Recaptar informació i estudiar-la per a fer un pla estratègic amb el qual aconseguir que les Falles siguen el més sostenibles possible. Amb aquest propòsit ha estat presentat el projecte Per unes Falles Sostenibles, del que participen de forma conjunta l’Ajuntament de València, la Diputació de València i la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, el qual pretén estimar l’impacte real de la festa en els àmbits econòmic, social, turístic i mediambiental a la ciutat de València i els municipis de les comarques valencianes on se celebra aquesta festivitat. Un estudi estratègic d’ampli espectre que permetrà disposar d’una diagnosi global de la festa a partir de la qual determinar mesures, actuacions i processos de millora que beneficien la festa en el seu conjunt, elaborant un Pla d’Acció o Pla Estratègic de les Falles que tinga en consideració a tots els col·lectius que hi participen.

Durant l’acte de presentació del projecte, el regidor de Cultura Festiva a l’Ajuntament de València, Pere Fuset, ha subratllat que mitjançant aquests estudis tècnics i qualitatius «disposarem de la informació necessària que ens permeta realitzar un diagnòstic de la festa, desmitificar tòpics i prendre les millors decisions per apostar per una festa més sostenible des d’un punt de vista econòmic, social i ambiental, per fer de les Falles una festa millor». Fuset ha assegurat que la declaració de les Falles com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat « és una gran responsabilitat i ens obliga a buscar l’excel·lència i a treballar per a fer millor la nostra festa». Per això, i en el marc de l’acord per a aconseguir unes falles sostenibles, en totes les seues vessants, la Regidoria de Cultura Festiva ja ha desenvolupat un estudi sociològic per a conèixer com viu la festa el col·lectiu faller, i n’ha encarregat un altre per a saber la part de la festa que més agrada als turistes.

Per la seua part, el diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha posat en valor la importància de que «les diferents administracions puguem arribar a acords i confluir en el desenvolupament de projectes comuns». En aquest cas, «diversos estudis que dimensionen i avaluen l’impacte de les Falles». Bort ha explicat que la posada en pràctica d’aquest projecte contempla tres fases. «Una primera encaminada a l’elaboració d’estudis tècnics que analitzen tots els actors que hi participen en la festa. Una segona en la que, a partir de la diagnosi, es procedirà a l’elaboració d’un Pla d’Acció o Pla Estratègic de les Falles. I en última instància, un procés de seguiment d’aquesta guia de bones pràctiques al llarg dels anys».

En aquest sentit, serà de gran importància les accions encaminades «a sensibilitzar i conscienciar els actors implicats per tal de poder impulsar i promocionar les Falles des de la vessant de la sostenibilitat, no exclusivament durant la setmana fallera, sinó al llarg de tot el cicle faller», ha especificat Bort.

La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, ha manifestat l’interès de la Generalitat per participar d’aquest «estudi científic sobre els impactes, tant positius com negatius, de la festa». I en aquest sentit, «en estudis adreçats a estimar la qualitat de l’aire, dels materials, de la generació de residus, del consum d’aigua o el consum d’energia, entre d’altres, que en una societat cada vegada més conscienciada és important que es tinguen en compte, també durant les Falles». Unes accions, ha incidit la consellera, «no només orientades a les comissions falleres i els artistes fallers, sinó també als turistes i visitants, perquè puguem gaudir de les Falles d’una forma més sostenible i cuidada, així com també de les nostres ciutats, tots els dies i també durant les Falles».

Aquest estudi es complementarà amb activitats de sensibilització dirigides tant a la població en general, per tal de fomentar comportaments i hàbits socials més sostenibles; com també al col·lectiu faller, per promoure una gestió sostenible dels casals. A més, també s’està treballant en la possibilitat de propiciar accions de voluntariat ambiental faller.

Per a l’obtenció dels resultats, la proposta metodològica considerarà la ciutat de València, en ser aquesta la que concentra la major activitat fallera, així com un conjunt de pobles i ciutats de la resta de les comarques valencianes representatives de l'activitat fallera.

* MATERIAL DE VÍDEO DISPONIBLE EN EL FTP DE LA DIPUTACIÓ.

