La consulta ciutadana sobre el Pla de Desenvolupament Agrari continua a Catarroja

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assistit este matí a la reunió sobre el Pla de Desenvolupament Agrari. En esta ocasió, la assemblea ha tingut lloc al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Catarroja, municipi de l’Horta Sud.

 

A esta reunió han acudit associacions agràries, consells agraris i empreses del teixit associatiu agrari dels municipis de: Catarroja, Massanassa, Alfafar, Sedaví, Benetússer, Albal i Lloc Nou de la Corona.

 

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, ha assistit este matí a la reunió sobre el Pla de Desenvolupament Agrari. En esta ocasió, la assemblea ha tingut lloc al Saló d’Actes de l’Ajuntament de Catarroja, municipi de l’Horta Sud.

 

A esta reunió han acudit associacions agràries, consells agraris i empreses del teixit associatiu agrari dels municipis de: Catarroja, Massanassa, Alfafar, Sedaví, Benetússer, Albal i Lloc Nou de la Corona.

 

Acompanyada per Roger Llanes, director general de la Conselleria d’Agricultura, i tres tècnics de la Conselleria i la Diputació, Maria Josep Amigó ha assenyalat que el repte de les institucions “és que els llauradors i les llauradores visquen dignament del seu treball, amb preus i beneficis dignes”. A esta assemblea, s’han respost els dubtes i s’han arreplegat les iniciatives dels presents per tal de millorar el Pla de Desenvolupament Agrari, un pla que s’aprovarà a finals de l’any 2018.

 

El Pla de Desenvolupament Agrari és una iniciativa que naix arrel de l’aprovació a Les Corts de la Llei d’Horta, el passat mes de febrer. Esta llei regularà, a més de la recuperació de l’horta, els estàndards i la gestió urbanística, i la transmissió de camps de cultiu, entre d’altres aspectes administratius i jurídics de la terra de cultiu del territori valencià.

 

Esta ronda de cinc reunions, dos amb municipis de l’Horta Nord, dos amb localitats de l’Horta Sud i una amb València capital i les seues pedanies, continuarà demà al municipi de l’Horta Sud, Torrent.

 

 

 

 

 

Isabel García celebra les iniciatives empresarials que potencien la presència de la dona en l’esport

La diputada de Joventut, Esports i Igualtat de la Diputació de València, Isabel García, ha participat en la presentació de l'espot ‘Juegan ellas, ganamos todos’. L'esdeveniment organitzat per Delikia, patrocinador dels equips femenins del València Bàsket, Llevant UD, Villareal CF, València CF i Club de Atletisme Safor-Delikia, reconeix l'èxit d'aquests clubs en la seua secció femenina.

 

La diputada de Joventut, Esports i Igualtat de la Diputació de València, Isabel García, ha participat en la presentació de l'espot ‘Juegan ellas, ganamos todos’. L'esdeveniment organitzat per Delikia, patrocinador dels equips femenins del València Bàsket, Llevant UD, Villareal CF, València CF i Club de Atletisme Safor-Delikia, reconeix l'èxit d'aquests clubs en la seua secció femenina.

 

Isabel García ha destacat la importància que tant les institucions públiques com els patrocinadors i empreses privades impulsen a aquests equips. “A més, els equips femenins són els que més alegries estan donant a València”, ha afegit la diputada. García ha destacat també l'èxit del València Básket amb el seu recent ascens a la màxima categoria femenina i el gran acolliment del derbi futbolístic femení entre Llevant UD i València Cf. “Ha sigut un cap de setmana de moltíssima expectació que converteix més encara a València en referent de l'esport femení”.

 

Un acte de celebració de l'esport femení en el qual han participat l'atleta del Club de Atletisme Safor-Delikia, Pili Vázquez, la jugadora del València Bàsket Begoña Ballardó, la futbolista del València CF Nadezhda Kárpova, Noelia Ramos del Llevant UD i Lisa Smellers del Vila-real Cf.

