Tres brigades forestals de la Diputació de València han participat en una pràctica pilot amb autobomba al costat del Consorci Provincial de Bombers.

La jornada, impartida per un coordinador forestal del Consorci, ha tingut lloc en el Parc de Bombers de Chiva, i suposa el punt de partida perquè durant l'any 2018 totes les brigades forestals de Divalterra participen en aquest exercici a través de diferents edicions.

Els gerents de Divalterra, Xavier Simón i Agustina Brines, indiquen que “açò és una mostra més de la creixent coordinació entre els efectius de Divalterra i del Consorci, que no solament els uneix l'objectiu de la lluita contra els incendis, sinó que en casos d'emergència, realitzen intervencions de manera conjunta”.

Així, des de la gerència destaquen “el fet que una direcció operativa única realitze una gestió dels treballs de prevenció i extinció, amb una estratègia definida sobre la base de criteris tècnics unificats”.

Jornada teòric-pràctica

La pràctica pilot compta amb una durada de més tres hores i comença amb un mòdul teòric que conté una descripció dels elements d'una autobomba, explicant els tipus que existeixen i el material associat, com a mànegues, llances o mangots.

A continuació es realitzen les pràctiques, que inclouen el maneig de la llança amb estesa de mànega, una simulació de reproducció, recollida i plegat de mànegues, comunicacions i mesures d'autoprotecció.

Les brigades de Divalterra

Divalterra compta amb 56 brigades dobles de cinc brigadistes cadascuna, integrades per un capatàs, un conductor i tres especialistes. Els efectius estan distribuïts en deu zones geogràfiques, amb un coordinador al capdavant de cadascuna d'elles.

Els treballs diaris de les brigades forestals quant a silvicultura preventiva es basen en la poda, esbrosse selectiu, manteniment de plantes autòctones i eliminació de les alòctones invasores; així com la destrucció dels residus vegetals generats en els treballs mitjançant la trituració “in situ” de les restes amb la maquinària adequada.

Així mateix, dins dels treballs de silvicultura i neteja de muntanya, adquireix especial rellevància els treballs en l'interfície urbana forestal, la construcció i manteniment de diferents tipus de tallafocs i faixes auxiliars de pista. La labor preventiva es complementa amb les actuacions directes en incendis forestals. En aquests casos, les brigades s'integren en els treballs d'extinció, com a servei complementari, col·laborant en el perímetre del foc i reguardes post-incendi.

Fomentar l’economia amb la creació, el suport i la consolidació d'empreses en les nostres comarques. Aquesta ha sigut la raó de la trobada entre el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, la gerent de Divalterra, Agustina Brines, el director del CEEI València, Jesús Casanova, i el responsable de Comunicació, Formació i Projectes, Pablo Ceinos, els qui han estret llaços de col·laboració.

Aquesta sessió de treball s’emmarca dins de l’estratègia de l’àrea de Cooperació Municipal de la Diputació de València per a desenvolupar accions conjuntes que promoguen l’emprenedoria, consolidació i la innovació d'empreses en el territori.

Per a açò, els representants d'ambdues institucions han coincidit en la importància de comptar amb la col·laboració de les Mancomunitats, agents de desenvolupament local i altres associacions que coincidisquen amb estos objectius en la província de València, sumant i optimitzant així recursos i coneixements.

En aquest sentit, Casanova ha destacat que el CEEI València “és una entitat amb 25 anys d'experiència en el desenvolupament d'accions de suport a l’emprenedoria, juntament amb les entitats i agents del territori, que a més compta amb l'altaveu de la plataforma web Emprenemjunts”. De fet, a través del canal Desenvolupament Local de la web, el CEEI proporciona ja difusió a continguts que generen des de la mateixa empresa pública de la Diputació de València i la Xarxa d'Agents de Desenvolupament Local (Xarxa ADL’s).

