Cullera, en la Ribera Baixa, tindrà una nova Central de Policia que se situarà en el carrer Sueca, en una de les zones d'entrada al municipi. La Diputació de València té previst invertir 300.000 euros en un projecte que es completarà amb fons de l'ajuntament que dirigeix Jordi Mayor i que “dóna resposta a una reivindicació del col·lectiu policial”.

L'alcalde va acompanyar al president de la Diputació, Jorge Rodríguez, a l'espai que acollirà les noves dependències policials, en el carrer Sueca, on es traslladaran els més de 70 agents de la Policia Local que actualment ocupen l'antic ajuntament de Cullera, en la cèntrica plaça Espanya.

En paraules de Rodríguez, “aquesta actuació és prioritària per a l'Ajuntament de Cullera, que s'ha implicat en la seua execució, i des de la Diputació no solament respectem eixa autonomia dels alcaldes i alcaldesses per a decidir les obres de millora que necessiten els seus municipis, sinó que les recolzem i fem el que està en les nostres mans perquè eixos projectes demandats per les veïnes i veïns o, com en aquest cas, col·lectius importants com el de la Policia Local, s'acaben executant”.

Noves instal·lacions

Rodríguez i Major van recórrer l'espai en el qual s'instal·laran les futures dependències policials, que han quedat xicotetes i obsoletes en el seu actual emplaçament en plaça Espanya, en un lloc en el qual a més “resulta complicat aparcar i presenta una complexa accessibilitat per als agents”. El projecte de Central de Policia en el carrer Sueca contempla “unes instal·lacions més àmplies, modernes i accessibles, de les quals podrem disposar a Cullera gràcies a l'ajuda de la Diputació”, va assenyalar l'alcalde.

Actualment les dependències policials no tenen ni dutxes en els vestuaris, segons apunta l'alcalde, que avança que la nova central policial suposarà una millora substancial no solament en les prestacions sinó en la seguretat i l'atenció als ciutadans. A més, hi haurà espai per a la formació, se centralitzaran serveis i s'optimitzarà l'accessibilitat fins a qualsevol punt de la població.

Un altre dels problemes als quals s'enfronta la plantilla de la Policia Local de Cullera és el de la falta d'espai després de l'ampliació dels serveis que presten els seus agents, cas de la unitat canina, que disposarà d'un àrea específica en les noves dependències del carrer Sueca.

Jorge Rodríguez va destacar, en la seua visita a Cullera, “la responsabilitat amb la qual estan actuant els alcaldes i alcaldesses en resposta a la independència que els ha concedit la Diputació per a invertir les ajudes que els presta”. “En aquest cas, es tracta que els agents disposen de l'accessibilitat necessària i les millors condicions de treball possibles per a garantir la seguretat en un municipi que a l'estiu supera els 200.000 habitants”, va concloure el president.

Què sents quan estàs enfront d'un quadre o com t'imagines un museu creat per tu són algunes de les preguntes que han respost, a través de dibuixos i reflexions, els prop de 500 alumnes de Gandia que han passat per ‘Memòria de la Modernitat’, l'exposició itinerant que exhibeix els tresors artístics de la Diputació de València.

Els tallers escolars, que han acabat amb la fi del curs acadèmic, han sigut una de les activitats didàctiques referents des que la mostra s'inaugurara al març en La Casa de la Marquesa. Un projecte adaptat a diferents nivells educatius que, en aquesta edició de Gandia -la tercera després de Requena i Alzira- s'ha decidit obrir també a l'ESO i Batxillerat, a més de Primària.

La identitat valenciana a través de les noves tecnologies, com influeix l'art en l'entorn i quins canvis van emanar de la Modernitat han sigut alguns dels temes que Berta Durán i Ana Torres, mediadores culturals i especialistes en Art i Educació, han abordat en els tallers. “És sorprenent veure com els xavals s'acosten a les obres simplement relacionant-les amb jocs o experiències que viuen en el seu dia a dia”, expliquen.

