El Fons Valencià per la Solidaritat celebra aquest dilluns 25 anys de contribució al desenvolupament de països empobrits, a més de sensibilitzar a la societat valenciana de les problemàtiques que pateixen. La seua seu a Xàtiva acollirà una setmana carregada d'activitats, així com la presentació de la seua escola de drets humans en el cantó Ibarra, Equador.

Xelo Angulo, presidenta del Fons, i Hilda Herrera, regidora del municipi d'Ibarra, han detallat l'agenda festiva al diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur. “La Diputació de València sempre ha sigut un dels nostres socis”, ha explicat Angulo després de la trobada. La presidenta de l'organització valenciana ha presentat al diputat a Hilda Herrera, un dels “rostres” dels nombrosos projectes de cooperació que duen a terme.

Lideresa en moviments estudiantils i defensora dels drets de la dona, Herrera és una de les convidades per a presentar l'Escola Permanent de Drets Humans, enfocada en la formació dels joves del municipi equatorià. “Abordem aquest gran projecte des de la perspectiva de gènere i la diversitat sexual”, ha resumit la regidora d'Ibarra. Així mateix, els adolescents també tracten els drets de la ciutadania, així com grups específics com les persones amb discapacitat.

Cooperació a Bolívia i Equador

En el passat, la Diputació de València i el Fons Valencià per la Solidaritat han dut a terme nombroses iniciatives, com és el cas de la inversió de 15.000 euros en accions de suport a polítiques de gènere en San José de Chiquitos, Bolívia, o el conveni per a empoderar a les dones artesanes de la província de Cañar, a Equador.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) acull, aquest dissabte al matí, una interessant jornada organitzada per la Fundació Hugo Zárate que, sota el títol Populismes a Europa, abordarà, entre altres qüestions, com en el món s'agreugen les desigualtats socials per les accions d'un grup de fortunes que ho governen tot.

El dia arrancarà, a les 9.30 hores, amb una conferència impartida pel catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València, Joan Romero. El professor parlarà dels “ultrarics”, d'un grup d'entre 2.500 i més de 200.000 persones que concentren la riquesa al món i contribueixen a la divisió de la societat reduint les classes mitjanes en el món occidental.

Afrontarà el naixement dels “populismes”, tant a Europa com als EUA, tal com apunta en el seu llibre La secesión de los ricos, en què comparteix autoria amb el catedràtic de Sociologia, també de la Universitat de València, Antonio Ariño.

Joan Romero explicarà algunes de les idees d'aquest llibre, en el qual busseja en estadístiques del FMI, el Banc Mundial i el Fòrum Econòmic Mundial, per a demostrar com les cotes de desigualtat han aconseguit nivells que no s'havien vist, per exemple als EUA, just abans del crack de la Borsa en els anys 20. I explicarà alguns curiosos exemples de personatges influents de la nostra actualitat.

Després de la seua intervenció, s'organitzaran grups de treball per tal d’aprofundir en conceptes i problemàtiques actuals des del punt de vista de les ciències socials.

La Fundació Hugo Zárate és una entitat sense ànim de lucre que des de 1994 ve promovent la participació ciutadana en la defensa de la justícia social, els drets humans i la vida, cultura i recursos de la ciutat i del barri.

L'accés a la conferència és lliure i gratuït fins a completar l'aforament del saló d'actes del MuVIM. Per poder assegurar el seu seient, pot reservar plaça a través de la pàgina web de la Fundació Hugo Zárate. Està previst que la jornada finalitze al voltant de les 14.30 hores.

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i el diputat d'Infraestructures i Carreteres, Pablo Seguí, presenten el dilluns els nous contractes de conservació i manteniment de la Xarxa Provincial de Carreteres per als pròxims tres anys, en el marc d'un pla de seguretat vial en els 1.800 quilòmetres de la xarxa provincial que tindrà un important increment del pressupost.

NOTA ALS MITJANS

Dia: Dilluns, 4 de desembre de 2017

Lloc: Pati del Palau de la Scala de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 12:00 hores     

La Biblioteca del Museu de Prehistòria de València, dependent de l'Àrea de Cultura de la Diputació de València, comença el mes de desembre amb una programació molt atractiva per als xiquets i xiquetes que visitin el museu amb les seues famílies.

