Després d'un període de renovació, el Museu Etnològic d'Alpuente torna a les agendes culturals. L'espai és una mostra del treball col·lectiu dels habitants del municipi per a millorar les condicions de vida, i aquest caràcter comunitari impregna la configuració del centre expositiu. Des dels seus orígens, l'espai ha comptat amb una important participació dels veïns d'Alpuente, que no solament han recollit un significatiu nombre d'objectes per al museu, sinó que ha participat en la configuració del missatge del mateix.

En aquesta línia, el Museu Valencià d’Etnologia, dependent de l’Àrea de Cultura de la Diputació de València, ha posat a la disposició del projecte un equip de tècnics, que al costat del personal d'ajuntament han configurat el projecte expositiu.

Durant l’acte d’inauguració, el diputat de Cultura, Xavier Rius, ha subratllat que aquest «és un clar exemple de museu construït amb la col·laboració dels veïns. La participació de la ciutadania en la recuperació del patrimoni local ha estat exemplar», ha valorat el diputat. En aquest sentit, ha assegurat que «una societat que mostra el seu compromís amb el patrimoni i la seua identitat mai retrocedeix».

Per la seua part, el director del Museu Valencià d’Etnologia, Francesc Tamarit, ha recordat que el centre etnològic d’Alpuente «ha comptat amb la participació de molts treballadors del nostre museu, els quals han aportat una nova proposta museogràfica amb un tractament modern i una narrativa actual, amb una forta reinterpretació dels continguts».

En última instància, Alicia Pérez, alcaldessa d’Alpuente, ha destacat que amb la reobertura del Museu Etnològic «culmina un projecte en el que s’ha treballat durant els darrers 15 anys, mitjançant la recollida de fotografies i materials que ha comptat amb la col·laboració dels nostres veïns i veïnes». Així mateix, l’alcaldessa ha indicat que el nou museu «permetrà entendre la societat a través d’objectes ara en desús i disposar d’un vast patrimoni a l’abast de tothom», ha conclòs.

Conservació i difusió del patrimoni

El Museu Etnològic d'Alpuente és un museu local concebut per a la conservació i difusió del patrimoni. Naix a la fi dels anys 70 a través de l'Associació d'Amics d'Alpuente, que promou la donació dels primers objectes, juntament amb la col·laboració del consistori, que compra i rehabilita el forn de pa del segle XIV per a la seua seu.

Quasi quatre dècades després, amb el patrocini del Museu Valencià d’Etnologia de la Diputació de València, ha sigut sotmès a una profunda renovació. La societat canvia i les formes d'exposar també, i per açò el centre ofereix un nou discurs, modern i atractiu, però sense obviar el caràcter evocador i representatiu que aquest tipus de museus representen per a la comunitat local.

L'exposició mostra objectes habituals en els museus etnològics d'una manera diferent, centrada en l'organització col·lectiva de la societat d'Alpuente, nascuda de la necessitat d'explotar un mitjà dur i d'abordar treballs que superaven les capacitats individuals, tot açò en una economia de subsistència. Sobre aquestes bases, s'estructuren els sistemes de transformació dels recursos i de manteniment dels espais comunals. El nou discurs del Museu Etnològic pretén posar en auge tots aquests valors, espais i festes del municipi i els seus llogarets, per a convertir-se en un espai identitari, de dinamització social i cultural de tot el seu territori.

Xarxa de Museus Etnològics Locals

El centre de la localitat de La Serrania reobri les seues portes amb una nova proposta que naix de la col·laboració entre l'Ajuntament del municipi i el Museu Valencià d’Etnologia, dins del marc de la Xarxa de Museus Etnològics Locals.

Aquesta xarxa compta amb més d’una vintena de centres expositius, i té entre els seus objectius establir línies de cooperació i assessorament als diferents projectes etnològics locals.

