La Diputació de València ha marcat l'agenda del XXIV simposi de Vies i Obres de l'Administració Local (Vyodeal) que s'ha celebrat aquesta setmana en el Centre Cultural La Beneficència. La seu cultural de la corporació provincial ha servit com a punt de reunió per a ponents, representants polítics i empreses responsables de la gestió de les carreteres de titularitat provincial, vinguts des de tota Espanya per a compartir i analitzar diferents estratègies. Entre les conclusions destaca la necessitat de crear una normativa específica per a les carreteres locals.

En aquest context, el responsable de Carreteres i Infraestructures, Pablo Seguí, va clausurar el congrés, organitzat per l'Associació Espanyola de la Carretera (AEC) amb el suport de la Diputació, destacant la prioritat de la institució, la seguretat vial, entorn de la qual han girat d'una manera o un altre totes les presentacions, posant de manifest quin ha de ser la principal aposta de l'administració en la gestió de les xarxes de comunicacions, amb especial atenció als usuaris més vulnerables, com a ciclistes i vianants.

Així ho van destacar en les seues intervencions finals tant el diputat de Carreteres com el director de l'àrea en la institució valenciana i ponent general de Vyodeal, Javier Piedra, així com el director general de la AEC, Jacobo Díaz. “Tots els que ens hem donat cita ací tenim un denominador comú, que és el de gestionar des d'un mateix tipus d'administració”, va exposar Seguí.

“Un denominador comú que ens dota d'una organització, unes eines i un marc legal similars i que, no obstant açò, tal com hem vist al llarg d'aquest congrés, a causa de la diferència de realitats a les quals ens enfrontem, ja siga per l'extensió de les nostres xarxes, la nostra orografia o les peculiaritats de la distribució poblacional i territorial, ens ha portat a establir formes de gestionar diferents”, ha ressaltat el diputat.

“Però diferents no significa excloents”, va remarcar en el seu discurs. “Sobretot tenint en compte que totes eixes formes de gestionar van dirigides en l'actualitat a aconseguir el mateix objectiu: garantir la comunicació entre tots els veïns i veïnes dels nostres territoris i fer-ho de la forma més segura possible, de manera que es garantisca la convivència de tots els usuaris que transiten per les nostres vies i es reduïsca el nombre d'accidents”.

Menys accidents

El propi president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ja va destacar en la ponència inaugural de Vyodeal la significativa reducció d'accidents experimentada en les carreteres de la Diputació en els últims tres anys, gràcies en part al nou enfocament aplicat a la planificació de les obres. El congrés no s'ha centrat únicament en aquest aspecte, i al llarg dels tres dies de ponències i intervencions ha posat sobre la taula qüestions de gran importància, com els aspectes legals que condicionen el dia a dia de l'Administració, amb especial atenció a la nova Llei de Contractes.

Així mateix, s'han abordat documents tècnics amb l'objectiu de constituir un marc de referència comuna per a totes les administracions locals en l'impuls de projectes, noves solucions en matèria de conservació, i s'ha posat el focus en la innovació en matèria de tècniques i productes que, aplicats als projectes d'obra “poden ajudar a millorar l'eficiència, durabilitat i sostenibilitat de les actuacions que duguem a terme”, va destacar Seguí.

Seguí va concloure la seua intervenció amb el missatge que donava títol al programa: “Les xarxes locals són un servei bàsic de política social, en el centre neuràlgic de la qual ha d'estar la ciutadania, i és la nostra responsabilitat que aqueixes xarxes siguen, no solament funcionals sinó, per sobre de tot, segures”.

Ha sigut la segona vegada que Vyodeal, el germen de la qual va sorgir en 1968, fa escala a València. Tal com va explicar el coordinador tècnic i exfuncionari de la Diputació, Francisco Selma, la intenció d’eixe primer grup promotor era generar una oportunitat per a l'intercanvi d'experiències i l'aprenentatge. A la llum de les conclusions això “s'ha aconseguit”, o almenys és la sensació amb la qual l'àrea de Carreteres torna d'aquesta cita.

En paraules del diputat: “Vyodeal ha constituït una fantàstica oportunitat no solament per a exposar allò que fem, sinó per a aprendre de les experiències d'altres administracions, plenar-nos de noves idees i descobrir iniciatives susceptibles de ser adaptades o fins i tot copiades”.

