El dilluns 3 de desembre es farà pública la presentació de les primeres querelles per tortures a València, patides en la Prefectura de Policia de la ciutat durant la dictadura franquista. La roda de premsa se celebrarà a les 11:30 hores en el Saló del Magnànim de la Beneficència on intervindran, entre altres, Rosa Pérez Garijo, diputada de Memòria Històrica, Llum Quiñonero, de la Plataforma de suport a la Querella Argentina i Juan José López Hernando, un dels querellants.

Aquestes querelles s'emmarquen en les iniciatives que es duen a terme des de la CEAQUA (Coordinadora estatal de suport a la Querella Argentina contra crims del franquisme) i la seua organització a la Comunitat Valenciana.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dilluns, 3 de desembre de 2018

Lloc:Saló del Magnànim de la Beneficència. Carrer Corona, 36

Hora:11.30 hores

La Diputació de València treballa en un decret mitjançant el qual es preguntarà al Consell Jurídic Consultiu (CJC) per les qüestions tècniques sobre el concurs públic per a la gestió del cicle de l'aigua, així com la millor opció per al futur de l'empresa mixta Egevasa, que en l'actualitat té un 49% de capital privat a través de l'empresa Aigües de València i un 51% de titularitat pública sota la responsabilitat de la corporació provincial.

Arran de la presentació aquest divendres d'una moció en el ple per part del grup popular sobre Egevasa, el president ha retrocedit fins a l'origen de l'empresa per a explicar la seua evolució des de 1998 i proposar la consulta al CJC com una opció de consens entre la pràctica totalitat dels grups polítics representats en la Diputació, els tècnics de la corporació i els responsables de l’EPSAR, l'entitat de sanejament d'aigües residuals del Consell, que qüestiona el conveni signat fa dues dècades entre els ens autonòmic i provincial.

Gaspar ha assumit la seua responsabilitat en la Diputació i Egevasa i ha defensat la consulta tècnica com “la millor opció per a resoldre el futur de l'empresa des del diàleg i el consens, amb la legislació a la mà”, al mateix temps que s'ha dirigit als representants dels treballadors d’Egevasa per a demanar-los paciència i confiança en la gestió de l'actual equip de govern provincial, que “abans de res té clar que el primer són les persones i garantir la continuïtat dels llocs de treball, com vam fer en Divalterra”.

Després de reunir-se aquest dijous amb els responsables d’Egevasa, tècnics de la corporació i representants de l’EPSAR, Gaspar ha rebut als treballadors en el seu despatx després del ple d'aquest divendres, on els ha demanat “confiança en aquest president que comprén el nerviosisme, però farà tot el possible per a defensar els interessos d'una plantilla que és part de la Diputació i per tant la meua responsabilitat”. El president ha recordat als representants dels treballadors d’Egevasa el cas recent dels seus companys de Divalterra i ha insistit que tinguen paciència i confien en la seua gestió perquè està en joc la seua honorabilitat.

Reconstrucció cronològica

La moció sobre el futur d’Egevasa ha centrat la sessió plenària de novembre en la Diputació. El president, que aposta “pel silenci mentre hi haja tant soroll i no escoltem als que millor coneixen l'assumpte, que són els que han de pronunciar-se”, ha reconstruït cronològicament la privatització en 1998 de part de l'empresa abans de demanar a les diputades i diputats que recapacitaren sobre la idoneïtat de votar una moció sense els informes jurídics oportuns.

Gaspar ha assegurat que “el problema de la gestió de les depuradores ve des de fa temps, des del moment en què la Diputació va seleccionar al soci privat per a vendre el 49% d’Egevasa”. En aquell concurs públic dels anys 90, Vaimosa va comprar aqueix 49% de l'empresa pública, i després de molts informes a favor i en contra al llarg d'aquests anys, Toni Gaspar es va reunir aquest dijous amb totes les parts implicades per a “llançar llum al conflicte de les depuradores des del diàleg i per damunt de tuits o declaracions altisonants”.

El que hui està en dubte és si aquell concurs habilita qualsevol licitació i quins treballs pot encarregar la Diputació a Egevasa, i per això s'opta per la via de consultar al CJC a través d'una pregunta concreta que puga resoldre aqueix dubte. “A partir d'aqueix moment, amb una seguretat jurídica, aquest president anirà on siga necessari per a defensar als treballadors i l'empresa, que és de la Diputació”, ha conclòs Gaspar.  

