Veïnes i veïns de Real i Alfara de la Baronia han visitat aquest dijous la Diputació de València amb el programa cultural ‘Açò és la Dipu’, una ruta guiada pels principals edificis que acosta als municipis el patrimoni de la corporació provincial.

Els palaus de la Batlia i de Scala, seu central de la Diputació, han rebut als visitants, que han ocupat els escons del saló de plens. Allí els ha donat la benvinguda la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer: “En els plens no solament es debat, també és important el respecte a totes les opinions, perquè els projectes que es tracten ací són demandes i necessitats que tenen els municipis i mereixen ser escoltades”.

Berenguer ha explicat a realeros i tafarros el funcionament de la Diputació i ha posat el focus en la importància de conèixer el seu patrimoni. “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació i també fomentar una vida activa perquè isquen de la rutina i estimulen la curiositat” ha explicat la diputada.

El programa ‘Açò és la Dipu’ ofereix també la possibilitat de visitar museus i exposicions que formen part de la Diputació de València, com el Centre Cultural Beneficència o el MuVIM, el Museu Valencià de la Il.lustració i de la Modernitat.

La quinzena edició de la Biennal de Música de Buñol se celebrarà entre el dissabte 30 de juny i el dissabte 21 de juliol. Durant tres setmanes, aquesta localitat valenciana acollirà més de 25 propostes culturals que abastaran una gran varietat d'estils, des de la música barroca i clàssica, passant pel jazz i el folk, fins al pop i el rock.

D'aquesta manera, la població de la Hoya reforçarà la seua històrica implicació amb la música, una de les prioritats en la gestió cultural de la corporació provincial. La programació completa es presentarà dimecres que ve, 13 de juny, a les 12.00 hores, en la seu central de la Diputació de València.

Una dels grans figures que componen la programació del cicle és Jorge Drexler. El cantant segueix presentant el seu últim disc, ‘Salvavidas de hielo’, amb un gran èxit artístic i de públic. En aquest treball, l'uruguaià ha indagat en les diverses formes de tocar una guitarra. Així, ha extret els seus sons acariciant, esquinçant i percutint totes les parts de l'instrument. Guanyador d'un Oscar en 2005, Drexler també recuperarà composicions de la seua extensa discografia.

El jazz també tindrà segell de qualitat en el festival. En aquesta ocasió, ho posarà la cantant, trompetista i compositora Andrea Motis, que oferirà els temes de l'àlbum ‘Emotional Danse’. Aquest treball, debut en solitari de la jove instrumentista a través de ‘Impulse!’, conté estàndards, versions de cançons tradicionals i del pop, així com temes propis. Andrea Motis actuarà al costat del quartet de Joan Chamorro, mentor artístic.

Com no podia ser d'una altra manera, aquesta trobada cultural també comptarà amb la presència de la música de banda. La iniciativa ‘A Tres Bandes’ unirà a la Unió Musical de Llíria, a l'Ateneu Musical de Cullera i a la Societat Musical L'Artística de Buñol en un concert únic, en el marc d'un projecte en el qual col·labora la Diputació. Després d'una cercavila que arrancarà en la Plaza del Pueblo, aquestes tres formacions delectaran al públic amb les seues interpretacions.

El cartell d'aquesta quinzena biennal de música de Bunyol es completarà amb un ampli ventall d'activitats familiars que es distribuiran entre les tres setmanes de programació.

El paratge natural El Surar, ubicat al terme municipal de Llutxent, ha estrenat un nou Refugi-Aula d’educació i investigació ambiental que permetrà realitzar activitats tant de gaudi com d’ensenyament dels valors culturals i ambientals d’aquest espai singular. La creació d’aquesta instal·lació té com a finalitat, a més, fomentar l’ús públic del paratge i ha comptat amb el suport de la Diputació a través del Programa d’Espais i Paratges Naturals Municipals que desenvolupa l’àrea de Medi Ambient.  

