La Diputació de València ha iniciat ja el procediment d'adquisició dels terrenys necessaris per a dur a terme el condicionament de la carretera CV-429, entre Yátova i Macastre. Aquesta actuació, que compta amb un pressupost d'1,2 milions d'euros, permetrà, tal com ha explicat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, "millorar el traçat de la via, ampliar l'amplària de la plataforma i construir un carril ciclopeatonal annex, per a facilitar la circulació de tot tipus d'usuaris en condicions de seguretat".

El projecte es troba en aquests moments en fase de licitació, un tràmit que està sent desenvolupat en paral·lel a l'adquisició dels terrenys de manera que, una vegada adquirits, puga publicar-se per a la seua adjudicació. Seguí ha assegurat que l'objectiu de l'àrea de Carreteres és que les obres puguen començar en el primer trimestre de 2019, donant així compliment a l'acord aconseguit amb els ajuntaments de Yátova i Macastre.

L'alcalde de Yátova, Miguel Tórtola, recordava que la CV-429 és una carretera de trànsit diari per a la majoria dels veïns i veïnes, ja que constitueix la principal via de connexió amb Macastre i amb la resta de la comarca. En aquest sentit, Tórtola ha assegurat que el projecte elaborat per la institució que presideix Jorge Rodríguez "dóna resposta a totes les reivindicacions dels últims anys, ja que no solament es ampliarà la carretera, la qual cosa millorarà notablement la seguretat, sinó que a més ens proporcionarà aqueixa via per a vianants per a totes les persones que es desplacen entre tots dos municipis a peu o amb bicicleta".

Per al desenvolupament de l'actuació, la Diputació de València necessita ocupar un total de 10.000 metres quadrats en els termes de Yátova i Macastre, al llarg del tram comprés entre el quilòmetre 0,2 i el quilòmetre 3. Aquesta setmana, la institució ha publicat la relació de propietaris de les 69 finques afectades, amb l'objectiu d'informar-los i que puguen presentar les al·legacions que estimen convenients, després de la qual cosa, podrà procedir-se a l'aixecament d'actes prèvies i posterior ocupació.

Les Arts acull la presentació de la segona edició de Les Arts Volant. Compareixen el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; la vicepresidenta primera de la Diputació de València, Maria Josep Amigó; la presidenta del Patronat de Les Arts, Susana Lloret; el diputat de Cultura de la Diputació de València, Xavier Rius; i la regidora de Cultura de l’Ajuntament de València, Glòria Tello.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 11 de juny de 2018.

Lloc: Sala de Premsa. Entrada pel control d’accesos. Palau de les Arts. Avda. del Profesor López Piñero (Historiador de la Medicina), 1. València

Hora: 11:00 hores.

El circuit de carreres de la Diputació de València continua la seua vigesimoprimera edició amb la 10k Nocturna de la platja de Gandia, la cinquena parada del calendari. Així, aquest dissabte 9 de juny se celebrarà la setena edició d'una de les proves més esperades, que recorrerà el passeig marítim de la platja de la capital de la Safor.

L'inici de la carrera serà a les 21.30 hores, en el carrer Clot de la Mota, i finalitzarà en el Passeig Neptu, prop de la plaça del Club Nàutic, on posteriorment es farà el lliurament dels trofeus. Aquest itinerari és la segona prova més participativa del calendari provincial, amb una presència femenina que va en augment, rondant el 30% de participació amb unes 800 dones inscrites.

La 10kN s'ha convertit en pocs anys en referència per a molts corredors i corredores, i és també la prova més atractiva per al públic de fora de la Comunitat Valenciana. En açò té molt a veure l'empenta turística de la platja de Gandia. Hi haurà participants de pràcticament totes les províncies espanyoles i s'han inscrit corredors de fins a 26 nacionalitats diferents.

