El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, presentarà dimecres 25 d’abril el nou sistema de recollida selectiva de residus comercials Life Recypack que s’estrenarà al municipi de Llíria. L’objectiu d’aquest nou sistema és tractar adequadament els plàstics generats pels comerços.

La presentació serà a les 12.45 hores al comerç Gran Moble de Llíria amb la presència del diputat; membres de la corporació local; Jorge Navarro, president de la Federació del Comerç de Llíria; Aurelio Lazaro, de l’Institut tecnològic del Plàstic (Aimplas); Cristina Monge, secretaria general de l’Associació Valenciana d’empreses del plàstic; Jose Joaquín Santos, gerent de Recycling, Consulting and Services; Manuel Ranchal, de Milar Electrodomésticos; i Angel Rodríguez, del consorci València Interior.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 25 d’abril de 2018

Lloc: Gran Moble, Carrer del Duc de Llíria, 59, 46160 Llíria, València

Hora: 12.45 hores

La vicepresidenta de la Diputació, Maria Josep Amigó, assistirà demà, al lliurament dels Premis Francesc de Vinatea y Guillem Agulló. Aquest acte tindrà lloc a l’andana del Palau de Els Borja amb motiu del 25 d’abril, aniversari de la Batalla d’Almansa, i dia de Les Corts Valencianes.

En aquesta edició, el premi Francesc de Vinatea serà per al Consell Preautonòmic, presidit per Josep Lluís Albinyana, que arriba al seu 40 aniversari. Per la seua banda, Amparo Sánchez, activista valenciana convertida a l’Islam que lluita per la defensa dels drets humans, rebrà el premi Guillem Agulló.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 25 de abril de 2018.

Lloc: Andana, Palau de Els Borja, Plaça de Sant Llorenç, 4, 46003 València

Hora: 11 hores.

La implantació de les smart cities als municipis valencians és l’objectiu de la plataforma ‘Connecta València’ que desenvolupa l’àrea de Modernització i Desenvolupament de l’Administració Electrònica de la Diputació i que ha sigut presentada a la Setmana d’Informàtica 2018 per Ivan Martí, diputat responsable de l’àrea, durant la jornada ‘Smart Cities i Smart Administració: Nous Reptes’ que s’ha celebrat a la Borsa de València i que ha organitzat el Col·legi d’Enginyers Informàtics de la Comunitat Valenciana.

 Com ha detallat el diputat a la seua intervenció, amb la tecnologia de ‘Connecta València’ es dotarà d’intel·ligència als serveis municipals i es reduirà la bretxa existent entre les grans ciutats i les més menudes, i també permetrà una millor gestió dels serveis per als ciutadans i aconseguir una gestió unificada a nivell intra-municipal i inter-municipal. La estratègia de ‘Connecta València’ té com a objectiu de llarg termini la gestió integral de la província com una smart region, per la qual cosa, la Diputació constitueix l’administració més adequada per al seu desenvolupament.

El diputat Ivan Martí ha explicat també que aquesta plataforma “l’entenem d’una manera totalment col·laborativa, perquè la Diputació aporta la plataforma, però el desenvolupament del projecte es farà de forma conjunta amb tots els municipis que vullguen sumar-se”. Martí ha indicat que actualment ‘Connecta València’ ja compta amb el compromís d’adhesió dels ajuntaments de Torrent, Paterna i Alzira en projectes pilot que inclouen des dels sistemes d’il·luminació públics intel·ligents, els jardins i el rec, fins al recompte de persones, la gestió de la qualitat de l’aire i el soroll, la recollida de residus o els controls de pas a les vies per a escolars, entre altres.

Martí ha detallat que aquest sistema d’smart cities funciona a través de la plataforma Sentilo, una ferramenta de codi obert desenvolupada per l’Ajuntament de Barcelona que respecta l’Esquema Nacional d’Interoperabilitat, disminueix la dependència respecte al proveïdor i “possibilita la col·laboració amb altres administracions i institucions, la qual cosa afavoreix el repartiment de costos i la possibilitat de reutilitzar els desenvolupaments ja realitzats”. A més, es tracta d’una tecnologia dissenyada per a compartir la informació entre sistemes heterogenis i permet aglutinar informació de distintes fonts.

Una vegada llesta la versió final de la plataforma, els distints ajuntaments podran integrar els seus serveis en ella, i cada consistori disposarà de la seua pròpia entitat individual per accedir de manera independent a les dades del seu municipi. Amb la tecnologia seleccionada, cada integració i desenvolupament podrà ser reaprofitat per la resta de municipis i, per tant, estalviar costos i incrementar l’eficiència del sistema.