La XXI edició del Circuit de Carrereas Populars de la Diputació de València ha continuat el seu calendari amb la 10k Almogàvers d'Ontinyent, que enguany celebra la seua tercera edició. Al voltant de 540 participants van prendre l'eixida en el centre de la capital de la Vall d'Albaida i van recórrer els voltants fins a completar els deu quilòmetres del recorregut. Ontinyent no va decebre i va oferir un bonic espectacle esportiu organitzat a parts iguals per l'ajuntament, el club Km 42 i la capitania cristiana de les festes de moros i cristians d'Ontinyent que enguany ha recaigut en la comparsa Almogàvers.

Hassane Aouchar es va estrenar en el 21 Circuit de la Dipu amb victòria. L'atleta vencedor en 2017 del Circuit de la Dipu del Gaes Running Team es va imposar clarament en la 10k Almogàvers, segona prova de la present edició. En categoria femenina Mª José Cano del CA Cárnicas Serrano va ser la vencedora.

El marroquí del Gaes Running Team va dominar la carrera per a anotar-se el triomf amb un temps de 32'48". En el podium li van acompanyar Luis Félix Martínez, que passa per un gran moment de forma i el també corredor del CA Cárnicas Serrano, Octavio Sanchis que va ser a més el primer de la seua categoria sènior.

Cristian Francés del Apol·llana Alacant va aconseguir la victòria en categoria promesa i Ferrán Josep Belda del Mestaesport va fer el propi en la categoria junior. Els dos atletes van entrar entre els set primers llocs de la classificació absoluta. Victor Manuel Ibáñez va ser el primer atleta entre els veterans B, mentre que Francisco Penadés es va portar el triomf en la categoria master.

En dones, Mª José Cano, que va ser segona del Circuit de la Dipu en 2017, es va estrenar en la present edició amb un contundent triomf. L'atleta del Cárnicas Serrano va avantatjar en un minut i vint segons a la segona classificada, Raquel Landín, mentre que el podium absolut femení ho va completar Patricia Montalvo, qui a més va ser la vencedora de la seua categoria de veteranes.

Mª Antonia Serrano va vèncer en veteranes B, Alba Badenes va ser la millor promesa, Sofia Cambra de la Vall d'Albaida la primera en categoria junior i Mª José Miguel, com ja ens té acostumats va guanyar en la categoria master. 538 participants van finalitzar la prova amb un 22% de participació femenina. El club planificayevoluciona Dulcebebé d'Ontinyent va ser el que més representants va portar fins a la meta

El Circuit de la Dipu segueix a velocitat creuer i el cap de setmana vinent celebra ja la tercera prova del calendari. El 15k de la Pobla de Vallbona una altra carrera que torna enguany al circuit més antic de l'atletisme popular espanyol.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, visita este dimecres 2 de maig el municipi de Manuel, a la comarca de La Ribera Alta, per a conèixer de primera mà les obres finançades amb fons de la Diputació.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcalde de Manuel, Josep Antoni Pastor, i per la resta de membres de la corporació municipal. A les 10.30 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 11.00 hores es visitaran els distints espais on s’han destinat les inversions de la corporació provincial.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 2 de maig de 2018

Lloc: Ajuntament de Manuel

Hora: 10.30 hores

Catàleg de tràmits relacionats amb la Delegació de Memòria Històrica mitjançant la Seu Electrònica

Instància genèrica

La diputada de Turisme de la Diputació de València, Pilar Moncho, s'ha desplaçat a Cullera per a visitar les zones d'albirament, observació i implantació d'aus i comprovar a peu d'activitat les noves línies de suport al birdwatching o turisme ornitològic desenvolupades per València Turisme per a combatre l'estacionalitat turística en el territori valencià.

“El turisme ornitològic és una proposta fantàstica per a propiciar que els turistes vinguen a Cullera no solament per la seua platja i en època estival, sinó per a descobrir noves experiències i gaudir d'espais naturals tan fascinants com el Faro, l'Ermita de Sant Llorenç o l'Estany”, ha assenyalat la diputada de Turisme, Pilar Moncho.

A la seua arribada a Cullera, Pilar Moncho ha sigut rebuda per l'alcalde Jordi Mayor. Posteriorment, la diputada de Turisme, el director del Patronat, Evarist Caselles i el regidor de Medi ambient de Cullera, Hugo Font han recorregut els paratges naturals més rellevants de Cullera acompanyats per Virgilio Beltrán, el responsable de l'empresa turística Actio Birding encarregada de l'engegada de diverses experiències de birdwatching en el territori valencià.