Ferramenta de suport

Emprenemjunts és precisament una de les eines que més han valorat tant Altur com Brines, per la capacitat de difusió dels seus continguts en un públic molt focalitzat, destacant la vessant de l’emprenedoria i la innovació per a la creació i consolidació de nous projectes.

La web, coordinada pels CEEIs de la Comunitat Valenciana i promoguda per l'Institut Valencià de Competitivitat Empresarial (IVACE), rep una mitjana de 15.000 visites diàries, compta amb 90.000 persones registrades i més de 4.600 empreses activades.

A més de ser un canal d'informació i de consulta, disposa de recursos descarregables, com un pla d'empresa online, manuals de gestió empresarial, estudis sectorials o autodiagnòstics molt útils per a pimes, emprenedors i tècnics de promoció econòmica.

Plans de col·laboració

Des del CEEI també s'ha plantejat seguir col·laborant amb la Corporació provincial en 2018, concretament en l'organització de les trobades empresarials Focus Pime i Emprenedoria. Tots dos esdeveniments estan promoguts i finançats per la Generalitat Valenciana, a través de l’IVACE, cofinançada pel fons FEDER de la Unió Europea.

En 2017, el CEEI València ha impulsat 10 Focus Pime, tres d'ells de caràcter sectorial, i set territorials en les localitats de Torrent, Sagunt, Ontinyent, Villar del Arzobispo, Alcoi, Utiel i Xàtiva. Per a açò ha comptat amb l’ajuda de prop d'un centenar d'entitats i agents del territori, entre elles, la Diputació de València.

Així mateix, aquesta reunió ha servit també per a analitzar les iniciatives i experiències que s'estan duent a terme en altres diputacions i diferents entitats de promoció econòmica, que poden prendre's com a exemple de bones pràctiques a l'hora de definir accions conjuntes de col·laboració.

L’Àrea de Cultura de la Diputació de València presenta El Nadal del poble (Mésdemil, 2017), un disc recopilatori de nadales tradicionals valencianes versionades per a l’ocasió per grups de folk i música tradicional actuals. El projecte, llançat per la Unitat de Normalització Lingüística de la Corporació provincial, pretén recuperar i fer arribar a tots els racons del territori valencià aquest repertori tan valuós de cançons populars. El compacte ha comptat amb la compilació i selecció del crític musical Josep Vicent Frechina, el disseny de Daniel Olmo, d’Estudi Grafema, i producció musical a càrrec de Mésdemil, segell discogràfic especialista en música actual.

L’acte de presentació del disc tindrà lloc aquest dimarts, 5 de desembre, a les 19.00 hores, al Centre Cultural La Beneficència, i comptarà amb les intervencions del diputat de Cultura, Xavier Rius; la cap de la Unitat de Normalització Lingüística, Immaculada Cerdà; i el compilador del disc, Josep Vicent Frechina. 

Aquest és el tercer CD que la Diputació de València dedica al repertori nadalenc valencià, després de Done’m l’asguilando! i Ara ve Nadal.  En aquest sentit, El Nadal del poble, versionat pels intèrprets i formacions de música folk més importants del panorama actual, és una segona oportunitat per a una col·lecció de cançons que fins no fa molt de temps ressonaven per les places i els carrers dels nostres pobles i ciutats.

En l’enregistrament han participat un total de 15 artistes i grups de música valencians. Xavier de Bétera ha versionat la nadala Cançó d’alloguer (Càlig); Josep Aparicio ‘Apa’ interpreta Ja puguem, ja baixem (La Vila Joiosa); Hilari Alonso canta Asguirlando de l’Orxa; Carraixet posa veu al tema Tio Parrilla (Vallada); Urbàlia Rurana aporta Pastorets i pastoretes (El Castell de Guadalest); Musicants canta Asguilando de Moixent; la Romàntica del Saladar ha versionat Nadales de la vella; Pep Gimeno ‘Botifarra’ interpreta Posa vi, Pepeta (Xàtiva); la intèrpret Mara Aranda canta Campanetes i picarols (Alfarb); Jonatan Penalba Entra, entra motxilero (Monóver); Som Romancers aporta Ai pastissets, pastissets (Alcàsser); Arrop i Talladetes interpreta Aguinaldo de Massamagrell; Tres Fan Ball Vinga tia Maria (El Pinós); Trompa i Fil canta el tema La nit de matines (Les Coves de Vinromà); i Sitja posa música a En el sòl d’una penya (Artana).