La Institució Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha presentat una de les seues darreres i més destacades novetats editorials, Marc Granell. Poesia completa, 1976-2016, prologat per Francesc Calafat i publicat dintre de la col·lecció de Poesia, dirigida per Vicent Berenguer. «M’ha produït molta satisfacció veure el meu treball publicat en aquesta casa i en aquesta col·lecció mítica», ha confessat el mateix Marc Granell, per a qui el treball publicat «se construeix des de l’amor i el respecte a les paraules».

En un acte celebrat a la Sala de la Muralla del Col·legi Major Rector Peset de València, al qual ha assistit el diputat de Cultura, Xavier Rius, Granell ha explicat que a partir de l’any 1976 «vaig entendre la poesia també com un arma política, cosa que em va iniciar a escriure en valencià», amb una clara intenció «fer la millor poesia possible, clara i neta, i reflectint en ella les nostres preocupacions socials», ha remarcat.

«Les referències a Machado en el meu treball són constants. Jaime Siles fou la persona de qui més vaig aprendre i qui em va animar a emprendre el recorregut com a poeta. Eduard Verger i Josep Piera han estat també altres referents i companys en aquesta dedicació», ha explicat Granell sobre les seues influències més directes.

Per la seua part, Vicent Calafat, ha posat èmfasi en «la singularitat de l’obra de Granell, la qual transcendeix l’àmbit habitual de la poesia. No deixa indiferent ningú i eixampla els horitzons de l’expressió cultural». En aquesta mateixa línia, l’autor del pròleg assegura que «la poesia de Granell ens fa pensar en nosaltres mateixos. Un fet que constitueix un punt de partida formidable per poder entendre el món».

Granell musicat. El cicle De mà en mà

El volum publicat pel Magnànim reuneix el conjunt de l’obra poètica de Granell al llarg de quatre dècades, incloent també alguns poemes inèdits, des dels primers llibres Llarg camí (1977) o Notícia de la tribu (1978), fins als darrers Tard o d’hora o Jazz (2006), sense oblidar la poesia infantil, aspecte molt destacable de la seua producció ja des de 1993 amb L’illa amb llunes.

Cal assenyalar que Granell, que és treballador de la Diputació de València i que va dirigir la col·lecció Poesia durant l’etapa de l’IVEI del Magnànim, no havia estat mai publicat per l’editorial pública de la corporació provincial. Aquesta Poesia Completa és el testimoni més significatiu de la seua creativitat, i, alhora, dels reptes que planteja aquest període de quaranta anys.

Junt a la publicació d’aquest treball i a partir del mes de desembre, l’Àrea de Cultura promou també un cicle de concerts, els quals portaran per títol Granell: De mà en mà. Els seus versos seran musicats i recitats per Borja Penalba i Francesc Anyó, en una sèrie de concerts que s’estan oferint als pobles valencians i que començaran a fer-se des de meitat del mes de desembre fins al mes de març. Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, Granell es un referent que ha de fer-se accessible «Una figura que mereix tota la nostra atenció i ha de ser divulgada adequadament. Hem de treballar per tal d’enfortir els nostres referents culturals, i Marc Granell n’és un d’ells».

El president de la Diputació de València, Jorge Rodríguez, i la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa García, han presentat recentment el Pla d'Ocupació de la corporació per a 2017-18, un programa bianual amb una dotació de 7,3 milions d'euros totals en tota la província de València, que facilitarà la creació d'al voltant de 1.000 llocs de treball i que té com a objectiu “ajudar als demandants d'ocupació majors de 55 anys a recuperar les seues expectatives de jubilació”.

Un pla que en el cas de La Costera distribuirà entre els 19 municipis que integren la comarca un total de 398.344 euros, atenent a un criteri objectiu com és el nombre d'aturats que té cada municipi, sent Xàtiva, amb 1.357, la població amb major quantitat d'aturats d'avançada edat, que comptarà amb una subvenció de 53.452 euros enguany i un altre tant a principis de 2018.

