L'Escola de Capatassos Agrícoles de la Diputació de València organitza els dies 16 i 17 de maig la I Fira Professional Agrícola i de Jardineria. L'acte s'organitza per primera vegada amb motiu de la festivitat de Sant Isidre, i comptarà amb la participació de 40 empreses -quatre són multinacionals- i associacions relacionades amb el sector.

“La nostra idea és posar en valor tots els recursos i l'oferta formativa de l'escola”, assegura el director de la ECA, Vital García-Espanya, qui posa el focus també en la importància que empreses i alumnes es coneguen. “La idea és que els estudiants sàpien com funciona el mercat laboral al que es van a enfrontar i, al mateix temps, que els referents del sector siguen testimonis del potencial que tenen els nostres alumnes”, explica García-Espanya.

Les jornades començaran el 16 de maig amb tres xarrades que van des de la relació de les pràctiques agrícoles i el canvi climàtic fins a les perspectives de futur del sector, entre altres. La fira continuarà el 17 de maig amb un col·loqui sobre llavors i agricultura ecològica, i un altre sobre cultius emergents a la Comunitat Valenciana. També estan previstes demostracions de maquinària i productes.

Segons el director de la ECA, “és una fira oberta a tots els professionals de l'agricultura i la jardineria en la qual caben tot tipus de projectes i novetats que s’estiguen treballant en el sector”.

El programa es pot consultar en la pàgina web de la fira, http://www.ecagricolas.es

L'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, amb 60 anys d'experiència, està integrada en l'àrea de Benestar Social, Educació i Sanitat que dirigeix Mercedes Berenguer. El centre està situat a l'entorn del Parc Natural de l'Albufera i disposa d'una capacitat de fins a 250 alumnes en les seues quatre especialitats: Jardineria i Floristeria, Producció Agroecológica, Gestió Forestal i Mitjà Natural, i Paisatgisme i Mitjà Rural. Ofereix una formació teòrica i pràctica en les seues 30.000 m2 de camps de cultiu, fruiters, hivernacles i jardins, així com en empreses externes.

Aquest matí han començat els treballs d'obertura de la fossa 128 del cementeri de Paterna, en la comarca de l'Horta Nord, on s'estima que puguen trobar-se de 120 a 130 cossos afusellats durant la repressió franquista, procedents de nombroses localitats de la província de València i d'altres territoris de l'estat, com Murcia, Granada, Jaén, Toledo, Ciudad Real i Guipúscoa.

En l'acte d'inici d'aquesta actuació, promoguda per la Diputació de València, han estat presents la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, el president de l'Associació de Víctimes, Daniel Galán i el director arqueològic de l'empresa que durà a terme el treball, Miguel Mezquida.

A més, també han assistit el diputat d'Hisenda de la corporació provincial i alcalde de Faura, Toni Gaspar, l'alcalde de Simat de la Valldigna, Víctor Mansanet, i el regidor de Memòria Històrica de Silla, Valentín Mateos, que esperen que en aquesta fossa es troben les restes de veïns de les seues poblacions.

Les obres, finançades per la Diputació de València, són el començament també de les nombroses actuacions en matèria de memòria històrica que es duran a terme durant 2018 amb un pressupost de 626.000 euros.

Tal com ha recordat la diputada de Memòria Històrica, Rosa Pérez Garijo, "la Diputació és la primera i de moment l'única administració pública que està finançant l'exhumació de fosses perquè és una prioritat política del govern provincial; aquesta és la cinquena fossa que obrirem des que va començar la legislatura i esperem arribar a exhumar un 20% de les fosses comunes d'aquest cementeri", ha sentenciat.

Pérez Garijo s'ha solidaritzat amb els familiars de les víctimes allí presents "que porten tota la vida esperant aquest moment i és alguna cosa que no es podia allargar ni un minut més", ha destacat Rosa Pérez.

Per la seua banda, el president de l'Associació de Víctimes, Daniel Galán ha declarat que es va a iniciar aquest procés, que porta en marxa des de 2015 "per a dignificar la memòria dels nostres familiars. Cerquem veritat, justícia i reparació", ha sentenciat.

Els treballs d'excavació i exhumació de la fossa comuna, a càrrec de l'equip d'ArqueoAntro, es perllongaran durant els pròxims dos mesos. "En una setmana esperem arribar a les restes dels represaliats, després s'inicia el procés de delimitació de la fossa i el començament d'exhumacions", ha explicat l'arqueòleg Miguel Mezquida.

