La rehabilitació de l'Ajuntament de Montitxelvo, centrada en la modernització de les instal·lacions i la millora de l'accessibilitat, ha sigut la principal actuació del consistori de la Vall d'Albaida amb fons provincials durant la present legislatura. En paraules del president de la Diputació, Jorge Rodríguez, “es tracta d'una d'eixes obres en les quals es veu la capacitat dels alcaldes i alcaldesses per a traure el màxim partit als diners que reben de la Diputació i per a transformar-ho en actuacions que faciliten la vida a les seues veïnes i veïns”. 

Rodríguez ha visitat el consistori renovat amb fons provincials, amb una inversió propera als 200.000 euros executada en dues fases, acompanyat per l'alcaldessa de Montitxelvo, Josefina Pou, que ha agraït a la corporació els més de 600.000 euros rebuts entre 2016 i 2017, el doble del que va disposar entre 2014 i 2015 el municipi a través del finançament provincial.

La renovació de l'ajuntament “permet garantir l'accessibilitat de tot tipus de persones, una cosa essencial en un edifici públic”, ha assenyalat el president, que ha avançat que “la implicació de la Diputació amb Montitxelvo va a continuar en el que queda de legislatura, ja que a través dels diferents plans van a arribar al municipi al voltant de 300.000 euros més abans que acabe 2019”. “Eixe treball conjunt amb l'Ajuntament va a donar encara més fruits a l'hora de millorar la vida de la gent”, ha conclòs Rodríguez. 

Per la seua banda, l'alcaldessa de Montitxelvo, Josefina Pou, ha explicat que “és una obra que necessitàvem fer, per seguretat, perquè hi havia greus problemes d'estructura i de coberta; era necessària per a millorar l'accessibilitat, perquè totes les dependències que ara estan en la planta baixa estaven en la part superior”. 

En opinió de l'alcaldessa, “la gestió de la Diputació aquesta última legislatura ha suposat un canvi radical, amb un increment important de les ajudes i l'autonomia perquè puguem dur a terme les millores que ens demana la nostra gent, la qual cosa s'ha notat en camins, edificis i infraestructures; gestionant ben els diners es poden fer moltes coses”.

Noves inversions

Entre els 603.000 euros rebuts per Montitxelvo entre 2016 i 2017 destaquen els 170.000 euros del Pla d'Inversions Sostenibles (IFS), uns diners procedents del romanent que hauria acabat en els bancs de no haver-se reinvertido en els municipis, i els 175.000 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM), que para enguany té previst destinar a Montitxelvo altres 177.000 euros per a inversions en el bienni 2018-19.

En total, el municipi rebrà enguany altres 276.000 euros de la Diputació, amb partides per a noves obres de millora en espais públics, però també per a gestió forestal, ocupació, arreglar els danys causats per les pluges, asfaltar camins rurals o cobrir despesa corrent, si fóra necessari, amb l'aportació del Fons de Cooperació Municipal.

Montitxelvo haurà rebut de la Diputació prop d'un milió d'euros al final de la legislatura, amb els quals s'ha renovat el consistori, s'ha fet accessible el saló de plens de la Casa de Cultura, s'ha millorat l'eficiència hídrica i la xarxa d'aigua potable i s'han pavimentat diferents carrers del municipi, entre altres actuacions.

El Museu Valencià d’Etnologia, que depèn de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, gravarà demà dijous 7 de juny en directe el programa ‘La Riproposta’ de Ràdio Nacional d'Espanya. Amb motiu de la celebració del Festival Etnomusic Primavera 2018, la presentadora Yolanda Criado es trasllada als patis del Centre Cultural la Beneficència per a realitzar una entrevista als artistes Vanesa Muela i Pep Gimeno Botifarra, els qui també oferiran un xicotet concert.

El programa començarà a les 18:00 i l'entrada és lliure fins a completar l'aforament. A les 20:15 tindrà lloc el concert de Odaiko i Vanesa Muela en el marc del Festival Etnomusic, per al qual sí que és necessari comptar amb entrada.