Durant l’acte de presentació del disc es comptarà amb l’actuació d’Arrop i Talladetes, Trompa i Fil, Xavier de Bétera i Jonatan Penalba, els quals interpretaran les nadales que han musicat per a aquest treball. A més, tots els assistents a l’acte seran obsequiats amb un exemplar del disc.

El Nadal del pobleforma part de les campanyes de difusió i promoció de l’ús del valencià impulsades per part de la corporació provincial. El CD serà distribuït entre els més de 180 ajuntaments als quals la Diputació de València presta assistència lingüística, així com als consistoris que disposen d’agència AVIVA de promoció del valencià.

L’edició és no venal i podran escoltar-se les cançons en el web de Mésdemil https://mesdemil.bandcamp.com/album/el-nadal-del-poble

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, ha subratllat la implicació de la corporació que ell presideix amb les entitats de cooperació. Ho ha fet en el marc de l'acte organitzat amb motiu del 25 aniversari del Fons Valencià per la Solidaritat celebrat en l'antic convent de Sant Doménec de Xàtiva, municipi en el qual l'entitat té la seua seu, al que han acudit representants de totes les institucions, com el president de la Generalitat, Ximo Puig, o l'alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà.

“En la Diputació ens vam proposar des del primer moment convertir les paraules en fets. Açò s'ha traduït en 2017 en una partida de 960.000 euros per a entitats de cooperació”, ha asseverat Rodríguez. Aquesta quantitat és l'última mostra de la implicació institucional amb els projectes de cooperació, als quals una renovada corporació ja va destinar 705.000 euros en 2015, una xifra que ara està pròxima al milió.

Concretament, pel que fa al Fons Valencià per la Solidaritat, la xifra del conveni per a 2017 ascendeix a 25.000 euros que s’han emprat en el desenvolupament de polítiques d'igualtat i assistència tècnica en la localitat boliviana de San José de Chiquitos, exemple en matèria d'igualtat de gènere amb la creació de noves lleis municipals i accions de sensibilització de la ciutadania, com la celebració del Dia de la Dona.

“Han superat sempre les polítiques partidistes, a més de realitzar un treball encomiable fins i tot en els moments més dolorosos de la crisi”, va destacar en el mes de maig el diputat de Cooperació, Emili Altur, en el transcurs d'una reunió mantinguda en la seu de la corporació provincial per a abordar els reptes i les possibilitats de col·laboració entre ambdues institucions. “Per aquest motiu, hem renovat el nostre compromís amb els projectes que duen a terme des de fa anys a Bolívia”, va afirmar Altur.

25 anys de treball

Centrada en la cooperació al desenvolupament, l'associació sense ànim de lucre té com a integrants a ajuntaments i mancomunitats de municipis de la Comunitat Valenciana “de totes les formacions polítiques”. Un valor que els ha valgut, sens dubte, per a aconseguir el quart de segle. 25 anys en els quals han realitzat centenars de projectes en diferents països del món relacionats amb la igualtat, el municipalisme i l'educació, així com actuacions en situacions d'emergència i humanitàries.

“Són 25 anys de treball per al desenvolupament humà”, ha posat en valor Jorge Rodríguez, qui ha destacat la pluralitat política i poblacional d'aquesta entitat. “25 anys d'un recorregut que la Diputació de València ha volgut compartir amb ells”, ha conclòs en referència a l'ajuda institucional amb motiu de la celebració d'aquest 25 aniversari.