La Diputació de València, a través dels col·legis d'advocats de la província, ha realitzat un total de 3.165 intervencions de mediació hipotecària i familiar entre els mesos de gener i setembre del present any. En acabar 2017 es preveu haver atès a més de 4.000 usuaris, pràcticament el doble que en 2016, on es va intervenir en 2.366 casos. Són les xifres que deixa el servei de mediació que presten els col·legis d'advocats de València, Alzira i Sueca que, gràcies a l'aportació econòmica de la Diputació, poden oferir la seua ajuda a través de les seues seus o les dels ajuntaments a petició d'aquests últims.

El conveni entre la Diputació i els col·legis d'advocats va entrar en funcionament per primera vegada l'any 2013 com un servei que permetia a veïns i veïnes dels municipis la possibilitat de rebre suport en qüestions relacionades amb temes hipotecaris. Aquest conveni va ser renovat i ampliat en 2016 amb la incorporació de la mediació familiar, un servei que se sumava a este assessorament sobre préstecs, arrendaments i clàusules terra. Una assistència que, en paraules del president de la corporació, Jorge Rodríguez, “pot ser útil tant en la relació amb els bancs com en l'oportunitat d'arribar a evitar contenciosos quan es tracta de mediació familiar”.

El total d'usuaris que han passat pels 14 punts d'atenció existents entre 2013 i 2017 s'acosta ja als 10.000, una xifra que podrà superar-se quan es tanque l'any actual, que suposarà haver aconseguit prop de la meitat d'usuaris atesos pel que fa a la dada global i quasi el doble que l'any 2016, amb 2.366 assistències. Una mostra que el servei, ara ampliat, és cada vegada més útil i demandat per la ciutadania, a més de reduir la càrrega dels jutjats.

Un balanç satisfactori

Aquestes xifres van ser presentades al president de la Diputació aquesta setmana per part dels representants dels tres col·legis d'advocats i suposen que ara “qualsevol ciutadà de qualsevol municipi de la província tinga els mateixos serveis que els altres”, segons ha posat en valor el degà del Col·legi d'Advocats de València, Rafael Bonmatí. “El balanç és molt satisfactori. Hem assentat les bases i ara cal seguir endavant”, ha afirmat la diputada d'Assessorament Municipal, Conxa Garcia. “És un servei que cada vegada va a més. Tenim clar que la situació dels veïns d'aquestes localitats presenten problemes als quals hem de donar cobertura”.

A través d'aquest conveni, es tracta de donar resposta a la dramàtica situació de les persones que no poden atendre les obligacions contretes amb els bancs, evitant situacions de desnonament i exclusió social, així com prestar assistència en qüestions familiars, cas d'herències i divorcis. Els municipis que estan adherits a aquests convenis són Carlet, Catarroja, Gandia, Llíria, Massamagrell, Montcada, Ontinyent, Paterna, Picassent, Quart de Poblet, Requena, Sagunt, Torrent, Xàtiva, Alzira i Sueca.

El Museu Valencià de la Il·lustració i de la Modernitat (MuVIM) i l'ONG Atelier presenten aquest dilluns 4 de desembre, a les 19:00 hores, al saló d'actes del museu de la Diputació de València el documental Amanecerá y veremos. Mujeres protagonistas de paz en Colombia. Un treball de Sergi Tarín que aborda el paper de vint dones en el procés de pau de Colòmbia, moltes de les quals han patit violència política i de gènere, i que des de les seues particularitats territorials i socials, lluiten per participar en la construcció d'una pau amb justícia de gènere a Colòmbia.

Aquesta organització valenciana dedica el 70% dels seus projectes a defensar els drets humans de les dones i, des de fa més de deu anys, Colòmbia és el lloc en el qual aquesta ONG ha centrat la major part dels seus esforços per donar suport a la recerca d'una solució política negociada al conflicte armat a Colòmbia seguint la Resolució 1325 del Consell de Seguretat de Nacions Unides, que reafirma l'important paper que exerceixen les dones en la prevenció i solució dels conflictes i en la consolidació de la pau.