Li segueixen Canals, amb 821 aturats i una subvenció per part de la corporació provincial de 33.919 euros, i Alcúdia de Crespins, amb 264 aturats i 13.620 euros. Ambdues ajudes es duplicaran el pròxim any, ja que l'aportació de la Diputació es farà efectiva en dues convocatòries, una de quasi 200.000 euros a la fi d'enguany i una altra de la mateixa quantia en el primer trimestre de 2018.

Les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) a nivell autonòmic i del Servei d'Ocupació Pública Estatal (SEPE) en l'àmbit provincial demostren que aquest col·lectiu de persones majors de 55 anys “ha resultat especialment castigat per la crisi, lligat a l'atur de llarga durada i vulnerable en la fase prèvia a una jubilació en la qual poden veure clarament minorada la quantia de la seua pensió”, segons ha explicat Jorge Rodríguez. Segons les dades de la EPA, s'estaria parlant d'un total de 58.800 majors de 55 anys en situació de desocupació a la Comunitat Valenciana en el tercer trimestre de 2017.

Autonomia dels ajuntaments

L'estimació de l'àrea que dirigeix Conxa García és que amb aquest pla la Diputació facilitarà la creació d'un miler de llocs de treball per a majors de 55 anys en els municipis valencians, en funció de la durada i la categoria professional dels llocs de treball que habiliten els ajuntaments.

L'autonomia municipal torna a ser l'eix de la gestió de la Diputació, que situa com a beneficiaris d'aquest pla als ajuntaments de la província, que podran recórrer a borses pròpies o al Servef per a cobrir aquests llocs de treball, la durada dels quals i categoria definiran ells mateixos, dins dels mínims fixats per la corporació en les bases del pla, com són contractes d'un mínim de 3 mesos, 30 hores setmanals i salari mínim interprofessional.

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats de l’Alqueria de la Comtessa i Enguera han visitat aquest dijous els edificis de la Diputació de València, acompanyats per la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, com a part del programa cultural Açò és la Dipu.

Al costat del diputat de Mancomunitats i Comarcalització i també alcalde de l’Alqueria de la Comtessa, Voro Femenía, y els diputats Enrique Ortí i Modesto Martínez, la diputada de Benestar Social ha recordat que la Diputació representa a tots els ciutadans. “Treballem conjuntament amb els municipis, colze a colze”, ha assegurat la diputada, qui ha afegit que “es tracta de dignificar el treball que es fa i de donar resposta a les persones”.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució que la pròpia diputada els ha presentat. “Aquesta és una bona manera de conéixer el nostre patrimoni i de mantenir una vida activa i saludable”, ha assegurat la diputada.

Així mateix, Mercedes Berenguer ha ressaltat l'important patrimoni de la Diputació de València i que, en les seues paraules, “val la pena conéixer, ja que en ocasions estem més familiaritzats amb municipis d'altres països i no coneixem la nostra terra”.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Centre Cultural la Beneficència i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al final del mes de novembre.

El diputat de Cultura, Xavier Rius, assistirà demà divendres a la reobertura del Museu Etnològic d’Alpuente, trobada en la qual també estaran presents l’alcaldessa del municipi, Alicia Pérez, i el director del Museu d’Etnologia de València, Paco Tamarit.

El centre de la localitat de La Serrania reobri les seues portes amb una nova proposta, que s’integra dins del marc de la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 1 de desembre de 2017

Lloc: Carrer Fuente, 1. 46178, Alpuente

Hora: 13.00 hores

La vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cooperació Municipal, Emili Altur, presentaran demà la nova convocatòria de subvencions per a la restauració del patrimoni valencià.

Els representants provincials desglossaran els quasi 10 milions d'euros destinats per a projectes de restauració i conservació de béns immobles amb valor històric, artístic o d'interès local; obres de condicionament, millora o conservació d'immobles destinats a activitats musicals; i obres de restauració del patrimoni moble en els municipis de la província.

NOTA ALS MITJANS

Dia: 1 de desembre de 2017

Lloc: Sala de premsa de la Diputació de València. Plaça Manises, 4

Hora: 11.00 hores

Els obradors compartits són infraestructures d'àmbit local destinades a l'elaboració d'aliments. La seua forma pot ser molt diversa, tant pel tipus de productes a elaborar com per la forma de gestió: estan els impulsats per administracions públiques, els cogestionats amb associacions o els que són resultat de l'autogestió privada per part d'un grup de persones organitzades.