La Biblioteca Infantil obri les seues portes tots els diumenges a l'àrea de descans de la sala permanent de Societats Prehistòriques del museu, per fer dues sessions d'animació lectora: una a les 10:30 hores, en valencià; i una segona a les 13:00 hores, en castellà.

Cada mes està programat un tema sobre prehistòria i arqueologia i cada setmana es tracta un aspecte concret del mateix, de manera que aquest diumenge, 3 de desembre, els xiquets estan convidats a conèixer als ibers en una activitat titulada "Dominaven l'espai des de les altures".

Les monitores del museu els parlaran de la cultura ibèrica, tan present en la societat valenciana. Es tractaran qüestions com on vivien, per què els ibers construïen els seus poblats als cims de les muntanyes, com controlaven i explotaven els camps i camins del seu entorn, com eren les seues cases, de què s'alimentaven, a què es dedicaven, a més de moltes altres curiositats.

En les sessions d'aquest mes eixiran de les prestatgeries de la Biblioteca Infantil les històries de “Los íberos de El Cigarralejo”, “Auni y la caetra mágica”, “Kaiko, el íbero inventor”, o “Petita història de la Citadella ibèrica de Calafell”, entre d'altres.

L'assistència a aquestes activitats és gratuïta i no necessita reserva prèvia. Sens dubte, és una bona proposta per a un dia lúdic i cultural, de qualitat.

Un projecte plenament consolidat

El projecte de Biblioteca Infantil s'ha presentat els dies 23 i 24 de novembre a les IV Jornades sobre biblioteques de museus, convocades per la Subdirecció General de Museus Estatals i la Xarxa Bimus, que s'ha celebrat al Museu Reina Sofia, de Madrid.

Entre la dotzena de biblioteques que varen presentar projectes en aquestes jornades, la comunicació del Museu de Prehistòria de la Diputació de València va tenir molt bona acollida entre el públic professional, en ser un projecte de difusió plenament consolidat.

El 2007 va començar el projecte de la Biblioteca Infantil amb l'adquisició de fons de temàtica infantil i juvenil i amb l'objectiu d'apropar als xiquets i xiquetes valencianes a la prehistòria i l'arqueologia. A partir del 2013, a més de poder-se consultar a la mateixa biblioteca, s'instal·la els diumenges a les sales del museu i itinera a les Jornades de portes obertes que organitza el Museu de Prehistòria. En 2014 varen començar les dues sessions dominicals amb l'animació lectora per part del personal de la biblioteca: se'ls presenta i comenta els llibres als xiquets, se'ls introdueix en els temes amb explicacions didàctiques i, fins i tot, s'apropen a les sales del museu per aproximar-se a allò que els expliquen i que va passar fa tants anys.

Actualment, el centre té una col·lecció de 750 llibres i set títols de revistes infantils organitzats per matèries, com són la prehistòria, edat antiga, egipcis, i romans i grecs, entre d'altres. A més, a la pàgina web del Museu de Prehistòria es pot ampliar la informació sobre la seua programació.

Els veïns i veïnes de la Ribera s'han bolcat amb l'exposició ‘Memòria de la Modernitat’ des de la seua arribada a Alzira aquest passat 2 de novembre. En al voltant de tres setmanes un total de 3.107 persones han visitat la mostra amb els tresors artístics de la Diputació de València, una xifra que adona de l'interès que desperta el ric patrimoni de la corporació provincial.

Les reserves de visites guiades per a veure els Sorolla, Pinazo o Benlliure ja arriben al 80%, per la qual cosa s'estudien formes d'ampliar l'oferta per a donar cobertura a la forta demanda. Així mateix, ‘Memòria de la Modernitat’ inclou desenes d'activitats paral·leles, com a tallers familiars, xarrades, projeccions, taules redones i diàlegs amb les obres, entre altres accions.