Bona mostra de l'acolliment que té aquesta prova és que molts dels hotels de Gandia han penjat el cartell de complet, i és que moltes famílies aprofiten l'excusa de la carrera per a fer la ‘preestrena’ de l'estiu, passant un complet cap de setmana en una de les platges més atractives de la Comunitat Valenciana. Enguany són ja prop de 3.000 els atletes inscrits, la qual cosa converteix a aquesta carrera en la més multitudinària fins al moment de tot el circuit.

Des de 2015 la carrera es dedica a la memòria de Toni Herreros, qui fóra alma mater del club Safor Delikia, mort eixe mateix any. La particularitat de l'esdeveniment és que se celebra a unes hores en les quals la temperatura és agradable. El circuit és completament pla, fet que fomenta la millora de marques personals. Els guanyadors de 2017 van ser Hassane Ahouchar (Gaes Running Team), que va invertir un temps de 29 minuts i 30 segons, i Fátima Ayachi (CA Cárnicas Serrano), qui va fer un crono de 35:17.

L'última taula del Feminari organitzat per la Diputació de València, ‘Dona i Constitució’, es va convertir en un col·loqui entre la magistrada del Tribunal Constitucional, Luisa Balaguer, i les assistents a la segona jornada del congrés, davant l'absència justificada de l'actual vicepresidenta del govern i ministra d'Igualtat, Carmen Calvo, que ja va participar en el primer Feminari en 2016.

Balaguer va posar el focus en la importància d'una reforma tant del Codi Civil com del Penal perquè la legislació siga realment inclusiva. “Volem una Constitució per al poble, no solament per a la classe mitjana burgesa heterosexual”. La magistrada ha posat l'accent en que la pròxima reforma de la Carta Magna haurà de ser redactada amb perspectiva de gènere íntegrament.

La magistrada va destacar la importància d'un canvi de l'ordenament jurídic en el seu conjunt en el qual la dona i sobretot la seua integritat física estiguen fora de perill. “Cal redactar un article de manera urgent que garantisca la no ingerència física en les dones”, va afirmar Balaguer, qui va destacar temes com la prostitució, els ventres de lloguer o els drets reproductius en relació a aquest article.

Balaguer va alertar que actualment en les altes esferes de judicatura nacional predomina la ideologia conservadora “molt ancorada en el segle XX i que no està a l'altura d'Europa”. La magistrada va fer una aposta clara durant la seua intervenció per la defensa dels drets en la Constitució. “L'escenari idoni seria aconseguir el màxim nombre de drets en la Carta Magna, com fan altres països com Alemanya, on el dret a la dignitat apareix en els seus primers articles”, va subratllar Balaguer.

La fi de festa d’aquesta tercera edició del Feminari va ser a càrrec del cor ‘Cantant ens van a sentir’ de dones de Fuenlabrada, que mitjançant les seues satíriques lletres i els seus animats ritmes van alçar a les assistents dels seus seients i a la pròpia diputada d'Igualtat, Isabel García, qui es va acostar a l'escenari amb el seu equip per a unir-se a la festa. García també va anunciar que amb total probabilitat el pròxim Feminari se celebrarà al febrer davant la proximitat de les eleccions i va agrair a totes les assistents i ponents la seua participació en l'esdeveniment.

Empresaris valencians del turisme han reivindicat una marca de destinació –València- oberta i global per a fugir de localismes i combatre l'intrusisme, en un desdejuni de treball sobre “El Mètode Valencià: cooperació entre l’Administració Pública i el sector privat” organitzat pel Patronat de Turisme de València i Edicions Plaza.

La diputada de Turisme de la Diputació de València i vicepresidenta del Patronat de Turisme, Pilar Moncho, ha obert el torn d'intervencions amb un missatge directe al sector privat: “El nostre model turístic incorpora el mètode de gestió professional que reconeix la tasca de tots els agents, també els privats, que participen en ell per a perfilar un model estable i desestacionalizado”.