‘La Riproposta’ s'emet els dissabtes en Ràdio Clàssica de RNE i és un programa innovador que aposta per la difusió de la música de tradició oral, posant en valor la riquesa i varietat de músiques folklòriques que hi ha en el nostre país. Aquest objectiu ho aconsegueix de dues formes: programant les músiques que escoltaven els nostres avis i mostrant la música que es fa avui dia i que és interpretada en les sales de concerts a través de grups que, inspirats en la tradició, fan més comprensibles les músiques folklòriques al públic contemporani.

El Festival Etnomusic Primavera 2018 es compon de set concerts que es realitzen els dijous a les 20:15 en els patis del Museu Valencià d’Etnologia. El dijous 7 de juny el museu acollirà el concert de Vanesa Muela i Odaiko, i el pròxim 14 de juny conclourà el festival amb l'actuació de Raúl Rodriguez. Les entrades són gratuïtes i es reparteixen en el Hall del Museu a partir del dimarts anterior a cada concert, de 10:00 a 20:00 hores. A més, es poden reservar online en la web http://entradesvalencia.com/evento.php?idevento=625.

El cicle de concerts va començar el passat 3 de maig i en ell han actuat Carmen París i Nabyla Maan, José Aparicio ‘APA’, Urbàlia Rurana, Gabacho Maroc i Nakany Kanté.

Les obres del CRIS i Centre de Dia per a malalts mentals del municipi de Carcaixent ja han començat. Es tracta d’un projecte que ha sigut possible gràcies a la col·laboració interinstitucional entre la Diputació de València, la Conselleria i l’ajuntament de Carcaixent, amb un pressupost d’execució d’1.613.275 euros i una subvenció de 800.000 euros per part de la corporació provincial. L’altra meitat l’aportarà l’empresa adjudicatària.

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, ha visitat hui aquestes obres que es realitzaran en una sola fase. La vicepresidenta ha mostrat la seua satisfacció perquè “ja estan fent-se realitat les primeres col·laboracions, del total dels 10 centres socials d’abast comarcal que es construiran en aquesta legislatura en tota la demarcació de València, després de 20 anys de sequera de centres socials públics”. També ha remarcat que “per a Carcaixent es tracta d’una reivindicació històrica” i ha expressat la seua satisfacció al confirmar que “moltíssimes famílies de malalts veuran cobertes les seues necessitats i més de 20 treballadors i treballadores seran contractades”.

Per la seua part l’alcalde de Carcaixent, Paco Salom, ha mostrat la seua gratitud perquè “sense aquesta aportació financera de la Diputació, aquest projecte no seria possible” i ha destacat el “canvi de sensibilitat en la corporació provincial, perquè, fins ara, la distribució de recursos que hi havia era molt particular i en aquest cas ha sigut una distribució fixant-se en les necessitats reals de les persones”. Aquest projecte, que s’espera que estiga acabat a finals del mes de novembre, “materialitza una demanda històrica de Carcaixent i de tota la comarca en relació a un col·lectiu que, malauradament, continua sofrint l’estigma i l’exclusió social”, ha conclòs.

La regidora de Benestar Social a l’Ajuntament de Carcaixent, Teresa Oliver, ha recordat que es tracta d’un projecte “que venim reivindicant els representants públics i els professionals de la salut mental des de fa dècades”. Oliver ha recalcat que aquests dos centres suposaran “un recurs molt necessari per a treballar en la integració comunitària”. L’objectiu amb els centres és “fer una integració emprant tots els recursos que hi ha en el municipi, tant en l’àmbit de la salut com en l’àmbit esportiu, cultural i educatiu”, ha explicat.

Els dos centres, que s’ubicaran en el carrer Agora Grup de Teatre núm. 2 i ocuparan una superfície de 800 metres quadrats, donaran cobertura a 90 usuaris, 70 per al CRIS i 20 per al Centre de Dia, i ocuparan a més de 20 persones. Este últim serà un centre específic on es desenvoluparan programes intensius de recuperació funcional i activitats estructurades d’ocupació del temps lliure. Pel que fa al Centre de Rehabilitació i Integració Social (CRIS), oferirà serveis específics i especialitzats orientats al món laboral, i adequats a les necessitats i situacions concretes dels usuaris i de les usuàries.

