El Ple de la Diputació de València celebra aquest dimarts a les 12.00 hores la sessió plenària corresponent al mes de juny.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimarts, 19 de juny de 2018

Lloc: Saló de Plens de la Diputació de València. Pl. Manises, 4

Hora: 12.00 hores

La Diputació de València posa a disposició dels municipis de les comarques valencianes una nova convocatòria de subvencions per a l’adquisició de vehicles elèctrics i la instal·lació de punts de recàrrega. Aquest nou programa compta amb un pressupost de 750.000 euros ila quantitat màxima subvencionable per a cada municipi serà de 20.000 euros, tal i com han explicat la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, durant la presentació d’aquestes noves ajudes.

“El canvi de les flotes municipals per cotxes i altres vehicles elèctrics és una qüestió fonamental, perquè sols amb que canviarem el 25% dels vehicles lleugers de les comarques valencianes per vehicles elèctrics, es reduirien més de 140.000 tones d’emissions de CO2”, ha assenyalat la vicepresidenta Amigó.

La vicepresidenta ha explicat que “els ajuntaments necessiten el recolzament econòmic per tal de poder fer esta substitució dels seus vehicles, i és per això que oferim aquestes ajudes als municipis tant per a poder canviar el vehicle com per també instal·lar punts de recàrrega per als mateixos”. “Considerem que és una ajuda que serà molt ben rebuda per part dels Ajuntaments perquè totes les administracions, tant locals com supramunicipals, són conscients de la importància de la lluita contra el canvi climàtic”, ha puntualitzat.

El diputat Josep Bort, per la seua banda, ha subratllat que “el vehicle elèctric hui és el present, no és el futur, i el que hem de fer des de les institucions públiques és promoure eixes inversions en punts de recàrrega per tal de complementar altres inversions i ajudes que l’IVACE ja va posar en marxa l’any passat, i promocionem també la compra de vehicles elèctrics”.

“El vehicle elèctric no només és el cotxe, també entren dins de les opcions els vehicles industrials elèctrics com furgonetes o tricicles, junt amb altres, amb la singularitat que poden ser fins a quatre els vehicles que es podran subvencionar, cadascun amb una xifra màxima de subvenció”, ha detallat el diputat.

Aquesta nova iniciativa de l’àrea de Medi Ambient s'emmarca en el conjunt d’actuacions encaminades a lluitar contra el canvi climàtic que desenvolupa la corporació provincial com a coordinadora territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia. En el cas dels vehicles, la substitució d’un turisme o una furgoneta lleugera per un model elèctric permet reduir un 43,6% les emissions de CO2 abocades.

El sector del transport emet el 31% de totes les emissions de diòxid de carboni que es produeixen a les comarques de València, en total més d’1,1 milions de tones. Aquesta xifra suposa que, cada habitant, emet a l’any 0,6 tones de CO2.

Els criteris per a la concessió d’aquestes ajudes tenen en compte si el vehicle nou és per substituir un amb motor de combustió; si el municipi ha subscrit el Pacte d’Alcaldies; si la localitat té aprovades ordenances municipals en matèria de mobilitat sostenible; si el municipi concedeix bonificacions a l’impost de vehicles de tracció mecànica per als vehicles elèctrics; i si el municipi ha subscrit el pacte Valencià per la Mobilitat Segura i Sostenible.

La Diputació, compromesa amb la sostenibilitat 

La Diputació, com a coordinador territorial del Pacte de les Alcaldies pel Clima i l’Energia, té l’objectiu de fer arribar la iniciativa a les autoritats locals del seu territori per promoure l’adhesió, i també facilitar als signataris l’assistència tècnica, econòmica, administrativa i política necessària per a assolir els seus compromisos. En aquest sentit, crida l’atenció el gran increment d’alcaldies valencianes que s’han sumat a esta iniciativa des del 2015, quan hi havia solament 17 entitats locals inscrites, i que actualment són 222.

Aquest Pacte constitueix el principal moviment europeu en què participen les autoritats locals i regionals que han assumit el compromís voluntari de reduir les emissions de CO2 en un 40% abans de l’any 2030, amb el propòsit de millorar l’eficiència energètica, utilitzar fonts d’energia renovable als seus territoris i desenvolupar mesures per a adaptar-se a les conseqüències del canvi climàtic.

