La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, visita aquest divendres, 16 de febrer, la Barraca d’Aigües Vives per a conèixer de primera mà les inversions realitzades a través del Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) –abans anomenat PPOS–, el Pla d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) i altres col·laboracions amb la corporació provincial.

La vicepresidenta estarà acompanyada durant la visita per l’alcaldessa de la Barraca d’Aigües Vives, Verònica Almunia, i la resta de membres de la corporació. A les 10:30 hores està prevista la recepció en l’Ajuntament. Posteriorment tindrà lloc la celebració d’una reunió de treball amb l’equip de govern municipal. Al voltant de les 11:30 hores es visitaran diferents espais on s’han invertit fons de la Diputació de València, com ara les actuacions realitzades en diferents vies urbanes i en altres instal·lacions de titularitat municipal.  

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 16 de febrer de 2018.

Hora: Arribada a les 10:30 hores. Atenció a mitjans a partir de les 11:30 hores.

Lloc: Ajuntament de la Barraca d’Aigües Vives. C/ Matilde Malo, núm. 10. La Barraca d’Aigües Vives.

El Museu Valencià d'Etnologia, dependent de l'àrea de Cultura de la Diputació de València, inaugura el proper 22 de febrer l'exposició temporal València en blanc i negre III. El Cabanyal. Una mostra amb fotografies del segle XX en què es reflecteix la singularitat d'aquest barri de la capital del Túria.

L'exposició aborda la imatge i la construcció de la seua identitat al voltant de la pesca i les seues activitats relacionades. Unes activitats que han configurat un barri amb una identitat social diferenciada amb particularitats de llenguatge, costums, sociabilitat i fisonomia.

Aquesta singularitat és l'eix central de l'exposició, que mostra l'evolució del Cabanyal durant el segle XX, un període clau en la seua història. Les primeres instantànies es remunten a 1900, tres anys després de la seua incorporació a la ciutat de València. Les últimes daten de 1991, moment en què s'estava construint el passeig marítim i s'havien soterrat les vies del tren que dividien la ciutat.

Les fotografies estan realitzades per tres generacions de la família Vidal: Martín Vidal Romero (1872-1944), Luis Vidal Corella (1900-1959) i Luis Vidal Vidal (1936). Una saga de fotògrafs que ha ajudat a mantenir viva la història de la ciutat i que en aquesta ocasió ens apropen, a través de la seua obra, a un barri tan emblemàtic com singular, i que serveix de testimoni de la tenacitat d'un poble per conservar vives les seues tradicions.

L'exposició, composta per més de 80 fotografies, està comissariada per Manuel Cerdà, Luis Vidal i Robert Martínez i romandrà oberta al públic fins el 20 de maig de 2018.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, presentarà aquest divendres, 16 de febrer, les línies estratègiques i els diferents programes culturals d’aquest departament per al present exercici 2018. A la cita assistiran els representants d’alcaldies, regidories i departaments de cultura dels municipis de les comarques valencianes. Aquesta jornada informativa, la qual se celebra per tercer any consecutiu, tindrà lloc a la sala d’actes del Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM), amb la intenció de donar a conèixer el conjunt de projectes orientats al foment i promoció de la cultura, i per als quals es compta amb una dotació pressupostària global d’11.874.794 euros.

En la presentació, juntament al diputat, hi participaran els tècnics i directors dels programes de Cultura de la Diputació de València, els quals atendran els representants municipals i donaran resposta a les sues qüestions en matèria de sol·licitud, gestió i execució de les diferents convocatòries promogudes pel departament.

Una trobada, en definitiva, que servirà per establir una interrelació oberta entre la corporació provincial i l’administració local, per tal de donar compte de les novetats impulsades des de l’Àrea de Cultura, a més de conèixer les experiències, valoracions i propostes de millora formulades per part dels responsables i tècnics de cultura municipals.

El Museu Municipal d’Alzira, el MUMA, alberga actualment ‘Memòria de la Modernitat’, l'exposició que mostra les joies del patrimoni artístic de la Diputació de València. Es tracta d'un centenar d'obres d'artistes com Sorolla, Pinazo, Benlliure o Equip Crònica, entre uns altres.