En els últims anys s'ha observat el seu desenvolupament en molts territoris, així com el seu potencial per a contribuir a la sostenibilitat econòmica de diversos projectes, pels quals aposten per una transició agroecològica, que dinamitzen i enforteixen el teixit econòmic i social, especialment del medi rural.

L'associació CERAI, subvencionada per la Diputació de València, ha organitzat aquest divendres 1 de desembre la jornada tècnica ‘Transformar aliments, transformar realitats’, al costat de la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià i la Regidoria d'Agricultura i Horta de l'Ajuntament de València. La cita estarà dedicada a tractar aspectes tècnics i sanitaris, models de gestió i el potencial transformador dels obradors compartits.

El programa està dirigit especialment a persones que desitgen engegar un projecte productiu basat en la transformació agroalimentària, representants polítics municipals, personal tècnic de l'Administració en les àrees de desenvolupament local, dinamització rural i sanitat, professionals del sector agroalimentari i organitzacions de la societat civil.

Com a resultat de la jornada s'editarà el Manual Tècnic per a la implantació dels Obradors Compartits, un document que tindrà com a objectiu orientar a nivell normatiu a les persones que es decidisquen a engegar un projecte d'aquest tipus i al personal tècnic de l'Administració. Les persones interessades a participar encara poden inscriure's a través del formulari online disponible en les webs de CERAI i la Plataforma per la Sobirania Alimentària del País Valencià.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, ha defensat l’ús del sistema de la fitodepuració mitjançant aiguamolls artificials com a mètode per al tractament d’aigües residuals, però tenint en consideració les seues limitacions. El responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha estat l’encarregat d’inaugurar la jornada tècnica Aiguamolls artificials com alternativa als sistemes tradicionals de depuració d’aigües residuals, celebrada a la Sala Alfons el Magnànim del Centre Cultural La Beneficència i organitzada per la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Interpreta Natura i la mateixa Àrea de Medi Ambient de la Diputació de València.

«La fitodepuració mitjançant aiguamolls artificials és un sistema molt interessant que obri el ventall d’alternatives per al tractament d’aigües residuals», ha reconegut Josep Bort. Però, al mateix temps, ha advertit de que aquest «és un sistema amb importants limitacions per a la implantació i manteniment que cal tenir en compte», ha subratllat el diputat.

L’objectiu d’aquesta jornada s’ha centrat en difondre els sistemes de depuració d’aigües alternatius als sistemes convencionals, a més d’abordar el marc legislatiu actual en matèria de depuració d’aigües residuals i donar a conèixer els avantatges mediambientals dels sistemes de depuració naturals. De la mateixa manera, s’han compartit i sotmès a debat els problemes comuns per a l’aplicació dels sistemes de depuració naturals, a més de conèixer casos d’èxit i de fracàs en l’aplicació de sistemes de depuració naturals.

Una convocatòria dirigida, preferentment, a tècnics i regidors amb nuclis poblacionals aïllats al seu terme municipal o amb un cens inferior als 2.000 habitants. També a empreses especialitzades en el sector del disseny, la construcció i la gestió de sistemes de depuració d’aigües, així com a propietaris i comunitats d’habitatges que no compten amb sistemes de depuració d’aigües. I, en definitiva, a totes aquelles organitzacions o col·lectius compromesos amb el medi ambient.

La jornada ha comptat, a més, amb la intervenció de diferents tècnics i especialistes que han abordat els avantatges i desavantatges, els mites i les noves tecnologies al servei dels aiguamolls artificials; les aplicacions actuals dels aiguamolls artificials; les bases per a la construcció i manteniment d’aiguamolls verticals i d’helòfites en flotació; o d’experiències actuals i futures adreçades al sanejament i depuració en municipis menuts de la Comunitat Valenciana.