En el marc d’aquestes accions, durant els últims mesos la corporació provincial ha desenvolupat una sèrie de jornades comarcals per a la promoció de la mobilitat elèctrica, l’autoconsum energètic, la transició elèctrica  i la pobresa energètica de la ma d’ASELEC.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ

“La protecció de la ciutadania enfront del risc d'inundacions és una tasca necessària que ha de preocupar-nos a tots”. Amb aquestes paraules s'ha donat la benvinguda a la primera jornada formativa sobre les repercussions del nou decret que afecta a les zones inundables i limitacions urbanístiques que ha tingut lloc aquest dilluns en la sala Gregori Maians del MuVIM.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha sigut l'encarregat d'inaugurar aquesta trobada, organitzada de manera conjunta entre la corporació provincial i el Col·legi d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana. “L'àrea d'Assessorament Municipal que dirigeix Conxa García és la nostra columna vertebral”, ha defensat Rodríguez fent al·lusió a la seua companya de taula i responsable d'un àrea que ha incrementat el seu pressupost en 750.000 euros, segons ha assenyalat el president.

“Des de l'àrea d'Assessorament Municipal tenim una motivació especial per a organitzar aquesta jornada, ja que oferim assistència tècnica als ajuntaments de la província en la redacció dels plans urbanístics”, ha emfatitzat García. “Actualment es troben en fase de redacció, amb l'assistència de la Diputació de València, més de 50 plans generals, i l'aprovació del Reial Decret 638/2016 afectarà a molts d'ells”, ha destacat.

La Diputació com a nexe

L'aprovació del decret ha originat una gran preocupació entre els diferents agents que intervenen en la construcció i el desenvolupament urbanístic dels municipis afectats pel risc d'inundació, precisament per “les limitacions que s'imposen als usos del sòl i la introducció de nous condicionants”, així com aspectes “diferentment interpretables”, indiquen des de l'organització de l'esdeveniment.

És per açò que la Diputació ha decidit oferir-se com a “nexe” entre els ajuntaments i la resta d'administracions, segons ha anunciat la responsable de l'àrea, amb l'objectiu de “canalitzar les seues necessitats i facilitar solucions a una problemàtica comuna”, ha expressat.

“L'objectiu d'aquesta jornada és divulgar”, ha posat en valor el president de l'agrupació d'Arquitectes al Servei de les Administracions Publiques, Manuel Ribelles. “Es tracta de donar les directrius per a aplicar aquesta normativa que afecta enormement al planejament ja aprovat i, dins d’eixe planejament, l'ús i aprofitament concedit”, ha  conclòs.

La jornada formativa ha comptat amb ponents de primer nivell, procedents de totes les administracions públiques, des de l'àmbit local a l'estatal, així com experts de la Universitat Politècnica de València.

Aquest dilluns han començat els treballs d'obertura de la fossa 94 del cementeri de Paterna, on els experts d'ArqueoAntro estimen que puguen trobar-se les restes d'entre 60 i 70 persones afusellades durant la repressió franquista, procedents de comarques de l'interior de la província i d'altres punts de la geografia espanyola com Albacete, Barcelona i Madrid. Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

En aquesta primera jornada dels treballs d'exhumació de la fossa 94, promoguts per la Diputació de València, han estat presents el president, Jorge Rodríguez, i la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, a més de la presidenta de l'Associació de Víctimes de la fossa 94, Carolina Martínez i el director arqueològic de l'empresa que va a dur a terme el treball, Miguel Mezquida.

Jorge Rodríguez ha destacat que la Diputació "ha passat de les paraules als fets", recordant que aquesta legislatura "aquesta corporació ha destinat més de mig milió d'euros a aquest tipus de treballs de recuperació de la memòria històrica, la qual cosa ens ha permés trobar les restes de més de 150 persones afusellades i lliurar-los a les seues famílies". Rodríguez ha instat a la resta d'administracions a unir-se en aquesta tasca de recuperació de la memòria democràtica.

Voluntat política

Per la seua banda, la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, ha assenyalat que "la Diputació és la primera i, de moment, l'única administració pública que està finançant l'exhumació de fosses, ja que es tracta d'una prioritat política del govern provincial". També ha explicat que "aquesta és la setena fossa que anem a obrir a Paterna i l'octava en la província des que va començar la legislatura, i esperem arribar a exhumar un 20% de les fosses comunes d'aquest cementeri al final de la present legislatura", ha sentenciat la diputada.