 

Totes aquestes esportistes han participat en l'espot que s'ha presentat aquest dijous en la Biblioteca de la Dóna, on també s'ha comptat amb la presència de la directora general de l’Institut Valencià de la Dóna, Maria Such.

Cinc ajuntaments assisteixen a la representació de Tosca de la mà de l’àrea de Cultura de la Diputació

L’àrea de Cultura de la Diputació de València i el Palau de les Arts impulsaren en 2017 un conveni de col·laboració mitjançant el qual es va poder produir una òpera en xicotet format, muntada sobre un camió escenari que durant l’estiu passat va visitar diverses municipis i comarques valencianes. La coneguda com gira de “Les Arts Volant”, va poder recalar en un total de deu municipis, que acolliren a les seues places un vistós espectacle, tan poc habitual com és el de l’òpera volant o portàtil.

L’àrea de Cultura de la Diputació de València i el Palau de les Arts impulsaren en 2017 un conveni de col·laboració mitjançant el qual es va poder produir una òpera en xicotet format, muntada sobre un camió escenari que durant l’estiu passat va visitar diverses municipis i comarques valencianes. La coneguda com gira de “Les Arts Volant”, va poder recalar en un total de deu municipis, que acolliren a les seues places un vistós espectacle, tan poc habitual com és el de l’òpera volant o portàtil.

El mateix conveni de col·laboració va traure com a segona derivada una sèrie de visites als assajos generals de les principals obres, produïdes pel Palau.  Així obres como Peter Grimes (2017), Il Corsaro (2018), i ara Tosca (2018), han pogut rebre fins un total de 900 veïns de 17 municipis valencians.

Esta vesprada és el torn d’Albalat de la Ribera, Benigànim, Casinos, Quatretonda i Rafelbunyol que assistiran, a les 18:00, a l‘assaig general de Tosca, de Giacommo Puccini, un intens drama d’amor en Roma que culmina amb una de les morts més belles de la història de l’òpera.

Amb Tosca es tanca un cicle de visites a concerts acordats al passat  conveni entre el Palau i l’Àrea de Cultura dirigida pel diputat Xavier Rius. Donada la bona acollida de tota l’activitat generada, en breu temps es materialitzarà un nou acord que formalitzarà les activitats que tindran continuïtat en el present any.

La Diputació de València fa el pas definitiu per a convertir en bulevard la principal carretera de la platja de Gandia

La Diputació de València ha fet el pas definitiu. En els pròxims dies el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicarà l'exposició pública d'un projecte, la transformació de la CV-605, que convertirà en bulevard la principal carretera de la platja de Gandia. Amb aquest tràmit, les obres sobre el terreny podrien començar a principis de 2019.

 

Així ho va anunciar ja el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, durant la seua última visita a Gandia: “La redacció del projecte està avançada”. Ara, amb una assignació pressupostària de 2.348.856,56 euros, l'àrea de Carreteres de la corporació, dirigida pel diputat Pablo Seguí, afrontarà una de les remodelacions més ambicioses de la legislatura.

 

La Diputació de València ha fet el pas definitiu. En els pròxims dies el Butlletí Oficial de la Província (BOP) publicarà l'exposició pública d'un projecte, la transformació de la CV-605, que convertirà en bulevard la principal carretera de la platja de Gandia. Amb aquest tràmit, les obres sobre el terreny podrien començar a principis de 2019.

 

Així ho va anunciar ja el president de la Diputació, Jorge Rodríguez, durant la seua última visita a Gandia: “La redacció del projecte està avançada”. Ara, amb una assignació pressupostària de 2.348.856,56 euros, l'àrea de Carreteres de la corporació, dirigida pel diputat Pablo Seguí, afrontarà una de les remodelacions més ambicioses de la legislatura.

 

Es tracta d'un dels projectes més demandats tant per usuaris de la via com per la pròpia corporació municipal, amb qui el diputat ha mantingut converses amb l'objectiu de desbloquejar l'obra i escometre una reforma que convertirà la carretera Natzaret-Oliva en un bulevard amb més seguretat per a conductors i vianants, noves zones verdes i renovació de llums i mobiliari urbà. Aquesta actuació ajudarà a regular l'intens tràfic d'un dels punts més conflictius d'aquesta localitat turística.

