Donar visibilitat a les dones artistes valencianes, reivindicar el seu treball i la seua vàlua, així com reflectir el suport que les pensions de la Diputació de València van suposar per a l'impuls de les seues carreres. Aquest és el principal objectiu de la secció ‘Dones artistes en la Diputació. Noves narratives entorn de l'art contemporani’, emmarcada dins de l'exposició itinerant ‘Memòria de la Modernitat’, que actualment pot visitar-se a la Casa de Cultura d'Ontinyent.

La dona com a artista o com a font d'inspiració per a l'art. Ambdues opcions són vàlides per a confirmar el protagonisme que l'exposició amb els tresors artístics de la Diputació concedeix a les dones. Segons explica Mireia Ferrer, professora de la Universitat i una de les comissàries de ‘Memòria de la Modernitat’, “és necessari traçar una genealogia de les artistes valencianes, mostrar i emfatitzar la seua presència en aquests certàmens, ja que elles no han comptat amb el degut protagonisme en els grans relats que la historiografia ha realitzat sobre l'art valencià del segle XX”.

Aquesta és una de les potencialitats de l'exposició amb un centenar d'obres del patrimoni artístic de la Diputació, que en paraules dels experts, “ajuda a reescriure la història de l'art valencià”. I en aqueixa història no poden faltar aquestes pensions de la corporació, que van constituir una plataforma per a la promoció i projecció de les artistes valencianes recentment titulades.

Pensions artístiques

Cal destacar que les pensions de la Diputació també van ajudar a desmuntar falsos mites sobre la vàlua i el talent de les dones artistes, les obres de les quals havien sigut invisibilizadas i menysvalorades. I és que, com explica la comissària de ‘Dones artistes en la Diputació’, “el sistema del tribunal i jurat, per a garantir la imparcialitat, va determinar utilitzar un sistema anònim de plica”. D'aquesta manera, “la decisió del jurat no estava determinada pel favoritisme o, en aquest cas, per la tradició que excloïa a les dones sense distinció com a precepte consuetudinari”.

En la dècada dels anys trenta i quaranta ja va haver-hi presència femenina en aquests concursos, però es va haver d'esperar fins als seixanta per a l'aparició de la primera dona pensionada per la Diputació, Aurora Valero. Va ser entre 1966 i 1968 quan es va produir l'autèntica irrupció de les dones, que van acaparar els premis de beques de la Diputació en les seues diferents seccions, on van destacar artistes expressionistes com a Fina Inglés, Carmen Mateu o Ángeles Marco.

També mereixen especial atenció les guanyadores de l'important Premi Alfons Roig: Carmen Calvo, Soledad Sevilla i Ángeles Marco, que van obtindre aquest reconeixement entre els huitanta i els noranta, època en la qual, per primera vegada en la història de l'art valencià, algunes d'aquestes grans artistes que havien sigut pensionades per la Diputació van començar a exercir la docència en la Facultat de Belles Arts.

Escala a Ontinyent

Des del passat 29 d'octubre, es pot gaudir a Ontinyent d'aquesta exposició itinerant que ha tingut un excel·lent acolliment en el seu pas per Requena, Alzira i Gandia, on porta acumulades més de 40.000 visites. La Casa de Cultura de la capital de la Vall d'Albaida albergarà aquesta mostra fins a febrer de 2019. En les tres primeres setmanes a Ontinyent, més de 2.000 persones han descobert ja el ric patrimoni artístic de la Diputació.

Una de les obres destacades de la selecció que s'exhibeix a Ontinyent és ‘Jove’ (1961), de la primera becada de la Diputació, Aurora Valero, en la qual es pot observar la preocupació per allò humà de l'artista amb certs tocs expressionistes. Així mateix, ‘Memòria de la Modernitat’ inclou altres importants obres creades per dones, com a ‘Obrers’ (1970), de Carmen Mateu, que aplica la tècnica mixta del collage; o ‘Rear window’ (2005), de Tania Blanco, en la qual l'artista juga amb la falsa il·lusió d'arquitectures omnipresents que envolten l'espai.

Quant a les obres inspirades per dones, cal destacar ‘Pescadores valencianes’, un dels treballs que millor defineix la trajectòria de Joaquín Sorolla i que s'ha convertit en la imatge de l'exposició de la Diputació al seu pas per Ontinyent.  

