La nova biblioteca d'Alfarp ultima els detalls per a la seua imminent obertura. El renovat recinte cultural obrirà les seues portes després de l'actuació executada amb els 60.000 euros procedents del pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la Diputació de València. En la seua primera visita al municipi, el president de la corporació, Jorge Rodríguez, s'ha interessat per alguns dels projectes desenvolupats en el municipi amb fons provincials, com el futur auditori municipal, la rehabilitació del castell o la mateixa biblioteca.

Rodríguez ha recorregut Alfarp acompanyat pel diputat Pablo Seguí i el nou alcalde, Raúl Mínguez, a qui ha donat la benvinguda. “És un plaer poder vindre a Alfarp i veure com els ajuntaments treballen per a les necessitats reals de les seues veïnes i veïns amb les inversions de la Diputació”, ha afirmat Rodríguez. Per la seua banda, el nou alcalde ha agraït la visita del president i ha destacat que “feia molts anys que no venia cap president pel nostre poble i és un plaer poder ensenyar-li tots els avanços que estem fent gràcies a la Diputació”.

El municipi de la Ribera Alta ha rebut de la corporació provincial 520.000 euros en els dos primers anys de l'actual legislatura. Unes ajudes que s'han traduït en obres com les fases un i dues de l'auditori municipal, amb un total de 319.000 euros, o la novena fase de la rehabilitació del castell, amb 40.000 euros d'inversió.

Entre les actuacions destaca igualment la pavimentació i adequació dels carrers Jaume Primer, Pintor Sorolla i Verge dels Desemparats. Obres de millora d'equipament i espais públics que tindran continuïtat enguany i el pròxim, amb una inversió d'al voltant de 300.000 euros avançada pel president de la Diputació, que arribarà a Alfarp a través dels diferents plans i línies d'ajuda de la corporació provincial.

Les escoletes infantils, col·legis i conservatoris de titularitat municipal de la ciutat de València milloraran les seues condicions gràcies a la inversió de més d’1 milió d’euros que realitzarà la Diputació de València. Les diverses actuacions als centres educatius de la ciutat s’inclouen al Pla de Millora d’Espais Educatius 2018-2019 i el Pla de Manteniment d’Escoles de l’ens provincial.

El CEIP Gaspar Gil Polo, al barri de Tres Forques de València, és un dels centres on la Diputació invertirá 130.000 euros del Pla d’Estalvi Energètic. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i l’alcalde de València, Joan Ribó, han visitat les instal·lacions d’aquest col·legi on es realitzaran diverses millores i han anunciat les noves inversions educatives de la corporació provincial a la ciutat.

“Un dels nostres objectius, des que vàrem entrar a la Diputació al 2015, era i és millorar la qualitat de les nostres escoles públiques que durant molts anys havien estat les grans oblidades i les grans abandonades”, així ho ha assegurat la vicepresidenta durant la visita. Amigó també ha explicat que “és una prioritat millorar els espais educatius, i per això ja començarem l’any passat amb el primer pla de canvi de portes i finestres per a incrementar l’eficiència energètica, i enguany el reeditem junt amb el nou pla de millora de tots els espais educatius”.

La vicepresidenta ha indicat a més que “tenim clar que les administracions estem no per competir, sinó per millorar la qualitat de vida dels nostres veïns i veïnes”. “Aquests xiquets i xiquetes que hui ens acompanyen ací els dóna absolutament igual qui pose els diners, siga la Generalitat, l’Ajuntament o la Diputació, el que volen és que la seua escola tinga les condicions que es mereix, i per a això estem, per col·laborar i millorar, en aquest cas, els espais educatius”.

L’alcalde de València, Joan Ribó, ha valorat positivament les noves inversions, i ha aprofitat per subratllar que “l’eficiència energètica dels col·legis, millorar el que se’n diu el recobriment per a que ni entre tanta calor, ni tant de fred, per dir-ho així, és un pas important sobre tot per a la qualitat de vida dels que estan dins, també per a l’aïllament acústic, i per disminuir els consums energètics”.