El municipi de la Pobla de Farnals té previst donar un impuls a la seua política cultural amb la recent rehabilitació de la Casa de la Cultura i el projecte de construcció d’un nou Auditori, destinat a la realització de diferents activitats i propostes culturals. Unes actuacions per a les quals es ve comptant amb els recursos econòmics dispensats per la Diputació de València a través dels diferents programes provincials. Aquesta ha estat una de les principals necessitats que l’alcalde de la Pobla de Farnals, Enric Palanca, ha traslladat a la vicepresidenta de la Corporació provincial, Maria Josep Amigó, durant la visita efectuada a aquest municipi de l’Horta Nord per a conèixer de primera mà les inversions realitzades amb els recursos de la Diputació. També han participat en la visita els regidors Anna Borja i Emili Gómez.

La vicepresidenta, Maria Josep Amigó, ha valorat «la important aposta que realitza el municipi de la Pobla de Farnals per la cultura, amb l’execució i planificació de tot un seguit d’iniciatives orientades a la seua potenciació i al fet de disposar d’infraestructures adequades». En aquest sentit, la vicepresidenta ha reivindicat «l’aposta per l’autonomia municipal» de la Diputació de València, «perquè cada equip de govern puga valorar quina és la realitat del seu municipi i invertir els recursos en aquells projectes que resulten necessaris i contribueixen a millorar la qualitat de vida de la ciutadania», ha remarcat.   

En concret, el consistori de la Pobla de Farnals ha destinat 50.000 euros de fons provincials a la remodelació de la capsa escènica i el pati de butaques del saló d’actes de la Casa de la Cultura, instal·lacions fetes servir per la Unió Musical. No obstant això, aquesta instal·lació, consideren des de l’ajuntament, no reuneix les dimensions ni tampoc la funcionalitat necessària, pel que han optat per planificar un nou espai cultural que pose fi a aquesta problemàtica. Aquest nou Auditori s’ubicaria als terrenys dotacionals del final de l’avinguda Doctor Ortiz, en una parcel·la de 4.698 metres quadrats de superfície. Segons consta en la redacció de l’avantprojecte, la infraestructura comptaria amb tres mòduls que es podrien construir  de manera independent: un teatre-auditori amb capacitat per a 300 persones; un edifici destinat als departaments de Cultura i d’Infantesa; i un altre espai destinat a l’escola i els assajos de l’agrupació musical. A més, tots ells estarien intercomunicats i integrats en un entorn verd, i es construirien en una sola planta per tal d’abaratir costos i facilitar l’accessibilitat.

Davant la impossibilitat de fer front al finançament íntegre del projecte, des del Consistori de la Pobla de Farnals es contempla la possibilitat de planificar l’edificació d’aquest nou immoble en diferents fases, i comptar per a l’execució de la mateixa amb els recursos procedents de la Diputació de València.

L’alcalde de la Pobla de Farnals, Enric Palanca, ha explicat que «continuem destinant recursos dels diferents programes provincials a la millora d’infraestructures bàsiques per al municipi –clavegueram, enllumenat públic, voreres, accessibilitat–, com també a l’àmbit esportiu i cultural». En relació a les noves infraestructures culturals, Palanca ha manifestat que el projecte «es podrà afrontar de forma realista conforme anem disposant de recursos, doncs es tracta d’un complex modular que d’altra manera seria difícilment sostenible». Unes actuacions per a les quals ha apuntat que es comptarà amb els recursos de la Diputació.

En el que va de legislatura el consistori de la Pobla de Farnals ha rebut 853.097 euros de la corporació provincial, entre els quals s’ha comptat per al present exercici 2017 amb 135.851 euros corresponents al Pla de Serveis i Obres Municipals (SOM) i altres 104.332 euros relatius al Fons de Cooperació Municipal, a més de 87.019 euros del nou Programa d’Inversions Financerament Sostenibles (PIFS).