Hassane Ahouchar i Raquel Landín han sigut els grans protagonistes de la gala de lliurament de premis de la XXI edició del Circuit de Carreres Populars de la Diputació de València, que aquesta vegada s'ha celebrat en el Palau de Congressos. La diputada de Joventut, Igualtat i Esports, Isabel García, va acompanyar a les guanyadores i guanyadors de les diferents categories, en un esdeveniment amb presència d'entitats col·laboradores, clubs i ajuntaments, entre altres convidats.

Ahouchar i Landín, amb diversos triomfs a la seua esquena, no van ser els únics protagonistes d'un circuit que enguany han completat 252 ‘runners’. També van tindre el seu merescut reconeixement M.ª José Cano i Patricia Montalvo, que van completar el podi en la categoria general absoluta femenina, així com Khalifa Zharnoun i Luis Félix Martínez, segon i tercer respectivament en la categoria masculina.

El circuit de la Diputació, en la seua XXI edició, ha estat compost per huit carreres de 10K, una mitjana marató i tres grans fons, va començar el 21 d'abril amb la XXX Mitjana Marató Popular de la Vall de Segó i va finalitzar el passat 21 d'octubre amb la 10K més arrelada del circuit, la Pujada al Castell de Xàtiva, que va comptar amb al voltant de 800 participants.

En total, 252 corredors i corredores han completat en la present edició un circuit que compta amb diferents categories per a homes i dones de totes les edats, des de promeses a veterans. Respecte a la participació femenina, una de les grans prioritats de l'organització i la diputada Isabel García, s'ha mantingut un any més per damunt del 20%.

A més del lliurament de trofeus, durant la gala no van faltar els regals tècnics, un dels principals incentius d'aquest circuit per a reconéixer l'esforç dels ‘runners’. Aquesta vegada els ‘runners’ que han completat 8 proves s'han portat una samarreta personalitzada; els que han cobert 9 carreres han recollit el seu mocador; una dessuadora per a les corredores i corredors que han aconseguit la desena de carreres; i un paravent per als qui han aconseguit completar les 12 proves del circuit.

Participació i Igualtat

Per equips, The Kenyan Urban, Serrano Club Atletismo i Gaes Running han sigut els clubs vencedors en la categoria femenina, mentre que en la masculina han triomfat Gaes Running Team i Serrano Club Atletismo, en un Circuit que ha comptat amb la participació de més de 40 clubs. Quant a participació, han destacat el Club Deportivo Never Stop Running, la Colla El Parotet i el Club Deportivo Universitario Polideportivo de València, amb 28, 24 i 19 participants respectivament.

En aquest sentit, algunes carreres com la VII 10K Nocturna Platja de Gandia va comptar amb una massiva presència de més de 2.500 ‘runners’ o el XXXIX Gran Fons Siete Aguas, que va reunir a més de 1.200 participants. Per la seua part, la prova més llarga del Circuit, la mitja marató de La Vall de Segó, va reunir a 365 corredores i corredors.

En la línia d'incentivar la participació femenina en aquest circuit, aquesta edició ha comptat amb noves carreres 10K com les de Manises, Utiel i Benaguasil. I per a aprofitar la diversitat provincial també s'han inclòs unes altres, com el gran fons de la Pobla de Vallbona. Amb aquests canvis i novetats en el calendari, la corporació ha fet “una clara aposta per la vertebració del territori i la igualtat de gènere a través de l'esport”, segons explica la diputada Isabel García.  

Així mateix, la diputada ha destacat la importància de l'esport, que “ens dóna lliçons de tolerància i igualtat, ja que davant la línia de meta totes i tots som iguals”, i l'èxit de participació d'aquest circuit, que enguany ha comptat amb més de 12.000 corredores i corredors, la qual cosa, en paraules de García, demostra “la seua consolidació com un atractiu per als amants del ‘running’”.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita demà dimarts 27 de novembre el municipi de Ademús per a conèixer els avanços en el projecte per a la construcció d’un centre de dia i un taller ocupacional que impulsa la Diputació en col·laboració amb la Conselleria d’Igualtat i Polítiques Inclusives.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde d’Ademús, Ángel Andrés González, i per la resta de membres de la corporació municipal. A les 11 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal i la visita a l’espai on es construirà el centre de dia.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 27 de novembre de 2018

Lloc: Ajuntament d’Ademús

Hora: 11 hores 

El MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), centre depenent de l’àrea de Cultura de la Diputació, inaugura, el pròxim dijous 29 de novembre, a les 20.00 hores, el cicle expositiu ‘Mare dels Desemparats’, que es vertebrarà en tres exposicions, en tres sales diferents del museu, i que es podrà visitar fins al 24 de març de 2019. Aquesta nova aposta expositiva pretén repassar i reconstruir la història social i cultural; la iconografia i la significació de la ‘Mare de Déu dels Desemparats’ al llarg dels seus, pràcticament, sis segles de devoció a la ciutat de València. El diputat de Cultura, Xavier Rius, així com els màxims responsables del MuVIM, presentaran la mostra en roda de premsa, el mateix dijous 29 de novembre, a les 11.30 hores.