El diputat de l’àrea, Josep Bort, ha visitat el nou edifici acompanyat per l’alcalde del municipi, Pep Estornell, i per altres membres de la corporació. Amb aquesta nova instal·lació, el municipi “guanya una plataforma des d’on es dignifica l’entorn natural i, sobre tot, des d’on es podrà promocionar l’educació i la sensibilització sobre la natura i la seua importància, una qüestió fonamental per al present i el futur de la nostra societat”, segons ha indicat el diputat.

“Es tracta d’un projecte rellevant i important, perquè aquesta sureda constitueix l’espai més meridional de les seues característiques del País Valencià, i per tant, la creació d’esta nova Aula Ambiental fomentarà l’ús públic del paratge així com la conscienciació social del valuós paisatge que és”, ha afegit Bort.

L’Aula Ambiental d’El Surar constitueix un edifici de fusta de 54 m² amb coberta a dos aigües i amb una sala polivalent. La instal·lació també comptarà amb dos panels fotovoltaics per produir energia elèctrica sostenible i que permetran que siga energèticament autosuficient.

Es tracta d’un projecte que ha comptat amb una inversió de 34.500 euros de la Diputació, el que representa el 90 % del global destinat. L’ajuntament de Llutxent, per la seua banda, ha aportat 3.800 euros per a la construcció de l’aula.

L'Associació Espanyola Contra el Càncer ha eixit aquest dijous al carrer amb el tradicional Dia de la Qüestació per a recaptar fons que ajuden a seguir emprenent projectes d'investigació. Per a això, han instal·lat taules informatives per tota la província. Una d'elles, en la seu principal de la Diputació de València que, un any més, ha volgut sumar-se a la causa.

"És responsabilitat de les institucions recolzar totes les iniciatives que ajuden a que la investigació avance", ha destacat la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, qui ha rebut als voluntaris i a la delegació d'AECC València amb el president, Tomás Trénor, al capdavant.

En aquesta edició, la música ha estat present a través de la iniciativa #1MinutoDeMúsicaContraElCáncer. La cantant Ester Casanova ha col·laborat tocant la cançó ‘Doy la cara por ti', que parla de la importància del suport de la societat per a combatre la malaltia. La diputada Berenguer ha participat en el concert improvisat que han donat en la plaça Manises de València.

La responsable de Benestar Social de la Diputació ha felicitat als voluntaris pel seu treball i ho ha fet extensiu a tots els que han eixit aquest dijous al carrer a demanar "per una causa tan important com és la lluita contra el càncer". "Qualsevol podem patir-ho. L'important és mantindre una actitud positiva i no perdre l'esperança", ha assegurat.

La plataforma ‘Connecta València’ de ciutats intel·ligents que desenvolupa l’àrea de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Diputació de València ha sigut presentada al I Congrés Smart Cities for Smart Citizens que ha acollit La Marina de València. El diputat de Modernització Ivan Martí, ha presentat aquest projecte innovador durant la taula rodona que ha compartit amb altres representants d’administracions públiques reunits al congrés.

Ivan Martí ha explicat durant la seua intervenció que “el principal objectiu de la plataforma Connecta València és que els serveis municipals es doten d’intel·ligència per tal de reduir la bretxa que separa els municipis grans dels més menuts”. “Amb això, el que es pretén es oferir una millor gestió dels serveis als ciutadans, i també aconseguir que eixa gestió siga millor a través de la seua unificació tant a nivell intra-municipal com en el plànol inter-municipal”, ha prosseguit.

La taula rodona en la que ha participat el diputat Martí ha estat centrada en la gestió pública de les smart cities i en ella també han intervingut el cap de l’Oficina de Ciutat Intel·ligent de l’Ajuntament de València, Ramón Ferri, l’arquitecta de l’Institut Valencià de l’Edificació, Leticia Ortega, i el coordinador del Centre d’Innovació ‘Las Naves’, Javier Ibàñez.

“La estratègia de ‘Connecta València’ —ha assenyalat Martí— té com a objectiu de llarg termini la gestió integral de la província com una smart region, per la qual cosa, la Diputació constitueix l’administració més adequada per al seu desenvolupament. A més, és una plataforma que entenem d’una manera totalment col·laborativa, perquè el desenvolupament del projecte es farà de la mà de tots els municipis que vullguen sumar-se a la plataforma que disposa la Diputació”.