Treball conjunt per la via ciclopeatonal

Durant la seua estada en la Pobla de Farnals, la vicepresidenta ha tingut ocasió de conèixer diferents projectes de present i futur per al municipi. Entre aquests, destaca la inversió de 209.237 euros realitzada pel consistori en la reforma d’infraestructures esportives. Una quantitat destinada del programa d’Inversions Financerament Sostenibles de l’exercici 2015. Així com la construcció d’un escenari i una platea en l’avinguda Rei En Jaume I, per a la qual s’han invertit 135.851 euros del Pla de Serveis i Obres Municipals 2017.

En un altre ordre de coses, des de l’Ajuntament de la Pobla de Farnals s’ha sol·licitat la col·laboració de la Diputació de València com a interlocutora amb el Ministeri de Foment perquè es trobe una solució a la connexió, mitjançant una via ciclopeatonal, dels diferents pobles de l’extraradi amb la ciutat de València i amb la mar. «Actualment ens trobem en un coll de botella i necessitem trobar una solució que facilite el pas per la V-21», ha indicat Enric Palanca. Una petició a la qual Maria Josep Amigó ha respost manifestant «el recolzament de la Diputació al projecte i la predisposició a treballar conjuntament per unir esforços i poder trobar una resposta a aquesta problemàtica».

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Diputació de València ha transferit a Paiporta un total de 1.265.250 euros a través dels plans més recents d’Inversions Financerament Sostenibles (IFS) i de Serveis i Obres Municipals (SOM) que aquest municipi de l'Horta ha utilitzat per a transformar la seua estructura urbana, mitjançant l'arranjament de carrers i voreres, la remodelació de parcs i la millora d'accessos a la seua zona industrial.

En paral·lel a l'execució d'aquestes obres, les ajudes per a inversions i despesa corrent que han arribat de la Diputació han permès reduir pràcticament al no-res el deute que al començament de la legislatura superava àmpliament els 6 milions d'euros. En aquest sentit, la creació del Fons de Cooperació Municipal entre Diputació i Generalitat ha donat l'espenta definitiva per a saldar eixe deute, amb una aportació de 900.000 euros per a inversions o despesa corrent.

“La Diputació està complint la seua màxima de potenciar l'autonomia local dels municipis valencians, tant en inversions com en despesa corrent”, ha expressat el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez, en referència a les ajudes provincials i al Fons de Cooperació en el qual la Diputació ha aportat 21,6 milions d'euros als quals cal sumar altres 21,6 milions de la Generalitat.

Del total invertit a través dels plans provincials, prop de 300.000 euros han anat a parar a la reforma dels parcs urbans del municipi, i prop de mig milió es destinarà a l'ampliació i millora de voreres, especialment en carrers estrets de barris en els quals viu població d'edat avançada amb majors dificultats de mobilitat. En moltes d'elles, a més, l'obra s'ha aprofitat per a millorar el clavegueram.

Un repartiment de fons amb criteris objectius

L'alcaldessa de Paiporta, Isabel Martín, ha reivindicat la necessitat d'aquestes inversions: “Per als ajuntaments, que patim també un greu problema de finançament, l'ajuda de la Diputació de València és fonamental i ens ajuda a prestar uns millors serveis a la ciutadania i a dotar els nostres pobles de millors infraestructures”.

Infraestructures palpables i concretes, amb data d'actuació, com és el cas de la glorieta d'accés a la carretera de Benetússer (un entorn industrial en el qual també s'han instal·lat panells de senyalització) o la climatització de l'auditori municipal, a iniciar en la primera meitat de 2018.

“La Diputació ha millorat les formes de treball i les línies de finançament i ajudes. Ara el repartiment de fons amb criteris objectius permet que les inversions arriben de manera més efectiva, palpable i racional a la ciutadania de tots els pobles i ciutats de València”, ha afegit l'alcaldessa.

Amb aquests plans, és cada ajuntament el que decideix a què es destinen els diners que distribueix la Diputació, que en aquest cas han servit també per adaptar l'ajuntament de manera integral a l'administració electrònica (171.990 euros); instal·lar contenidors soterrats en el mercat municipal (39.695 euros); i subministrar i instal·lar enllumenat públic en diferents punts de la ciutat (117.814 euros).