Una vegada finalitzats els treballs de camp, s'envien les mostres a l'Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense de Madrid, on s'estudien les restes exhumades. "Després d'aquest procés, una empresa genètica farà les anàlisis de les mostres d'ADN les famílies involucrades en el procés", ha detallat l'arqueòleg d'ArqueoAntro. Anàlisi que, juntament amb els estudis arqueològics i antropològics, permetran la individualització i identificació completa de les restes de les víctimes per a ser retornades als seus parents en un termini màxim de dos anys.

Concretament, en la número 128 s'esperen trobar de 120 a 130 persones executades. Entre les víctimes es troben veïns de diferents territoris de l'Estat, ja que "ací va ser l'últim reducte de la república i va haver-hi molt militar traslladat que va acabar ací la guerra", ha comentat Miguel Mezquida.

Subvencions per a projectes de recuperació de memòria històrica

Fa uns dies es va aprovar en Junta de Govern la nova convocatòria de subvencions per a la realització de projectes de recuperació de la memòria històrica en la província de València, que es publicarà en el BOP pròximament.

Aquesta subvenció compta amb diverses línies d'actuació dirigides a la indagació, la localització, l'exhumació, la identificació i el trasllat, si és procedent, de les restes de les persones desaparegudes violentament durant la Guerra Civil o durant la repressió política i social posterior; d'altra banda, la instal·lació d'elements testimonials en reconeixement d'edificis, llocs i espais geogràfics vinculats a la memòria històrica, per haver ocorregut en ells algun tipus d'actuació o esdeveniment en el període comprés entre l'esclat de la Guerra Civil i la fi de la Dictadura; i una tercera línia de subvencions encaminada a la retirada de símbols contraris a la memòria democràtica, així com la substitució de nomenclàtor calles, d'aquelles que incomplisquen l'establit en els citats preceptes.

Els beneficiaris d'aquestes ajudes seran aquells Ajuntaments i Mancomunitats de la província de València, així com entitats i associacions privades sense ànim de lucre, que incloguen en els seus estatuts activitats de recuperació de la memòria històrica.

Còmput de terminis

Hi ha diversos factors que afecten el còmput dels terminis de publicació, com són:

Dies d’edició: De dilluns a divendres, tret dels festius a la Comunitat Valenciana.

Hora de tancament d’edició: 12:00 h del dia anterior a la publicació.

Còmput de terminis: Dies inhàbils, entrada de l’anunci el següent dia hàbil.

Ordre de publicació: Ordre d’entrada, excepte urgència o edició immediata (celeritat).

Inici del còmput:

• Des que es registra l’anunci (gratuïts)
• Des que s’esmena l’error (incidències esmenables)
• Des que s’abona la taxa (anuncis de pagament)

Terminis de publicació

• Publicació ordinària: La publicació ordinària està establida legalment en 15 dies, però la publicació efectiva actual és la següent:
  • Diputació: 5 dies.
  • Municipis: 7 dies.
  • Resta: 8 dies.
• Publicació urgent: La publicació urgent està establida legalment en sis dies, però la publicació efectiva actual està establida en cinc dies (abonant la taxa d’urgència).
• Edició immediata (celeritat): Si se selecciona l’edició immediata, es poden reduir els terminis de publicació a 4, 3 o 2 dies.

El 9 d’abril es va inaugurar la primera exposició de “Absències i Distàncies”, de Gustavo Germano, al municipi de Potries. Després arribarien intervencions als pobles de Beniarjó, Olocau, Marines i Chelva.

A proposta de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, l’artista Gustavo Germano juntament amb Alfons Cervera, escriptor i activista en Drets Humans, ha produït cinc obres de carrer, en les quals s’aborden aspectes de la Memòria històrica i es convida a la participació d’un debat sobre les conseqüències i els límits de la repressió quan les democràcies defalleixen.

Amb imatges de gran format de persones afectades per les desaparicions en temps de les dictadures de països com Brasil, Argentina i Uruguai, l’artista Gustavo Germano aborda un incòmode acte de reivindicació dels desapareguts. Les imatges arrepleguen moments escollits de les seues vides, dins del marc familiar: són les que ells anomena “absències”.

Per altra banda, les “distàncies” són relats construïts a partir d’aquelles històries personals dels que per motius ideològics hagueren d’emigrar a altres països. Totes dues, absències i distàncies, ajuden a estructurar un relat colpidor sobre la deriva dels sistemes autoritaris.