A més de l'exposició, amb l'objectiu d'acostar el patrimoni de la Diputació a la ciutadania, s'han organitzat una sèrie d'activitats paral·leles que s'emmarquen en el programa ‘La Diputació als comarques’, com visites guiades, tallers, rutes temàtiques nocturnes o trobades amb artistes. Precisament aquest divendres, 16 de febrer, a les 19:00h, en el MUMA, Artur Heras, Aurora Valero o Jordi Teixidor, autors d'algunes de les obres exposades en la mostra, compartiran la seua trajectòria artística i reflexionaran sobre el paper que les institucions públiques, en aquest cas la Diputació, ha tingut en la seua formació i la seua carrera. Un d'ells, Aurora Valero va ser la primera dona pensionada per aquesta institució. 

La taula redona la moderen Felipe Jerez i Ester Alba, dos dels investigadors de la Universitat de València que participen en la mostra i que, a més, són comissaris de l'exposició. Una mostra que està dividida en cinc grans apartats, entre ells ‘Les beques de la Diputació, aprenent a ser artista’, ‘Dones artistes. Noves narratives entorn de l'art contemporani’ o ‘La identitat valenciana: compromís social i polític”. Dins d'aquest última categoria es poden veure peces com ‘El Palleter declarant la guerra a Napoleó’, de Sorolla o ‘El Tribunal dels Aigües’, de Ferrándiz. 

Al voltant de 25.000 persones han visitat ja una exposició que va començar al maig, a Requena, i que va arribar a Alzira al novembre on va a estar fins al pròxim 4 de març. La següent parada és Gandia, en la comarca de La Safor. Allí aterrarà en la Setmana Santa d'aquest 2018. Després vindran Ontinyent, Torrent i Sagunt. 

‘Memòria de la Modernitat’, la col·lecció patrimonial de la Diputació de València, és un dels grans projectes impulsats aquesta legislatura pel president, Jorge Rodríguez, i coordinat per l'àrea de Patrimoni de la corporació. El seu objectiu era traure les obres, moltes emmagatzemades o en despatxos, per a donar-les a conèixer als valencians. “L'única forma de voler a la Diputació és
és conèixer-la”, ha apuntat sempre Rodríguez, “a més d'ajudar a reescriure la història artística de la institució”.

El programa ‘La Diputació als comarques’, a més de ‘Memòria de la Modernitat’, també duu a terme altres exposicions com ‘Dones en marxa’, que s'inaugurarà a Alaquàs el pròxim 8 de març, en el marc del Dia internacional de la Dona, i ‘La mort del Rei En Jaume’, el 23 de febrer a L'Alcúdia.

Fa tres mesos, la Junta de Govern de la Diputació de València donava llum verda a una aportació de 100.000 euros a la Universitat de València perquè poguera exposar les seues col·leccions en un espai amb les condicions idònies. Aquest dijous, 85 anys després de l'incendi que va arrasar les instal·lacions de l'antic Museu d'Història Natural, renaix a Burjassot sota un nou nom, Museu de la Universitat de València d’Història Natural (MUVHN), i una nova mirada comarcal que servirà per a acostar el coneixement als municipis.

Aquesta és una inversió provincial que serveix, per tant, per a vertebrar el territori a través de la transferència del coneixement. En paraules del president, Jorge Rodríguez, “aquest nou espai de divulgació demostra el potencial i la necessitat que existisca col·laboració entre les administracions públiques para, com ocorre en aquest cas, recuperar els importants fons de l'antic Museu d'Història Natural i acostar a la societat valenciana aquest important patrimoni científic”.

Rodríguez ha posat en valor les 32 col·leccions científiques que estaran exposades i ha celebrat que siga Burjassot, un municipi de l'Horta Nord, la seu del nou espai. “Per a la Diputació és important que l'oferta científica, educativa i cultural arribe a les comarques valencianes, en la línia de la nostra col·laboració amb la Universitat per a acostar aquesta institució als municipis, i de ‘Memòria de la Modernitat’, l'exposició itinerant a través de la qual hem portat obres de Sorolla, Pinazo, Carmen Calvo o Equipo Crónica als municipis”.