Sobre aquests principis, Atelier i l'Organització Femenina Popular (OFP) han produït el documental Amanecerá y veremos. Mujeres protagonistas de paz en Colombia, que recull les veus d'aquestes vint dones en un intent de donar suport els seus drets a la veritat, a la justícia, a la reparació i a les garanties de no repetició.

I és que les dones han estat protagonistes i víctimes de la guerra a Colòmbia. Segons el Registre Únic de Víctimes, constitueixen el 51% de les víctimes de desplaçament forçat, el 47% de les d'homicidi i el 82% de les de violència sexual. A més, són aproximadament el 40% dels integrants de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC).

En la presentació del documental participaran Victoria Sandino, excomandant de les FARC-EP, portaveu de la subcomissió de Gènere i plenipotenciària a la Comissió d'Implementació de l'Acord de Pau; Consuelo Vidal, cofundadora d'Atelier i vinculada a la lluita antifranquista i al moviment feminista de la Comunitat Valenciana; i Sergi Tarín, el director del documental.

La diputada de Salut i Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha presentat el balanç d'activitat de la Ruta de la Salut 2017, que s'ha desenvolupat en un total de 70 municipis entre els mesos de setembre i novembre, i en la qual han participat 1.400 persones.

En aquesta iniciativa de la Diputació de València s'han implicat 48 professionals de l'Hospital General de València (10 facultatius, 27 infermers, 8 nutricionistes i 3 fisioterapeutes), que han recorregut un total de 8.500 quilòmetres. Respecte al perfil de la població participant, la diputada ha explicat que la majoria han sigut majors de 65 anys, el 80% dones i el 20% homes.

Durant aquests mesos s'han dut a terme més de 9.500 tècniques mèdiques: més de 1.260 determinacions de glucèmia, tensió arterial, pols i mesurament de perímetre abdominal; unes 1.000 determinacions de càlcul de risc de fractura òssia (índex FRAX); 1.096 espirometries i més de 1.200 oximetries i valoracions d'estat de salut respiratori.

A més, prop de 980 persones han participat en l'estació d'exercici físic i també s'han realitzat aproximadament 1.100 registres de pes, massa grassa, greix visceral i índex de massa corporal.

"L'experiència també ha sigut molt satisfactòria per als professionals sanitaris, que han agraït la proximitat i amabilitat dels usuaris, així com de les organitzadors locals per la seua implicació en aquesta iniciativa que permet desenvolupar una important labor de promoció de salut i prevenció", ha afegit Berenguer.

De fet, gràcies als exàmens realitzats en aquests municipis s'han detectat alguns problemes de salut que han precisat de seguiment posterior per part dels equips d'Atenció Primària, i també uns altres en els quals ha sigut necessari remetre'ls a un servei d'urgències després de realitzar una valoració clínica més exhaustiva.

Algunes d'aquestes troballes responien al desconeixement diagnòstic d'una possible patologia, però també, en algun cas, a una mala adherència al tractament i a la falta de autocuidado en pacients ja diagnosticats.

Aquest programa desenvolupa una important intervenció educativa, en la qual s'incideix en l'alimentació i en els bons hàbits i es posa l'accent en la importància de practicar regularment exercici físic.

Els professionals sanitaris aposten per iniciatives com aquestes que ajuden a implementar estratègies dirigides al control del pes i a la lluita contra l'obesitat, entre les quals l'educació alimentària basada en hàbits saludables ha de figurar com a aspecte fonamental.

La rehabilitació del pont de la CV-580 entre Quesa i Bicorp, la construcció de cunetes de seguretat en el tram de Bolbaite a Navarrés, la contenció de talusos al llarg de tota la carretera, la creació d'itineraris per als vianants a Quesa i Navarrés o la connexió per a vianants i ciclistes entre Anna, Chella i Bolbaite són algunes de les actuacions que la Diputació de València està duent a terme en la CV-580 al seu pas per La Canal de Navarrés.