“Nosaltres estem treballant en general en projectes de millora dels col·legis públics, perquè el nostre objectiu és que un col·legi públic ha de tenir, almenys, tanta qualitat en la seua infraestructura com un concertat o privat”, ha afegit l’alcalde Ribó. “La situació era prou deficient, els col·legis havien estat prou abandonats, i ara entre la Generalitat, la Diputació i l’Ajuntament estem donant passes importants per canviar eixa situació”. 

La Diputació, a través del nou Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019, invertirà 418.000 euros per tal de millorar 11 centres municipals d’educació reglada de la ciutat. Aquests diners serviran per millorar 10 escoletes infantils i 1 conservatori municipal, cadascun dels quals percebrà una ajuda de 38.000 euros. 

Amb el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles de 2018, València percebrà 230.000 euros per tal de condicionar i millorar l’eficiència energètica dels col·legis Juan Manuel Montoya i Torrefiel. Aquestes ajudes de la Diputació complementen el Pla Edificant que desenvolupa la Conselleria d’Educació i estan destinades als centres que no s’inclouen al pla autonòmic, d’acord amb els criteris definits pel personal tècnic de la Conselleria.

El Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019

El nou programa de la Diputació per al finançament de millores als espais educatius municipals comptarà amb un pressupost global de 10,3 milions d’euros i desenvoluparà un total de 270 actuacions en 160 municipis valencians: 169 a escoletes infantils, 13 a conservatoris musicals, i 88 a centres formatius d’adults. Durant el 2018 s’invertiran 6,4 milions d’euros que es destinaran als centres infantils, i al 2019 els 3,8 milions d’euros restants s’invertiran als conservatoris i les escoles d’adults.

El repartiment d’aquestes subvencions s’ha realitzat segons criteris objectius. El 44% del total es dedicarà a 86 municipis de menys de 5.000 habitants, inclosos dins del tram 1 del pla. El 30,7 % serà per als 46 municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants del segon tram, i el 25.5 % restant arribarà a les 69 localitats de més de 20.000 habitants.

Segons el tipus de centre educatiu, el 63% dels recursos del pla seran per a la millora de les escoletes infantils, el 32,5% per als centres de formació d’adults, i el 5 % per als conservatoris municipals.

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles 2018

La segona fase del pla que s’inicià al 2017 en col·laboració amb la Conselleria d’Educació comptarà amb un pressupost de 5.5 milions d’euros. El programa arribarà a 38 centres educatius d’infantil i primària de 34 pobles valencians per tal de millorar l’eficiència energètica d’aquells centres que no s’han acollit al Pla Edificant de la Conselleria.

Aquestes noves actuacions es sumen a les 44 intervencions realitzades durant el 2017 i suposen, en total, la millora de les condicions de més de 20.000 alumnes de 76 localitats. En els dos exercicis, el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles haurà destinat 12,5 milions d’euros i haurà permés el condicionament de 82 centres públics d’educació.

La Diputació dedica 23 milions d’euros a l’educació pública

A través d’aquests plans, des del 2017 la corporació provincial ha destinat 23 milions d’euros a la millora dels centres educatius públics valencians. Al final de la legislatura, s’hauran realitzat 352 actuacions en centres educatius en un total de 180 municipis de les comarques valencianes. Amb això, dos de cada tres municipis hauran rebut de la Diputació una inversió específica per a millora dels centres educatius.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, visitarà Xàtiva demà divendres 15 de juny per acompanyar els estudiants del municipi durant l’entrega dels premis del Concurs Ambiental Escolar que organitza l’àrea de Medi Ambient de la Diputació.