Dues línies d’ajuda per a facilitar les iniciatives intel·ligents

El diputat Ivan Martí ha exposat als assistents de la Setmana d’Informàtica que la Diputació oferirà en aquest exercici 2018 una línia de subvencions d’un màxim de 20.000 euros per a cada iniciativa de compra e instal·lació de dispositius i sensors que presenten els municipis. Aquests dispositius s’integraran en la plataforma de la Diputació i comptaran amb un finançament mínim de la corporació provincial del 80%, amb la possibilitat d’arribar al 100%.

El calendari d’aquestes subvencions s’obrirà pròximament amb la publicació al BOP i tindrà un termini de tres mesos per presentar els projectes. Les propostes subvencionades comptaran amb un any per a realitzar i justificar el projecte.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, ha exposat el canvi de paradigma en la gestió de la xarxa viària provincial durant l'obertura del congrés nacional ‘Carreteres locals com a servei bàsic de política social’. En l'acte, que ha tingut lloc en La Beneficència, amb la presència d'empreses, tècnics i responsables de carreteres a nivell estatal, Rodríguez ha assegurat que “en la present legislatura haurem tallat menys cintes, però hem contribuït a salvar vides en les carreteres”.

El president de la Diputació ha resumit així el canvi de model en l'àrea provincial de Carreteres que dirigeix Pablo Seguí durant la conferència inaugural d'aquest congrés de referència en matèria vial, amb més de 250 professionals inscrits. Rodríguez ha explicat que “comencen a veure's els resultats d'una forta inversió en conservació i manteniment, amb un increment del 40% del pressupost per a millorar i modernitzar els 1.800 quilòmetres de carreteres de la província i fer-les més segures”.

El responsable provincial ha fet referència així a les dades de sinistralitat en la xarxa de carreteres de la Diputació, que va registrar 13 víctimes mortals en 2015, 12 en 2016 i 7 l'últim any, amb un descens aproximat del 25% en els accidents amb ferits. Tot açò en el context d'un increment del tràfic que, a nivell estatal, ha vingut acompanyat d'un augment de les xifres de sinistralitat.

El president ha explicat que “quan vam arribar a la Diputació en 2015 ens vam trobar uns nivells molt alts de sinistralitat i vam decidir prioritzar la major inversió possible per a assegurar i eliminar punts conflictius en les vies existents, abans d'apostar per la nova construcció”. En opinió de Jorge Rodríguez, “per a nosaltres no hi ha carreteres secundàries, ja que totes són importants per a garantir la igualtat d'oportunitats en l'accés al treball, la sanitat i l'educació, vives on vives”.

En la mateixa línia s'ha expressat el president de l'Associació Espanyola de Carreteres (AEC), Juan Francisco Lazcano,  que ha destacat l'esforç de la Diputació de València per garantir el bon estat de la xarxa viària provincial. “Gràcies per situar les carreteres locals en la cúspide i per entendre el seu caràcter bàsic de política social”.

Política de llums llargues

El titular de Carreteres de la Diputació, Pablo Seguí, ha insistit en la necessitat de basar la gestió pública en una política de llums llargues. És el que ha tractat de fer en l'àrea que dirigeix, a través “d’un full de ruta que ens ha permès planificar a mig i llarg termini les necessitats més urgents de tots els col·lectius i usuaris que utilitzen les nostres carreteres diàriament, vertebrant el territori i amb l'objectiu que cada vegada aquests usuaris puguen transitar per les vies amb major seguretat”.

Seguí ha insistit en “la decisió ferma d'acabar amb les obres faraòniques i apostar clarament per les obres que cerquen solucionar els problemes en trams de concentració d'accidents, els coneguts com a punts negres”. Aquest nou model llança una dada significativa, i és que en finalitzar la legislatura s'hauran duplicat les actuacions en la xarxa provincial de carreteres respecte a l'anterior període legislatiu.

Parlem d'actuacions com la construcció d'andanes per als vianants; la creació de noves rotondes per a acabar amb encreuaments perillosos; la substitució de barreres de protecció o la millora de paviments. Totes aquestes obres “tenen un impacte directe en la millora de la seguretat vial”, ha remarcat el diputat de Carreteres.