“A Paiporta hem prioritzat obres i serveis basats particularment en la millora de la mobilitat, d'acord amb les recomanacions del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (PMUS) que s'ha redactat i aprovat recentment, i també amb les peticions del veïnat, expressades a través de processos participatius directes”, conclou Martín.

La Diputació de València que presideix Jorge Rodríguez ha donat el primer pas per ajudar a Vallada, el municipi més endeutat de la Comunitat Valenciana i el tercer d'Espanya, a eixir de la greu situació econòmica en la qual es troba a conseqüència del Parc Estratègic la Mar de Dins. Valpark, com se li coneix popularment, és un frustrat projecte industrial promogut per quif ora alcalde del municipi i president de la Diputació, Fernando Giner, i que va quedar paralitzat amb la retirada dels agents urbanitzadors en plena crisi econòmica.

El municipi de la Costera es va quedar amb 1,3 milions de metres quadrats de parc logístic en suspens, sense comprador per als terrenys i amb quantiosos impagaments i expropiacions milionàries a les quals no ha pogut fer front, amb el consegüent col·lapse econòmic “d’un ajuntament asfixiat”, segons lamenta l'actual alcaldessa, Mª José Tortosa. El president de la Diputació, Jorge Rodríguez, assegura ser “plenament conscient de la delicada situació econòmica que travessa Vallada per una situació heretada”, i avança que la corporació acompanyarà al municipi “com un aliat més”.

Entre els aliats també es troba la Generalitat, que a principis d'aquest mes va avançar una partida d'un milió d'euros per a 2018, amb possibilitat d'ampliar-se, destinada a la compra de sòl als municipis per alleujar la seua asfíxia econòmica, especialment en les zones industrials, on es considera que aquesta inversió pot ajudar a la generació de llocs de treball. Vallada és un d'eixos municipis que té una situació financera crítica fruit de la seua gestió anterior, i la Diputació ajudarà al municipi de La Costera al fet que puga acollir-se al pla de compra de sòl del Consell.

La Mar de Dins

El Parc Estratègic la Mar de Dins es va tramitar com un pla especial, amb la finalitat de requalificar terrens rústics i convertir-los en sòl urbanitzable industrial. El pla es va executar expropiant terrens. el valor dels quals es va fixar en 6,25 euros el metre quadrat, un preu que no van acceptar molts dels propietaris i que, després d'acudir als tribunals, va passar a ser de 42 euros el metre quadrat.

Les tres empreses urbanitzadores del parc no van fer front a les quotes d'urbanització i l'ajuntament va assumir els pagaments davant la UTE, al voltant de 15 milions d'euros. Després d'embargar les parcel·les, la subhasta va quedar deserta, i l'obligació de pagar aquestes despeses, més els preu justos als propietaris dels terrenys i els interessos d'Hisenda “van produir la fallida total de les arques de Vallada”.

La implicació de la Diputació

L'alcaldessa ha recorregut totes les institucions en la present legislatura a la recerca d'eixides, com l'estudiada al costat del Consorci de Residus V-5 per a construir una planta de reciclatge en una de les parcel·les; o la més recent, exposada a la Generalitat, de destinar els terrenys de Valpark a la futura zona logística del Port de València, però de moment “solament veig aire i el meu poble no pot viure d'aire”, assenyala Mª José Tortosa.

Tortosa valora l'anunci de la Generalitat de la compra de sòl industrial i la implicació de la Diputació de València, el president de la qual, Jorge Rodríguez, ha concretat el primer pas per a tractar d'ajudar al municipi de la Costera a eixir del pou financer en el qual es troba. La corporació provincial cobrirà el cost dels serveis jurídics i tècnics que permeten resoldre els contractes amb els urbanitzadors Coperfil i Marfort, actualment en concurs de creditors, i acabar els projectes de reparcel·lació per a seguir avançant en els futurs usos dels terrenys.