El MuVIM posa a disposició de ‘La Geperudeta’ la Sala Parpalló, la Sala Alfons Roig i la Sala Alta, per tal de crear un recorregut fidel i cronològic dels esdeveniments més significatius en la història de la ‘Mare de Déu dels Desemparats’, patrona de València. Tres exposicions que tenen per objectiu il·lustrar, des d’una perspectiva interdisciplinària, la història cultural d’aquesta icona, des de la creació de la ‘Lloable Confraria de Nostra Dona Sancta Maria dels Ignoscens’, confraria medieval creada entorn de l’ ‘Hospital d’Ignoscens, Folls i Orats’, fundat pel Pare Jofre; fins als nostres dies.

Les tres mostres del cicle expositiu incideixen en la dimensió popular de la fidelitat a ‘La Geperudeta’, qui, malgrat el pas dels segles, ha conservat el seu caràcter d’icona del poble menut: dels dissortats, dels malalts, del pobres, dels desvalguts, en definitiva, dels desemparats. ‘La Mareta’ representa una vivència sentimental i emotiva per a molts valencians i valencianes.

El primer recorregut del cicle, l’exposició ‘Dels marges al centre’, a la Sala Alfons Roig del museu, parla de la migració geogràfica de la imatge en la trama urbana de València, traslladada des dels marges fins al nucli emblemàtic de la ciutat, a la vora del Palau Arquebisbal, la Seu, la Generalitat i l’antic Ajuntament. És l’època de la creació d’una imatge, segons les dites populars, gràcies a la intervenció angelical. La ‘Mare de Déu dels Desemparats’ es representa acompanyada dels innocents i té cap inclinat sobre el pit, ja que, a l’estar gitada, baix del cap tenia un coixí. Així, quan es veia alçada va començar a popularitzar-se el nom de ‘Geperudeta’. També és l’època de les primeres processons o del trasllat de la festa al segon diumenge de maig.

El segon, ‘Del centre al cim’, a la Sala Parpalló, analitza el canvi d’estatus i reconeixement institucional de la imatge que, promoguda per les instàncies competents de l’Església catòlica i les institucions del poble valencià, es feia ressò del relleu social de l’advocació, en un context històric de forta impregnació religiosa de la vida cívica i política. Des que en 1667 es proclamara a la Verge dels Desemparats patrona de València, les processons i rogatives se succeeixen. Passen pels seus peus, reis i reines, coronels, exèrcits, polítics, cardenals, arquebisbes i papes. S’organitzen rogatives pel fi de les guerres, de les plagues o pel bon fruït de les collites, així com accions de gràcies i festes. En 1885, el Papa Lleó XIII l’anomena patrona canònica de la ciutat de València. Al llarg dels segles, la veneració a la ‘Maredeueta’ s’estén entre la població valenciana i funciona com a eix vertebrador de la fe a la capital. Així, arribem als nostres dies, en què ‘La Geperudeta’ és un dels símbols de la ciutat, venerada, ofrenada i visitada per valencians i visitants, creients i agnòstics.

Per últim, ‘La imatge multiplicada’, a la Sala Alta, pretén evocar la pervivència i presència mediàtica de la Mare de Déu dels Desemparats en la devoció i cultura popular més actuals, més present als nostres dies, sobretot a través de l’art kitsch i el merchandising religiós.

NOTA ALS MITJANS

RODA DE PREMSA:

Dia: Dijous, 29 de novembre de 2018

Lloc: MuVIM

Hora: 11.30 hores

INAUGURACIÓ:

Dia: Dijous, 29 de novembre de 2018

Lloc: MuVIM

Hora: 20.00 hores

Beques per a pràctiques de formació de personal tècnic en arxius a desenvolupar en l'Arxiu General i Fotogràfic. 

Accés a la sol·licitud

 La beca tindrà una durada de 12 mesos. El termini de presentació de sol·licituds serà fins al 19 de desembre de 2018.