Seguí ha posat com a exemples d'aquest nou paradigma, presentat a nivell estatal, el projecte de millora del drenatge i la seguretat vial en les carreteres de la demarcació de l'Alcúdia de Crespins, amb un pressupost d'1.242.000 euros i 31 actuacions en vies de La Costera, la Vall d'Albaida, La Safor i La Canal de Navarrés; i el projecte de millora i reforç del ferm en carreteres de la demarcació Bétera-Serra, amb 17 actuacions en diferents vies del Camp de Turia, l'Horta Nord i el Camp de Morvedre i una inversió d'1.673.000 euros.

El simposi va nàixer en 1972 de la mà de la AEC i gira entorn d'unes vies que administren diputacions, cabildos i consells insulars, i que sumen una xarxa de prop de 70.000 quilòmetres de carreteres. En el seu conjunt, aquesta xarxa és l'única via de comunicació permanent per a més de 8.000 municipis espanyols. El president de la Diputació, amfitrió d'aquest vint-i quatrè congrés estatal de vies locals, ha rebut en el seu despatx als diputats provincials de carreteres arribats des de diferents punts del país.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, presentarà aquest dimecres, en el saló Stolz de l'Ateneu Mercantil de València, la conferència ’Una constitució inclusiva’, que pronunciarà l'ex president de la Generalitat Valenciana Joan Lerma.

La ponència s'emmarca dins del cicle de conferències que porta per títol ‘40 anys de la Constitució espanyola’ i que reunirà entre els mesos d'abril i maig a importants ponents que raonaran sobre el passat, present i futur de la Carta Magna.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dimecres, 25 d’abril de 2018

Lloc: Saló Stolz de l’Ateneu Mercantil de València. Plaça de l’Ajuntament, 18 (València)

Hora: 19.00 hores

La Diputació de València i el Col·legi de Metges de València han reconegut, en un acte públic celebrat en la Beneficència, la trajectòria professional del doctor Bernardo Luis Monzó, al que han lliurat una plaça commemorativa com a metge rural de l'any. El guardó, que celebra la seua tercera convocatòria, va nàixer per a valorar la bona labor d'aquest col·lectiu mèdic, que atén als veïns i veïnes dels més de 200 municipis valencians de menys de 10.000 habitants.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha presidit l'acte al costat de la presidenta de l'Il·lustre Col·legi Oficial de Metges de València (ICOMV), Mercedes Hurtado, i el secretari de la Fundació del Col·legi de Metges, Francisco Fornés. "En la Diputació ens dediquem a col·laborar amb les poblacions més xicotetes i reconéixer la trajectòria de la gent que està treballant molts anys en un poble al servei de les famílies, considerem que és importantíssim i per açò apostem per donar aquest premi", ha destacat la diputada.

En aquesta tercera edició, el jurat de la Fundació del Col·legi de Metges de València ha valorat els càrrecs de caràcter assistencial exercits en atenció primària en el mitjà rural; els anys de dedicació en aquest àmbit; els premis i distincions rebuts, especialment en els llocs on s'ha desenvolupat aquesta labor, les seues contribucions més rellevants en aqueix camp i el reconeixement social en el seu àmbit assistencial.

Per a Bernardo Luis Monzó aquest premi és "una satisfacció molt gran, ja que no m'esperava ser seleccionat entre tants companys i quan em va cridar la presidenta del Col·legi de Metges se'm va posar la pell de gallina", ha destacat el premiat, que assegura que "dels metges rurals s'ha parlat poc, hem sigut els grans oblidats, així que em sent molt agraït que la Diputació i el Col·legi de Metges s'haja preocupat per destacar la figura d'un metge rural", ha conclòs.

Trajectòria del Millor Metge Rural

El doctor Bernardo Luis Monzó ha exercit la medicina durant quasi 40 anys en el municipi de Benimodo, després de treballar en l'Hospital Provincial i realitzar el servei militar com a soldat mèdic en l'Acadèmia d'Intendència d'Àvila. Especialitzat en Medicina Familiar i Comunitària, el doctor Monzó va formar part activa de la Societat Espanyola de Metges d'Atenció Primària (SEMERGEN), sent vocal en la seua primera junta directiva autonòmica.

El premiat va ser integrant, des del moment de la seua formació, de les tasques d'Hospitalització a domicili (UHD) de l'Hospital de la Ribera, atenent durant 15 anys a pacients terminals o amb malalties degeneratives avançades en els seus domicilis. Actualment, després de ser jubilat en el servei públic, el doctor Monzó treballa des de 2016 en la seua pròpia consulta mèdica en la població de Carlet.