A més, el diputat ha detallat que la plataforma funciona a través de la plataforma Sentilo, una ferramenta de codi obert desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona que respecta l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, disminueix la dependència respecte al proveïdor i possibilita la col·laboració amb altres administracions i institucions per afavorir el repartiment de costos i la possibilitat de reutilitzar els desenvolupaments ja realitzats.

El Congrés, organitzat per La Marina de València, The Hub y Smart Cities Think Tank, es celebra a l’edifici Veles e Vents durant els dies 7 i 8 de juny. Es tracta d’un encontre on especialistes del sector, així com empreses i representants d’administracions públiques, posaran en comú tant iniciatives com perspectives al voltant de la mobilitat, xarxes, internet de les coses, urbanisme, energia o medi ambient des de la perspectiva de les ciutats intel·ligents.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depén de l’àrea de Cultura de la Diputació, presenta demà divendres, 8 de juny, a les 19’30 hores, l’últim llibre de la col·lecció d’Estudis Comarcals: La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel (desde sus orígenes hasta 1947). Crónica rural de la postguerra, de Teófilo Gallega. La presentació es realitzarà en el marc de la XXXIV Feria del Libro de Requena, en el Espacio Cultural Feliciano Antonio Yeves, amb la participació de l’autor, Teófilo Gallega; el director de la col·lecció, Manel Pastor; i José Camilo Chirivella, tinent d’alcalde de Requena.

Combatents per la República

Jalisco, Manco de la Pesquera, Grande, Chaval... el llibre relata de forma minuciosa la trajectòria i les circumstàncies d'un grapat d'homes i dones que no van dubtar a continuar la lluita contra el règim de Franco amb les armes en la mà i també dels qui els recolzaven en pobles i llogarets. Pot sorprendre l'abast que va arribar a tenir la resistència armada en unes circumstàncies tan difícils i només és explicable pel suport que els maquis tenien entre la població rural. L'autor, Teófilo Gallega, nascut en Jaraguas, va començar a interessar-se en el tema a partir de la cerca de les restes del seu besoncle, caigut en un enfrontament amb la Guàrdia Civil en 1949, i es va llançar a refer un complicat i no sempre suficientment valorat període de la lluita armada contra la dictadura franquista. Les fonts orals, els testimonis, les caminades per cada poble, llogaret o caseriu de la comarca, l'estudi detingut de la documentació disponible i una gran quantitat d'hores de treball ens han permès gaudir d'una obra cabdal en el camí de la recerca de la història recent. L'estudi se centra en el període més complex, més dur i més difícil d'esbrinar que comprén els anys entre el 1939 i el 1947. Però la història no acaba ací, ja que Gallega està ja treballant en els anys posteriors per a un últim volum al voltant de la guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel.

Teófilo Gallega és professor d'àrab en l'Escola Oficial d’Idiomes de València. Ha publicat alguns treballs en el camp de la didàctica d'aquesta llengua i també en el dels estudis andalusíes. La seua vinculació amb la recerca sobre la guerrilla antifranquista sorgeix després de la localització i exhumació l'any 2006 de les restes d'un familiar que va ser membre de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó. Des de llavors ha publicat alguns treballs d'àmbit local relacionats amb la guerrilla antifranquista, la guerra civil i la postguerra.

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

Divendres 8 de juny s’inaugura a Carcaixent la tercera edició de la Fira Modernista, que es celebrarà fins el dia 10. Un cap de setmana que permetrà als visitants que s’apropen fins la ciutat conèixer de primera mà com era la vida allà pel 1900, revivint l’esplendor modernista de finals del s. XIX i principis del s. XX. En aquesta edició s’ha apostat decididament per una temàtica centrada en la vessant social i en la conquesta de drets fonamentals per a dones i treballadors.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, participarà en l’Assemblea “El despertar femenino”, així com en la posterior manifestació per unes condicions de treball dignes, que tindrà lloc el diumenge 10 a les 11.00 hores al Magatzem de Ribera. En ella participarà Elena Just, política i lliurepensadora valenciana i personatge històric fonamental en la València de principis de s. XX.