La aposta de la Diputació de València pels polígons atrau al món industrial. És la conclusió que s'extrau de la reunió mantinguda entre el president de la corporació provincial, Jorge Rodríguez, i representants de la nova patronal industrial valenciana, la Confederació d'Organitzacions Empresarials Industrials de la Comunitat Valenciana (Cofeindustria CV), en la qual també va participar el director de projectes internacionals de ATEVAL, Felipe Carrasco.

El secretari general de l'organització, Alejandro Soliveres, ha valorat la trobada de manera “molt positiva” i “amb molts punts en comú”. L'òptica comarcal establida per Jorge Rodríguez i la capacitat de la Diputació per a impulsar un teixit industrial sòlid facilita el desenvolupament d'activitats conjuntes que incideixen de forma directa en l'ocupació. “Malgrat no tenir competències en matèria industrial, la Diputació sí pot comprometre's a fomentar el desenvolupament econòmic dels municipis”, i açò, per a Rodríguez, passa sens dubte per dinamitzar els seus polígons.

“De la mateixa manera que un municipi amb atractiu turístic inverteix en les seues platges i ningú ho posa en dubte, aquelles ciutats que tenen un caràcter industrial han de potenciar els seus polígons perquè són els seus pulmons econòmics", ha subratllat el president de la Diputació, qui veu necessària “una reindustrialització en les comarques valencianes” que ha de començar “per la dinamització de les àrees industrials dels nostres municipis”.

“Volem ajudar a crear perfils industrials en les comarques i fomentar aquest enfocament en els municipis”, ha expressat per la seua banda Alejandro Soliveres. Des de la Diputació la iniciativa ha sigut vista amb bons ulls, ja que una de les prioritats de la corporació provincial és la de traslladar a alcaldes i alcaldesses de pobles i ciutats de la província la importància d'invertir en el seu sòl industrial.

Tres eixos i un objectiu: l'ocupació

D'aquesta manera, es toquen tres dels eixos fonamentals de la corporació provincial: potenciar la indústria valenciana, acostar la formació a les comarques, i a més, dur-ho a terme amb la vista posada en el finançament de projectes a través de la Unió Europea. “En la creació i manteniment de llocs de treball és on sempre van a trobar a aquesta diputació”, ha expressat Rodríguez, que veu en l'activitat industrial una forma de generar ocupació digna i de qualitat.

És per açò que la Diputació de València ja inverteix en els polígons valencians amb l'objectiu de millorar els seus accessos i infraestructures per a atraure a un major número d'empreses. Uns fons provinents dels diferents plans de la Diputació als quals cal afegir l'aportació de la institució a través de la Càtedra Divalterra, que estudia les necessitats de les àrees industrials de la província i ajuda als ajuntaments a planificar i elaborar una estratègia que es traduïsca en ocupació i en la millora de l'economia local.

En aquesta línia de treball d'analitzar l'estat de les àrees industrials de la província per a establir les prioritats d'actuació per a millorar-les, la Càtedra Divalterra prepara ja la publicació dels seus tres primers estudis a Ontinyent, Manises i Rafelbunyol, i treballa, amb l'horitzó de 2018, en la confecció d'una estratègia industrial conjunta per als eixos Xest-Loriguilla-Riba-roja i Alcàsser-Beniparrell-Silla.

El diputat de Medi Ambient, Josep Bort,visita aquest divendres, 1 de desembre, el municipi de l’Alqueria de la Comtessa per a conèixer de primera mà i recepcionar les actuacions d’adequació escomeses al paratge natural Fonteta de la Quaresma. Uns treballs que han estat executats amb fons de la  Diputació de València, a través del programa de Riscos Geològics.

Josep Bort estarà acompanyat durant la visita per l’alcalde de l’Alqueria de la Comtessa i diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenía, així com de tècnics provincials i municipals. A les 9:30 hores està prevista la recepció a l’Ajuntament. Posteriorment es desplaçaran fins l’enclavament on s’han invertit fons de la Diputació de València. 

NOTA ALS MITJANS

Dia: Divendres, 1 de desembre de 2017.

Hora: 09:30 hores.

Lloc: Ajuntament de l’Alqueria de la Comtessa. C/ Nou, núm. 4. L’Alqueria de la Comtessa.