 

L'alcaldessa de Gandia, Diana Morant, ha aprofitat aquesta confirmació definitiva per a posar en valor la gestió de la corporació que presideix Rodríguez, ja que “no solament està repartint més ajudes als municipis valencians sinó que a més està possibilitant grans inversions com el bulevard, que ens ajudarà a seguir convertint Gandia en un lloc més amable i segur per a conductors, vianants i ciclistes”.

 

Una transformació necessària

 

La transformació de la CV-605 al seu pas per Gandia és una antiga reivindicació dels veïns i veïnes de la capital de La Safor que permetrà millorar tots els accessos i ampliar l'espai verd en el tram comprès entre l'accés a la platja i la zona de les discoteques.

 

Del projecte, ja acabat, es coneixen per fi tots els detalls. La via és una de les principals artèries que travessa tota la platja de Gandia. L'actual carretera CV-605 es transformarà en una gran avinguda, que permetrà l'accés als diferents carrers amb les quals connecta. Se solucionarà, entre altres coses, la connexió d'una de les zones residencials, ‘Kentucky’, amb la resta del districte a través d'aquesta carretera.

 

La remodelació contindrà les següents actuacions: l'ampliació de la calçada d'un a dos carrils per sentit, noves interseccions que regulen el tràfic, una intersecció amb la Avinguda del Nord cap a la platja regulada mitjançant semàfors, així com una intersecció en creu amb el carrer de Castella-Lleó mitjançant una nova glorieta circular.

 

Al mateix temps, el pla contempla un voral ciclista en un dels trams i l'augment de la seguretat amb la introducció de passos elevats per als vianants. També s'aprofitarà l'obra per a canviar la senyalització de la via, per a substituir la xarxa de proveïment i remodelar l'enllumenat i, finalment, es procedirà a col·locar nous elements de jardineria a partir del trasplantament d'espècies existents en la calçada i unes altres de la zona.

El documental "I’m burning" es presenta al festival Docs València amb el suport de la Diputació

El documental I’m burning sobre el projecte artístic faller Renaixement que va participar al 2016 en el festival Burning Man de Nevada (Estats Units) s’ha presentat al festival Docs València amb la col·laboració de la Diputació de València, la Conselleria de Cultura i la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València.

 

El documental I’m burning sobre el projecte artístic faller Renaixement que va participar al 2016 en el festival Burning Man de Nevada (Estats Units) s’ha presentat al festival Docs València amb la col·laboració de la Diputació de València, la Conselleria de Cultura i la regidoria de Cultura Festiva de l’Ajuntament de València.

 

Aquest llargmetratge ha sigut elaborat pel comunicador valencià Andreu Signes i s’ha projectat a la Filmoteca de València en el marc de la segona edició del festival de cinema documental Docs València que acull la ciutat. La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, va assistir a la presentació del documental junt amb el regidor de Festes de l’Ajuntament de València, Pere Fuset, i altres representants institucionals.

 

La vicepresidenta Amigó ha explicat que “aquesta col·laboració entre les diferents administracions per fer visible les falles de València a través d’aquest documental forma part de les distintes actuacions impulsades per tal d’aconseguir la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat que, per a orgull de tots els valencians, vam aconseguir l’any 2015.”

 

Renaixement: una falla al prestigiós festival Burning Man

 

El projecte artístic faller Renaixement del que es conta la història al film I’m burning és creació dels artistes Miguel Arraiz i David Moreno, del grup Pink Intruder. En aquest projecte, els artistes especialitzats en intervencions en l’espai urbà varen fer una reinterpretació de la Llotja de la Seda de València que s’exposà durant el festival a l’agost de 2016.

 

El Burning Man és el festival d’art efímer més important del món i es celebra cada any al desert de Nevada. Aquest esdeveniment comparteix algunes similituds amb les Falles valencianes per la seua cultura al foc i la seua condició efímera. Malauradament, les condicions climatològiques no van permetre la crema de l’obra de Arraiz i Moreno.