Des d'una metodologia activa i participativa, els alumnes han anat construint la sessió amb les seues impressions. Segons les encarregades dels tallers, “ells han sigut els protagonistes en tot moment”. De fet, expliquen, “en l'activitat, d'una hora i mitja de duració, els temps han sigut els mateixos per a fer el recorregut i per a l'activitat creativa que després compartien entre ells”.

Sumant visites

Més de 10.000 persones han passat ja per Memòria de la Modernitat des que arribara a Gandia al març d'aquest 2018. Ho han fet a través de l'ampli ventall d'activitats, organitzades per la Diputació de València, com els tallers escolars i familiars, les visites guiades o els diàlegs amb les obres.

La de la capital de La Safor és la tercera parada d'aquesta exposició que arreplega un centenar d'obres que són patrimoni de la corporació provincial. Quadres com ‘L'Intrús’, d'Equip Crònica, ‘El Guardavies’, d'Ignacio Pinazo, el ‘Retrat de l'Almirall Císcar’, de Ferran Badenes, i d'altres d'artistes com Sorolla, Armengol o Carmen Calvo. L'exposició podrà visitar-se a Gandia fins a finals d'agost, des d'on partirà cap a Ontinyent, a la Vall d'Albaida.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, acompanyat per la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia, inaugurarà aquest dilluns 18 de juny, en el MuVIM, la jornada sobre les Repercussions de Reial decret 638/2016, que modifica ho reglamente del domini públic hidràulic, amb la finalitat de protegir a la ciutadania enfront del risc d'inundacions.

Unes jornades organitzades per l'àrea d'Assistència Tècnica de la Diputació i por el Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana dirigides a personal tècnic, alcaldes de municipis afectats i arquitectes que presten els seus serveis en els ajuntaments, perquè puguen contrastar i actualitzar els seus coneixements.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns 18 de juny de 2018

Lloc: MuVIM. Sala Gregori Maians. C/ de Quevedo, 10. 46001 València

Hora: 09.00 hores

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, presentaran el proper dilluns, 18 de juny, la primera edició de les ajudes de la Diputació per a adquirir cotxes municipals elèctrics. Aquest acte tindrà lloc a les 11:30 hores front al Palau de la Batlia, a la Plaça de Manises de València.

A aquest acte no sols es donaran a conèixer les quantitats destinades a les ajudes d’aquesta convocatòria, sinó que també es podran veure exemplars de vehicles elèctrics. A més es sabran els beneficis que suposarà l’aposta per aquests vehicles per al medi ambient. Amb aquestes ajudes, la Diputació de València recolza, una vegada més, les polítiques sostenibles.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 18 de juny de 2018.

Lloc: Palau de la Batlia, Plaça de Manises, València

Hora: 11:30 hores.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, assistiran dilluns que ve 18 de juny a l'inici dels treballs d'exhumació de la fossa 94 del cementeri municipal de Paterna, on s'espera trobar les restes del voltant de 70 afusellats durant la repressió franquista.

A més del president de la Diputació i la diputada, a l'acte acudiran el director arqueològic de l'Associació Científica ArqueoAntro, Miguel Mezquida, i familiars de les víctimes.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns 18 de juny de 2018

Lloc: Cementeri Municipal de Paterna. Urb. Nord, 24, 46988 Paterna

Hora: 11.00 hores

La Comunitat Valenciana presenta un risc mig-alt de desertificació i es troba en una situació d’alta vulnerabilitat per l’empobriment i pèrdua de sòl. Així ho indiquen les últimes dades del Ministeri de Medi Ambient, que també assenyalen el sud-est de la península ibèrica com la zona amb major risc de patir aquest fenomen. En el Dia Mundial per combatre la Desertificació i la Sequera, la Diputació de València reafirma el seu compromís amb les polítiques responsables i sostenibles per cuidar el medi ambient, i llança una nova línia d’ajudes als municipis de les comarques valencianes per combatre aquest fenomen i millorar la xarxa de distribució d’aigua potable.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha ressaltat la importància d’aplicar polítiques per fer front a aquest procés, i ha subratllat que “durant massa anys, els governs locals hem abandonat sistemàticament les nostres competències sobre serveis públics bàsics. És més, estes competències exclusives les hem anat abandonant per finançar la prestació o construcció d’altres infraestructures o serveis en els que, en molts casos, era més important tallar una cinta i descobrir una placa en un acte d’inauguració que lluitar contra el malbaratament i la contaminació”.