En la línia de l'apropament comarcal al que ha fet referencia el president de la Diputació, la directora del Museu d'Història Natural, Anna García, ha avançat que s'estan rebent ja peticions d'instituts de tota la província per a realitzar visites organitzades i portar una mostra amb peces de les col·leccions del museu pels municipis. Peces que en molts dels casos s'han arreplegat en les últimes dècades a l'interior del territori valencià.

Un patrimoni cultural i científic per a tota la ciutadania

El nou museu està situat en la plaça central del campus de Burjassot –en el número 50 del carrer Doctor Moliner-, i s'ha inaugurat aquest dijous amb les intervencions del president de la Diputació, Jorge Rodríguez; el rector de la Universitat de València, Esteban Morcillo; el degà de la facultat de Ciències Biològiques, Javier Lluch; el secretari autonòmic de Cultura i Esport, Albert Girona; i la directora de l'espai expositiu fins que es creu el càrrec de direcció tècnica, Anna García.

Amb més de 900 m² de superfície, el museu albergarà alguns dels exemplars taxidermizados que van aconseguir salvar-se de l'incendi, a més d'altres peces emblemàtiques com el meteorit València, amb una edat de formació propera als 4.600 milions d'anys, i la reproducció d'un pterosaurio. En total, 32 col·leccions científiques amb centenars de milers d'exemplars, un patrimoni cultural i científic que serà oferit a la societat valenciana en un espai de recerca i formació per a la comunitat universitària i per al públic en general.

“Després de l'incendi de 1932, gràcies al treball conjunt de l’estudiantat i del rector Peset, es van poder salvar moltes d'aquestes peces”, ha posat en valor el rector de la UV. “Unes peces que estaven disperses per la universitat i que ara hem pogut reunir en un espai expositiu digne i a l'abast de tota la ciutadania, cosa que ha estat possible gràcies a la Diputació de València i a la conselleria de Educació, que han aportat fons per a fer açò possible”, ha conclòs Esteban Morcillo.

La responsable de Turisme de la Diputació, Pilar Moncho, ha animat a les cuineres i els cuiners professionals valencians a “associar-se, sumar forces i vetlar per la consecució d'un turisme de qualitat, en tots els seus aspectes”, durant la presentació oficial de l'Associació Professional de Cuineres i Cuiners de la Comunitat Valenciana (APCCV) celebrada en el cuv #visitcomarquesvalència de La Marina.

La també vicepresidenta del Patronat de Turisme València Turisme ha felicitat a l'APCCV per “aconseguir canalitzar en aquesta associació aquells objectius, aquelles voluntats i il·lusions individuals de posar en valor la gastronomia valenciana que vau traslladar al Patronat fa ara dos anys en una reunió, en la qual vos vam animar a créixer i vetlar per la qualitat del sector professional i del turisme gastronòmic valencià de forma organitzada”.

L'Associació Professional de Cuineres i Cuiners de la Comunitat Valenciana (APCCV) es va crear el passat mes de setembre i actualment compta amb 30 membres, cuineres i cuiners professionals, que persegueixen “dignificar la professió i la qualitat tant del nostre treball com dels productes que utilitzem i oferim”, segons ha explicat Silvia Meléndez, tresorera i associada a l'APCCV des de la seua fundació, com a cap de Cuina del Restaurant La Pitanza.

“Som una associació jove, acabem de començar, però tenim molts projectes amb els quals anar aconseguint aquests objectius generals, ja que a més som conscients que suposem un pilar fonamental del turisme actualment”, ha insistit.

Tenir més veu

Silvia Meléndez, a més, ha volgut apuntar el benefici que l'agrupació dels professionals reporta a la cuina i a la professió, agregat a el “esforç que fem tots, i encara més les dona com succeeix en general, per mantenir els nostres negocis mes a mes, malgrat traves importants com els nombrosos impostos que hem d'afrontar, la qual cosa podrem abordar millor de forma conjunta i coordinada davant les institucions en forma d'associació, ja que així tindrem més veu”.