Entorn natural únic

Tal com ha assenyalat el regidor de Cullera, Hugo Font, “tenim recursos naturals molt importants per a posar en valor que són la base principal del turisme ornitològic i estem treballant en l'elaboració de guies de treball perquè la gent conega i puga venir a Cullera a gaudir d'uns dies d'oci en un entorn natural únic”.

Per la seua banda, Virgilio Beltrán ha agraït “el suport decidit de València Turisme en la promoció del birding, que és un producte amb futur i amb moltes possibilitats”.

Segons l'expert en aus, “Cullera té un espai natural idoni per al turisme familiar orientat a la naturalesa i a les aus i és molt interessant abordar noves línies turístiques en aquesta línia”.

Més de 350 espècies d'aus en el territori valencià

El Patronat de Turisme de València acudeix al circuit internacional i estatal de fires turístiques amb diverses propostes turístiques entre les quals destaca el “València Birding”. Les comarques valencianes compten amb vuit parcs naturals i nombrosos espais protegits en els quals han sigut localitzades destacables zones de cria i d'hivernada d'un valor incalculable tant en quantitat com en diversitat d'espècies.

A més, el territori valencià és un punt estratègic en les rutes migratòries pre i post nupcials entre el nord d'Europa i Àfrica que propicia l'albirament i observació de més de 350 espècies d'aus al llarg d'un any.

El Pla de Camins i Vials (PCV) de la Diputació de València torna amb 12 milions d'euros a distribuir en dos anys. En la comarca de Los Serranos, la inversió total del PCV 2018-2019 aconseguirà els 985.273 € per als dinou municipis que la componen. Alguns ajuntaments ja han decidit les actuacions en les quals van a invertir la subvenció.

En el cas de Gestalgar, on els 42.000 euros de subvenció van a anar destinats al reasfaltat del Camí de Gabaldón. Un altre dels municipis que ja ha aprovat les obres és Andilla, on els 77.000 euros d'inversió es destinaran per a vials en el nucli urbà, el vial camí rural Pobleta i el camí rural Casa de la Senyora.

Algunes de les actuacions dutes a terme en la comarca de Los Serranos en la passada edició del PCV ja són una realitat. En el municipi de Titaguas, amb els fons de la corporació es va asfaltar el camí a Sinarcas. En el cas d’Aras de los Olmos, es va poder condicionar el camí als observatoris astronòmics de la mola de Santa Catalina, una via freqüentada, en la seua major part, durant la nit que gràcies al suport de la Diputació, ofereix més seguretat a veïns i curiosos que s'acosten al recinte.

Amb l'objectiu millorar les diferents línies de subvenció, l'àrea de Carreteres ha incorporat algunes de les peticions dels alcaldes i alcaldesses amb la finalitat d'optimitzar l'aprofitament dels recursos i agilitzar els tràmits de la convocatòria. La possibilitat de mancomunar una part o el total de l'ajuda per a l'execució conjunta d'obres o l'adquisició de maquinària, és ja una realitat que es contempla en les noves bases.

Aquesta característica, combinada amb el caràcter bianual del pla, afavoreix que els municipis més xicotets tinguen una major capacitat per a realitzar obres o projectes més ambiciosos, amb la garantia que els diners arribarà dins del termini i en la forma escaient. Un impuls a l'autonomia municipal que es complementa amb un altre canvi: seran ara els ajuntaments els qui presenten un visat dels projectes per part del col·legi professional corresponent, en lloc d'haver d'esperar al fet que siga la pròpia Diputació qui s'encarregue d'açò, la qual cosa suposa dipositar una major confiança en els alcaldes i alcaldesses de la província i reduir temps.

Una col·laboració institucional fluïda

Del full de ruta marcat per Jorge Rodríguez a l'inici de la legislatura es desprenia que la col·laboració institucional no havia de ser vestisca com alguna cosa que ‘entorpira’, sinó com una eina que millorara la transferència de recursos i l'engegada d'actuacions que milloraren la qualitat de vida de la ciutadania. És per açò que aquestes bases han contemplat també algunes modificacions que augmenten la flexibilitat a l'hora de donar forma als projectes municipals.