Segons Moncho, “els gestors del sector públic tenim la capacitat, i per extensió, la responsabilitat, de sumar esforços i recursos per a dissenyar i engegar polítiques efectives que facen del nostre territori una destinació de primer ordre i un lloc amb oportunitats laborals, socials, culturals i turístiques de present i amb futur”.

També han participat en el fòrum de debat el director del Patronat, Evarist Caselles; el director general d'Edicions Plaza, Miguel Miró, i el director de Valencia Plaza, Javier Alfonso, al costat de la xef de Karak, Raquel Cernicharo i els empresaris Leonor d'Arizón (Monestir de Cotalba), Raúl Carbonell (Tot Globo), Pablo Calataiud (Celler del Roure), Virgili Beltrán (Actio Birding), Manuel León (Manolo Travel), Jesús Herrera (València Adventure) i Alicia Puig (La Sària).

Sobre la taula ha quedat exposada la necessitat de col·laboració pública-privada sotmesa a les regles de l'ètica i la responsabilitat per a garantir un turisme d'èxit en el territori valencià. A més, el nou model turístic requereix la incorporació de professionals i de treballadors qualificats, per la qual cosa també es fa necessària la millora de l'oferta formativa.

Tal com han assenyalat representants de les empreses, “l'administració ens dóna veu davant la societat i ens ajuda a situar-nos en el mapa amb l'organització de trobades com la d'avui en les quals sempre sorgeixen sinergies i noves iniciatives”.
 

Els jurats dels Premis València i València Nova 2018 que convoca la Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, depenent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, es reuniran dijous 14 de juny, al MuVIM (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), per decidir el seu veredicte final entre les més de 400 obres presentades en les diferents modalitats de poesia (en castellà i valencià), narrativa (en castellà i valencià), assaig i, la novetat de 2018, novel·la gràfica, així com els València Nova (per a menors de 31 anys) en narrativa, poesia i assaig. Els jurats, presidits pel diputat de Cultura, Xavier Rius, faran pública la seua decisió en roda de premsa a les 13 hores, a la Sala Gregori Mayans del MuVIM, i obriran les pliques corresponents davant dels mitjans de comunicació.

Important dotació econòmica

A la vista dels treballs presentats, Xavier Rius ha declarat que la "nombrosa participació acredita la consolidació en aquesta nova etapa i la bona salut del certamen" i ha destacat "la repercussió de la publicació dels treballs en editorials prestigioses i la important dotació econòmica". Rius també s'ha mostrat molt satisfet per la resposta (17 treballs) al premi de novel·la gràfica, novetat d'enguany, que "vol donar oportunitat a il·lustradors, dissenyadors i dibuixants en un gènere que compta cada dia amb més seguidors". En concret, els treballs premiats en narrativa i assaig rebran 12.000 euros, els de poesia, 7.500, i el de novel·la gràfica, 8.000 euros. Pel que fa a la categoria per a joves, València Nova, els premis són de 5.000 euros per als de narrativa i d'assaig i de 3.000 euros per als de poesia.

Gala de lliurament al Centre del Carme

Com ja es tradició, els guardons es lliuraran en una gala que el director, Vicent Flor, avança que se celebrarà el 18 d'octubre al Centre del Carme i que serà conduïda pel filòleg, presentador i humorista suecà Eugeni Alemany en un acte que es preveu, "àgil, divertit i amb música en directe". Un altre al·licient de la gala és que ja es presentaran els premis editats, en el cas de l'assaig directament pel Magnànim, i per Bromera en narrativa i poesia en valencià, Versátil en narrativa en castellà i Hiperión en poesia en castellà. Pel que fa al premi de novel·la gràfica, el treball guanyador serà publicat per l'editorial Andana.