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius l’experiència ha estat molt enriquidora, ja que “ha permés establir un diàleg engrescador entre l’autor i la ciutadania, a més de repensar els diversos tipus de despoblaments que hem patit en moltes poblacions: el ‘moral’, o propi de temps de conflictes; el ‘físic’, aquell que s’ha produït arran del conflicte, fruit de la repressió de la guerra i la postguerra, però també l’actual, el socioeconòmic, propis dels actuals temps d’incertesa econòmica.

Les manifestacions dels responsables de cada Ajuntament

El programa “Cultura als pobles” presenta diversos projectes orientats a descentralitzar la cultura i fer-la més accessible, fonamentalment per als pobles amb menor població i recursos. Altres accions en aquesta línia són projectes com “Les Arts Volants”, que permeten dur en estiu representacions itinerants d’òpera, o els concerts dels finalistes del premi Iturbi de piano, que enguany visitaran fins a sis localitats en el mes de setembre.

En relació al projecte artístic de “Absències i distàncies”, l’alcaldessa de Potries, Assumpta Domínguez, ha manifestat sobre la seua participació en aquesta exposició que, “en l’any de la nostra capitalitat cultural, ha sigut fantàstic comptar amb la col·laboració de la Diputació i de Gustavo Germano. En principi la gent mostrava sorpresa en veure aquestes fotografies de gran format penjades pels carrers, però quan la gent s’atura i llig els textos que les acompañen, queden ben impressionats.” També, “és un encert donar espenta a la memòria dels pobles. Si aconseguim promoure una reflexió col·lectiva al voltant de les desaparicions, o fins i tot, respecte als desapareguts que tinguérem al mateix poble, estem sembrant una gran llavor de pau de cara al futur”, ha afegit la primera edil de Potries.

Per la seua banda, el regidor de Cultura de Beniarjó, Joan Francesc Simó, ha afirmat que “l’exposició ha tingut molt bona acceptació i és molt interessant que estiga al carrer, perquè la gent la veu i torna a veure-la repetides perquè genera debat”. Simó ha subratllat que l’exposició ha servit també perquè els escolars del poble tracten el tema dels desapareguts en les seues aules.

També, l’alcalde d’Olocau Antonio Ropero, ha manifestat que l’experiència ha sigut molt bona a banda de la qualitat de l’obra perquè ens fa pensar on estem, d’on venim i on anem. Segons Ropero, “ja són més de 3.000 persones les que han visitat l’exposició i desitgem que el diputat de Cultura, Xavier Rius continue duguent a Olocau propostes tan interessants”.

Per a l’alcaldessa de Marines, Lola Celda, la mostra ha sigut molt interessant i didàctica. Els veïns continuen anant a visitar-la i estem preparant visites escolars perquè creiem que la memòria històrica és també memòria democràtica i conéixer-la és garantia d’un futur d’estabilitat i pau.” La mostra, malgrat la duresa dels conceptes “és molt respectuosa amb tots i ens ha fet reflexionar”.

Finalment, l’alcalde de Chelva, David Cañigueral, ha valorat la bona acollida de la mostra, a la vegada que ha destacat com molt interessant la presentació inaugural que feren Gustavo Germano i Alfons Cervera.

El primer regidor de Chelva ha manifestat que “és una ruta molt entretinguda. Quan la gent se’n va cap a casa es paren a vore-la i tenen ganes d’anar als altres pobles a vorer la resta de fotografies”. Valorem molt la cura en que s’ha tractat un tema tan delicat, i a més, el aspecto formal està molt ben resolt gràficament i tècnicament.

La reconversió de l’antiga via de ferrocarril que travessa la localitat de Manuel en un camí verd per a vianants i ciclistes està cada vegada més a prop. El primer tram d’aquest projecte de més d’un kilòmetre de llarg ja és una realitat gràcies a les obres que ha realitzat l’Ajuntament de Manuel i que han comptat amb el suport financer de la Diputació. Amb l’acompanyament de les veïnes i veïns de la localitat, la vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, i l’alcalde, Josep Antoni Pastor, juntament amb altres membres de la corporació, han visitat aquesta nova Via Verda que unirà els municipis de Manuel, La Pobla i Xàtiva.