La Fundació Manantial, entitat sense ànim de lucre experta en salut mental, serà la responsable de realitzar la gestió integral dels centres. Aquesta entitat treballa en l’atenció integral de les persones amb trastorns mentals greus i compta amb molta experiència en la gestió de centres com els que estaran ubicats a Carcaixent.

Pressupost per a inversions socials de 2017 i el pla bianual 2018-2019

En el pressupost de 2017 aprovat per la Diputació de València, la corporació provincial va destinar un total de 5'6 milions d’euros a inversions socials. Amb aquests recursos es posarà en marxa un centre de recepció de xiquets i xiquetes a Llíria, i tres centres destinats a trastorns mentals greus, a Sueca, Paterna i elCentre de Dia per a Malalts Mentals de Carcaixent, que ja es troba en construcció.

La col·laboració entre administracions ha continuat enguany amb un pla bianual d’11.019.428 euros que farà possible la construcció de sis nous centres socials comarcals de titularitat pública a les localitats d’Ademús, Agullent, Aras de los Olmos, la Font de la Figuera, Meliana i Mislata. En cadascun d’aquests projectes el treball conjunt ha sigut clau, l’ajuntament ha aportat els terrenys, la Diputació ha invertit en la construcció, i la Generalitat Valenciana dotarà els centres de recursos per fer front a les despeses de funcionament i de personal.

Resposta a una demanda urgent

En la roda de premsa on es va presentar el pla bianual 2018-2019 per a centres socials, Maria Josep Amigó va incidir en què la posada en funcionament d’aquests serveis «està fent possible la creació de places públiques de centres socials al territori valencià per primera vegada en els darrers 20 anys». En aquest sentit, la vicepresidenta va subratllar que la inversió d’aquests 11 milions, sumats als prop de sis milions invertits en 2017, «permetrà la creació de més de 500 noves places públiques en centres socials d’abast comarcal, distribuïts territorialment per 10 comarques diferents de la demarcació de València».

*MATERIAL DE VÍDEO AL FTP DE LA DIPUTACIÓ

Una de les taules més esperades, ‘Què està passant amb la violència de gènere?’, va obrir la primera sessió de debats del dissabte en el Feminario de la Diputació després de la projecció del documental ‘En la bretxa’. En aquest debat van intervenir la policia local de València i coordinadora del grup GAMMA, Estefanía Navarrete, i la fiscal del Tribunal Superior de Justícia i delegada de violència de gènere, Rosa Guiralt.

Navarrete va destacar durant la seua intervenció la importància de la visió de gènere i l'empatia amb les dones que arriben a les comissaries. “Sense una comprensió directa de les causes que fan que aquestes dones siguen capaces de retirar una denúncia al seu maltractador, mai podrem ajudar-les a eixir”, va afirmar la policia. Navarrete va destacar la labor de la Diputació en la seua lluita contra la violència masclista: “gràcies al programa de formació que va impulsar la institució, en 2017 hem pogut formar a 300 policies”, va afirmar la policia local de València.

Per la seua banda, Guiralt ha destacat el greu problema que suposa en l'àmbit fiscal i judicial la falta de formació i mitjans en matèria de gènere. “Ni sabem, ni aprenem bé, o potser és que el tema no interesse”, va destacar la fiscal. Guiralt ha fet referència a la falta de mitjans i de persones especialistes en gènere amb els quals s'explica en els jutjats.

Avui s'ha presentat en roda de premsa l'exposició «Bellesa i joventut. Esclavitud contemporània» amb presència de Xavier Rius i Torres, diputat de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, Amador Griñó, cap d'exposicions i comissari de la mostra al costat de Rosa Olivares, editora i fundadora de la revista EXIT, i Jorge Fuembuena, artista i fotògraf.

La sala Parpalló acull aquest projecte que es construeix a partir del diàleg entre dues mostres que conviuen en l'espai, i que reflexionen i plantegen nous interrogants sobre les diferents formes d'acostament i comprensió de la idea de bellesa.

Amador Griñó, que ha agraït a Rosa Olivares la seua participació com a comissària de la part dedicada al treball de Jorge Fuembuena, ha destacat del projecte la seua voluntat reflexiva i interrogativa. L'exposició, lluny d'oferir una visió única o una definició encotillada de la idea de bellesa contemporània, i lluny d'enjudiciar les pràctiques de la cirurgia estètica actual, s'obri com a espai per al qüestionament sobre els límits d'ambdues i la manera en què ens afecten a la nostra construcció identitària individual i social.