El Magnànim reivindica la memòria del maquis en Requena-Utiel amb un llibre de l’investigador Teófilo Gallega

La Institució Alfons el Magnànim -Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presenta dissabte vinent, 5 de maig, a les 13’00 hores, el nou llibre de la col·lecció Estudis Comarcals: La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel (des de els seus orígens fins a 1947). Crònica rural de la postguerra, de Teófilo Gallega. La presentació es realitzarà en el marc de la Fira del Llibre de València, concretament a l'Espai Autors, i al costat de l'autor, Teófilo Gallega, el director de la col·lecció, Manel Pastor, i el periodista i escriptor Alfons Cervera.

 

Combatents per la República

 

La Institució Alfons el Magnànim -Centre Valencià d'Estudis i d'Investigació presenta dissabte vinent, 5 de maig, a les 13’00 hores, el nou llibre de la col·lecció Estudis Comarcals: La guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel (des de els seus orígens fins a 1947). Crònica rural de la postguerra, de Teófilo Gallega. La presentació es realitzarà en el marc de la Fira del Llibre de València, concretament a l'Espai Autors, i al costat de l'autor, Teófilo Gallega, el director de la col·lecció, Manel Pastor, i el periodista i escriptor Alfons Cervera.

 

Combatents per la República

 

Jalisco, Manco de la Pesquera, Grande, Chaval... el llibre relata de forma minuciosa la trajectòria i les circumstàncies d'un grapat d'homes i dones que no van dubtar a continuar la lluita contra el règim de Franco amb les armes en la mà i també dels qui els recolzaven en pobles i llogarets. Pot sorprendre l'abast que va arribar a tenir la resistència armada en unes circumstàncies tan difícils i només és explicable pel suport que els maquis tenien entre la població rural. L'autor, Teófilo Gallega, nascut en Jaraguas, va començar a interessar-se en el tema a partir de la cerca de les restes del seu besoncle, caigut en un enfrontament amb la Guàrdia Civil en 1949, i es va llançar a refer un complicat i no sempre suficientment valorat període de la lluita armada contra la dictadura franquista. Les fonts orals, els testimonis, les caminades per cada poble, llogaret o caseriu de la comarca, l'estudi detingut de la documentació disponible i una gran quantitat d'hores de treball ens han permès gaudir d'una obra cabdal en el camí de la recerca de la història recent. L'estudi se centra en el període més complex, més dur i més difícil d'esbrinar que comprén els anys entre el 1939 i el 1947. Però la història no acaba ací, ja que Gallega està ja treballant en els anys posteriors per a un últim volum al voltant de la guerrilla antifranquista en la comarca Requena-Utiel.

 

Teófilo Gallega és professor d'àrab en l'Escola Oficial d’Idiomes de València. Ha publicat alguns treballs en el camp de la didàctica d'aquesta llengua i també en el dels estudis andalusíes. La seua vinculació amb la recerca sobre la guerrilla antifranquista sorgeix després de la localització i exhumació l'any 2006 de les restes d'un familiar que va ser membre de l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó. Des de llavors ha publicat alguns treballs d'àmbit local relacionats amb la guerrilla antifranquista, la guerra civil i la postguerra.

 

Més informació: Institució Alfons el Magnànim   

Maria Josep Amigó visita El Puig de Santa Maria per a conèixer els projectes finançats per la Diputació

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, visita este divendres 4 de maig el municipi d’El Puig de Santa Maria, a la comarca de l’Horta Nord, per a conèixer de primera mà les obres finançades amb fons de la Diputació.

 

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa d’El Puig, Luisa Salvador, i per la resta de membres de la corporació municipal. A les 10.30 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 11.00 hores es visitaran els distints espais on s’han destinat les inversions de la corporació provincial.

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, visita este divendres 4 de maig el municipi d’El Puig de Santa Maria, a la comarca de l’Horta Nord, per a conèixer de primera mà les obres finançades amb fons de la Diputació.