L'adequació de l'antiga via de tren tant en aquest primer tram urbà com en el segon, on les obres ja han començat, ha sigut possible gràcies als 184.000 euros que el consistori riberenc ha rebut de la Diputació a través de les subvencions reglades del Pla Provincial d’Obres i Serveis de 2016 i 2017.

La vicepresidenta de la Diputació ha valorat que “aquesta via verda ha sigut una de les obres importants per a l’equip de govern, i tenien claríssim la seua prioritat,  perquè este poble havia estat tradicionalment dividit en dos per la via del tren, i per a ells era una reivindicació històrica que està fent-se realitat”.

“La col·laboració interinstitucional —ha continuat Amigó—ha sigut molt important en aquesta obra. Aquesta actuació l’ha tingut clara l’Ajuntament, i ells han decidit invertir diners que han rebut del SOM i dels IFS, i també diners que invertirà la Conselleria. Per tant, és una obra què serà possible gràcies a la col·laboració de totes les institucions”.

L’alcalde de Manuel, Josep Antoni Pastor, ha explicat que la Via Verda “és una obra molt esperada per als veïns de Manuel. Hem obert el primer tram del futur passeig que tindrem dins del poble i que han sigut possible gràcies a les inversions de la Diputació”. Pastor ha afegit que “la gent està emocionada, a Manuel el tren ha dut progrés però també ha tingut algun punt negre, gent que ha faltat”.

Manuel rep prop del doble de fons que abans

A més de les inversions destinades a la Via Verda, la localitat de La Ribera Alta ha percebut fons dels distints plans d’inversions de la corporació provincial per un valor total d’1.006.900 euros en l’actual legislatura, incloent la partida del Pla bianual de Serveis i Obres Municipals 2018-2019. Aquesta xifra és quasi el doble dels 595.940 euros que Manuel va rebre durant l’anterior legislatura.

Algunes de les intervencions que s’han realitzat amb aquests fons han sigut la millora de les instal·lacions del centre esportiu municipal de Les Salines; l’adequació acústica i d’accessibilitat del centre musical; l’adequació, millora i pavimentació de diversos carrers de la localitat; i també la recuperació de l’entorn del riu Albaida i del jardí del carrer Buenavista.

  * MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

L'Ajuntament de Carlet i la Diputació de València fan un pas més en el full de ruta de l'ajuntament, amb la implicació de la corporació que presideix Jorge Rodríguez, per a recuperar l'activitat esportiva en l'històric trinquet del municipi. El passat estiu, el consistori que dirigeix Mª Josep Ortega va adquirir l'espai, amb una ajuda de la corporació provincial de 172.000 euros, amb la intenció de condicionar-ho i retornar a Carlet a la primera línia de l'esport autòcton.

Ara, en la nova convocatòria del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) de la Diputació per a 2018 i 2019, l'Ajuntament de Carlet ha decidit destinar 100.000 euros dels fons provincials a la rehabilitació del trinquet, “un lloc emblemàtic que no solament implica el suport a l'esport autòcton, sinó la recuperació de la cultura i el patrimoni artístic dels municipis valencians”, segons va expressar el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, en la seua última visita a Carlet.

Rodríguez destaca la importància de “poder destinar aquestes ajudes a la recuperació d'edificis tan representatius i amb tanta història com el trinquet de Carlet, amb la idea de retornar-li tot la seua esplendor en una comarca de grans jugadors de pilota”. El president assegura que la Diputació seguirà recolzant aquest esport i molt especialment en la comarca de la Ribera, “un dels referents de la pilota valenciana”.

El trinquet de Carlet es va inaugurar en 1947 i, després de diverses dècades de frenètica activitat esportiva, portava quasi 20 anys en desús amb una contínua deterioració que va portar a l'ajuntament a replantejar-se la seua recuperació, atenent les reivindicacions veïnals. En aquest sentit, Jorge Rodríguez explica que “l'essència dels plans provincials és l'autonomia municipal, que els responsables locals puguen executar les obres i millorar els serveis que reclamen els habitants del poble en qüestió, amb uns recursos justs que els permeten desenvolupar aqueixa autonomia”.

Per la seua banda, l'alcaldessa, Mª Josep Ortega, agraeix a la Diputació “l'ajuda que està prestant per a la recuperació d'un edifici que ha portat pertot arreu el nom de Carlet, un municipi que segueix comptant amb grans aficionats a la pilota”. El nou trinquet, situat en el seu enclavament històric en l'Avinguda Blasco Ibáñez, tornarà a tenir activitat després de la seua rehabilitació, cada vegada més propera en el temps.

