de la nova legislació d’estructures agràries de la Generalitat Valenciana.

El seminari ha servit també per compartir diverses experiències de bancs de terres municipals que s’han dut a terme a municipis com La Pobla de Vallbona, Ontinyent o València alhora que també s’ha debatut sobre el camí a seguir en el futur d’aquestes ferramentes i els canvis necessaris per optimitzar els seus resultats.

Una ferramenta per a l’agricultura ecològica urbana

El programa del banc de terres de la Diputació ha ajudat a 43 municipis valencians a difondre i desenvolupar aquesta iniciativa per a impulsar l’agricultura ecològica urbana. La Diputació de València compta amb una plataforma informàtica per a facilitar als ajuntaments valencians la gestió d’aquest registre i col·labora amb el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI) en la dinamització dels bancs.

Els bancs de terres municipal es crea com un recurs per als propietaris de parcel·les amb capacitat agrícola, una alternativa laboral per als qui poden conrear-les i un recurs contra l'abandó d'aquests terrenys. Amb l'ús d'aquest banc es genera un impacte positiu en l'àmbit mediambiental, econòmic i social. Aquests bancs de terres constitueixen un registre administratiu municipal, de caràcter públic, que facilita el contacte entre els propietaris de parcel·les aptes per a l'explotació agrícola i les persones interessades en arrendar-les per al cultiu.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, presenta en roda de premsa, el pròxim dijous 15 de novembre, a les 12.00 hores, a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència, el disc gravat per les bandes de música guanyadores del XLI Certamen de Bandes de la Diputació de València i les partitures del ‘Retrobem la Nostra Música’.

Acompanyaran al diputat, el president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana, Pedro Rodríguez; el president de la Confederació Espanyola de Societats Musicals, Vicent Cerdà; el cap del servei de Cultura, Josep Vidal; i els assessors musicals de la Diputació de València, Vicent Soler i Pablo Sánchez.

El disc del Certamen de Bandes de la Diputació de València comptarà amb les gravacions de la Societat Artístico-Musical de Picassent, la Unió Musical Santa María de El Puig; la Banda Artístico-Cultural de Montaverner, l’Associació Música Jove de València; i la Unió Musical de Benaguasil. Per la seua banda, les partitures del ‘Retrobem la Nostra Música’ es facilitaran a les bandes de música que així ho han sol·licitat, per tal d’enriquir el seu repertori amb compositors valencians.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dijous, 15 de novembre de 2018

Lloc: Sala Alfons el Magnànim, Centre Cultural La Beneficència

Hora: 12.00 hores