El diputat de Cooperació Internacional, Emili Altur, s’ha reunit amb la directora general de Cooperació i Solidaritat, Antonia Moreno, amb l’objectiu de col·laborar conjuntament les dos administracions en polítiques de cooperació.

El responsable de Cooperació Internacional, Emili Altur, ha assenyalat que “des de l’àrea ens comprometem a estudiar nous projectes per tal d’impulsar noves polítiques que servisquen per a millorar la vida de les persones i avançar en el desenvolupament social i econòmic de països en vies de desenvolupament, i també en el nostre territori”.

Durant la reunió, tant el diputat provincial com la directora general de Cooperació, han posat en valor les línies d’actuació que estan realitzant ambdues administracions i també, de presentar les polítiques de cooperació al desenvolupament que s'estan duent a terme des de la Generalitat Valenciana, així com per a conéixer les activitats que des de l’àrea de Cooperació Internacional de la Diputació s’estan duent endavant, de manera que es puguen establir sinergies entre les distintes administracions, les quals puguen servir per a orientar el desenvolupament i planificació de possibles accions conjuntes o coordinades en el dit àmbit.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó,  assistirà el proper dilluns 3 de desembre a la presentació que realitzarà la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, del nou Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València i el nou Consell de l’Horta, en el que la Diputació de València tindrà representació.

L’acte tindrà lloc a l’Agromuseu de Vera de València el proper dilluns 3 de desembre a les 11.50 hores.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 3 de desembre de 2018

Lloc: L’Agromuseu de Vera, C/ Església de Vera, 15, 46022 València

Hora: 11.50 hores 

El termini de sol·licituds serà des de l'1 de desembre fins al 20 de desembre del 2018.

Es convoquen cinc beques de col·laboració per al 2019. Concretament, són dos beques per a llicenciats en Arquitectura, grau en Arquitectura o grau en Fonaments de l'Arquitectura; dos per a llicenciats en Dret o grau en Dret, i una per a llicenciats o grau en Ciències del Treball o grau en Relacions Laborals i Recursos Humans.

Les sol·licituds hauran de presentar-se dirigides al president de la Diputació de València.

La duració de les beques serà des de la data d'efectes de l'adjudicació l'any 2019 fins al 31 de desembre del 2019.

BOP de divendres 30 de novembre del 2018 (veure anunci) 

El pròxim dimecres 5 de desembre de 2018, als patis del Centre Cultural La Beneficència, tindrà lloc una roda de premsa amb motiu de la inauguració de l’exposició ‘En tierra de nadie’. La roda de premsa, amb l’objectiu de presentar aquesta mostra als mitjans de comunicació, tindrà lloc a les 17.00 hores i comptarà amb la participació del diputat de Cultura, Xavier Rius; el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit; i els representants de CEAR-País Valencià, Jaume Durà i Ángela Nzambi. A continuació, a les 18.30 hores, tindrà lloc la inauguració de l’exposició.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València, que ja ha manifestat la seua especial sensibilitat a l’hora d’abordar els problemes socials derivats de les migracions, col·labora amb CEAR, impulsora de la mostra, acollint a les dependències del Centre Cultural La Beneficència l’exposició ‘En tierra de nadie’, que es podrà visitar fins al 23 de desembre de 2018.

‘En tierra de nadie’ és una instal·lació que trasllada als i les visitants a un lloc, el de les fronteres, on la violència i la impunitat queden per damunt dels drets i les vides de les persones. En un moment en el qual prop de 65 milions de persones es veuen obligades a abandonar les seues llars, el filferro i el formigó dominen un paisatge amb més de 70 murs fronterers, on els drets humans són sistemàticament vulnerats.

Aquesta exposició és el resultat de quatre missions d’observació dutes a terme per CEAR a Grècia, Itàlia, la frontera sud d’Espanya amb Marroc i Mèxic, i forma part de l’ ‘Observatorio del derecho de asilo, las migraciones forzadas y las fronteres’, finançada per l’Agencia Extremeña de Cooperación Internacional (AEXCID).