Es tracta d'unes obres que, tal com ha destacat el diputat de Carreteres, Pablo Seguí, en la visita realitzada a la zona, “suposaran una inversió global de més de 4 milions d'euros en aquesta comarca i que, sumats als 2 milions d'euros que es van a destinar en 2018 a la contenció dels talusos entre Dos Aguas i Millares, permetran posar al dia en matèria de vialitat i seguretat tot el traçat de la qual és la carretera més llarga de la Xarxa provincial”.

Són en total 68 quilòmetres de via, dels quals prop de 40 discorren per La Canal de Navarrés, des d'Anna fins a Millares. Durant molts anys, la major part d'aquest traçat no va rebre cap tipus d'inversió pública, i si ben sí es van executar obres destinades al calmat de trànsit dins dels municipis, com les variants d'Anna i Chella, les rotondes de Bolbaite i Navarrés o la millora de l'entrada de Bicorp, el conjunt de la CV-580 va ser patint una progressiva deterioració.

Per aquest motiu, l'àrea de Carreteres, va decidir prioritzar les actuacions destinades a l'actualització i millora de la seguretat vial al llarg de tota la via. Així, al llarg del passat any, es va dur a terme amb una inversió de 209.521 euros l'estabilització del talús situat en el quilòmetre 21,75, prop de Bicorp. Enguany, s'ha creat un itinerari per als vianants a l'entrada de Navarrés, on en 2018 es millorarà també la intersecció del camí al cementeri, obres amb un cost conjunt de 54.000 euros.

Així mateix, s'estan duent a terme en aquest moment les actuacions compreses en el projecte de condicionament AC-573. En concret, la intervenció de rehabilitació sobre el pont, que Seguí va anunciar que estarà conclosa el 22 de desembre, i la modificació del traçat de la carretera entorn del quilòmetre 25, a fi de separar la calçada principal del talús contigu i evitar que els eventuals despreniments aconseguisquen la zona de circulació. A aquest projecte pertany també la creació de les cunetes de seguretat entre Bolbaite i Navarrés, ja finalitzades, i el reforç del ferm entre els quilòmetres 18,8 i 26,4, que es portarà cap a primers de 2018.

Tot aquest projecte suma una inversió global de 1.240.000 euros, xifra similar a la qual requerirà el condicionament del traçat entre els punts quilomètrics 15,75 i 16,75, entre Quesa i Navarrés, ja adjudicat i pendent d'iniciar les obres.

A més d'aquestes actuacions, el diputat de Carreteres ha anunciat que acaba d'eixir a licitació per un poc més de 270.000 euros el projecte AC-581, en el marc del com es renovarà la senyalització del tram entre Bicorp i Millares, i s'executaran la vorera d'accés al cementeri i la regulació de la travessia de Quesa, la intersecció del cementeri de Navarrés i un itinerari per als vianants a Chella. Una vegada adjudicat, s'estima que les obres podrien començar el pròxim estiu.

Iniciades totes aquestes actuacions, ja només quedaria pendent l'ampliació del pont de Bolbaite, encara en fase de redacció de projecte, i la construcció de les vies per a vianants i ciclistes entre Anna, Chella i Bolbaite, que inclourà l'ampliació de la plataforma en el primer tram. Aquesta actuació es realitzarà en dues fases i comportarà una inversió d'una mica més d'un milió d'euros.

Seguí ha destacat que “totes aquestes actuacions serviran per a millorar la seguretat vial en una carretera que és la principal artèria de comunicació de la comarca i per la qual arriben a transitar prop de 6.000 vehicles diàriament”.

La Diputació de València ha realitzat tasques d’adequació en l’entorn de la Fonteta de la Quaresma, de la localitat de l’Alqueria de la Comtessa, en el marc de les actuacions circumscrites al programa de Riscos Geològics de la institució provincial. El diputat de Medi Ambient, Josep Bort, acompanyant per l’alcalde del municipi i diputat de Mancomunitats i Comarcalització, Voro Femenia, ha visitat els treballs realitzats en aquesta demarcació, els quals han permès esmenar els despreniments que havien afectat aquesta zona.