Rosa Olivares, per la seua banda, ha volgut referir-se a la idoneïtat del diàleg entre les dues parts de la mostra, que funcionen precisament per l'oposat dels seus plantejaments: de recórrer una galeria de rostres diferents , no canònics, però desitjables, atractius tots, objectes del desig i l'admiració de la societat actual, passem a endinsar-nos en la veritat i la degradació d'una bellesa banalitzada forçada i artificial.

El treball de Jorge Fuembuena, li serveixen a la comissària per a llançar un missatge en positiu i proposar forma d'entendre la democratització de la bellesa que no passa per l'estandardització quirúrgica: «la democratització actual de la bellesa no resideix en la fórmula de la cirurgia, sinó en l'amplitud i el nou panorama infinit i personal de la nostra mirada i els nostres gustos». «Tots podem ser bells, bells i desitjats»

Sobre la fotografia, Jorge Fuembuena destacava el paradoxal del seu funcionament «com a suport i acte especular: mirem a l'altre a la recerca de nosaltres mateixos, del que creiem ser i de com ens volem construir». Com deia Víctor Estarrufe veure és deixar-se veure.

Des del punt de vista formal Jorge compon «retrats clàssics, homogenis, de fons neutre». Però cadascuna d'aquestes fotografies aparentment iguals, es detenen en l'essència del fotografiat, en allò que li fa diferent, únic, i que deixa entreveure aqueix alguna cosa que ens atrau i ens impel·leix a mirar-li com volent saber més. Per a l'artista, la fotografia és una eina per a reflexionar sobre el ser individual i el ser social, i per a enfrontar-se a la complexitat i al misteriós i fascinant del món, i la seua bellesa.

Democratització de la bellesa

A la fi del segle XIX i principis del XX, la ciència va aconseguir comprendre com funcionava la matèria en els seus nivells més elementals: el descobriment de l'àtom, de la cèl·lula o la mecànica quàntica són bona mostra d'açò. Açò ens ha permès no solament entendre com funciona el món, sinó també manipular-ho d'una forma inaudita en tota la història de la humanitat Durant la segona meitat del segle XX, gràcies a l'avanç de la medicina i de les tècniques quirúrgiques, el grau d'intervenció sobre la matèria humana —el cos— va augmentar exponencialment, la qual cosa ha ens ha permès guarir malalties que semblaven irremeiablement mortals, sí, però també modificar el nostre aspecte físic pràcticament a voluntat.

Vivim en l'era de la modificació del cos a la carta, donada la superabundància de formes i possibilitats de millora i embelliment ràpid dels nostres cossos. Cada època històrica ha tingut el seu particular cànon de bellesa, però la ciència disposa ara del coneixement i els recursos tècnics necessaris per a facilitar la nostra adaptació física a aquests cànons de forma ràpida i fàcilment accessible per a tots. Per a tots els que disposen dels recursos econòmics suficients.

Podria dir-se, doncs, que la bellesa s'ha democratitzat: la ciència posa al nostre abast la possibilitat d'encarnar el prototip imperant del bell, rebutjant el lleig, el vell i el defectuós. Nassos, parpelles, llavis i pits es canvien al nostre antull, el greix sobrant desapareix o es reutilitza i la pell s'estira i farcida a discreció.

Capitalisme de hiperconsum estètic

No obstant açò, aqueixa capacitat de manipulació i modificació dels nostres propis cossos ha generat nous problemes i distorsions que aquesta exposició pretén remarcar. L'actual dictadura del culte al cos (fitness) ha derivat en trastorns que es propaguen pandèmicament, relacionats sobretot amb trastorns alimentaris i propioceptius de sobres coneguts: anorèxia, ortorexia, bulímia, etc. Tot açò, unit a la promesa d'eterna joventut i bellesa perenne de la medicina estètica, ha generat un capitalisme de hiperconsum estètic en aquesta era de contínua exposició pública i self-improvement o automillora perpètua en què vivim. Hem de ser flexibles i estar en procés d'aprenentatge continu per a adaptar-nos a les necessitats d'un mercat laboral altament variable. I també ajuda poder oferir una imatge saludable i bella que exhale el perfum de la joventut. El problema és la serialització, l'estandardització física dels cossos que propicia la medicina estètica amb la seua panacea quirúrgica i el seu repertori de formes corporals estereotipades que el client o la clienta tria a discreció.