 

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa d’El Puig, Luisa Salvador, i per la resta de membres de la corporació municipal. A les 10.30 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament i posteriorment es celebrarà una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 11.00 hores es visitaran els distints espais on s’han destinat les inversions de la corporació provincial.

 

 

NOTA ALS MITJANS

 

Dia: Divendres, 4 de maig de 2018

Lloc: Ajuntament d’El Puig de Santa Maria

Hora: 10.30 hores

La Diputació se suma al Dia de la Llibertat de Premsa amb una jornada sobre periodisme i diversitat funcional

La Diputació de València s'ha sumat aquest dijous al Dia Mundial de la Llibertat de Premsa organitzant, junt amb l'Associació Professional de Periodistes Valencians, unes jornades sobre periodisme i diversitat funcional, sota el títol ‘Llibertat de premsa, llibertat d'accés als mitjans. Llibertat d'informació’.

 

La Diputació de València s'ha sumat aquest dijous al Dia Mundial de la Llibertat de Premsa organitzant, junt amb l'Associació Professional de Periodistes Valencians, unes jornades sobre periodisme i diversitat funcional, sota el títol ‘Llibertat de premsa, llibertat d'accés als mitjans. Llibertat d'informació’.

 

L'acte l’han inaugurat el diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, i el president de la APPV, Héctor González, qui ha explicat l'objectiu: “La nostra intenció és abordar la diversitat funcional des de diferents punts de vista, com les pedres amb les quals es troben periodistes en aquesta situació per a accedir a un mitjà de comunicació o com es tracta des dels mateixos mitjans aquest tema”.

 

La jornada ha comptat amb la valenciana Patty Bonet, actriu i periodista albina que ha donat el seu testimoni sobre els mites que segueixen existint entorn de les persones amb albinisme, com és el seu cas, i com es tracta en els mitjans.

 

També s'ha organitzat una taula redona, moderada per Arturo Checa, redactor de Las Provincias i responsable de Xarxes Socials de l’APPV, en la qual han participat Esther Cerveró, vicepresidenta d'Impuls Social de l’APPV i directora de comunicació de Socarrat; Josep Solves, membre del grup de recerca en Discapacitat i Comunicació (GIDYC) de la Universitat CEU Cardenal Herrera; i Miguel Martín, instructor tècnic de ONCE. Aquest últim ha centrat la seua ponència en les aplicacions que existeixen perquè les persones invidents puguen accedir als mitjans de comunicació.

 

“Enguany hem volgut dedicar el Dia Mundial de la Llibertat de Premsa a la diversitat funcional perquè creiem que és necessari visibilizar aquest tema dins del periodisme i per a dur a terme la fi social que tenim com a associació professional de periodistes”, ha explicat Héctor González.

 

Finançament Europeu

 

El diputat de Projectes Europeus, Bartolomé Nofuentes, ha aprofitat la seua intervenció en la inauguració de la jornada per a informar als assistents, la majoria professionals del periodisme, de les possibilitats que ofereix el finançament europeu a projectes que puguen emprendre en diferents àmbits o matèries, com l'accés de persones amb diversitat funcional als mitjans de comunicació

WEB 2018.05.03 DIA DEL PERIODISMO.mp4

La Diputació destaca la gran labor dels bombers i les brigades en el Dia Internacional del combatent d’incendis forestals

Els boscos són els pulmons del planeta i d'ells no solament depén la vida de moltes espècies, sinó també la supervivència de milions de persones en el món. Des de 1998, cada 4 de maig es celebra el Dia Internacional del combatent d'incendis forestals per a retre homenatge a les persones que treballen per a evitar que un xicotet conat o una xicoteta negligència es convertisquen en un gran incendi que destruïsca el patrimoni natural. La Diputació de València i l’àrea de Medi Ambient es sumen a aquesta celebració per destacar i agrair la gran tasca de prevenció i extinció d’incendis que duen a terme les brigades forestals de la corporació provincial.