El diputat Bort estarà acompanyat per la regidora d’Educació de Xàtiva, Pilar Gimeno, la directora del CEIP ‘Nuestra Señora De la Seo’, Immaculada Caravella, el director del CEIP ‘La Immaculada’, Xavi Montell, i la guanyadora d’enguany de les entrades per al Bioparc.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 15 de juny de 2018

Lloc: Sala de Premsa de l’Ajuntament de Xàtiva

Hora: 11 hores

Veïnes i veïns de Benaguasil i Montaverner han visitat aquest dijous la Diputació de València amb el programa Açò és la Dipu. És tracta d'una ruta guiada, organitzada per l'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer, que inclou explicacions històriques i arquitectòniques dels principals edificis de la corporació provincial i el seu entorn.

La visita ha començat en els Palaus de la Batlia i de Scala, seu central de la Diputació, on és troba el saló de plens. Els veïns han ocupat els escons i Toni Gaspar, vicepresident segon i diputat d'Hisenda, els ha donat la benvinguda: “Els que ens asseiem ací, a més de diputats, som alhora regidors o alcaldes en els nostres respectius pobles. Açò ens fa empatizar amb les demandes dels municipis, perquè les necessitats solen ser semblants”.

El diputat Gaspar ha assenyalat la importància de conèixer el patrimoni de la corporació provincial, “que és molt, i s'ha anat acumulant en forma de quadres, edificis i documents en els dos segles d'història que te la institució”.

Durant la presentació també han estat presents el diputat Modest Martínez, la regidora de Benestar Social de Montaverner, Matilde Soler, qui ha agraït a la Diputació “la possibilitat que el municipi haja pogut conèixer el patrimoni de la institució”, i l'alcalde de Benaguasil, José Joaquín Segarra, que ha destacat la importància i el llegat que està deixant en les comarques “el marcat caràcter municipalista de l'actual equip de govern”, que encapçala Jorge Rodríguez.

Ruta històrica i saludable

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites que solen incloure parades en edificis com el Museu Valencià de la I·lustració i la Modernitat (MUVIM) o el Centre Cultural La Beneficència, i l'Institut Valencià de Audiofonología (IVAF).

Amb aquesta iniciativa, explica la responsable de l'àrea de Benestar Social, Mercedes Berenguer, “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis, explicant quan és van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que isqueren dels seues cases, és mogueren i estimularen la seua curiositat, fomentant alhora una vida més activa”.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, acompanyat dels jurats i de Vicent Flor, director del Magnànim, han fet públic en roda de premsa el nom dels guanyadors dels Premis València i València Nova 2018 de la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació. Els diferents jurats, reunits hui al MuVIM, han acordat concedir, entre les més de 400 obres presentades els Premis València a Antoni Corominas (assaig), Joanjo Garcia (narrativa en valencià), Jordi Julià (poesia en valencià) i Javier Velaza (poesia en castellà). Pel que fa als València Nova (per a joves), les distincions són per a Mònica Richart (narrativa en valencià) i Estefanía Cabello (poesia en castellà). Per la seua part, Núria Tamarit, s'ha fet amb el premi de novel·la gràfica, que es convocava per primera vegada. Finalment, els jurats han acordat declarar deserts el premis de narrativa en castellà i els València Nova de poesia en valencià i assaig. Després de felicitar els premiats, el diputat Rius ha destacat "la independència dels jurats i la seua absoluta llibertat a l'hora de decidir" i ha valorat "l'alt nivell d'exigència i qualitat dels premis València".

Un assaig sobre els reptes del sistema sanitari.

Antoni Corominas Díaz obté el València d’assaig amb l’obra Vers la nova salut. Sinergies per a una sanitat millor al segle de la crisi, un anàlisi seriós que explora nous enfocaments de gestió i finançament per al nostre sistema de salut, repensant els sistemes d'atenció i abordant els principals problemes i atacs al sistema públic. Corominas (Castellar del Vallès, 1961) és doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i cap de servei de Salut Mental de la Fundació Sanitària Mollet. En el camp de l'assaig científic té publicats diversos articles en revistes científiques i ha estat finalista del Premio de Ensayo Humanístico de la Fundación Catalunya Literària 2012 i guanyador del VII premi d'assaig Mancomunitat de la Ribera Alta. Integraven el jurat Josepa Cucó, Lucía Hipólito, Marta García Carrión i Carmen Ors.