Josep Bort ha subratllat que aquest tipus d’intervencions «resulten molt necessàries per poder aportar solucions, amb celeritat i de forma efectiva, a les problemàtiques que tenen fer front els municipis», ha explicat.

Així mateix, el responsable de l’Àrea de Medi Ambient ha incidit en que «resulta difícil poder prevenir aquest tipus d’incidències i poder-les dotar pressupostàriament amb els recursos municipals, pel que la Diputació es veu amb l’obligació d’assistir les localitats a través d’eines àgils, especialment en aquells casos on existeix un risc per a la ciutadania», ha indicat Josep Bort.

Per la seua part, Voro Femenia ha subratllat que la Fonteta de la Quaresma «és part del patrimoni cultural dels veïns i veïnes de l’Alqueria de la Comtessa, on sovint acudeixen per a gaudir d’aquest entorn». L’alcalde ha aprofitat l’ocasió per a recordar que disposar d’aquest paratge «és una batalla que hem anat guanyant des de l’any 2001, quan el Consistori va poder adquirir la parcel·la i començar el seu condicionament». Un altre pas important es va donar en 2003 «moment en el qual aquesta àrea va passar de ser concebuda com a zona urbanitzable a territori forestal protegit, procedint a la seu progressiva potenciació mediambiental amb recursos de la Diputació de València».

En concret, el pressupost per a l’execució del projecte ha estat de 29.500 euros, dels quals la Diputació de València ha efectuat una aportació de 28.025 euros, mentre que els 1.475 euros restants han estat sufragats pel consistori de l’Alqueria de la Comtessa.

Prevenció davant nous despreniments

La coneguda com Fonteta de la Quaresma constitueix una àrea recreativa en un paratge natural localitzat en la cara nord de la muntanya El Rabat, la qual s’ha vist afectada recentment per una sèrie de despreniments.

En conseqüència, s’ha procedint al desbrossament de la zona, la retirada dels materials despresos així com a la instal·lació de 200 metres quadrats de xarxa de cables amb malla de triple torsió per a evitar que es tornen a repetir episodis d’aquesta índole. Així mateix, s’han escomès tasques de restauració i reposició dels marges de pedra calcària en sec; la substitució dels panells indicatius afectats pels despreniments; a més d’habilitar una barana amb travesses de fusta de ferrocarril a les parets de l'entrada a la font.

D’aquesta manera, aquest paratge que compta amb un còmode accés, taules i un porxo de fusta, convida novament a assaborir panoràmiques diferents de camps de tarongers i de colorit enfront la mar, a molt poca distància de la població. Amb un ecosistema muntanyós que descendeix i es fon amb els camps de tarongers a través de senzills pastius. 

Va nàixer en 1977, fruit de la voluntat d'un grup de pares i mares que desitjaven escolaritzar als seus fills i filles amb espina bífida. Es va crear una associació que 40 anys després celebra el seu aniversari amb una imatge completament diferent, la d'una dolència que en més del 70% dels casos es pot prevenir i que en l'actualitat permet als qui la pateixen tenir una esperança de vida igual a la dels altres, tal com ha assenyalat Lola Cruzado, treballadora social de l'associació.

La diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, ha assistit a l'acte de celebració de l'aniversari de l'entitat, amb la qual la Diputació de València col·labora des de fa anys a través de les seues convocatòries d'acció social de l'àrea de Benestar Social i d'associacions juvenils a través de l'àrea de Joventut, Igualtat i Esports. “El que és important és ajudar al fet que les persones milloren la seua qualitat de vida i donar resposta a les necessitats de la ciutadania, i açò és el que tractem de fer des de la corporació provincial”.