 

Els boscos són els pulmons del planeta i d'ells no solament depén la vida de moltes espècies, sinó també la supervivència de milions de persones en el món. Des de 1998, cada 4 de maig es celebra el Dia Internacional del combatent d'incendis forestals per a retre homenatge a les persones que treballen per a evitar que un xicotet conat o una xicoteta negligència es convertisquen en un gran incendi que destruïsca el patrimoni natural. La Diputació de València i l’àrea de Medi Ambient es sumen a aquesta celebració per destacar i agrair la gran tasca de prevenció i extinció d’incendis que duen a terme les brigades forestals de la corporació provincial.

 

Els incendis forestals, una de les principals amenaces per als boscos, varen arrasar l’any passat centenars de milers de quilòmetres quadrats de boscos en Espanya. En 2017 es van cremar a tot l’estat 66.839 hectàrees de superfície arborada i la xifra va augmentar fins a les 178.234 hectàrees en el cas de la superfície forestal. Lamentablement, la mà humana està darrere de la gran majoria d'aquests sinistres.

 

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha posat en valor “la tan important feina que realitzen els nostres bombers i les nostres brigades forestals” i ha aprofitat per ressaltar “la necessitat de canviar la forma de mirar la natura, perquè aquesta siga considerada com un recurs aprofitable sota criteris de sostenibilitat ambiental, social i econòmica”.

 

Bort també ha incidit en la importància de “destinar un major volum de recursos a la gestió forestal i a la prevenció d’incendis que permeta reduir la inversió directa en extinció d’incendis”. “Hem de treballar en garantir oportunitats econòmiques que permeten combatre el despoblament dels pobles”, ha afegit, “i també hem d’aconseguir que els ecosistemes forestals siguen rendibles mitjançant un aprofitament diferencial dels recursos naturals”.

 

Segons dades de 2017 de la Generalitat Valenciana sobre l’origen de 233 incendis forestals a la Comunitat Valenciana, el 39,9% d'aquests incendis van ser intencionats, el 21% es van deure a "imprudències" i accidents, el 27,8% van ser produïts per la caiguda de rajos i la resta van tenir un origen desconegut.

 

Cal destacar que es considera gran incendi forestal aquell en que es cremen més de 500 hectàrees. Al 2017, la província de València va patir un d'aquests incendis a la localitat de Gàtova que carbonitzà 1.181 hectàrees, segons les dades del Ministeri.

 

Els bombers del Consorci i les brigades de la Diputació

 

Les causes majoritàries dels focs ens assenyalen a nosaltres com a culpables i està en la nostra mà ser prudents per a no produir-los. Per a açò, la Diputació de València disposa nombrosos equips de prevenció i extinció d'incendis que emeten periòdicament les recomanacions per a evitar que s'inicie un incendi.

 

L'equip de brigadistes forestals de Divalterra, l'empresa pública de la Diputació, està compost per 593 persones que realitzen treballs de silvicultura preventiva, obertura d'àrees tallafocs i tractament de la vegetació forestal per a reduir càrregues de combustible i dificultar amb açò l'avanç d'un possible incendi.

 

Aquestes brigades estan desplegades per tota la província i realitzen tasques de vigilància de possibles conats per a donar la veu d'alarma el més prompte possible i evitar l'avanç de les flames. Durant els incendis, a més, aquestes brigades col·laboren activament amb la resta de components que intervenen en els focs com les brigades forestals de la Generalitat i els components del Consorci Provincial de Bombers, la qual cosa les converteix en un cos indispensable per a evitar els incendis forestals.

 

Des del 2017, l’Àrea de Medi Ambient ha implementat un nou procediment de planificació per a la prevenció d’incendis forestals. L’harmonització d’aquest nou model de gestió forestal ha derivat en la professionalització del servei que proporcionen les brigades forestals, la seua eficiència i l’establiment de mecanismes de control i avaluació. Així mateix, s’ha procedit al trasllat de la Direcció Operativa de les brigades forestals al Consorci Provincial de Bombers de València. Un fet que contribueix a millorar la planificació i pal·liar, en cas de que es produïsquen, l’impacte dels incendis sobre la massa forestal del territori valencià.