El president de l'entitat, Sebastián Romero, del Restaurant La Sequieta, ha presentat per la seua banda alguns dels projectes que s'ha marcat l'APCCV a curt termini, com “la celebració d'una jornada benèfica en col·laboració amb ACNUR a benefici de la població refugiada i degustacions de productes valencians com la tòfona, olis i vins, que organitzarem de la mà del programa ‘Del Tros al Plat’ de València Turisme”.

També ha agraït el suport del Patronat de Turisme de València i altres col·laboradors, com l'empresa Saborea La Locura (coordinadora de l'esdeveniment), Pan Artesano, Trufa de Andilla i diversos cellers i cerveses artesanes valencianes.

La Diputació de València construeix el quart pilar de l'Estat de Benestar amb el seu nou Model de Serveis Socials, que es consolida enguany amb un pressupost de 12.252.558 euros. El president de la institució provincial, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, han presentat aquest dijous els pressupostos destinats a l'atenció social primària, que han quadruplicat la seua quantia respecte a l'anterior legislatura.

En paraules del president de la corporació, Jorge Rodríguez, “no es tracta d'un concepte caritatiu ni assistencial, sinó de justícia social”. Rodríguez ha incidit en el fet que el nou govern ha destinat en 2018 una inversió de 50 milions d'euros per a ajudes de caràcter social i educatiu, a través de diverses àrees, “per la qual cosa els serveis socials són un dels pilars sobre els quals se sustenta el govern de la Diputació de València, considerant-los no com la quarta pota sinó com la primera”.

D'aquesta forma, la institució provincial se suma a la iniciativa impulsada per la Generalitat Valenciana ‘Els serveis socials són la quarta pota’, una campanya de divulgació amb la qual es pretén posar en valor els serveis socials municipals i els seus professionals. Tant és així, que la cadira gegant que simbolitza eixa “quarta pota” s’ha instal·lat avui a la Plaça Manises i hi romandrà fins a final de mes. “Amb la Generalitat i els ajuntaments, volem construir uns serveis socials dignes, arrelats al territori, ben dotats i amb capacitat de donar resposta a les necessitats de la ciutadania sense discriminació”, ha resumit la responsable de l'àrea d'Inclusió Social, Rosa Pérez Garijo, encarregada de distribuir la dotació. Pérez Garijo ha posat èmfasi en la consideració del dret als serveis socials com a quart pilar de la societat de benestar, equiparant-ho al dret a la sanitat, l'educació i les pensions.

La diputada d'Inclusió Social ha recordat que únicament en la convocatòria de Serveis Socials Generals, la corporació provincial ha passat del 0,87% del pressupost en 2015 al 2,59% en 2018. “Hem passat d'un sistema assistencial i burocràtic a un de responsabilitat pública basat en la prevenció i la justícia social”, ha assenyalat.

Reforç dels equips socials de base

En els seus tres anys de govern, l'esforç de la Diputació per a recolzar les estructures tècniques dels equips socials de base ha suposat un increment del 478%. Aquest 2018 s'invertirà la suma de 6.856.052 euros, la qual cosa ha propiciat un major ràtio d'atenció: d'un professional d'atenció directa per cada 5.400 habitants, la xifra ha passat a 2.091 habitants. “La intenció d'aquesta baixada de ràtio és apostar de forma seriosa per la inclusió social, i realitzar un canvi de model perquè cap ciutadà es quede en el camí”, ha apuntat el president.

Així mateix, els representants provincials han assenyalat l'increment del finançament i la cobertura a tots els ajuntaments i mancomunitats de més de 5.000 habitants. Concretament, es tracta d'una subvenció, inexistent en 2015, de 571.136 euros que beneficiarà a 40 entitats locals, les quals engloben a 147 ajuntaments de les comarques valencianes.

“Des de la Diputació de València, considerem els serveis socials i l'atenció a la dependència com una inversió, ja que a més de millorar la qualitat de vida i el benestar de les persones més vulnerables, provoca tornades econòmiques i genera ocupació”, ha manifestat Pérez Garijo.