Deserta la categoria de narrativa en castellà

El jurat format per Espido Freire, Lorenzo Silva, Najat El Hachmi i Eva Olaya ha decidit deixar deserts els dos premis de narrativa en castellà. "És una decisió difícil, perquè hi havia moltes obres presentades en esta modalitat, però tot i que algunes exhibixen mèrits innegables, considerem, des de la nostra independència, que cap d'elles aplega al nivell d'excel·lència necessari per a uns premis d'aquesta categoria. És important enviar el missatge de que cal recompensar el talent i l'originalitat per a properes edicions.

Joanjo Garcia i Mònica Richart, guanyadors de Narrativa en valencià

La novel·la Russafa-Sarajevo, de Joanjo Garcia Navarro, ha estat premiada en la modalitat de narrativa en valència per un jurat format per Anna Moner, Josep Millo, Isabel Marcillas i Gonçal López-Pampló, que ha destacat l’originalitat dels personatges que habiten la novel·la, una obra amb trets psicològics i ambientada en València. Garcia (València, 1977) és llicenciat en Història i és professor de secundària i col·laborador de diversos mitjans, com ara L’Accent, Lletres valencianes i altres mitjans digitals. Entre les seues obres destaquen Quan caminàrem la nit (Premi Enric Valor de Novel·la, 2012); Aquell agost amb punt final (2015); Tota la terra és vidre (Premi de Narrativa Ciutat d’Elx, 2015); El temps és mentida (Premi de Novel·la Ciutat d’Alzira); Arribarà el dematí (2016); i La pornografia de les petites coses (2018). A més, Borja Penalba i Mireia Vives han musicat algunes de les seues lletres.

Pel que fa al València Nova de narrativa en valencià, Mònica Richart García (Antella, 1992) amb l’obra Violeta i el llop ha sigut la guanyadora. El jurat ha destacat que és “una obra molt interessant, amb llenguatge fresc, que es centra en les aventures d’un jove universitari que viatge al Regne Unit, on coneix a Violeta”. Richart és Graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Autònoma de Barcelona i és professora de valencià. Ha guanyat el XII Premi Universitat de València d’Escriptura Creativa amb el relat Vint-i-cinc.

Jordi Julià, un antic conegut dels Premis València

Pel que fa a la poesia en valencià, el tribunal integrat per Salvador Ortells, Mercè Climent, Fina Girbés i Eduard Ramírez ha atorgat a Jordi Julià Garriga (Sant Celoni, 1972), amb l’obra Shakespeare i el desig, el premi de poesia en valencià. El jurat ha valorat el seu “ús d’hendecasíl·labs al estil shakespearià de temes poètics universals i dels personatges que poblen les obres del poeta anglés, així com el domini impecable de llenguatge, del ritme i de la mètrica” i ha afegit que “estem davant d’un grandíssim poema clàssic”. Julià és un poeta, assagista i professor de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre els seus títols destaquen Els déus del fang (2007), Principi de plaer (2007), Planisferi lunar (2008), Circumstàncies adverses (2011), Gent forastera (2012), Post-its (2015) o Marques de mans (2017). D’entre els assajos, L’autor sense obra (2017) i Poesia i identitat (2016), amb el qual va guanyar el Premi València d’Assaig.

El premi de la categoria València Nova ha quedat desert perquè, en paraules de Salvador Ortells, portaveu del jurat, “cap aspirant ha presentat un poemari suficientment reeixit en conjunt, tot i que s’intueixen veus poètiques de futur interesants”.