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d'ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims mesos. Ara com ara han començat amb la retirada dels memorials, "un treball més ardu i desmanegat". "En dues setmanes esperem arribar a les restes dels represaliats, on la previsió és trobar entre 60 i 70 cossos procedents de diverses comarques de l'interior de la província", ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'enviaran les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudiaran les restes i signes de violència. "Després d'aquest procés, una empresa genètica farà els exàmens de les mostres d'ADN amb les famílies involucrades en el procés", ha detallat l'arqueòleg d'ArqueoAntro. Anàlisi que, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornats als seus parents.

Fa poques setmanes, l'equip d'experts d'ArqueoAntro va començar l'exhumació de la fossa 128 del cementeri de Paterna, on de moment han aconseguit recuperar 16 cossos dels 130 previstos, la qual cosa la convertiria en una de les fosses comunes més grans del país.

Així mateix, la delegació de Memòria Històrica està elaborant un documental sobre les exhumacions realitzades en els municipis valencians, així com una web on podran trobar-se bases de dades, nombroses entrevistes i documents referents a l'etapa de la Guerra Civil i la posterior repressió franquista.

En la fossa 94, segons els estudis realitzats, hauria enterrat represaliats d'Aiora, La Font de la Figuera, Bocairent, Ontinyent, Sagunt, Camporrobles, Xest, Xàtiva, Sollana, L'Alcúdia, Alginet, La Pobla Llarga, Rafelguaraf, Bugarra, Villar del Arzobispo, Xera, Ademús, la Pobla de Sant Miquel, Almussafes, Cullera, Massamagrell, Alaquàs, Albal, Alcàsser, Aldaia, Catarroja, Manises, Albacete, Barcelona i Madrid. Es tractaria de víctimes afusellades els dies 6, 8 i 9 de novembre de 1939.

Les obres, finançades per la Diputació de València, són una més de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que s'estan duent a terme durant 2018 per part de la corporació provincial, amb un pressupost de 626.000 euros.

Chelva obri aquest dimarts una nova sala de lectura en la Casa de la Cultura del municipi amb ajuda de la Diputació de València. Una actuació que s'ha dut a terme amb prop de 200.000 euros de fons provincials. D'aquesta quantitat, 87.000 euros procedeixen d'una ajuda singular de la corporació destinada a impulsar aquesta actuació, que s'ha completat amb altres 100.000 euros procedents del pla provincial de Serveis i Obres Municipals, l'antic PPOS.

En concret, 60.000 euros provenen del PPOS de 2016; altres 18.000 euros del mateix pla en 2017, ja denominat SOM, una partida amb la qual s'ha equipat i moblat el local; i els 21.500 euros restants del SOM 2018-2019, amb el qual es remataran aspectes relatius a la façana.

La idea va sorgir a principis de l'actual legislatura quan el llavors alcalde de Chelva, Roberto Rubio, es va reunir amb el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, per a traslladar-li les demandes i necessitats del seu municipi, entre elles, aquesta sala de lectura que és per fi una realitat.

Segons Rodríguez, aquesta és una de les inversions que demostren “que no ens equivoquem en confiar en la responsabilitat dels alcaldes i alcaldesses, que són els que estan decidint en què s'inverteixen les ajudes provincials per a donar resposta a les reivindicacions de les seues veïnes i veïns”. A més, insisteix el president, “amb aquesta actuació es consolida l'oferta cultural i d'oci de cara a l'estiu”.

La sala de lectura, situada en la Casa de la Cultura de Chelva, la inaugurarà aquest dimarts l'actual alcalde d'aquesta localitat de Los Serranos, David Cañigueral.

La Diputació de València ha iniciat les obres de reforç del ferm en la CV-379 de Chiva a Gestalgar. Per a aconseguir agilitar la seua execució amb les degudes garanties de seguretat per al tràfic i per als propis treballadors, es tallarà la via el dimecres, 20 de juny. El tall es perllongarà durant tres dies, en horari laboral, i afectarà al tram comprès entre els quilòmetres 7 i 11. Durant aquest temps, es desviarà als vehicles per les carreteres CV-377 i CV-381.

Les obres de reparació i asfaltat del tram deteriorat ja han començat a executar-se i compten amb un pressupost de 40.000 euros. El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, ha assegurat que “urgia una actuació global de reforç per a garantir la seguretat en la circulació d'aquesta via”.