En la jornada s'ha fet un homenatge a 40 persones, entitats i organismes públics, entre ells la Diputació de València, que al llarg d'aquests 40 anys han actuat com a llavors que han permès el creixement d'una associació que hui s'ha professionalitzat i que atén anualment a més de 200 persones. “Des de la Diputació fem tot el possible per estar al costat dels col·lectius socials, com és el cas d'aquesta associació i ens enorgulleix formar part d'aquesta jornada”.

L'espina bífida és una malformació congènita en la qual existeix un tancament incomplet del tub neural al final del primer mes de vida embrionària i que posteriorment, impedeix el tancament incomplet de les últimes vèrtebres. La principal causa de l'espina bífida és la deficiència d'àcid fòlic en la mare durant els mesos previs a l'embaràs i en els tres mesos següents, encara que existeix un 5% dels casos la causa dels quals és desconeguda.

Es calcula que al voltant de 5 de cada 10.000 habitants té espina bífida, la qual cosa la converteix per la seua prevalença en una malaltia rara, encara que el treball realitzat a través de campanyes de prevenció en els últims anys ha contribuït a la seua visibilitat i coneixement. Entre els reptes als quals s'enfronta l'associació en el futur, es troben preveure com es desenvoluparà l'envelliment en aquestes persones, així com el desafiament de la inserció laboral, segons ha assenyalat la treballadora social Lola Cruzado.

Presentació del llibre:

Los servicios sociales en la provincia de Valencia: análisis territorial y estado de la cuestión

► Data: Dimarts, 9 de gener de 2018 a les 18:30 h      ► Lloc: Biblioteca Pública de València, sala de fons local      ► Adreça: Carrer de l'Hospital, 13. València

Descarrega el cartell en PDF des d'ací

El diputat d'Hisenda, Toni Gaspar, presenta en roda de premsa el projecte de pressupostos de la Diputació de València per al 2018, l'aprovació de la qual està prevista per al ple del pròxim dimarts 19 de desembre.

NOTA ALS MITJANS

Dia:Dimarts, 5 de desembre de 2017

Lloc:Sala de premsa de la Diputació de València. Pl. Manises, 4

Hora:10.30 hores

Un centenar de veïns i veïnes de les localitats d’Almussafes i San Antonio de Benagéber han visitat aquest dilluns els edificis de la Diputació de València, una activitat en la qual han estat presents la diputada de Benestar Social, Mercedes Berenguer, i la regidora de Benestar Social de San Antonio de Benagéber, Eva Tejedor.

Els visitants han ocupat els escons dels diputats per a escoltar les explicacions sobre el funcionament de la institució, una iniciativa que la Corporació provincial organitza amb l'objectiu que la ciutadania valenciana conega “el ric patrimoni de la institució, així com mantenir una vida activa i saludable”, en paraules de Mercedes Berenguer. La diputada ha explicat als assistents el funcionament del ple i ha recomanat la visita de la mostra ‘Memòria de la modernitat’, amb els tresors artístics de la Diputació, que es troba a Alzira.

Una ruta històrica i institucional

El component cultural del programa Açò és la Dipu és el factor dominant en aquestes visites, que arranquen en el carrer Navellos i tenen com a parades els palaus de Batlia i l'Escala, els jardins de l'antic Hospital General de València, el Centre Cultural la Beneficència i l'Institut Valencià d'Audiofonología (IVAF). 

Així, els participants tenen l'oportunitat de conèixer la història i el funcionament de la Diputació com a institució, les característiques arquitectòniques dels edificis que componen la seu principal, situada en la plaça Manises, i descobrir alguns aspectes de la història de València i el seu centre històric, des del segle XV fins ara. 

Amb aquesta iniciativa, des de l'àrea del Benestar Social de la Diputació “volíem que la gent coneguera l'entorn històric dels edificis que componen la Diputació, explicant quan es van fer, en quin context i amb quina finalitat, i després, lògicament, que conegueren el seu interior”, ha explicat Mercedes Berenguer. Les visites continuaran tots els dilluns, dimarts i dijous fins al final del mes de novembre.