Poesia amorosa i dels sentiments

Jorge Valdés, Guillermo Carnero, Inmaculada Lergo i Jesús Munárriz jurats del premi de poesia en castellà han premiat Enveses, de Javier Velaza, poemari del qual el han destacat la seua "qualitat formal, amb moments d'elevada lucidesa poètica construida amb ingeni i humor. Una obra unitària que se sosté per la qualitat contrastada dels textos". Velaza (Castejón, Navarra, 1963) és catedràtic de Filologia Latina en la Universitat de Barcelona i com a poeta ha publicat Mar de amores y latines, De un dios bisoño y Los arrancados.

Pel que fa al premi València Nova de poesia en castellà, recau en el poemari La teoría de los autómatas, de Estefanía Cabello, del qual Jorge Valdés ha explicat que han valorat la frescura literària que explora en la innovació i beu en les cultures de la disidència. Cabello (Còrdoba, 1993) és graduada en Filologia Hispànica i ha treballat en llocs tan diferents com Nova York, Mèxic, Gales, Rabat, Varsovia o China. La seua poesia ha estat publicada en les antologies Donde veas o La punta del iceberg. Ha guanyat el premio internacional Gloria Fuertes 2017 por su obra 13 segundos para escapar.

Núria Tamarit, primera guanyadora del Premi de Novel·la Gràfica

En quant a la novetat d’enguany, el Premi València de Novel·la Gràfica, el jurat format per Mamen Moreu, Laura Pacheco, Enric Melego i Ricardo Peris, han decidit que l’obra Dos monedas de Núria Tamarit Castro (Vila-real, 1993) siga la primera guardonada en aquesta categoria. D’ella han destacat “l’originalitat del dibuix i la narrativa en una història que parla de la cultura de Senegal des del punt de vista d’un europeu, però evitant el drama i la compassió”. Tamarit estudià Belles Arts en la Universitat Politècnica de València i el Màster de Disseny i Il·lustració. Actualment treballa com il·lustradora freelance i dibuixant de còmics. Entre les seues obres publicades destaquen Anna Dédalus: El misterio de la Mansión Quemada (2015); Duerme pueblo (2016) i Avery’s Blues (2016).

Importants premis en metàl·lic

La concessió dels guardons comporta la publicació de l’obra i un premi en metàl·lic de 12.000 euros en les modalitats de narrativa i assaig, de 7.500 euros en les de poesia i de 8.000 euros en novel·la gràfica. Pel que fa a la categoria jove, València Nova, els premis són de 5.000 euros en narrativa i assaig i 3.000 euros en poesia. Els premis d’assaig seran publicats directament pel Magnànim dins de la seua col·lecció Estudis Universitaris; Bromera editarà els llibres en valencià (poesia i narrativa), mentre que Versátil ho farà amb els premis de narrativa en castellà i Hiperión s’ocuparà dels premis de poesia en castellà. Finalment, Andana Editorial publicarà el primer premi de novel·la gràfica.

La gala serà en octubre en el Centre del Carme

La gala d'entrega de guardons, prevista per al 18 d'octubre, canvia enguany d'ubicació i se celebrarà en la sala del refectori del Centre del Carme. "Volem donar-li un caràcter especial perquè commemorem els setanta anys del Magnànim i el Centre del Carme ens ofereix un espai magnífic que permetrà augmentar l'assistència de públic a la gala". Rius anticipa que l'acte "serà àgil, divertit i amb alguna sorpresa" i tornarà a ser presentat per Eugeni Alemany, que ja ho va fer el 2016, i comptarà, com sempre amb música en directe. Com ja es tradició, cada autor o autora premiada rebrà a més del premi en metàl·lic un quadre original de l’artista Manuel Boix i tindran ja els llibres premiats publicats eixa nit, excepte en el cas de la novel·la gràfica, ja que aquest cas es premia un projecte i el període de producció és més llarg.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

Hui divendres, 15 de juny, a les 20 hores la Biblioteca del Museu Valencià d’Etnologia acollirà una nova sessió del cicle de presentacions #EnVeuAlta a la Biblioteca. En aquesta ocasió el protagonista serà Josep Piera (Beniopa, 1947), un dels més grans poetes i narradors valencians, que l'any 2000 ja va dedicar un llibre a la cuina arrossera, Els arrossos de casa i altres meravelles.