El diputat de Cultura, Xavier Rius estarà present en el cercavila inaugural que començarà a les 19.00 hores del divendres 8 des del Magatzem de Ribera.

L’objectiu d’aquesta iniciativa és la divulgació del patrimoni local, donada la important presència de restes modernistes a l’entorn urbà i rural de Carcaixent. La recreació de la vida de l’època i l’ambientació de la ciutat són el punt de partida per a una àmplia oferta cultural que s’estén entre els dies 8 i 10 de juny. Degustacions gastronòmiques, visites als edificis i horts monumentals, recreacions històriques, concursos i espectacles completen la programació de la Fira Modernista de Carcaixent.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 8 de juny de 2018

Lloc: Magatzem de Ribera, Carcaixent

Hora: 19.00 hores

Dia: Diumenge, 10 de juny de 2018

Lloc: Magatzem de Ribera, Carcaixent

Hora: 11.00 hores

L'exposició itinerant Memòria de la Modernitat, que es pot visitar actualment en la Casa de la Marquesa de Gandia, ofereix aquest dissabte, a les 18.30 hores, una particular visita guiada. Els professors Enric Olivares i Oreto Trescolí presentaran les obres 'El guardavies', d'Ignacio Pinazo, i 'Fra Joan Gilabert Jofré emparant un boig perseguit pels xicots', de Joaquín Sorolla, dins del programa d'activitats relacionades amb la mostra.

D'aquesta manera, Memòria de la Modernitat, la mostra que reuneix el patrimoni artístic de la Diputació de València, incorpora els ‘diàlegs amb les obres’ al seu calendari d'activitats, entre les quals s'inclouen tallers per a tota la família i visites didàctiques per a col·legis.

Totes les activitats són gratuïtes, encara que l'aforament és limitat, per la qual cosa es requereix realitzar una reserva prèvia cridant al 962959540 o enviar un correu electrònic a didacticamemoriamodernitat@gmail.com. Els diàlegs seguiran els pròxims 16 i 23 de juny, i el 7 i 21 de juliol.

Patrimoni artístic

Les activitats paral·leles, juntament amb l'exposició ‘Coneix la Diputació’, en el marc del programa ‘La Diputació als Comarques’, envolten a Memòria de la Modernitat, la mostra itinerant impulsada pel president Jorge Rodríguez que reuneix un centenar d'obres d'artistes com Sorolla, Pinazo, Benlliure, Carmen Calvo, Miquel Navarro o Equip Crònica. Peces que deixen constància de la modernitat d'una institució amb dos segles d'història que, entre altres avanços, es va anticipar al que avui serien les beques Erasmus i va concedir a les dones artistes el mateix protagonisme que als homes.

L'exposició, que en el mes de maig sumava ja 30.000 visites, prop de 7.000 solament a Gandia, ha passat ja per Requena i Alzira i estarà en la capital de La Safor fins al mes d'agost. Ontinyent l'acollirà a l'octubre, i ja per a 2019 està previst que Memòria de la Modernitat arribe a Sagunt, en el Camp de Morvedre, i a Torrent, a l'Horta.

El currículum dels experts

La presentació d'aquest dissabte serà a càrrec dels professors Enrique Olivares i Oreto Trescolí, tots dos experts en matèria artística.

Enric Olivares, nascut a Algemesí en 1978, és doctor i llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València. Actualment és professor de Secundària en el col·legi María Auxiliadora d'Algemesí i professor associat al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. S'ha especialitzat en estudis de cultura visual, història, cultural local i estudis etnogràfics.

Oreto Trescolí, de L'Alcúdia, també és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València. Actualment és professora de Secundària en l'IES Guadassuar. Les seues línies de recerca han versat sobre arquitectura senyorial valenciana i ha sigut autora de diversos estudis de caràcter etnogràfic.