La Fundació del ICOMV va crear aquest guardó juntament ambla col·laboració de la Diputació de València per a reconéixer la imprescindible, i a vegades poc reconeguda, labor dels metges rurals en la província de València. En les anteriors edicions van ser distingits els doctors Rafael Belenguer i Francisco Valls.

Hi ha imatges disponibles en el FTP de Dival.

El pròxim dijous 26 d'abril a les 19’00 hores se celebrarà una nova sessió d’Els Debats del Magnànim, que comptarà amb la presència de Klaus Nagel, professor de Ciències Polítiques de la Universitat Pompeu Fabra i que està organitzar per la Institució Alfons el Magnànim, que depèn de l’àrea de Cultura de la Diputació. Presentat per Ferran Archilés (Universitat de València), el debat porta per títol Els processos de construcció nacional en l'Europa occidental. El cas de Catalunya. L'acte tindrà lloc a la sala La Muralla del col·legi Major Rector Peset (plaça Forn de Sant Nicolau, 4) i l'entrada, com sempre als Debats del Magnànim, serà lliure i gratuïta fins a completar l'aforament de la sala.

Catalunya, una excepció, un exemple o un model?

A partir de la famosa frase de Jean-Claude Juncker afirmant que no volia una Unió Europea de 98 estats, en una primera part més empírica Nagel es planteja quines probabilitats hi ha per un escenari d'aquestes característiques i passa revista a moviments nacionals existents i les seues reivindicacions així com la seua força respectiva. En aquest sentit, seria Catalunya una excepció, un exemple o un model en l'Europa actual? El politòleg alemany analitza quines respostes s'hauria de donar a reivindicacions secessionistes en un sistema federal com és la Unió Europea, i els reptes normatius d'una secessió interna (sense abandonar la UE), distingint-la de la secessió externa. Així mateix, Nagel explora les possibilitats d'acomodació asimètrica a nivell europeu, escenari en el qual Catalunya serveix de cas de referència, sense excloure la comparació amb altres casos.

Klaus-Jürgen Nagel és professor agregat de Ciència Política a la Universitat Pompeu Fabra. Les seues línies d'investigació són la teoria política (nacionalisme, federalisme) i la política comparada (partits i moviments nacionalistes, integració europea). També ha dedicat el seu treball de recerca a la història de Catalunya (moviment nacional, moviment obrer, història del sector vitícola). Va estudiar ciències socials i història a les universitats de Münster i de Bielefeld. Va obtenir el Staatsexamen el 1981 (en Història i en Ciències Socials) i posteriorment, el doctorat en Filosofia el 1989. Anteriorment a la seua incorporació a la Universitat Pompeu Fabra, el professor Nagel havia exercit a la Universitat de Bielefeld (Departament d'Història) i a la Universitat Johann Wolfgang Goethe, de Frankfurt am Main (Departament de Ciències Socials).

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

ADEIT-Fundació Universitat Empresa de la UV acull el pròxim 26 d'abril a les 18.00 hores el cicle de conferències sobre 'Govern Obert: Realitats i Reptes' amb el tema Metodologies Participatives, una nova acció formativa organitzada per la Delegació de Transparència i Govern Obert, que encapçala el diputat Roberto Jaramillo i que comptarà amb les intervencions de Joan Font, doctor en Ciències Polítiques i Sociologia i Carmen Montalbá, Diplomada en Treball Social i doctora en Sociologia.

Aquest cicle de conferències que tindrà el seu tret d'eixida dijous que ve 26 d'abril té la intenció de promoure la formació i el coneixement tècnic en matèria de Govern Obert, a més de promoure els principis de transparència i accés a la informació, participació i col·laboració. Així mateix també es pretén analitzar les iniciatives de participació ciutadana en el nostre país, com també promoure la participació i col·laboració de la ciutadania en la creació i millora de serveis públics i en l'enfortiment de la transparència i la rendició de comptes.

Metodologies participatives és el títol de la primera de les conferències del cicle, que serà moderada per la cap del Servei de Transparència, Malena Ramirez i que pretén ser una oportunitat per a "abordar des de la pràctica els diferents enfocaments de participació ciutadana que han de culminar amb una major implicació de la ciutadania en els assumptes públics", ha explicat Jaramillo.