“A l’àrea de Medi Ambient estem preocupats per la necessitat de realitzar millores en la gestió del cicle hidràulic dels nostres municipis, i estem treballant en l’establiment d’unes noves línies de subvenció per a realitzar infraestructures i instal·lacions amb l’objectiu de millorar rendiments i qualitat”, ha explicat el diputat.

La desertificació és un procés de degradació del sòl que es produeix a zones àrides, semiàrides i subhumides seques del planeta. No es tracta de l’avanç dels deserts, sinó de l’empobriment i la pèrdua de sòl en aquells ecosistemes on les activitats humanes, com el mal ús de la terra, o altres factors com les variacions climàtiques produeixen el seu empobriment.

L’Organització de les Nacions Unides calcula que un terç del planeta està en risc de patir aquest procés i, segons les seues dades, 250 milions de persones pateixen cada dia els efectes de la desertificació i la sequera, i prop de 1000 milions es troben en zones de risc situades en més de cent països. En el cas de la península ibèrica, dos terceres parts de la seua superfície es troben en risc de patir aquest procés.

El canvi climàtic, que provoca variacions extremes al clima com pluges torrencials o sequeres prolongades, és un dels principals motors de la desertificació i combatre’l es fa necessari per evitar l’avanç d’aquest fenomen. L’abandonament de les terres, al seu torn, i l’escassa conservació d’aquestes zones són altres dels factors clau que posen en risc el sòl.

La Diputació de València contra la sequera

La corporació provincial ha encetat una nova convocatòria de subvencions encaminada a la lluita contra la sequera durant els exercicis 2018-2019 que estarà dotada amb 6 milions d’euros per a permetre que els municipis millores les seues instal·lacions de canalització d’aigua potable. Amb aquest pla, la Diputació vol reduir les pèrdues d’aigua a la xarxa hidràulica, que actualment es situen al voltant del 50%.

El diputat Josep Bort ha destacat que “a la Diputació treballem també en el suport a municipis més menuts que gestionen de manera directa l’aigua, i com no, en animar i ajudar als municipis valencians a seguir la tendència mundial de gestió de l’aigua, que no és altra que la seua remunicipalització”. “Treballem pensant en oferir a la ciutadania un servei públic de qualitat i no en un compte de resultats”, ha afegit. 

L’aigua és un bé escàs i fer-ne un bon ús és fonamental. Per a això, la Diputació finançarà fins un 90% de cada actuació de millora amb un pressupost màxim de 100.000 euros, i prioritzarà aquells municipis que hagen realitzat un treball de detecció i correcció de fugues a la xarxa d’abastiment.

La institució, amb això, vol donar resposta a la sequera a llarg termini. Amb aquest pla es podran executar obres i/o actuacions relacionades amb el subministrament d’aigua, nous dipòsits i millora dels existents, automatització i telecontrol de les instal·lacions, actuacions per al control de pèrdues a les xarxes de subministrament, instal·lació de comptadors i equips de control de cabdals i pressions, i la construcció de sistemes d’emmagatzematge o drenatge que permeten l’ús de recursos hídrics alternatius mitjançant la regeneració i/o la reutilització de l’aigua per als usos permesos. 

L'atur convocat pels sindicats durant la vaga feminista del passat 8 de març recolza les polítiques d'Igualtat de la Diputació de València. Un total de 277 treballadores i treballadors de la corporació, entre personal tècnic, polític i assessors, ha contribuït amb el seu seguiment als aturs a l'aportació de 10.530 euros que, després de descomptar-se dels seus salaris, es destinarà a polítiques d'Igualtat.