Una bellesa heterònoma

El cànon estètic d'avui ho encarnen actors, cantants i famosa elit en general. Ells representen l'ideal de la bellesa actual: són la imatge de l'èxit i la joventut imperible. Per açò, els trenta-set retrats d'homes i dones de Jorge Fuembuena que obrin l'exposició —tots ells personatges coneguts i mediàtics— ens ofereixen una definició de la bellesa del nostre temps. Per a Fuembuena, «retratar és un acte de seducció». I la seducció és un ingredient fonamental de la bellesa perquè, com afirma la comissària de la mostra, Rosa Olivares, «la bellesa es construeix exclusivament a partir de la mirada que ens veu», la qual cosa redunda en el fet que l'actual és una idea de bellesa heterònoma, imposada a l'individu des de fora i socialment condicionada.

Els residus de la perfecció

En canvi, les fotografies tècniques preses pel cirurgià Ricardo Marujo durant les seues intervencions quirúrgiques ens ofereixen el revés de la trama, el costat fosc de tota aqueixa bellesa a la carta. Perquè ens ensenyen precisament tot allò que pretenem eliminar del nostre cos i apartar de la nostra vista. Els residus de tanta aparent perfecció. La nostra època s'ha caracteritzat per sostraure a la mirada qualsevol immundícia, brossa o deixalla que interferisca en la idea de netedat i neteja que s'ha convertit en sinònim de modernitat: no en va, el bidé data del segle XVIII i el modern sistema de clavegueram públic del XIX. Es tracta de traure's la porqueria i la lletjor no solament de les mans sinó també de la vista.

Aquesta exposició vol atemptar contra aqueixa idea de la modernitat en mostrar precisament totes la brutícia i immundícia que, malgrat haver sigut generada pel nostre cos, ens neguem a reconèixer com una part de nosaltres perquè és també la història de la nostra decrepitud.

La mostra es completa amb una selecció de publicacions provinents dels fons de la Biblioteca del MuVIM entre els quals destaca un exemplar de la Encyclópedie, ou Dictionnaire raisonné dónes sciences, dónes arts et dónes métiers de 1762, o Histoire de l'anatomie plastique: els maitres, els livres et els ecorches. -- Paris : Société Française d'Editions d'Art de 1898, així com un facsímil L'atles anatòmic de Crisóstomo Martínez, gravador i microscopista del segle XVII.

Jorge Rodríguez no acaba de veure el benefici econòmic de tancar les diputacions. El president de la Diputació de València i alcalde d'Ontinyent va insistir en aquesta idea durant la seua participació en el cicle ‘Valencians Rellevants’ de l'Ateneu Mercantil, on va respondre a les preguntes de l'escriptor i professor Ricardo Bellveser i el directiu de l'Ateneu Vicente Bosch, davant diputats i responsables provincials i alcaldes i alcaldesses de les comarques valencianes.

“No volem desmuntar la Diputació sinó reordenar les seues competències”, va assegurar Rodríguez, que va instar a la societat a ser prágmática amb unes institucions que no poden desaparèixer “sense una complexa reforma constitucional poc probable en aquest moment polític”, però sí convertir-se en “un eficaç instrument municipalista que s'alimenta de la visió arrelada del territori dels qui la formem, alcaldes i regidors acostumats a estar en la trinxera”.

En eixe moment del col·loqui, Bellveser tenia clar que acabar amb les diputacions és com menys “poc progressista”, i llavors va retrocedir a l'origen, al naixement d'aquests ens supramunicipals amb la ‘Pepa’ de 1812, “una mostra de modernització en l'administració pública”. La imatge actual de les diputacions, en opinió de Rodríguez, va començar a gestar-se amb la Carta Magna de 1978, amb la qual aquests ens “van quedar en terra de ningú i van assumir a poc a poc el que altres institucions no volien assumir”.