Persones de prestigi i experiència als jurats

Igualment que en edicions anteriors, el Magnànim ha seleccionat amb deteniment les persones que formen part dels diferents jurats com a garantia de la solvència i el prestigi dels guardons. Així, integren el jurant de la modalitat d'assaig quatre dones, tres de les quals vinculades a la Universitat de València: Josepa Cucó, catedràtica d'Antropologia; Lucía Hipólito, professora del Departament de Farmàcia i Tecnologia; Marta García, professora d'Història Contemporània, i la filòsofa Carmen Ors. De la categoria de narrativa en valencià s'ocuparan Gonçal López-Pampló, director literari de Bromera i professor de filologia de la Universitat de València; Anna Moner, artista plàstica i escriptora; l'escriptor de l'Alcúdia Josep Millo, i Isabel Marcillas, professora de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Per la seua part, en narrativa en castellà integren el jurat els escriptors Espido Freire, Najat El Hachni i Lorenzo Silva i l'editora de Versátil Eva Olaya. Pel que fa a la poesia, Salvador Ortells (director de l'Espai Fuster), l'escriptora Mercè Climent i els poetes Fina Girbés i Eduard Ramírez decidiran els premis en valencià, mentre que els de castellà seran responsabilitat dels escriptors Jesús Munárriz, Jorge Valdés i Guillermo Carnero i de la professora de Filologia Inmaculada Lergo. Finalment, les dibuixants i il·lustradores Mamen Moreu i Laura Pacheco, l’expert i comissari de diverses exposicions de còmic Enric Melego, junt amb Ricardo Peris, editor d'Andana Editorial, conformen el jurat de la nova modalitat de novel·la gràfica.

Més informació Institució Alfons el Magnànim.

Mai s'havien dedicat de forma professional a assistir a persones amb dependència, però Maribel, Sandra, Carmen, María José i María Luisa van decidir respondre a la trucada de l'ajuntament del seu poble, Gestalgar, que les va animar a emprendre. Amb suport també de la Federació d'Associacions de Dones Rurals i la Diputació de València, van engegar fa un any la primera cooperativa de dones d'ajuda social a domicili de la província.

Expliquen que els inicis no van ser fàcils, però el camí caminat els mereix molt la pena. També als set veïns del municipi que reben cada dia la seua atenció i les seues cures. Vicenta és una d'elles. Té 87 anys, és totalment depenent i viu amb Elías, el seu marit. Ell i els seus dos fills cuiden d'ella, però necessitaven ajuda professional. “Carmen és per a mi com una filla més. No pot atendre millor a la meua dona”, diu Elías.

Elisa és una altra de les veïnes del poble que va sol·licitar els serveis de la cooperativa. Porta a les seues esquenes unes 30 operacions i la seua mobilitat reduïda li ha obligat a adaptar el seu habitatge i a comprar una cadira motoritzada per a poder eixir de casa. María José acudeix cada matí per a ajudar-la a alçar-se i a endreçar-se. “Sóc incapaç de quedar-me tancada lamentant-me. M'agrada estar activa, dins de les meues limitacions. Gràcies a l'ajuda que em dóna María José tinc un respir diari”, compte.

Formació necessària

Maribel, Sandra, Carmen, María José i María Luisa van rebre diversos cursos abans d'engegar la cooperativa. “Partíem de zero”, diuen. Només María José havia tingut una primera experiència cuidant durant anys a la seua mare.

La primera formació va ser entorn de l'apoderament. “Teníem moltes pors i inseguretats. Amb aquest taller eixim reforçades”, diu Carmen. En el segon curs, que va durar uns sis mesos, van aprendre tot el relatiu a l'atenció i cura de persones depenents. Aquests tallers formatius els van realitzar amb ajuda de la Federació d'Associacions de Dones Rurals i la Diputació de València, que va coordinar les classes.

A més de la formació teòric-pràctica, la corporació provincial va ajudar a les cinc integrants de la cooperativa al fet que conegueren de primera mà una experiència similar. És per açò que els va concedir una subvenció perquè visitaren durant uns dies Alburquerque, a Extremadura. Allí, un grup de dones ja havien engegat una societat, la Cooperativa de Servicios de Proximidad Seralbu d’Alburquerque (Extremadura), que va nàixer en 2008 amb quatre sòcies i compte ara amb més de 30 cooperativistes.