El cicle 'Governe Obert: Realitats i Reptes' es dirigeix no solament a empleats i càrrecs electes de l'administració local que despleguen la seua activitat en Transparència i Govern Obert, sinó també a investigadors i estudiants universitaris i, en general, a la ciutadania interessada en la matèria.

Les pròximes conferències es reprendran en el ADEIT el pròxim 22 de maig amb la participació de Fermín Cerezo, el 29 de maig amb la intervenció de Dora Cano, Joan Llinares i el diputat Roberto Jaramillo.

La Granja de la Costera ha convertit una avinguda amb una vorera que amb prou feines superava el mig metre d'ample en un bulevard que duplica l'espai per a vianants, amb una inversió de 125.000 euros de la Diputació de València. També s'ha ampliat l'espai de la zona de jocs infantils, que ara compta amb un nou parc amb connexió wifi. Tot açò en ‘l’Avinguda de la Diputació’, la qual, paradoxalment, estava “en deute” amb aquest municipi de La Costera.

En què consistia eixe “deute històric”? Ho explica l'alcalde del municipi, Juan Carlos Garrido: “Fa molts anys la Diputació es va comprometre a desenvolupar un projecte que els veïns i veïnes de La Granja de la Costera venien demandant des de feia temps, però la realitat és que nosaltres mai vam veure ni un document ni un sol euro”. “Un projecte que Jorge Rodríguez va entendre des de la primera reunió que vam mantindre i que ara s'ha fet realitat”, ha afegit l'alcalde.

“Per açò és un plaer comptar amb el president de la Diputació de València, una figura pública a la qual no vèiem passar pel nostre poble des de 2002 almenys, fins que ens ha visitat Jorge Rodríguez”, ha expressat Garrido. Per la seua banda, el mateix Rodríguez ha manifestat en la seua visita a la Granja de la Costera que “la Diputació no es va equivocar a l'hora de confiar en els alcaldes i alcaldesses dels nostres pobles, que són els que millor coneixen les necessitats de la ciutadania i en què és prioritari invertir els recursos, fugint dels plans teledirigits”.

Així, el president de la Diputació de València ha pogut conèixer aquest dimarts, durant la seua visita a aquesta localitat de La Costera, el canvi radical que ha patit aquesta zona del poble, una remodelació que “ha aconseguit que l'avinguda lluïsca molt bonica”, segons l'alcalde, “permetent que els veïns i veïnes del municipi puguen gaudir ara d'un nou espai que manté les places d'aparcament i l'arbrat, un punt de trobada per a socialitzar i celebrar tot tipus d'activitats”.

Més de mig milió d'euros

Amb l'obra de l'avinguda, que també ha servit per a millorar la seguretat vial en eliminar un encreuament perillós, aquest municipi de 312 habitants és paradigma del full de ruta de la Diputació. Un full de ruta marcat pel mateix president a l'inici de la legislatura: “Tenim el repte que cap municipi es quede en el camí, especialment els més xicotets, que són els que més necessiten que aquesta institució siga una aliada a l'hora de realitzar inversions i facilitar la seua autonomia”.

Altres de les millores realitzades amb fons provincials inclouen obres de reforma i conservació d'un local municipal a través del IFS de 2017 (50.979 euros); millores en l'enllumenat públic, adquisició de mobiliari urbà i reformes en el col·legi i el poliesportiu municipals amb fons procedents del pla SOM de 2017 (87.127 euros), que en gran part continuaven o ampliaven els projectes ja contemplats per al PPOS de 2016 (66.056 euros); tot açò sumat als 76.083 euros procedents del IFS 2016 i 2015 que també van servir per a dignificar instal·lacions esportives i per a millorar l'accessibilitat i enllumenat en el municipi.

En total, més de mig milió d'euros (604.612 euros enfront dels 211.376 euros del període 2014-2015) ja invertits en el municipi a través d'aquests plans, entre altres ajudes i subvencions que tripliquen el que rebia La Granja de la Costera. A açò cal afegir les inversions ja previstes per a 2018 i 2019, entre les quals es troben la part proporcional del Fons de Cooperació Municipal corresponent a la Diputació (10.917 euros), el SOM 18/19 (172.465 euros) o el Pla d’Ocupació 2018 (4.291,54 euros).

La Institució Alfons el Magnànim–Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, que depèn de l’àrea de Cultura de la Diputació, ha estrenat una nova edició del Tirant lo Blanc de Joanot Martorell de la mà de l’historiador i escriptor Víctor Labrado, encarregat de curar aquesta edició, i qui ha estat acompanyat a la presentació pel diputat de Cultura, Xavier Rius, el president de Les Corts, Enric Morera, i el professor de Filologia de la Universitat de València, Antoni Ferrando.