BOP dimarts, 27 de novembre de 2018 (veure anunci)

Friendly museums

El programa «Friendly Museums» s'orienta a afavorir la inclusivitat en els museus i els serveis de la Diputació de València. Aquest programa, encara en fase experimental, naix per a combatre l'exclusió social, la discriminació i la desigualtat, i pretén facilitar la cohesió de la ciutadania mitjançant l'accés universal a la cultura.

El programa compta amb la col·laboració del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), el Museu de Prehistòria de València i el Museu Valencià d’Etnologia; tres referents de la cultura a la ciutat de València amb projecció cap a tot el territori. El programa compta amb l'assessorament i la participació de diversos actors socials, com COCEMFE.

Els museus inclusius de la Diputació treballen perquè qualsevol persona, independentment de les seues característiques personals, puga visitar els nostres espais, gaudir de les exposicions i participar de les activitats culturals que allí s'organitzen. També s'està treballant en la integració cultural de necessitats específiques, com la de les persones amb síndrome de Down o d'Asperger, entre d’altres.

«Friendly museums» està especialment pensat per a atendre la diversitat social i abordar l'accés a la cultura des d'un posicionament que permeta la major transversalitat possible. Entre els seus objectius principals destaca l'atenció a col·lectius socialment vulnerables i la possibilitat d'oferir activitats culturals adaptades a totes les necessitats.

Aquest programa està obert a la participació ciutadana, per la qual cosa es convida a les associacions i les federacions que treballen en l'àmbit de la inclusió a estrényer vincles amb els nostres museus i a col·laborar en la realització de nous programes adaptats a les necessitats de cada col·lectiu.

Qui pot beneficiar-se de les activitats friendly?

Les propostes estan pensades per a grups prèvia concertació amb els museus o serveis. Cadascun d'ells disposa d'un contacte específic per a atendre aquest tipus de visites.

Museus amb perspectiva de gènere

Els museus del segle XXI s'han transformat. Aquells espais de contemplació passiva han esdevingut ara llocs de reflexió i interacció social i cultural. Amb tot, malgrat aquest canvi, arrosseguen determinats estereotips, fruit de la nostra herència educativa. El seu discurs museogràfic ha sigut moltes vegades excloent respecte a l'atenció a la diversitat de gènere, i pobre quant a l'empatia cap al rol de la dona en la societat.

La posada en escena dels museus actuals, quant al que es considera l’aspecte museogràfic, viu un procés de gran efervescència. La revisió dels rols assignats a les persones segons el seu gènere, tendeix a diluir-se hui en una societat que reclama major obertura de mires i demana enfocaments diversos. Els museus de la Diputació de València no són aliens a aquesta realitat i treballen en l'enfortiment d'una cultura plural, oberta i diversa, que reconega sense prejudicis la necessària clau femenina que ens conduïsca a una societat equilibrada.

El nostre subconscient col·lectiu continua mantenint formes i hàbits tradicionals, propis del patriarcat clàssic, però des dels museus de la Diputació aspirem a enriquir el nostre entorn amb un colorit mosaic de perspectives de gènere.

El MuVIM incorpora en la seua programació habitual activitats que estimulen el pensament crític, com el cicle de conferències «Big bang dones» que aborda el present i les perspectives de futur del feminisme. Aquest museu també ha marcat dues dates emblemàtiques per a les dones com a part del seu programa habitual d'exposicions temàtiques: el 8 de març (Dia de la Dona) i el 25 de novembre (Dia per l'Eliminació de la Violència de Gènere) s'han convertit ja en elements intrínsecs en la línia programàtica d'aquest museu.

El Museu de Prehistòria de València ofereix en la seua programació itinerant l'exposició «Les dones en la Prehistòria», al mateix temps que desenvolupa diferents projectes d'investigació relacionats amb el paper de les dones en el passat.

El Museu Valencià d'Etnologia i El Museu de Prehistòria de València participen en el projecte «Relectures. Itineraris museístics en clau de gènere», una aposta per reinterpretar tant els objectes com el patrimoni dels museus amb una visió multidireccional, buida d'apriorismes i clixés. «Relectures» és un programa col·laboratiu on participen onze museus de l'àrea metropolitana de València. Tots dos museus celebren el Dia de la Dona Treballadora amb activitats didàctiques especials obertes a tots els públics.