Aquesta assistència tècnica, a la qual “no pot fer front l'ajuntament”, segons explica l'alcaldessa, inclou, entre altres dades, la relació de propietaris afectats, les parcel·les resultants, les indemnitzacions i compensacions oportunes, plànols de la zona, despeses de certificacions cadastrals i registrals i altres gestions davant el jutjat del mercantil i el SAREB.

Dels 1,3 milions de metres quadrats de superfície, l'Ajuntament de Vallada té al voltant de 250.000, mentre que la Generalitat conserva un poc més de 100.000 metres quadrats en Valpark, un projecte que en origen incloïa hotels, gasolineres i espais verds, amb una estimació de 2.000 llocs de treball, i que amb una càrrega financera sis vegades superior al pressupost anual de l'ajuntament, “s'ha convertit en la ruïna del municipi”, conclou l'alcaldessa.

La comarca del Camp de Morvedre rebrà un total de 615.540 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a 14 béns històrics i culturals de 9 pobles de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas del Camp de Morvedre, l'ajuda ascendeix a 460.362 euros per a projectes públics i altres 50.000 euros per a projectes privats. A més, una altra de les partides ha sigut destinada, amb un pressupost de 50.000 euros per a ajuntaments i 16.065 euros per a entitats privades, a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals. Mentre que s'ha habilitat una línia de subvencions per a la restauració de patrimoni de béns mobles de titularitat pública.

“Un total de 9 municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “posat que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més d'en els criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Castells, teles i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, en el Camp de Morvedre inclouen actuacions com la rehabilitació interior de la Torre del Senyor de la Vila, a Benevites, o la intervenció d'urgència del castell de Petrés. En el cas de la línia destinada al patrimoni de béns mobles, la corporació finançarà restauracions com la de la tela ‘El baptisme de Jesús’, a Algar de Palància, o la taula d'escriptori i butaca de l'expresident Juan Negrín, a Nàquera.

A més, la tercera línia de subvencions, destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà el condicionament del saló d'actes de la Joventut Musical Verge de l'Estel, a Gilet, o la intervenció en l'edifici municipal de la societat musical de Petrés.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats als quals es va atorgar l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, els 9 municipis del Camp de Morvedre percebran un total de 615.540 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Alfara de la Baronia: 48.677 euros.

Algar de Palancia: 4.114 euros.

Benavites: 104.000 euros.

Benifairó de les Valls: 92.000 euros.

Gilet: 16.065 euros.

Petrés: 115.685 euros.

Quart de les Valls: 50.000 euros.

Sagunt: 135.000 euros.

Torres Torres: 50.000 euros.

La comarca de la Serrania rebrà un total d'1.266.246 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a 33 béns històrics i culturals de 16 pobles de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas dels Serrans, l'ajuda ascendeix a 591.758 euros per a projectes públics i altres 285.936 euros per a projectes privats. A més, una altra de les partides ha sigut destinada, amb un pressupost de 150.201euros, a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals. Mentre que s'ha habilitat una línia de subvencions per a la restauració de patrimoni de béns mobles de titularitat pública (104.900 euros) i privada (33.451 euros).

“Un total de 16 municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “posat que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més d'en els criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Castells, museus i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, en La Serrania inclouen actuacions com la millora de l'accessibilitat del castell de Chulilla o la restauració del portal de la muralla d'Andilla. En el cas de la línia destinada al patrimoni de béns mobles, la corporació finançarà restauracions com la restauració d'objectes del Museu Etnològic d'Alpuente; o la restauració de peces arqueològiques del Ecomuseo de Aras de los Olmos.

A més, la tercera línia de subvencions, destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà sobretot actuacions d'insonorització dels centres. Alguns exemples són el condicionament acústic en el Cercle Musical de Gestalgar, o la Unió Musical de Sot de Chera.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats als quals es va atorgar l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, els 16 municipis de La Serrania percebran un total d'1.266.246 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Alcublas: 117.588 euros.