L'exposició reuneix un centenar d'obres d'artistes com Sorolla, Pinazo, Benlliure, Carmen Calvo, Miquel Navarro o Equipo Crónica, que deixen constància de la modernitat d'una institució amb dos segles d'història que, entre altres avanços, es va anticipar al que hui serien les beques Erasmus i va concedir a les dones artistes el mateix protagonisme que als homes.

La mostra fa parada en la capital de la Ribera Alta després de la seua primera escala a Requena, on va rebre la visita de més de 7.000 persones, tot un èxit d'assistència en una comarca amb 30.000 habitants. El MUMA és la nova casa d'una mostra itinerant amb obres com ‘El xiquet de la bola’ o ‘El Palleter declarant la guerra a Napoleó’, de Sorolla; ‘El rei En Jaume lliura l’espasa al seu fill’, d'Ignacio Pinazo Camerlench; ‘Escola de Paris’, d'Equipo Crónica; ‘Escriptura’, de Carmen Calvo; o ‘El Tribunal de les Aigües’, de Bernardo Ferrándiz.

El president de la Diputació ha insistit en la idea de “democratitzar l'art i el patrimoni de les institucions públiques”, com un dels passos ineludibles per “acostar aquestes institucions a les valencianes i valencians”. En opinió de Jorge Rodríguez, “no es pot apreciar allò que no es coneix”, i amb la finalitat de donar a conéixer la Diputació als ciutadans es va engegar aquesta iniciativa, dins del marc del programa ‘La Diputació a les Comarques’.

A aquest efecte de difondre la institució entre la ciutadania també es pot visitar a Alzira la mostra ‘Coneix la Diputació’, una exposició paral·lela que dóna a conéixer la història i els serveis que presta la Corporació provincial i que pot veure's en la Casa Alós de la capital de la Ribera Alta. Ambdues mostres podran visitar-se fins a març de 2018. Per a reserves i informació es pot contactar amb la Tourist Info d'Alzira (962419551 o alzira@touristinfo.net) o el MUMA (museu@alzira.es o 962017649).

La diputada d'Igualtat, Esports i Joventut, Isabel García, vas agafar aquest diumenge a la 1a edició de la Festa del Tennis espanyol, organitzada per la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana (FTCV), juntament amb la Real Federació Espanyola de Tenis (RFET), amb la col·laboració de MAPFRE i el suport de la Diputació de València. Un esdeveniment que el seu objectiu és la promoció de l'esport del tennis, sobretot, entre les bases i afeccionats, però que està obert a tota la ciutadania.

La corporació provincial aposta per la base d'aquest esport i renova la seua col·laboració amb l'entitat amb l'objectiu de promocionar el foment del tenis base i d'afeccionats, a més de les competicions esportives i els esdeveniments professionals, l'esport femení, i totes les iniciatives que tinguen relació amb la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana i les seues activitats.

La Festa del Tennis es concep per a ser una jornada lúdica de tot el tennis espanyol i València ha sigut la seu escollida per a aquesta primera edició, que se celebrarà en el Velòdrom Luis Puig el diumenge 3 de desembre i que comptarà amb un ampli programa de tallers per a xiquets, trobades entre afeccionats i primeres figures del tennis nacional, signatura d'autògrafs i música en directe, entre altres activitats. Com a plat fort es disputarà un partit d'exhibició entre dues grans figures del tenis actual com David Ferrer i Pablo Carreño.

Per a aquesta ocasió, s'instal·larà en el Velòdrom una pista de tennis sintètica reglamentària on és disputaran, a més del partit d'exhibició, dues de les finals del Màster del Circuit d'Afeccionats, i quatre mini pistes de gespa artificial perquè puguen disputar els seus partits joves tennistes.

La diputada d'Igualtat, Joventut i Esports, Isabel García, ha destacat que és una satisfacció "veure com el tennis, en el nostre territori, torna a estar prop de la ciutadania, advoca pel seu caràcter participatiu des de la base i destaca pel seu afany inclusiu'.

La Festa del Tennis espanyol que acollirà el Velòdrom Luis Puig se celebrarà el diumenge 3 de desembre en horari de matí, entre les 10 i les 14 hores, amb entrada gratuïta per als quals tinguen llicència federativa o tennis card i un preu simbòlic de 5 euros per al públic en general.