L'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer ha estat des del principi atempta a l'experiència de Gestalgar. “Els assessorem sobre com constituir-se com a cooperativa i quins passos havien de donar”, assegura la diputada, qui afig a més dos avantatges: “Ajuda al fet que puguen seguir vivint en el poble i no hagen de mudar-se per treball, al mateix temps que cobreixen una demanda que existeix i que, en aquest cas, és la cura i atenció a persones majors”.

Pròxims passos

Ignacio Marzal, regidor de Gestió Ciutadana, Turisme i Sanitat de l'Ajuntament de Gestalgar, explica que la intenció és que aquest servei siga supramunicipal. “Que s'estenga a municipis de la comarca i, al mateix temps, s'augmenten els serveis”, explica. De fet, diuen les integrants de la cooperativa que el seu pròxim objectiu és realitzar un curs de catering. “Volem aprendre a cuinar i a gestionar el repartiment entre els usuaris que ho sol·liciten. La demanda existeix”, asseguren.

Els centres d’educació reglada de la comarca de l’Horta Sud rebran entre 2018 i 2019 més de 2 milions d’euros de la Diputació de València per realitzar obres de millora i condicionament. Aquestes actuacions es finançaran a través del Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019 i de la segona fase del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles que la corporació provincial desenvoluparà per millorar la infraestructura pública d’educació i recolzar els ajuntaments en el manteniment dels centres municipals.

“La millora de l’escola pública, en valencià i de qualitat per a nosaltres és una prioritat, i amb aquests plans estem arribant a tots els àmbits educatius, no sols a l’educació infantil i primària, sinó també a les escoletes, als conservatoris, l’educació musical, i a les escoles d’adults, la formació de les persones adultes”, així ho ha afirmat la vicepresidenta, Maria Josep Amigó, durant la presentació d’aquests dos plans al Museu de la Rajoleria de Paiporta.

La vicepresidenta de la Diputació ha estat acompanyada per l’alcaldessa del municipi, Isabel Martín, i ha presentat les noves inversions en educació pública davant d’alcaldesses i alcaldes dels municipis de l’Horta Sud. Com ha explicat Maria Josep Amigó, amb el nou Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2018, totes les escoletes infantils, conservatoris musicals i centres de formació per adults de la comarca que siguen de titularitat municipal podran realitzar obres de condicionament i millora de les seues infraestructures.

“Amb el Pla de Millora dels Espais Educatius Municipals, és a dir, les escoletes, els conservatoris i les escoles d’adults, cada municipi rebrà 38.000 euros per cada centre d’este tipus que tinga, però els ajuntaments podran decidir la quantitat que volen invertir en cada centre segons les seus necessitats”, ha assenyalat Maria Josep Amigó.

L’alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, ha expressat la seua satisfacció amb la iniciativa per l’educació que impulsa la corporació provincial, i ha aprofitat també per assenyalar que “molts ajuntaments ja estem treballant per millorar els nostres centres educatius, però evidentment no arribem a tot, i aquest pla és una injecció de diners molt necessària per als nostres pobles i per als nostres ajuntaments per a dignificar els centres de tots els pobles de l’Horta Sud”.

El nou Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019 invertirà a la comarca de l’Horta Sud 1.254.000 euros per tal de millorar 33 centres municipals d’educació reglada. Amb aquest programa, les 17 escoletes infantils, 15 escoles d’adults i 1 conservatori musical municipals que hi ha a la comarca percebrà cadascun una ajuda de 38.000 euros de la corporació provincial.