NOTA ALS MITJANS

RODA DE PREMSA:

Dia: Dimecres, 5 de desembre de 2018

Lloc: Centre Cultural La Beneficència

Hora: 17.00 hores

INAUGURACIÓ:

Dia: Dimecres, 5 de desembre de 2018

Lloc: Centre Cultural La Beneficència

Hora: 18.30 hores

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’àrea de Cultura, presenta el dimarts, 4 de desembre, a les 18.30 hores, el llibre Josep Melcior Gomis i la cançó lírica de saló. Una aportació valenciana al primer romanticisme musical europeu, de Miquel Àngel Múrcia i Cambra. L'acte es realitzarà a l'auditori del Conservatori Professional de Música Josep Melcior Gomis d'Ontinyent (plaça de la Coronació, 27) amb la participació, junt amb l'autor, de Ruth Revert Lledó (professora de cant i cap del Departament de Vent del Conservatori). A continuació Mònica Grau, Maia Juan i Mar Fernández, alumnes de cant del CPM d'Ontinyent, i el Cor d'Ensenyament Professional, dirigit per Inés Vila, amb l'acompanyament al piano de Joan Josep Albinyana, interpretaran diverses peces musicals obra de Gomis. El llibre de Múrcia, prologat pel professor Francisco Carlos Bueno (Universitat de València), s'ha publicat dins de la col·lecció Compendium Musicae i, com tots els títols del Magnànim, es pot adquirir a les llibreries i també online.

Òperes que competien amb les de Rossini

Josep Melcior Gomis i Colomer (Ontinyent 1791-1836) és un dels compositors més interessants del primer romanticisme europeu i, alhora, un gran desconegut. Múrcia realitza un recorregut per la biografia del músic d'Ontinyent i la relaciona amb la seua producció musical, prolífica i poc coneguda.

Després de la seua formació a València, Gomis es traslladà a Madrid on va compondre himnes patriòtics, entre ells l'Himne de Riego, l'obra per la qual és més recordat. Més tard, les seues idees polítiques (era un partidari convençut de la revolució liberal) l'obliguen a exiliar-se a París i Londres, ciutats on el valencià entra en contacte amb el primer romanticisme europeu. Cultivà l’exitós gènere de música lírica de saló a París i Londres i les seues òperes rivalitzaren en èxit popular amb les de Rossini. Al llibre Múrcia realitza una anàlisi biogràfica i estilística de la producció musical de saló, així com l’edició crítica de partitures de cançons gomisianes; en definitiva, una reivindicació de la producció de Gomis, un dels patrimonis sonors europeus més interessants que romania quasi ignot.

Especialista en Gomis

Miquel Àngel Múrcia i Cambra (Ontinyent, 1982) és compositor i investigador, títol superior en composició musical  i llicenciat i doctor en Història amb una tesi sobre el compositor valencià Josep M. Gomis. Les seues investigacions han estat vinculades a les relacions entre música, identitat, biografia i cultura. Pel que fa a la seua vessant com a compositor, la seua música ha estat estrenada per destacades agrupacions com ara Carnegie Contemporary Ensemble, Ensemble Col Legno i Interensemble, entre d’altres.

Més informació Institució Alfons el Magnànim.

Les primeres sis querelles per tortures en la Prefectura de Policia de València han sigut presentades per la Plataforma de Suport a la Querella Argentina, CEAQUA, amb suport de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes de la Repressió durant la Guerra Civil i el Franquisme de la Diputació de València. Els querellants formen part d'un grup de 15 persones detingudes en 1971 i atribueixen a Benjamí Solsona, membre de la Brigada Polític-Social de València, vexacions i tortures durant els 19 dies de la seua detenció.

La diputada d'Inclusió Social i Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha recordat que la corporació ja va mostrar el seu suport a la querella argentina en una moció presentada en el ple provincial, amb la finalitat d'evitar que aquests crims queden impunes. “Estem molt contents d'haver pogut recolzar aquesta querella; és un dels nostres objectius que aquest tipus d'iniciatives arriben als tribunals perquè puga haver-hi justícia i reparació”, ha assenyalat Pérez Garijo.

En la mateixa línia s'ha pronunciat Vicent Galiana, representant de l'Oficina d'Atenció a les Víctimes, qui ha recordat que la Diputació ha estat col·laborant amb la cooperativa jurídica a càrrec de la demanda amb l'intercanvi d'informació “per a donar-li més cos a la querella”.

Delictes de lesa humanitat

Guillermo Noguera, un dels advocats dels querellants pertanyent a la cooperativa jurídica El Rogle, ha explicat que en els documents destaca el sadisme de Solsona i com les seues tortures s'enclaven dins dels delictes de lesa humanitat per ser actes “organitzats i sistémicos cap a col·lectius contraris a la dictadura franquista”. L'advocat ha recordat que les detencions es van produir per pertinença al Partit Comunista i que, per tant, “és un tipus de delicte que no hauria de prescriure”.