Aquesta nova publicació constitueix la seixanta-cinquena obra de la Biblioteca d’Autors Valencians que edita la Institució Alfons el Magnànim. A la presentació del llibre, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha ressaltat que “és una edició que, sent el més fidel possible a l’original, està acostada a un llenguatge molt més actual, a una grafia molt més actual, la qual cosa la fa assequible d’una forma natural a la gran majoria de ciutadans i ciutadanes”. Rius ha afegit també que “amb la recuperació dels nostres clàssics continuem treballant per a fer de la Institució Alfons el Magnànim un referent cultural de primer ordre”.

Al seu torn, l’encarregat de curar aquesta reedició del clàssic valencià, Víctor Labrado, ha explicat que “es tracta d’una edició molt ben presentada i enquadernada, reunida ara en un sol volum, i que a més és la tercera que he preparat del Tirant, un llibre que m’ha acompanyat al llarg de tota la vida”.  

Una novel·la d’un realisme insòlit per a la seua època

Tirant lo Blanc és una novel·la prodigiosa, complexa, profunda i divertida, que inaugura el camí cap a la modernitat d’un gènere literari que ha esdevingut fonamental dins el procés de comprensió i d’expressió de la realitat. A partir d’una tradició novel·lística típicament medieval, la dels llibres de cavalleria, Joanot Martorell va saber trencar amb ella amb la incorporació d’una dimensió de realisme insòlita dins de la literatura europea de la seua època. Així, un dels trets que caracteritza el Tirant és la presència abundant, al llarg de tot el text, de referències o al·lusions més o menys velades o explícites a la realitat contemporània a l’hora de construir la narració.

Martorell va escriure el Tirant lo Blanc en l’ambient de commoció, a tota la cristiandat, produït per la conquesta turca de Constantinoble i desaparició definitiva de l’Imperi Grec, concebent la novel·la contradient la història, novel·lant les aventures d’un heroi que hauria impedit, en la ficció, la caiguda de Constantinoble en mans dels turcs. Aventures i reflexions, batalles i amors es reuneixen per a narrar-nos, amb una prosa bella, a vegades solemne, a vegades col·loquial, viva, juganera, la trajectòria vital i psicològica, tan allunyada i tan pròxima alhora de nosaltres, del singular cavaller Tirant.

Una autèntica fita de la literatura universal

Traduïda a nombroses llengües, amb un notable èxit de vendes i de públic i elogiada pels més grans escriptors, aquesta magnífica novel·la autèntica fita de la literatura universal, ha sabut véncer el temps i oferir al lector actual, més de cinc-cents anys després de la seua publicació, el gaudi, l’entreteniment i l’ensenyança que només es troben en les grans obres. La nova edició presenta el text fidel i íntegre, amb l’ortografia i la puntuació regularitzades segons les normes actuals, per tal de facilitar-ne la comprensió, respectant però sempre el lèxic, la morfologia i la sintaxi. L'obra ja es pot adquirir a les llibreries i a la pàgina web del Magnànim al preu de 25 euros.

Joanot Martorell. Naix en el si del llinatge dels Martorell, una família de la mitjana noblesa originària de Gandia. Son avi fou conseller reial i son pare, cambrer del rei Martí l’Humà. Era cunyat d’Ausiàs March i es coneixen força elements biogràfics que ens el mostren com un cavaller vigorós de vida agitada. Féu llargues estades a Anglaterra, Portugal i Itàlia, com a conseqüència de diverses lluites cavalleresques a les quals era aficionat. El 2 de gener de 1460 començà a escriure Tirant lo Blanc; morí sense descendència, deixant la novel·la enllestida. Només va escriure aquesta obra, rica i complexa, insòlita i diferent, i és per això que el seu nom està entre els millors autors de la literatura catalana i universal.

Víctor Labrado. Llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, com a narrador ha escrit les novel·les sense ficció, com ell les denomina, La mestra (1995), La guerra de quatre (2002), Quan anàvem a l’estraperlo (2004) i No mataràs (2015, Premi Enric Valor de novel·la de la Diputació d’Alacant). Com a historiador de la literatura ha escrit els assajos El segle valencià (2007, Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta) i Tirant, l’heroi fràgil (2014).

Més informació: Institució Alfons el Magnànim

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.