 

En paral·lel, es treballa de forma coordinada en tasques de prevenció per part de les brigades de la Diputació i les brigades d’emergències. De la mateixa manera, s’ha procedit a la creació de la Unitat Tècnica Forestal i la constitució de la Comissió de Treball de Municipis Forestals dintre de la Xarxa de Municipis Valencians Cap a la Sostenibilitat amb el clar propòsit de contribuir a la millora de la gestió forestal i la prevenció d’incendis a les comarques valencianes.

 

La Diputació de València, a través de l'Àrea de Medi Ambient té subscrit també un conveni amb el Consorci de Bombers que gestiona, organitza i dirigeix els treballs d'extinció d'incendis forestals en la seua demarcació geogràfica, amb 14 membres de l'equip forestal i 56 Brigades "DOBLES" de Prevenció Forestal de l’ens provincial.

La Diputació finança el foment de la transparència, participació ciutadana i informació pública

La Diputació de València des de la delegació de Transparència i Govern Obert que lidera Roberto Jaramillo, convoca aquestes ajudes per a beneficiar a ajuntaments i associacions de la província de València amb el ferm propòsit de fomentar la transparència i la participació pública així com donar resposta a l'alta demanda generada per aquestes institucions.

 

Amb aquesta línia de finançament, la Diputació avança un pas més en el compromís adquirit davant la ciutadania per a enfortir la cultura de la transparència i la participació en l'àmbit local amb l'aprovació d'Estratègia GO!

 

La Diputació de València des de la delegació de Transparència i Govern Obert que lidera Roberto Jaramillo, convoca aquestes ajudes per a beneficiar a ajuntaments i associacions de la província de València amb el ferm propòsit de fomentar la transparència i la participació pública així com donar resposta a l'alta demanda generada per aquestes institucions.

 

Amb aquesta línia de finançament, la Diputació avança un pas més en el compromís adquirit davant la ciutadania per a enfortir la cultura de la transparència i la participació en l'àmbit local amb l'aprovació d'Estratègia GO!

 

Els municipis i entitats locals menors de la província de València que tinguen una població de fins a 50.000 habitants podran sol·licitar aquesta subvenció; que en la convocatòria d'enguany ha incrementat la seua quantia rebent una injecció total de 640.000 euros per al desenvolupament d'actuacions emmarcades dins de dues modalitats; Foment de la Participació Ciutadana i Foment de la Transparència i l'accés dels ciutadans a la informació pública.

 

D'altra banda, la Diputació ha convocat una subvenció de 250.000 euros que anirà a parar a entitats associatives, per a col·laborar amb la realització de projectes i actuacions en matèria de participació ciutadana i foment de la cultura de la transparència.

 

Tant ajuntaments com a associacions disposen de 30 dies hàbils des de la seua publicació en el Butlletí Oficial de la Província (BOP) per a presentar la seua sol·licitud, un termini que finalitzarà el pròxim 23 de maig.

 

Tota la informació sobre aquestes línies de subvenció, així com els impresos de sol·licitud i de justificació està disponible en la pàgina web de la Diputació de València i en BOP número 77 de 23 d'abril de 2018.

 

Estratègia de Govern Obert

Aquesta mesura s'emmarca dins de l'Estratègia de la Diputació en matèria de Govern Obert per al període 2016-2019, coneguda com a GO! #DiputacioValencia, que incorpora diverses àrees d'acció i múltiples projectes encaminats a enfortir la cultura de transparència i obertura de les administracions públiques.

 

El compromís fonamental de l'Estratègia GO! #Diputació València és el de treballar en el marc d'un vertader projecte d'innovació social i democràtica. Un projecte que té com a fi primera i últim l'apoderament de la ciutadania perquè aconseguisca el poder real de conéixer, controlar i influir permanentment en les qüestions públiques que l'afecten i interessen.