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles de 2018, per altra banda, destinarà 750.000 euros a cinc CEIPS d’Alaquàs, Alfafar, Catarroja, Manises i Mislata. Amb aquestes ajudes, la Diputació complementa el Pla Edificant que desenvolupa la Conselleria d’Educació i col·labora en el finançament d’obres de millora de l’eficiència energètica dels centres que no s’inclouen al pla autonòmic, d’acord amb els criteris definits pel personal tècnic de la Conselleria.  

El Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals 2018-2019

El nou programa de la Diputació per al finançament de millores als espais educatius municipals comptarà amb un pressupost global de 10,3 milions d’euros i desenvoluparà un total de 270 actuacions en 160 municipis valencians: 169 a escoletes infantils, 13 a conservatoris musicals, i 88 a centres formatius d’adults. Durant el 2018 s’invertiran 6,4 milions d’euros que es destinaran als centres infantils, i al 2019 els 3,8 milions d’euros restants s’invertiran als conservatoris i les escoles d’adults.

El repartiment d’aquestes subvencions s’ha realitzat segons criteris objectius. El 44% del total es dedicarà a 86 municipis de menys de 5.000 habitants, inclosos dins del tram 1 del pla. El 30,7 % serà per als 46 municipis d’entre 5.000 i 20.000 habitants del segon tram, i el 25.5 % restant arribarà a les 69 localitats de més de 20.000 habitants.

Segons el tipus de centre educatiu, el 63% dels recursos del pla seran per a la millora de les escoletes infantils, el 32,5% per als centres de formació d’adults, i el 5 % per als conservatoris municipals.

El Pla Municipal de Manteniment d’Escoles 2018

La segona fase del pla que s’inicià al 2017 en col·laboració amb la Conselleria d’Educació comptarà amb un pressupost de 5.5 milions d’euros. El programa arribarà a 38 centres educatius d’infantil i primària de 34 pobles valencians per tal de millorar l’eficiència energètica d’aquells centres que no s’han acollit al Pla Edificant de la Conselleria.

Aquestes noves actuacions es sumen a les 44 intervencions realitzades durant el 2017 i suposen, en total, la millora de les condicions de més de 20.000 alumnes de 76 localitats. En els dos exercicis, el Pla Municipal de Manteniment d’Escoles haurà destinat 12,5 milions d’euros i haurà permés el condicionament de 82 centres públics d’educació.

La Diputació dedica 23 milions d’euros a l’educació pública

A través d’aquests plans, des del 2017 la corporació provincial ha destinat 23 milions d’euros a la millora dels centres educatius públics valencians. Al final de la legislatura, s’hauran realitzat 352 actuacions en centres educatius en un total de 180 municipis de les comarques valencianes. Amb això, dos de cada tres municipis hauran rebut de la Diputació una inversió específica per a millora dels centres educatius.

  * MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

El diputat de l’àrea de Medi Ambient, Josep Bort, ha assistit els dies 7 i 8 de juny a la Trobada de Diputacions per l’Energia i el Clima celebrada a Tarragona.

Organitzada per aquesta diputació provincial, aquest encontre ha estat dividit en dues jornades. La primera d’elles nomenada “Europa i les diputacions davant els reptes del canvi climàtic. El Pacte d’alcaldes, un programa regional i municipal clau”.

Ha sigut a la segona jornada titulada “Experiències i oportunitats” on ha intervingut el diputat Josep Bort qui ha aprofitat l’ocasió per a subratllar que aquesta iniciativa “és molt important empoderar als pobles i dotar-los de recursos per fer front al repte que ens planteja el canvi climàtic, que necessàriament passa per la transició cap a un model energèticament sostenible i una descarbonització de l’economia”.

A la seua intervenció ha remarcat que aquesta legislatura “teníem el compromís i la responsabilitat de recuperar el temps perdut. Quan arribarem al govern provincial no hi havia res fet en aquest camp. Ni interès ni compromís polític pel clima ni per l’energia sostenible ni interès pel desenvolupament sostenible del nostre territori.”