Una altra de les línies generals que han vist augmentada la seua dotació és la partida destinada a la mobilitat dels professionals. Amb un 22% més que el passat any, l'àrea d'Inclusió Social invertirà 78.382 euros a 26 entitats locals. A més, incorpora la figura de l'assessor jurídic, una subvenció per a la contractació d'un advocat per al suport, assessorament i orientació a tots els ajuntaments i mancomunitats de més de 5.000 habitants.

El Camp Mundial 82 de Catarroja està més a prop de reobrir les seues portes després de les actuacions de condicionament i millora que s’estan realitzant per part del Consistori amb fons procedents de la Diputació de València. Així ho ha traslladat l’alcalde d’aquesta localitat de l’Horta Sud, Jesús Monzó, a la vicepresidenta de la corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada al municipi per a conèixer les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació.

Maria Josep Amigó ha valorat «l’esforç» que s’està realitzant des de l’Ajuntament de Catarroja «per reobrir les portes d’un estadi emblemàtic per a la localitat», i fer-ho «una vegada s’hagen esmenat el conjunt de les seues deficiències que representen un vertader perill per a la integritat de la ciutadania».

És per això, la vicepresidenta ha defensat «l’autonomia municipal» per la qual s’aposta des de l’actual equip de govern Diputació de València. «Treballem perquè siguen les administracions locals les encarregades de determinar l’objecte i els projectes a executar amb els recursos disponibles. Un fet que fa possible atendre les necessitats reals de la ciutadania en cada municipi», ha subratllat Maria Josep Amigó.

El Camp Mundial 82 de Catarroja, construït per la Real Federación Española de Fútbol (RFEF) en 1984 a canvi de traspassar-lo a l’ajuntament de la localitat 30 anys més tard, acreditava un avançat estat de deteriorament com a conseqüència de la manca d’actuacions de manteniment. En 2016 el recinte passà a ser de titularitat municipal i es procedí al seu tancament després d’una auditoria que certificava l’existència d’importants riscos per a la ciutadania. Des d’aleshores, el principal objectiu del consistori ha estat reobrir novament aquest recinte esportiu al públic. Amb aquesta pretensió, s’han invertit 50.000 euros contemplats al SOM 2016 per a la rehabilitació dels vestidors. I altres 100.000 euros procedents del SOM 2017 en la millora dels serveis, la graderia i l’execució d’obres complementàries.

Així mateix, s’ha procedit a la realització d’una reforma integral, complementada amb fons municipals, que en el seu conjunt ha suposat una inversió propera al mig milió d’euros. Uns treballs, tots plegats, que estant fent possible que el Camp Mundial 82 estiga més a prop de tornar a obrir les seues portes.  

L’alcalde de Catarroja, Jesús Monzó, ha reiterat la intenció del consistori de «reobrir les instal·lacions del Camp Mundial 82», però sempre i quant «no se pose en risc la seguretat de cap persona». Les actuacions escomeses en aquest sentit han comptat amb l’aportació de fons provincials i s’emmarquen en l’aposta realitzada per part de l’equip de govern local de «restaurar edificis i instal·lacions municipals que es trobaven en un avançat estat de deteriorament», ha apuntat l’alcalde.

Així mateix, Monzó s’ha mostrat «especialment satisfet» pel volum de recursos dispensats per la Diputació a Catarroja, els quals ha considerat  «fonamentals per poder materialitzar els projectes municipals que resulten necessaris». En el que va de legislatura el consistori de Catarroja ha rebut 2.541.433 euros de la Diputació, entre els quals es comptarà amb 388.927 euros del pla SOM per als exercicis 2018-2019, a més d’haver percebut més recentment 225.885 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal de 2017, i 126.543 euros del Programa d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS) 2017.