El llibre daurat no és un llibre sobre gastronomia, no és un receptari, és un llibre que parla de tot allò que envolta al plat més conegut dels valencians: la paella. Josep Piera escriu sobre la seua història i analitza tot allò que la paella representa, la identitat, el simbolisme i la ritualització que envolta el fet de cuinar i menjar una paella.

Josep Piera estarà acompanyat per la poeta Àngels Gregori i per Rafa Company, director del MuVIM. Com cada any per aquestes dates, la sessió #EnVeuAlta serà un especial “a la fresca” pel que la Biblioteca es desplaçarà al pati del Centre la Beneficència.

En finalitzar la presentació els assistents gaudiran de la creació sonora Paella Sònica, dirigida per Adolf Murillo i interpretada per l'alumnat de l'IES Arabista Ribera- Carcaixent amb el sistema Soundcool, Joan Soriano, Percussió Solista, Montse Briceño, Flauta Solista, i Pasqual Adrià, Guitarra Solista.

Tota la informació sobre el llibre i la seua presentació es pot trobar en la web del Muvaet:

http://www.museuvalenciaetnologia.es/es/content/en-veu-alta-la-biblioteca-el-llibre-daurat

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, assistirà demà dissabte, 16 de juny, a la manifestació de l’orgull LGTB de València. Aquesta concentració començarà a la Porta de la Mar a les 19:30 i finalitzarà a la Plaça de l’Ajuntament de València.

Baix el lema “Conquistant la igualtat, transformant la societat” aquesta manifestació vol reivindicar la implementació de la Llei Integral Trans, aprovada per Les Corts en 2017. A més, es pretén instar al Govern Central l’aprovació d’una Lley Estatal contra la LGTBIfòbia. Per altra banda, es reivindicarà que l’Organització Mundial de la Salud elimine de la llista de malalties a les identitats trans.

Al finalitzar aquesta manifestació, començarà la festa de l’orgull a la mateixa plaça de l’Ajuntament on es podran veure les actuacions de “Putilatex” i DJ’s com “Eterno” i “Miss Yuls”.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 16 de juny de 2018.

Lloc: Plaça de la Porta de la Mar, València

Hora: 19:30 hores.

“La conservació dels màxims processos productius tradicionals és l'aspecte diferenciador de la nostra empresa, un procés que no ha canviat en la nostra fàbrica des dels temps de José Gimeno Martínez”. Amb aquestes paraules es defineix la Fàbrica–Museu de la Ceràmica Valenciana José Gimeno Martínez, un important enclavament econòmic i turístic situat en el municipi valencià de Manises i que porta prop d'un segle treballant la ceràmica de manera artesanal.

La Ceràmica Valenciana, com així es diu l'empresa familiar dedicada a la fabricació de ceràmica artesanal, va ser fundada a principis del segle XX per José Gimeno Martínez, fill d'una família modesta d'artesans. Al llarg dels anys i generacions, aquest emblemàtic punt de la ciutat ha mantingut el seu caràcter tradicional de producció, adequant-ho a les necessitats actuals i obrint les seues portes al públic amb el propòsit de contribuir a la conservació, coneixement i divulgació de la ceràmica valenciana, així com de la història i cultura de la ciutat de Manises.

“Estic impressionat amb el resultat d'eixe treball”, expressava el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, en la seua última visita a aquesta localitat de l'Horta Sud, en la qual ha aprofitat per a conèixer les instal·lacions de la fàbrica–museu. “És sorprenent veure com al llarg de pràcticament 100 anys d'història aquesta fàbrica ha anat acumulant autèntiques joies, i com eixa capacitat econòmica perdura en el temps i fa que una fàbrica tradicional com aquesta puga tenir vigència hui dia”, manifestava el president.