L'exposició itinerant Memòria de la Modernitat, que es pot visitar actualment en la Casa de la Marquesa de Gandia, ofereix aquest dissabte, a les 18.30 hores, una particular visita guiada. Els professors Enric Olivares i Oreto Trescolí presentaran les obres 'El guardavies', d'Ignacio Pinazo, i 'Fra Joan Gilabert Jofré emparant un boig perseguit pels xicots', de Joaquín Sorolla, dins del programa d'activitats relacionades amb la mostra.

D'aquesta manera, Memòria de la Modernitat, la mostra que reuneix el patrimoni artístic de la Diputació de València, incorpora els ‘diàlegs amb les obres’ al seu calendari d'activitats, entre les quals s'inclouen tallers per a tota la família i visites didàctiques per a col·legis.

Totes les activitats són gratuïtes, encara que l'aforament és limitat, per la qual cosa es requereix realitzar una reserva prèvia cridant al 962959540 o enviar un correu electrònic a didacticamemoriamodernitat@gmail.com. Els diàlegs seguiran els pròxims 16 i 23 de juny, i el 7 i 21 de juliol.

Patrimoni artístic

Les activitats paral·leles, juntament amb l'exposició ‘Coneix la Diputació’, en el marc del programa ‘La Diputació als Comarques’, envolten a Memòria de la Modernitat, la mostra itinerant impulsada pel president Jorge Rodríguez que reuneix un centenar d'obres d'artistes com Sorolla, Pinazo, Benlliure, Carmen Calvo, Miquel Navarro o Equip Crònica. Peces que deixen constància de la modernitat d'una institució amb dos segles d'història que, entre altres avanços, es va anticipar al que avui serien les beques Erasmus i va concedir a les dones artistes el mateix protagonisme que als homes.

L'exposició, que en el mes de maig sumava ja 30.000 visites, prop de 7.000 solament a Gandia, ha passat ja per Requena i Alzira i estarà en la capital de La Safor fins al mes d'agost. Ontinyent l'acollirà a l'octubre, i ja per a 2019 està previst que Memòria de la Modernitat arribe a Sagunt, en el Camp de Morvedre, i a Torrent, a l'Horta.

El currículum dels experts

La presentació d'aquest dissabte serà a càrrec dels professors Enrique Olivares i Oreto Trescolí, tots dos experts en matèria artística.

Enric Olivares, nascut a Algemesí en 1978, és doctor i llicenciat en Història de l'Art per la Universitat de València. Actualment és professor de Secundària en el col·legi María Auxiliadora d'Algemesí i professor associat al Departament d'Història de l'Art de la Universitat de València. S'ha especialitzat en estudis de cultura visual, història, cultural local i estudis etnogràfics.

Oreto Trescolí, de L'Alcúdia, també és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de València. Actualment és professora de Secundària en l'IES Guadassuar. Les seues línies de recerca han versat sobre arquitectura senyorial valenciana i ha sigut autora de diversos estudis de caràcter etnogràfic.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i el diputat de l’àrea de Cultura, Xavier Rius, assistiran a la representació de l’obra “La Gran Final” d’Escena Erasmus a Bonrepòs i Mirambell. Aquesta funció tindrà lloc a la Placeta de l’Ermita a les 22:30 hores.

Aquesta és la tercera parada d’un total de tretze, la primera representació va tindre lloc a Alaquàs i la segona a Benifaió, mentre que la resta es realitzaran a Xella, Alcúdia de Crespins, Almoines, Jàtova, Salem, Caudete de las Fuentes, Carrícola, Ontinyent i Gandia.

“La Gran Final” ens situa a l’Europa de l’any 2038 mostrant la vida dels refugiats. L’espectacle, dirigit per Anna Marí està representat per actors i actrius de diferents països: Alemanya, Eslovàquia, Espanya, Itàlia, Gambia, Polònia, Camerun, Síria, Suïssa i Colombia.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 9 de juny de 2018.

Lloc: Placeta de l’Ermita, Bonrepòs i Mirambell.

Hora: 22:30 hores.