El president de la corporació valenciana considera que aquesta deriva competencial, unida al fet que “els ex presidents de les tres diputacions de la Comunitat, Carlos Fabra, José Joaquín Ripoll i Alfonso Rus, no es van caracteritzar per la seua bona gestió, i al fet que els principals clients d'aquestes corporacions són els alcaldes i alcaldesses, fa que sovint les diputacions apareguen com el gran problema que té aquest país”. “Tant de bo fóra est el problema i tancant-les s'acabara, però tornem a caure en el debat miope que no ha d'apartar-nos del nostre camí, que passa perquè les diputacions són útils mentre existisquen”.

Jorge Rodríguez admet que no va ser fàcil gestionar la hipoteca reputacional que va trobar en arribar a la Diputació. “Hi havia diversos departaments i un més que era la UCO, en un moment en el qual es necessitaven més artificiers que gestors”, recorda el president. Però “no hem de confondre el vehicle amb els seus conductors, per això vam tenir clar des del principi que aquesta institució és una eina imprescindible per a garantir els serveis bàsics als qui hem decidit no viure en grans ciutats, i que així havíem de gestionar-la reforçant l'autonomia dels municipis, mentre no hi haja un altre ens que s'encarregue de fer-ho”.

L'alcalde d'Ontinyent i responsable provincial no veu el benefici econòmic que alguns suposen amb un hipotètic tancament de les diputacions. Enfront del discurs dels quals donen per amortitzats aquests ens supramunicipals, Rodríguez dirigeix una institució bolcada amb els municipis i les comarques, col·laboradora i no frentista i implicada amb la Igualtat. “Hem duplicat les transferències directes als ajuntaments, compartint projectes amb la Generalitat quan ha sigut necessari per a arribar a més persones i reordenant progressivament les nostres competències, la qual cosa no significa desmantellar sinó fer transferències puntuals en àmbits que no estan directament vinculats al municipalismo”.

Democratitzar l'art

En un moment de la xarrada va irrompre el patrimoni cultural de la Diputació, que Rodríguez no ha dubtat a compartir amb les valencianes i valencians. “La primera vegada que vaig veure el Sorolla i el Miró que penjaven de les parets del despatx de Presidència vaig pensar que eren còpies. Acostumat a tenir el despatx d'Alcaldia la foto del campanar d'Ontinyent, em va impactar saber que aquestes obres eren originals, com altres 4.000 peces emmagatzemades que hem volgut anar compartint amb les veïnes i veïns dels nostres municipis amb la idea de democratitzar l'art”.

Aquesta iniciativa es coneix com ‘Memòria de la Modernitat’ i és un dels projectes més ambiciosos de la legislatura; una mostra itinerant amb obres de Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo, Miquel Navarro i Equip Crònica, entre uns altres, que ha collit ja més de 30.000 visites a Requena, Alzira i Gandia, on pot visitar-se fins a final de l'estiu.

Aquesta democratització de l'art; la dotació econòmica per a activar el primer pla d'Igualtat en la història de la Diputació; la promoció econòmica i la generació d'ocupació, a través de plans com el IFS, que va generar solament en la seua primera edició 1.200 llocs de treball a temps complet i any; i la transparència d'una gestió eficaç dels recursos públics, que ha aconseguit incrementar les ajudes als municipis reduint el deute, són els principals assoliments de la Diputació que presideix Rodríguez.

Un Jorge Rodríguez que en bona part ha utilitzat, en aquests tres anys de govern provincial, la fórmula que li ha portat a ser alcalde d'Ontinyent en els últims 7 anys, en els quals ha rebut el recolzament d'una majoria àmplia de les seues veïnes i veïns després de promoure una diversificació industrial, avançar cap al sector serveis, impulsar la participació ciutadana, apostar per la tecnologia i la innovació i ampliar l'oferta universitària en la capital de la Vall d'Albaida.