“Aquesta visita es produeix perquè ens interessa que una fàbrica com aquesta, que és de les poques que queden a Manises amb el tipus de producció amb el qual s'ha fet la ceràmica sempre, es puga mantenir en funcionament”, explicava per la seua banda l'alcalde de Manises, Jesús Borràs. “Però volem anar més enllà”, anunciava després, “perquè el nostre interès és que açò es convertisca en un museu, perquè és un museu que complementaria el Museu de la Ceràmica d'ací, de Manises”.

“En aquest cas el que volem és mantenir la fàbrica tal com està perquè és una fàbrica en la qual hui dia es produeix, i deixar la part de dalt com a museu”, detallava. “Volem que siga una fàbrica en la qual es veja com es feia la ceràmica a Manises des de principis del XIX”, recalcava Borràs.

“Hem de posar en valor aqueixa història de la ceràmica, que és una part essencial de Manises i ha de ser coneguda i ser un pol d'atracció, no solament per a l'activitat econòmica sinó també la turística", afegia el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, qui destacava l'interès i l'ímpetu amb el qual des de l'Ajuntament de Manises es defensa aquest “reclam turístic”, “una autèntica obra d'art que es fa aquí mateix”.

Inversions a Manises

La implicació de la Diputació de València amb la ceràmica de Manises ja s'ha materialitzat a través del suport a esdeveniments com la Biennal Internacional de Ceràmica. Una ajuda econòmica a la qual ara se suma una inversió de 75.000 euros per a rehabilitar l'antiga estació de tren de Manises i transformar-la en una nova oficina turística al costat de la parada de metro en la qual abordar als passatgers que arriben per a saber una mica més sobre l'ús i història de la ceràmica en el municipi.

També en l'àmbit cultural, la corporació provincial ha contribuït a la reparació de la Casa de la Cultura de Manises amb una subvenció de 50.000 euros i ha ajudat a reformar la façana i el claustre de la Societat Musical L'Artística Manisense. En el terreny de l'educació, la institució que presideix Jorge Rodríguez també ha impulsat obres de dignificació, manteniment i millora d'espais educatius, amb una quantitat total d'ajudes que s’apropa al mig milió d'euros.

L’edició del Concurs Ambiental Escolar que ha realitzat la Diputació per quart any ha comptat amb la participació de quasi 3.800 alumnes de 73 centres de totes les comarques valencianes. Aquest concurs, que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient, es du a terme amb la col·laboració dels ajuntaments i treballa la sensibilització sobre la importància del medi ambient amb els alumnes.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, i la regidora de Medi Ambient de Xàtiva, Pilar Gimeno, han fet entrega dels premis del concurs als 153 alumnes participants al municipi de La Costera i del guardó especial a la guanyadora, el treball de la qual apareixerà al calendari ambiental. Les xiquetes i xiquets han estat acompanyats també per Immaculada Caravella, directora del CEIP Nuestra Senyora de la Seu, i per Xavi Montell, director del CEIP La Immaculada.

Josep Bort ha expressat la seua satisfacció amb la nombrosa participació d’alumnes al concurs, i ha aprofitat per destacar que “és molt important que els xiquets i xiquetes tinguen en compte des de l'inici el planeta que a nosaltres ens ha costat tantes generacions pensar i que ells tindran a les seues mans en el futur”.

En total, han participat 153 alumnes dels CEIPS Nuestra Senyora de la Seu i La Immaculada, 100 del primer i 53 del segon. La guanyadora de la comarca ha sigut una alumna del Nuestra Senyora de la Seu i ha rebut com a premi tres entrades per al Bioparc de València. A més, tots els alumnes participants han sigut guardonats amb un diploma personalitzat i un embolcall reutilitzable.