Aquesta actuació forma part del projecte de conservació, reparació i millora de les carreteres de titularitat provincial en la demarcació de Bunyol, en el qual la Diputació de València té previst invertir al llarg d'enguany 1,7 milions d'euros. A més d'obres de reforç, està previst renovar senyalitzacions verticals i horitzontals, reparar blandones i segellar esquerdes, instal·lar pantalles dinàmiques per a contenir lliscaments, executar cunetes de seguretat i estabilitzar talusos.

La ciutat de València acull al Centre Cultural La Beneficència la tercera edició del Congrés Estatal d’Horts Ecològics Urbans i Periurbans que, des del 2011, organitza la Societat Espanyola d’Agricultura Ecològica/Agroecologia (SEAE). Aquest encontre compta amb la col·laboració de l’àrea de Medi Ambient de la Diputació de València i d’altres institucions com l’Ajuntament de València i el d’Alaquàs, i ha estat inaugurat pel diputat Josep Bort, la regidora de Medi Ambient de València, Pilar Soriano, i Maria Dolores Raigón, representant de la SEAE.

El diputat Josep Bort ha remarcat durant la seua intervenció d’apertura del Congrés que “els horts ecològics urbans i periurbans estan cridats a complir funcions molt importants i beneficioses per a la societat, a més de millorar la qualitat de vida dels nostres municipis i ciutats”. “Hem de planificar els horts públics amb vistes a garantir el seu èxit d’acollida i aprofitar el seu màxim potencial com espais públics de referència”, ha continuat.

L’objectiu central d’aquest encontre, que es celebra els dies 18 i 19 de juny amb el lema “Ciutats que alimenten”, és actualitzar els coneixements en la matèria per tal de fomentar els projectes educatius i la visibilitat dels projectes agroecològics. A més, el congrés també constitueix una cita de referència per a l’intercanvi d’experiències i coneixements aplicats a l’agricultura urbana i periurbana ecològica, al temps que facilita el debat sobre els diferents usos i beneficis d’aquesta forma d’agricultura.

Segons ha afirmat Josep Bort, “l’agricultura dins de la realitat urbana és capaç de transformar fins i tot la forma en que ens relacionem les persones, i això ho canvia tot”. “La visió agronòmica ja no és suficient, és imprescindible la planificació dels horts amb criteris de composició paisatgística, economia, sostenibilitat, eficiència i usabilitat”, ha subratllat.

El programa d’aquestes jornades inclou diferents ponències i intervencions sobre la situació dels horts urbans a nivell internacional, la seua situació al context espanyol, les noves tendències en quant al planejament urbanístic i els horts urbans, la sobirania alimentària o els beneficis terapèutics dels horts. Així mateix, durant la vesprada del dia 19 els participants del congrés podran visitar els horts urbans d’Alaquàs i València per realitzar un taller pràctic i conèixer les experiències locals valencianes. 

La Diputació de València ha aprovat aquest dimarts, en Junta de Govern, una nova convocatòria del pla d'Inversions Financerament Sostenibles, el quart IFS des que es va iniciar la legislatura. En aquesta ocasió, els 266 municipis valencians disposaran de 35 milions d'euros per a millorar espais i serveis públics en actuacions que hauran d'executar-se abans del 31 de desembre de 2019, i que podran finançar obres ja realitzades des de l'1 de gener d'enguany.

Amb aquest nou IFS, que es perllongarà fins al final de la legislatura, la Diputació ha invertit 140 milions d'euros en les comarques valencianes en aquestes obres sostenibles, en el marc d'un pla que ha sigut valorat amb un 9,1 sobre 10 pels alcaldes i alcaldesses, en l'enquesta recentment publicada per la corporació.

En paraules del president, Jorge Rodríguez, “des del primer moment vam tenir clar que el superàvit de la gestió havia de destinar-se a les persones abans d'acabar en els bancs per a amortitzar un deute que no hem deixat de reduir, fins a convertir-nos en una de les administracions més sanejades d'Espanya”.

La vicepresidenta, M. Josep Amigó, ha reforçat aquesta idea en assegurar que “tres anys després del canvi polític, aquesta corporació ha consolidat una nova forma de governar, basada en la justícia en el repartiment dels recursos, la col·laboració amb la Generalitat, la gestió eficaç que fomenta l'autonomia municipal i la fi del clientelisme”.

Rodríguez ha destacat els resultats de l'estudi del IVIE sobre el primer IFS, que amb 1.581 projectes executats en tota la província “va tenir un impacte econòmic de 148 milions d'euros, més del doble dels 70 milions invertits, i va servir per a crear o mantenir 1.200 llocs de treball a temps complet i any”. El president ha insistit a més en la importància d'aquestes inversions sostenibles a l'hora de “quadrar el cercle del finançament local, dotant als ajuntaments de recursos suficients per a exercir eixa autonomia que hem volgut concedir als alcaldes i alcaldesses”.