Fins a ací el col·loqui de l'Ateneu que va servir per a conèixer una mica millor a l'alcalde d'Ontinyent i actual president de la Diputació de València, un llicenciat en Ciències Polítiques per la UMH que “picoteó en Medicina” i que abans d'acabar la carrera ja era regidor en el seu ajuntament. “El meu pare solia preguntar-me per a què servia la carrera de política quan anava a ser metge”, va confessar Jorge Rodríguez davant un aforament municipalista.

La cita cultural Iberfesta Olocau ofereix, per sisé any consecutiu, un complet programa d'activitats creades per a difondre el patrimoni arqueològic i la cultura d'època ibèrica durant el cap de setmana del 9 i 10 de juny. Aquest conjunt d'activitats es realitza gràcies a la col·laboració del Museu de Prehistòria de València, que depén de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, i l'Ajuntament d'Olocau.

Olocau presenta com a novetat d'enguany ‘Les cinc proves de Nauiba’, un conjunt d'activitats distribuïdes per la vila amb les quals els visitants demostraren la seua destresa i coneixement de la cultura ibèrica. A més, no faltarà la ja tradicional ‘Fireta dels Ibers’, la ‘III Ruta de la Tapa Ibera’, les recreacions històriques, els tallers i les exposicions. La inauguració de la festa tindrà lloc el dissabte, 9 de juny, a les 11:00 i en ella participaren els alumnes del col·legi C.R.A. Alt Carraixet amb música i danses.

En la ‘Fireta dels Ibers’ estaran representats diferents poblats de la ‘Ruta dels Ibers’, a més de comerços de productes artesanals. La ‘Ruta de la Tapa’ la componen cinc restaurants d'Olocau, que han preparat tapes inspirades en la gastronomia d'època ibèrica. En la Casa de la Senyoria s'oferiran tallers de ceràmica, encunyació i joieria, a més de la Biblioteca Infantil del Museu de Prehistòria.

I, com en altres ocasions, la nit del dissabte acollirà una desfilada en el qual participaren els veïns d'Olocau, abillats d’ibers i en el qual realitzaran un ritual d'ofrena al solstici. La celebració de Iberfesta continuarà durant el matí del diumenge 10 de juny.

40 aniversari del començament de l'excavació del jaciment

La jornada ‘40 anys d’arqueologia al Puntal dels Llops’, desenvolupada el passat dia 2 de juny, ha commemorat l'inici del projecte de recerca en aquest jaciment, que ha convertit al Puntal dels Llops en un referent de la cultura ibèrica i del turisme arqueològic en terres valencianes.

L'esdeveniment, organitzat pel Museu de Prehistòria de la Diputació de València i l'Ajuntament d'Olocau, va retre homenatge a les investigadores i investigadors que van fer possible el projecte, i també a la vila d'Olocau, que els va acollir durant anys.

A més d'activitats com una visita guiada al jaciment, a càrrec de Consuelo Mata i Helena Bonet, i la inauguració d'una exposició sobre el Puntal dels Llops i Olocau en els anys 70 i 80 del passat segle, també va tenir lloc una conferència sobre el jaciment en el context de la cultura ibèrica, a càrrec de la catedràtica Teresa Xapa. Finalment, en una exitosa taula redona es va debatre sobre la recerca arqueològica i el seu impacte en la comunitat local.

L'última jornada del Feminari organitzat per la Diputació de València va obrir la vesprada amb la taula sobre economia feminista. Aquest debat va posar en relleu la importància de les cures i el treball domèstic no remunerat com sostingues del sistema capitalista patriarcal.

En el col·loqui, moderat per Amparo Mañés, van intervenir les economistes Cristina Carrasco i MªLuisa Moltó. Durant la ponència van sorgir termes sobre els quals versaran els debats econòmics amb perspectiva de gènere en el futur immediat, com a conflicte cabdal-vida, sostenibilitat o bon viure.

La professora de Teoria Econòmica, Cristina Carrasco, va fer un repàs en clau didàctica al que es considera economia feminista i va destacar les principals diferències d'aquesta davant l'economia dominant. “Quan parlem d'economia feminista parlem d'un marc anticapitalista, antiheteropatriarcal i decolonial”, va afirmar Carrasco. L'economista xilena va assenyalar al treball domèstic no remunerat com a “principal sostingues del capitalisme patriarcal”, element bàsic per a la vida i font de desigualtat perpètua, ja que aquesta labor es reserva automàticament a les dones.