Millora de l’eficiència energètica en l’EPA

Durant la seua estada a Catarroja la vicepresidenta ha tingut ocasió de conèixer diferents projectes de present i de futur per al municipi. Entre aquests, destaquen les actuacions de rehabilitació, condicionament, i substitució de finestres i sòl per afavorir l’estalvi energètic que s’han portat a terme a l’escola d’adults, la qual presta servei a prop de mig miler d’alumnes. Uns treballs escomesos amb 100.820 euros corresponents al programa de Serveis i Obres Municipals de l’exercici 2016.

De la mateixa manera, Maria Josep Amigó ha pogut conèixer el nou Espai Jove de Catarroja, habilitat amb fons provincials i que es reobrirà al públic al llarg d’aquest 2018.

Els ciutadans i/o entitats que necessiten informació dels programes gestionats pel Servei de Promoció Cultural de la Diputació de València disposen de tres extensions diferents especialitzades en cada u del programes.

Per a preguntar sobre Retrobem la Nostra Música i el Certamen de Bandes poden cridar al telèfon 96 388 46 30.

Per informació del Certamen de Piano “Premi Iturbi” i les Trobades de Folklore, criden al telèfon 96 388 36 25.

I per demanar informació sobre els convenis institucionals, les ajudes a entitats culturals, i a programes culturals d’entitats sense finalitat de lucre, cridar al 96 388 31 73.

Els tècnics de l'Àrea respondran les seues preguntes.

El diputat de Medi Ambient de la Diputació de València, Josep Bort, ha remarcat la enorme importància que té que les ciutats siguen capaces d’adaptar-se als nous escenaris canviants que representen tant el canvi climàtic com els canvis econòmics, en un món on ja més de la meitat de la població viu en aquests espais urbans. Així ho ha manifestat Bort durant la presentació de la nova edició de la Jornada de Ciutats Segures, Sostenibles i Intel·ligents, una plataforma per a l’intercanvi d’informació i experiències amb especialistes de l’Administració, empreses i associacions que organitza la Universitat Politècnica de València.

«Vivim en un sistema amb grans fragilitats», ha assenyalat el diputat. «Les ciutats són altament dependents. Assistim a la urbanització de la societat, la urbanització de la cultura i no ens n’adonem de tot el que estem deixant enrere. La cultura rural s’està perdent i és precisament eixa cultura rural la que ens podria fer altament resilients», ha continuat Bort.

El responsable de Medi Ambient ha afirmat també que «el desenvolupament sostenible és i ha de ser el nostre verdader objectiu. Un desenvolupament sostenible ambiental, que no comprometa els recursos de les generacions futures, però també un desenvolupament sostenible amb l’àmbit econòmic, polític i social». En esta línia de desenvolupament sostenible, la descarbonització de l’economia, així com la descentralització i democratització de l’energia i del desenvolupament tecnològic són, per al diputat Bort, «el camí imparable que ho canviarà tot».

En aquest sentit, el titular de l’àrea de Medi Ambient ha advertit que aquestes decisions «no es poden deixar a la deriva, empentades d’un costat a l’altre pel mercat, ni tampoc podem perdre de vista els riscs que assumim si oblidem a les persones i al planeta. Hem de ser capaços de treballar des de lògiques col·laboratives i inclusives en que la participació ciutadana siga clau dins d’aquests processos de canvi. No podem limitar-nos a aplicar les noves tecnologies des de l’òptica dels vells paradigmes de desenvolupament, creixement i gestió».

Durant la seua intervenció, Josep Bort ha aprofitat a més per valorar l’oportunitat de reflexió que suposen aquestes jornades: «Hui més que mai hem de torbar entorns de tranquil·litat intel·lectual i esforçar-nos per a no contaminar-nos amb la velocitat que ens envolta. Encontrar els espais per prendre les decisions i marcar les directrius futures amb la pausa i la meditació necessàries».

A la V Jornada de Ciutats Segures, Sostenibles i Intel·ligents participen representants de diverses empreses associades a l’Associació Valenciana d’Empreses del Sector de la Energia (AVAESEN), així com també membres del think tank Smart Cities i d’altres companyies com Iberdrola, Indra, Microsoft, Gas Natural, Vodafone o Banco Sabadell.