La Festa del Tennis com a colofó al Circuit d'Afeccionats

Durant tot el cap de setmana del 1 al 3 de desembre, València serà la capital de l'activitat tenística nacional. La Festa del Tennis és en realitat el colofó al Circuit d'Afeccionats que s'ha jugat en l'àmbit nacional i el Màster del qual acollirà aqueix cap de setmana la seu de la Federació de Tennis de la Comunitat Valenciana en el Poliesportiu Doctor Lluch, amb jugadors arribats de diferents punts del país. Aquest projecte pioner, que va dirigit a la promoció del tennis base i d'afeccionats, va sorgir a la Comunitat Valenciana i a poc a poc es va consolidant en l'àmbit nacional. De fet, durant l'esdeveniment del pròxim dia 3 es presentarà el Circuit d'Afeccionats per a 2018.

D'altra banda, entre el divendres i el dissabte se celebrarà el Congrés Nacional de Tennis en la seu de la Federació de la Comunitat Valenciana. La cita té caràcter anual i congrega als millors tècnics i ponents del panorama nacional i internacional que debatran sobre qüestions d'actualitat en el món del tenis.

Per a la Diputació de València és una prioritat la restauració i conservació del patrimoni “que és de tots”. Així ho han destacat aquest matí la vicepresidenta de la corporació, María Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, durant la presentació d’una injecció bianual de 10 milions d’euros en subvencions a 248 béns històrics i culturals de les comarques de València.

Es tracta de tres línies de subvenció, que ascendeixen a un total de 9.875.000 euros, per a obres de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local; obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals; i obres de restauració del patrimoni moble en les comarques.

“Un total de 159 municipis rebran aquestes ajudes que s’han adjudicat seguint criteris tècnics, a través de baremacions transparents i objectives, cosa que juntament amb un augment anual del 30% en la dotació econòmica, ens diferencia del que es feia en anteriors legislatures”, ha destacat la vicepresidenta. “Són 248 projectes distribuïts entre un total de 159 municipis, és a dir, que el 60% del total de municipis de les comarques de València rebran alguna ajuda d'aquesta convocatòria”, ha afegit.

Amigó ha incidit en l'autonomia dels pobles i ciutats, “ja que és cada ajuntament qui decideix quins projectes són els més necessaris per als seus veïns i veïnes”, a més d’en els criteris tècnics i objectius que han seguit per a atorgar les subvencions.

En la mateixa línia s'ha expressat Altur, qui ha manifestat “l'obsessió” de la Diputació per establir una comissió independent composta per tècnics que repartiren aquesta dotació a través de baremacions transparents. “Ha sigut un treball molt complex en el que han participat juristes, arqueòlegs i historiadors, entre altres, els quals han hagut d'estudiar més de mil propostes”, ha destacat. Així mateix, el delegat de Cooperació Municipal ha volgut destacar que en aquesta convocatòria s’ha dedicat una atenció especial als municipis més menuts perquè, al seu parer, “són els que més dificultats econòmiques tenen”.

Muralles defensives, castells i centres de música

Per a aquesta nova convocatòria, com s’ha dit, la institució ha augmentat el pressupost un 30% més respecte a anteriors corporacions. En total, 248 projectes que recorren totes les comarques valencianes i que inclouen actuacions com la reforma de centres de música o la insonorització de les seues aules, com és el cas de Beniatjar o Siete Aguas; la rehabilitació de béns de valor històric com la muralla de Riba-roja de Túria o la mesquita de Castelló de Rugat; i la restauració de patrimoni moble com el carrilló del campanar de l'església fortalesa de Castielfabib o dos quadres de l'artista Joan Ribalta que conserva l'ajuntament d'Andilla.

“Cal destacar el compromís amb les societats musicals, amb 88 projectes de restauració i rehabilitació de locals de bandes, escoles de música, teatres i tot tipus d’espais vinculats a la música, la qual és un dels motors del nostre territori”, ha manifestat la vicepresidenta.