Per la seua banda, la catedràtica Maria Luisa Moltó va criticar que el sistema capitalista actual es plantege com a única alternativa, “quan ja s'ha demostrat en almenys tres crisis, la d'ocupació, l'ecològica i la de cures, que és un sistema que no funciona”, va denunciar Moltó.

L'economista també va alertar sobre la creixent pràctica dels seus col·legues d'utilitzar metodologies “més científiques que humanes”, una pràctica que, segons Moltó, allunya les anàlisis de la realitat. “Necessitem ajuda d'altres disciplines, però certs mètodes matemàtics contemplen a les persones com a agents i no com a subjectes amb voluntat”.

La Diputació de València, a través de l'àrea de Carreteres, hi ha reasfaltat la CV-673 que connecta Bellreguard amb la platja, una via per la qual transiten al voltant de 12.000 vehicles diaris en temporada estival. El diputat de Carreteres, Pablo Seguí, i el de Comarcalització, Voro Femenia, han visitat la zona després de la finalització de les obres, acompanyats per l'alcalde de Bellreguard, Alexandre Ruiz, i el primer tinent d'alcalde, Joan Marco.

Els treballs s'han dut a terme en el tram de la CV-673 comprés entre la glorieta de la CV-670 i el primer pas sobreelevat al costat del club de tennis. Tal com ha explicat Seguí, tota la zona "presentava una deterioració generalitzada del ferm, amb nombrosos sots i un alt lliscament, la qual cosa feia necessari dur a terme una actuació integral que garantira la seguretat en la circulació de tots els usuaris". Aquesta carretera concentra durant l'època estival una de les majors intensitats circulatòries de tota la xarxa provincial.

Per a solucionar-ho, l'àrea de Carreteres de la Diputació de València ha procedit a la substitució de l'asfaltat en tot el tram, l'aplicació d'un tractament termoadherent per a reduir el lliscament i repintar de les marques viàries. L'actuació ha suposat una inversió global de 50.000 euros.

L'alcalde de Bellreguard ha agraït al diputat de Carreteres la intervenció realitzada, "ja que permet posar a punt per a l'estiu una carretera per la qual en aquests mesos poden arribar a passar més de 12.000 vehicles al dia, amb el consegüent risc que açò comporta", ha destacat Ruiz.

Per la seua banda, Joan Marco ha recordat que l'aposta de la institució que presideix Jorge Rodríguez per Bellreguard "ha sigut una constant al llarg de tota la legislatura, que s'ha notat tant en l'augment de les ajudes procedents dels plans provincials, com en l'execució d'actuacions concretes, com aquesta de la CV-673, o la realitzada fa menys d'un any en l'Avinguda de la Mar, que no solament va comptar amb una aportació extraordinària de la institució provincial, sinó que parteix d'ella va ser executada directament per l'àrea de Carreteres".

Concretament, en aquesta avinguda es va dur a terme una actuació integral, pressupostada en prop de 400.000 euros, que va incloure l'ampliació de les voreres, la renovació del mobiliari urbà i la substitució del paviment de la calçada, a la qual es va incorporar una malla especial antifisures per a absorbir l'impacte dels vehicles pesats sobre el formigó.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, presenta demà divendres 8 de juny les inversions que es realitzaran a la comarca de l’Horta Sud a través del nou Pla de Millora d’Espais Educatius Municipals que desenvoluparà la Diputació en 2018 i 2019 per a la millora d’escoletes infantils, conservatoris musicals i escoles d’adults de titularitat municipal.

L’acte tindrà lloc a les 11.00 hores a Museu de la Rajoleria de Paiporta amb l’assistència de la vicepresidenta de la Diputació, l’alcaldessa del municipi, Isabel Martín, i d’altres alcaldesses i alcaldes de la comarca.

A més d’aquest nou pla, també es presentaran les noves inversions que arribaran a la comarca a través de la segona fase del Pla Municipal de Manteniment d’Escoles per a centres escolars públics d’infantil i primària.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 8 de juny de 2018

Lloc: Museu de la Rajoleria de Paiporta, C/ Enrique Reig, 3, 46200

Hora: 11.00 hores