Per a concloure, Josep Bort ha mencionat que des de 2015 “hem passat de 14 municipis adherits a 222 en l’actualitat, i ens agradaria comptar amb el compromís i l’adhesió de la resta dels municipis per anar els 266 a una front a un problema global que ens afecta a totes i a tots”.

Durant aquest encontre han intervingut càrrecs i tècnics de diferents diputacions com: Saragossa, Girona, Tarragona, Badajoz, Barcelona i Castelló. A més de tècnics d’empreses col·laboradores amb aquestes institucions.

La Diputació de València, a través de la Delegació de Transparència i Govern Obert que encapçala el diputat Berto Jaramillo, fa una pausa en el cicle de conferències sobre 'Transparència, Governança i Mitjans de comunicació' iniciat el passat mes de març, en el qual periodistes de relleu han analitzat i debatut sobre grans temes d'interés en l'àmbit nacional lligats a la transparència en els mitjans de comunicació i a la participació ciutadana.

L'última de les convidades d'aquest semestre ha sigut la popular periodista i escriptora, Elisa Beni, que ha participat al costat del diputat Berto Jaramillo i la cap del servei de Transparència, Malena Ramírez en unes jornades que, en paraules del diputat pretenen "crear una vertadera cultura de govern obert i apoderament de la ciutadania".

Elisa Beni va abordar el tema de "La justícia desvestida: de la falta de transparència a la falta de credibilitat". Durant el col·loqui, la periodista va tractar temes com el Pla de Transparència Judicial i l'aflorament de dades en l'administració de justícia sobre el qual opina que "encara es transparenta poc". Així mateix va plantejar la necessitat que es publiquen les declaracions patrimonials dels membres de la carrera judicial. Per a la periodista "hauria d'haver-hi un registre de jutges i magistrats, si de debò la justícia cerca transparència i imparcialitat", tal com va declarar durant el seu discurs.

Segons Beni, el gran repte que té el periodisme és fer accessible i comprensible la informació que es produeix en l'administració de justícia: "el gran repte és aconseguir que la ciutadania entenga com es fa justícia, i per a açò, s'ha de saber com funciona", va comentar la periodista.

Sobre aquestes línies també va abordar el tema de pressions directes i indirectes i pressions dels mitjans que dificulten en gran manera la transparència, a més de la "paradoxa democràtica" que contraposa transparència i protecció de drets, ja que hi ha parts que han de quedar reservades; la protecció de dades és imprescindible, en cas contrari, "la gent se sent menys segura per a col·laborar", ha declarat la professional dels mitjans.

A pesar que la periodista creu que vivim el "pitjor moment de la democràcia de la justícia", donada la gran falta de credibilitat, la dubtosa independència i imparcialitat i les males pràctiques, "el sistema no està corromput del tot", encara que recalca que "cap sistema judicial està preparat per a aquests nivells de corrupció".

'El públic com a tercer membre'

Una vegada més, el contingut d'aquestes conferències s'ha plantejat com un format obert, en el qual el públic assistent constitueix el 'tercer membre'. Per açò, des de l'àrea de Transparència i Govern Obert s'ha plantejat un model en el qual la ciutadania ha gaudit d'un paper protagonista i ha pogut co-participar en el desenvolupament de la conferència, donant-li veu i l'oportunitat de plantejar qüestions.

En aquest sentit, Elisa Beni, va plantejar algunes preguntes per a tractar de debatre amb els assistents. Per a l'analista política hi ha dos tipus de justícia: la que s'aplica en els processos dels ciutadans i ciutadanes "que malgrat ser poc àgil és bastant independent" i la justícia que es tapa amb el poder, que fa "reclinar el sistema i portar a manipulacions". Finalment, Elisa Beni va llançar una pregunta a l'auditori: "Qui controla al Tribunal Suprem?".

La participació d'Elisa Beni ha sigut l'última del semestre, dins d'aquest cicle de conferències de 'Transparència, Governança i Mitjans' que ha congregat a diversos professionals de la informació durant els últims mesos.