Criteris en el repartiment de les ajudes

A l'hora de distribuir les ajudes, els tècnics de la Diputació han tingut en compte els béns catalogats com Bé d'Interès Cultural o Bé de Rellevància Local i, en el cas dels centres musicals, s'ha donat preferència a les obres necessàries per a la realització de l'activitat artística. Com a novetat, aquesta convocatòria ha prioritzat els projectes dels pobles més xicotets i aquells que no han rebut ajudes en anys anteriors.

Així mateix, també s'ha premiat el cofinançament amb els governs locals. “Hem valorat de forma positiva el compromís dels ajuntaments en les obres”, ha ressaltat el diputat de Cooperació Municipal. Totes les localitats als quals s'atorgue l'ajuda podran rebre fins a 50.000 euros, als quals podran sumar fins a 50.000 més segons l'aportació dels consistoris. “Per exemple, si un ajuntament inverteix 10.000 euros de fons propis, la Diputació els garanteix els primers 50.000 més 10.000 euros”, ha afegit Altur.

Actuacions a les comarques

Camp de Morvedre: 16 projectes per un total de 679.227 euros.

Chiva-Hoya de Buñol: 11 projectes per un total de 601.910 euros.

El Camp del Turia: 17 projectes per un total de 796.251 euros.

El Rincón de Ademuz: 9 projectes per un total de 378.343 euros.

El Valle de Ayora: 8 projectes per un total de 390.244 euros.

La Canal de Navarrés: 6 projectes per un total de 118.635 euros.

La Costera: 12 projectes per un total de 363.328 euros.

La Ribera Alta: 28 projectes per un total de 1.310.351 euros.

La Ribera Baixa: 9 projectes per un total de 303.090 euros.

La Safor: 27 projectes per un total de 405.421 euros.

La Serranía del Turia: 22 projectes per un total de 748.752 euros.

La Vall d'Albaida: 35 projectes per un total de 1.131.852 euros.

L'Horta Nord: 11 projectes per un total de 367.6634 euros.

L'Horta Oest: 4 projectes per un total de 262.120 euros.

L'Horta Sud: 14 projectes per un total de 204.400 euros.

Los Serranos: 11 projectes per un total de 517.494 euros.

Requena-Utiel: 9 projectes per un total de 363.478 euros.

*Material audiovisual disponible en FTP Diputació de València*

L'Ajuntament de Requena ha dut a terme una modernització de totes les tecnologies del consistori, a través del programa de Gestió i Retenció del Talent de la Diputació de València, amb la finalitat de millorar l'ús de les eines de transparència i participació ciutadana.

El diputat provincial de Projectes Europeus i encarregat de l'àrea de Gestió i Retenció del Talent, Bartolomé Nofuentes, s'ha reunit amb l'alcalde del municipi, Mario Sánchez, així com amb el tutor del projecte i cap de l'àrea d'informàtica, David Alberola, i el postgraduat Alejandro García, per a conéixer de primera mà les actuacions que s'han dut a terme.

En primer lloc, s'ha procedit a la renovació de tots els equips de taula dels treballadors i treballadores de la institució, “ja que eren molt antics i dificultaven el treball”, segons ha explicat el tècnic. A més, cercant reutilitzar i aprofitar tots els recursos, amb els equips retirats s'ha creat un Aula de Cursos que pròximament s'engegarà.

El jove titulat també s'ha encarregat d'actualitzar i nodrir el Portal de Transparència de l'Ajuntament, un dels punts clau del projecte, ja que es pretenen millorar les eines ja existents en matèria de participació.

D'igual manera s'ha implantat un gestor d'incidències, per a facilitar als empleats i empleades la comunicació de fallades i necessitats en matèria d'informàtica a l'equip responsable; així com un inventari d'actius digital, que permet al Consistori tenir un llistat de tots els seus equips informàtics.

Nofuentes ha ressaltat la necessitat “d’anar adaptant les administracions públiques a la nova era digital, no solament per a seguir les directrius d'Europa, sinó també per a facilitar i enfortir la nostra relació amb la ciutadania”. “Per açò, des de la Diputació anem a seguir recolzant als nostres municipis perquè puguen convertir-se en administracions electròniques, aprofitant el talent dels nostres i nostres joves”, ha conclòs.

El diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenia, ha mantingut aquesta setmana una reunió de treball amb el president de la Mancomunitat del Alto Turia, Ramiro Rivera. La trobada ha servit per a certificar la bona relació de la corporació provincial amb aquest tipus d'entitats supramunicipals, així com per a assenyalar els punts en els quals la Diputació seguirà millorant eixa col·laboració que repercuteix directament en els serveis prestats als municipis.

En el context de la reunió, a la qual també va acudir la diputada Mercedes Berenguer, es va abordar la necessitat de comptar amb un nou camió de recollida de residus sòlids que preste servei a la zona, ja que el que tenen en ús actualment es troba “molt desgastat”, ha explicat Rivera. Femenia s'ha compromès a estudiar la viabilitat de la proposta, al mateix temps que ha destacat la inversió de la Diputació, que “ja ha aportat enguany més de 10.000 euros per a la Mancomunitat del Alto Turia”.

La Mancomunitat del Alto Turia es troba a l'interior de la Comunitat Valenciana, al nord de la comarca de La Serrania i està integrada per cinc municipis: Aras de los Olmos, Benagéber, Chelva, Titaguas i Tuéjar. Amb una extensió d'uns 520 quilòmetres quadrats i una població d'uns 5.000 habitants, aquesta mancomunitat se situa entre les quals tenen la densitat poblacional més baixa de la Comunitat Valenciana.

La Diputació, amb les mancomunitats

“Són ajudes dirigides completament a despesa corrent, d'administració, perquè puguen consolidar-se i ampliar la seua tasca administrativa”, va explicar el diputat en la presentació del Pla de suport econòmic als Mancomunitats (PMAN) pel qual s'ha concedit mig milió d'euros a aquest tipus de corporacions. “Els diners s'ha distribuït sobre la base de tres característiques: el seu número d'habitants, el seu pressupost de despesa corrent i el número d'ajuntaments que cadascuna d'elles engloba”, assenyala Voro Femenia.

“La Diputació inverteix en entitats supramunicipals perquè creu en elles i en tot el potencial que tenen”, ha expressat Femenia en múltiples ocasions. “Aquest pressupost de 500.000 euros és solament una prova més de l'aposta ferma de la Diputació per les mancomunitats”.

Implantar de forma progressiva l'ensenyament de la llengua de signes en el Col·legi Luis Fortich, dependent de la Diputació de València. És el principal objectiu de la reunió mantinguda entre la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, l'equip directiu del centre, la Federació de Persones Sordes de la Comunitat Valenciana (Fesord) i el director general de Política Educativa, Jaume Fullana.

Després de l'experiència pilot del curs passat en la qual es van llançar cursos d'iniciació a la llengua de signes dirigits fonamentalment a pares, mares i professorat, Fesord ha proposat introduir a poc a poc l'aprenentatge d'aquesta llengua en el centre, al que l'àrea de Benestar Social que dirigeix Mercedes Berenguer s'ha sumat. A partir d'ara s'obri un període en el qual membres del centre elaboraran un projecte viable que es traslladarà a la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport.

El col·legi IVAF-Luis Fortich està declarat Centre d'Integració Preferent per a alumnes amb deficiència auditiva. Promou l'educació i el progrés acadèmic dels alumnes normo-oïdors i sords, fomenta la seua integració social i tracta de ser un referent en l'educació del xiquet sord, adaptant la resposta educativa a les diferents situacions soci familiars i a les característiques individuals de l'alumnat. En cada classe assisteixen xiquets i xiquetes amb deficiències auditives amb els altres escolars, afavorint la seua integració.

No obstant açò, tal com ha assenyalat la diputada Mercedes Berenguer, “malgrat els indubtables avanços i de l'esforç realitzat en el centre, és necessari fer un pas més, incorporant l'ensenyament de la llengua de signes, la qual cosa seria molt útil perquè la incorporació d'aquests alumnes siga encara més efectiva”. Precisament en eixa línia va la proposta de Fesord i en aquesta direcció es treballa ara des de la direcció del centre perquè la llengua de signes estiga més present i ajude al fet que les barreres de comunicació desapareguen.