La possibilitat de fer modificacions de les unitats d'obra una vegada que aquesta ha sigut ja adjudicada és una altra de les respostes a aqueixa necessitat. Si ben no es podran fer canvis en el projecte, les noves regles permeten que els municipis puguen ‘jugar’ amb les prioritats o imprevists que puguen existir, sempre que la rectificació estiga degudament motivada.

Finalment, amb la finalitat de facilitar la relació entre municipis i Diputació, l'àrea de Carreteres treballarà en aquesta edició amb la app ‘SomFoto’, una aplicació per a dispositius mòbils amb la qual els municipis ja van haver de familiaritzar-se en altres plans d'ajuda de la corporació, i que ara es recupera per al pla de camins i vials, de manera que el procés de documentació de projectes amb fotografies geolocalizadas s'homogeneïtze i evite quebraderos de cap als tècnics municipals.

Criteris justs i objectius

El PCV per al bienni 2018-2019 manté la xifra (6 milions d'euros en 2018 i altres sis en 2019) i el mateix prisma d'objectivitat i eficàcia que es va donar en el repartiment de l'edició anterior. A cada entitat local li correspondrà, per tant, una assignació en funció d'aquests quatre criteris: població, longitud de camins rurals, superfície del terme municipal i percentatge mínim per municipi.

Amb aquest barem, tots els municipis de fins a 50.000 habitants, entitats locals menors i mancomunitats de la província de València podran formular sol·licituds per a realitzar la pavimentació de camins i vies rurals de titularitat municipal, titularitat pública o domini públic; la pavimentació o reasfaltado de vies públiques urbanes; o l'adquisició de maquinària específica per a construcció i conservació de camins.

Hibisc de Síria, Pi Blanc, Mèlia o Xicandra són algunes de les espècies arbòries que estan en el jardí del Complex Educatiu Misericòrdia, a València. Un rètol de fusta les identifica gràcies al projecte ‘Arboretum Misericòrdia’, un treball que han dut a terme els alumnes de “Trabajos de Carpintería y Muebles” de FP Adaptada Nuestra Señora de la Misericòrdia, dependent de la Diputació de València, i el departament de Tecnologia de l'IES número 26 Misericòrdia, tots dos centres integrats en el complex.

La diputada de Benestar Social i Educació, Mercedes Berenguer, ha assistit aquest dilluns a la presentació del projecte. “L'educació no consisteix solament en anar a classe, també implica socialitzar-se i adquirir valors com la cura del medi ambient”, ha dit Berenguer, qui ha animat als alumnes “a no perdre mai la curiositat i les ganes d'aprendre”.

Ells, els estudiants del programa formatiu de qualificació bàsica, PCFB, “Treballs de Fusteria i Mobles”, han obert l'acte agraint la col·laboració d'experts i professors a l'hora de dur a terme un projecte en el qual s'han bolcat i que esperen “siga útil a la resta de l'alumnat i als visitants del complex”.

L'activitat, que s'inscriu dins del marc de la innovació educativa, utilitza la metodologia aprenentatge-servei com a estratègia didàctic-metodològica nuclear per a l'aprenentatge escolar, combinant l'adquisició de competències, habilitats, actituds i valors amb el compromís social.

“Tenim un patrimoni arbori molt ric que és un bon instrument pedagògic. Ací els alumnes ixen a dibuixar les espècies, les analitzen i, amb aquest projecte, ajuden a conservar-les i a identificar-les perquè tots puguem apreciar-les més”, ha explicat Ferran Gandia, professor d'IES 26 Misericòrdia. Gandia ha acompanyat als alumnes en el procés de recerca juntament amb Armand Paz, expert arborícola, i José Plumed, tècnic del Jardí Botànic de la Universitat de València.

Entre els objectius del programa estan “el motivar als alumnes per a aprendre, sensibilitzar-los cap al respecte i cura del medi ambient i fomentar la col·laboració entre els diferents centres del complex educatiu”. A eixa col·laboració s'ha referit Octavio Sanchis, director de l'IES 26 Misericòrdia. “Esperem que aquest siga un camí en ascens en el qual, colze a colze, puguem realitzar projectes tan inspiradors per als alumnes com aquest”.