Aquesta quantitat es destinarà a engegar projectes destinats a la lluita contra la violència sexual, que serà el tema del pròxim Associa’t, unes jornades amb el teixit associatiu femení que tracten temes d'actualitat vinculats als reptes i problemes de les dones. Així ho ha avançat la diputada d'Igualtat, Isabel García, que ha agraït al personal que va secundar els aturs i als sindicats la seua ajuda per a reivindicar els drets històrics de les dones, la qual cosa “demostra el seu vertader interès per les polítiques d'Igualtat”.

García ha destacat que “actituds com les quals es van dur a terme el dia de la vaga i treballar al costat dels sindicats i el personal és el que marca la diferència”. “No solament amb dotacions econòmiques per a projectes que possibiliten la lluita és suficient, necessitem la implicació de tots”, ha subratllat la diputada.

Del personal que va secundar la vaga, 27 van ser diputats i assessors, mentre que la resta, 250 persones, van ser empleats i empleades de la institució. Aquesta realitat naix de la proposta presentada en ple per la diputada responsable de l'àrea, Isabel García, qui va sol·licitar, a petició d'UGT, que les quantitats acumulades del suport a la vaga anaren destinades a la lluita contra la desigualtat de gènere.

Aquesta aportació voluntària contribuirà a les diverses accions engegades per l'àrea d'Igualtat en la present legislatura. Polítiques amb una especial aposta pel llenguatge inclusiu, el reforç de l'acció positiva i l'apoderament de les dones, l'engegada del Feminario i, per descomptat, la lluita contra la violència de gènere, amb la creació de la Xarxa de Municipis Protegits. Iniciatives diverses i concretes que han quedat recollides en el primer Pla d'Igualtat en els més de 200 anys d'història de la corporació.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Projectes Europeus que dirigeix Bartolomé Nofuentes, ha organitzat la primera taula política de treball del projecte ‘Life Libernitrate’, una trobada transversal en sintonia amb la Unió Europea, amb l'objectiu d'establir línies d'actuació que es puguen dur a terme des de les administracions públiques per a reduir la concentració de nitrats en el cicle de l'aigua.

Sota el títol ‘Aigua i nitrats, propostes i accions polítiques de present i futur’, la jornada ha reunit en diferents taules de debat a tots els actors relacionats amb la implementació d'aquest projecte, encapçalats pel secretari autonòmic d'Agricultura i Desenvolupament Local, Francisco Rodríguez Mulero, i el mateox diputat provincial de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes.

Ha sigut el secretari autonòmic l'encarregat de posar el focus en  la crema de la palla de l'arròs i el problema que açò suposa a diferents nivells, començant per la concentració de fums i la contaminació atmosfèrica. “Per açò és tan important saber que ja hi ha projectes de recerca sobre la palla de l'arròs, convertint-la en una cosa utilitzable, reduint nitrats que ja no aniran a parar al sòl”, ha posat en valor Rodríguez Mulero. “Plantejaments d'institucions tan potents com la UPV, la UV i la universitat de Gènova que aconseguiran que aquest projecte siga un cas d'èxit al que tots puguem sumar-nos”, ha conclòs.

Comunicació i transversalitat

Bartolomé Nofuentes, per la seua banda, ha posat l'accent en la necessitat de fer anàlisi i propostes des de la transversalitat, anant de la mà de projectes ja existents que ens facen ‘pensar en verd’ i fent que se senten protagonistes de la transformació que cal fer en eixa gobernanza ‘multinivell’ en el qual tota la societat, organitzada, ha d'estar present en la presa d'eixes decisions”, ha asseverat el diputat.

Nofuentes ha destacat que l'objectiu d'aquesta jornada és, per tant, “donar a conèixer les diferents accions i propostes que es poden implementar des de l'acció política en els diferents àmbits de govern, tant local, com a provincial, autonòmic o europeu”. “Llancem i captem exemples per a integrar aqueixos projectes en la nostra acció política”, ha instat el responsable de l'àrea de Projectes Europeus.