Alpuente: 84.000 euros.

Andilla: 120.000 euros.

Aras de los Olmos: 30.000 euros.

Bugarra: 1.620 euros.

Calles: 50.000 euros.

Chelva: 139.900 euros.

Chulilla: 26.416 euros.

Domeño: 40.203 euros.

Gestalgar: 199.677 euros.

La Yesa: 80.000 euros.

Losa del Obispo: 20.269 euros.

Pedralba: 45.993 euros.

Sot de Chera: 110.580 euros.

Titaguas: 50.000 euros.

Tuéjar: 150.000 euros.

La comarca de la Ribera rebrà un total d'1.613.441 euros en concepte de les Ajudes per a la restauració del patrimoni de la Diputació de València, les quals han sigut presentades per part de la vicepresidenta de la corporació, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. Tots dos van coincidir que per al nou equip de govern és una prioritat la conservació del patrimoni “que és de tots”, a més de presentar una inversió bianual que beneficiarà a 37 béns històrics i culturals de 26 pobles de la comarca.

Es tracta de diverses línies d'ajuda per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local. En el cas de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, l'ajuda ascendeix a 684.244 euros per a projectes públics i altres 82.723 euros per a projectes privats. A més, una altra de les partides ha sigut destinada, amb un pressupost de 242.123 euros per a ajuntaments i 527.221 euros per a entitats privades, a obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals. Mentre que s'ha habilitat una línia de subvencions per a la restauració de patrimoni de béns mobles de titularitat pública (16.750 euros) i privada (60.378 euros).

“Un total de 26 municipis rebran aquestes ajudes que s'han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de barems transparents i objectius”, ha destacat la vicepresidenta. Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “ja que és cada ajuntament qui sol·licita les ajudes i decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més d'en els criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per a establir una comissió independent composta per tècnics que reparteixen aquesta dotació a través de barems transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el qual han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s'ha dedicat una atenció especial als municipis més xicotets perquè, en la seua opinió, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Campanes, escultures i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s'ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que, en la Ribera inclouen actuacions com la rehabilitació de les campanes de la Parròquia Santa Ana, en el municipi de Manuel, o de l'antic safareig municipal de Sollana. En el cas de la línia destinada al patrimoni de béns mobles, la corporació finançarà restauracions com per exemple la talla escultòrica de Sant Antonio de Pàdua, en la Parròquia dels Santos Juanes de Cullera.

A més, la tercera línia de subvencions, destinada a la restauració d'immobles musicals, cobrirà sobretot actuacions d'insonorització dels centres. Alguns exemples són el condicionament acústic en l'Ateneu Musical de Rafelguaraf o la Societat Musical de Sueca.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d'espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats on es va atorgar l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions en els municipis

En concret, els 26 municipis de la Ribera percebran un total d'1.613.441 euros. Per localitats l'assignació serà la següent:

Albalat de la Ribera: 16.804 euros.

Algemesí: 100.000 euros.

Alzira: 49.920 euros.

Antella: 69.167 euros.

Benimodo: 2.816 euros.

Carcaixent: 55.000 euros.

Carlet: 35.000 euros.

Catadau: 200.000 euros.

Corbera:11.756 euros.

Cullera: 42.388 euros.

Guadassuar: 29.799 euros.

L’Alcúdia: 60.000 euros.

La Pobla Llarga: 2.270 euros.

Llaurí: 11.239 euros.

Llombai: 65.000 euros.

Manuel: 90.679 euros.

Monserrat: 72.725 euros.

Montroi: 90.529 euros.

Rafelguaraf: 120.000 euros.

Riola: 10.903 euros.

Sant Joanet: 108.052 euros.

Sollana: 60.000 euros.

Sueca: 150.000 euros.

Tous: 41.631 euros.

Turís: 67.788 euros.

Villanueva de Castellón: 49.973 euros.