El jardí on s'ha dut a terme el projecte forma part del Complex Educatiu Misericòrdia, les instal·lacions del qual tenen el seu origen en l'antiga Casa de la Misericòrdia que depenia de la Diputació de València. La corporació manté allí el Centre Ocupacional i el Centre de Formació Professional Adaptada Nuestra Señora de la Misericordia. També estan integrats en el complex l'IES 26 Misericòrdia, el CIPFP Misericòrdia, la seu de la UNED a València i el Centre Específic d'Educació a Distància de la Comunitat Valenciana. Tots han aportat el seu granet d’arena al projecte Arboretum Misericordia.

La Diputació de València començarà aquest mes les obres del nou carril ciclopeatonal que connectarà els municipis d'Alfarp, Catadau i Llombai, i que se sumarà a l'itinerari que ja s'està executant entre els municipis de Vilanova de Castelló, Senyera i Sant Joanet. Ambdues actuacions formen part del Pla de Mobilitat Ciclopeatonal de la corporació que, tal com ha recordat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, “permetrà vertebrar les comarques valencianes des de la perspectiva de la mobilitat sostenible”.

En aquest cas, l'obra inclou l'adequació d'accessos al municipi d'Alfarp, així com la construcció d'un carril de 480 metres de longitud que discorrerà al costat de la CV-520, segregat físicament d'aquesta, i permetrà connectar de forma segura per a vianants i ciclistes Alfarp amb Catadau i Llombai, un dels objectius de la creació, al llarg dels pròxims 8 anys, “de més de 130 quilòmetres de rutes ciclopeatonals en un centenar de municipis valencians”, ha remarcat Seguí.

Aquest mateix mes d'abril, coincidint amb l'adjudicació del contracte, la Diputació ha finalitzat el procés d'adquisició de terrenys sobre els quals es construirà l'itinerari ciclopeatonal. El termini benvolgut de les obres, adjudicades per un import de 183.000 euros, als quals cal sumar l'import dels terrenys adquirits, és de 4 mesos, “la qual cosa suposa que aquesta antiga demanda dels veïns i veïnes serà una realitat després de l'estiu”, ha assegurat el diputat de Carreteres.

Una mica abans, entorn del mes de juny, està previst que finalitzen les obres de connexió ciclopeatonal de Vilanova de Castelló a Senyera i l'accés a Sant Joanet, dues actuacions les obres de les quals ha visitat Seguí acompanyat pels primers edils de les tres poblacions i que, amb una inversió conjunta de 250.000 euros, permetran generar un itinerari de trànsit segur d'1.000 metres de longitud.

El Pla de Mobilitat Ciclopeatonal contempla un total de 27 actuacions en la comarca de la Ribera, entre les quals destaquen, a més de les ja assenyalades, algunes reivindicacions històriques com la ruta entre el Mareny de Barraquetes i Els Palmeres, recentment finalitzada, o la rehabilitació del pont Alfonso XIII de Fortaleny i la seua reobertura al trànsit ciclopeatonal. Aquestes actuacions, aconsegueixen a pràcticament tots els municipis de les dues comarques, sumant una xarxa de més de 37 quilòmetres de vies, amb una inversió benvolguda de 12.622.955 euros.

El cantant Dani Martín ha penjat el cartell de complet en la plaça de bous de València per al seu concert del 19 de maig i ha hagut d'afegir una nova data, el dia 20, amb entrades encara disponibles. El mateix li ha ocorregut a Pablo Alborán, que té previst actuar allí el mes de juliol durant dos dies consecutius (4 i 5). La imatge de ‘ple’ és cada vegada més habitual en la plaça de bous propietat de la Diputació de València.

I és que la corporació provincial es va marcar un objectiu a l'inici de la legislatura: convertir la plaça de bous en una plaça ‘de tots i per a tots’. Un espai de trobada per a tota la ciutadania, oberta a esdeveniments de tot tipus i per a tots els públics, al marge del tradicional ús taurí i del seu interès turístic pel seu important valor històric i arquitectònic.

Des de llavors, la plaça ha aconseguit ser seu d'esdeveniments de molt diversa índole fins a aconseguir una programació que any rere any aconsegueix seduir a promotors i públic. En el que queda de 2018, a més de Martín i Alborán, passaran pel recinte David Bisbal (21 de juny),  Raphael (13 de setembre), Maluma (14 de setembre), Manolo García (15 de setembre), Pablo López (22 de setembre), Melendi (19 d'octubre) i Loquillo (9 de novembre), mancant dates per confirmar.