Finalment, el diputat ha retornat l'agraïment als socis del projecte, com els representants del Consorci de la Ribera, els qui han felicitat a la Diputació de València pel seu paper com a “companya de viatge” en aquest tipus d'iniciatives, al mateix temps que ha posat el focus en la importància de comunicar i sensibilitzar sobre aquesta matèria.

‘Life Libernitrate’ està conformat per vuit socis de diferents països: el Consorci de la Ribera, la Universitat Politècnica de València, la Universitat de València, la Diputació de València, Aigües de València ES, la Universitat de Gènova, la Unió de Llauradors i Ramaders i la Stichting Incubator. La jornada del 13 de juny ha posat punt i final a tres dies de trobada a València a la que han acudit els socis del projecte.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació, Emili Altur, presenten aquest dimarts el quart pla d'Inversions Financerament Sostenibles de la corporació provincial, després dels IFS de 2015. 2016 i 2017, amb els quals la Diputació ha invertit més de 100 milions d'euros en els 266 municipis de les comarques valencianes.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 19 de juny de 2018

Lloc: Sala de Premsa Diputació de València. Plaça de Manises, 4. València

Hora: 11.00 hores

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, presentarà dimarts 19 de juny a les 19 hores la més recent de les seues novetats, Sin dios y sin diablo. Columnas para el diario Público (2008-2012), una recopilació de més de 270 columnes que Joan Garí va escriure per al desaparegut mitjà en paper en el període més dur de la crisi econòmica. L'acte tindrà lloc a l'Aula Capitular del Centre del Carme Cultura Contemporània (carrer Museu, 2) i acompanyaran a l'autor els veterans periodistes J. J. Pérez Benlloch i Emili Piera, que és també director de la col·lecció Papers de Premsa, en la qual s'ha publicat el llibre. Aquest és el volum número huit d’una col·lecció que pretén rescatar de l’oblit una selecció de les millors columnes d’opinió periodística i en la qual l’any passat s’edità Notes d’un desficiós de Joan Fuster i La inteligencia a sus pies de José Vicente Aleixandre. Pròximament es presentarà l’altra novetat d’enguany: Chaflán, d’Abelardo Muñoz, una selecció d’articles de la cartellera Túria.

Una mirada diària per a un període convuls

Joan Garí, escriptor, professor i també periodista, va viure des del principi l'aventura de Público, una capçalera que intentà ocupar un espai progressista al sistema comunicatiu espanyol just quan començava la crisi econòmica, en 2008. A partir del 2009 i fins el tancament del diari en 2012 per motius econòmics, Garí eixamplà la seua presència a les pàgines de Público amb una columna diària de dilluns a dijous. Per eixes curtes peces passà l'actualitat del moment (Camps i la corrupció, la Conferència Episcopal Espanyola, l'Estatut de Catalunya, la ferotge oposició a Zapatero, la problemàtica visió plural d'Espanya...) sense que Garí abandonara (tot i escriure a un mitjà d’àmbit estatal) una perspectiva “perifèrica” i amb "el suport d'una erudició alleugerida, com obliga la cortesia, i una àmplia panòplia d'experiència mundana i viatgera", en paraules d'Emili Piera al pròleg.

Un autor versàtil

Joan Garí (Borriana, 1965) ha conreat amb èxit diferents gèneres literaris. Es poden destacar entre els seus llibres La conversación mural (Premio Fundesco de Ensayo, 1994), Un cristall habitat (Premi de la Crítica, 1999), Les hores fecundes (Premi d'Assaig de la Mancomunitat de la Ribera Alta, 2001), La balena blanca (Premi Joanot Martorell de novel·la, 2007), Viatge pel meu país (2012) y La memòria del sabor (2015). Més recentment, amb L'única passió noble (2016), guanyà el Premi de Narrativa Memorialística de Benicarló i el Premi de la Crítica 2017. Pel que fa a la seua vessant periodística, actualment escriu a Ara, El País, Levante-EMV i La Veu i ja té publicats altres dos volums que recullen una part dels seus articles periodístics: Un ofici de segle (Premi de la Crítica, 2001) i L'ofici de lector (2016).

Més informació Institució Alfons el Magnànim.