Per la seua banda, la portaveu de la plataforma Acció Ciutadana contra la Impunitat del Franquisme, Llum Quiñonero, ha lamentat que la justícia argentina siga l'única que obri les portes a les persones víctimes de la repressió franquista i ha agraït l'esforç dels querellants i de la corporació provincial per “seguir lluitant en la necessitat d'aprofundir en aquesta democràcia”.

També han estat presents en l'acte els propis querellants. En la seua representació, José Gálvez ha destacat que aquesta querella “no és una forma de venjança” sinó de necessitat de reparació de “una societat traumatizada”. “La democràcia no va venir caiguda del cel, es va aconseguir en el carrer i amb la mobilització i precisament va ser aqueixa mobilització la que va fer que ens detingueren”, ha afegit Gálvez, qui ha acabat apuntant que l'engegada d'aquesta querella “és un xicotet èxit per a tota la societat”.

El Consell de l’Horta de València i el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València s’han presentat a l’Agromuseu Vera de València per part de la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián; pel director General d’Agricultura, Ramaderia i Pesca,
Roger Llanes, i pel secretari autonòmic d’Agricultura i Desenvolupament Rural, Francisco Rodríguez. La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha assistit a l’acte atès que la institució provincial forma part del Consell de l’Horta de València, així com també l’Ajuntament de València.

Amigó, ha manifestat  que “és molt important per a nosaltres que les administracions publiques, tant la Conselleria, com la Diputació, com els ajuntaments, treballem per la nostra Horta perquè estem en deute en tots els llauradors i llauradores que han fet possible que avui l’horta encara siga una realitat i la nostra obligació com a administracions es preservar-la i salvar-la”. I a continuat, “el que volem es que els llauradors i llauradores visquen dignament de la terra i  per això tenim que implicar-nos per tal de poder crear, des d’aquest Consell de l’Horta totes aquelles iniciatives que puguen ser una realitat, que el llaurador i la llauradora puguen viure dignament de la terra”.

Aquest Consell, que estarà constituït, tal i com ha assenyalat Cebrián, entre els mesos de febrer i març de 2019, i que ha estat possible gràcies a la Llei de l’Horta de València aprovada el passat mes de març, tindrà com a principals funcions elaborar el Pla de Desenvolupament Agrari de l’Horta de València que haurà d’estar aprovat per tots els qui conformen part, que seran els 44 municipis que formen part de l’Horta.

També, adquirir o arrendar terrenys, així com béns mobles o immobles, materials i immaterials, necessaris per al compliment dels fins; obtenir recursos i ajudes tècniques i econòmiques provinents d’altres institucions tant públiques com privades, com dels fons provinents de la Unió Europea. Promoure i gestionar un servei de guarderia rural, en coordinació i cooperació amb la policia local dels municipis de l’àmbit de l’Horta de València que garantisca la seguretat de les explotacions; prestar serveis d’assessorament i fomentar la formació professional agrària a les persones que es dediquen a l’agricultura i fomentar d’aquesta manera que garantisquen un relleu generacional adequat.

Per la seua banda, Cebrián, ha assenyalat que “aquest nou Consell configurarà una Horta rendible i valorada i per això és necessari dotar-la d’una marca pròpia però, perquè puga anar endavant hem de realitzar un gran treball conjuntament i convertir-ho en millores tangibles i al mateix temps en una realitat”. També la consellera d’Agricultura, ha mostrat la seua gratitud a la Diputació de València per “l’esperit de col·laboració i cooperació que ha sigut fonamental, per eixe coneixement directe dels municipis i del que passa al territori. Ha estat molt important també, a l’hora de començar el Pla de Desenvolupament Agrari i de la constitució del Consell, així com poder parlar amb la gent, tenir una participació prèvia, oberta en els municipis, en el sector i per això l’ajuda de la Diputació ha estat molt important, i no sols per fer el diagnòstic, si no també, per a prioritzar aquelles mesures o accions que són necessàries a curt termini”.

S'ha aprovat el decret amb els noms del membres del Tribunal que ha de jutjar el concurs públic per a la concessió de BEQUES DE l’ÀREA DE CULTURA 2019, i que figuren al següent enllaç: DECRET.