Amb motiu del desè aniversari del Centre Internacional de Gandia de la Universitat de València, aquest divendres 4 de maig es reuniran en la capital de La Safor més de 300 alumnes procedents de les diferents seus del programa formatiu per a persones majors de 50 anys ‘Unisocietat’: Cullera, Ontinyent, Quart de Poblet, Requena, L'Eliana, Massamagrell, Paterna, Alzira, Benetússer i Gandia.

L'acte, que tindrà lloc en el Teatre Serrano, estarà presidit pel vicerector de Projecció Territorial i Societat, Jorge Hermosilla; l'alcaldessa de Gandia, Diana Morant; i el president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez.

Després de la recepció institucional, en la qual participaran els principals representants de les institucions implicades en el projecte, els assistents podran escoltar la conferència ‘Com mantenir jove el nostre cervell?’, a càrrec del neuròleg José Miguel Láinez.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 4 de maig de 2018

Lloc: Teatre Serrano. Passeig de les Germanies, 29 (Gandia)

Hora: 09.45 hores

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, visita aquest divendres l'exposició itinerant amb el patrimoni artístic de la corporació provincial, ‘Memòria de la Modernitat’.

El president realitzarà un recorregut per la mostra en la seua ubicació actual, la Casa de la Cultura de la capital de La Safor, acompanyat per l'alcaldessa del municipi, Diana Morant.

Rodríguez i Morant atendran als mitjans al llarg de la visita i donaran a conèixer les activitats paral·leles que arreplega el programa d'aquesta mostra itinerant, que romandrà a Gandia fins a finals d'agost.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 4 de maig de 2018

Lloc: Casa de Cultura Marqués de González de Quirós (‘Casa de la marquesa’). Passeig de les Germanies, 13 (Gandia)

Hora: 11.30 hores

La Fira de les Comarques 2018 obri les seues portes aquest divendres 4 de maig a les 18.00 hores en la plaça de bous de València. L'acte inaugural comptarà amb la intervenció del president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez; la vicepresidenta, M. Josep Amigó; i la diputada de Turisme, Pilar Moncho.

Un total de 47 municipis, 12 mancomunitats i més de 30 associacions i empreses turístiques donaran a conèixer les seues propostes per a viure l'oci en el territori valencià en aquesta fira que el Patronat de Turisme de València organitza del 4 al 6 de maig en el cós valencià.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 4 de maig de 2018

Lloc: Plaça de bous de València. C/ Xàtiva, 28 (València)

Hora: 18.00 hores

Un centenar de veïnes i veïns de Sinarques, Vallanca i Casas Altas han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València acompanyats per la responsable de Benestar Social, Mercedes Berenguer. Es tracta d'una activitat que forma part del programa Açò és la Dipu, una ruta guiada que acosta als municipis el patrimoni de la corporació.

La primera parada han sigut els palaus de la Batlia i de Scala a València, on està situada la seu central de la Diputació. Els visitants han ocupat els escons del saló de plens on han sigut rebuts per la diputada de Benestar Social, qui els ha donat la benvinguda: “L'objectiu d'aquest viatge és que conegueu un patrimoni, que és vostre i de tots els valencians, i també que isqueu de la rutina, estimuleu la vostra curiositat i que tingueu una vida més activa i saludable”.

A més d'acostar-se a la història dels edificis i les obres que s'exhibeixen, els veïns han pogut conèixer com funciona el ple. “Els qui ocupem aquests escons representem als nostres pobles i comarques. Ací debatem propostes, sempre des del respecte, es voten i s'engeguen”, ha explicat la responsable de Benestar Social.

Durant la visita també ha estat present la diputada Mari Carmen Contelles, qui ha destacat que, “malgrat la discrepància entre grups polítics, al final tots busquem que els 266 municipis de la província tinguen el que necessiten”. La que també ha pres la paraula és l'alcaldessa de Vallanca, Ruth Sánchez, qui ha recordat “l'important que és la Diputació, sobretot per als pobles més xicotets que no poden cobrir les seues necessitats només amb fons propis”.

Una ruta històrica i institucional

El programa Açò és la Dipu, integrat en l'àrea de Benestar Social, incuye diverses parades a més de la seu central de la Diputació, com el Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat (MUVIM) o l'Institut Valencià d’Audiofonología (IVAF).

Amb aquesta iniciativa, assegura la diputada Mercedes Berenguer, “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”.