Açò en l'apartat musical. Perquè la plaça de bous no solament acull recitals de música pop, sinó que també ha sigut escenari de grans esdeveniments com els quarts de final de la Copa Davis entre Espanya i Alemanya, amb èxit per a Rafa Nadal; d'espectacles esportius com el ‘pressing catch’; de concerts de bandes locals amb motiu del Dia de les Corts Valencianes; així com de ‘La fira dels comarques', la iniciativa del Patronat de Turisme que repeteix en la plaça un any més, del 4 al 6 de maig, transformant el recinte en ‘el gran fórum del turisme valencià’.

Xtreme Monsters Freestyle

Enguany, al marge de la Davis, la principal novetat es presentarà en la plaça amb salts i rugit de motor. Serà el dia 9 de juny quan la plaça de bous es convertisca en escenari de l'espectacle de motos ‘Xtreme Monsters Freestyle’, un esdeveniment en el qual els millors pilots de ‘freestyle’ sorprendran al públic assistent, que podrà presenciar a pocs metres de sa casa un ‘show’ en viu de les característiques dels quals fins ara solament se celebraven en la plaça de bous de Las Ventas de Madrid.

Un total de 447 ocupacions han sigut creades a L'Horta amb l'engegada del primer pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de la Diputació, a través del qual es van executar 1.581 obres en els 266 municipis de la província. Aquest és un dels resultats que llança la recerca de l'Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (Ivie), que analitza l'impacte econòmic d'aquest pla.

Per comarca, eixos llocs de treball equivalen a 141 ocupacions generades a temps complet i any a L'Horta Nord, 200 a L'Horta Oest, i altres 106 a L'Horta Sud. La suma suposa haver creat en aquestes comarques prop del 40% dels llocs generats a través d'aquest pla pel que fa al còmput provincial, on es van generar més de 1.200 ocupacions.

El primer ‘gran pla’ de la legislatura

El pla d'Inversions Financerament Sostenibles (IFS) de 2015, executat en la seua major part en 2016, va ser el primer dels ‘grans plans’ de la present legislatura. Una nova línia de subvencions, inexistent fins a hui, que va portar el segell del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, qui es va proposar evitar que el romanent de tresoreria que existia en la corporació provincial anara a parar als bancs i que, en el seu lloc, es destinara de manera directa als municipis.

Així, les subvencions van arribar a tots els ajuntaments de la província, i van ser els alcaldes i alcaldesses qui van decidir en quines obres i actuacions de millora era més urgent invertir aquests recursos, repartits mitjançant una sèrie de criteris reglats i objectius. Una decisió que acaba de comprovar-se que va ser encertada i que demostra, en paraules del mateix Rodríguez, “que no ens equivoquem a l'hora de potenciar l'autonomia municipal a través d'unes obres que han triat els qui millor coneixen la realitat dels seus municipis”.

Un impacte econòmic que duplica la inversió

“Aquest és el primer informe en la història d'aquesta corporació que analitza els efectes de les polítiques engegades i la incidència en les comarques, en l'aposta d'aquest equip de govern per la transparència i per l'eficàcia en la gestió”, posava en valor el diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, en la presentació de resultats d'aquesta recerca. L'estudi de l’Ivie ha servit per a plasmar en xifres la intenció amb la qual es va gestar aquest pla: confiar en els representants locals i en l'efecte multiplicador de l'engegada dels seus projectes.

Així, la inversió de 69,1 milions d'euros en el primer IFS ha estat capaç de generar un impacte de 148,2 milions d'euros, una xifra que duplica l'aportació de la corporació provincial i que, fitada en la comarca de L'Horta, suposa haver generat activitat en prop de 150 empreses. En quin tipus d'obres? Eliminació de barreres arquitectòniques, reurbanització de carrers, millora d'infraestructures esportives, accessos a polígons, rehabilitació d'edificis, cicle de l'aigua, etc.

“Aquestes millores urbanístiques en edificis públics, infraestructures esportives, espais verds i serveis no solament han permès millorar la qualitat de vida dels habitants de les comarques valencianes, sinó que a més, aquests recursos, que haurien acabat en els bancs, han servit per a dinamitzar les economies locals, de vegades tan necessitades d'un impuls inversor”, ha assenyalat Rodríguez.