Aquest embolcall és un producte lliure de Bisfenol A que es pot convertir en una tovallola anti-taques, ajustable i fàcil de netejar, i que a més es pot llavar amb la rentadora. L’embolcall s’acompanya amb un document on es detallen les emissions de diòxid de carboni (CO2) que un escolar i un col·legi poden estalviar al llarg del temps amb el seu ús.

El concurs que organitza la Diputació està dirigit als estudiants de 4t, 5é i 6é de primària dels centres públics i concertats, i amb els treballs dels guanyadors s'ha confeccionat un calendari mural on apareixeran les efemèrides ambientals. Aquest calendari, a més, serveix de ferramenta de sensibilització ambiental i, per primera vegada, també compta amb material sonor i inclou una cançó i un treball audiovisual mitjançant la inserció d’un codi QR.

Taller de sensibilització ambiental sobre conservació del litoral

El Taller Ambiental Escolar inclou també un taller de sensibilització ambiental com a premi col·lectiu en cada una de les comarques valencianes. Aquesta activitat es realitza en un dels col·legis de la comarca amb alumnes guanyadors i consta d’una jornada pràctica per als alumnes amb tallers al voltant d’una problemàtica ambiental.

El CEIP Nuestra Senyora de la Seu celebrarà aquesta activitat el proper 20 de juny entorn a la conservació del litoral. Els tres tallers que s’hi realitzaran seran sobre biodiversitat litoral, l’impacte en el medi litoral i identificació d’animals marins.

Potries ha inaugurat hui les ‘Jornades d’Hortes Històriques Valencianes: Patrimoni viu de la Humanitat’ amb la participació de la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigo; l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez; el vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla; el director del Centre Internacional de Gandia de la UV, J. Emili Aura; i el president del Tribunal de les Aigües, José Font, entre altres experts i acadèmics.

Les hortes històriques valencianes constitueixen un patrimoni amb un valor natural i cultural excepcional, i aquesta realitat, així com el seu futur i els problemes als que s’enfronta, seran el centre d’aquestes jornades. El programa té una durada de 20 hores repartides entre els dies 15 i 16 de juny i està pensat per a ser un fòrum obert de reflexió, debat, investigació i difusió del patrimoni cultural i natural de les hortes històriques de la Comunitat Valenciana, així com també la sensibilització de la ciutadania sobre els seus valors, la identificació dels riscs que amenacen la seua supervivència, i la recerca consensuada de solucions per garantir la seua transmissió a les futures generacions.

Un patrimoni necessari per a la nostra història

La vicepresidenta ha volgut destacar “la importància per a la nostra història, per a la història del nostre País, del sistema de reg, de les nostres sèquies i del treball que els llauradors i les llauradores han vingut fent al llarg de tots aquests anys”.

Maria Josep Amigó ha afegit que “des de la Diputació es treballa per tal de dignificar el treball dels llauradors i les llauradores, per a aconseguir que l’horta siga futur, per a protegir el paisatge”, pel que “jornades com aquestes són fonamentals per a plantejar-se el passat, present i futur de l’horta del nostre País”.

Conservació i valorització del patrimoni relacionat amb l’horta

Les ‘Jornades d’Hortes Històriques Valencianes: Patrimoni viu de la Humanitat’ pretenen esdevenir un espai de referència per a qualsevol persona interessada, tant de la comunitat universitària com de la comunitat agrària i de la ciutadania en el seu conjunt, ja que l’objectiu final de l’encontre és promoure la conservació i valorització del patrimoni material i immaterial relacionat amb l’horta i l’aigua que recorre tant les sèquies històriques com la terra que reguen.

Aquesta activitat s’emmarca en la recent estrenada capitalitat cultural valenciana del municipi de La Safor i està organitzada per l’Ajuntament de Potries amb la col·laboració del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, la Diputació de València, la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i la Federació Valenciana de Municipis.