Les subvencions estatals per a formació, autoocupació, ocupació col·lectiva i contractació de persones joves han servit de punt de partida per a la trobada que ha tingut lloc en les instal·lacions de Divalterra, i que ha reunit a 30 tècnics municipals en desenvolupament local. A aquesta jornada de treball han assistit representants de deu mancomunitats i de les localitats de Bunyol, Aiora, Guadassuar, Vilanova de Castelló, Xeraco, Albaida i Alfara del Patriarca.

Concretament, tècnics de l'empresa pública de la Diputació de València han explicat les claus de les ajudes del Reial decret 1234/18, que formen part del Programa Operatiu de l'Ocupació Juvenil (POEJ), i que estan destinades a municipis menors de 5.000 habitants; o fins a 10.000 si la localitat ha patit una pèrdua d'habitants en els últims deu anys.

Els beneficiaris potencials d'aquestes ajudes són 196 municipis de la província, així com les mancomunitats en les quals s'integren; el que equival a una població de 329.315 habitants, dels quals quasi 50.000 tenen entre 15 i 29 anys.

Assessorament als ADLs

Des de la Diputació de València i a través de la seua empresa pública Divalterra, s'oferirà col·laboració tècnica a les entitats sol·licitants en tots els tràmits necessaris per a l'engegada dels projectes per a acollir-se a aquestes ajudes. Així, els municipis de menys de 5.000 habitants han de canalitzar les seues sol·licituds a través d'entitats supramunicipals com és el cas de les mancomunitats o la pròpia Diputació, que sí que estan entre els potencials sol·licitants de les ajudes.

En aquest sentit, Divalterra posa també a la disposició dels agents de desenvolupament local, a través de la Plataforma d'Anàlisi del Portal de la Xarxa ADL www.divaladl.es una sèrie d'indicadors estadístics que són de gran utilitat per a l'anàlisi i plantejament de projectes per a aquesta convocatòria d'ajudes.

D'aquesta manera, en el marc dels serveis que Divalterra ofereix a les 156 entitats locals i supramunicipals adherides a la xarxa d'ADL, es permet al personal tècnic en desenvolupament local generar documents personalitzats en funció del seu municipi o comarca i l'aspecte objecte d'anàlisi, i comparar sèries temporals dels indicadors disponibles, presentant la informació de manera visual i interactiva.

Al costat dels serveis de la Xarxa ADL la Diputació ofereix als municipis la possibilitat d'integrar-se en la Xarxa Talent Jove que es presentarà matí en la corporació provincial, i una sèrie d'accions formatives en matèria de projectes europeus distribuïdes en el territori.

80 milions d'euros per a la promoció de l'ocupació jove

Les subvencions que arreplega el Programa Operatiu de l'Ocupació Juvenil (POEJ) ascendeixen a 80 milions d'euros a nivell estatal, i estan destinades a joves majors de 16 anys i menors de 30 en situació de desocupació i no integrades en sistemes educatius i formatius, registrades en el fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

L'objectiu del Programa Operatiu d'Ocupació Juvenil és potenciar la empleabilidad millorant la formació en matèria de creació d'empreses, els nivells de emprendimiento juvenil, i la contractació dels destinataris mitjançant incentius econòmics a les empreses que els contracten. Els sectors amb major potencial d'ocupació jove són, entre uns altres, els relacionats amb l'economia verda, TIC, recerca, assistència sanitària, la indústria energètica, agricultura, turisme marítim i costaner, recursos minerals marins i biotecnologia blava.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, presentarà, demà dimecres, 28 de novembre, la 7a Mostra Internacional de Cinema Educatiu (MICE), que estarà emmarcada sota el títol ‘Cap al seté somni’, i que se celebrarà del 8 al 23 de febrer de 2019.

L’acte, organitzat pel Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana, tindrà lloc a l’Aula Capitular i claustre gòtic del Centre del Carme, a les 18.30 hores. La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, estarà acompanyada pel secretari autonòmic de Cultura, Albert Girona.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimecres, 28 de novembre de 2018

Lloc: Centre del Carme, C/ Museu, 2

Hora:18.30 hores

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, assistirà, demà dimecres, 28 de novembre, a la presentació del Pla d’Acció Territorial d’Ordenació i Dinamització de l’Horta de València. Aquest Pla té com a objectius, la recuperació, la dinamització i la preservació de l’Horta de València. 

L’acte de presentació es realitzarà al Saló d’Actes del Museu de Belles Arts de València a les 11.30 hores.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimecres, 28 de novembre de 2018

Lloc: Museu de Belles Arts de València, C/ Sant Pius V, 9

Hora:11.30 hores