La vicepresidenta coincideix que aquests plans “serveixen per a pal·liar el dèficit de finançament dels nostres pobles i ciutats, que ha impossibilitat en molts casos la prestació de serveis bàsics de qualitat”. Amigó ha reivindicat eixa justícia social per la qual treballa la Diputació i en eixa línia de treball ha inclòs el pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), “que permet igualment que la destinació de les inversions ho decidisquen els municipis, amb els mateixos criteris objectius de repartiment que el IFS”.

Tots els municipis

El diputat de Cooperació, Emili Altur, ha començat la seua exposició del nou IFS destacant que els 266 municipis de la província rebran fons d'aquest programa, que destina 33 milions d'euros als 261 municipis de menys de 50.000 habitants i 2 milions d'euros als quatre municipis de més de 50.000 i els pobles de València ciutat, que abans es coneixien com a pedanies.

Entre els criteris de repartiment d'aquestes ajudes, Altur ha explicat que “el 34% es concedeix pel valor marginal, o el que és el mateix la mera existència com a municipi, el 30% en funció de la població, el 10% segons la superfície i un altre tant en funció del nombre d'aturats registrat, i altres paràmetres com el cost dels serveis, l'existència de nuclis històrics o l'adhesió al Pacte d'Alcaldies, que mesura la implicació de cada municipi amb el medi ambient”.

Quant al tipus d'actuacions que contempla aquest IFS, el diputat de Cooperació ha assenyalat que “els ajuntaments tenen pràcticament llibertat absoluta per a decidir en quines obres s'inverteix els diners”. Aquest catàleg d'obres i serveis inclou des de la millora de xarxes de proveïment d'aigua i clavegueram fins a la renovació d'instal·lacions esportives, passant per recollida i tractament de residus, energia, il·luminació pública, gestió del coneixement, promoció turística, comerç, parcs i jardins, ordenació del tràfic, equipaments culturals, carreteres i camins, protecció del patrimoni i intervenció en col·legis d'Infantil i Primària.

També en el ple d'aquest dimarts s'ha aprovat el llistat de projectes del pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) per a 2018 i 2019, que els ajuntaments podran executar abans de finalitzar el pròxim any. Aquest SOM bianual deixarà un poc més de 70 milions d'euros en els municipis valencians, que seguiran millorant els seus espais públics i els serveis que presten a les seues veïnes i veïns amb els fons provincials. Abans, en la Junta de Govern, va tirar endavant també el Pla de Suport Econòmic a les Mancomunitats (PMAN), amb una dotació propera als 500.000 euros.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, participarà aquest dimecres 20 de juny en una trobada amb empresaris i empresàries en la capital de La Costera. El col·loqui tindrà lloc en el restaurant Lluna Events de Xàtiva, i comptarà amb la presència de l'alcalde del municipi, Roger Cerdà.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 20 de juny de 2018

Lloc: Restaurant Lluna Events. C/ Proyecto Ronda, 10 (Xàtiva)

Hora: 09.00 hores

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, inaugurarà demà dimecres, 20 de juny, la sisena de les 12 jornades comarcals contra el canvi climàtic i per l’energia sostenible a la capital de l’Horta Sud, a Torrent. Aquestes jornades aprofundiran en temes de Mobilitat Elèctrica, Autoconsum, Transició i Pobresa Energètica. L’equador d’aquesta ruta tindrà lloc a la Casa de la Cultura de Torrent.

En aquesta jornada acompanyaran al diputat Rafael Castillo, president d’ASELEC, i Jesús Ros Piles, alcalde de Torrent. A més, hi haurà una carpa exterior on s’informarà als assistents i s’hi mostraran vehicles elèctrics dels que ja disposa la Diputació de València.

Aquestes jornades han tingut lloc a Utiel, Ayora, Xàtiva, Massamagrell i Xiva mentre que les següents, a més de a Torrent, seran a Paiporta, Sueca, Ontinyent, Sagunt, Pobla de Vallbona i finalitzaran a Gandia el proper 30 de juliol.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 20 de juny de 2018.

Lloc: Antic Carrer de Mossèn Sicra, 17, Torrent (València).

Hora: 16:45 hores.